• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 4
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Giuseppe Garibaldi, Personaje histórico, mítico y sentimental em la miniserie "A Casa das Sete Mulheres"

Carrasco, Fernando 11 January 2012 (has links)
Submitted by Pós-Com Pós-Com (pos-com@ufba.br) on 2012-01-11T14:13:38Z No. of bitstreams: 1 Fernando-Carrasco.pdf: 28295168 bytes, checksum: 36eb7ea8f0af0e2dee17aca307d41bea (MD5) / Made available in DSpace on 2012-01-11T14:13:38Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Fernando-Carrasco.pdf: 28295168 bytes, checksum: 36eb7ea8f0af0e2dee17aca307d41bea (MD5) / Giuseppe Garibaldi fue un personaje histórico que participó en diferentes acontecimientos del pasado tanto en América, como en el continente europeo y fue representado en la miniserie “A Casa das Sete Mulheres” (Rede Globo, 2003) en el contexto de la Revolución Farroupilha. Su protagonismo fue enmarcado desde una narrativa histórica a través de la cual participó activamente en diferentes labores de la revolución y al mismo tiempo, estableció algunos vínculos amorosos a través de los cuales sus autores, “Maria Adelaide Amaral”, “Walter Negrão” y “Jayme Monjardim”, desarrollaron una narrativa sentimental. Este cruce de líneas narrativas fue abordado desde un corpus teórico que relacionaba el ámbito de la historia, diferentes mitos que trataban sobre héroes guerreros y concepciones sobre el amor de pareja y de la familia que, interaccionaron con el método de Análisis del Programa de Efectos cuyos presupuestos implicarían encontrar un conjunto de recursos estratégicamente ubicados en la miniserie y en el personaje en estudio, que provocarían efectos sensoriales, emocionales o cognitivos en los apreciadores. A través del estudio realizado se pudo constatar que el personaje histórico, mítico y sentimental Giuseppe Garibaldi fue presentado en la miniserie citada respetando veracidad y orden cronológico en relación a los diferentes acontecimientos históricos en los cuales participó, pero esta situación se tensaba permanente con los permisos tomados por sus autores para agregar o sacar personajes como nuevos episodios a la ficción televisiva de modo que, se potenciaran estilos particulares de vivir los afectos.
2

El faraón Betito

Dettleff, James A. January 2013 (has links)
Luego de un lustro de prolífica producción de miniseries biográficas de cantantes populares (desde “La lucha por un sueño” en el 2005), nuestra televisión parecía haber detenido su interés por este tipo de historias, retornando más bien a la realización de formatos de ficción de más largo aliento, colocando en nuestras pantallas telenovelas nacionales que luchaban por el rating con bastante éxito. Pero pareciera que el 2012 América Televisión decidió retomar las mini series biográficas de cantantes populares, y para ello recurrió a su rey Midas casero (Efraín Aguilar) quien ya había probado el sub-género en “Nacida para triunfar”, en el año 2008.
3

La ficción televisiva española del s.XXI a través de sus personajes

Vacas Gómez, María Mercedes 14 July 2017 (has links)
Nowadays, Spanish television series and their characters are living a great moment with a unique success and appreciation. This success has come together with technical improvements and new projects that considerably expand the national fiction outlook. Within the first years of the 21st century, several works with a great stylistic quality and variety of genres and formats have been made, which turn the Spanish market into a very interesting case study. With the aim of providing an exhaustive and objective analysis, the first part of this work is devoted to theoretical investigations. In this part, we study both the literary theories and their application to television. Their influence on characters, the form of addressing time, the use of narrator, etc., are valid for the typical characteristics of television stories or how are adapted to them. The second part includes the analysis that approaches the twelve use cases selected and the productive context of the Spanish market. It is related to television in general and to the fiction macro genre in particular. Both the dissertation and the analysis itself are presented in following sections under the premise that characters and their interrelated dynamics, which cause the main stories, have a very special importance. The main hypothesis of this thesis revolves around this fact, and it is based on the typical needs of fictions in series, defined by their extension in time without a clear anticipated date of completion. Throughout the twelve fictions, with different formats and genres, we study the diversity of the Spanish market and the importance of characters among the rest of narrative and audiovisual elements. / Las series de televisión españolas y sus personajes viven un momento dulce, con un éxito y un reconocimiento sin precedentes. Este éxito ha ido acompañado de una mejora técnica y nuevos proyectos que han ampliado considerablemente el panorama de la ficción nacional. En los primeros años del siglo XXI se han realizado obras de gran calidad estilística y con una gran variedad de géneros y formatos que hacen del mercado español un objeto de estudio muy interesante. Con la intención de realizar un análisis profundo y objetivo, la primera parte del trabajo se dedica a una investigación teórica donde se hace un recorrido desde las teorías literarias hasta su aplicación a la televisión y se estudia cómo estas teorías sobre los personajes, el tratamiento temporal, el uso del narrador, etc., son válidas para las características propias del relato televisivo o cómo se han adaptado a estas. La segunda parte corresponde al propio análisis de los doce casos escogidos y al contexto productivo del mercado español en relación con la televisión en general y al macrogénero de la ficción en particular. La premisa fundamental de la tesis doctoral que se expone a continuación, y que ha motivado el análisis, es la especial importancia que tienen los personajes y las dinámicas que se forman entre ellos y que dan lugar a las historias. La hipótesis principal del trabajo gira entorno a este hecho basándonos en las necesidades propias de la ficción seriada, que se define por su extensión en el tiempo, sin tener clara una fecha de finalización. A través de doce ficciones de diferentes formatos y géneros se estudia la variedad del mercado español y la importancia de los personajes entre el resto de elementos narrativos y audiovisuales. / Les sèries de televisió espanyoles i els seus personatges viuen un moment dolç, amb un èxit i un reconeixement sense precedents. Este èxit ha anat acompanyat d'una millora tècnica i nous projectes que han ampliat considerablement el panorama de la ficció nacional. En els primers anys del segle XXI s'han realitzat obres de gran qualitat estilística i amb una gran varietat de gèneres i formats que fan del mercat espanyol un objecte d'estudi molt interessant. Amb la intenció de realitzar una anàlisi profunda i objectiu, la primera part del treball es dedica a una investigació teòrica on es fa un recorregut des de les teories literàries fins a la seua aplicació a la televisió i s'estudia com estes teories sobre els personatges, el tractament temporal, l'ús del narrador, etc., són vàlides per a les característiques pròpies del relat televisiu o com s'han adaptat a estes. La segona part correspon a la pròpia anàlisi dels dotze casos triats i al context productiu del mercat espanyol en relació amb la televisió en general i al macrogènere de la ficció en particular. La premissa fonamental de la tesi doctoral que s'exposa a continuació, i que ha motivat l'anàlisi, és l'especial importància que tenen els personatges i les dinàmiques que es formen entre ells i que donen lloc a les històries. La hipòtesi principal del treball gira entorn d'este fet basant-nos en les necessitats pròpies de la ficció seriada, que es definix per la seua extensió en el temps, sense tindre clara una data de finalització. A través de dotze ficcions de diferents formats i gèneres s'estudia la varietat del mercat espanyol i la importància dels personatges entre la resta d'elements narratius i audiovisuals. / Vacas Gómez, MM. (2017). La ficción televisiva española del s.XXI a través de sus personajes [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/85133 / TESIS
4

História e ficcção: na minissérie Anos Rebeldes

Melo, Ana Cláudia Peixoto de 22 August 2006 (has links)
The present work s main objective is to analyze the miniserie Anos Rebeldes,in wich it s most important theme is the military dictatorship, retaking recent questions still in the memory of those who had lived deeply the so called Lead Years . In Anos Rebeldes the ficcional narrative is used, considering not only the production, but also historical facts related with the miniserie. Having as theoretical recital the approaches of Cultural History, this research wants to understand, by means of the historiographical possibilities and contributions of other knowledge fileds, the relation between history and fiction, that is, to unveil how historical facts are treated and how its different nuances are incorporated by cultural industry, particularly television. This way, this present inquiry consists the result of the interaction with different knowledge fields, in order to understand how the television format, in this case, a miniserie, locks History and its gamma of interpretations. / O presente trabalho tem como objetivo analisar a minissérie Anos rebeldes, que aborda a temática da ditadura militar, retomando questões ainda recentes na memória daqueles que vivenciaram os chamados anos de chumbo . Nela é utilizada a narrativa ficcional, considerando-se não somente a produção, mas também um pouco da história a que a minissérie remete. Tendo como fundamentação teórica a História Cultural, a pesquisa busca compreender, por meio das possibilidades historiográficas e interdisciplinares, a relação entre história e ficção, ou seja, desvelar a abordagem de um fato histórico e suas diferentes nuanças incorporadas pela indústria cultural, particularmente a televisão. Desta forma, a investigação aqui relatada consiste no resultado da interação com diferentes campos do conhecimento, a fim de entender como o formato televisivo, no caso, a minissérie, enclausura a História e sua gama de interpretações. / Mestre em História

Page generated in 0.034 seconds