Tesis por compendio / [EN] ABSTRACT The aim of this study is to analyze the possible competitive strategies of traditional travel agencies. After two decades of increasingly dominant presence of e-commerce and Internet in tourism, the traditional travel agencies have seen their market share to decline due to online sales ( the direct sale by service providers or through online travel agencies). This thesis considers the customer confidence in travel agencies as the cornerstone of any traditional agency to stay in the market, supported by the professionalism of its agents and its ability to innovate, introducing new products and destinations, and meeting market trends. Travel agencies, as the final link in the distribution chain, have been most affected by the emergence of the Internet. The globalization of the distributors of tourism services via the Internet has intensified competition with strong impact on traditional travel agencies. However, many travel agents stay in business and are competitive. After conducting a survey base on clients of Spanish travel agency, the results show that, credibility-based and the benevolence based trust is a key element in the loyalty of the tourists in the era of the information. This paper also proposes the Web 2.0 as a powerful tool to improve travel agencies. competitiveness in destinations and markets knowledge. This study conceptualizes the web 2.0 and all its functions and business applications are identified. Technological and social changes that allow companies to obtain great advantages of Web 2.0 are described as well as their relationship with knowledge management. / [ES] RESUMEN TESIS DOCTORAL El objetivo del presente trabajo es analizar las posibles estrategias competitivas de las agencias de viajes tradicionales. Tras dos décadas de presencia cada vez más dominante del comercio electrónico e internet en el sector turístico, las agencias de viajes tradicionales han visto como su cuota de mercado se ha reducido debido a las ventas en línea de otros modelos de negocio, ya sea la venta directa de los proveedores de servicios o a través de portales y agencias de viajes en línea. Esta tesis considera la confianza del cliente en las agencias de viajes como la piedra angular de cualquier agencia tradicional para permanecer en el mercado, sostenido por una profesionalidad de sus agentes y su capacidad para innovar, introducir nuevos productos y conocer destinos y tendencias del mercado. Las agencias de viajes, como el eslabón final en la cadena de distribución, han sido las más afectadas por la aparición de Internet. La globalización de los distribuidores de servicios turísticos a través de Internet ha intensificado la competencia con fuertes repercusiones en las agencias de viajes tradicionales. Sin embargo, muchas agencias de viajes permanecen en el negocio y son competitivas. Tras realizar un análisis basado en encuestas a clientes de agencias de viajes españolas, se encontró la confianza basada en la credibilidad y la confianza basada en la benevolencia como un elemento fundamental en la lealtad de los turistas en la era de la información. Este trabajo también propone la Web 2.0 como un elemento clave para obtener competencia en destinos y mercados por parte de las agencias de viajes. De manera teórica, este estudio conceptualiza la web 2.0 y se identifican todas sus funcionalidades y aplicaciones de empresa. Se describen los cambios tecnológicos y sociales que permiten a las empresas obtener de la web 2.0 grandes ventajas, así como su relación con la gestión del conocimiento. / [CA] RESUM TESI DOCTORAL L'objectiu del present treball és analitzar les possibles estratègies competitives de les agències de viatges tradicionals. Després de dues dècades de presència cada vegada més dominant del comerç electrònic i internet en el sector turístic, les agències de viatges tradicionals han vist com la seva quota de mercat s'ha reduït a causa de les vendes en línia d'altres models de negoci, ja sigui la venda directa dels proveïdors de serveis oa través de portals i agències de viatges en línia. Aquesta tesi considera la confiança del client en les agències de viatges com la pedra angular de qualsevol agència tradicional per romandre en el mercat, sostingut per una professionalitat dels seus agents i la seva capacitat per innovar, introduir nous productes i conèixer destins i tendències del mercat. Les agències de viatges, com la baula final a la cadena de distribució, han estat les més afectades per l'aparició d'Internet. La globalització dels distribuïdors de serveis turístics a través d'Internet ha intensificat la competència amb fortes repercussions en les agències de viatges tradicionals. No obstant això, moltes agències de viatges romanen en el negoci i són competitives. Després de realitzar una anàlisi basada en enquestes a clients d'agències de viatges espanyoles, es va trobar la confiança basada en la credibilitat i la confiança basada en la benevolència com un element fonamental en la lleialtat dels turistes a l'era de la informació. Aquest treball també proposa la Web 2.0 com un element clau per obtenir competència en destinacions i mercats per part de les agències de viatges. De manera teòrica, aquest estudi conceptualitza la web 2.0 i s'identifiquen totes les seves funcionalitats i aplicacions d'empresa. Es descriuen els canvis tecnològics i socials que permeten a les empreses obtenir del web 2.0 grans avantatges, així com la seva relació amb la gestió del coneixement / García Agreda Ballivian, SR. (2016). Análisis del valor estratégico de la confianza y la web 2.0 para las agencias de viajes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63471 / Compendio

Tesis por compendio / [EN] UNIVERSITY ENTREPRENEURS AND SPINUPS: THE CASE OF STARTUPV, THE BUSINESS ECOSYSTEM AT THE UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA Presented by: Daniel Martínez Aceves Directed by: Dr. Ignacio Gil Pechuán & Dr. José Millet Roig Abstract: The format chosen to present this doctoral thesis is the compendium of publications. Each of the three selected articles provides new data to respond to the objectives and issues raised by the thesis: the characterization of the university entrepreneur and the firms that are generated by entrepreneurial university ecosystems. The compendium begins with a general analysis based on an international sample of 12 countries and 20,000 graduates, and ends with a particular case study of entrepreneurs linked to a local university ecosystem. Describing the different characteristics that exist among young university entrepreneurs, self-employed workers and employees at an international level, as well as identifying their competences is the objective of the first article. The second contribution focuses on the gender-related differences among entrepreneurs, identifying their motivation for undertaking new enterprises and establishing their potential differences The most significant differences in gender are closely related to conciliating work and personal/family life. Result from the third article show that universities can play a determining role in the generation of future high-growth firms. The study concludes that future research must contribute more data in order to continue to define a new concept in newly created firms: the spinup or university gazelle; a businesses founded at a university which is halfway between a startup and a spinoff company. Universities are natural incubators for projects that can help to solve social challenges and improve society. The objective of future research in this sense, should be to improve our understanding and analysis of the common characteristics that can be extrapolated to other ecosystems, which implies a sizeable challenge given the unique, inimitable nature of entrepreneurial ecosystems. / [ES] EMPRENDEDORES UNIVERSITARIOS Y SPINUPS: EL CASO DE STARTUPV, EL ECOSISTEMA EMPRENDEDOR DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA Presentada por: Daniel Martínez Aceves Dirigida por: Dr. Ignacio Gil Pechuán y Dr. José Millet Roig Resumen: El formato elegido para presentar la tesis es el de compendio de publicaciones. Cada uno de los tres artículos seleccionados, aporta nuevos datos a los objetivos y preguntas que se plantea esta tesis: caracterizar al emprendedor universitario y las empresas que se generan en los ecosistemas emprendedores universitarios. Se parte de un análisis general con una muestra internacional de 12 países y 20.000 egresados, para, posteriormente, concluir con un estudio de un caso concreto de emprendedores vinculados a un ecosistema universitario local. Describir las características diferenciales existentes entre los jóvenes emprendedores universitarios, los autónomos y los trabajadores a nivel internacional así como sus competencias es el objetivo del primer artículo. El segundo artículo, pretende identificar y analizar las posibles diferencias de género existentes entre los emprendedores en lo relativo a las motivaciones para crear una empresa y en la conciliación de la vida laboral y personal. Los resultados del tercer artículo, ponen de manifiesto que las universidades pueden tener un papel determinante en la generación de futuras empresas de alto crecimiento. En este último artículo se plantea un nuevo concepto de empresa, las "spinups", empresas fundadas en ecosistemas emprendedores universitarios que se encuentran entre las startups, las spinoffs y las empresas gacela. Las universidades son incubadoras naturales de proyectos de empresa, que en muchos casos pueden contribuir a la mejora de la sociedad. El objetivo de las futuras investigaciones debe ir dirigido hacia la comprensión y el análisis de las características comunes que puedan ser extrapolables a otros ecosistemas, lo cual supone un importante reto ya que los ecosistemas emprendedores son únicos e irrepetibles. / [CA] EMPRENEDORS UNIVERSITARIS I SPINUPS: EL CAS DE STARTUPV, L'ECOSISTEMA EMPRENEDOR DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA Presentada per: Daniel Martínez Aceves Dirigida per: Dr. Ignacio Gil Pechuán i Dr. José Millet Roig Resum: El format triat per a presentar la tesi és el de compendi de publicacions. Cadascún dels tres articles seleccionats, aporta noves dades als objectius i les preguntes que es plantega aquesta tesi: caracteritzar l'emprenedor universitari i les empreses que es generen en els ecosistemes emprenedors universitaris. Es parteix d'una anàlisi general amb una mostra internacional de 12 països i 20.000 egressats; per a, posteriorment, concloure amb un estudi d'un cas concret d'emprenedors vinculats a un ecosistema universitari local. Descriure les característiques diferencials existents entre els joves emprenedors universitaris, els autoempleats - els autònoms i els treballadors a nivell internacional així com les seues competències és l'objectiu del primer article. El segon, es centra en les diferències de gènere dels emprenedors, identificant les motivacions que porten a les emprenedores i als emprenedors a crear una empresa i veure les possibles diferències. Les diferències de gènere més significatives apareixen en la forma d'afrontar la conciliació de la vida laboral i personal. Els resultats del tercer article, posen de manifest que les universitats poden tindre un paper determinant en la generació de futures empreses d'alt creixement. Així i tot, futures recerques han d'aportar més dades per a seguir definint un nou concepte, "spinup" o empresa gasela universitària, una empresa fundada en un ecosistema emprenedor universitari que es troba entre una startup i una spinoff. Les universitats són incubadores naturals de projectes que poden ajudar a solucionar reptes socials i millorar la societat. L' objectiu de les futures recerques ha d'anar dirigit cap a la comprensió i anàlisi de les característiques comunes que puguen ser extrapolables a altres ecosistemes, la qual cosa suposa un important repte ja que els ecosistemes emprenedors són únics i irrepetibles. / Martínez Aceves, D. (2016). Emprendedores universitarios y spinups: El caso de startupv el ecosistema emprendedor de la Universitat Politècnica de València [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/64079 / Compendio

Tesis por compendio / [EN] Lack of Homogeneity in the Product (LHP) appears in some production processes which incorporate raw materials coming directly from nature and/or production processes with operations which cause some heterogeneity in the characteristics of the outputs obtained respect to certain attributes. The result is the existence of several references (subtypes) of the same product which differ in some characteristics relevant to customers and this aspect becomes a problem when customers require homogeneous units in their orders. Supply Chains (SC) in sectors with this problem, such as ceramic, wood, textiles, fruit or meat, among others, are forced to include one or more classification stages along the production process whose location and classification criteria depend on each specific sector. The classification of the same element in several subtypes increases the number of references and the volume of information to process, complicating management system. In addition, after each classification stage, the quantity of each subtype will only be known after the production is finished which introduces a new type of LHP inherent uncertainty: uncertainty in the quantities of each subtype in different planned lots. This uncertainty is a problem when the customer orders must commit and be served from homogeneous units. The Master Plan is one of the main inputs to the order promising process so that in this case, it is crucial that the Master Plan in its definition, considers and anticipates as accurately as possible the homogeneous quantities of the same product that will be available to serve the customer not only in time and quantity, but also the required homogeneity. In this thesis, it is proposed as main objective to develop methods and models for master planning of operations in SC with LHP dealing with its inherent uncertainty associated. To achieve this, the problem of LHP is characterized and its impact is identified in the planning process operations. This base serves for the development of mathematical programming models for master planning of SC with LHP in deterministic and uncertain contexts. Through these models the size of the production batch is defined considering their division into homogeneous quantities and the uncertainty associated with the objective of serving the customer demand with homogeneous units. A support system to decision-making that facilitates the proposal of different scenarios as an alternative approach to the treatment of uncertainty is also proposed. All models are validated in the ceramic sector. The results show that the gross margin and the level of customer service improves when taking into account in planning models both characteristics due to the LHP and its associated uncertainty. / [ES] La Falta de Homogeneidad en el Producto (FHP) aparece en algunos procesos productivos que incorporan materias primas procedentes directamente de la naturaleza y/o procesos productivos con operaciones que provocan cierta heterogeneidad en las características de los productos obtenidos en relación con ciertos atributos. El resultado es la existencia de varias referencias (subtipos) del mismo producto que son diferentes en algunas características relevantes para los clientes y este aspecto se convierte en un problema cuando los clientes requieren unidades homogéneas en sus pedidos. Las Cadenas de Suministro (CdS) en los sectores con esta problemática, como el cerámico, maderero, textil, frutícola, o cárnico, entre otros, se ven obligadas a incluir una o varias fases de clasificación a lo largo del proceso productivo cuya localización y criterios de clasificación, dependen de cada sector específico. La clasificación de un mismo ítem en varios subtipos aumenta el número de referencias a manejar y el volumen de información a procesar, lo que complica la gestión del sistema. Además, después de cada etapa de clasificación, la cantidad obtenida de cada subtipo sólo se conoce con posterioridad a su producción lo que introduce un nuevo tipo de incertidumbre inherente a la FHP: la incertidumbre en las cantidades de cada subtipo de los diferentes lotes de producción planificados. Esta incertidumbre supone un problema cuando los pedidos de los clientes deben comprometerse y servirse a partir de unidades homogéneas. El Plan Maestro constituye una de las principales entradas al proceso de comprometer pedidos por lo que, en este caso, es crucial que el Plan Maestro en su definición considere y anticipe con la mayor exactitud posible las cantidades homogéneas de un mismo producto que estarán disponibles con objeto de servir al cliente no sólo en fecha y cantidad, sino también con la homogeneidad requerida. En esta Tesis, se plantea como objetivo principal desarrollar métodos y modelos para la planificación maestra de operaciones en las CdS con FHP que traten su incertidumbre inherente asociada. Para conseguirlo, se caracteriza la problemática de la FHP y se identifica su impacto en el proceso de planificación de operaciones. Esta base sirve para el desarrollo de modelos de programación matemática para la planificación maestra de cadenas de suministro con FHP en contextos determinista e incierto. A través de estos modelos se define el tamaño de los lotes de producción considerando su división en cantidades homogéneas así como su incertidumbre asociada con el objetivo de servir la demanda de los clientes con unidades homogéneas. También se propone un sistema de ayuda a la toma de decisiones que facilita el planteamiento de distintos escenarios como un enfoque alternativo al tratamiento de la incertidumbre. Todos los modelos se validan en el sector cerámico. Los resultados obtenidos muestran que el margen bruto y el nivel de servicio al cliente mejoran cuando se contemplan en los modelos de planificación tanto las características debidas a la FHP como su incertidumbre asociada. / [CA] La Falta d'Homogeneïtat en el Producte (FHP) apareix en alguns processos productius que incorporen matèries primeres procedents directament de la naturalesa i/o processos productius amb operacions que provoquen certa heterogeneïtat en les característiques dels productes obtinguts en relació amb certs atributs. El resultat és l'existència de diverses referències (subtipus) del mateix producte que són diferents en algunes característiques rellevants als clients i este aspecte es convertix en un problema quan els clients requerixen unitats homogènies en els seus comandes. Les Cadenes de Subministrament (CdS) en els sectors amb aquesta problemàtica, com el ceràmic, fuster, tèxtil, fruitícola, o càrnic, entre uns altres, es veuen obligades a incloure una o diverses fases de classificació al llarg del procés productiu la localització del qual així com els criteris de classificació, depenen de cada sector específic. La classificació d'un mateix ítem en diversos subtipus augmenta el nombre de referències i el volum d'informació a processar, la qual cosa complica la gestió del sistema. A més, després de cada etapa de classificació, la quantitat de cada subtipus només es coneix amb posterioritat a la seua producció lo que introduïx un nou tipus d'incertesa inherent a la FHP: la incertesa en les quantitats de cada subtipus dels diferents lots de producció planificats. Esta incertesa suposa un problema quan les comandes dels clients han de comprometre's i servir-se a partir d'unitats homogènies. El Pla Mestre constituïx una de les principals entrades al procés de comprometre comandes pel que, en este cas, és crucial que el Pla Mestre en la seua definició considere i anticipe amb la major exactitud possible les quantitats homogènies d'un mateix producte que estarán disponibles a fi de servir al client no sols en data i quantitat, sinó també amb l'homogeneïtat requerida. En esta Tesi, es planteja com a objectiu principal desenrotllar mètodes i models per a la planificació mestra d'operacions en les CdS amb FHP que tracten la seua incertesa inherent associada. Per a aconseguir-ho, es caracteritza la problemàtica de la FHP i s'identifica el seu impacte en el procés de planificació d'operacions. Esta base servix per al desenrotllament de models de programació matemàtica per a la planificació mestra de CdS amb FHP en contextos determinista i incert. A través d'estos models es definix la grandària dels lots de producció considerant la seua divisió en quantitats homogènies així com la seua incertesa associada amb l'objectiu de servir la demanda dels clients amb unitats homogènies. També es proposa un sistema d'ajuda a la presa de decisions que facilita el plantejament de distints escenaris com un enfocament alternatiu al tractament de la incertesa. Tots els models es validen en el sector ceràmic. Els resultats obtinguts mostren que el marge brut i el nivell de servici al client milloren quan es contemplen en els models de planificació tant les característiques degudes a la FHP com la seua incertesa associada. / Mundi Sancho, MI. (2016). Métodos y modelos para la planificación de operaciones en cadenas de suministro caracterizadas por la falta de homogeneidad en el producto. Aplicación al sector cerámico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/72865 / Compendio

Tesis por compendio / This PhD thesis, which is presented in the mode of published articles, explores the differentiating factors of a High Academic Achievement Program at a public technological university in Spain and how they can affect the definition of the university strategies. The Universitat Politècnica de València (UPV), launched in the 2010-11 academic year the High Academic Achievement Groups ("Grupos de Alto Rendimiento Académico", from now on ARA Groups), characterized by a good number of courses taught using English as a medium of instruction, a small number of students in the class, and highly qualified teachers. English taught courses are a global phenomenon, associated to improved English language and internationalization skills, but it raises concerns about learning outcomes and equity (Dearden, 2014). The purpose of this study was to assess the first promotion (2010-2014) of this program at the five university bachelor degrees of the UPV that offered it. We wanted to analyze if this action has had any impact on a set of variables related to academic outcomes, international exchange programs, and business internships of the participating students in comparison with the rest of students of these degrees and hence, on their employability upon graduation. The sample consisted in the total of 3,543 students of the five degrees offering this innovation, of which 560 belonged to the ARA Groups. The first article "Effects of business internships on students, employers, and higher education institutions: a systematic review" (Sanahuja Vélez, G., and Ribes Giner, G., 2015) was published by the Journal of Employment Counselling on September 2015. The second publication consists of a Book Chapter published by Springer International Publishing on January 2017: "Intrapreneuring within a higher education institution: Introducing virtual business internships" (Sanahuja Vélez, G., Ribes Giner, G., Moya Clemente, I., 2017) in Entrepreneurial Universities (Peris-Ortiz, M., Alonso Gómez, J., Merigó Lindahl, J. M., and Rueda-Armengot, C., Eds.). The third publication is a "Systematic review of English Medium of Instruction (EMI) in higher education institutions. The case of a Business School", presented as a conference at the 2nd Seminar on Learning Internationalization: English Medium of Instruction (EMI) of the Centro de Lenguas of the Universitat Politècnica de València (March 30 and 31st, 2017) and which is currently being reviewed for its publication in its international journal. The fourth research work is the article "Enhancing student internationalization and employability in a Business School", which is presently been given full consideration for publication at the Journal of Business Management and Business Economics. The fifth article presents the core results of the empirical part of this research work and it is entitled: "Introducing a High Academic Achievement Program in a Technological University as a Social Innovation Mechanism to Enhance Graduates' Employability". This paper is currently given full consideration for publication at the journal Technovation. The overall conclusions of our research allow us to conclude that, from the academic point of view, the objectives of the High Academic Achievement Groups of the UPV were met, as results show that academic performance was enhanced. Our results also show that participation into exchange programs, at the School of Business Administration and Management and in the UPV as a whole, was almost four times higher in the ARA groups. Having in mind that better grades and international experience are directly linked to future employability and mobility of graduates, it is expected that these graduates will have a superior reception in the labor market. / Esta tesis doctoral, que se presenta en el formato de artículos publicados, explora los factores diferenciadores de un Programa de Alto Rendimiento Académico en una universidad politécnica pública en España y cómo pueden afectar al diseño de estrategias universitarias. La Universitat Politècnica de València (UPV) implementó en el curso 2010-11 los Grupos de Alto Rendimiento Académico (Grupos ARA), caracterizados por un alto número de asignaturas impartidas en inglés, un número pequeño de estudiantes por clase y profesores altamente calificados. El uso del inglés como medio de instrucción (EMI) es un fenómeno global, asociado a la mejora de los conocimientos del idioma inglés y de las habilidades interculturales, pero plantea algunas preocupaciones sobre los resultados sobre el aprendizaje y la equidad (Dearden, 2014). El objetivo de este estudio fue evaluar la primera promoción (2010-2014) de este programa en los cinco títulos de grado universitario de la UPV en los que se ofertaron los Grupos ARA. Queríamos analizar si está acción ha tenido algún impacto en distintas variables relacionadas con los resultados académicos, los programas de intercambio internacional y las prácticas en empresas en los alumnos participantes, en comparación con el resto de alumnos y en consecuencia, en su empleabilidad al graduarse. La muestra consistió en un total de 3.543 estudiantes, de los cuales 560 estaban matriculados en los grupos ARA y el resto, 2.983, en los grupos regulares. El primer artículo, titulado "Efectos de las prácticas en empresas en estudiantes, empresas e instituciones de educación superior: una revisión sistemática" (Sanahuja Vélez, G., Ribes Giner, G.), fue publicado por el Journal of Employment Counseling en septiembre de 2015. La segunda publicación consta de un capítulo de libro publicado por Springer International Publishing en enero de 2017: "Intraentreprendedurismo dentro de una institución de educación superior: las prácticas en empresa virtuales" en "Entrepreneurial Universities" (Peris-Ortiz, M., Alonso Gómez, J., Merigó Lindahl, J. M., and Rueda-Armengot, C., Eds.). La tercera publicación es una "Revisión sistemática del inglés como medio de instrucción (EMI) en instituciones de educación superior. El caso de una Facultad de Administración y Dirección de Empresas", presentada como Conferencia en el 2º Seminario de Internacionalización del Aprendizaje: Inglés como Medio de Instrucción (EMI) del Centro de Lenguas de la Universitat Politècnica de València (30 y 31 de marzo de 2017) y actualmente en revisión para su publicación en la correspondiente revista internacional. El cuarto trabajo de investigación es el artículo "Promocionar la internacionalización de los estudiantes y la empleabilidad en una escuela de negocios" (Sanahuja Vélez, G., Ribes Giner, G., Moya Clemente, I.), que actualmente se considera plenamente para su publicación en el Journal of Business Management y Business Economics. El quinto artículo presenta los principales resultados de la parte empírica de este trabajo de investigación y se titula: "Introducción de un Programa de Alto Rendimiento Académico en una Universidad Tecnológica como Mecanismo de Innovación Social para Mejorar la Empleabilidad de los Graduados" (Sanahuja Vélez, G., Ribes Giner, G., Moya Clemente, I.). Este artículo ha sido enviado a la revista internacional Technovation y en la actualidad está siendo revisado para su publicación. Como resultado de nuestra investigación empírica podemos destacar los factores diferenciadores de los Grupos ARA, que son: un mayor rendimiento académico de los estudiantes, una mayor participación en programas internacionales, además de una participación en prácticas en empresas sin diferencias significativas respecto a los demás grupos, todo lo cual conduce a una mayor empleabilidad y movilidad. / Esta tesi doctoral, que es presenta en la forma d'articles publicats, explora els factors diferenciadors d'un Programa d'Alt Rendiment Acadèmic en una universitat politècnica pública a Espanya i com poden afectar la definició de les estratègies universitàries. La Universitat Politècnica de València (UPV), va implementar en l'any acadèmic 2010-11 els "Grups d'Alt Rendiment Acadèmic" (Grups ARA), que es caracteritzen per un bon nombre de cursos que s'imparteixen utilitzant l'anglès com a mitjà d'instrucció (EMI), un petit nombre d'estudiants a la classe, i mestres altament qualificats. L'EMI és un fenomen global, associat a la millora dels coneixements d'anglès i de la internacionalització, però planteja preocupacions sobre els resultats de l'aprenentatge i l'equitat (Dearden, 2014). El propòsit d'aquest estudi va ser avaluar la primera promoció (2010-2014) d'aquest programa en els cinc graus universitaris de la UPV que en que s'hi va oferir. Vam voler analitzar si tenia algun impacte sobre diverses variables relacionades amb els resultats acadèmics, programes d'intercanvi internacionals i pràctiques en empreses dels 3.543 estudiants matriculats, dels quals 560 pertanyeren a eixos nous grups, i per tant en la seva futura ocupabilitat. El primer article "Efectes de les pràctiques en empreses en els estudiants, empresaris i institucions d'educació superior: una revisió sistemàtica" (Sanahuja Vélez, G., Ribes Giner, G.), va ser publicat per la revista Journal of Employment Counselling al setembre de 2015. La segona publicació consta d'un capítol de llibre publicat per Springer International Publishing, al gener 2017: "Intraentreprendurisme dins d'una institució d'educació superior: Presentació de les pràctiques virtuals en empreses" en "Entrepreneurial Universities" (Peris-Ortiz, M., Alonso Gómez, J., Merigó-Lindahl, J. M., Rueda-Armengot, C., Eds.). La tercera publicació és una "Revisió sistemàtica de l'Anglès com a mitjà d'instrucció (EMI) en les institucions d'educació superior. El cas d'una Escola de Negocis", presentada com conferència al 2ón Seminari sobre "Learning Internationalization: English as a Medium of Instruction (EMI)" del Centre de Llengües de la Universitat Politècnica de València (30 de març i el 31 de 2017) i actualment en revisió per a la seva publicació a la corresponent revista internacional. El quart treball d'investigació és l'article "Millora de la internacionalització i l'ocupabilitat dels estudiants a una Facultat de Negocis" (Sanahuja Vélez, G., Ribes Giner, G., Moya Clemente, I), que en l'actualitat ha rebut plena consideració per a la seva publicació al Journal of Business Management and Business Economics. El cinquè article presenta els principals resultats de la part empírica d'este treball d'investigació i es titula: "Introducció d'un Programa d'Alt Rendiment Acadèmic en una Universitat Tecnològica com a Mecanisme d'Innovació Social per Millorar l'Ocupabilitat dels Graduats" (Sanahuja Vélez, G., Ribes Giner, G., Moya Clemente, I.). Este article està en l'actualitat essent revisat per a la seva publicació a la revista internacional Technovation. En este article s'explora el paper d'un programa d'Alt Rendiment Acadèmic (Grups ARA) en una universitat tecnólogica pública espanyola, com a mecanisme d'innovació social, a fi de crear valor afegit en termes d'ocupabilitat. Les conclusions generals de la nostra investigació ens permeten afirmar que, des del punt de vista acadèmic, es van complir els objectius dels Grups d'Alt Rendiment Acadèmic de la UPV, ja que els resultats demostren que el rendiment acadèmic dels alumnes participants s'ha millorat. Els nostres resultats també demostren que la participació en programes d'intercanvi, a la Facultat d'Administració i Direcció d'Empreses i en la UPV en el seu conjunt, va ser gairebé quatre vegades més gran en els grups ARA. Tenint en compte que el rendiment acadèmic i l'exper / Sanahuja Velez, G. (2017). Differentiating factors in ARA Groups(groups of high academic achievement) and its effects on the definition of university strategies [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86184 / Compendio

The agri-food industry is an important economic and social engine in many countries, not only because of its economic importance, but also because of its vital significance. For years, it has been possible to consider that this sector evolution has conducted to the development of centralized and global distribution networks. These global distribution networks, in a market of low value-for-weight products, are more efficient the more centralized their logistics be. This new paradigm has a collateral effect which is the difficult survival of the small producer-sellers with the problems that this entails for citizens as society members. This thesis is part of a project conducted by the Universitat Politècnica de València professors named as HOF3M (Heterarchical Open Food 3-sustainable Market). The project aims to facilitate the development of a triple bottom-line food product market, generating the technological and business bases to reduce entry barriers, so that anyone, anywhere in the world can become an agent that approaches any producer to any consumer. The aim of this thesis is to "provide a methodology for identifying and analysing business models through case studies, with the objective of creating a triple bottom-line, replicable and non-scalable business model bank in the agri-food industry". The application of this methodology provides a tool that facilitates the replicability of business models in the agri-food business context. In addition, it allows to identify those triply sustainable and non-scalable models that can be implemented by consumers, producers and intermediaries. The research work is carried out from literature reviews to understand the business models scope, triple bottom-line business and the context of the agri-food economy, as well as the application of the case study research methodology, for which the proposal is validated. This thesis gives three fundamental contributions: a methodology to identify and analyse a business model through study cases, a triple bottom-line assessment model within the agri-food economy framework, and three food retailing business model analysis. / El sector agroalimentario supone un importante motor económico y social en muchos países, no solo por su relevancia económica, sino también por su significado vital. Desde hace años se puede considerar que la evolución del sector ha derivado en el desarrollo de redes de distribución centralizadas y globales. Estas redes de distribución globales, en un mercado de productos de bajo ratio valor/peso, son más eficientes cuanto más centralizada esté su logística. Este nuevo paradigma tiene como efecto colateral la difícil pervivencia del pequeño productor-vendedor con los problemas que esto supone para el ciudadano en cuanto a miembro de la sociedad. Esta tesis se enmarca en un proyecto de profesores de la Universitat Politècnica de València denominado HOF3M (Heterarchical Open Food 3-sustainable Market). El proyecto tiene el objetivo de facilitar el desarrollo de un mercado triplemente sostenible de productos alimentarios, generando las bases tecnológicas y de negocio que reduzcan las barreras de entrada para que, cualquiera, en cualquier lugar del planeta pueda convertirse en un agente que acerque cualquier productor a cualquier consumidor. El objetivo de esta tesis se concreta en "proporcionar una metodología para la identificación y el análisis de modelos de negocio, a través del estudio de casos prácticos en empresas, con el objeto de confeccionar un banco de modelos de negocio triplemente sostenibles, replicables y no escalables en el sector agroalimentario". La aplicación de esta metodología proporciona una herramienta que facilita la replicabilidad de modelos de negocio en el tejido empresarial agroalimentario. Además, permite identificar aquellos modelos triplemente sostenibles y no escalables, que pueden ser implementados por consumidores, productores e intermediarios. El trabajo de investigación se realiza desde las revisiones de literatura para el entendimiento del ámbito de los modelos de negocio, de la triple sostenibilidad empresarial y del contexto de la economía agroalimentaria, además de la aplicación de la metodología de investigación a tres casos de estudio, con los cuales se valida la propuesta. De esta tesis se extraen tres aportaciones fundamentales: una metodología para identificar y analizar un modelo de negocio a través de casos de estudio, un modelo de evaluación de la triple sostenibilidad en el marco de la economía agroalimentaria, y tres análisis de modelos de negocio de venta al por menor de alimentos. / El sector agroalimentari suposa un important motor econòmic i social en molts països, no només per la seva rellevància econòmica, sinó també pel seu significat vital. Des de fa anys es pot considerar que l'evolució del sector ha derivat en el desenrotllament de xarxes de distribució centralitzades i globals. Estes xarxes de distribució globals, en un mercat de productes de baix ràtio valor/pes, són mes eficients quant mes centralitzada estiga la seua logística. Este nou paradigma té com a efecte col·lateral la difícil pervivència del xicotet productor-venedor amb els problemes que açò suposa per al ciutadà quant a membre de la societat. Esta tesi s'emmarca en un projecte de professors de la Universitat Politècnica de València denominat HOF3M (Heterarchical Open Food 3-sustainable Market). El projecte té l'objectiu de facilitar el desenrotllament d'un mercat triplement sostenible de productes alimentaris, generant les bases tecnològiques i de negoci que reduïsquen les barreres d'entrada perquè, qualsevol, en qualsevol lloc del planeta puga convertir-se en un agent que acoste qualsevol productor a qualsevol consumidor. L'objectiu d'esta tesi es concreta en "proporcionar una metodologia per a la identificació i l'anàlisi de models de negoci, a través de l'estudi de casos pràctics en empreses, amb l'objecte de confeccionar un banc de models de negoci triplement sostenibles, replicables i no escalables en el sector agroalimentari". L'aplicació d'esta metodologia proporciona una ferramenta que facilita la replicabilidad de models de negoci en el teixit empresarial agroalimentari. A més, permet identificar aquells models triplement sostenibles i no escalables, que poden ser implementats per consumidors, productor i intermediaris. El treball d'investigació es realitza des de les revisions de literatura per a l'enteniment de l'àmbit dels models de negoci, de la triple sostenibilitat empresarial i del context de l'economia agroalimentària, a més de l'aplicació de la metodologia d'investigació a tres casos d'estudi, amb els quals es valida la proposta. D'esta tesi s'extrauen tres aportacions fonamentals: una metodologia per a identificar i analitzar un model de negoci a través de casos d'estudi, un model d'avaluació de la triple sostenibilitat en el marc de l'economia agroalimentària, i tres anàlisis de models de negoci de venda al detall d'aliments. / Galeano Revert, AM. (2017). PROPUESTA DE METODOLOGIA PARA LA IDENTIFICACION Y EL ANALISIS DE MODELOS DE NEGOCIO TRIPLEMENTE SOSTENIBLES EN EL SECTOR AGROALIMENTARIO [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/88395

The architectural design process is a highly complex task based on crystallizing a unique solution which will satisfy simultaneously a series of requirements of a very diverse nature. In order to meet the technical requirements, the architect is guided by objective criteria based on empirical science, which guarantees the appropriateness of the proposed solutions. Nevertheless, some other more subjective aspects or factors in accordance with the client's particular preferences and demands, such as functionality or aesthetic effect, are usually tackled in a personal and intuitive manner by the project designer. This procedure does not allow the architect to know the client's subjective needs and true preferences exactly, nor how the client will respond to the architect's designs, and therefore it is not possible to quantify what the client's degree of satisfaction with the elaborated project will be. The objective of this work is to propose and verify experimentally a methodology which, through the combination of tools from Environmental Design, Kansei Engineering, immersive visualization and psychophysiological response measuring technologies, will enable us, in a scientific and methodical way, to know the user's response to the architectural space and thus acquire objective information which will be invaluable to the elaboration of the architectural design. For this purpose, six experimental studies deal with the different aspects of the proposed methodology: Differences in design preferences between architects and lay persons, differences in spatial understanding according to the visualization system, identification of affective factors of space and its relationship with design variables by Kansei Engineering and obtaining user¿s emotional response by autoevaluation and physiological measurement. The results of this thesis can be useful for those architects interested in involving the user in the process of architectural design. / El proceso de diseño arquitectónico es una tarea compleja consistente en cristalizar una solución única que satisfaga simultáneamente una serie de requisitos de muy distinta naturaleza. Para acometer los requerimientos técnicos, el arquitecto está acostumbrado a respaldarse bajo criterios objetivos que garanticen la idoneidad de las soluciones propuestas. No obstante, otros aspectos más subjetivos o dependientes del usuario, como la funcionalidad o la estética, suelen ser abordados de una forma personal e intuitiva por el proyectista. Esta forma de diseñar no permite conocer las necesidades y preferencias del usuario, ni su respuesta ante los diseños, de tal forma que no es posible cuantificar en qué medida lo proyectado satisfará al futuro usuario. Sin embargo, disciplinas como la Psicología, el Evidence-Based Design o, más recientemente, la Neuroarquitectura, ofrecen instrumentos que pueden ser de utilidad. El objetivo de este trabajo es proponer y comprobar experimentalmente una metodología que, mediante la combinación de herramientas de la Psicología Ambiental e Ingeniería Kansei, sistemas de visualización inmersiva y tecnologías de medición de la respuesta psicofisiológica, permita obtener, de una manera científica y metódica, la respuesta de los usuarios ante el espacio arquitectónico para obtener información objetiva que aporte valor al proceso de diseño arquitectónico. Para ello, se plantean seis estudios experimentales que tratan distintos aspectos de la metodología propuesta: Las diferencias en preferencias de diseño entre arquitectos y no arquitectos, las diferencias en la comprensión del espacio según el sistema de presentación de los diseños, la identificación de los factores afectivos de un espacio y su relación con variables de diseño mediante Ingeniería Kansei y la obtención de la respuesta emocional del usuario ante un espacio mediante escalas de evaluación y medición psicofisiológica. Los resultados de esta tesis pueden ser de utilidad para aquellos arquitectos interesados en hacer partícipe al usuario en el proceso de diseño arquitectónico. / El procés de disseny arquitectònic és una tasca molt complexa consistent a cristal¿litzar una solució única que satisfaça simultàniament una sèrie de requisits de molt diferent naturalesa. Per a escometre els requeriments tècnics, l'arquitecte està acostumat a fer ús de criteris objectius, basats en la ciència, que garantisquen la idoneïtat de les solucions proposades. No obstant això, uns altres aspectes més subjectius o dependents de la casuística de l'usuari, com la funcionalitat o l'estètica, són habitualment abordats d'una manera personal i intuïtiva pel projectista. Aquesta forma de procedir no permet conéixer les necessitats i preferències reals dels usuaris, ni la seua resposta davant els dissenys, de tal manera que no és possible quantificar en quina mesura el que es projecta satisfarà el futur usuari. L'objectiu d'aquest treball és proposar i comprovar experimentalment una metodologia que, mitjançant la combinació d'eines de la Psicologia Ambiental i Enginyeria Kansei, sistemes de visualització immersiva i tecnologies de mesurament de la resposta psicofisiològica, permeta obtenir, d'una manera científica i metòdica, la resposta dels usuaris davant els espais arquitectònics per a obtenir informació objectiva que aporte valor al procés de disseny arquitectònic. Per això, es plantegen sis estudis que tracten les diferents aspectes de la metodologia proposada: Les diferències en preferències de disseny entre arquitectes i no arquitectes, les diferències en la comprensió de l'espai segons el sistema de presentació dels dissenys, la identificació dels factors afectius d'un espai i la seva relació amb variables de disseny mitjançant Enginyeria Kansei i l'obtenció de la resposta emocional de l'usuari davant d'un espai mitjançant escales d'avaluació i mesurament psicofisiològica. Els resultats d'aquesta tesi poden ser d'utilitat per a aquells arquitectes interessats a fer partícip l'usuari en el procés de disseny arquitectonic. / López-Tarruella Maldonado, J. (2017). Diseño arquitectónico centrado en el usuario mediante neurotecnologías inmersivas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/89099

[EN] The research's goal is to determine if students report an improvement in their learning when using Web 2.0 tools. The study used the Wiki as a Web 2.0 tool because its collaborative work features, where several students can add, remove and improve a document's content progressively and asynchronously, while using a very friendly environment. The feedback option allows students and teacher to exchange comments on the progress, before editing or adding content. To measure the reports of student learning we did extensive research on learning theories as behaviorism, cognitivism, constructivism and connectivism. In addition, the literature review allowed us to study and understand different web 2.0 tools which are used in education. The research about state of the art and evaluation of web 2.0 tools used in education, is the foundation of the thesis model, which the following variables: Participation, Technology Skills, Sense of Community and Collaborative Learning. These allow measuring the reported student learning. Each variable was studied individually from different author's perspective, as well as the relationships presented in the model. This gives the theoretically validation of the final model thesis. The research was conducted on 472 students of 20 subjects of Business Administration Faculty in the Bolivian Private University where the Web 2.0 Wiki tool was applied. At the end, the students filled a survey that measured each of the aforementioned variables and scales validated by their respective authors. Empirical results allowed to determine the dimensionality, convergent validity, discriminant validity and reliability of scales. Also, relationships between variables belonging to the hypotheses, having positive effects on all of them, and showing that the final model corresponds and it's validate. / [ES] El objetivo del presente trabajo de investigación es comprobar si los estudiantes perciben una mejora en su aprendizaje cuando utilizan herramientas web 2.0, el estudio utilizó la herramienta web 2.0 Wiki por sus características de trabajo colaborativo, donde varias personas pueden añadir, quitar y mejorar el contenido de un documento progresivamente de manera asíncrona, en un entorno muy amigable. La opción de comentarios permite a los estudiantes y el profesor intercambiar opiniones sobre el avance del Wiki antes de editar o adicionar contenido. Para medir la percepción de aprendizaje de los estudiantes, se hizo una extensa lectura sobre las teorías de aprendizaje como el conductismo, cognitivismo, constructivismo y conectivismo. Asimismo, la revisión de la literatura permitió estudiar a la web 2.0 con las diferentes herramientas con las que brinda soporte a la educación. Con la investigación del estado del arte y la evaluación de la utilización de herramientas web 2.0 en la educación, se presenta el modelo de tesis, donde se toma en cuenta las variables de: Participación, Conocimientos en tecnología, Sentido de Comunidad y Aprendizaje Colaborativo que permiten medir la Percepción de Aprendizaje de los estudiantes. Desde la perspectiva de varios autores se estudia cada variable por separado, así como también las relaciones que presenta el modelo. Con ello, se llegó a sustentar teóricamente el modelo final de tesis. La investigación se llevó a cabo para 472 estudiantes en 20 materias de la facultad de Ciencias Empresariales de la Universidad Privada Boliviana, en los cuales se aplicó la herramienta web 2.0 Wiki. Al finalizar se les suministró una encuesta que medía cada una de las variables citadas anteriormente bajo escalas validadas por sus autores. Los resultados empíricos permitieron determinar la dimensionalidad, validez convergente, validez discriminante y la fiabilidad de las escalas . Asimismo, se validaron las relaciones entre las variables que pertenecen a las hipótesis obteniendo efectos positivos en todas ellas, demostrando que el modelo final corresponde. Este estudio contribuye a un mejor conocimiento de los aspectos que se deben tomar en cuenta cuando se aplican herramientas web 2.0 en la educación, gracias a su aplicación en la parte práctica se logró un bagaje de experiencias significativas que mejoran su utilización. / [CA] L'objectiu del present treball de recerca és comprovar si els estudiants perceben una millora en el seu aprenentatge quan utilitzen eines web 2.0, l'estudi va utilitzar l'eina web 2.0 Wiki per les seues característiques de treball col·laboratiu, on diverses persones poden afegir, llevar i millorar el contingut d'un document progressivament de manera asíncrona, en un entorn molt amigable. L'opció de comentaris permet als estudiants i el professor intercanviar opinions sobre l'avanç del Wiki abans d'editar o addicionar contingut. Per a mesurar la percepció d'aprenentatge dels estudiants, es va fer una extensa lectura sobre les teories d'aprenentatge com el conductisme,**cognitivismo, constructivisme i **conectivismo. Així mateix, la revisió de la literatura va permetre estudiar a la web 2.0 amb les diferents eines amb les quals brinda suport a l'educació. Amb la recerca de l'estat de l'art i l'avaluació de la utilització d'eines web 2.0 en l'educació, es presenta el model de tesi, on es pren en compte les variables de: Participació, Coneixements en tecnologia, Sentit de Comunitat i Aprenentatge Col·laboratiu que permeten mesurar la Percepció d'Aprenentatge dels estudiants. Des de la perspectiva de diversos autors s'estudia cada variable per separat, així com també les relacions que presenta el model. Amb açò, es va arribar a sustentar teòricament el model final de tesi. La recerca es va dur a terme per a 472 estudiants en 20 matèries de la facultat de Ciències Empresarials de la Universitat Privada Boliviana, en els quals es va aplicar l'eina web 2.0 Wiki. En finalitzar se'ls va subministrar una enquesta que mesurava cadascuna de les variables citades anteriorment sota escales validades pels seus autors. Els resultats empírics van permetre determinar la **dimensionalidad, validesa convergent, validesa discriminant i la fiabilitat de les escales . Així mateix, es van validar les relacions entre les variables que pertanyen a les hipòtesis obtenint efectes positius en totes elles, demostrant que el model final correspon. Aquest estudi contribueix a un millor coneixement dels aspectes que s'han de prendre en compte quan s'apliquen eines web 2.0 en l'educació, gràcies a la seua aplicació en la part pràctica es va aconseguir un bagatge d'experiències significatives que milloren la seua utilització. / Grájeda Chacón, AF. (2016). Impacto de la utilización de la web 2.0 en el desempeño estudiantil [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62314

[ES] Proptech es un término que en los últimos años está siendo muy utilizado en el sector inmobiliario, propiciando la atención de académicos y profesionales sobre su significado, su uso y el impacto final que puede tener en una industria caracterizada por ser conservadora y poco innovadora. La aparición de nuevas empresas tecnológicas denominadas proptech, con posibilidad de escalar el mercado y minimizar procesos y costes está agitando la industria inmobiliaria de la intermediación. Esta evolución pone en cuestión el futuro del/la agente inmobiliario/a motivando un proceso de desintermediación, así como la permanencia del modelo de agencias tradicionales tal y como se conoce hoy en día. La presente Tesis Doctoral se centra en la intermediación de compraventa de vivienda en España, con el objetivo de conocer las nuevas agencias online que operan en el mercado, determinar sus características y compararlas con el modelo tradicional. Para ello se plantea una metodología mixta. Por un lado, se han realizado entrevistas semiestructuradas a CEOs y profesionales con alta responsabilidad en empresas proptech de intermediación. Por otro, se ha distribuido una encuesta online a personas que han participado en un proceso de compraventa de vivienda para valorar las principales características de cada modelo de intermediación inmobiliaria. Se han obtenido 412 respuestas que se han analizado a través del programa IBM SPSS Statistics 26. Los resultados revelan que, si en un principio se partía de dos modelos de negocio, el online y el tradicional, aparece un tercero, el híbrido, que combina parte de la tecnología proptech con características propias de la agencia tradicional. La investigación demuestra que este proceso no se realiza siempre de forma evolutiva desde lo tradicional a lo híbrido, como sucede en la mayoría de los sectores en proceso de digitalización. Por el contrario, se realiza a la inversa, desde las empresas con un alto nivel de digitalización se produce un proceso de reintermediación hasta el modelo híbrido. Esto es consecuencia del tipo de bien que se intercambia y de las necesidades de los consumidores durante el proceso de compraventa. Estos valoran el espacio físico de la oficina donde son atendidos, y principalmente el contacto humano que proporciona el agente inmobiliario. La sociedad está en un proceso de cambio profundo y sólo las agencias, tradicionales o proptech, que comprendan y se adapten a los nuevos tiempos podrán posicionarse satisfactoriamente respecto a sus competidores. / [CA] Proptech és un terme que en els últims anys està sent molt utilitzat en el sector immobiliari, propiciant l'atenció d'acadèmics i professionals sobre el seu significat, el seu ús i l'impacte final que pot tindre en una indústria caracteritzada per ser conservadora i poc innovadora. L'aparició de noves empreses tecnològiques denominades proptech, amb possibilitat d'escalar el mercat i minimitzar processos i costos està agitant la indústria immobiliària de la intermediació. Aquesta evolució posa en qüestió el futur de l'agent immobiliari/a motivant un procés de desintermediació, així com la permanència del model d'agències tradicionals tal com es coneix hui en dia. La present Tesi Doctoral se centra en la intermediació de compravenda d'habitatge a Espanya, amb l'objectiu de conéixer les noves agències en línia que operen en el mercat, determinar les seues característiques i comparar amb el model tradicional. Per a això es planteja una metodologia mixta. D'una banda s'han realitzat entrevistes semiestructurades a CEOs i persones amb alta responsabilitat en empreses proptech d'intermediació. Per una altra banda, s'ha distribuït una enquesta en línia a persones que han participat en un procés de compravenda d'habitatge per a valorar les principals característiques de cada model d'intermediació immobiliària. S'han obtingut 412 respostes que s'han analitzat a través del programa IBM SPSS Statistics 26. Els resultats revelen que, si en un principi es partia de dos models de negoci, el model en línia i el tradicional, apareix un tercer que seria l'híbrid, que combina part de la tecnologia proptech amb característiques pròpies de l'agència tradicional. La investigació demostra que aquest procés no es realitza sempre de manera evolutiva des del tradicional a l'híbrid com succeeix en la majoria dels sectors en procés de digitalització. Per contra, es realitza al revés, des de les empreses amb un alt nivell de digitalització es produeix un procés de retorn a la intermediació fins al model híbrid. Això és conseqüència del tipus de be que s'intercanvia i de les necessitats dels consumidors durant el procés de compravenda. Aquests valoren l'espai físic de l'oficina on són atesos, i principalment el contacte humà que proporciona l'agent immobiliari. La societat està en un procés de canvi profund i només les agències, tradicionals o proptech, que comprenguen i s'adapten als nous temps podran posicionar-se satisfactòriament respecte als seus competidors. / [EN] The term proptech has been widely used in the real estate sector in recent years, drawing academics and professionals' attention to its meaning, its use and the ultimate impact it can have on an industry known for being conservative and lacking in innovation. The emergence of new high-tech companies called proptech, with the potential to scale the market and minimise processes and costs, is revoluzionizing the real estate brokerage industry. This evolution challenges the role of the real estate agent in the future, leading to a disintermediation process, as well as the continuation of the traditional agency model as it is known today. This doctoral thesis focuses on housing brokerage in Spain. Its aim is to find out about the new online agencies operating in the housing market, determining their characteristics and comparing them with the traditional model. A mixed methodology is suggested for this purpose. On the one hand, semi-structured interviews were conducted with CEOs and professionals with high responsibility in proptech brokerage firms. On the other hand, an online survey was distributed to people who have been involved in a home buying and selling process, in order to assess the main characteristics of each real estate brokerage model. A total of 412 responses were obtained and analysed using IBM SPSS Statistics 26. The results show that, whereas there were initially two business models, online and traditional, there is now a third one, the hybrid, which combines part of the proptech technology with the characteristics of the traditional agency. The research shows that this process does not always evolve from traditional to hybrid, as it happens in most sectors undergoing digitisation. On the contrary, it is the other way around, from highly digitalised companies there is a process of re-intermediation to the hybrid model. This is a result of the type of good being exchanged and consumers' needs during the buying and selling process. They value the physical space of the office where they are assisted and, most importantly, the human contact provided by the real estate agent. Society is undergoing a process of deep change and only those agencies, whether traditional or proptech, that understand and adapt to the new times will be able to successfully position themselves in relation to their competitors. / Asensio Soto, JC. (2023). Proptech: la digitalización de la intermediación inmobiliaria en España. Estudio comparativo entre el modelo online y el tradicional [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/193071

[ES] Esta investigación propone un modelo que orienta a las PYMES en sus procesos para incrementar su capacidad innovadora. La metodología utilizada se basó en la caracterización de las prácticas para la construcción y el desarrollo de la capacidad de innovación a partir de revisiones sistemáticas de la literatura científica. Posteriormente, se validó en una muestra de las pymes para los sectores priorizados por el gobierno (Agroindustria, Sistema Moda, Construcción y TIC), el nivel de aplicación de las variables y estadísticamente se definió el modelo que explica la incidencia de las variables en los resultados financieros de las pymes. Por último, se realizó un mapeo riguroso de los actores que componen el Sistema Nacional de Competitividad, Ciencia y Tecnología e Innovación de Colombia, al identificar su geolocalización, objetivo, instrumentos disponibles y roles bajo la teoría de Ecosistemas de Innovación. Como variable dependiente se consideraron los resultados exitosos de las empresas medidos a partir de la rentabilidad igual o superior a la media del sector. Precisamente, se identificaron nueve variables relacionadas con aquellos factores que permiten la construcción y el desarrollo de la capacidad innovadora, las cuales inciden en los resultados financieros de las pymes. Por otra parte, frente al mapeo de actores del ecosistema y de los instrumentos disponibles para promover el desarrollo de estrategias innovadoras en las pymes de los 4 sectores de estudio, se evidenció una alta concentración de geolocalización en las 2 ciudades más grandes de Colombia (Bogotá D.C. y Medellín), y pese a que ofrecen programas con alcance nacional se tiene poco acceso por la falta de recursos. Estas brechas se describen en el CONPES 3866 sobre la adquisición de conocimiento y tecnología, y ponen en desventaja a empresas localizadas en regiones apartadas de ciudades intermedias que no cuentan con actores articuladores y facilitadores. Sumado al modelo, este proyecto explica las variables que inciden en el éxito financiero de las pymes con lo cual podrán proponerse programas relacionados. / [CA] Aquesta investigació proposa un model que orienta a les PIMES en els seus processos per a incrementar la seua capacitat innovadora. La metodologia utilitzada es va basar en la caracterització de les pràctiques per a la construcció i el desenvolupament de la capacitat d'innovació a partir de revisions sistemàtiques de la literatura científica. Posteriorment, es va validar en una mostra de les pimes per als sectors prioritzats pel govern (Agroindústria, Sistema Moda, Construcció i TIC), el nivell d'aplicació de les variables i estadísticament es va definir el model que explica la incidència de les variables en els resultats financers de les pimes. Finalment, es va realitzar un mapatge rigorós dels actors que componen el Sistema Nacional de Competitivitat, Ciència i Tecnologia i Innovació de Colòmbia, en identificar la seua geolocalització, objectiu, instruments disponibles i rols sota la teoria d'Ecosistemes d'Innovació. Com a variable dependent es van considerar els resultats reeixits de les empreses mesurats a partir de la rendibilitat igual o superior a la mitjana del sector. Precisament, es van identificar nou variables relacionades amb aquells factors que permeten la construcció i el desenvolupament de la capacitat innovadora, les quals incideixen en els resultats financers de les pimes. D'altra banda, enfront del mapatge d'actors de l'ecosistema i dels instruments disponibles per a promoure el desenvolupament d'estratègies innovadores en les pimes dels 4 sectors d'estudi, es va evidenciar una alta concentració de geolocalització en les 2 ciutats més grans de Colòmbia (Bogotà D. C. i Medellín), i malgrat que ofereixen programes amb abast nacional es té poc accés per la falta de recursos. Aquestes bretxes es descriuen en el *CONPES 3866 sobre l'adquisició de coneixement i tecnologia, i posen en desavantatge a empreses localitzades en regions apartades de ciutats intermèdies que no compten amb actors *articuladores i facilitadors. Sumat al model, aquest projecte explica les variables que incideixen en l'èxit financer de les pimes amb la qual cosa podran proposar-se programes relacionats / [EN] This research proposes a model that guides SMEs in their processes to increase their innovative capacity. The methodology used was based on the characterization of practices for the construction and development of innovation capacity based on systematic reviews of the scientific literature. Subsequently, the level of application of the variables was validated in a sample of SMEs for the sectors prioritized by the government (Agribusiness, Fashion System, Construction and ICT), and statistically the model that explains the incidence of the variables in the financial results of SMEs. Finally, a rigorous mapping of the actors that make up the National System of Competitiveness, Science and Technology and Innovation of Colombia was carried out, by identifying their geolocation, objective, available instruments and roles under the theory of Innovation Ecosystems. As a dependent variable, the successful results of the companies were considered, measured from profitability equal to or greater than the sector average. Precisely, nine variables were identified related to those factors that allow the construction and development of innovative capacity, which affect the financial results of SMEs. On the other hand, facing the mapping of ecosystem actors and the available instruments to promote the development of innovative strategies in SMEs of the 4 study sectors, a high concentration of geolocation was evidenced in the 2 largest cities of Colombia (Bogotá D.C. and Medellín), and even though they offer programs with a national scope, there is little access due to lack of resources. These gaps are described in CONPES 3866 on the acquisition of knowledge and technology and put at a disadvantage companies located in remote regions of intermediate cities that do not have coordinating and facilitating actors. Added to the model, this project explains the variables that affect the financial success of SMEs with which related programs can be proposed. / Diaz Delgado, MF. (2023). Modelo multidimensional para la construcción y desarrollo de la capacidad de innovación abierta en pymes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/193494

[ES] El foco principal de esta tesis se sustenta en conformar la vinculación entre la transferencia del conocimiento y la capacidad de innovación en servicios enmarcado en el sector hotelero. El estudio de las relaciones existentes entre la visión global que se aprecia holísticamente junto con los lazos de la red y la capacidad de aprendizaje continuo de las organizaciones como factores que influyen en la capacidad de transferencia del conocimiento. El trabajo empírico se traslada a los hoteles de 4 y 5 estrellas ubicados en territorio español, fundamentado por la importancia que aporta el sector al turismo y por ende, al PIB nacional, convirtiéndolo en un sector estratégico. Realizamos 280 encuestas válidas a los gerentes de los hoteles. Empleamos la metodología de ecuaciones estructurales y el Análisis Facotorial Exploratorio para comprobar las relaciones existentes entre las variabes y la sostenibilidad del modelo propuesto. / [CA] El focus principal d'aquesta tesi se sustenta a conformar la vinculació entre la transferència del coneixement i la capacitat d'innovació en serveis emmarcat en el sector hoteler. L'estudi de les relacions existents entre la visió global que s'aprecia *holísticamente juntament amb els llaços de la xarxa i la capacitat d'aprenentatge continu de les organitzacions com a factors que influeixen en la capacitat de transferència del coneixement. El treball empíric es trasllada als hotels de 4 i 5 estreles situats en territori espanyol, fonamentat per la importància que aporta el sector al turisme i per tant, al PIB nacional, convertint-lo en un sector estratègic. Realitzem 280 enquestes vàlides als gerents dels hotels. Emprem la metodologia d'equacions estructurals i l'Anàlisi Facotorial Exploratori per a comprovar les relacions existents entre les variabes i la sostenibilitat del model proposat. / [EN] This thesis focuses on shaping the link between knowledge transfer and the service innovation capability within the hospitality sector. More especifically, the thesis studies the existing relationships between the comprehensive overview, seen holistically along with the network ties and the lifelong learning capacity of the organisations as factors that influence the capacity of knowledge transfer. The empirical work is carried out with 4 and 5 star hotels located in Spain, due to the importance of this sector's contribution to tourism and, therefore, to the country's GDP, thus making it a strategic sector. We conducted 280 valid surveys of hotel managers. Methodologically, we used Structural Equations and Exploratory Factor Analysis to test the relationships between the variables and the sustainability of the proposed model. / Hernández Gadea, FJ. (2023). Efecto de la visión holística, las network ties y el aprendizaje continuo encaminadas a la capacidad de innovación en servicios en el sector hotelero a través de la transferencia de conocimiento en las empresas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196074