Tesis por compendio / [ES] El mundo es testigo de nuevos avances tecnológicos que afectan significativamente a las organizaciones en diferentes departamentos. La inteligencia artificial (IA) es uno de estos avances, visto como una tecnología revolucionaria en la gestión de recursos humanos (RRHH). Profesionales y académicos han discutido el brillante papel de la IA en RRHH. Sin embargo, el análisis profundo de esta tecnología en el proceso de RRHH es aún escaso. Con todo ello, el objetivo principal de esta tesis es investigar el estado de la IA en RRHH y así identificar factores clave de implementación concretos. Primero, construyendo un marco académico para la IA en RRHH; segundo, analizar las aplicaciones de IA más utilizada en los procesos de RRHH; tercero, identificar las formas óptimas de transferir el conocimiento en los procesos de implementación de IA. La metodología utilizada para la investigación combina la revisión sistemática de la literatura y técnicas de investigación cualitativa. Como base y medida preparatoria para abordar las preguntas de investigación, se llevó a cabo un extenso análisis de la literatura en el campo AI-RRHH, con un enfoque particular en las publicaciones de algoritmos de IA en HRM, análisis de HR-Big data, aplicaciones/soluciones de IA en HRM e implementación de IA. En la misma línea, el autor publicó artículos en varias conferencias que contribuyeron a mejorar la madurez de las preguntas de investigación. Con base en este conocimiento, los estudios publicados ilustraron la brecha entre la promesa y la realidad de la IA en RRHH, teniendo en cuenta los requisitos técnicos de la implementación de la IA, así como las aplicaciones y limitaciones. Posteriormente, se entrevistó a expertos en recursos humanos y consultores de IA que ya habían adquirido experiencia de primera mano con los procesos de recursos humanos en un entorno de IA para descubrir la verdad de la aplicación de la IA dominante en el proceso de RRHH. Los principales hallazgos de esta tesis incluyen la derivación de una definición completa de IA en RRHH, así como el estado de las estrategias de adopción de aplicaciones de IA en RRHH. Como resultado adicional, se explora la utilidad y las limitaciones de los chatbots en el proceso de contratación en la India. Además, factores clave para transferir el conocimiento del proceso de implementación de IA a los gerentes y empleados de recursos humanos. Finalmente, se concluye identificando desafíos asociados con la implementación de IA en el proceso de recursos humanos y el impacto de COVID-19 en la implementación de IA. / [CA] El món és testimoni de nous avanços tecnològics, que afecten significativament les organitzacions en diferents departaments. La intel·ligència artificial (IA) és un d'aquests avanços que s'anuncia àmpliament com una tecnologia revolucionària en la gestió de recursos humans (HRM). Professionals i acadèmics han discutit el brillant paper de la IA en HRM. No obstant això, encara és escàs l'anàlisi profund d'aquesta tecnologia en el procés de HRM. Per tant, l'objectiu principal d'aquesta tesi és investigar l'estat de la IA en HRM i derivar factors clau d'implementació concrets. Primer, construint un marc acadèmic per a la IA en HRM; segon, analitzar l'aplicació de IA més utilitzada en el procés de recursos humans; tercer, identificar les formes òptimes de transferir el coneixement dels processos d'implementació de IA. La metodologia utilitzada per a la investigació es combina entre una revisió sistemàtica de la literatura i una tècnica d'investigació qualitativa. Com a base i mesura preparatòria per a abordar les preguntes d'investigació, es va dur a terme una extensa anàlisi de la literatura en el camp IA-HRM, amb un enfocament particular en les publicacions d'algorismes de IA en HRM, anàlisis de HR-Big data, aplicacions/soluciones de IA en HRM i implementació de IA. En la mateixa línia, l'autor va publicar articles en diverses conferències que van procedir a millorar la maduresa de les preguntes d'investigació. Amb base en aquest coneixement, els estudis publicats van illustrar la bretxa entre la promesa i la realitat de la IA en HRM, tenint en compte els requisits tècnics de la implementació de la IA, així com les aplicacions i limitacions. Posteriorment, es va entrevistar experts en recursos humans i consultors de IA que ja havien adquirit experiència de primera mà amb els processos de recursos humans en un entorn de IA per a descobrir la veritat de l'aplicació de la IA dominant en el procés de recursos humans. Les principals troballes d'aquesta tesi són la derivació d'una definició completa de IA en HRM, així com l'estat de les estratègies d'adopció d'aplicacions de IA en HRM. Com a resultat addicional, explore la utilitat i les limitacions dels chatbots en el procés de contractació a l'Índia. A més, factors clau per a transferir el coneixement del procés d'implementació de IA als gerents i empleats de recursos humans. També es van concloure els desafiaments associats amb la implementació de IA en el procés de recursos humans i l'impacte de COVID-19 en la implementació de IA. / [EN] The world is witnessing new technological advancements, which significantly impacts organizations across different departments. Artificial intelligence (AI) is one of these advancements that is widely heralded as a revolutionary technology in Human Resource Management (HRM). Professionals and scholars have discussed the bright role of AI in HRM. However, deep analysis of this technology in the HR process is still scarce. Therefore, the main goal of this thesis is to investigate the status of AI in HRM and derive concrete implementation key factors. Through, first, building an academic framework for AI in HRM; second, analyzing the most commonly used AI applications in HR process; third, identifying the optimal ways to transfer the knowledge of AI implementation processes. The methodology used for the investigation combines a systematic literature review and a qualitative research technique. As a basis and preparatory measure to address the research questions, an extensive literature analysis in the AI-HRM field was carried out, with a particular focus on publications of AI in HRM, HR-Big data analysis, AI applications/solutions in HRM and AI implementation. Along similar lines, the author published papers in several conference proceedings to improve the maturity of research questions. Based on this work, the published studies illustrate the gap between the promise and reality of AI in HRM, taking into account the requirements of AI implementation as well as the applications and limitations. Subsequently, HR experts and AI consultants, who had already gained first-hand experience with HR processes in an AI environment, were interviewed to find out the truth of the dominant AI's application in HR process. The main findings of this thesis are the derivation of a complete definition of AI in HRM as well as the status of the adoption strategies of AI applications in HRM. As a further result, it explores the usefulness and limitations of chatbots in the recruitment processes in India. In addition, derived the key factors to transfer the knowledge of AI implementation process to HR managers and employees. Challenges associated with AI implementation in the HR process and the impact of COVID-19 on AI implementation were also concluded. / Tuffaha, M. (2022). Adoption Factors of Artificial intelligence in Human Resource Management [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185909 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] La financiación es uno de los aspectos más importantes, y muchas veces problemáticos, a la hora de crear una empresa. Hay distintas formas de financiarse, con fondos propios o ajenos. El crowdfunding es una forma, relativamente reciente de financiación, con fondos ajenos al capital del promotor del negocio y basada en el uso de plataformas tecnológicas. Existen distintas formas de crowdfunding. Algunas se pueden basar en donaciones, como por ejemplo para financiar proyectos comunitarios, músicos y artísticos. Otras pueden basarse en la recaudación y contribuciones de individuos que buscan recompensas no monetarias. Otras pueden formar parte del sistema de financiación alternativa para los empresarios y emprendedores. Dentro de estas podemos diferenciar, por un lado las aportaciones de los inversores a cambio de acciones de las empresas financiadas, más conocido como crowdfunding basado en acciones (crowdequity), Y por otro lado, las que se basan en la solicitud de crédito, donde los inversores esperan recibir el principal aportado más intereses siguiendo un modelo de préstamo tradicional (crowdlending). El objetivo de esta tesis es focalizarlo en este último: el crowdlending. Para ello hemos realizado cuatro trabajos de investigación que se han publicado en cuatro diferentes journals indexados en Web of Science de Clarivate (con JCR). En primer lugar, se estudia el estado del arte del crowdlending dentro del crowdfunding. En segundo lugar, se analizan dos casos importantes de crowdlending en dos sectores distintos (relojes como complemento de moda y el sector del vino). En tercer lugar, se analizan 17 plataformas activas de crowdlending para ver la actividad de las mismas en relación a los inversores. En cuarto y último lugar, se estudian los factores en la gestión de la información que se asocian a una plataforma de proyectos de crowdlending. El crowdlending es una herramienta de financiación que surge de la economía colaborativa. Se emplea una plataforma online para poner en común inversores que ofrecen recursos económicos, con empresas/individuos emprendedores que necesitan y demandan recursos monetarios. Para ello, lo primero que hemos realizado ha sido una revisión de la literatura previa en el topic (plasmado en el primer artículo). Luego hemos realizado un estudio cualitativo, centrado en dos casos de crowdlending a nivel nacional (plasmado en el segundo artículo). Con posterioridad realizamos un estudio cuantitativo de plataformas con el propósito de crear un indicador sintético definido por una serie de variables influyentes: importe total de los préstamos intermediados en la plataforma, variación anual de este importe, número de inversores y su variación anual, rentabilidad media, préstamos por inversor y su variación anual, y por último la oferta y la demanda de este modelo de financiación (plasmado en el tercer artículo). Finalmente acabamos la investigación de la tesis con un análisis cualitativo comparativo (QCA) utilizando tanto componentes numéricos como cualitativos (plasmado en el cuarto artículo). / [CA] La finançació és un dels aspectes més importants, i moltes voltes problemàtics, a l'hora de crear una empresa. Hi ha distintes formes de finançar-se, en fondos propis o aliens. El crowdfunding és una forma, relativament recent de finançació, en fondos aliens al capital del promotor del negoci i basada en l'us de plataformes tecnològiques. Existixen distintes formes de crowdfunding. Algunes es poden basar en donacions, com per eixemple per a finançar proyectes comunitaris, músics i artístics. Unes atres poden basar-se en la recaptació i contribucions d'individus que busquen recompenses no monetàries. Unes atres poden formar part del sistema de finançació alternativa per als empresaris i mamprenedors. Dins d'estes podem diferenciar, per un costat les aportacions dels inversors a canvi d'accions de les empreses finançades, més conegut com crowdfunding basat en accions (crowdequity), I per un atre costat, les que es basen en la solicitut de crèdit, a on els inversors esperen rebre el principal aportat més interessos seguint un model de préstam tradicional (crowdlending). L'objectiu d'esta tesis és focalizarlo en este últim: el crowdlending. Per a això hem realisat quatre treballs d'investigació que s'han publicat en quatre diferents journals indexats en Web of Science de Clarivate (en JCR). En primer lloc, s'estudiarà l'estat de l'art del crowdlending dins del crowdfunding. En segon lloc, s'analisaran dos casos importants de crowdlending en dos sectors distints (rellonges com a complement de moda i el sector del vi). En tercer lloc, s'analisaran 17 plataformes actives de crowdlending per a vore l'activitat de les mateixes en relació als inversors. En quarto i últim lloc, s'estudien els factors en la gestió de l'informació que s'associen a una plataforma de proyectes de crowdlending. El crowdlending és una ferramenta de finançació que sorgix de l'economia colaborativa. S'ampra una plataforma online per a posar en comú inversors que oferixen recursos econòmics, en empreses/individus mamprenedors que necessiten i demanden recursos monetaris. Per a això, lo primer que hem realisat ha segut una revisió de la lliteratura prèvia en el topic (plasmat en el primer artícul). Després hem realisat un estudi qualitatiu, centrat en dos casos de crowdlending a nivell nacional (plasmat en el segon artícul). En posterioritat realisem un estudi quantitatiu de plataformes en el propòsit de crear un indicador sintètic definit per una série de variables influents: import total dels préstams intermediats en la plataforma, variació anual d'este import, número d'inversors i la seua variació anual, rendabilitat mitjana, préstams per inversor i la seua variació anual, i per últim l'oferta i la demanda d'este model de finançació (plasmat en el tercer artícul). Finalment acabem l'investigació de la tesis en un anàlisis qualitatiu comparatiu (QCA) utilisant tant components numèrics com a qualitatius (plasmat en el quart artícul). / [EN] Financing is one of the most important, and often problematic, aspects of starting a business. There are different ways of financing, with own or third party funds. Crowdfunding is a relatively recent form of financing, with funds outside the capital of the business promoter and based on the use of technological platforms. There are different forms of crowdfunding. Some may be based on donations, for example to finance community, music and art projects. Others may be based on fundraising and contributions from individuals seeking non-monetary rewards. Others may be part of the alternative financing system for entrepreneurs and business people. Within these we can differentiate, on the one hand the contributions of investors in exchange for shares of the funded companies, better known as crowdfunding based on shares (crowdequity), and on the other hand, those based on the application for credit, where investors expect to receive the principal contributed plus interest following a traditional lending model (crowdlending). The objective of this thesis is to focus on the latter: crowdlending. To this end, we have carried out four research papers that have been published in four different journals indexed in Clarivate's Web of Science (with JCR). First, the state of the art of crowdlending within crowdfunding will be studied. Secondly, two important cases of crowdlending in two different sectors will be analyzed (watches as a fashion accessory and the wine sector). Thirdly, 17 active crowdlending platforms will be analyzed to see their activity in relation to investors. Fourthly and finally, the factors in information management associated with a crowdlending project platform are studied. Crowdlending is a financing tool that arises from the collaborative economy. An online platform is used to match investors who offer economic resources with entrepreneurial companies/individuals who need and demand monetary resources. To do this, the first thing we have done has been a review of previous literature on the topic (reflected in the first article). Then we conducted a qualitative study, focused on two cases of crowdlending at national level (shown in the second article). Subsequently, we conducted a quantitative study of platforms in order to create a synthetic indicator defined by a series of influential variables: total amount of loans intermediated on the platform, annual variation of this amount, number of investors and their annual variation, average profitability, loans per investor and their annual variation, and finally the supply and demand of this financing model (reflected in the third article). Finally, we finish the thesis research with a qualitative comparative analysis (QCA) using both numerical and qualitative components (presented in the fourth article). ¿ / Ribeiro Navarrete, S. (2022). El crowd o multitud como método de financiación de proyectos empresariales. Referencia al crowdlending o préstamo de multitud [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186242 / Compendio

[ES] La autonomía y prestigio que han ido adquiriendo las bandas de música en la sociedad actual son tan merecidos como frutos de un largo y costoso camino recorrido. Incluso el acceso a las plantillas profesionales se ha ido adaptando a la propia idiosincrasia de la banda, exigiendo interpretar en las pruebas de acceso fragmentos del repertorio original para banda, algo que se ha intensificado en la especialidad de tuba en los últimos años. No obstante, parece ser que ni la metodología ni la formación ofrecida en los centros educativos sigue el ritmo de esta realidad cambiante, a lo que se añade un interés creciente de los compositores desde finales del siglo XX por otorgarle a la tuba mayor protagonismo, escribiéndole solos y otros pasajes destacados dentro de sus obras para banda sinfónica. Y para comprobarlo, este trabajo presenta dos estudios principales. El primero, está dedicado a analizar el acceso a una banda de música profesional en España para la especialidad de tuba, con especial interés en el repertorio exigido para interpretar en el ejercicio práctico. Y el segundo estudio, se plantea para examinar el Plan de Estudios de las Enseñanzas Artísticas Superiores de Música y la Guías Docentes de los conservatorios y escuelas superiores de música, así como el trabajo que desarrollan en el aula de tuba los profesores, respecto del repertorio sinfónico-bandístico. Los resultados de ambos motivan la realización de un tercer estudio, basado en la selección, justificación y análisis de fragmentos destacados de la tuba dentro del repertorio sinfónico para banda, los cuales se presentan como propuesta pedagógica en un capítulo complementario a la propia investigación. El objetivo del conjunto de esta tesis es seguir valorando y difundiendo el repertorio para banda sinfónica en general, y en la especialidad de tuba en particular, ante la discordante e injustificable realidad acaecida hasta la actualidad entre el ámbito académico y el laboral. Además, si lo que se persigue es conseguir futuros profesionales de la música completos y versátiles, deben estar totalmente preparados para un mundo tan competitivo y exigente como el que se vive. / [CA] L'autonomia i el prestigi que han anat adquirint les bandes de música a la societat actual són tan merescuts com fruits d'un llarg i costós camí recorregut. Fins i tot l'accés a les plantilles professionals s'ha anat adaptant a la pròpia idiosincràsia de la banda, exigint interpretar a les proves d'accés fragments del repertori original per a banda, cosa que s'ha intensificat en l'especialitat de tuba els darrers anys. No obstant això, sembla que ni la metodologia ni la formació oferida als centres educatius segueix el ritme d'aquesta realitat canviant, a la qual cosa s'afegeix un interès creixent dels compositors des de finals del segle XX per atorgar-li a la tuba més protagonisme, escrivint-li solos i altres passatges destacats dins de les seues obres per a banda simfònica. I per comprovar-ho, aquest treball presenta dos estudis principals. El primer, està dedicat a analitzar l'accés a una banda de música professional a Espanya per a l'especialitat de tuba, amb un interès especial en el repertori exigit per interpretar en l'exercici pràctic. I el segon estudi, es planteja per examinar el Pla d'Estudis dels Ensenyaments Artístics Superiors de Música i les Guies Docents dels conservatoris i escoles superiors de música, així com el treball desenvolupat a l'aula de tuba pels professors, respecte del repertori simfònic-bandístic. Els resultats de tots dos motiven la realització d'un tercer estudi, basat en la selecció, justificació i l'anàlisi de fragments destacats de la tuba del repertori simfònic per a banda, els quals es presenten com a proposta pedagògica en un capítol complementari a la pròpia investigació. L'objectiu del conjunt d'aquesta tesi és continuar valorant i difonent el repertori per a banda simfònica en general, i en l'especialitat de tuba en particular, davant de la discordant i injustificable realitat esdevinguda fins avui entre l'àmbit acadèmic i el laboral. A més, si el que es vol és aconseguir futurs professionals de la música complets i versàtils, han d'estar totalment preparats per a un món tan competitiu i exigent com el que es viu. / [EN] The autonomy and prestige that wind bands have been acquiring in today's society are as well-deserved as the fruits of a long and arduous journey. Even access to professional staff has been adapted to the band's idiosyncrasies, demanding to play excerpts from the original repertoire for wind band in the auditions, something that has intensified for tuba in recent years. However, it seems that neither the methodology nor the training offered in educational centres keeps pace with this changing reality. In addition, composers have been interested since the end of the 20th century in giving the tuba greater prominence, writing solo passages and other outstanding excerpts within his/her works for symphonic bands. Furthermore, to prove it, this work presents two primary studies. The first is dedicated to analysing the access to a professional wind band in Spain for the tuba chair, with a particular interest in the repertoire required to play in the practical exercise. Moreover, the second study is proposed to examine the Syllabus of the Higher Artistic Education of Music and the Teaching Guides of the conservatories and higher schools of music, as well as the work developed in the tuba class regarding the specific repertoire for symphonic wind band. The results of both motivate the realisation of a third study, based on the selection, justification and analysis of significant excerpts for tuba of the symphonic repertoire for wind band, which are presented as a pedagogical proposal in a complementary chapter to the research itself. This thesis aims to continue valuing and disseminating the repertoire for symphonic wind bands in general, and for tuba in particular, in the face of the harsh and unjustifiable reality that has occurred until now between the academic and labour spheres. In addition, if what is sought is to achieve complete and versatile future professional musicians, they must be fully prepared for a world as competitive and demanding as the one we live in. / Monteagudo Mañas, J. (2022). La evolución del papel de la tuba en la banda sinfónica: selección, justificación y análisis de fragmentos destacados para una propuesta de aplicación pedagógica [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/191450

Tesis por compendio / [EN] Nowadays, manufacturing systems meet different new global challenges and the existence of a collaborative manufacturing environment is essential to face with. Distributed manufacturing and assembly systems are two manufacturing systems which allow industries to deal with some of these challenges. This thesis studies a production problem in which both distributed manufacturing and assembly systems are considered. Although distributed manufacturing systems and assembly systems are well-known problems and have been extensively studied in the literature, to the best of our knowledge, considering these two systems together as in this thesis is the first effort in the literature. Due to the importance of scheduling optimization on production performance, some different ways to optimize the scheduling of the considered problem are discussed in this thesis. The studied scheduling setting consists of two stages: A production and an assembly stage. Various production centers make the first stage. Each of these centers consists of several machines which are dedicated to manufacture jobs. A single assembly machine is considered for the second stage. The produced jobs are assembled on the assembly machine to form final products through a defined assembly program. In this thesis, two different problems regarding two different production configurations for the production centers of the first stage are considered. The first configuration is a flowshop that results in what we refer to as the Distributed Assembly Permutation Flowshop Scheduling Problem (DAPFSP). The second problem is referred to as the Distributed Parallel Machine and Assembly Scheduling Problem (DPMASP), where unrelated parallel machines configure the production centers. Makespan minimization of the product on the assembly machine located in the assembly stage is considered as the objective function for all considered problems. In this thesis some extensions are considered for the studied problems so as to bring them as close as possible to the reality of production shops. In the DAPFSP, sequence dependent setup times are added for machines in both production and assembly stages. Similarly, in the DPMASP, due to technological constraints, some defined jobs can be processed only in certain factories. Mathematical models are presented as an exact solution for some of the presented problems and two state-of-art solvers, CPLEX and GUROBI are used to solve them. Since these solvers are not able to solve large sized problems, we design and develop heuristic methods to solve the problems. In addition to heuristics, some metaheuristics are also designed and proposed to improve the solutions obtained by heuristics. Finally, for each proposed problem, the performance of the proposed solution methods is compared through extensive computational and comprehensive ANOVA statistical analysis. / [ES] Los sistemas de producción se enfrentan a retos globales en los que el concepto de fabricación colaborativa es crucial para poder tener éxito en el entorno cambiante y complejo en el que nos encontramos. Una característica de los sistemas productivos que puede ayudar a lograr este objetivo consiste en disponer de una red de fabricación distribuida en la que los productos se fabriquen en localizaciones diferentes y se vayan ensamblando para obtener el producto final. En estos casos, disponer de modelos y herramientas para mejorar el rendimiento de sistemas de producción distribuidos con ensamblajes es una manera de asegurar la eficiencia de los mismos. En esta tesis doctoral se estudian los sistemas de fabricación distribuidos con operaciones de ensamblaje. Los sistemas distribuidos y los sistemas con operaciones de ensamblaje han sido estudiados por separado en la literatura. De hecho, no se han encontrado estudios de sistemas con ambas características consideradas de forma conjunta. Dada la complejidad de considerar conjuntamente ambos tipos de sistemas a la hora de realizar la programación de la producción en los mismos, se ha abordado su estudio considerando un modelo bietápico en la que en la primera etapa se consideran las operaciones de producción y en la segunda se plantean las operaciones de ensamblaje. Dependiendo de la configuración de la primera etapa se han estudiado dos variantes. En la primera variante se asume que la etapa de producción está compuesta por sendos sistemas tipo flowshop en los que se fabrican los componentes que se ensamblan en la segunda etapa (Distributed Assembly Permutation Flowshop Scheduling Problem o DAPFSP). En la segunda variante se considera un sistema de máquinas en paralelo no relacionadas (Distributed Parallel Machine and Assembly Scheduling Problem o DPMASP). En ambas variantes se optimiza la fecha de finalización del último trabajo secuenciado (Cmax) y se contempla la posibilidad que existan tiempos de cambio (setup) dependientes de la secuencia de trabajos fabricada. También, en el caso DPMASP se estudia la posibilidad de prohibir o no el uso de determinadas máquinas de la etapa de producción. Se han desarrollado modelos matemáticos para resolver algunas de las variantes anteriores. Estos modelos se han resuelto mediante los programas CPLEX y GUROBI en aquellos casos que ha sido posible. Para las instancias en los que el modelo matemático no ofrecía una solución al problema se han desarrollado heurísticas y metaheurísticas para ello. Todos los procedimientos anteriores han sido estudiados para determinar el rendimiento de los diferentes algoritmos planteados. Para ello se ha realizado un exhaustivo estudio computacional en el que se han aplicado técnicas ANOVA. Los resultados obtenidos en la tesis permiten avanzar en la comprensión del comportamiento de los sistemas productivos distribuidos con ensamblajes, definiendo algoritmos que permiten obtener buenas soluciones a este tipo de problemas tan complejos que aparecen tantas veces en la realidad industrial. / [CA] Els sistemes de producció s'enfronten a reptes globals en què el concepte de fabricació col.laborativa és crucial per a poder tindre èxit en l'entorn canviant i complex en què ens trobem. Una característica dels sistemes productius que pot ajudar a aconseguir este objectiu consistix a disposar d'una xarxa de fabricació distribuïda en la que els productes es fabriquen en localitzacions diferents i es vagen acoblant per a obtindre el producte final. En estos casos, disposar de models i ferramentes per a millorar el rendiment de sistemes de producció distribuïts amb acoblaments és una manera d'assegurar l'eficiència dels mateixos. En esta tesi doctoral s'estudien els sistemes de fabricació distribuïts amb operacions d'acoblament. Els sistemes distribuïts i els sistemes amb operacions d'acoblament han sigut estudiats per separat en la literatura però, en allò que es coneix, no s'han trobat estudis de sistemes amb ambdós característiques conjuntament. Donada la complexitat de considerar conjuntament ambdós tipus de sistemes a l'hora de realitzar la programació de la producció en els mateixos, s'ha abordat el seu estudi considerant un model bietàpic en la que en la primera etapa es consideren les operacions de producció i en la segona es plantegen les operacions d'acoblament. Depenent de la configuració de la primera etapa s'han estudiat dos variants. En la primera variant s'assumix que l'etapa de producció està composta per sengles sistemes tipus flowshop en els que es fabriquen els components que s'acoblen en la segona etapa (Distributed Assembly Permutation Flowshop Scheduling Problem o DAPFSP). En la segona variant es considera un sistema de màquines en paral.lel no relacionades (Distributed Parallel Machine and Assembly Scheduling Problem o DPMASP). En ambdós variants s'optimitza la data de finalització de l'últim treball seqüenciat (Cmax) i es contempla la possibilitat que existisquen temps de canvi (setup) dependents de la seqüència de treballs fabricada. També, en el cas DPMASP s'estudia la possibilitat de prohibir o no l'ús de determinades màquines de l'etapa de producció. S'han desenvolupat models matemàtics per a resoldre algunes de les variants anteriors. Estos models s'han resolt per mitjà dels programes CPLEX i GUROBI en aquells casos que ha sigut possible. Per a les instàncies en què el model matemàtic no oferia una solució al problema s'han desenrotllat heurístiques i metaheurísticas per a això. Tots els procediments anteriors han sigut estudiats per a determinar el rendiment dels diferents algoritmes plantejats. Per a això s'ha realitzat un exhaustiu estudi computacional en què s'han aplicat tècniques ANOVA. Els resultats obtinguts en la tesi permeten avançar en la comprensió del comportament dels sistemes productius distribuïts amb acoblaments, definint algoritmes que permeten obtindre bones solucions a este tipus de problemes tan complexos que apareixen tantes vegades en la realitat industrial. / Hatami, S. (2016). The Distributed and Assembly Scheduling Problem [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/64072 / Compendio

Tesis por compendio / The responsible behavior of companies is a field to keep exploring due to its theoretical and practical complexity, its different contexts and connotations, its growing questioning and demand by society and its rapid evolution. This thesis focuses on the study and deepening on the role of companies in society, and in particular on their altruistic or philanthropic behavior and their social responsibility, with community involvement as a key axis. It consists of three blocks, with approaches and techniques that offer new contributions. The first one analyzes the philanthropic behavior and the community involvement of the companies listed in the stock indexes of Spain, France, Germany and Holland, through the use of terminology in the literature and memories of sustainability and the formulas to channel the help and the beneficiaries. The variables that most influence the use of the terms are the country and especially the incomes of the companies, being the ones with less weight the number of employees and the sector. It is also inferred that these activities require significant economic resources. The results show that the companies analyzed are aware of their role and actively participate in their communities. The main contribution of this work is its focus on the community and the connection with literature. The bibliometric analysis through an iterative process has proved useful for detecting terms related to the subject. The other two works analyze the behavior of companies in a controversial sector such as mining, an example of the development of corporate social responsibility (CSR) to improve its position and image, obtain a social license to operate (SLO) and reduce resistance to its implementation and operations. The sector, while being a leader in CSR, faces great challenges. The research starts with the analysis of the letters of the CEOs of 32 leading mining companies and their sustainability reports to analyze the influence of discourse in its strategy for obtaining SLO and community involvement. In addition, we analyze the years 2011 and 2015, to see the evolution in the speech and whether it affects the strategy on the SLO and the community. These letters are highlighted in the literature for their ability to communicate the orientation of companies in relation to social issues and community involvement. The results show the orientation towards obtaining legitimacy, credibility and trust in the communities where they operate, so that it is translated in the achievement of the SLO. In addition, it is observed how the evolution of the discourse involves changes of strategies and also a commitment on behalf of the companies to reduce the dependence on the mining. On the other hand, there is an increase in works in the mining sector based on the perceptions of stakeholders, who are those granting the SLO. In the literature the difficulty of its understanding is well identified and so the study of the stakeholders perception in contrast to the one of the companies is found of interest. Our research is carried out through a qualitative interview methodology taking as sample a large area with several Latin American countries. The results show different perceptions between companies and stakeholders on the analysis and diagnosis of the current situation and on the degree of implementation and effectiveness of CSR policies. The stakeholders demand greater objectivity and credibility in the reports; They find companies minimizing impacts and overestimating their benefits and community involvement. On the contrary, they agree on the need for a multi-actor model, with greater participation of the community, and on the role of NGOs and governments in defending the community and to avoid conflicts and rejections. The results help to understand the different realities perceived and the causes of rejection, as a way to improve the CSR policies. / El comportamiento responsable de las empresas es un campo a seguir explorando por su complejidad teórica y práctica, sus diversos contextos y connotaciones, su creciente cuestionamiento y exigencia por la sociedad y su rápida evolución. Esta tesis se orienta hacia el estudio y profundización sobre el papel de las empresas en la sociedad, y en particular su comportamiento altruista o filantrópico y su responsabilidad social, con la participación en la comunidad como eje clave. Consta de tres bloques, con planteamientos y técnicas que ofrecen nuevas aportaciones. El primero analiza el comportamiento filantrópico y la participación en la comunidad de las empresas que cotizan en los índices bursátiles de España, Francia, Alemania y Holanda, a través del uso de la terminología en la literatura y memorias de sostenibilidad y las fórmulas para canalizar la ayuda y los beneficiarios. Las variables que más influyen en el uso de los términos son el país y especialmente los ingresos de las empresas, siendo las de menor peso el número de empleados y el sector. Se infiere además que estas actividades requieren de importantes recursos económicos. Los resultados muestran que las empresas analizadas son conscientes de su papel y participan activamente en sus comunidades. La principal novedad de este trabajo es su enfoque centrado en la comunidad y desde la conexión con la literatura. El análisis bibliométrico a través de un proceso iterativo muestra su utilidad para detectar términos relacionados con el tema. Los otros dos trabajos analizan el comportamiento de empresas en un sector controvertido como el de la minería, exponente del desarrollo de la responsabilidad social corporativa (RSC) para mejorar su posición e imagen, obtener licencia social para operar (SLO) y reducir la resistencia a su implantación y actividad. El sector, aun siendo puntero en la RSC, afronta grandes desafíos. Así, la investigación parte del análisis de las cartas de los CEOs de 32 destacadas empresas mineras y las memorias de sostenibilidad para analizar la influencia del discurso en su estrategia para la obtención de la SLO y en la participación en sus comunidades. Además, se analizan los años 2011 y 2015, para ver la evolución en el discurso y si afecta a la estrategia sobre la SLO y la comunidad. Estas cartas son destacadas en la literatura por su capacidad de comunicar la orientación de las empresas en relación a asuntos sociales y a la participación de la comunidad. Los resultados muestran la orientación hacia la obtención de legitimidad, credibilidad y confianza por parte de la comunidad, para que ésta se traduzca en la obtención de la SLO. Además, se observa cómo la evolución del discurso se traduce en cambios de estrategias y un compromiso por parte de las empresas por reducir la dependencia de la minería. Por otro lado se observa un aumento de trabajos en el sector minero desde las percepciones de los stakeholders, que son los que otorgan la SLO. En la literatura se reconoce la dificultad de comprensión y por ello se encuentra interesante el estudio de la percepción de los stakeholders en contraste con la de las empresas. Se realiza mediante entrevista cualitativa tomando como muestra una amplia zona con países de Latinoamérica. Los resultados muestran diferentes percepciones entre empresas y stakeholders en el análisis y diagnóstico de la situación actual y en el grado de implementación y eficacia de las políticas de RSC. Desde los stakeholders se demanda mayor objetividad y credibilidad en las memorias; consideran que las empresas minimizan los impactos y ensalzan sus beneficios y la participación de la comunidad. Por contra, coinciden en la necesidad de un modelo multiactor, con mayor participación de la comunidad, y en el papel de las ONGs y los gobiernos en defensa de la comunidad y para evitar conflictos y rechazos. Los resultados ayudan a la comprensión de las distintas realidades percib / El comportament responsable de les empreses és un camp a seguir explorant per la complexitat teòrica i pràctica, els diversos contextos i connotacions, el creixent qüestionament i exigència per part de la societat i la seua ràpida evolució. Aquesta tesi s'orienta cap a l'estudi i aprofundiment sobre el paper de les empreses en la societat, i en particular el seu comportament altruista o filantròpic i la seua responsabilitat social, amb la participació en la comunitat com a eix clau. Consta de tres blocs, amb plantejaments i tècniques que ofereixen noves aportacions. El primer analitza el comportament filantròpic i la participació en la comunitat de les empreses que cotitzen en els índexs borsaris d'Espanya, França, Alemanya i Holanda, a través de l'ús de la terminologia en la literatura i memòries de sostenibilitat i les fórmules per canalitzar la ajuda i els beneficiaris. Les variables que més influeixen en l'ús dels termes són el país i especialment els ingressos de les empreses, sent les de menor pes el nombre d'empleats i el sector. S'infereix a més que aquestes activitats requereixen d'importants recursos econòmics. Els resultats mostren que les empreses analitzades són conscients del seu paper i participen activament en les seues comunitats. La principal novetat d'aquest treball és el seu plantejament centrat en la comunitat i des de la connexió amb la literatura. L'anàlisi bibliomètrica a través d'un procés iteratiu mostra la seua utilitat per detectar termes relacionats amb el tema. Els altres dos treballs analitzen el comportament d'empreses en un sector controvertit com el de la mineria, exponent del desenvolupament de la responsabilitat social corporativa (RSC) per millorar la seua posició i imatge, obtenir llicència social per operar (SLO) i reduir la resistència a la seua implantació i activitat. El sector, tot i ser capdavanter en la RSC, afronta grans reptes. Així, la investigació parteix de l'anàlisi de les cartes dels CEOs de 32 destacades empreses mineres i les memòries de sostenibilitat per a analitzar la influència del discurs en la seua estratègia per a l'obtenció de la SLO i en la participació en les seves comunitats. A més, s'analitzen els anys 2011 i 2015, per veure l'evolució en el discurs i si afecta a l'estratègia sobre la SLO i la comunitat. Aquestess cartes són destacades en la literatura per la seua capacitat de comunicar l'orientació de les empreses en relació a assumptes socials i a la participació de la comunitat. Els resultats mostren l'orientació cap a l'obtenció de legitimitat, credibilitat i confiança per part de la comunitat, perquè aquesta es tradueixi en l'obtenció de la SLO. A més, s'observa com l'evolució del discurs es tradueix en canvis d'estratègies i un compromís per part de les empreses per reduir la dependència de la mineria. D'altra banda s'observa un augment de treballs en el sector miner des de les percepcions dels stakeholders, que són els que atorguen la SLO. En la literatura es reconeix la dificultat de comprensió i per això es troba interessant l'estudi de la percepció dels stakeholders en contrast amb la de les empreses. Es realitza mitjançant entrevista qualitativa, prenent com a mostra una àmplia zona amb països de Llatinoamèrica. Els resultats mostren diferents percepcions entre empreses i stakeholders en l'anàlisi i diagnòstic de la situació actual i en el grau d'implementació i eficàcia de les polítiques de RSC. Des dels stakeholders es demanda major objectivitat i credibilitat en les memòries; consideren que les empreses minimitzen els impactes i enalteixen els seus beneficis i la participació de la comunitat. Per contra, coincideixen en la necessitat d'un model multiactor, amb major participació de la comunitat, i en el paper de les ONGs i els governs en defensa de la comunitat i per evitar conflictes i rebutjos. Els resultats ajuden a la comprensió de les diferents realitats percebudes i / García Ortega, B. (2017). Estrategia y Filantropía, aunando objetivos de negocios y sociales. Un Modelo para analizar los patrones de filantropía estratégica de las empresas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90438 / Compendio

Tesis por compendio / The Lack of Homogeneity in the Product (LHP) appears in productive processes with raw materials, which directly stem from nature and/or production processes with operations that confer heterogeneity to the characteristics of the outputs obtained, even when the inputs used are homogeneous. LHP appears in different sectors such as ceramic tile, horticulture, marble, snacks, among others. LHP becomes a managerial problem when customers require to be served with homogeneous product. Supply chains responsible to provide homogeneous product face the need to include classification activities in their productive processes to obtain sub-lots of homogeneous product. Due to the inherent LHP uncertainty, these homogeneous sub-lots will not be known until the product have been produced and classified. An improper management of the LHP can have a very negative impact on the customers' satisfaction due to inconsistencies in the answer to their requirements and also on the Supply Chain's efficiency. The Order Promising Process (OPP) appears as a key element for properly managing the LHP in order to ensure the matching of uncertain homogeneous supply with customer order proposals. The OPP refers to the set of business activities that are triggered to provide a response to the orders from customers. These activities are related to the acceptance/rejection decision, and to set delivery dates. For supply chains affected by the LHP, the OPP must consider the homogeneity as another requirement in the answer to the orders. Besides, due to the LHP inherent uncertainty, discrepancies between the real and planned homogeneous quantities might provoke that previously committed orders cannot be served. The Shortage Planning (SP) process intends to find alternatives in order to minimise the negative impact on customers and the supply chain. Considering LHP in the OPP brings a set of new challenging features to be addressed. The conventional approach of assuming homogeneity in the product for the master production schedule (MPS) and the quantities Available-To-Promise (ATP) derived from it is no longer adequate. Instead, both the MPS and ATP should be handled in terms of homogeneous sub-lots. Since the exact quantity of homogeneous product from the planned lots in the MPS is not exactly known until the classification activities have been performed, the ATP also inherits this uncertainty, bringing a new level of complexity. Non-homogeneous product cannot be accumulated in order to fulfil future incoming orders. Even more, if the product handled is perishable, the homogeneity management becomes considerably more complex. This is because the state of the product is dynamic with time and related variables to it, like quality, price, etc., could change with time. This situation could bring unexpected wasting costs apart from the shortages already mentioned. The perishability factor is itself another source of uncertainty associated to the LHP. This dissertation proposes a conceptual framework and different mathematical programming models and tools, in both deterministic and uncertainty environments, in order to support the OPP and SP under LHP's effect. The aim is to provide a reliable commitment with customer orders looking for a high service level not just in the due date and quantity but also in the homogeneity requirements. The modelling of the characteristics inherent to LHP under deterministic context constitutes itself one of the main contribution of this dissertation. Another novelty consists in the inclusion of uncertainty in the definition of homogeneous sub-lots, their quantities and their dynamic state and value. The uncertainty modelling approach proposed is mainly based on the application of fuzzy set theory and possibility theory. The proposed mathematical models and tools have been validated in real cases of SC, specifically in the ceramic tile sector for non perishables, and in the fruit sector for perishables. The results show a ... / La Falta de Homogeneidad en el Producto (LHP, por sus siglas del inglés ``Lack of Homogeneity in the Product'') aparece en procesos productivos con materias primas que derivan directamente de la naturaleza y/o procesos de producción con operaciones que confieren heterogeneidad a las características de los productos obtenidos, incluso cuando los insumos utilizados son homogéneos. La LHP aparece en diferentes sectores como la cerámica, horticultura, mármol, snacks, entre otros. Se convierte en un problema gerencial cuando los clientes requieren homogeneidad en el producto y las cadenas de suministro enfrentan la necesidad de incluir actividades de clasificación en sus procesos productivos para obtener sub-lotes de producto homogéneo. Debido a la incertidumbre inherente a la LHP, los sub-lotes homogéneos y su cantidad no serán conocidos hasta que el producto haya sido producido y clasificado. Una gestión inadecuada de la LHP puede tener un impacto muy negativo en la satisfacción de los clientes debido a inconsistencias en la respuesta a sus requerimientos y también en la eficacia de la Cadena de Suministro. El Proceso de Comprometer de Pedido (OPP, por sus siglas del inglés ``Order Promising Process'') aparece como un elemento clave para gestionar adecuadamente la LHP, con el fin de asegurar la coincidencia entre el suministro incierto de producto homogéneo y las propuestas de pedido del cliente. El OPP se refiere al conjunto de actividades empresariales realizadas para proporcionar una respuesta a las órdenes de los clientes. Estas actividades están relacionadas con las decisiones de aceptación/rechazo, y establecimiento de fechas de entrega para las órdenes del cliente. En las cadenas de suministro afectadas por la LHP, el OPP debe considerar la homogeneidad como otro requisito adicional en la respuesta a los pedidos. Además, debido a la incertidumbre intrínseca de la LHP, las discrepancias entre las cantidades homogéneas reales y planificadas podrían provocar que las órdenes comprometidas anteriormente no puedan ser completadas debido a la escasez de producto. El proceso de planificación de la escasez (SP, por sus siglas del inglés "Shortage Planning") se encarga de encontrar alternativas para minimizar este impacto negativo en los clientes y la cadena de suministro. Considerar la LHP dentro del OPP implica un conjunto nuevo de características desafiantes que deben ser abordadas. El enfoque convencional de asumir la homogeneidad en el producto para el programa maestro de producción (MPS, por sus siglas del inglés "Master Production Schedule") y las cantidades disponibles a comprometer (ATP, por sus siglas del inglés "Available-To-Promise") derivadas de él, no es adecuado. En cambio, tanto el MPS como el ATP deben manejarse en términos de sub-lotes homogéneos. Dado que la cantidad exacta de producto homogéneo de los lotes previstos en el MPS no se sabe exactamente hasta que se han realizado las actividades de clasificación, el ATP también hereda esta incertidumbre, trayendo un nuevo nivel de complejidad. El producto no homogéneo no se puede acumular para satisfacer futuras órdenes entrantes. Más aún, si el producto manipulado es perecedero, el manejo de la homogeneidad se vuelve mucho más complejo. Esto se debe a que el estado del producto es dinámico en el tiempo, y variables relacionadas como calidad, precio, etc., podrían también cambiar con el tiempo. Esta situación puede provocar costos inesperados de desperdicio aparte de la escasez ya mencionada. El factor de perecedero es en sí mismo otra fuente de incertidumbre asociada a la LHP. Esta disertación propone un marco conceptual y diferentes modelos y herramientas de programación matemática, tanto en entornos deterministas como de incertidumbre, para apoyar al OPP y SP considerando el efecto de LHP. El objetivo es proporcionar un compromiso fiable con los pedidos de los clientes en busca de un alto nivel de servicio no s / La Falta d'Homogeneïtat en el Producte (LHP, per les seues sigles de l'anglés ''Lack of Homogeneity in the Product'') apareix en processos productius amb matèries primes que deriven directament de la natura i/o processos de producció amb operacions que conferixen heterogeneïtat a les característiques dels productes obtinguts, fins i tot quan les entrades utilitzades són homogènies . La LHP apareix en diferents sectors com la ceràmica, horticultura, marbre, snacks, entre altres. Es convertix en un problema gerencial quan els clients requereixen homogeneïtat en el producte i les cadenes de subministrament enfronten la necessitat d'incloure activitats de classificació en els seus processos productius per a obtindre sublots de producte homogeni. A causa de la incertesa inherent a la LHP, els sublots homogenis i la seua quantitat no seran coneguts fins que el producte haja sigut produït i classificat. Una gestió inadequada de la LHP pot tindre un impacte molt negatiu en la satisfacció dels clients degut a inconsistències en la resposta als seus requeriments i també en l'eficàcia de la Cadena de Subministrament. El Procés de Comprometre Comandes (OPP, per les seues sigles de l'anglés ''Order Promising Process'') apareix com un element clau per a gestionar adequadament la LHP, a fi d'assegurar la coincidència entre el subministrament incert de producte homogeni i les propostes de comanda del client. L'OPP es refereix al conjunt d'activitats empresarials realitzades per a proporcionar una resposta a les ordres dels clients. Aquestes activitats estan relacionades amb les decisions d'acceptació/rebuig, i establiment de dates de lliurament per a les ordres del client. En les cadenes de subministrament afectades per la LHP, l'OPP ha de considerar l'homogeneïtat com un altre requisit addicional en la resposta a les comandes. A més, a causa de la incertesa intrínseca de la LHP, les discrepàncies entre les quantitats homogènies reals i planificades podrien provocar que les ordres compromeses anteriorment no puguen ser completades a causa de l'escassetat de producte. El procés de planificació de l'escassetat (SP, per les seues sigles de l'anglés "Shortage Planning") s'encarrega de trobar alternatives per a minimitzar aquest impacte negatiu en els clients i en la cadena de subministrament. Considerar la LHP dins de l'OPP implica un conjunt nou de característiques desafiants que han de ser abordades. L'enfocament convencional d'assumir l'homogeneïtat en el producte per al programa mestre de producció (MPS, per les seues sigles de l'anglés "Master Production Schedule") i les quantitats disponibles a comprometre (ATP, per les seues sigles de l'anglés "Available-To-Promise") derivades d'ell, no és adequat. En canvi, tant el MPS com l'ATP han de manejar-se en termes de sublots homogenis. Atés que la quantitat exacta de producte homogeni dels lots previstos en el MPS no se sap exactament fins que s'han realitzat les activitats de classificació, l'ATP també hereta aquesta incertesa, portant un nou nivell de complexitat. El producte no homogeni no es pot acumular per a satisfer futures ordees entrants. Més encara, si el producte manipulat és perible, el maneig de l'homogeneïtat es torna molt més complex. Açò es deu al fet que l'estat del producte és dinàmic en el temps, i variables relacionades com qualitat, preu, etc., podrien també canviar amb el temps. Aquesta situació pot provocar costos inesperats de rebuig a banda de l'escassetat ja esmentada. El factor de perible és en si mateix un altra font d'incertesa associada a la LHP. Aquesta dissertació proposa un marc conceptual i diferents models i eines de programació matemàtica, tant en entorns deterministes com d'incertesa, per a recolzar a l'OPP i SP considerant l'efecte de LHP. L'objectiu és proporcionar un compromís fiable amb les comandes dels clients a la recerca d'un alt nivell de servei no sols en la data i la quantitat esperades, s / Grillo Espinoza, H. (2017). Advanced methods and models in uncertainty for the order promising process in supply chain characterized by the lack of homogeneity in product [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/91110 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] La digitalización de los procesos de RRHH en soluciones basadas en la nube progresa continuamente. Esta tesis examina tales transformaciones, deriva un modelo de proceso concreto e identifica los factores críticos de éxito. La metodología utilizada para la investigación es de carácter cualitativo. Como base y medida preparatoria para abordar las cuestiones de investigación, se llevó a cabo un amplio estudio bibliográfico en el ámbito de los recursos humanos, con especial atención a las publicaciones sobre la gestión electrónica de los recursos humanos (en adelante, "e-HRM"). Basándose en este conocimiento y en la combinación de una amplia experiencia práctica con proyectos de transformación de RRHH, se publicó un estudio que presenta el desarrollo histórico de e-HRM y que ha derivado en un modelo de procesos optimizado que tiene en cuenta los requisitos técnicos de RRHH así como las limitaciones de la nueva tecnología de la nube. Posteriormente, se entrevistó a varios expertos en RRHH que ya habían adquirido experiencia de primera mano con los procesos de RRHH en un entorno de nube para averiguar qué factores de éxito eran relevantes para dicha transformación de RRHH. Las principales conclusiones de esta tesis son la derivación de un modelo de procedimiento de proyecto de mejores prácticas para la transformación de los procesos de RRHH en una solución basada en la nube y la identificación de obstáculos potenciales en la implementación de dichos proyectos. Además, se elaboran los motivos de dicha transformación, los factores que impulsan el proceso dentro de una organización, el grado actual de digitalización de los recursos humanos, los parámetros operativos y estratégicos necesarios y, en última instancia, el impacto en los métodos de trabajo. Como resultado, se realiza una evaluación del uso de las métricas de HR y se derivan nuevas ratios potenciales. / [CA] La digitalització dels processos de RRHH en solucions basades en el núvol progressa contínuament. Aquesta tesi examina tals transformacions, deriva un model de procés concret i identifica els factors crítics d'èxit. La metodologia utilitzada per a la investigació és de caràcter qualitatiu. Com a base i mesura preparatòria per a abordar les qüestions d'investigació, es va dur a terme un ampli estudi bibliogràfic en l'àmbit dels recursos humans, amb especial atenció a les publicacions sobre la gestió electrònica dels recursos humans (en endavant, "e-HRM "). Basant-se en aquest coneixement i en la combinació d'una àmplia experiència pràctica amb projectes de transformació de RRHH, es va publicar un estudi que presenta el desenvolupament històric d'e-HRM i que ha derivat en un model de processos optimitzat que té en compte els requisits tècnics de RRHH així com les limitacions de la nova tecnologia del núvol. Posteriorment, es va entrevistar a diversos experts en RRHH que ja havien adquirit experiència de primera mà amb els processos de RRHH en un entorn de núvol per esbrinar quins factors d'èxit eren rellevants per a aquesta transformació de RRHH. Les principals conclusions d'aquesta tesi són la derivació d'un model de procediment de projecte de millors pràctiques per a la transformació dels processos de RRHH en una solució basada en el núvol i la identificació d'obstacles potencials en la implementació d'aquests projectes. A més, s'elaboren els motius de la transformació, els factors que impulsen el procés dins d'una organització, el grau actual de digitalització dels recursos humans, els paràmetres operatius i estratègics necessaris i, en última instància, l'impacte en els mètodes de treball . Com a resultat, es realitza una avaluació de l'ús de les mètriques de HR i es deriven nous ràtios potencials. / [EN] The digitisation of HR processes into cloud-based solutions is progressing continuously. This thesis examines such transformations, derives a concrete process model and identifies the critical success factors. The methodology used for the investigation is of a qualitative nature. As a basis and preparatory measure to address the research questions, an extensive literature study in the HR field was carried out, with a special focus on publications on electronic human resources management (hereinafter e-HRM). Based on this knowledge and the combination of extensive practical experience with HR transformation projects, a study was published which presents the historical development of e-HRM and derived an optimised process model taking into account the technical HR requirements as well as the limitations of the new cloud technology. Subsequently, several HR experts who had already gained first-hand experience with HR processes in a cloud environment were interviewed to find out which success factors were relevant for such an HR transformation. Main findings of this thesis are the derivation of a best-practice project procedure model for the transformation of HR processes into a cloud-based solution and the identification of potential obstacles in the implementation of such projects. In addition, the motives for such a transformation, the drivers within an organisation, the current degree of HR digitisation, the necessary operational and strategic parameters and ultimately the impact on working methods are worked out. As a further result, an assessment of the use of HR metrics is given and potential new key figures are derived. / Ziebell, R. (2019). Digital transformation of HR - History, implementation approach and success factors - Cumulative PhD Thesis [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/117608 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] La gestión sostenible de las cadenas de suministro se ha transformado en un tema de alto interés entre profesionales e investigadores en el ámbito de la ingeniería industrial. El impacto que generan las actividades económicas en el medioambiente y en las comunidades donde éstas se ubican ha generado un incremento en el desarrollo de herramientas que permitan incorporar dichos impactos en las decisiones tomadas en el nivel estratégico de las empresas e industrias. Es así como surgen nuevos paradigmas respecto al modelo de producción, como por ejemplo la economía circular, donde se busca transitar desde una economía de producción lineal, hacia una circular reduciendo al mínimo la generación de desperdicios, ya sea material y/o energético. En este contexto, esta tesis doctoral, sustentada en una revisión de la literatura y en un análisis de modelos de optimización matemática de referencia, propone un marco conceptual como herramienta de soporte para seguir desarrollando modelos cuantitativos para dar soporte a los problemas de localización, inventario y transporte (LIT) en cadenas de suministro sostenibles, así como, un modelo de optimización multiobjetivo no lineal entero mixto (MOMINLP) para diseñar una cadena de suministro sostenible de bucle cerrado considerando las decisiones LIT, donde los aspectos de sostenibilidad: económico, medioambiental y social son incorporados en cada una de las decisiones anteriores. El modelo propuesto, denominado 3S-LIT, considera cuatro funciones objetivo que pretenden: (1) minimizar el coste total de la cadena de suministro; (2) minimizar los costes asociados a la emisión de CO2 equivalente; (3) minimizar el coste social relacionado con los accidentes laborales; y (4) maximizar el impacto social, medido como el incremento en cuanto a la generación de empleos directos e indirectos y la reducción en la cantidad de personas afectas por los riesgos del transporte dentro de la cadena de suministro. El modelo 3S-LIT ha sido validado en una empresa del sector minero del cobre obteniendo un mejor desempeño en los valores de las funciones objetivo respecto a los obtenidos en la situación actual. Además, el modelo 3S-LIT se ha comparado con un enfoque existente en la literatura científica obteniéndose unos resultados satisfactorios tanto en términos de funcionalidades como de resultados. Finalmente, el modelo propuesto de optimización matemática, 3S-LIT, es replicado en un modelo de simulación con el cual se estudiaron posibles escenarios de disrupción de la cadena de suministro con el objetivo de analizar su capacidad resiliente. / [CA] La gestió sostenible de les cadenes de subministrament s'ha transformat en un tema d'alt interès entre professionals i investigadors en l'àmbit de l'enginyeria industrial. L'impacte que generen les activitats econòmiques en el medi ambient i en les comunitats on aquestes se situen ha generat un increment en el desenvolupament d'eines que permeten incorporar aquests impactes en les decisions preses en el nivell estratègic de les empreses i indústries. És així com sorgeixen nous paradigmes respecte al model de producció, com per exemple l'economia circular, on se cerca transitar des d'una economia de producció lineal, cap a una circular reduint al mínim la generació de desaprofitaments, ja siga material i/o energètic. En aquest context, aquesta tesi doctoral, sustentada en una revisió de la literatura i en una anàlisi de models d'optimització matemàtica de referència, proposa un marc conceptual com a eina de suport per a continuar desenvolupant models quantitatius per a donar suport als problemes de localització, inventari i transport (LIT) en cadenes de subministrament sostenibles, així com, un model d'optimització multi-objectiu no lineal enter mixt (MOMINLP) per a dissenyar una cadena de subministrament sostenible de bucle tancat considerant les decisions LIT, on els aspectes de sostenibilitat: econòmic, mediambiental i social són incorporats en cadascuna de les decisions anteriors. El model proposat, denominat 3S-LIT, considera quatre funcions objectiu que pretenen: (1) minimitzar el cost total de la cadena de subministrament; (2) minimitzar els costos associats a l'emissió de CO2 equivalent; (3) minimitzar el cost social relacionat amb els accidents laborals; i (4) maximitzar l'impacte social, mesurat com l'increment quant a la generació d'ocupacions directes i indirectes i la reducció en la quantitat de persones afectes pels riscos del transport dins de la cadena de subministrament. El model 3S-LIT ha sigut validat en una empresa del sector miner del coure obtenint un millor acompliment en els valors de les funcions objectiu respecte als obtinguts en la situació actual. A més, el model 3S-LIT s'ha comparat amb un enfocament existent en la literatura científica obtenint-se uns resultats satisfactoris tant en termes de funcionalitats com de resultats. Finalment, el model proposat d'optimització matemàtica, 3S-LIT, és replicat en un model de simulació amb el qual es van estudiar possibles escenaris de disrupció de la cadena de subministrament amb l'objectiu d'analitzar la seua capacitat resilient. / [EN] Sustainable supply chain management has become a topic of great interest among practitioners and researchers in the field of industrial engineering. The impact generated by economic activities on the environment and the communities where they are located has generated an increase in the development of tools that allow the incorporation of these impacts in the decisions taken at the strategic level of companies and industries. This is how new paradigms emerge regarding the production model, such as the Circular Economy, which seeks to move from a linear production economy to a circular one by minimising the generation of waste, both material and energetic. In this context, this PhD thesis, supported by a state-of-the-art study and the analysis of benchmark mathematical optimisation models, presents a conceptual framework to provide the key elements that act as a valuable tool to further develop quantitative models of location, inventory and transport (LIT) problems in sustainable supply chains, and a novel mixed integer non-linear multi-objective mixed integer multi-objective optimisation model (MOMINLP) for designing a closed-loop sustainable supply chain considering location, inventory and transportation decisions, where economic, environmental and social sustainability aspects are incorporated in each of the above mentioned decisions. The proposed model, called 3S-LIT, considers four objective functions that aim to: (1) minimise the total cost of the supply chain, (2) minimise the costs associated with CO2 equivalent emissions, (3) minimise the social cost related to occupational accidents, and (4) maximise the social impact, measured as a higher generation of direct and indirect jobs and a lower number of people affected by transport risks within the chain. The 3S-LIT model has been applied in a company in the copper mining sector, confirming a better performance in the values of the objective functions compared to those obtained in the current situation. In addition, the mathematical optimisation model is replicated in a simulation model with which possible supply chain disruption scenarios were studied to analyse the resilience of the supply chain. / This thesis has been developed within the Research Centre on Production Management and Engineering (CIGIP) of the Universitat Politècnica de València, within the framework of the projects: "Industrial Production and Logistics Optimization in Industry 4.0" (i4OPT) (Ref. PROMETEO/2021/065) granted by the Valencian Regional Government and received funding from Grant RTI2018-101344-B-I00 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by “ERDF A way of making Europe”; “Validation of transferable results of optimisation of zero-defect enabling production technologies for supply chain 4.0” (CADS4.0-II) from the grant PDC2022-133957-I00; and by European Union Next GenerationEU/PRTR, and from the European Union’s Horizon Europe research and innovation programme under grant agreement No. 101070076 "Optimizing Production and Logistic Resources in the Time-critical Bio Production Industries in Europe" (CLARUS). It was also funded by the National Agency for Research and Development (ANID)/Scholarship Program/Doctorado Becas en el Extranjero/2020 – 72210174 and sponsored by the Universidad de Atacama as part of an academic improvement plan. / Becerra Muñoz, PA. (2023). Quantitative Models of Location, Inventory and Transportation Decisions for Sustainable Supply Chain Management [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196651 / Compendio

[ES] Esta tesis ofrece una contribución significativa al campo de la ética de la auditoría a través de cinco estudios interconectados. El primer estudio (Capítulo dos) analiza cuarenta años de literatura académica, contemplando 114 artículos publicados en revistas prestigiosas de contabilidad y ética empresarial. La investigación, que abarca enfoques bibliométricos, de redes sociales y de contenido, descubre diversas brechas y oportunidades para investigaciones futuras. Resulta relevante destacar que, si bien la ética de la auditoría es un campo emergente, su foco principal ha sido en los países desarrollados, creando un vacío en los países en desarrollo. Además, se ha dado énfasis a los factores individuales de los auditores, minimizando la atención a los aspectos organizacionales. En un entorno empresarial en constante evolución, la tesis enfatiza la necesidad de orientar la investigación hacia implicaciones prácticas, para así mitigar errores previos y prevenir riesgos futuros. El segundo estudio (Capítulo tres) aborda una laguna en la literatura mediante un análisis de las actitudes de los auditores frente a distintos tipos de comportamientos corruptos en un contexto poco explorado, como es Palestina. Los resultados indican diferencias en la percepción de corrupción y sugieren que ciertos factores individuales de los auditores, como la edad y la posición, influyen en la aceptación de la corrupción. Este estudio brinda información valiosa para aquellos que buscan reducir la corrupción. El tercer estudio (Capítulo cuatro) emplea el Modelado de Ecuaciones Estructurales para examinar los factores que inciden en el Conflicto Ético (EC) y su impacto en la Intención de Rotación (TI). Se investiga el papel del Clima Ético (EtC) en la EC y su relación con los resultados laborales, así como el papel mediador de la EC entre el fracaso ético percibido del auditor y la TI, y entre la carga laboral y la TI. El cuarto estudio (Capítulo cinco) es pionero en la aplicación del marco de Demandas-Recursos del trabajo para investigar el impacto de varios factores en los resultados laborales de los auditores. Los hallazgos respaldan el marco JD-R, mostrando que el Conflicto Ético está asociado con resultados laborales adversos, especialmente la Intención de Rotación. Se enfatiza la necesidad de examinar los matices de los recursos laborales en la profesión de auditoría. El estudio puede ayudar a las empresas auditoras a mitigar los posibles efectos adversos del Empowerment en EC, ofreciendo pautas claras para la toma de decisiones y formación. Así, las firmas de auditoría pueden garantizar que los auditores cuenten con los recursos necesarios para manejar eficazmente las demandas laborales, lo que conduce a resultados laborales positivos y una profesión de auditoría más productiva y ética. En general, el estudio resalta la importancia de las demandas y recursos laborales para moldear los resultados laborales de los auditores y ofrece información relevante para informar políticas y prácticas en la profesión de auditoría. / [CA] Aquesta tesi, dividida en cinc articles interrelacionats, aporta llum i novetat a l'àmbit de l'ètica de l'auditoria, abordant lacunes de la literatura existent. En primer lloc, es realitza un anàlisi exhaustiu de la literatura existent dels últims 40 anys, evidenciant l'ètica de l'auditoria com un camp emergent amb moltes oportunitats de recerca. Es remarca que la majoria d'estudis preexistents es centren en països desenvolupats, deixant a un costat els països en desenvolupament. També es denota una falta d'investigació respecte a la percepció de l'ètica entre auditors professionals. A més, malgrat que la presa de decisions ètiques i el raonament moral són temes recurrents, s'observa un desequilibri cap als factors individuals en lloc dels organitzatius. Finalment, s'assenyala la necessitat d'implicacions pràctiques per a la mitigació d'errors i riscos en l'entorn empresarial que evoluciona ràpidament. El segon article proporciona una nova visió de les actituds dels auditors cap a diferents comportaments corruptes, concretament a Palestina. Els resultats suggereixen que l'acceptació de la corrupció varia segons el tipus de comportament, amb una major acceptació envers el rol de polític, de treballador privat i de buròcrata. Es detecta una associació negativa entre l'acceptació de la corrupció i l'edat, així com diferències significatives en la percepció de la corrupció segons el gènere, la posició de l'auditor i l'educació. El tercer article investiga els factors que influeixen en el conflicte ètic i l'impacte d'aquest en la intenció de rotació. S'examina el paper moderador del Clima Ètic i la seva relació amb la intenció de rotació. A més, es considera el paper mediador del conflicte ètic entre el fracàs ètic de l'auditor percebut i la intenció de rotació, així com entre la càrrega de treball i la intenció de rotació. El quart article aplica per primera vegada el marc Job Demands-Resources (JD-R) per explorar l'impacte de diversos factors en els resultats laborals dels auditors. Les conclusions suporten el marc JD-R, amb el conflicte ètic associat positivament a resultats laborals adversos, especialment la intenció de rotació. Els recursos laborals, com el Clima Ètic i la Realització de la Carrera, tenen un efecte significatiu en les demandes laborals i els resultats, reduint tant el conflicte ètic com la intenció de rotació. De forma inesperada, es troba una associació positiva entre l'empoderament i el conflicte ètic. En resum, aquesta tesi ressalta la importància de les demandes laborals i els recursos en la determinació dels resultats laborals dels auditors. Proposa la necessitat de desenvolupar estratègies per afrontar els possibles efectes negatius de l'empoderament sobre el conflicte ètic, subratllant la necessitat de suportar les habilitats de presa de decisions dels auditors. Amb aquest objectiu, es suggereix que les empreses d'auditoria proporcionen als auditors els recursos necessaris per afrontar les demandes laborals de manera eficaç, la qual cosa conduiria a resultats laborals positius i a una professió d'auditoria més productiva i ètica. La recerca subratlla l'importància de considerar tant els efectes positius com els negatius dels recursos laborals per a desenvolupar estratègies orientades a fomentar el benestar dels auditors i el rendiment laboral. En conclusió, aquest estudi subratlla la importància de les demandes i recursos laborals en la conformació dels resultats laborals dels auditors i proporciona informació útil per a informar la política i la pràctica en la professió d'auditoria. / [EN] This thesis contributes novel insights to the understudied field of auditing ethics through four linked studies. Chapter two offers a detailed review of literature over 40 years, amalgamating Bibliometric, Social Network and Content Analysis to scrutinize 114 articles from accounting and business ethics journals on the Web of Science database from 1980-2021. Through a thematic clustering of this literature, gaps are identified and potential research trajectories suggested. While auditing ethics is emerging as a field, most existing studies focus on developed countries, with a scarcity of work on developing nations and the ethical perceptions of professional auditors. Although individual auditors' ethical decision-making and moral reasoning have been widely studied, organizational factors received less attention. Recognizing the need for research to reflect the rapidly evolving business environment, this thesis posits more emphasis on practical applications of auditing ethics. Insights derived from this analysis provide the basis for the following three papers within this thesis. Chapter three of this thesis offers a unique exploration of auditors' attitudes towards different forms of corruption, with a specific focus on an under-studied context - Palestine. Utilizing ordinal regression and the Mann-Whitney U Test, an original survey of Palestinian auditors is analyzed. The findings indicate variability in auditors' perceptions of corruption, with corrupt behaviors linked to political, private, and bureaucratic jobs perceived as more acceptable than illicit receiving and giving practices. Acceptance of corruption was found to decrease with age across most corrupt behaviors surveyed. Gender differences also emerged, with female auditors exhibiting a higher tolerance towards various forms of corruption. The auditor's position and external education were also found to influence attitudes towards corruption. These findings have valuable implications for regulators and professional bodies looking to curb corruption, providing actionable insights to inform anti-corruption strategies. The fourth Chapter analyses an original survey of auditors using Structural Equation Modelling (PLS-SEM). to examine possible factors affecting Ethical Conflict (EC) and the impact of EC on Turnover Intention (TI). It investigates the moderating role of Ethical Climate (EtC) and its relationship with EC and job-related outcomes. It also examines the mediating role of EC between Perceived Auditor Ethical Failure (PAEF) and TI and also between Workload (WL) and TI. In the final chapter of this thesis, we pioneer the application of the Job Demands-Resources (JD-R) framework in assessing factors impacting auditors' work outcomes, utilizing Partial Least Squares Structural Equation Modeling (PLS-SEM) technique. We find that ethical conflict (EC) is positively associated with adverse work outcomes, notably turnover intention (TI), validating the JD-R framework. Vital job resources, such as ethical climate (EtC) and career fulfilment (CF), markedly influence job demands and work outcomes, thus mitigating both EC and TI. Intriguingly, the study identifies a positive relationship between Empowerment (EM) and EC, arising when auditors with perceived empowerment lack actual decision-making authority, a finding which challenges the JD-R framework and underscores the necessity of scrutinizing the subtleties of job resources within the audit profession. Recognizing both positive and negative effects of job resources is key in devising strategies that enhance auditor welfare and job performance. The findings have implications for auditing firms, aiding in the mitigation of potential EM's negative impact on EC, and promoting decision-making capacity in auditors. Consequently, these firms can equip auditors with essential resources to effectively manage job demands, fostering positive work outcomes and an ethical audit profession. / Dwekat, ZMM. (2023). Understanding the Auditor's Ethical Behaviour in the Professional Environment [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196560

[ES] El presente trabajo aborda tres elementos que contribuyen de forma consistente a la mejora de la competitividad de las empresas: la innovación, el portfolio de relaciones, la competencia relacional. El portfolio de relaciones abarca los vínculos establecidos por la empresa con otros agentes del entorno y la coloca en un contexto de red frente a los mismos. La gestión efectiva de dicha red de relaciones permite el acceso a una serie de recursos tangibles e intangibles que la empresa puede conjugar con sus recursos internos para mejorar sus acciones de innovación. El objetivo abordado mediante esta investigación es analizar el efecto del portfolio de relaciones, creado a partir de una red de conocimiento, sobre la innovación de la empresa y, además, estudiar en qué medida la competencia relacional (network competence) de las empresas analizadas media la relación antes mencionada. El trabajo empírico se ha realizado sobre la población de bodegas adscritas al Consejo Regulador de la Denominación de Origen Protegida Alicante. Las principales conclusiones que se derivan del estudio son: a) el portfolio de relaciones es parte del capital social de la empresa y representa una fuente de recursos y conocimientos externos que enriquece el conjunto de inputs para el proceso innovador de la empresa; b) la contribución fundamental de la competencia relacional radica en la puesta en valor y la gestión a largo plazo del portfolio de relaciones, con la consecuente aportación de valor a la empresa mediante las relaciones de intercambio de basadas en confianza y buenas prácticas. Los resultados obtenidos muestran que el portfolio de relaciones de las bodegas influye positivamente sobre los tres tipos de innovación contemplados y que la competencia relacional ejerce un efecto mediador parcial complementario sobre la relación antes mencionada. Asimismo, dichos resultados han permitido la formulación de una serie de recomendaciones a nivel de bodega y a nivel agregado. Por último, a partir de las limitaciones presentadas, se han propuesto algunas líneas futuras de investigación para atender dichos desafíos. / [CA] Este treball aborda tres elements que contribueixen de manera consistent a la millora de la competitivitat de les empreses: la innovació, el portfolio de relacions, la competència relacional. El portfolio de relacions abasta els vincles establits per l'empresa amb altres agents de l'entorn i la col·loca en un context de xarxa enfront d'aquests. La gestió efectiva d'aquesta xarxa de relacions permet l'accés a una sèrie de recursos tangibles i intangibles que l'empresa pot conjugar amb els seus recursos interns per a millorar les seues accions d'innovació. L'objectiu abordat mitjançant aquesta investigació és analitzar l'efecte del portfolio de relacions, creat a partir d'una xarxa de coneixement, sobre la innovació de l'empresa i, a més, estudiar en quina mesura la competència relacional (network competence) de les empreses analitzades mitjana la relació abans esmentada. El treball empíric s'ha realitzat sobre la població de cellers adscrits al Consell Regulador de la Denominació d'Origen Protegida Alacant. Les principals conclusions que es deriven de l'estudi són: a) el portfolio de relacions és part del capital social de l'empresa i representa una font de recursos i coneixements externs que enriqueix el conjunt d'inputs per al procés innovador de l'empresa; b) la contribució fonamental de la competència relacional radica en la posada en valor i la gestió a llarg termini del portfolio de relacions, amb la conseqüent aportació de valor a l'empresa mitjançant les relacions d'intercanvi de basades en confiança i bones pràctiques. Els resultats obtinguts mostren que el portfolio de relacions dels cellers influeix positivament sobre els tres tipus d'innovació contemplats i que la competència relacional exerceix un efecte mediador parcial complementari sobre la relació abans esmentada. Així mateix, aquests resultats han permés la formulació d'una sèrie de recomanacions en l'àmbit de celler i a nivell agregat. Finalment, a partir de les limitacions presentades, s'han proposat algunes línies futures d'investigació per a atendre aquests desafiaments. / [EN] This work addresses three elements that systematically contribute to improving the competitiveness of companies: innovation, the relationship portfolio and relational competence. The relationship portfolio encompasses the links established by the company with other actors in the environment and places it in a network context vis-à-vis them. The effective management of this network of relationships provides access to a series of tangible and intangible resources that the company can combine with its internal resources to improve its innovation actions. This research aims to analyse the effect of the relationship portfolio, created from a knowledge network, on the company's innovation and, in addition, to study to what extent the relational competence (network competence) of the companies analysed mediates the relationship, as mentioned earlier. The empirical work has been carried out on the population of wineries belonging to the Regulatory Council of the Alicante Protected Designation of Origin. The main conclusions drawn from the study are: a) the relationship portfolio is part of the company's social capital and represents a source of external resources and knowledge that enriches the set of inputs for the company's innovation process; b) the fundamental contribution of relational competence lies in the enhancement and long-term management of the relationship portfolio, with the consequent contribution of value to the company through exchange relationships based on trust and good practices. The results show that the portfolio of winery relationships positively influences the three types of innovation considered. Likewise, they show that relational competence exerts a complementary partial mediating effect on the relationship above. Furthermore, these results have allowed the formulation of a series of recommendations at the winery and aggregate levels. Finally, based on the limitations presented, some future lines of research have been proposed to address these challenges. / Este trabajo se ha realizado con la ayuda económica de la Universitat Politècnica de València a través de la convocatoria de Contratos Predoctorales para la Formación de Doctores de la Universitat Politècnica de València – Subprograma 1 (PAID-01-08), con el proyecto titulado “Establecimiento de redes y flujos de conocimiento en clústeres empresariales. Un análisis de su influencia desde la perspectiva del Social Network Analysis”. / Fota, AE. (2024). Redes e innovación en el sector vitivinícola de Alicante. El rol mediador de la competencia relacional [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206197