Tiwanaku in Moquegua: The Altiplano ColoniesInvestigations in Moquegua demonstrate two distinct waves of Middle Horizon colonization by altiplano settlers. Both Tiwanaku colonies allowed and ultimately replaced the Huaracane tradition, a substantial indigenous Formative occupation in the middle Moquegua valley. Tiwanaku site locations, settlement patterns, mortuary and domestic traditions, and skeletal biology differ significantly from those of Huaracane, indicating distinct origins and ethnicity. Within the Moquegua Tiwanaku colonies, settlements of two distinct groups are distinguished by assemblages of Omo style and the Chen Chen style ceramics. The Omo style Tiwanaku settlers arrived first, but distinct villages using each style coexisted throughout the valley for centuries. These appear to represent colonists from distinct ethnicities or moieties within the Tiwanaku culture. Tiwanaku colonists maintained their highland identities in all aspects of domestic, mortuary and ritual practices through ayllu level social organization. The more substantial Chen Chen style colony also introduced provincial political organization, demonstrated by new infrastructure for surplus maize cultivation and the construction of a Tiwanaku style temple structure at the Omo site. / Las investigaciones en Moquegua han demostrado la presencia de dos diferentes oleadas de colonización tiwanaku provenientes del altiplano durante el Horizonte Media. Ambas colonias tiwanaku siguieron y, por último, reemplazaron a la tradición Huaracane, una sustancial ocupación indígena del Periodo Formativo en el valle medio de Moquegua. Las ubicaciones de los sitios, patrones de asentamiento, tradiciones funerarias y domésticas, y biología ósea tiwanaku difieren significativamente de aquellos huaracane, indicando orígenes y etnicidad distintos. Dentro de las colonias tiwanaku en Moquegua se distinguían los asentamientos de dos grupos distintos sobre la base de la cerámica de los estilos Omo y Chen Chen. Los colonos tiwanaku del estilo Omo llegaron primero, pero diversas aldeas, usando cada estilo, coexistieron a través del valle por siglos. Esto parece representar a colonias provenientes de diversas etnias o parcialidades dentro de la cultura Tiwanaku. Los colonos tiwanaku mantuvieron sus identidades altiplánicas en todos los aspectos de sus prácticas domésticas, funerarias y rituales a través de un nivel de organización tipo ayllu. La colonia más sustancial, del estilo Chen Chen, también introdujo una organización política provincial, la cual se demuestra a través de una nueva infraestructura para el cultivo de excedentes de maíz y la construcción de un templo del estilo Tiwanaku en el sitio Omo.

No description available.

Submitted by William Justo Figueiro (williamjf) on 2015-06-27T12:46:11Z No. of bitstreams: 1 46.pdf: 1443827 bytes, checksum: 18ec5099f2aaa8797c74c088d67f61d1 (MD5) / Made available in DSpace on 2015-06-27T12:46:11Z (GMT). No. of bitstreams: 1 46.pdf: 1443827 bytes, checksum: 18ec5099f2aaa8797c74c088d67f61d1 (MD5) Previous issue date: 2014 / Nenhuma / Esta pesquisa buscou compreender as relações de gênero que estiveram presentes na construção de anúncios publicitários impressos, do sabão em pó Omo, da marca Unilever, datados da década de 1950 e 2000, assim como as suas mudanças culturais. Nosso corpus foram três anúncios de cada década que continham crianças, jovens e adultas. Para realização dessa pesquisa, estudamos temas relacionados a mulher, por compreender que é a ela que o produto se destina, pensando principalmente na construção da palavra gênero e todas as atribuições que ela gerou na nossa sociedade, fazendo com que fosse a mulher a responsável por realizar os serviços do lar. Através de uma perspectiva transmetodológica, realizamos a análise com base na teoria e na empiria. Nos anúncios, nos embasamos nas teorias de Pierce e Barthes para entendermos a construção das peças publicitárias, como foram feitas, em seus contextos, suas épocas e como a mulher era vista/compreendida, assim como sua família, sendo assim, como as relações de gênero eram estabelecidas, com intuito de compreender as lógicas que não estão somente no âmbito da comunicação, mas de um complexo entorno que envolve as relações de gênero e a submissão feminina ao homem e ao lar. Na empiria, realizamos a pesquisa com 12 mulheres, metade da cidade de São Luiz Gonzaga – RS e outra metade da cidade de São Leopoldo – RS, para compreendermos como se realizaram as apropriações simbólicas destas sobre os anúncios, compreendendo as novas configurações familiares a partir das relações de gênero, e como isso está relacionado a mudança nos anúncios. Por fim, relacionamos a teoria e a empiria para constatarmos o que de fato mudou na família e nas relações de gênero, que fez com que os anúncios passassem da ideia de dedicação e limpeza, para a ideia de sujeira e liberdade. / Esta investigación buscó comprender las relaciones de género que estaban presentes en la construcción de los anuncios impresos , jabón en polvo Omo , Unilever , que data de 1950 y marca de 2000 , así como sus cambios culturales . Nuestro corpus eran tres anuncios cada década que contienen a niños, jóvenes y adultos. Para esta encuesta , se estudian cuestiones relacionadas con la mujer , para darse cuenta de que se trata de que el producto ha sido diseñado pensando principalmente en la construcción de la palabra género y todas las asignaciones que genera en nuestra sociedad, causando a la mujer que se encargue de realizar los servicios domésticos . A través de una perspectiva transmetodológica , llevamos a cabo un análisis basado en la teoría y empirismo. En los anuncios, embasamos en las teorías de Pierce y Barthes para comprender la construcción de los anuncios , ya que se hicieron en sus contextos , sus tiempos y cómo se ve a la mujer / entendido , así como a su familia, así que ¿cómo las relaciones se establecieron género , a fin de comprender las lógicas que no son sólo en la comunicación, pero en un entorno complejo que involucra las relaciones de género y la sumisión de las mujeres a los hombres y su casa. En el empirismo, el hecho investigación con 12 mujeres, la mitad de la ciudad de São Luiz Gonzaga - RS y media de la ciudad de São Leopoldo - RS , para entender cómo se hacían los créditos simbólicos en estos anuncios, que incluye nuevas configuraciones familiares de las relaciones de género , y cómo esto se relaciona con cambios en los anuncios. Finalmente , relacionamos la teoría y empirismo sólo para descubrir lo que realmente ha cambiado en la familia y las relaciones de género , lo que hizo que los anuncios pasan la idea de la limpieza y la dedicación a la idea de libertad y la suciedad.

CRUZ, Norval Batista. Corpo, ancestralidade, oralidade e educação no Ile Asè Omo Tifé: o corpo de xangô. 2013. 127f. – Tese (Doutorado) – Universidade Federal do Ceará, Programa de Pós-graduação em Educação Brasileira, Fortaleza (CE), 2013. / Submitted by Márcia Araújo (marcia_m_bezerra@yahoo.com.br) on 2014-03-13T14:40:08Z No. of bitstreams: 1 2013-TESE-NBCRUZ.pdf: 4215104 bytes, checksum: 03ebb4bb606304646da1e7b61840ec3f (MD5) / Approved for entry into archive by Márcia Araújo(marcia_m_bezerra@yahoo.com.br) on 2014-03-13T15:00:25Z (GMT) No. of bitstreams: 1 2013-TESE-NBCRUZ.pdf: 4215104 bytes, checksum: 03ebb4bb606304646da1e7b61840ec3f (MD5) / Made available in DSpace on 2014-03-13T15:00:25Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2013-TESE-NBCRUZ.pdf: 4215104 bytes, checksum: 03ebb4bb606304646da1e7b61840ec3f (MD5) Previous issue date: 2013 / Expressa a trajetória de vida do autor, buscando identificar como, através do corpo, ele teceu a teia que o levou à cultura de matriz africana e finalmente ao locus da sua pesquisa, o Ilê Axé Omo Tifé. Utilizou-se o método biográfico da Antroposofia, que se baseia no conhecimento da natureza do ser humano e do universo. Descobre-se, também, durante o biográfico, o devir Ṣàngó, o quanto o Òrìsà de Cabeça, Ṣàngó, esteve presente na vida do autor. Nessa trajetória, ele conheçe as Mãe Constancia e a Mãe Valeria de Logun Edé. Vive diuturnamente a ancestralidade africana no Terreiro, onde a sabedoria é repassada por meio da oralidade, pois primeiro se faz e depois se fala sobre o que foi feito. Esse convívio o levou a concluir que o Terreiro é um locus de educação. Dialoga com os autores Mãe Stela de Oxossi sobre o Candomblé, com o Eduardo Oliveira sobre a ancestralidade e o corpo e Muniz Sodré acerca da educação. Penetra-se o universo sutil, mítico, arquetípico e religioso do corpo e descubre-se que o Ómó-Orixá convive com dois corpos: o possesso, incorporado, e o corpo natural do seu cotidiano. Evidencia-se o distanciamento entre o sagrado e o corpo. Daí conclui que existem nos Terreiros, a Pedagogia do Òrìsà e a Pedagogia do Terreiro, ambas destoantes, prevalecendo a Pedagogia do Terreiro que, na linguagem da consciência corporal, deforma e adoece os corpos. / Expresa la trayectória en la vida del autor, buscando identificar cómo, a través del cuerpo, él tejió la red que lo llevó a la cultura de matriz africana y, finalmente, el lugar de su investigación, el Ile Axé Omo Tifé. Se utilizó elmétodo biográfico de la Antroposofía, que se basa en el conocimiento de la naturaleza humana y del universo. Se discubre, además, en lo biográfico, el devir Ṣàngó, el Òrìsà de cabeza, Ṣàngó , estuvo presente en la vida delautor. En el camino el conoce las Madre Constancia y Madre Valeria Logun Edé. Vive diuturnamente la ancestralidad africana en el Santuario, donde la sabiduría se transmite a través de la tradición oral, pues de primero se hace y después se habla sobre lo que fue hecho. Esta interacción lo llevó a concluir que el Terreiro esun lugar de educación. Diáloga con los autores Madre Estela Oxóssi sobre Candomblé, con EduardoOliveira en la ascendencia y el cuerpo y Muniz Sodré sobre la educación. Penetra el universo sutil, mitico, arquetípico y religioso del cuerpo y se descubre que Ómó-Orixá convive con dos cuerpos: el del cuerpo poseído, y el cuerpo natural de su cotidiano Es evidente la distancia entre lo sagrado y el cuerpo. Llega a la conclusión de que hay en los Terreiros, la Pedagogía del Òrìsà y Pedagogía del Terreiro, ambas disonantes, predominando laPedagogía del Terreiro que en el lenguaje de la conciencia del cuerpo, deforma y enferma los cuerpos.

This thesis is focused on the design and implementation of binary low-density parity-check (LDPC) code decoders for high-speed modern communication systems. The basic of LDPC codes and the performance and bottlenecks, in terms of complexity and hardware efficiency, of the main soft-decision and hard-decision decoding algorithms (such as Min-Sum, Optimized 2-bit Min-Sum and Reliability-based iterative Majority-Logic) are analyzed. The complexity and performance of those algorithms are improved to allow efficient hardware architectures. A new decoding algorithm called One-Minimum Min-Sum is proposed. It reduces considerably the complexity of the check node update equations of the Min-Sum algorithm. The second minimum is estimated from the first minimum value by a means of a linear approximation that allows a dynamic adjustment. The Optimized 2-bit Min-Sum algorithm is modified to initialize it with the complete LLR values and to introduce the extrinsic information in the messages sent from the variable nodes. Its variable node equation is reformulated to reduce its complexity. Both algorithms were tested for the (2048,1723) RS-based LDPC code and (16129,15372) LDPC code using an FPGA-based hardware emulator. They exhibit BER performance very close to Min-Sum algorithm and do not introduce early error-floor. In order to show the hardware advantages of the proposed algorithms, hardware decoders were implemented in a 90 nm CMOS process and FPGA devices based on two types of architectures: full-parallel and partial-parallel one with horizontal layered schedule. The results show that the decoders are more area-time efficient than other published decoders and that the low-complexity of the Modified Optimized 2-bit Min-Sum allows the implementation of 10 Gbps decoders in current FPGA devices. Finally, a new hard-decision decoding algorithm, the Historical-Extrinsic Reliability-Based Iterative Decoder, is presented. This algorithm introduces the new idea of considering hard-decision votes as soft-decision to compute the extrinsic information of previous iterations. It is suitable for high-rate codes and improves the BER performance of the previous RBI-MLGD algorithms, with similar complexity. / Esta tesis se ha centrado en el diseño e implementación de decodificadores binarios basados en códigos de comprobación de paridad de baja densidad (LDPC) válidos para los sistemas de comunicación modernos de alta velocidad. Los conceptos básicos de códigos LDPC, sus prestaciones y cuellos de botella, en términos de complejidad y eficiencia hardware, fueron analizados para los principales algoritmos de decisión soft y decisión hard (como Min-Sum, Optimized 2-bit Min-Sum y Reliability-based iterative Majority-Logic). La complejidad y prestaciones de estos algoritmos se han mejorado para conseguir arquitecturas hardware eficientes. Se ha propuesto un nuevo algoritmo de decodificación llamado One-Minimum Min-Sum. Éste reduce considerablemente la complejidad de las ecuaciones de actualización del nodo de comprobación del algoritmo Min-Sum. El segundo mínimo se ha estimado a partir del valor del primer mínimo por medio de una aproximación lineal, la cuál permite un ajuste dinámico. El algoritmo Optimized 2-bit Min-Sum se ha modificado para ser inicializado con los valores LLR e introducir la información extrínseca en los mensajes enviados desde los nodos variables. La ecuación del nodo variable de este algoritmo ha sido reformulada para reducir su complejidad. Ambos algoritmos fueron probados para el código (2048,1723) RS-based LDPC y para el código (16129,15372) LDPC utilizando un emulador hardware implementado en un dispositivo FPGA. Éstos han alcanzado unas prestaciones de BER muy cercanas a las del algoritmo Min-Sum evitando, además, la aparición temprana del fenómeno denominado suelo del error. Con el objetivo de mostrar las ventajas hardware de los algoritmos propuestos, los decodificadores se implementaron en hardware utilizando tecnología CMOS de 90 nm y en dispositivos FPGA basados en dos tipos de arquitecturas: completamente paralela y parcialmente paralela utilizando el método de actualización por capas horizontales. Los resultados muestran que los decodificadores propuestos e implementados son más eficientes en área-tiempo que otros decodificadores publicados y que la baja complejidad del algoritmo Modified Optimized 2-bit Min-Sum permite la implementación de decodificadores en los dispositivos FPGA actuales consiguiendo una tasa de 10 Gbps. Finalmente, se ha presentado un nuevo algoritmo de decodificación de decisión hard, el Historical-Extrinsic Reliability-Based Iterative Decoder. Este algoritmo introduce la nueva idea de considerar los votos de decisión hard como decisión soft para calcular la información extrínseca de iteracions anteriores. Este algoritmo es adecuado para códigos de alta velocidad y mejora el rendimiento BER de los algoritmos RBI-MLGD anteriores, con una complejidad similar. / Aquesta tesi s'ha centrat en el disseny i implementació de descodificadors binaris basats en codis de comprovació de paritat de baixa densitat (LDPC) vàlids per als sistemes de comunicació moderns d'alta velocitat. Els conceptes bàsics de codis LDPC, les seues prestacions i colls de botella, en termes de complexitat i eficiència hardware, van ser analitzats pels principals algoritmes de decisió soft i decisió hard (com el Min-Sum, Optimized 2-bit Min-Sum y Reliability-based iterative Majority-Logic). La complexitat i prestacions d'aquests algoritmes s'han millorat per aconseguir arquitectures hardware eficients. S'ha proposat un nou algoritme de descodificació anomenat One-Minimum Min-Sum. Aquest redueix considerablement la complexitat de les equacions d'actualització del node de comprovació del algoritme Min-Sum. El segon mínim s'ha estimat a partir del valor del primer mínim per mitjà d'una aproximació lineal, la qual permet un ajust dinàmic. L'algoritme Optimized 2-bit Min-Sum s'ha modificat per ser inicialitzat amb els valors LLR i introduir la informació extrínseca en els missatges enviats des dels nodes variables. L'equació del node variable d'aquest algoritme ha sigut reformulada per reduir la seva complexitat. Tots dos algoritmes van ser provats per al codi (2048,1723) RS-based LDPC i per al codi (16129,15372) LDPC utilitzant un emulador hardware implementat en un dispositiu FPGA. Aquests han aconseguit unes prestacions BER molt properes a les del algoritme Min-Sum evitant, a més, l'aparició primerenca del fenomen denominat sòl de l'error. Per tal de mostrar els avantatges hardware dels algoritmes proposats, els descodificadors es varen implementar en hardware utilitzan una tecnologia CMOS d'uns 90 nm i en dispositius FPGA basats en dos tipus d'arquitectures: completament paral·lela i parcialment paral·lela utilitzant el mètode d'actualització per capes horitzontals. Els resultats mostren que els descodificadors proposats i implementats són més eficients en àrea-temps que altres descodificadors publicats i que la baixa complexitat del algoritme Modified Optimized 2-bit Min-Sum permet la implementació de decodificadors en els dispositius FPGA actuals obtenint una taxa de 10 Gbps. Finalment, s'ha presentat un nou algoritme de descodificació de decisió hard, el Historical-Extrinsic Reliability-Based Iterative Decoder. Aquest algoritme presenta la nova idea de considerar els vots de decisió hard com decisió soft per calcular la informació extrínseca d'iteracions anteriors. Aquest algoritme és adequat per als codis d'alta taxa i millora el rendiment BER dels algoritmes RBI-MLGD anteriors, amb una complexitat similar. / Català Pérez, JM. (2017). Design and implementation of decoders for error correction in high-speed communication systems [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86152 / TESIS

This doctoral dissertation provides conceptual contributions to understanding and analysing transboundary river basin management practices and processes. The conceptual framework of this thesis is embedded in the social learning literature. This thesis builds on prior efforts by scholars (see Keen et al., 2005; Muro & Jeffrey, 2008; Newig et al., 2010; Pahl-Wostl, 2009; Reed et al., 2010; Schusler et al., 2003) to evaluate and analyze social learning processes. In particular, the concept of learning space as used in this thesis contributes to a deeper understanding of the context in which social learning occurs by combining an analysis of interactions, deliberations and reframing processes. Three research gaps are identified and addressed in this dissertation. First, conceptualisation and evaluation of social learning in emergent processes. Second, an analysis of how relational features (such as trust and shared identities) impact on social learning outcomes. Third, the lack in understanding of how contextual features (such as frames) shape social learning processes and influence transboundary river basin management practices. To address these gaps, this thesis employed case study approach of two transboundary river basins; the Omo-Turkana and Zambezi river basins in Africa. The two case studies fit a better understanding of transboundary river basin management processes and practices as both river basins are shared by different riparian states with competing interests. This thesis explores the general research question: How do learning spaces shape transboundary river basin management practices and processes? This thesis found that the success of transboundary basin cooperation lies not only in actors solving technical problems but also hugely relates to how actors interact with one another to build the needed capacity to address technical issues. As such, creating trust and shared identities, as well as paying attention to problem framing plays a considerable role in defining how actors learn. Overall, by incorporating concepts such as trust, shared identity and frames into the concept of learning space, this thesis was able to provide a better understanding of transboundary river basin management practices. Such a perspective could provide a deeper understanding of how management practices and institutions can be better designed.

The issues of conflicts between water, energy and food (often referred to as WEFnexus) has become a problem in countries where the energy system is rapidly expanding; one of those countries is Ethiopia. Ethiopia has a large potential of hydropower, which is what most of the electricity production currently comes from. However, this has proven to cause problems on other practices around or close to the power plants. An example is the Omo River basin where the development of the Gibe hydropower cascading scheme, with currently the three power plants Gibe I, I and III operating, have brought up the discussion of the downstream impact. For instance, indigenous people living in the lower parts of Omo river, practice flood recession agriculture, meaning they are depending on the seasonal floods. Further, Omo river has its outflow into Lake Turkana, Kenya, and the lake is highly dependent on the flow regime of the Omo river. Studies on the Omo river have been many, an example is the ones using Topkapi-ETH, a physically based rain-fall runoff model, that models the hydrological aspects of the river and considers, among others, water abstraction for irrigation and diversions to reservoirs for hydropower. However, the hydropower modelled worked on the basis of an averaged power demand; not necessarily reflect the actual demand. Hence, OSeMOSYS, the long-term energy optimization tool, was proposed to complement this study by modelling the energy system in Ethiopia. This current thesis had the aim to do so with the attempt to explore the possibility of a coupling between the models Topkapi-ETH and OSeMOSYS. The aim was to feed OSeMOSYS with varying water availability from Topkapi-ETH; in return, OSeMOSYS would feed Topkapi-ETH with a more realistic required energy production demand. An OSeMOSYS model was set up for Ethiopia, with national data extracted from the study The Electricity Model Base for Africa (TEMBA), disaggregating the hydropower to be able to model each of the hydropower plants in the Gibe cascading scheme individually. To couple the two models, two approaches were developed: Storage module and Reservoir module. The Storage module used the storage feature within OSeMOSYS and used the varying volume in the reservoir from Topkapi-ETH and converted it into an energy potential, as input to OSeMOSYS. The Reservoir module, on the other hand, used the external inflow (sum of all flows except upstream release), obtained from Topkapi-ETH, to the reservoir. An experimental set-up was performed to test how the OSeMOSYS model, with the two modules, would react to the input and which inputs were the driving forces affecting the electricity production. The results showed that OSeMOSYS can respond to the varying water availability received from Topkapi-ETH with the electricity production from the Gibe cascading scheme showed results reflecting this. However, there was a mismatch in the hydrological response in which OSeMOSYS did not seem to fully reflect the volume in the reservoir. For certain cases, the volume would be zero, indicating it would not store any water but instead use all incoming water directly for energy production. Hence, with respect to the results presented in this study, one can conclude that OSeMOSYS is prone to respond to changes in water availability. However, due to the incompatibility in the hydrological perspective in regard to the volume, the coupling is not complete. Before such a complete coupling can be achieved one needs to understand why OSeMOSYS does not reflect the hydrological characteristics. If this can be solved, then a feedback of the required energy production in the Gibe hydropower plants ought to be sent back to Topkapi-ETH. / Konflikten mellan vatten, energi och mat (ofta benämnt WEF-nexus) har blivit ett problem i länder där energisystemet snabbt utvecklas; ett av dessa länder är Etiopien. Etiopien har stor potential i vattenkraft, från vilket den största delen av elektriciteten kommer ifrån idag. Däremot har detta visat skapa problem kring andra verksamheter runtomkring eller i närheten av kraftverken. Ett exempel är Omo RIVER BASIN, beläget i sydvästra Etiopien. Exploateringen av Gibe vattenkraftverk i en kaskad schema, idag med de tre kraftverket Gibe I, IO och III i bruk, har skapat diskussion kring påverkan nedströms. Till exempel så bot Urbefolkningen i den nedre delen av Omo floden, där de utövar så kallad flood recession jordbruk, vilket innebär att de är beroende av säsonger av översvämningar för att bevattna marken. Vidare, Omo floden har sitt utflöde in i Lake Turkana, Kenya, och skön är starkt beroende av flödesregimen i Omo floden. Studier kring Omo floden har varit manga, ett exempel är de som har använt sig av Topkapi-ETH, en fysikaliskt baserad nederbörd yt-avrinnings modell, som modellerat de hydrologiska aspekterna I floden och tar hänsyn till, bland annat, extrahering av vatten i bevattningssyfte och diversion till vattenkraftsdam. Dock modellerade vattenkraftverken med utgångspunkt från ett uppskattat energibehov; nödvändigtvis inte det faktiska behovet. Således föreslogs att OSeMOSYS, en LONGTERM energi optimerings modell, skulle komplimentera denna studie genom att modellera energisystemet i Etiopien. Den här uppsatsen hade som avsikt att testa de föregående med en ansats att undersöka möjligheten att sammankoppla de två modellerna Topkapi-ETH and OSeMOSYS. Målet var att förse OSeMOSYS med en varierad vatten tillgänglighet från Topkapi-ETH; i retur skulle OSeMOSYS förse Topkapi-ETH med ett mer realistiskt energiproduktions behov. En modell i OSeMOSYS skapades för Etiopien, med nationella data extraherad från studien The Electricity Model Base for Africa (TEMBA), där vattenkraftverk disaggregerades för att kunna modellera varje kraftverk I Gibe kaskad schema enskilt. För att sammankoppla de två modeller skapades två tillvägagångssätt: Lagrings modul och Reservoar modul. Magasin modulen använde en lagrings funktion i OSeMOSYS med en funktion av den varierande volym i en reservoar från Topkapi-ETH som omvandlades till en potentiell energi. Reservoar modulen däremot använde externt inflöde (summan av alla flöden förutom upströms utflöde), taget från Topkapi-ETH till reservoaren. Ett försök sattes upp för att testa hur OSeMOSYS modellen, med de två modulerna, skulle reagera till indata och vilken indata som är drivande och påverkar produktionen av elektricitet. Resultaten visade att OSeMOSYS kan besvara ett varierade vatten tillgänglighet kommen från Topkapi-ETH där produktionen av elektricitet från Gibe kaskad schema återspeglade detta. Däremot fanns en missanpassning i den hydrologiska responsen där OSeMOSYS inte fullt ut avspeglade volymen i reservoaren. I vissa fall var volymen noll, vilket tyder på att inget vatten kan lagras utan allt inkommande vatten går direkt till turbiner för produktion av energi. Således, med avseende på resultaten presenterade i den här studien, kan en dra slutsatsen att OSeMOSYS kan svara på variationer i vatten tillgängligheten. Däremot, på grund av missanpassning i hydrologiska perspektivet med avseende på volmen, så är inte sammankopplingen mellan modellerna fullständig. Före en sådan fullständig sammankoppling kan uppnås måste en förstår varför OSeMOSYS inte återspeglar denna hydrologiska karaktär. Om detta kan förstås, så kan en feedback av den fordrade energiproduktionen i Gibe vattenkraftverken återsändas tillbaka till Topkapi-ETH.

Les électrodes transparentes sont intégrées dans de nombreux dispositifs optoélectroniques tels que (les OLED, les cellules photovoltaïques, les écrans tactiles...). De nos jours, l’électrode transparente la plus utilisée est l’oxyde d’indium dopé étain (ITO : Indium Tin Oxide) qui présente une transparence élevée et une faible résistance carrée. Malgré ces propriétés optoélectroniques exceptionnelles, l’ITO présente des inconvénients tels que la rareté de l’indium et sa fragilité qui est incompatible avec les substrats flexibles. Les nanofils d’argent (AgNWs) sont considérés comme une alternative potentielle pour remplacer l’ITO en vue de leur excellentes propriétés optoélectroniques et leur flexibilité. Néanmoins, les AgNWs souffrent de certains inconvénients (adhérence au substrat, rugosité). Dans ce travail nous proposons une structure de type Oxyde/Métal/Oxyde (OMO) en insérant une couche d’AgNWs comme couche métallique entre deux couches de nanoparticules d’oxydes (ZnO, AZO, WO3) pour fabriquer des électrodes tricouches de type ZAZ, AAA et WAW. Ces dernières ont montré transmission élevée combinée à une faible résistance carrée, ce qui leur permet d’être considérées comme des électrodes alternatives à l’ITO. De plus, les électrodes ZAZ et AAA ont été intégrées avec succès dans des cellules solaires organiques. En outre, un outil numérique potentiel utilisant la méthode FDTD (Finite Difference Time Domain) nous permis de confirmer les résultats expérimentaux pour les électrodes ZAZ. Ainsi, l’amélioration de l’absorption au sein de la couche active via l’effet plasmonique des AgNWs a été démontrée également. Finalement, nous avons pu modéliser un réseau semi-aléatoire des AgNWs inséré entre deux couches de ZnO tout en démontrant la différence en transmission entre une couche dense et une en nanoparticules de ZnO. / Transparent Electrodes (TEs) are crucial components of wide variety of optoelectronic devices as (OLEDs, photovoltaic cells, touch screen…). Nowadays, the transparent electrode widely used is Indium Tin Oxide (ITO), due to its good optoelectronic properties. However, it presents some drawbacks such as the indium scarcity and its brittleness which is not compatible with flexible substrates. Silver nanowires (AgNWs) were considered as potential alternative to replace ITO because of their good optical and electrical properties. Although promising, the AgNWs presents some drawbacks, including the poor adhesion to substrate and the surface roughness. In this work, we propose a sandwich structure Oxide/Metal/Oxide (OMO), where the metallic layer is based on AgNWs. We embedded AgNWs between two nanoparticles oxide layers of (ZnO, AZO, WO3) in order to fabricate trilayer electrodes which are ZAZ, AAA, WAW. These trilayer electrodes show a high transmittance and a low sheet resistance, which lead to consider them on of the alternative to the ITO. In addition, the ZAZ and AAA electrodes were successfully integrated in organic solar cells with good photovoltaic performance. Moreover, using the potential numerical method FDTD (Finite Difference Time Domain) we demonstrated a good agreement between the experimental and numerical results for the ZAZ electrodes. Therefore, the enhancement of absorption inside active layer due to the plasmonic effect of AgNWs was also demonstrated. Finally, we can model a randomly network of AgNWs embedded between two layers of ZnO, with investigating the difference between a dense and nanoparticles layer of ZnO.

La formation géologique Mursi est datée à plus de 4 millions d’années, ce qui correspond à la période de l’émergence présumée des australopithèques, premiers hominines présentant une bipédie incontestable. La collection faunique Mursi (N=201) est comparée à celle du membre A de la Formation Shungura (N=300) sur une base taphonomique. La taphonomie est la science dédiée aux modes de formation des fossiles ainsi qu’aux traces laissées par ceux-ci. L’objectif principal de ce mémoire est de vérifier quelles sont les différences et ressemblances entre ces deux assemblages fossiles et d’en tirer des interprétations paléoenvironnementales. Pour chacun des agents taphonomiques (météorisation, piétinement, etc.), les fossiles sont gradés en fonction de stades prédéfinis tirés des écrits scientifiques. Finalement, malgré quelques différences (action des carnivores, intempérisation) on constate que les assemblages sont assez semblables et que, comme prédit par les reconstructions paléoenvironnementales préexistantes, leur lien à l’eau est assez bien démontré (groupes de Voorhies, abrasion). / The Mursi Formation has an age estimated at more than 4 million years, which corresponds to the emergence of the australopithecines, the first indisputably bipedal hominins. The Mursi faunal collection (N=201) is compared taphonomically to that of the Member A of the Shungura Formation (N=300). Taphonomy is the study of the processes that intervene between the death of an animal and its discovery as a fossil. This thesis aims to describe the main differences and similarities of these two collections and to make paleoenvironmental inferences. For each taphonomical agent (weathering, trampling, etc.), fossils are graded using stages established by other researchers. In spite of a few significant differences (carnivore action, weathering), it seems that the two collections are taphonomically similar and their link with water, as predicted by paleoenvironmental reconstructions, is supported (Voorhies groups, abrasion).

La formation géologique Mursi est datée à plus de 4 millions d’années, ce qui correspond à la période de l’émergence présumée des australopithèques, premiers hominines présentant une bipédie incontestable. La collection faunique Mursi (N=201) est comparée à celle du membre A de la Formation Shungura (N=300) sur une base taphonomique. La taphonomie est la science dédiée aux modes de formation des fossiles ainsi qu’aux traces laissées par ceux-ci. L’objectif principal de ce mémoire est de vérifier quelles sont les différences et ressemblances entre ces deux assemblages fossiles et d’en tirer des interprétations paléoenvironnementales. Pour chacun des agents taphonomiques (météorisation, piétinement, etc.), les fossiles sont gradés en fonction de stades prédéfinis tirés des écrits scientifiques. Finalement, malgré quelques différences (action des carnivores, intempérisation) on constate que les assemblages sont assez semblables et que, comme prédit par les reconstructions paléoenvironnementales préexistantes, leur lien à l’eau est assez bien démontré (groupes de Voorhies, abrasion). / The Mursi Formation has an age estimated at more than 4 million years, which corresponds to the emergence of the australopithecines, the first indisputably bipedal hominins. The Mursi faunal collection (N=201) is compared taphonomically to that of the Member A of the Shungura Formation (N=300). Taphonomy is the study of the processes that intervene between the death of an animal and its discovery as a fossil. This thesis aims to describe the main differences and similarities of these two collections and to make paleoenvironmental inferences. For each taphonomical agent (weathering, trampling, etc.), fossils are graded using stages established by other researchers. In spite of a few significant differences (carnivore action, weathering), it seems that the two collections are taphonomically similar and their link with water, as predicted by paleoenvironmental reconstructions, is supported (Voorhies groups, abrasion).