Tesis por compendio / [ES] El uso de la realidad virtual (RV) se ha incrementado notablemente en la comunidad científica para la investigación del comportamiento humano. En particular, la RV inmersiva ha crecido debido a la democratización de las gafas de realidad virtual o head mounted displays (HMD), que ofrecen un alto rendimiento con una inversión económica. Uno de los campos que ha emergido con fuerza en la última década es el Affective Computing, que combina psicofisiología, informática, ingeniería biomédica e inteligencia artificial, desarrollando sistemas que puedan reconocer emociones automáticamente. Su progreso es especialmente importante en el campo de la investigación del comportamiento humano, debido al papel fundamental que las emociones juegan en muchos procesos psicológicos como la percepción, la toma de decisiones, la creatividad, la memoria y la interacción social. Muchos estudios se han centrado en intentar obtener una metodología fiable para evocar y automáticamente identificar estados emocionales, usando medidas fisiológicas objetivas y métodos de aprendizaje automático. Sin embargo, la mayoría de los estudios previos utilizan imágenes, audios o vídeos para generar los estados emocionales y, hasta donde llega nuestro conocimiento, ninguno de ellos ha desarrollado un sistema de reconocimiento emocional usando RV inmersiva. Aunque algunos trabajos anteriores sí analizan las respuestas fisiológicas en RV inmersivas, estos no presentan modelos de aprendizaje automático para procesamiento y clasificación automática de bioseñales. Además, un concepto crucial cuando se usa la RV en investigación del comportamiento humano es la validez: la capacidad de evocar respuestas similares en un entorno virtual a las evocadas por el espacio físico. Aunque algunos estudios previos han usado dimensiones psicológicas y cognitivas para comparar respuestas entre entornos reales y virtuales, las investigaciones que analizan respuestas fisiológicas o comportamentales están mucho menos extendidas. Según nuestros conocimientos, este es el primer trabajo que compara entornos físicos con su réplica en RV, empleando respuestas fisiológicas y algoritmos de aprendizaje automático y analizando la capacidad de la RV de transferir y extrapolar las conclusiones obtenidas al entorno real que se está simulando. El objetivo principal de la tesis es validar el uso de la RV inmersiva como una herramienta de estimulación emocional usando respuestas psicofisiológicas y comportamentales en combinación con algoritmos de aprendizaje automático, así como realizar una comparación directa entre un entorno real y virtual. Para ello, se ha desarrollado un protocolo experimental que incluye entornos emocionales 360º, un museo real y una virtualización 3D altamente realista del mismo museo. La tesis presenta novedosas contribuciones del uso de la RV inmersiva en la investigación del comportamiento humano, en particular en lo relativo al estudio de las emociones. Esta ayudará a aplicar metodologías a estímulos más realistas para evaluar entornos y situaciones de la vida diaria, superando las actuales limitaciones de la estimulación emocional que clásicamente ha incluido imágenes, audios o vídeos. Además, en ella se analiza la validez de la RV realizando una comparación directa usando una simulación altamente realista. Creemos que la RV inmersiva va a revolucionar los métodos de estimulación emocional en entornos de laboratorio. Además, su sinergia junto a las medidas fisiológicas y las técnicas de aprendizaje automático, impactarán transversalmente en muchas áreas de investigación como la arquitectura, la salud, la evaluación psicológica, el entrenamiento, la educación, la conducción o el marketing, abriendo un nuevo horizonte de oportunidades para la comunidad científica. La presente tesis espera contribuir a caminar en esa senda. / [EN] In recent years the scientific community has significantly increased its use of virtual reality (VR) technologies in human behaviour research. In particular, the use of immersive VR has grown due to the introduction of affordable, high performance head mounted displays (HMDs). Among the fields that has strongly emerged in the last decade is affective computing, which combines psychophysiology, computer science, biomedical engineering and artificial intelligence in the development of systems that can automatically recognize emotions. The progress of affective computing is especially important in human behaviour research due to the central role that emotions play in many background processes, such as perception, decision-making, creativity, memory and social interaction. Several studies have tried to develop a reliable methodology to evoke and automatically identify emotional states using objective physiological measures and machine learning methods. However, the majority of previous studies used images, audio or video to elicit emotional statements; to the best of our knowledge, no previous research has developed an emotion recognition system using immersive VR. Although some previous studies analysed physiological responses in immersive VR, they did not use machine learning techniques for biosignal processing and classification. Moreover, a crucial concept when using VR for human behaviour research is validity: the capacity to evoke a response from the user in a simulated environment similar to the response that might be evoked in a physical environment. Although some previous studies have used psychological and cognitive dimensions to compare responses in real and virtual environments, few have extended this research to analyse physiological or behavioural responses. Moreover, to our knowledge, this is the first study to compare VR scenarios with their real-world equivalents using physiological measures coupled with machine learning algorithms, and to analyse the ability of VR to transfer and extrapolate insights obtained from VR environments to real environments. The main objective of this thesis is, using psycho-physiological and behavioural responses in combination with machine learning methods, and by performing a direct comparison between a real and virtual environment, to validate immersive VR as an emotion elicitation tool. To do so we develop an experimental protocol involving emotional 360º environments, an art exhibition in a real museum, and a highly-realistic 3D virtualization of the same art exhibition. This thesis provides novel contributions to the use of immersive VR in human behaviour research, particularly in relation to emotions. VR can help in the application of methodologies designed to present more realistic stimuli in the assessment of daily-life environments and situations, thus overcoming the current limitations of affective elicitation, which classically uses images, audio and video. Moreover, it analyses the validity of VR by performing a direct comparison using highly-realistic simulation. We believe that immersive VR will revolutionize laboratory-based emotion elicitation methods. Moreover, its synergy with physiological measurement and machine learning techniques will impact transversely in many other research areas, such as architecture, health, assessment, training, education, driving and marketing, and thus open new opportunities for the scientific community. The present dissertation aims to contribute to this progress. / [CA] L'ús de la realitat virtual (RV) s'ha incrementat notablement en la comunitat científica per a la recerca del comportament humà. En particular, la RV immersiva ha crescut a causa de la democratització de les ulleres de realitat virtual o head mounted displays (HMD), que ofereixen un alt rendiment amb una reduïda inversió econòmica. Un dels camps que ha emergit amb força en l'última dècada és el Affective Computing, que combina psicofisiologia, informàtica, enginyeria biomèdica i intel·ligència artificial, desenvolupant sistemes que puguen reconéixer emocions automàticament. El seu progrés és especialment important en el camp de la recerca del comportament humà, a causa del paper fonamental que les emocions juguen en molts processos psicològics com la percepció, la presa de decisions, la creativitat, la memòria i la interacció social. Molts estudis s'han centrat en intentar obtenir una metodologia fiable per a evocar i automàticament identificar estats emocionals, utilitzant mesures fisiològiques objectives i mètodes d'aprenentatge automàtic. No obstant això, la major part dels estudis previs utilitzen imatges, àudios o vídeos per a generar els estats emocionals i, fins on arriba el nostre coneixement, cap d'ells ha desenvolupat un sistema de reconeixement emocional mitjançant l'ús de la RV immersiva. Encara que alguns treballs anteriors sí que analitzen les respostes fisiològiques en RV immersives, aquests no presenten models d'aprenentatge automàtic per a processament i classificació automàtica de biosenyals. A més, un concepte crucial quan s'utilitza la RV en la recerca del comportament humà és la validesa: la capacitat d'evocar respostes similars en un entorn virtual a les evocades per l'espai físic. Encara que alguns estudis previs han utilitzat dimensions psicològiques i cognitives per a comparar respostes entre entorns reals i virtuals, les recerques que analitzen respostes fisiològiques o comportamentals estan molt menys esteses. Segons els nostres coneixements, aquest és el primer treball que compara entorns físics amb la seua rèplica en RV, emprant respostes fisiològiques i algorismes d'aprenentatge automàtic i analitzant la capacitat de la RV de transferir i extrapolar les conclusions obtingudes a l'entorn real que s'està simulant. L'objectiu principal de la tesi és validar l'ús de la RV immersiva com una eina d'estimulació emocional usant respostes psicofisiològiques i comportamentals en combinació amb algorismes d'aprenentatge automàtic, així com realitzar una comparació directa entre un entorn real i virtual. Per a això, s'ha desenvolupat un protocol experimental que inclou entorns emocionals 360º, un museu real i una virtualització 3D altament realista del mateix museu. La tesi presenta noves contribucions de l'ús de la RV immersiva en la recerca del comportament humà, en particular quant a l'estudi de les emocions. Aquesta ajudarà a aplicar metodologies a estímuls més realistes per a avaluar entorns i situacions de la vida diària, superant les actuals limitacions de l'estimulació emocional que clàssicament ha inclòs imatges, àudios o vídeos. A més, en ella s'analitza la validesa de la RV realitzant una comparació directa usant una simulació altament realista. Creiem que la RV immersiva revolucionarà els mètodes d'estimulació emocional en entorns de laboratori. A més, la seua sinergia al costat de les mesures fisiològiques i les tècniques d'aprenentatge automàtic, impactaran transversalment en moltes àrees de recerca com l'arquitectura, la salut, l'avaluació psicològica, l'entrenament, l'educació, la conducció o el màrqueting, obrint un nou horitzó d'oportunitats per a la comunitat científica. La present tesi espera contribuir a caminar en aquesta senda. / Marín Morales, J. (2020). Modelling human emotions using immersive virtual reality, physiological signals and behavioural responses [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/148717 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] La oportunidad en la atención es uno de los críticos de mayor relevancia en la satisfacción de los pacientes que acuden a los servicios de Urgencias. Por tal motivo, las instituciones prestadoras de servicio y las organizaciones gubernamentales deben propender conjuntamente por una atención cada vez más oportuna a costos operacionales razonables. En el caso de la Red Pública en Servicios de Urgencias de Barrannquilla, compuesta por 8 puntos de atención y 2 hospitales, la tendencia marca un continuo crecimiento de la oportunidad en la atención con una tasa de 3,08 minutos/semestre y una probabilidad del 93,13% de atender a los pacientes después de una espera mayor a 30 minutos. Lo anterior se constituye en un síntoma inequívoco de la incapacidad de la Red para satisfacer los estándares de oportunidad establecidos por el Ministerio de Salud, hecho que podría desencadenar el desarrollo de sintomatologías de mayor complejidad, el incremento de la probabilidad de mortalidad, el requerimiento de servicios clínicos más complejos (hospitalización y cuidados intensivos) y el aumento de los costos asociados al servicio. En consecuencia, la presente tesis doctoral presenta el rediseño de la Red Pública en Servicios de Urgencias anteriormente mencionada a fin de otorgar a la población diana un servicio eficiente y altamente oportuno donde tanto las instituciones prestadoras del servicio como los organismos gubernamentales converjan efectivamente. Para ello, fue necesaria la ejecución de 4 grandes fases a través de las cuales se consolidó una propuesta orientada al desarrollo efectivo y sostenible de las operaciones de la Red. Primero, se caracterizó la Red Pública de Servicios de Urgencias en Salud considerando su comportamiento actual en términos de demanda y oportunidad de la atención. Luego, a través de una revisión sistemática de la literatura, se identificaron los enfoques metodológicos que se han implementado para la mejora de la oportunidad y otros indicadores de rendimiento asociados al servicio de Urgencias. Posteriormente, se diseñó una metodología para la creación de redes de Urgencias eficientes y sostenibles la cual luego se validó en la Red Pública sudamericana a fin de disminuir la oportunidad de atención promedio en Urgencias y garantizar la distribución equitativa de los beneficios financieros derivados de la colaboración. Finalmente, se construyó un modelo multicriterio que permitió evaluar el rendimiento de los departamentos de Urgencia e impulsó la creación de estrategias de mejora focalizadas en incrementar su respuesta ante la demanda cambiante, los críticos de satisfacción y las condiciones de operación estipuladas en la ley. Los resultados de esta aplicación evidenciaron que los pacientes que acceden a la Red tienden a esperar en promedio 201,6 min con desviación de estándar de 81,6 min antes de ser atendidos por urgencia. Por otro lado, de acuerdo con la revisión de literatura, la combinación de técnicas de investigación de operaciones, ingeniería de la calidad y analítica de datos es ampliamente recomendada para abordar este problema. En ese sentido, una metodología basada en modelos colaterales de pago, simulación de procesos y lean seis sigma fue propuesta y validada generando un rediseño de Red cuya oportunidad de atención promedio podría disminuir entre 6,71 min y 9,08 min con beneficios financieros promedio de US$29,980/nodo. En último lugar, un modelo compuesto por 8 criterios y 35 sub-criterios fue diseñado para evaluar el rendimiento general de los departamentos de Urgencias. Los resultados del modelo evidenciaron el rol crítico de la infraestructura (Peso global = 21,5%) en el rendimiento de los departamentos de Urgencia y la naturaleza interactiva de la Seguridad del Paciente (C + R = 12,771). / [CA] L'oportunitat en l'atenció és un dels crítics de major rellevància en la satisfacció dels pacients que acudeixen als serveis d'Urgències. Per tal motiu, les institucions prestadores de servei i les organitzacions governamentals han de propendir conjuntament per una atenció cada vegada més oportuna a costos operacionals raonables. En el cas de la Xarxa Pública en Serveis d'Urgències de Barrannquilla, composta per 8 punts d'atenció i 2 hospitals, la tendència marca un continu creixement de l'oportunitat en l'atenció amb una taxa de 3,08 minuts / semestre i una probabilitat de l' 93,13% d'atendre els pacients després d'una espera major a 30 minuts. L'anterior es constitueix en un símptoma inequívoc de la incapacitat de la Xarxa per satisfer els estàndards d'oportunitat establerts pel Ministeri de Salut, fet que podria desencadenar el desenvolupament de simptomatologies de major complexitat, l'increment de la probabilitat de mortalitat, el requeriment de serveis clínics més complexos (hospitalització i cures intensives) i l'augment dels costos associats a el servei. En conseqüència, la present tesi doctoral presenta el redisseny de la Xarxa Pública en Serveis d'Urgències anteriorment esmentada a fi d'atorgar a la població diana un servei eficient i altament oportú on tant les institucions prestadores de el servei com els organismes governamentals convergeixin efectivament. Per a això, va ser necessària l'execució de 4 grans fases a través de les quals es va consolidar una proposta orientada a el desenvolupament efectiu i sostenible de les operacions de la Xarxa. Primer, es va caracteritzar la Xarxa Pública de Serveis d'Urgències en Salut considerant el seu comportament actual en termes de demanda i oportunitat de l'atenció. Després, a través d'una revisió sistemàtica de la literatura, es van identificar els enfocaments metodològics que s'han implementat per a la millora de l'oportunitat i altres indicadors de rendiment associats a el servei d'Urgències. Posteriorment, es va dissenyar una metodologia per a la creació de xarxes d'Urgències eficients i sostenibles la qual després es va validar a la Xarxa Pública sud-americana a fi de disminuir l'oportunitat d'atenció mitjana a Urgències i garantir la distribució equitativa dels beneficis financers derivats de la col´laboració. Finalment, es va construir un model multicriteri que va permetre avaluar el rendiment dels departaments d'Urgència i va impulsar la creació d'estratègies de millora focalitzades en incrementar la seva resposta davant la demanda canviant, els crítics de satisfacció i les condicions d'operació estipulades en la llei. Els resultats d'aquesta aplicació van evidenciar que els pacients que accedeixen a la Xarxa tendeixen a esperar de mitjana 201,6 min amb desviació d'estàndard de 81,6 min abans de ser atesos per urgència. D'altra banda, d'acord amb la revisió de literatura, la combinació de tècniques d'investigació d'operacions, enginyeria de la qualitat i analítica de dades és àmpliament recomanada per abordar aquest problema. En aquest sentit, una metodologia basada en models col´laterals de pagament, simulació de processos i llegeixin 6 sigma va ser proposada i validada generant un redisseny de Xarxa la oportunitat d'atenció mitjana podria disminuir entre 6,71 min i 9,08 min amb beneficis financers mitjana d'US $ 29,980 / node. En darrer lloc, un model compost per 8 criteris i 35 sub-criteris va ser dissenyat per avaluar el rendiment general dels departaments d'Urgències. Els resultats de el model evidenciar el paper crític de la infraestructura (Pes global = 21,5%) en el rendiment dels departaments d'Urgència i la naturalesa interactiva de la Seguretat de l'Pacient (C + R = 12,771). / [EN] Waiting time is one of the most critical measures in the satisfaction of patients admitted within emergency departments. Therefore, hospitals and governmental organizations should jointly aim to provide timely attention at reasonable costs. In the case of Barranquilla's Pubic Emergency Service Network, composed by 8 Points of care (POCs) and 2 hospitals, the trend evidences a continuous growing of the waiting time with a rate of 3,08 min/semester and a 93,13% likelihood of serving patients after waiting for more than 30 minutes. This is an unmistakable symptom of the network inability for satisfying the standards established by the Ministry of Health, which may trigger the development of more complex symptoms, increase in the death rate, requirement for more complex clinical services (hospitalization and intensive care unit) and increased service costs. This doctoral dissertation then illustrates the redesign of the aforementioned Public Emergency Service Network aiming at providing the target population with an efficient and highly timely service where both hospitals and governmental institutions effectively converge. It was then necessary to implement a 4-phase methodology consolidating a proposal oriented to the effective and sustainable development of network operations. First, the Public Emergency Service Network was characterized considering its current behavior in terms of demand and waiting time. A systematic literature review was then undertaken for identifying the methodological approaches that have been implementing for improving the waiting time and other performance indicators associated with the emergency care service. Following this, a methodology for the creation of efficient and sustainable emergency care networks was designed and later validated in the Southamerican Public network for lessening the average waiting time and ensuring the equitable distribution of profits derived from the collaboration. Ultimately, a multicriteria decision-making model was created for assessing the performance of the emergency departments and propelling the design of improvement strategies focused on bettering the response against the changing demand conditions, critical to satisfaction and operational conditions. The results evidenced that the patients accessing to the network tend to wait 201,6 min on average with a standard deviation of 81,6 min before being served by the emergency care unit. On the other hand, based on the reported literature, it is highly suggested to combine Operations Research (OR) methods, quality-based techniques, and data-driven approaches for addressing this problem. In this sense, a methodology based on collateral payment models, Discrete-event simulation, and Lean Six Sigma was proposed and validated resulting in a redesigned network whose average waiting time may diminish between 6,71 min and 9,08 min with an average profit US$29,980/node. Lately, a model comprising of 8 criteria and 35 sub-criteria was designed for evaluating the overall performance of emergency departments. The model outcomes revealed the critical role of Infrastructure (Global weight = 21,5%) in ED performance and the interactive nature of Patient Safety (C + R = 12,771). / Ortíz Barrios, MÁ. (2020). Redesigning the Barranquilla's public emergency care network to improve the patient waiting time [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/156215 / Compendio

[ES] Una vía para conseguir un cambio de modelo de negocio hacia modelos más sostenibles es transformar el modelo empresarial tradicional lineal hacia modelos más circulares, priorizando el aprovechamiento de los recursos y la reducción del consumo de materias primas. De hecho, uno de los diecisiete Objetivos de Desarrollo Sostenible, hace referencia a la producción y al consumo responsables, incluyendo, como una de sus metas, "reducir considerablemente la generación de desechos mediante actividades de prevención, reducción, reciclado y reutilización". En este contexto de expansión del concepto de desarrollo sostenible y de la economía circular, la gestión de los productos recuperados ha convertido la Logística Inversa (LI) en una competencia clave de las Cadenas de Suministro (CdS) modernas. Otra de las causas que sitúan a la LI en la primera línea de las preocupaciones de las empresas son las devoluciones de los productos adquiridos y el elevado flujo inverso que generan, debido al incremento exponencial del comercio electrónico y su permisiva política de devoluciones. Ante este vertiginoso crecimiento de las operaciones de LI, surge la necesidad de actualizar los tradicionales procesos logísticos de las empresas, integrando en ellos el Proceso de Logística Inversa (PLI), lo cual permite controlar todo el ciclo de vida del producto. Sin embargo, debido fundamentalmente a que los flujos inversos son menos predecibles y más variables que los directos, la gestión de la LI no es una tarea fácil. En este contexto, muchas empresas han comenzado a trabajar duramente por estandarizar y formalizar sus PLI, estableciendo una serie de reglas, procedimientos y comunicaciones, que faciliten la comprensión del proceso a todos los interesados y les ayude a saber cómo actuar en cada momento. Disponer de un PLI estandarizado y formalizado permite una mejor comprensión y gestión de los productos devueltos o recuperados y una LI más eficiente, que puede a su vez proporcionar una ventaja competitiva a la empresa. Otro aspecto vital para conseguir una mayor eficiencia y rentabilidad de los PLI es facilitar la toma de decisiones en dicho proceso. En definitiva, una toma de decisiones ágil y acertada aumentará la eficiencia, permitiendo reducir costes, mejorar el servicio al cliente e incrementar los beneficios de la compañía. En este sentido, de entre todas las decisiones relacionadas con el PLI, la decisión sobre la alternativa de disposición (DD) puede destacarse como la más determinante. Precisamente, la importancia del PLI y la complejidad de la DD en el contexto descrito, justifican el desarrollo de herramientas de ayuda a la toma de decisiones. Sin embargo, los trabajos hallados en la literatura, si bien se centran en aportar modelos de ayuda a la toma de decisiones, no trabajan el PLI en su conjunto, y no llegan a estandarizar las operaciones que se realizan a lo largo del proceso, sin mostrar claramente cómo se construyen dichos modelos ni la composición de los distintos elementos del modelo. La presente tesis desarrolla un Marco de Referencia para el Desarrollo Integrado de Modelos de Procesos y Matemáticos en un contexto de LI (MR-DIMPM-LI), aportando una solución integrada que aborde el PLI en su conjunto y facilite la formalización del proceso y la toma de decisiones eficiente y sostenible en cada caso concreto. Mediante el Marco de Referencia planteado se promueve el desarrollo de modelos sostenibles, no solo favoreciendo el entendimiento y la incorporación del PLI en las empresas sino, además, haciendo que este sea realmente sostenible. Este Marco de Referencia se ha aplicado en una red de LI de bucle cerrado de un fabricante de sillones de relax y, por otro lado, en una red de LI de bucle abierto de neumáticos usados. Como resultado, se ha podido comprobar la idoneidad del Marco de Referencia propuesto en cuanto a la formalización del PLI y a la toma de decisiones de la DD, haciéndola más e / [CAT] Una via per aconseguir un canvi de model de negoci cap a models més sostenibles és transformar el model empresarial tradicional lineal cap a models més circulars, prioritzant l'aprofitament dels recursos i la reducció del consum de matèries primeres. De fet, un dels disset Objectius de Desenvolupament Sostenible, fa referència a la producció i al consum responsables, incloent-hi, com un dels seus objectius, "reduir considerablement la generació de residus mitjançant activitats de prevenció, reducció, reciclatge i reutilització". En aquest context d'expansió del concepte de desenvolupament sostenible i de l'economia circular, la gestió dels productes recuperats ha convertit la Logística Inversa (LI) en una competència clau de les Cadenes de Subministrament (CdS) modernes. Una altra de les causes que situen la LI en la primera línia de les preocupacions de les empreses són les devolucions dels productes adquirits i l'elevat flux invers que generen, a causa de l'increment exponencial del comerç electrònic i la seua permissiva política de devolucions. Davant d'aquest vertiginós creixement de les operacions de LI, sorgeix la necessitat d'actualitzar els tradicionals processos logístics de les empreses, integrant en ells el Procés de Logística Inversa (PLI), la qual cosa permet controlar tot el cicle de vida del producte. Tanmateix, a causa del fet que els fluxos inversos són menys predictibles i més variables que els directes, la gestió de la LI no és una tasca fàcil. En aquest context, moltes empreses han començat a treballar durament per estandarditzar i formalitzar els seus PLI, establint una sèrie de regles, procediments i comunicacions, que faciliten la comprensió del procés a tots els interessats i els ajude a saber com actuar en cada moment.Un altre aspecte vital per tal d'aconseguir una major eficiència i rendibilitat dels PLI és facilitar la presa de decisions en aquest procés. La identificació, estudi, descripció i modelatge de les decisions ajudarà els gestors o decisors a tenir una visió integrada de les mateixes i a entendre millor els aspectes a considerar en aquestes decisions i el seu impacte. En definitiva, una presa de decisions àgil i encertada augmentarà l'eficiència, permetent reduir costos, millorar el servei al client i incrementar els beneficis de la companyia. En aquest sentit, d'entre totes les decisions relacionades amb el PLI, la decisió sobre l'alternativa de disposició (DD) pot destacar-se com la més determinant, pel fet que ha de ser única per cada producte, condiciona a la resta de decisions, està influenciada per una elevada incertesa, repercuteix en el grau de sostenibilitat de l'empresa, està condicionada per molts factors la condicionen i generalment precisa d'agilitat i rapidesa per proporcionar una resposta a client. Precisament, la importància del PLI i la complexitat de la DD en el context descrit, justifiquen el desenvolupament d'eines d'ajuda a la presa de decisions. No obstant això, els treballs trobats a la literatura, tot i que se centren en aportar models d'ajuda a la presa de decisions, no treballen el PLI en el seu conjunt, i no arriben a estandarditzar les operacions que es realitzen al llarg de el procés. La present tesi desenvolupa un Marc de Referència (MR) per al Desenvolupament Integrat de Models de Processos i Matemàtics en un context de LI, aportant una solució integrada que aborde el PLI en el seu conjunt i facilite la formalització del procés i la presa de decisions eficient i sostenible en cada cas concret. El MR plantejat promou els models sostenibles, no només afavorint l'enteniment i la incorporació del PLI a les empreses sinó, a més, fent que aquest siga realment sostenible. Aquest MR s'ha aplicat a una xarxa de LI d'un fabricant de butaques de relax i a una xarxa de LI de pneumàtics usats. Com a resultat, s'ha pogut comprovar la idoneïtat del MR proposat pel que fa a la formalització del PLI i a la presa / [EN] One way to achieve a change in the business model towards more sustainable ones is to transform the traditional linear business models to more circular ones, prioritizing the use of resources and reducing the consumption of raw materials. In fact, one of the seventeen Sustainable Development Goals, refers to responsible production and consumption, including, as one of its goals, "considerably reduce the generation of waste through prevention, reduction, recycling and reuse activities". In this context of expanding the sustainable development and the circular economy concepts, recovered product's management has made Reverse Logistics (RL) a key competence of modern Supply Chains (SC). Another reason why RL is a major concern for companies is the returns of purchased products and the high reverse flow generated, due to the exponential e-commerce increase and its permissive return policy. Because of this vertiginous growth of RL operations, the companies must update the traditional logistics processes, integrating the Reverse Logistics Process (RLP) into them, which allows controlling the entire life cycle of the product. However, RL management is not an easy task, mainly because reverse flows are less predictable and more variable than direct ones. In this context, many companies have begun to work hard to standardize and formalize their RLP, establishing a set of rules, procedures and communications, which facilitate the understanding of the process for all interested stakeholders and help them to know how to act at any time. Having a standardized and formalized RLP enables better understanding and management of returned or recovered products and a more efficient RL, which can in turn provide a competitive advantage to the company. Another vital aspect to achieve greater efficiency and profitability of the RLP is to facilitate decision making in this process. The identification, study, description and modeling of decisions will help managers or decision-makers to have an integrated vision of them and to better understand the aspects to be considered in such decisions and their impact. In fact, agile and accurate decision making will increase efficiency, reducing costs, improving customer service and increasing company profits. In this sense, among all the decisions related to the RLP, the disposition decision (DD) can be highlighted as the most decisive, since it must be unique for each product, it determines the rest of the decisions, it is influenced by high uncertainty and affects the degree of sustainability of the company, it is conditioned by multiple factors and generally requires agility and speed to respond to the costumer. Precisely, the importance of RLP and the complexity of DD in the context described, justify the development of tools as an aid to decision-making. However, the studies found in the literature, although they focus on providing models for decision-making, do not work on the PLI as a whole, and do not come to standardize the operations carried out throughout the process, hardly showing how these models are built or the composition of the different elements of the model.This thesis develops a Reference Framework for the Integrated Development of Mathematical and Process Models in an RL context, providing an integrated solution that addresses the RLP as a whole and facilitates the formalization of the process and the efficient and sustainable decision making in each specific case. Through this, the development of sustainable models is promoted, not only favoring the understanding and incorporation of the RLP in companies but also making it truly sustainable. This framework has been applied to two real examples: a RL network of the manufacturer of relaxing chairs and a network of used tires. As a result, it has been possible to verify the suitability of the proposed Reference Framework regarding the formalization of the RLP and the decision-making of the DD, making it more efficient and sustainable. / Cortés Pellicer, P. (2020). Marco de Referencia para el Desarrollo Integrado de Modelos de Procesos y Matemáticos de Ayuda a la Toma de Decisiones en un Contexto de Logística Inversa [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/159265

[ES] El emprendimiento rural es un área en desarrollo y motiva el interés de los gobiernos y los actores involucrados en la búsqueda de revitalizar espacios que históricamente se han venido marginando por la migración de la población en busca de oportunidades a las zonas urbanas y el escape a un conflicto armado de más de 50 años como el caso de Colombia, siendo un país que cuenta con una amplia extensión rural que llega al 96% del territorio. La mejora en la percepción de la seguridad debido al proceso de paz firmado en 2016 en la Habana (Cuba) y la disminución del conflicto armado en Departamentos como Antioquia presenta una vocación rural importante permite que se desarrollen nuevas apuestas empresariales en zonas que antes estaban vedadas por el conflicto armado. Motivado en lo anterior, en esta tesis se explora la actividad emprendedora de los estudiantes conectados con la ruralidad como lo son los de las Facultades de Ciencias Agrarias del Departamento de Antioquia. La primera parte de la tesis se centra en una revisión bibliográfica sobre la evolución del rol del emprendedor rural y del concepto del emprendimiento en sí, en esta parte se denota un cambio en la concepción de pasar de la creación de empresas solo pensando en la función agrícola, para transitar hacia la creación de empresas que no necesariamente son agrícolas, pero se ubican en un territorio rural, lo que da cabida a otro tipo de emprendimientos y una nueva forma de ver al emprendimiento rural. La segunda parte de la tesis realiza la exploración del marco normativo en Colombia para el emprendimiento, dejando ver que a pesar de tener una amplia extensión rural que llega al 99% del territorio del país, el desarrollo legislativo y de apoyo al emprendimiento rural es pobre, razón por la cual se convierte en una oportunidad para desarrollar estos territorios en un marco de posconflicto en Colombia. En tercer lugar, a través del examen preliminar del desarrollo de una fase exploratoria de trabajo de campo de estudios de caso, se pudo notar que los jóvenes participantes tienen interés por desarrollar apuestas empresariales en la ruralidad y generar empleo, no necesariamente se motivan por dinero, utilizan la innovación y la creatividad para compensar los desequilibrios del mercado. Aunque existen dificultades debido a la falta de apoyo estatal, marco normativo, dificultades para acceder al financiamiento y que no existe un ecosistema de emprendimiento rural. En cuarto lugar, se identificaron los impulsores, las barreras y las motivaciones para el emprendimiento rural. Se realizó mediante la consulta a expertos y el método Delphi que permitió la construcción de un instrumento al cual se realizaron las respectivas pruebas de fiabilidad tanto a la idoneidad de los expertos como al resultado de las variables en sí. En quinto lugar, el desarrollo del trabajo de campo, permite conocer la incidencia de los aspectos sociodemográficos en la actividad emprendedora de los jóvenes denominados "millennials" en la ruralidad de Antioquia, encontrándose que quienes tienen una mayor actividad son personas pertenecientes a clases altas mayoritariamente hombres, con estudios de posgrado, provenientes de familias donde los padres tienen al menos titulación universitaria, con situación distinta a soltero y con un rango de edad que oscila entre los 32 a 38 años. En sexto lugar, se analizó la competitividad de las empresas reportadas por los participantes del estudio, mediante un índice multidimensional encontrándose que la competitividad de las iniciativas se podría catalogar como media, solo exceptuándose alta en pocos casos como algunas empresas dedicadas a servicios para el agro, notándose que los puntos con mayor dificultad son la estrategia competitiva y el marketing. Por último, se analizó la actividad emprendedora en función de la intención emprendedora, la edad del encuestado, la edad de la empresa definida según los cr / [CA] L'emprendiment rural és una àrea en desenrotllament i motiva l'interés dels governs i els actors involucrats en la busca de revitalitzar espais que històricament s'han marginat per la migració de la població a la cerca d'oportunitats en les zones urbanes i la fuga a un conflicte armat de més de 50 anys com el cas de Colòmbia, sent un país que compta amb una àmplia extensió rural que arriba al 96% del territori La millora en la percepció de la seguretat a causa del procés de pau firmat en 2016 en l'Havana (Cuba) i la disminució del conflicte armat en Departaments com Antiòquia que també presenta una vocació rural important permet que es desenrotllen noves apostes empresarials en zones que abans estaven vedades pel conflicte armat Motivat en l'anterior, este treball s'explora l'activitat emprenedora d'estudiants connectats amb la ruralitat com ho són els de les Facultats de Ciències Agràries del Departament d'Antiòquia La primera part de la tesi se centra a fer una revisió bibliogràfica sobre l'evolució del rol de l'emprenedor rural i del concepte de l'emprenedoria en si, en esta part es denota un canvi en la concepció de passar de la creació d'empreses només pensant en la funció agrícola, per a transitar cap a la creació d'empreses que no necessàriament són agrícoles, però s'ubiquen en un territori rural, la qual cosa dóna cabuda a un altre tipus d'emprenedories i una nova forma de veure a l'emprenedoria rural. La segona part de la tesi realitza l'exploració del marc normatiu a Colòmbia per a l'emprenedoria, deixant veure que a pesar de tindre una àmplia extensió rural que arriba al 99% del territori del país, el desenrotllament legislatiu i de suport a l'emprendimiento rural és pobre, raó per la qual es convertix en una oportunitat per a desenrotllar estos territoris en un marc de postconflicte a Colòmbia En tercer lloc, l'exploració preliminar a través del desenrotllament d'una fase exploradora de treball de camp per mitjà de la documentació d'estudis de cas, es va poder notar que els jóvens participants tenen interés per desenrotllar apostes empresarials en la ruralitat i generar ocupació, no necessàriament es motiven per diners, utilitzen la innovació i la creativitat per a compensar els desequilibris del mercat, encara que hi ha dificultats degut a la falta de suport estatal, marc normatiu, dificultats per a accedir al finançament i la no existència d'un ecosistema d'emprenedoria rural. En quart lloc, es van identificar impulsors, barreres i motivacions per a l'emprenedoria rural per mitjà de la consulta a experts i el mètode Delphi que va permetre la construcció d'un instrument al qual es van realitzar les respectives proves de fiabilitat tant a la idoneïtat dels experts com al resultat de les variables en si. En quint lloc el desenrotllament del treball de camp, permet conéixer la incidència dels aspectes sociodemogràfics en l'activitat emprenedora dels jóvens denominats millennials; en la ruralitat d'Antiòquia, trobant-se que els que tenen una major activitat són persones pertanyents a classes altes majoritàriament hòmens, amb estudis de postgrau, provinents de famílies on els pares tenen almenys titulació universitària, amb situació diferent de la solteria i amb un rang d'edat que oscil·la entre els 32 a 38 anys. En sext lloc, s'analitze la competitivitat de les empreses reportades pels participants de l'estudi, per mitjà d'un índex multidimensional trobant-se que la competitivitat de les iniciatives es podria catalogar com mitja, només exceptuant-se alta en pocs casos i notant-se que els punts amb més dificultat són estratègia competitiva i màrqueting. Finalment, s'analitze l'activitat emprenedora en funció de la intenció emprenedora, l'edat de l'enquestat, l'edat de l'empresa definida segons els criteris del projecte GEM i l'índex de fre, el qual abrivament un model logit multinomial que mostra la incidència d'estos factors en / [EN] Rural entrepreneurship is a developing area and motivates the interest of governments and actors involved in the search to revitalize spaces that have historically been marginalized by the migration of the population in search of opportunities in urban areas and the escape from an armed conflict of more than 50 years as is the case of Colombia, being a country that has a large rural area that reaches 96% of the territory. The improvement in the perception of security due to the peace process signed in 2016 in Havana (Cuba) and the decrease in the armed conflict in departments such as Antioquia, which also has an important rural vocation, allows the development of new business ventures in areas previously closed to the armed conflict. Motivated by the above, this work explores the entrepreneurial activity of students connected to rurality, such as those from the Faculties of Agrarian Sciences of the Department of Antioquia. The first part of the thesis focuses on a bibliographic review of the evolution of the role of the rural entrepreneur and the concept of entrepreneurship itself. This part shows a change in the concept of moving from the creation of companies only thinking about the agricultural function, to the creation of companies that are not necessarily agricultural but are located in a rural territory, which allows for other types of enterprises and a new way of seeing rural entrepreneurship. The second part of the thesis explores the regulatory framework in Colombia for entrepreneurship, showing that despite having a large rural extension that reaches 99% of the country's territory, legislative development and support for rural entrepreneurship is poor, which is why it becomes an opportunity to develop these territories in a post-conflict framework in Colombia. Thirdly, the preliminary exploration through the development of an exploratory phase of fieldwork through the documentation of case studies, it could be noted that the young participants are interested in developing entrepreneurial bets in rurality and generate employment, they are not necessarily motivated by money, they use innovation and creativity to compensate for market imbalances, although there are difficulties due to the lack of state support, regulatory framework, difficulties in accessing funding and the non-existence of an ecosystem of rural entrepreneurship. Fourth, the drivers, barriers, and motivations for rural entrepreneurship were identified through consultation with experts and the Delphi method, which made it possible to construct an instrument for which the respective reliability tests were carried out on both the suitability of the experts and the outcome of the variables themselves. Fifthly, the development of the fieldwork, allows us to know the incidence of the sociodemographic aspects in the enterprising activity of the young people called "millennials" in the rural areas of Antioquia, being found that those who have a greater activity are people belonging to high classes, mainly men, with postgraduate studies, coming from families where the parents have at least a university degree, with a situation different from that of being single and with an age range that oscillates between 32 and 38 years old. In sixth place, it was analyzed the competitiveness of the companies reported by the participants of the study, through a multidimensional index being found that the competitiveness of the initiatives could be cataloged as average, only excepting high in few cases and noticing that the points with greater difficulty are competitive strategy and marketing. Finally, the entrepreneurial activity was analyzed according to the entrepreneurial intention, the age of the respondent, the age of the company defined by the criteria of the GEM project, and the braking index, which gave a multinomial logit model that shows the impact of these factors on the probability of entrepreneurial activity... / Arias Vargas, FJ. (2021). Actividad emprendedora de los millennials en Antioquia (Colombia) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/164046

[ES] Esta investigación se ha centrado en la identificación de qué servicios pueden ser considerados como determinantes como competitivas, en las relaciones prepago con sus clientes, por parte de las principales operadoras de telefonía móvil en España, y si la existencia de mayores niveles de confianza, compromiso y lealtad por parte de los empleados de las operadoras, con cada vez mayor presencia en redes sociales, pueden alterar su posición. A través de varios estudios, siguiendo la metodología de Concept Mapping con análisis clúster, al objeto de obtener la información necesaria fundamentalmente de tipo cualitativo, se puede obtener e identificar aquellos niveles de afectación en las relaciones empleados-subordinado con repercusiones en la competitividad de las operadoras de telefonía móvil en España. En un primer estudio analizo los motivos de lealtad de los clientes con la operadora, identificando las principales dimensiones y a continuación, en un segundo estudio identifico las principales razones de desconexión de anteriores operadoras, identificando sus dimensiones con las variables anteriormente descritas. / [CA] Aquesta investigació s'ha centrat en la identificació de quins serveis poden ser considerats com a determinants com a competitives, en les relacions prepagament amb els seus clients, per part de les principals operadores de telefonia mòbil a Espanya, i si l'existència de majors nivells de confiança, compromís i lleialtat per part dels empleats de les operadores, amb cada vegada major presència en xarxes socials, poden alterar la seua posició. A través de diversos estudis, seguint la metodologia de Concept Mapping amb anàlisi clúster, a fi d'obtindre la informació necessària fonamentalment de tipus qualitatiu, es pot obtindre i identificar aquells nivells d'afectació en les relacions emprats-subordinat amb repercussions en la competitivitat de les operadores de telefonia mòbil a Espanya. En un primer estudi analitze els motius de lleialtat dels clients amb l'operadora, identificant les principals dimensions i a continuació, en un segon estudi identifique les principals raons de desconnexió d'anteriors operadores, identificant les seues dimensions amb les variables anteriorment descrites. / [EN] This research has focused on the identification of which services can be considered as competitive determinants on prepaid contracts with customers, by the main mobile phone companies in Spain, and whether the existence of higher levels of trust, commitment and loyalty on the part of the employees, with increasing presence in social networks, can alter their position. Through several studies, following the Concept Mapping methodology with cluster analysis in order to obtain the necessary information, primarily of a qualitative type, the levels of affectation in employee-subordinate relationships with repercussions on the competitiveness of the mobile phone companies in Spain can be identified. In a first study, I analyze the reasons for customer¿s loyalty with the company, identifying the main dimensions and then in a second study I identify the main reasons of why customers leave their previous mobile operators, identifying dimensions with the variables described above. / Gil Conesa, I. (2022). Influencia de la confianza directiva y el compromiso de los empleados como determinantes de la lealtad y fidelización del cliente a través de las redes sociales en las relaciones contractuales prepago en operadoras de Telefonía Móvil [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182949

Tesis por compendio / [ES] Uno de los elementos organizativos más significativos, identificado por la comunidad investigadora para desarrollar el emprendimiento, es el liderazgo (Ensley, Pearce & Hmieleski, 2006). Para que las actividades emprendedoras tengan éxito, los líderes requieren ciertos factores de liderazgo. A la hora de estudiar esos factores, constatamos que se sitúan en la intersección de dos dominios independientes como son el liderazgo y el emprendimiento, creando un nuevo paradigma: llamado liderazgo emprendedor. Este constructo relativamente reciente surge para responder a los retos y dificultades que se encuentran los emprendedores a lo largo de sus actividades emprendedoras y poder así superarlos. Sin embargo, todavía no existe una definición clara del liderazgo emprendedor ni tampoco marcos conceptuales y teóricos suficientes. Las diferentes definiciones suelen centrarse en los rasgos, características y comportamientos de los líderes emprendedores. Históricamente, la investigación analiza los rasgos y la demografía del líder. Es más relevante la edad, los estudios o el origen étnico del emprendedor que lo que hace, no se suele prestar atención al contexto del emprendimiento, es decir, a las diferentes fases por las que pasa una actividad emprendedora. Sin embargo, según la teoría del liderazgo emprendedor, el contexto es un importante moderador de la eficacia del líder. Además, si queremos abordar los factores de liderazgo en el emprendimiento de las mujeres, hay una evidencia consistente de que el líder y el emprendedor son construcciones de género. Existe un sesgo masculino dominante en los campos del liderazgo y el emprendimiento. Y todo lo relativo al emprendimiento femenino y lo que puede impactar en su crecimiento merece ser estudiado por derecho propio (Bruin, Brush, & Welter, 2006). A pesar de esas dificultades, no se han realizado suficientes investigaciones para comprender mejor qué atributos de liderazgo se consideran más importantes según la etapa del proceso emprendedor, si son contextuales o universales, y menos aún con enfoque de género. En conclusión, es importante identificar y comprender mejor qué factores o habilidades de liderazgo se consideran más valiosos para superar los retos con éxito a lo largo del proceso emprendedor. Con la presente tesis doctoral se quiere investigar estas cuestiones. En primer lugar, en la parte inicial de este documento se evidencia, a través de un análisis bibliométrico con y sin enfoque de género, que efectivamente el constructo del liderazgo emprendedor es un dominio con identidad propia desde hace relativamente poco tiempo, que adolece de una falta de marcos conceptuales, teóricos y modelos empíricos. En complemento, cuando abordamos el liderazgo emprendedor con lente de género, existe una evidencia consistente de que las descripciones estándar de las características de los líderes emprendedores están basadas en normas y rasgos con claro sesgo de género masculino dominante. El discurso del liderazgo emprendedor tiende a moverse hacia la subordinación de todos aquellos que no se ajustan a dicho estereotipo. En la segunda parte de la tesis, se identifican, a través de una revisión de literatura, los atributos más importantes del liderazgo emprendedor femenino que serán la base para construir los modelos relacionales que evaluaremos en la parte final. Mediante una revisión exhaustiva de la literatura, se identificaron y recogieron 267 factores de liderazgo. Gracias a un análisis de co-ocurrencia de los factores, se descubre que los más frecuentes son la innovación, la comunicación, el trabajo en red, la pasión, la asunción de riesgos, la visión, la oportunidad, la toma de decisiones, la autoeficacia y la necesidad de logro, entre otros. Otra de las contribuciones es que no se observan atributos de liderazgo diferentes en función del género cuando se comparan con estudios similares sin enfoque de género. Como limitación de dicho análisis, no se detecta en qué momentos intervienen dic / [CA] Un dels elements organitzatius més significatius, identificat per la comunitat investigadora per a desenrotllar l'emprenedoria, és el lideratge (Ensley, Pearce & Hmieleski, 2006). Perquè les activitats emprenedores tinguen èxit, els líders requerixen certs factors de lideratge. A l'hora d'estudiar eixos factors, constatem que se situen en la intersecció de dos dominis independents com són el lideratge i l'emprenedoria, creant un nou paradigma: cridat lideratge emprenedor. Este constructe relativament recent sorgix per a respondre als reptes i dificultats que es troben els emprenedors al llarg de les seues activitats emprenedores i poder així superar-los. No obstant això, encara no hi ha una definició clara del lideratge emprenedor ni tampoc marcs conceptuals i teòrics suficients. Les diferents definicions solen centrar-se en les característiques i comportaments dels líders emprenedors. Històricament, la investigació analitza els trets i la demografia del líder. És més rellevant l'edat, els estudis o l'origen ètnic de l'emprenedor que el que fa, no se sol prestar atenció al context de l'emprenedoria, és a dir, a les diferents fases per les quals passa una activitat emprenedora. No obstant això, segons la teoria del lideratge emprenedor, el context és un important moderador de l'eficàcia del líder. A més, si volem abordar els factors de lideratge en l'emprenedoria de les dones, hi ha una clara evidència de què el líder i l'emprenedor són construccions de gènere. Hi ha un caire masculí dominant en els camps del lideratge i l'emprenedoria. I tot el que es referix a l'emprenedoria per part de les dones i el que pot impactar en el seu creixement mereix ser estudiat per dret propi (Bruin, Brush, & Wèlter, 2006). A pesar d'eixes dificultats, no s'han realitzat suficients investigacions per a comprendre millor quins atributs de lideratge es consideren més importants segons l'etapa del procés emprenedor, si són contextuals o universals, i menys encara amb enfocament de gènere. En conclusió, és important identificar i comprendre millor quins factors o habilitats de lideratge es consideren més valuosos per a superar els reptes amb èxit al llarg del procés emprenedor. Amb la present tesi doctoral es pretén investigar aquestes qüestions. En primer lloc, en la part inicial d'aquest document s'evidencia, a través d'una anàlisi bibliomètrica amb i sense enfocament de gènere, que efectivament el constructe del lideratge emprenedor és un domini amb identitat pròpia des de fa relativament poc de temps, que patix d'una falta de marcs conceptuals, teòrics i models empírics. Per tant, quan abordem el lideratge emprenedor amb lent de gènere, hi ha una evidència marcada de què les descripcions estàndard de les característiques dels líders emprenedors estan basades en normes i trets amb clar caire de gènere masculí dominant. El discurs del lideratge emprenedor tendix a moure's cap a la subordinació de tots aquells que no s'ajusten a aquest estereotip. En la segona part de la tesi, s'identifiquen, a través d'una revisió de literatura, els atributs més importants del lideratge emprenedor femení que seran la base per a construir els models relacionals que avaluarem en la part final. Per mitjà d'una revisió exhaustiva de la literatura, es van identificar i es van arreplegar 267 factors de lideratge. Gràcies a una anàlisi de co-idea dels factors, es descobrix que els més freqüents són la innovació, la comunicació, el treball en xarxa, la passió, l'assumpció de riscos, la visió, l'oportunitat, la presa de decisions, l'autoeficàcia i la necessitat d'èxit, entre altres. Una altra de les contribucions és que no s'observen atributs de lideratge diferents en funció del gènere quan es comparen amb estudis semblants sense enfocament de gènere. Com a limitació d'aquesta anàlisi, no es detecta en quins moments intervenen els factors assenyalats en les distintes fases de l'emprenedoria. L'objectiu final de la present tesi doctoral és analitzar com certes combinacions / [EN] One of the most significant organizational elements identified by the research community for developing entrepreneurship is leadership (Ensley, Pearce & Hmieleski, 2006). For entrepreneurial activities to be successful, leaders require certain leadership factors. When studying these factors, we find that they are located at the intersection of two independent domains, namely leadership and entrepreneurship, and create a new paradigm called entrepreneurial leadership. This relatively recent construct arises to respond to the challenges and difficulties encountered by entrepreneurs throughout their entrepreneurial activities to overcome them. However, neither a clear definition of entrepreneurial leadership, nor sufficient conceptual and theoretical frameworks, are available. The different definitions tend to focus on entrepreneurial leaders' traits, characteristics and behaviors. Historically, research has analyzed leaders' traits and demographics. Entrepreneurs' age, education and ethnicity are more relevant than what they were, and attention is not normally paid to the entrepreneurship context, i.e., the different phases through which an entrepreneurial activity passes. However, according to the entrepreneurial leadership theory, context is an essential moderator of leader effectiveness. Furthermore, if we wish to address leadership factors in women's entrepreneurship, there is consistent evidence that leader and entrepreneur are gendered constructs. There is a dominant male bias in the leadership and entrepreneurship fields, and everything about women's entrepreneurship and what can impact its growth deserve to be studied in their own right (Bruin, Brush, & Welter, 2006). Despite these difficulties, not enough research has been done to better understand what leadership attributes are considered the most important depending on the entrepreneurial process stage, whether they are contextual or universal, let alone gendered. To conclude, it is essential to identify and better understand which leadership factors or skills are most valuable to successfully overcome challenges throughout the entrepreneurial process. The present doctoral thesis aims to investigate these questions. First of all, with a bibliometric analysis the initial part of this research evidences, with and without a gender focus, that indeed the entrepreneurial leadership construct is a domain with its own identity because relatively recently it suffered from lack of conceptual and theoretical frameworks and empirical models. In addition, when we approach entrepreneurial leadership with a gender lens, there is consistent evidence that standard descriptions of entrepreneurial leaders' characteristics are based on norms and traits with a clear dominant male gender bias. Entrepreneurial leadership discourse tends to move towards the subordination of all those who do not conform to that stereotype. In the second part of the thesis, through a literature review it identifies the most essential attributes of female entrepreneurial leadership, which will be the basis for building the relational models that are evaluated in the final part. By means of a comprehensive literature review, 267 leadership factors are identified and collected. Thanks to a co-occurrence analysis of the factors, it discovers that the most frequent are innovation, communication, networking, passion, risk-taking, vision, opportunity, decision making, self-efficacy, the need for achievement, among others. Another contribution is that no gender-differentiated leadership attributes are observed compared to similar studies without a gender focus. As a limitation of this analysis, it is not detected at what times these factors intervene in the different entrepreneurship phases. The final objective of this doctoral thesis is to analyze how certain combinations of leadership factors impact the different stages of female entrepreneurs' activity in both the launching and start-up phases, and also in the / Aparisi Torrijo, S. (2022). Los factores del liderazgo influyentes en el crecimiento y éxito del emprendimiento femenino [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186301 / Compendio

[ES] El interés que despierta el tema elegido se evidencia, principalmente durante los últimos años a través de una profunda evolución social y económica que vivimos a nivel mundial. El sector turístico hasta antes del declarado Estado de Alarma, el 13 de marzo de 2020, era una fuente significativa de prosperidad económica y un motor de impulso para muchos países. Sin embargo, tras la COVID-19 el sector ha sido duramente golpeado de aquí la trascendencia de analizar las empresas del mismo. · Además, las nuevas tecnologías de la información y Comunicación (NTIC) durante los últimos años han dado lugar a un incremento de la competencia. Esta variable es una antecesora de la capacidad de innovación en la organización, sin embargo, sin un correcto empoderamiento de los empleados de la organización pueden quedar en simples programas sofisticados de informática cuyo rendimiento no ocasiona el flujo de información necesario para estimular la capacidad de innovación en dicha organización. · A este hecho se le suma la turbulencia e incertidumbre del mercado actual, en el que cada vez son más los estudios que concluyen la necesidad de desarrollar y estimular la capacidad de innovación dentro de las organizaciones con el fin de que aumente su desempeño organizativo. · Para ello, se ha realizado un estudio en hoteles de 4 y 5 estrellas, evaluando cada uno de las variables que afectan al mismo y mediante ecuaciones estructurales se han concluido positivas las hipótesis propuestas tras la revisión de la literatura, aportando mejoras empresariales, valor conceptual y resultados empíricos. / [CA] L'interés que desperta el tema triat s'evidencia, principalment, a través d'una profunda evolució social i econòmica que durant les últimes dècades estem vivint a nivell mundial. El sector turístic fins abans del declarat Estat d'Alarma, el 13 de març de 2020, era una font important de prosperitat econòmica i un motor de desenrotllament per a molts països. No obstant això, després de la COVID-19 el sector ha sigut durament colpejat d'ací la transcendència d'analitzar les empreses del mateix. A més, les noves tecnologies de la informació i Comunicació (NTIC) durant els últims anys han donat lloc a un increment de la competència. Esta variable és una antecessora de la capacitat d'innovació en l'organització, no obstant això, sense un correcte apoderament dels empleats de l'organització poden quedar en simples programes sofisticats d'informàtica el rendiment dels quals no ocasiona el flux d'informació necessari per a estimular la capacitat d'innovació en la dita organització. A aquest fet se li suma la turbulència i incertesa del mercat actual, en el que cada vegada són més els estudis que conclouen amb la necessitat de desenrotllar i estimular la capacitat d'innovació dins de les organitzacions a fi que augmente el seu acompliment organitzatiu. Per a això, s'ha realitzat un estudi en hotels de 4 i 5 estreles, avaluant cada un dels constructes que afecten al mateix i per mitjà d'equacions estructurals s'han conclòs positives les hipòtesis proposades després de la revisió de la literatura, aportant millores empresarials, valor conceptual i resultats empírics. / [EN] The interest aroused by the chosen topic is mainly evidenced by the profound social and economic evolution that we have been experiencing worldwide during the last decades. The tourism sector, until before the declared State of Alarm on March 13, 2020, was an important source of economic prosperity and an engine of development for many countries. However, after COVID-19 the sector has been hit hard, hence the importance of analyzing the companies in the sector. In addition, new information and communication technologies (ICT) in recent years have led to an increase in competition. This variable is a predecessor of the innovation capacity in the organization, however, without a correct empowerment of the employees of the organization, it can remain in simple sophisticated computer programs whose performance does not cause the necessary flow of information to stimulate the innovation capacity in this organization. Added to this fact is the turbulence and uncertainty of the current market, in which more and more studies conclude the need to develop and stimulate the capacity for innovation within organizations in order to increase their organizational performance. For this purpose, a study has been carried out in 4 and 5 star hotels, evaluating each of the constructs that affect it and by means of structural equations, the hypotheses proposed after the review of the literature have been positively concluded, providing business improvements, conceptual value and empirical results. / Pérez Ruiz, P. (2022). Análisis del modelo que estudia las variables influyentes en la capacidad de innovación de las empresas, y como afecta al desempeño en los resultados del sector hotelero [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/191534

[ES] La investigación llevada a cabo en esta tesis doctoral tiene como objetivo general analizar la importancia del poder transformador de la analítica de big data, a través de las capacidades analíticas de big data en el ecosistema español de las pequeñas y medianas empresas. El contexto de la transformación digital ha remodelado la forma de hacer negocios en las organizaciones debido a la complejidad e incertidumbre del entorno, el surgimiento de empresas nativas digitales, la introducción de nuevas tecnologías e industria 4.0 y el aumento de la competitividad de los mercados. Si bien la implantación de la tecnología e infraestructuras digitales ha sido un tema estudiado en la literatura académica en los últimos años, se divisan retos importantes a nivel humano debido a la modificación del contexto laboral, el liderazgo y las habilidades y competencias necesarias para competir de forma exitosa actualmente. Las personas, y no la tecnología, son el centro de la transformación digital y todo cambio organizativo derivado debe priorizarlas. Muchas de las empresas que invierten en tecnologías como el big data son incapaces de extraer el valor que éste puede ofrecer a través de la analítica de datos, y por tanto, no lo utilizan para tomar decisiones de valor para la organización que lleven a un incremento del desempeño. Tienen poco desarrolladas las capacidades analíticas de big data, necesarias para aprovechar la transformación digital y promover una implementación efectiva de las nuevas tecnologías. De esta problemática derivamos la importancia de conocer cuáles son los antecedentes de las capacidades analíticas de big data y su efecto en ellas, con el objetivo de conseguir un verdadero impacto en el desempeño organizativo. Por una parte, la cultura organizativa se ha identificado como una de las barreras al cambio o un factor impulsor que permite efectuar una transformación digital efectiva. Para ello es necesario implantar nuevas formas de trabajar y adquirir habilidades y conocimientos adecuados que permitan tomar decisiones en base al análisis de los datos. Es por tanto fundamental, que la cultura organizativa promueva e incentive la promoción de capacidades analíticas de big data y la transformación digital. Por otra parte, se destaca el papel del CEO de la organización, y de su visión estratégica orientada al dato para incentivar, liderar y motivar el cambio hacia una transformación digital. El rol del directivo es crucial para motivar un cambio cultural que permita ver la transformación digital y las capacidades analíticas de big data como instrumentos para lograr una mejora de la competitividad, desempeño, creación de valor y aumento de la reputación y satisfacción de las personas. Por tanto, el CEO debe tener un compromiso con la transformación digital tangible y visión estratégica orientada a los datos para tomar decisiones y planificar la estrategia a seguir por toda la organización. Entre las conclusiones del estudio se destaca en primer lugar la relación positiva y significativa de las capacidades analíticas de big data con la transformación digital y el desempeño organizativo a través de la innovación. Además, se pone en valor la importancia de la cultura organizativa y de la orientación al dato, así como de un nivel adecuado de madurez digital, como antecedentes de las capacidades analíticas de big data. Finalmente se analizan los diversos arquetipos culturales para destacar que una cultura digital, jerárquica o adhocrática favorecen la creación de capacidades analíticas y por tanto incrementan el proceso de transformación digital. A partir de las conclusiones se deriva la necesidad de inversión en formación para las personas en capacidades digitales y analíticas y el rol clave del directivo para conseguir una transformación digital exitosa y aprovechar la inversión tecnológica realizada. Por último, se destaca la importancia del diagnóstico cultural y elaboración de un plan de cambio cultural. / [CA] La investigació duta a terme en aquesta tesi doctoral té com a objectiu general analitzar la importància del poder transformador de l'analítica de big data, a través de les capacitats analítiques de big data en l'ecosistema espanyol de les petites i mitjanes empreses. El context de la transformació digital ha remodelat la manera de fer negocis en les organitzacions a causa de la complexitat i incertesa de l'entorn, el sorgiment d'empreses natives digitals, la introducció de noves tecnologies i indústria 4.0 i l'augment de la competitivitat dels mercats. Tot i que la implantació de la tecnologia i infraestructures digitals ha sigut un tema estudiat en la literatura acadèmica en els últims anys, s'albiren reptes importants a nivell humà a causa de la modificació del context laboral, el lideratge i les habilitats necessàries per a competir de manera exitosa actualment. Les persones, i no la tecnologia, són el centre de la transformació digital i tot canvi organitzatiu derivat ha de prioritzar-les. Moltes de les empreses que inverteixen en tecnologies com el big data són incapaços d'extraure el valor que aquest pot oferir a través de l'analítica de dades, i per tant, no l'utilitzen per a prendre decisions de valor per a l'organització que porten a una millora dels resultats. La raó és que tenen poc desenvolupades les capacitats analítiques de big data, necessàries per a aprofitar la transformació digital i promoure una implementació efectiva de les noves tecnologies. D'aquesta problemàtica derivem la importància de conéixer quins són els antecedents de les capacitats analítiques de big data i el seu efecte en elles, amb l'objectiu d'aconseguir un vertader impacte en la millora dels resultats. D'una banda, la cultura organitzativa s'ha identificat com una de les barreres al canvi per a efectuar una transformació digital efectiva. Per aquesta raó cal implantar noves maneres de treballar i adquirir habilitats i coneixements adequats que permeten prendre decisions sobre la base de l'anàlisi de les dades. És per tant fonamental, que la cultura organitzativa promoga i incentive la promoció de capacitats analítiques de big data i la transformació digital. D'altra banda, es destaca el paper del CEO de l'organització, i de la seua visió estratègica orientada a les dades per a incentivar, liderar i motivar el canvi cap a una transformació digital. El paper directiu és crucial per a motivar un canvi cultural que permeta veure la transformació digital i les capacitats analítiques de big data com a instruments per a aconseguir una millora de la competitivitat, acompliment, creació de valor i augment de la reputació i satisfacció de les persones. Per tant, el CEO ha de tindre un compromís amb la transformació digital tangible i una visió orientada a les dades per a prendre decisions i planificar l'estratègia a seguir per tota l'organització. Entre les conclusions de l'estudi es destaca en primer lloc la relació positiva i significativa de les capacitats analítiques de big data amb la transformació digital i la millora dels resultats a través de la innovació. A més, es posa en valor la importància de la cultura organitzativa i de l'orientació a la dada, així com d'un nivell adequat de maduresa digital, com a antecedents de les capacitats analítiques de big data. Finalment s'analitzen els diversos arquetips culturals i es destaca que una cultura digital, jeràrquica o adhocrática afavoreixen la creació de capacitats analítiques i per tant incrementen l'éxit del procés de transformació digital. A partir de les conclusions es deriven algunes implicacions pràctiques com la necessitat d'inversió en formació per a les persones en competències i capacitats digitals i analítiques, el rol clau del directiu per a aconseguir una transformació digital exitosa i aprofitar la inversió tecnològica. Finalment es destaca la importància del diagnòstic cultural i elaboració d'un pla de canvi cultural alineat amb els objectius envers la transformació digital. / [EN] The general objective of the research carried out in this doctoral thesis is to analyse the importance of the transformative power of big data analytics through big data analytical capabilities in the Spanish context of small and medium-sized enterprises. The context of digital transformation has reshaped the way of doing business in organisations due to the complexity and uncertainty of the environment, the emergence of digital native companies, the introduction of new technologies and the increased competitiveness of markets. Whilst the implementation of technology and digital infrastructures has been covered in the academic literature in recent years, there are significant challenges at the human level due to the changing context of work, leadership and the skills needed to compete successfully today. People, not technology, are at the heart of digital transformation and any resulting organisational change must priorise them. Many companies that invest in technologies such as big data are unable to extract the value that big data can offer through data analytics, and therefore do not use it to make valuable decisions for the organisation that lead to increased performance. They have underdeveloped big data analytical capabilities, which are necessary to take advantage of digital transformation and promote the effective implementation of new technologies. From this problem the importance of knowing the background of big data analytical capabilities and their effect on them is derived, in order to achieve a real impact on organisational performance. On the one hand, organisational culture has been identified as a barrier or booster of change for an effective digital transformation. This requires the implementation of new ways of working and the acquisition of appropriate skills and knowledge to enable data-driven decision making. It is therefore essential that the organisational culture promotes and encourages the promotion of big data analytical capabilities and digital transformation. On the other hand, the role of the CEO of the organisation, and his or her data-driven strategic vision to incentivise, lead and motivate change towards digital transformation is highlighted. The role of the top management is crucial to motivate a cultural change that allows to see digital transformation and big data analytics capabilities as instruments to achieve superior outcomes (i.e., improved competitiveness, performance, value creation and increased reputation and people satisfaction). Therefore, the CEO must have a strong commitment to digital transformation and a data-driven orientation to make decisions and settle the strategy for the entire organisation. Among the conclusions of the study, the positive and significant relationship of big data analytics capabilities with digital transformation and organisational performance through innovation are highlighted. This thesis points out the importance of organisational culture and data orientation, as well as an appropriate level of digital maturity, as antecedents to big data analytics capabilities. Finally, the various cultural archetypes are analysed to highlight that a digital, hierarchical or adhocratic culture favours the creation of analytical capabilities and therefore enhances the digital transformation process. From the conclusions, some practical implications are derived, such as the need to invest in training people in digital and analytical skills and capabilities, the key role of the manager in achieving a successful digital transformation and leveraging technological investment. Finally, the importance of cultural diagnosis and the development of a cultural change plan aligned with the strategic objectives for digital transformation is highlighted, and practical recommendations are settled. / Tesis elaborada gracias al apoyo de las Ayudas de Formación del Profesorado Universitario (FPU) otorgadas por el Ministerio de Educación, Cultura y Universidades, del Gobierno de España, y a la Cátedra de Empresa y Humanismo de la Universitat de València. / Orero Blat, M. (2023). Enhancing Big Data Analytics Capabilities: The Influence of Organisational Culture and Data-Driven Orientation [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/191788

Tesis por compendio / [EN] Since its birth in the fifties, the maritime container has revolutionised freight international transport providing support to a global production system, marked by the industry offshoring looking for competitive advantages and the configuration of increasingly complex and global supply chains. Within this context, the container has gained a great importance becoming a basic logistic element in supply chains where it plays the role of a transport, production and distribution unit. The success of container is evident if we analyse the evolution of container port traffic, which has been growing at a pace of over 10 % surpassing 600 million TEU of traffic since 2012. The container is, therefore, a key element in global supply chains and container logistics is a field of work and study of enormous interest due to its impact in the efficiency of these supply chains, due to the cost incurred for the operating account of shipping companies and operators (cost which is transferred to the final user and has an impact in the price of the goods being transported), and due to the social and environmental cost associated to the externalities of transport derived from the management of the container fleet. Container logistics has to do with the efficient management of the container fleet, minimising the transport, warehousing and maintenance costs, and maximising the use of the equipment. In container logistics it is possible to categorise, generally, two different categories or levels depending on the geographical scope and the transport modes involved: The international level and the local or regional level. This thesis addresses container logistics at a local or regional level, insofar as in relation to the management of stock, transport and internal movements, trying to react and identify solutions to some of the problems currently facing the port-logistics sector. The research result allows, firstly, knowing in an integral and structured manner the complexity of maritime container logistics. Secondly, specific real problems are identified and addressed for its modelling and analysis that allows for contributing to the improvement of the current logistics system. The following specific problems are addressed: -Modal choice problems for the configuration of internal logistics corridors or chains for maritime container transport. -Problems locating networks of nodal infrastructures facilitating the logistics needs of maritime containers. -Problems related to the movements and management of empty maritime containers. The interest and the academic contribution of this thesis lies as much in the definition and modelling of the specific problems with a significant theoretical discussion, as the empirical application to a real environment and real situations. This has been possible due to the direct contact of the author with the port-logistics sector and the participation in many consultancy and research projects in the cluster of the port of Valencia and also at European and international level. The thesis is outlined as a collection of six scientific articles. The articles have been presented in the thesis in such a way as to follow a logical sequence and not in relation with the chronological order of their publication. / [ES] Desde su aparición en los años 50, el contenedor marítimo ha revoluciona-do el transporte internacional de mercancías dando soporte a un sistema global de producción, marcado por la multilocalización de las industrias en busca de ventajas competitivas y la configuración de cadenas de suministro cada vez más complejas y globales. En este contexto, el contenedor ha adquirido un gran protagonismo convirtiéndose en un elemento logístico básico en las cadenas de suministro en las que actúa como unidad de transporte, producción y distribución. El éxito del contenedor queda puesto de manifiesto al analizar la evolución del tráfico portuario de contenedores, que ha estado creciendo a ritmos superiores al 10 %, superando los 600 millones TEU desde 2012. El contenedor es, por tanto, un elemento clave de las cadenas de suministro globales y la logística del contenedor es un área de estudio y trabajo de enorme interés por el impacto que tiene en la eficiencia de dichas cadenas, por el coste que supone a navieras y operadores en sus cuentas de explotación (coste que se traslada al usuario final y repercute en el precio de las mercancías transportadas) y por el coste social y ambiental asociado a las externalidades del transporte derivadas de esta gestión de la flota de contenedores. La logística del contenedor tiene que ver con la gestión eficiente del parque de contenedores, minimizando los costes de transporte, almacenamiento y mantenimiento, y maximizando la utilización del equipo. En la logística del contenedor se pueden identificar, por lo general, dos categorías o niveles diferenciados en función del ámbito geográfico y de los modos de transporte implicados: El nivel internacional y el nivel local o regional. Este trabajo aborda la logística del contenedor a nivel regional o local, es decir, en lo relativo a la gestión del stock, transporte y movimientos interiores, tratando de dar respuesta y plantear soluciones a algunos de los problemas con los que se encuentra el sector logístico-portuario en la actualidad. El resultado de la investigación permite, en primer lugar, conocer de una forma integral y estructurada la complejidad de la logística del contenedor marítimo. En segundo lugar, se identifican y abordan problemas específicos reales para su modelización y análisis, que permiten contribuir a la mejora del sistema logístico actual. En concreto se abordan los siguientes problemas: -Problemas de elección modal en la configuración de las cadenas o corredores logísticos interiores en el transporte de contenedores marítimos. -Problemas de localización o vertebración de una red de infraestructuras nodales para atender las necesidades logísticas de los contenedores marítimos. -Problemas asociados a los movimientos en vacío y gestión de contenedores marítimos. El interés y contribución académica de este trabajo reside tanto en la definición y modelización de los problemas específicos con una profunda discusión teórica, como en la aplicación empírica a situaciones y entornos reales, cosa que ha sido posible gracias al contacto directo del autor con el sector logístico-portuario y su participación en numerosos proyectos de consulto-ría e investigación tanto en el clúster del Puerto de Valencia como a nivel europeo e internacional. El trabajo se plantea como una colección de seis artículos científicos. El orden en que están situados los artículos en la tesis permite mantener una secuencia lógica construida a posteriori y no según el orden cronológico en el que fueron publicados. / [CA] Des del seu naixement als anys 50, el contenidor marítim ha revolucionat el transport internacional de mercaderies donant suport a un sistema global de producció, marcat per la multilocalització de les indústries en busca d'avantatges competitives i la configuració de cadenes de subministrament cada vegada més complexes i globals. En aquest context, el contenidor ha adquirit un gran protagonisme convertintse en un element logístic bàsic en les cadenes de subministrament en les quals actua com a unitat de transport, producció i distribució. L'èxit del contenidor s'evidencia en analitzar l'evolució del tràfic portuari de contenidors, que ha estat creixent a ritmes superiors al 10 % superant els 600 milions TEU des de 2012. El contenidor és, per tant, un element clau de les cadenes subministrament globals i la logística del contenidor és un àrea d'estudi i treball d'enorme interès per l'impacte que té en l'eficiència d'aquestes cadenes, pel cost que suposa a navilieres i operadors en els seus comptes d'explotació (cost que es trasllada a l'usuari final i repercuteix en el preu de les mercaderies transportades) i pel cost social i ambiental associat a les externalitats del transport derivades d'aquesta gestió de la flota de contenidors. La logística del contenidor té a veure amb la gestió eficient del parc de contenidors, minimitzant els costos de transport, emmagatzematge i manteniment, i maximitzant la utilització de l'equip. En la logística del contenidor es poden identificar, en general, dues categories o nivells diferenciats en funció de l'àmbit geogràfic i de les modalitats de transport implicats: el nivell internacional i el nivell local o regional. Aquest treball aborda la logística del contenidor a nivell regional o local, és a dir, quant a la gestió de l'estoc, transport i moviments interiors, tractant de donar resposta i plantejar solucions a alguns dels problemes amb els quals es troba el sector logístic-portuari en l'actualitat. El resultat de la recerca permet, en primer lloc, conèixer d'una forma integral i estructurada la complexitat de la logística del contenidor marítim. En segon lloc, s'identifiquen i aborden problemes específics reals per a la seua modelització i anàlisi, que permeten contribuir a la millora del sistema logístic actual. En concret s'aborden els següents problemes: -Problemes d'elecció modal en la configuració de les cadenes o corredors logístics interiors en el transport de contenidors marítims. -Problemes de localització o vertebració d'una xarxa d'infraestructures nodals per a atendre les necessitats logístiques dels contenidors marítims. -Problemes associats als moviments en buit i gestió de contenidors marítims. L'interès i contribució acadèmica d'aquest treball resideix tant en la definició i modelització dels problemes específics amb una profunda discussió teòrica, com en l'aplicació empírica a situacions i entorns reals, cosa que ha sigut possible gràcies al contacte directe de l'autor amb el sector logístic-portuari i la seua participació en nombrosos projectes de consultoria i recerca tant en el clúster del Port de València com a nivell europeu i internacional. El treball es planteja com una col·lecció de sis articles científics. L'ordre en què estan situats els articles en la tesi permet mantenir una seqüència lògica construïda a posteriori i no segons l'ordre cronològic en el qual van ser publicats. / Furió Pruñonosa, S. (2016). Modelos y métodos avanzados para la logística del contenedor. Aplicación al Puerto de Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63248 / Compendio

[EN] The main goal of this thesis is to determine whether there is an association between the existence of Information Technology Governance practices and healthcare outcomes in hospitals from the Madrid Healthcare Service (SERMAS) network. It is a descriptive, exploratory and correlational study. The descriptive analysis provides the characterization of the status of information technology governance practices in the hospitals and healthcare outcomes published by the Madrid Healthcare Service. The exploratory and correlational analysis includes factorial, regression and paths statistical analysis, as well as cluster and discriminant analysis. This thesis makes a review of the methodological frameworks of Government Information Technology state of the art, including references to seminal works and most important authors in the field and summarizing the most important aspects of governance practices at a critical comparative study. The second part develops the methodological and statistical research work. First the research model, the hypothesis and empirical indicators based on theoretical models are presented. Then the methodological design of empirical research and descriptive analysis of the sample comprising 150 responses to a questionnaire of 19 questions based on the Information Technology Governance COBIT 5 enablers, aimed at hospital workers from Madrid Healthcare Service, and performance outcomes of 2013 healthcare observatory, from the hospitals where participants work. This research presents 10 hypotheses regarding the association between indicators of good practices on Information Technology Governance and healthcare outcomes related to Clinical Effectiveness and Patient Safety, Efficiency, Patient Care, and Education and Research. Conclusions find associations between some practices of Information Technology Governance (IT department involvement in the hospital steering committee, IT return of investment assessment, and risk analysis, primarily) with healthcare outcomes obtained in hospitals covered by this study. Discriminant analysis allows us to identify the main independent variables that discriminate the cluster that each hospital belongs to. / [ES] El objetivo principal de esta tesis es determinar si existe relación entre la existencia de prácticas de Gobierno de Tecnologías de Información y resultados de asistencia sanitaria en hospitales de la red del Servicio Madrileño de Salud (SERMAS). Se trata de un estudio de naturaleza descriptiva, exploratoria y relacional. El análisis descriptivo tiene como resultado la caracterización del estado de las prácticas de Gobierno de Tecnologías de la Información en dichos hospitales y de los resultados de asistencia sanitaria publicados por el Servicio Madrileño de Salud. El análisis exploratorio y relacional incluye los análisis estadísticos factorial, de correlaciones, de regresión y de caminos, así como el análisis de clúster y discriminante. El documento recoge el estado del arte sobre marcos metodológicos de Gobierno de Tecnologías de Información incluyendo referencias sobre obra fundamental y sobre los autores más relevantes en la materia y resume los aspectos más importantes de las prácticas de gobierno en un estudio crítico comparativo. La segunda parte desarrolla el trabajo de campo, metodológico y estadístico de la investigación. Primero se presenta el modelo de investigación, las hipótesis e indicadores basados en modelos teóricos y empíricos. Seguidamente se detalla el diseño metodológico de la investigación empírica y el análisis descriptivo de la muestra, que comprende 150 respuestas a un cuestionario de 19 preguntas basado en los catalizadores COBIT 5 de Gobierno de Tecnologías de la Información dirigido a trabajadores de los hospitales del Servicio Madrileño de Salud y los indicadores de resultados de asistencia sanitaria de 2013 publicados en el Observatorio de resultados acerca de los hospitales a los que pertenecen los participantes en el cuestionario. El presente trabajo de investigación plantea 10 hipótesis de investigación relativas a la asociación entre indicadores de buenas prácticas de Gobierno de Tecnologías de la Información y resultados de asistencia sanitaria relativos a Efectividad Clínica y Seguridad del Paciente, Eficiencia, Atención al Paciente y Docencia e Investigación. Como conclusiones se obtiene la asociación entre algunas prácticas de Gobierno de Tecnologías de la Información (la participación del departamento de TI en el comité de dirección, la evaluación del retorno de la inversión en TI, y el análisis de riesgos, principalmente) con resultados de asistencia sanitaria en los hospitales objeto de este estudio. El análisis discriminante nos permite por último identificar las principales variables independientes que discriminan el grupo o conglomerado al que pertenece cada hospital. / [CA] L'objectiu principal d'aquesta tesi és determinar si existeix associació entre l'existència de pràctiques de Govern de Tecnologies d'Informació i resultats d'assistència sanitària en hospitals de la xarxa del Servei Madrileny de Salut (SERMAS). Es tracta d'un estudi de naturalesa descriptiva, exploratòria i correlacional. L'anàlisi descriptiva té com a resultat la caracterització de l'estat de les pràctiques de Govern de Tecnologies de la Informació en aquests hospitals i dels resultats d'assistència sanitària publicats pel Servei Madrileny de Salut. L'anàlisi exploratòria i correlacional inclou les anàlisis estadístiques factorial, de regressió i de camins, així com l'anàlisi de clúster i discriminant. El document fa un repàs de l'estat de l'art sobre marcs metodològics de Govern de Tecnologies d'Informació incloent referències sobre les obres fonamentals i sobre els autors més importants en la matèria i resumint els aspectes més rellevants de les pràctiques de govern en un estudi crític comparatiu. La segona part desenvolupa el treball metodològic i estadístic de la investigació. Primer es presenta el model de recerca, les hipòtesis i indicadors basats en models teòrics i empírics. Tot seguit es detalla el disseny metodològic de la investigació empírica i l'anàlisi descriptiva de la mostra, que comprèn 150 respostes a un qüestionari de 19 preguntes basat en els catalitzadors COBIT 5 de Govern de Tecnologies de la Informació dirigit a treballadors dels hospitals del Servei Madrileny de Salut i els indicadors de resultats d'assistència sanitària de 2013 publicats a l'Observatori de resultats sobre els hospitals als quals pertanyen els participants en el qüestionari. El present treball de recerca planteja 10 hipòtesi d'investigació relatives a l'associació entre indicadors de bones pràctiques de Govern de Tecnologies de la Informació i resultats d'assistència sanitària relatius a Efectivitat Clínica i Seguretat del Pacient, Eficiència, Atenció al Pacient i Docència i Recerca. Com a conclusions s'obté l'associació entre algunes pràctiques de Govern de Tecnologies de la Informació (la participació del departament de TI al comitè de direcció, l'avaluació del retorn de la inversió en TI, i l'anàlisi de riscos, principalment) amb resultats de assistència sanitària als hospitals objecte d'aquest estudi. L'anàlisi discriminant ens permet finalment identificar les principals variables independents que discriminen el grup o conglomerat a què pertany cada hospital. / Muria Tarazón, JC. (2016). RELACIÓN ENTRE GOBIERNO DE TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN Y RESULTADOS DEL SISTEMA SANITARIO EN HOSPITALES DEL SERVICIO MADRILEÑO DE SALUD [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63446