El Terrorismo alimentario ha sido definido por la Organización Mundial de la saludos como "un acto o intento deliberado de contaminación de alimentos para consumo humano con agentes químicos, físicos o microbiológicos para el propósito de causar daño o muerte a poblaciones civiles o para interrumpir la estabilidad social, política o económica"(WHO,2008) La biodiversidad, según la Association of food and drug Officials de los EEUU, abarca los medios para prevenir y eliminar cualquier acción intencional de adulteración de alimentos destinada a provocar consecuencias negativas graves para la salud o la muerte de personas o animales, ocasionar daños a las economías de los paises como consecuencia de retricciones comerciales internacionales derivadas de la aparición de enfermedades y la falta de confianza en los controles sanitarios locales... / Navarrete Reynoso, R. (2013). MODELO DE BIOSEGURIDAD EN LA CADENA DE SUMINISTROS DE PRODUCTOS ALIMENTICIOS, TENIENDO EN CUENTA LA GESTIÓN DE LA CADENA DE SUMINISTROS Y LA VISIÓN DE PROCESOS DE NEGOCIO. APLICACIÓN A LA INDUSTRIA ALIMENTICIA, DE LA ZONA DEL BAJÍO (MÉXICO) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/19159

Tesis por compendio / [EN] This doctoral thesis analyses human resources management evolution in organizations. That is, changes introduced throughout people management. The key objective is to analyze how organizations evolve and change over time by means of human capital. Recent years have demonstrated that levels of adjustment and change required by organizations in order to adapt to a changing environment, are increasingly high. One of the main drivers behind this organizational change, is the introduction of new programs and tools that help organizations to improve their business performance. This work is focused on the identification and analysis of such programs in the field of human resources management. In particular: what sort of HRM practices are implemented, in what sort of organization, at which point in time, and finally, in which order. Although there are numerous studies to date analyzing HRM practices, none of them introduce methodologies that consider order or time factor within the management process of HR. This is the reason why 'path dependence' and 'cladistics' approaches are introduced in this doctoral thesis. 'Path dependence' approach shows how certain management decision taken at a certain point of time, influence future decisions. This makes it all the more essential to press ahead with analysis of where we come from and which path we have followed before being designed the future strategy of the organization. According to this approach, throughout this doctoral thesis, cladistics is used as methodology for analyzing organizations from a different perspective of people management compared to the habitual viewpoints. Cladistics is a methodology that can be used in the decision-making process; moreover, it allows identifying the expected result of implementing certain bundles of HRM practices, taking also into account HRM practices already implemented. It considers therefore, also prior organization history. This methodology, for the analysis and classification, has been commonly used in the field of biology for many years. Throughout this doctoral thesis, the transference of this methodology to HRM is shown. Biologist use Cladistics in order to build evolutionary maps termed as cladograms. Cladograms are graphic representations of animal species evolution. This methodology has already been used in fields other than biology, such as linguistics or astronomy among others. In management, it has not yet been developed sufficiently; in particular, the most relevant examples in this field are in operations management area. The purpose of this work is to extrapolate the basics of Cladistics to HRM field. In doing so, HRM practices have been analyzed, such as personnel selection, rewards systems, appraisal systems, training, etc¿ The bundle of HRM practices that certain organization has been implemented at certain point of time will determine what kind of organization is. Thus, a evolutionary map is built. It can be use as a benchmarking tool in order to analyze what sort of HRM practices has been implemented by competitors, haw far they have gone, and in what sort of organization have become. In this work, a simple example of evolution in time of Spanish manufacturing companies is shown. The organization growth in size (number of employees) has been considered as evolutionary factor. This is due to the fact that, as number of employees increase, HRM programs have to be different. Furthermore, a preliminary application of Cladistics is offered in hospitality sector. / [ES] La presente tesis estudia la evolución del sistema de gestión de recursos humanos en las organizaciones. Es decir, cambios introducidos a través de la gestión de personas. El objetivo principal de la tesis es analizar cómo las empresas van evolucionando y cambiando en el tiempo a través del capital humano. En los últimos años se ha demostrado que los niveles de adaptación y cambio que requieren las organizaciones para adaptarse a su entorno cambiante, son cada vez más elevados. Uno de los motores que facilitan este cambio organizacional, es la introducción de nuevos programas de gestión y herramientas que ayuden a las organizaciones a mejorar sus resultados empresariales. Este trabajo se centra en la identificación y análisis de estos programas en el ámbito de la gestión de RRHH. En particular: qué prácticas de RRHH se implementan, en qué tipo de empresas, en qué momento y, por último, en qué orden. Aunque ya existen numerosos estudios que analizan las prácticas de RRHH, hasta el momento, no existen herramientas que introduzcan el factor orden o tiempo en este proceso gestión de RRHH. Ésta es la causa por en esta tesis se utilizan los enfoques de 'path dependence' y 'cladistics'. El concepto de 'Path dependence', muestra cómo las decisiones de gestión que son tomadas en un momento determinado, influyen en las decisiones futuras. Este hecho hace que, antes de diseñar la estrategia a seguir en el futuro, se haya de analizar de dónde venimos y que camino se ha seguido para llegar hasta aquí. Bajo este enfoque, a lo largo de esta tesis, se utiliza la cladística como metodología de análisis de las organizaciones desde una perspectiva de gestión de personas diferente a las habituales en este ámbito. La Cladistica es una metodología que puede ser empleada como herramienta de toma de decisiones, y que permite identificar qué resultado se obtendría tras implantar un conjunto determinado de prácticas de gestión de RRHH, en función de las que ya se han implantado previamente (y por tanto de la historia previa de la organización). Esta metodología de análisis y clasificación ha sido comúnmente empleada en el ámbito de la biología y a lo largo de la presente tesis, se muestra cómo puede transferirse a la gestión de RRHH. Los biólogos, emplean la Cladística para la construcción de mapas evolutivos denominados cladogramas. Éstos son representaciones gráficas de la evolución de las especies animales. Si bien esta metodología se ha empleado ya en otros ámbitos diferentes a la biología, tales como la lingüística o la astronomía entre otros; en el área de management se ha desarrollado poco aún estando enmarcados los ejemplos más relevantes en el área de la gestión de operaciones. En este trabajo se extrapolan los conceptos básicos de la Cladistica al área de la gestión de recursos humanos. Para ello se estudian las prácticas de recursos humanos, tales como la selección de personal, sistemas de retribución, sistemas de evaluación, formación, etc¿ El tipo de prácticas de RRHH que ha seguido una determinada organización a lo largo del tiempo, es lo que determinará a qué tipo de organización pertenecen. Así, se construye un mapa evolutivo que puede emplearse como herramienta de benchmarking para ver qué practicas han implementado otros, dónde han llegado con ello y en qué tipo de organización se han convertido. En esta tesis se muestra un ejemplo sencillo de evolución en el tiempo de empresas en el sector manufacturero español, considerando como factor evolutivo el crecimiento en tamaño de organización (número de empleados). Entendiendo que, a medida que se incrementa el número de empleados, los programas de gestión de personas han de ser diferentes. Así mismo, se presenta una aplicación preliminar de la Cladistica al sector hospitality. / [CA] Aquesta tesi estudia l'evolució del sistema de gestió de recursos humans a les organitzacions. És a dir, els canvis realitzats a través de la gestió de persones. L'objectiu principal de la tesi és analitzar com les empreses estan evolucionant i canviant en el temps a través de la capital humà. En els darrers anys s'ha demostrat que els nivells d'adaptació i canvi que requereixen les organitzacions a adaptar-se al seu entorn canviant, són cada cop més elevats. Un dels motors que facilita aquest canvi organitzacional és la introducció de nous programes de gestió i ferramentes que ajuden les organitzacions a millorar els seus resultats de negoci. Aquest treball es centra en la identificació i anàlisi d'aquests programes en l'àmbit de gestió de recursos humans. En particular: quines pràctiques RRHH estan implementades, a quin tipus d'empreses, quan i, finalment, en quin ordre. Encara que hi ha nombrosos estudis que analitzen les pràctiques RRHH, fins ara, no hi ha cap ferramenta que introdueixen el factor ordre o temps en aquest procés de gestió de recursos humans. Aquesta és la raó per la cual s'utilitzen en aquesta tesi els enfocaments de "dependència del camí' i 'cladística'. El concepte de "Path dependence", mostra com les decisions de gestió que es prenen en un moment donat, influencien les decisions futures. Això significa que, abans de dissenyar l'estratègia a seguir en el futur, cal analitzar d'on venim així com el camí que s'ha seguit per arribar fins ací. Davall este enfocament, al llarg d'esta tesi, s'utilitza la cladística com a metodologia d'anàlisi de les organitzacions des d'una perspectiva de gestió de persones diferent de les habituals en este àmbit. La Cladistica és una metodologia que pot ser empleada com a ferramenta de presa de decisions, i que permet identificar què resultat s'obtindria després d'implantar un conjunt determinat de pràctiques de gestió de RRHH, en funció de què ja s'han implantat prèviament (i per tant de la història prèvia de l'organització). Esta metodologia d'anàlisi i classificació ha sigut comunament empleada en l'àmbit de la biologia i al llarg de la present tesi, es mostra com pot transferir-se a la gestió de RRHH. Els biòlegs, usen la Cladística per a la construcció de mapes evolutius denominats cladogramas. Aquests són representacions gràfiques de l'evolució d'spècies animals. Si bé esta metodologia s'ha utilitzat ja en altres àmbits diferents de la biologia, com ara la lingüística o l'astronomia entre altres; en l'àrea de management s'ha desenvolupat poc encara, estant emmarcats els exemples més rellevants en l'àrea de la gestió d'operacions. En aquest treball s'extrapolen els conceptes bàsics de la Cladistica a l'àrea de la gestió de recursos humans. Per a això s'estudien les pràctiques de recursos humans, com ara la selecció de personal, sistemes de retribució, sistemes d'avaluació, formació, etc... Les pràctiques de recursos humans que ha seguit una organització particular al llarg del temps, és el que determinarà a quin tipus d'organització pertanyen. Així, es construïx un mapa evolutiu que es pot utilitzar com a ferramenta de benchmarking per a veure què practiques ha implementat la competnecia, a on han arribat amb això, i en quin tipus d'organització s'han convertit. A aquesta tesi es mostra un exemple senzill d'evolució en el temps d'empreses en el sector manufacturer espanyol, considerant com a factor evolutiu el creixement en grandària de l'organització (nombre d'empleats) . Entenent que, a mesura que s'incrementa el nombre d'empleats, els programes de gestió de persones han de ser diferents. Així mateix, es presenta una aplicació preliminar de la Cladistica al sector hospitality. / Perelló Marín, MR. (2015). Study of evolution in human resources management programs in organizations. Application of "Path Dependence" and "Cladistics" [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/54110 / Compendio

[EN] E-Learning is growing fast in recent years and its business figures are increased annually worldwide. Proper training is a key to access and remain active in a labor market as changing and exigent as the present one. Private training providers, government and academic institutions are actively working on the development and delivery of e-learning courses. In this context of continuous increased in competition, it is natural there is growing interest in researching on student satisfaction in an e-learning environment. Student satisfaction is one of the results of the teaching-learning process and its role is relevant because of its direct relationship to cognitive learning, transfer of learning to the work environment, its influence on the continuity of student retention thereof, and of course, as an indicator of success in providing a training service. Research on student satisfaction in e-learning admits very diferent theoretical approaches that determine the use of dissimilar analysis variables, resulting in a variety of factors influencing satisfaction. For entities that develop and teach online training is crucial to know what factors influence student satisfaction to design courses tailored to the characteristics, needs and perceptions of their students and able to produce as a result a suitable degree of satisfaction. Despite the importance of e-learning in lifelong learning for active workers, few studies are focused on analyzing the satisfaction among this type of students. Moreover, the statistical analysis used in the research literature on this subject assume that linearity exists in the way that a specific factor influences in the overall student satisfaction. However, these factors may have an asymmetric behavior, where the factors causing satisfaction can not be the same as those that produce dissatisfaction. Recently, some studies in Southeast Asia have overcome this limitation by applying the Kano model, which considers the relationship between the coverage of a need and experienced satisfaction or dissatisfaction is not necessarily linear. However, in the western area there is no precedent in the application of this method to e-learning. The objectives of this research is to develop a theoretical model for analyzing the satisfaction in online courses for working professionals; establish a predictive model and identify the most important factors through a nonlinear model of perceived quality as the Kano model. To achieve this goal, this study has reviewed the main theoretical approaches used in the literature about student satisfaction in e-learning and the variables that have proved their influence on it, it has applied linear regression models and Kano model to study the linearity of the influence of factors on student satisfaction over a set of courses aimed at active workers and has been proposed and validated a predictive model to analyze the satisfaction of this students type. / [ES] La implantación de la formación online está creciendo mucho en los últimos años. Las cifras de negocio del e-learning se incrementan anualmente en todo el mundo. Una capacitación adecuada es un factor clave para acceder y mantenerse en activo en un mercado laboral tan cambiante y exigente como el actual. Proveedores privados de formación online, gobiernos e instituciones académicas están trabajando activamente en el desarrollo e impartición de este tipo de formación. En este contexto de incremento continuo de la competencia, es natural que haya crecido el interés por la investigación sobre la satisfacción de los estudiantes en un entorno online. La satisfacción del estudiante es uno de los resultados del proceso de enseñanza-aprendizaje y su importancia es relevante por su relación directa con el aprendizaje cognitivo, la transferencia del aprendizaje al entorno laboral, su infuencia en la continuidad del alumno y la fidelización del mismo, y por supuesto, como indicador del éxito en la prestación de un servicio de formación. La investigación sobre la satisfacción de los estudiantes en e-learning admite enfoques teóricos muy distintos. El empleo de diferentes enfoques analíticos determina el uso de variables dispares, lo que resulta en una variedad de factores de influencia en la satisfacción. Para las entidades que elaboran e imparten formación online es crucial conocer cuáles son los factores que influyen en la satisfacción del estudiante de e-learning para diseñar cursos ajustados a las características, necesidades y percepciones de sus alumnos y que sean capaces de producir en ellos un grado de satisfacción adecuado. A pesar de la importancia del e-learning en la formación continua de trabajadores en activo, son escasos los estudios centrados en analizar la satisfacción entre este perfil de estudiantes. Por otra parte, los métodos más utilizados de análisis estadístico en la literatura de investigación en el tema suponen que existe linealidad en la manera en que un determinado factor influye en la satisfacción global del estudiante. Sin embargo, estos factores pueden presentar un comportamiento asimétrico, donde los factores que producen satisfacción pueden no ser los mismos que los que producen insatisfacción. Recientemente, algunos estudios realizados en el sudeste asiático han superado esta limitación aplicando el modelo de Kano, que considera que la relación entre la cobertura de una necesidad y la satisfacción o insatisfacción experimentada no es necesariamente lineal. Sin embargo, en el ámbito occidental no hay precedentes en la aplicación de este método al e-learning. El objetivo de esta investigación es desarrollar un modelo teórico de análisis de la satisfacción en cursos online dirigidos a trabajadores en activo, el establecimiento de un modelo predictivo y la identificación de los factores más importantes mediante un modelo de calidad percibida no lineal, como el modelo de Kano. Para alcanzar este objetivo, en este trabajo se ha revisado cuáles son los principales enfoques teóricos utilizados en la literatura sobre satisfacción de los estudiantes de e-learning, se ha identificado las variables que han demostrado su influencia en la satisfacción y se ha propuesto un modelo teórico para su análisis. Se ha estudiado la linealidad de la influencia de los factores de satisfacción de los estudiantes sobre un conjunto de cursos dirigidos específicamente a trabajadores en activo mediante la aplicación de modelos de regresión lineal y el modelo de Kano. Y finalmente, se ha propuesto y validado un modelo predictivo para el análisis de la satisfacción de este perfil de estudiantes. / [CA] La implantació de la formació online està creixent molt en els últims anys. Les xifres de negoci del e-learning s'incrementen anualment en tot el món. Una capacitació adequada és un factor clau per a accedir i mantindre's en actiu en un mercat laboral tan canviant i exigent com l'actual. Proveïdors privats de formació online, governs i institucions acadèmiques estan treballant activament en el desenvolupament i impartició d'aquest tipus de formació. En este context d'increment continu de la competència, és natural que haja crescut l'interés per la investigació sobre la satisfacció dels estudiants en un entorn online. La satisfacció de l'estudiant és un dels resultats del procés d'ensenyança-aprenentatge i la seua importància és rellevant per la seua relació directa amb l'aprenentatge cognitiu, la transferència de l'aprenentatge a l'entorn laboral, la seua influència en la continuïtat de l'alumne i la fidelització del mateix, i per descomptat, com a indicador de l'èxit en la prestació d'un servici de formació. La investigació sobre la satisfacció dels estudiants en e-learning admet enfocaments teòrics molt distints. La utilització de diferents enfocaments analítics determina l'ús de variables dispars, la qual cosa resulta en una varietat de factors d'influència en la satisfacció. Per a les entitats que elaboren i impartixen formació online és crucial conéixer quins són els factors que influïxen en la satisfacció de l'estudiant de e-learning per a dissenyar cursos ajustats a les característiques, necessitats i percepcions dels seus alumnes i que siguen capaços de produir en ells un grau de satisfacció adequat. Malgrat la importància del e-learning en la formació contínua de treballadors en actiu, són escassos els estudis centrats a analitzar la satisfacció entre aquest perfil d'estudiants. D'altra banda, els mètodes més utilitzats d'anàlisi estadística en la literatura de recerca en el tema suposen que existeix linealidad en la manera en què un determinat factor influeix en la satisfacció global de l'estudiant. No obstant açò, aquests factors poden presentar un comportament asimètric, on els factors que produeixen satisfacció poden no ser els mateixos que els que produeixen insatisfacció. Recentment, alguns estudis realitzats en el sud-est asiàtic han superat aquesta limitació aplicant el model de Kano, que considera que la relació entre la cobertura d'una necessitat i la satisfacció o insatisfacció experimentada no és necessàriament lineal. No obstant açò, en l'àmbit occidental no hi ha precedents en l'aplicació d'aquest mètode al e-learning. L'objectiu d'aquesta recerca és desenvolupar un model teòric d'anàlisi de la satisfacció en cursos online dirigits a treballadors en actiu, l'establiment d'un model predictiu i la identificació dels factors més importants mitjançant un model de qualitat percebuda no lineal, com el model de Kano. Per a aconseguir aquest objectiu, en aquest treball s'ha revisat quins són els principals enfocaments teòrics utilitzats en la literatura sobre satisfacció dels estudiants de e-learning, s'ha identificat les variables que han demostrat la seua influència en la satisfacció i s'ha proposat un model teòric per a la seua anàlisi. S'ha estudiat la linealidad de la influència dels factors de satisfacció dels estudiants sobre un conjunt de cursos dirigits específicament a treballadors en actiu mitjançant l'aplicació de models de regressió lineal i el model de Kano. I finalment, s'ha proposat i validat un model predictiu per a l'anàlisi de la satisfacció d'aquest perfil d'estudiants. / Guerrero Alonso, MA. (2015). APLICACIÓN DEL MODELO DE KANO AL ANÁLISIS DE LA SATISFACCIÓN DE LOS ESTUDIANTES EN LOS CURSOS DE FORMACIÓN ONLINE [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59523

[ES] El propósito principal de esta tesis reside en estudiar las relaciones existentes entre la capacidad de aprendizaje de las organizaciones y la innovación en los servicios. Las razones del desarrollo de esta investigación ha sido de una parte conocer la influencia de las tecnologías de la información (TI) con relación a la generación de conocimiento en el aprendizaje organizativo, como elemento necesario para la construcción de la innovación en las empresas del sector servicios, de otra establecer relaciones del empowerment organizacional (EO) con el aprendizaje y la innovación en las empresas que las implementan. El trabajo empírico se ha realizado sobre el sector Hotelero español, en concreto en la categoría de hoteles de 4 y 5 estrellas, dada la importancia que tiene para el PIB de España, entrevistándose a 280 gerentes que representan el mismo número de hoteles. El estudio lleva a cabo la intensidad de empoderamiento e implementación de las TI sobre la capacidad de aprender que actúa como variable mediadora con la capacidad de innovar en servicios. Emplearemos la metodología de ecuaciones estructurales para verificación de las Hipótesis que permitan probar el modelo, descubriendo que los resultados obtenidos son confirmatorios. / [CA] El propòsit principal d'aquesta tesi resideix a estudiar les relacions existents entre la capacitat d'aprenentatge de les organitzacions i la innovació en els serveis. Les raons del desenvolupament d'aquesta investigació ha sigut d'una part conéixer la influència de les tecnologies de la informació (TU) en relació amb la generació de coneixement en l'aprenentatge organitzatiu, com a element necessari per a la construcció de la innovació en les empreses del sector serveis, d'una altra establir relacions del empowerment organitzacional (EO) amb l'aprenentatge i la innovació en les empreses que les implementen. El treball empíric s'ha realitzat sobre el sector Hoteler espanyol, en concret en la categoria d'hotels de 4 i 5 estreles, donada la importància que té per al PIB d'Espanya, entrevistant-se a 280 gerents que representen el mateix nombre d'hotels. L'estudi duu a terme la intensitat d'apoderament i implementació de les TI sobre la capacitat d'aprendre que actua com a variable mediadora amb la capacitat d'innovar en serveis. Emprarem la metodologia d'equacions estructurals per a verificació de les hipòtesis que permeten provar el model, descobrint que els resultats obtinguts són confirmatoris. / [EN] The main purpose of this thesis is to study the relationships between the learning capability of organizations and their service innovation. The reasons for the development of this research have been, on the one hand, to understand the influence of the information technologies (IT) in relation to knowledge creation in the organizational learning, as a requisite for innovation in service sector companies. On the other hand, to explore the relationship between organizational empowerment (OE) and learning and innovation in the companies implementing these. The empirical work has been carried out on the Spanish hotel sector, specifically in the category of four- and five-star hotels, given their importance for Spain's GDP. Interviews with 280 managers representing the same number of hotels were conducted. The study addresses the intensity of empowerment and implementation of IT on the ability to learn, which acts as a mediating variable with the ability to innovate in services. We will apply the methodology of structural equations to verify the hypotheses that permit to test the model, concluding that the results obtained are confirmatory. / Ballester Miquel, JC. (2021). Efecto del empowerment y las TI orientadas a la innovación en servicios en el sector hotelero a través de la capacidad de aprendizaje de las empresas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/160936

[ES] El judo es un deporte complejo donde hay identificadas muchas variables multidisciplinares como por ejemplo la fuerza, la potencia, la velocidad, las habilidades técnicas y tácticas, la motivación, la gestión del estrés o la alimentación que tienen una importancia clave e influyen en el resultado final de los combates. Si bien muchos trabajos académicos han estudiado estas variables, generalmente de forma aislada o combinando unas pocas normalmente del mismo ámbito, se ha detectado que no existen estudios que hayan analizado un conjunto de variables multidisciplinares heterogéneas de manera integral, considerando al mismo tiempo variables de diferentes ámbitos (por ejemplo físicas, técnicas, psicológicas, de estilo de vida, etc) y analizado su impacto sobre el rendimiento estratégico de los judokas. Además, una vez que se han identificado esas variables multidisciplinares, es complejo determinar cuáles de ellas están directamente relacionadas con la capacidad del judoka para alcanzar sus objetivos estratégicos, los cuales pueden definirse como las principales metas estratégicas que el deportista pretende alcanzar a medio-largo plazo (por ejemplo, obtener la clasificación para los Juegos Olímpicos), y que por tanto condicionan el esfuerzo y la planificación del deportista. Por tanto, esta Tesis Doctoral desarrolla una propuesta metodológica para identificar, priorizar y cuantificar el impacto de variables multidisciplinares sobre el rendimiento en el ámbito del judo, proporcionando una visión más completa y global y, por extensión, valiosa información adicional para tomar decisiones importantes tales como preparar planes de entrenamiento o planificar el calendario de competiciones. Para ello, se aplica una técnica de ayuda a la toma de decisiones multicriterio, el Analytic Network Process, la cual posibilita la evaluación y cuantificación conjunta de dichas variables multidisciplinares, las cuales son heterogéneas y de las que de muchas no se poseen datos históricos y cuyo impacto sobre el rendimiento del judoka es difícil de determinar. En este sentido, es necesario tener en cuenta que existen también otras relaciones importantes, las interrelaciones entre variables, que también deben evaluarse. Por tanto, se consideran las siguientes relaciones entre variables: Relaciones entre un conjunto de variables multidisciplinares claves del judo y el rendimiento del deportista. Interrelaciones entre las variables multidisciplinares claves del judo que afectan al rendimiento. Interrelaciones entre los objetivos estratégicos definidos y que representan el rendimiento del deportista. Por todo ello, la presente Tesis Doctoral se estructura en diferentes capítulos de la siguiente forma: El Capítulo 1 describe el planteamiento y la estructura de la Tesis Doctoral. En el Capítulo 2 se realiza una revisión bibliográfica de los principales trabajos científicos, justificando el hueco investigador e identificando las principales variables multidisciplinares de judo. En el Capítulo 3 se lleva a cabo un estudio práctico de la importancia de las variables técnico-tácticas en judo, analizando para ello todos los torneos de judo de élite (Grand Prix, Gran Slam, Master y Campeonato del Mundo) celebrados en el año 2019. En el Capítulo 4 se presenta la propuesta metodológica desarrollada en el ámbito de la Tesis. Para ello, inicialmente se justifica el uso del Analytic Network Process como Técnica Multicriterio de Ayuda a la Toma de Decisiones más adecuada para aplicar en la presente Tesis, describiendo a continuación las cuatro fases de la metodología desarrollada. En el Capítulo 5 se aplica la propuesta metodológica al Centro de Alto Rendimiento de Judo de Valencia, donde un grupo de expertos formado a tal fin desarrolla las cuatro fases de la metodología para la categoría de -66 kgs. En el Capítulo 6 se presentan las principales conclusiones de la Tesis Doctoral y se proponen líneas futuras de investigación. / [CA] El judo és un esport complex on hi ha identificades moltes variables multidisciplinars com ara la força, la potència, la velocitat, les habilitats tècniques i tàctiques, la motivació, la gestió de l'estrès o l'alimentació que tenen una importància clau i influeixen en el resultat final dels combats. Si bé molts treballs acadèmics han estudiat aquestes variables, generalment de forma aïllada o combinant unes poques normalment de el mateix àmbit, s'ha detectat que no hi ha estudis que hagin analitzat un conjunt de variables multidisciplinars heterogènies de manera integral, considerant a el mateix temps variables de diferents àmbits (per exemple físiques, tècniques, psicològiques, d'estil de vida, etc.) i analitzat el seu impacte sobre el rendiment dels judokes. A més, una vegada que s'han identificat aquestes variables multidisciplinars, és complex identificar quines d'elles estan directament relacionades amb la capacitat de l'judoka per assolir els seus objectius estratègics, els quals poden definir-se com les principals fites estratègiques que l'esportista pretén assolir a mig-llarg termini (per exemple, obtenir la classificació per als Jocs Olímpics), i que per tant condicionen l'esforç i la planificació de l'esportista. Per tant, aquesta tesi doctoral desenvolupa una proposta metodològica per identificar, prioritzar i quantificar l'impacte de variables multidisciplinars sobre el rendiment en l'àmbit de l'judo, proporcionant una visió més completa i global i, per extensió, valuosa informació addicional per prendre decisions importants tals com preparar plans d'entrenament o planificar el calendari de competicions. Per a això, s'aplica una tècnica d'ajuda a la presa de decisions multicriteri, l'Analytic Network Process, la qual possibilita l'avaluació i quantificació conjunta d'aquestes variables multidisciplinars, les quals són heterogènies i de les que moltes no es posseeixen dades històriques i el impacte sobre el rendiment de l'jukoka és difícil de determinar. En aquest sentit, cal tenir en compte que existeixen també altres relacions importants, les interrelacions entre variables, que també s'han d'avaluar. Per tant, es consideren les següents relacions entre variables: Relacions entre un conjunt de variables multidisciplinars clau de judo i el rendiment de l'esportista. Interrelacions entre les variables multidisciplinars clau de judo que afecten el rendiment. Interrelacions entre els objectius estratègics definits i que representen el rendiment de l'esportista. Per tot això, la present Tesi Doctoral s'estructura en diferents capítols de la següent manera: El capítol 1 descriu el plantejament i l'estructura de la tesi doctoral. En el capítol 2 es realitza una revisió bibliogràfica dels principals treballs científics, justificant el buit investigador i identificant les principals variables multidisciplinars de judo. En el capítol 3, es porta a terme un estudi pràctic de la importància de les variables tècnic-tàctiques en judo, analitzant per a això tots els tornejos de judo d'elit (Grand Prix, Gran Slam, Master i Campionat del Món) celebrats a l'any 2019. En el capítol 4 es presenta la proposta metodològica desenvolupada en l'àmbit de la Tesi. Per a això, inicialment es justifica l'ús de l'Analytic Network Process com a Tècnica Multicriteri d'Ajuda a la Presa de Decisions més adequada per aplicar en la present Tesi, presentant a continuació les quatre fases de la metodologia desenvolupada. En el Capítol 5 s'aplica la proposta metodològica a el Centre d'Alt Rendiment de Judo de València, on un grup d'experts format a aquest fi desenvolupen les quatre fases de la metodologia per a la categoria de -66 kg. En el capítol 6 es presenten les principals conclusions de la tesi doctoral i es proposen línies futures d'investigació. / [EN] Judo is a complex sport where many multidisciplinary key variables, i.e. strength, power, speed, technical and tactical abilities, motivation or estrés management, which have a significant impact on the final result of combats have been identified. However, these studies have usually focused on either only one or a few variables from the same ambit instead of considering a full set of heterogeneous multidisciplinary variables at the same time, which are of different ambits such as physical, tactical-technical, psychological or lifestyle and, at the same time, assessing their impact over judokas' performance. Additionally, once these multidisciplinary variables are identified, it is a complex process to determine which ones are directly linked with the capacity of the athlete for reaching his/her strategic objectives, which can be defined as the main medium-long term strategic goals (i.e. to get the classification for the Olympic Games) and which, therefore, condition the judokas efforts and planning. Then, this Doctoral PhD Thesis develops a methodological proposal for identifying, priorisiting and quantifying the impact of a set of multidisciplinary variables on the strategic performance of judokas, providing a more complete and global vision and, extensively, valuable additional information to make important decisions such as designing training plans or planning the competitions calendar. To this end, a Multi-Criteria Decision Technique, the Analytic Network Proces, is applied, which allows to jointly evaluate and quantify such a set of multidisciplinary variables, which are heterogeneous and which many of them lack of historical data and whose impact on the judoka's performance is very difficult to determine. In this sense, it is also necessary to take into account the existence of other type of relationship, the inter-relationships between the multidisciplinary variables, which should also be assessed. Then the next relationships between variables are considered: Relationships between a set of multidisciplinary variables of judo that are affecting to the judoka's performance. Inter-relationships between the judo multidisciplinary variables. Inter-relationships between the strategic objectives that represent the judoka's performance. Therefore, this Doctoral PhD Thesis is structured as follows: In Chapter 1, the approach and structure are presented. In Chapter 2, a literature review is carried out, justifying the research gap and identifying the main judo multidisciplinary variables. In Chapter 3, a practical study of the importance of the tactical-variables in judo is carried out, analysing all the judo ellite tournaments of 2019. Chapter 4 presents the methodological proposal, justifying initially the application of the Analytic Network Process and then the phases of the methodology. In Chapter 5, the methodological proposal is applied to the High Performance Judo Center of Valencia, where a judo expert group applies the phases of the methodology for the under 66 kgs category. In Chapter 6, the main conclusions as well as the future research lines are presented. / Uriarte Marcos, S. (2021). Propuesta para identificar, priorizar y cuantificar el impacto de variables multidisciplinares sobre el rendimiento deportivo de élite aplicando Analytic Network Process. Una aplicación al Centro de Alto Rendimiento de Judo de Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/165363

Tesis por compendio / [ES] El mercado y las transacciones comerciales se desarrollan en la actualidad en un entorno cada vez más dinámico y cambiante, que obliga a las empresas a adaptarse a expectativas cada vez más específicas y exigentes por parte de los clientes, y a una competencia feroz por mantener y ampliar la ventaja competitiva para poder subsistir. La fidelización de los clientes, y el establecimiento de relaciones comerciales duraderas con ellos a largo plazo es una de las formas más eficientes a través de las cuales las empresas pueden conseguir estos objetivos. Para ello es fundamental tener la mejor información posible sobre los clientes, así como establecer estrategias coherentes para la gestión de las relaciones con ellos. Poner al cliente como foco y centro de toda la cadena de valor de las empresas asegura que, desde la toma de requerimientos para satisfacer las necesidades de los clientes, hasta la provisión de bienes y servicios que satisfagan dichas necesidades, pasando por todas las etapas de su proceso productivo, están diseñadas y orientadas a conseguir la máxima satisfacción del cliente y con ello su fidelidad y una relación comercial duradera y beneficiosa. Las Tecnologías de Información y Comunicación (TIC) son clave para cualquier estrategia dirigida a la consecución de estos objetivos, tanto por su potencia en el manejo de la información valiosa de gestión empresarial, como por el cambio cultural que introducen en las empresas que adoptan estos sistemas en su camino hacia la transformación digital. En las últimas dos décadas ha crecido especialmente el interés por una de estas tecnologías, en concreto los sistemas Customer Relationship Management (CRM), cuyo ámbito de trabajo es la gestión de las relaciones con los clientes. CRM nace en los años 70 con el objetivo de automatizar la fuerza de ventas de las empresas, es decir, sistematizar e informatizar los procesos comerciales en tres áreas: ventas, marketing, y servicios. El objetivo primero de CRM era que toda acción emprendida por cualquiera de los agentes de la empresa, en cualquiera de estas tres áreas de gestión de relaciones con los clientes, estuviera registrada y accesible para el resto de los agentes clave de la empresa. Con CRM se conseguía unificar y tener de forma coherente y consistente toda la información de gestión de relaciones con los clientes. El dinamismo y competitividad de los mercados, alentado por la globalización y el acceso a información y mercados diversos y dispersos, ha movido a las empresas a buscar estrategias de gestión que hagan sostenibles en el tiempo sus ventajas competitivas. CRM se ha mostrado como una de estas herramientas más valiosas, aportando expectativas no solo de beneficios de explotación actual por su gestión de la información relacionada con la gestión del conocimiento sobre los clientes, sino también de beneficios a futuro por su directo impacto en los procesos de innovación. Una vez definidos cuales son los beneficios esperados por parte de las empresas que deciden implementar sistemas CRM, se plantea la cuestión de saber en qué condiciones estos beneficios se suelen dar en la realidad. El presente trabajo de investigación ha pretendido comprobar cuáles son las condiciones que pueden hacer que el uso CRM por parte de las empresas venga acompañado consecuentemente de mejoras en los resultados empresariales, de modo que las conclusiones ayuden a las empresas a tomar sus decisiones sobre su adopción de dichos sistemas CRM. La conclusión general del estudio es la confirmación de que una buena cultura de gestión de la relación con los clientes ("customer relationship management") es clave para tener un buen resultado empresarial, ya que está en línea con las teorías modernas del marketing relacional que se enfocan en la gestión centrada en el cliente. A esta relevancia de la cultura de gestión centrada en el cliente, se agrega que el uso de tecnologías CRM puede y de / [CA] El mercat i les transaccions comercials es desenvolupen en l'actualitat en un entorn cada vegada més dinàmic i canviant, que obliga les empreses a adaptar-se a expectatives cada vegada més específiques i exigents per part dels clients, i a una competència feroç per mantindre i ampliar l'avantatge competitiu per a poder subsistir. La fidelització dels clients, i l'establiment de relacions comercials duradores amb ells a llarg termini és una de les formes més eficients a través de les quals les empreses poden aconseguir aquests objectius. Per a això és fonamental tindre la millor informació possible sobre els clients, així com establir estratègies coherents per a la gestió de les relacions amb ells. Posar al client com a focus i centre de tota la cadena de valor de les empreses assegura que, des de la presa de requeriments per a satisfer les necessitats dels clients, fins a la provisió de béns i serveis que satisfan aquestes necessitats, passant per totes les etapes del seu procés productiu, estan dissenyades i orientades a aconseguir la màxima satisfacció del client i amb això la seua fidelitat i una relació comercial duradora i beneficiosa. Les Tecnologies d'Informació i Comunicació (TIC) són clau per a qualsevol estratègia dirigida a la consecució d'aquests objectius, tant per la seua potència en el maneig de la informació valuosa de gestió empresarial, com pel canvi cultural que introdueixen en les empreses que adopten aquests sistemes en el seu camí cap a la transformació digital. En les últimes dues dècades ha crescut especialment l'interés per una d'aquestes tecnologies, en concret els sistemes Customer Relationship Management (CRM), l'àmbit de treball del qual és la gestió de les relacions amb els clients. CRM naix en els anys 70 amb l'objectiu d'automatitzar la força de vendes de les empreses, és a dir, sistematitzar i informatitzar els processos comercials en tres àrees: vendes, màrqueting, i serveis. L'objectiu primer de CRM era que tota acció empresa per qualsevol dels agents de l'empresa, en qualsevol d'aquestes tres àrees de gestió de relacions amb els clients, estiguera registrada i accessible per a la resta d'agents clau de l'empresa. Amb CRM s'aconseguia unificar i tindre de manera coherent i consistent tota la informació de gestió de relacions amb els clients. El dinamisme i competitivitat dels mercats, encoratjat per la globalització i l'accés a informació i mercats diversos i dispersos, ha mogut a les empreses a buscar estratègies de gestió que facen sostenibles en el temps els seus avantatges competitius. CRM s'ha mostrat com una d'aquestes eines més valuoses, aportant expectatives no sols de beneficis d'explotació actual per la seua gestió de la informació relacionada amb la gestió del coneixement sobre els clients, sinó també de beneficis a futur pel seu directe impacte en els processos d'innovació. Una vegada definits quals són els beneficis esperats per part de les empreses que decideixen implementar sistemes CRM, es planteja la qüestió de saber sota quines condicions aquests beneficis se solen donar en la realitat. El present treball de recerca ha pretés comprovar quines són les condicions que poden fer que l'ús CRM per part de les empreses vinga acompanyat conseqüentment de millores en els resultats empresarials, de manera que les conclusions ajuden les empreses a prendre les seues decisions sobre la seua adopció d'aquests sistemes CRM. La conclusió general de l'estudi és la confirmació que una bona cultura de gestió de la relació amb els clients ("customer relationship management") és clau per a tindre un bon resultat empresarial, ja que està en línia amb les teories modernes del màrqueting relacional que s'enfoquen en la gestió centrada en el client. A aquesta rellevància de la cultura de gestió centrada en el client, s'agrega que l'ús de tecnologies CRM pot i deu ajudar a millorar l'acompliment de l'empresa. / [EN] The market and commercial transactions are currently developing in an increasingly dynamic and changing environment, which forces companies to adapt to increasingly specific and demanding expectations from customers, and to a fierce competition to maintain and expand the competitive advantage in order to survive. The loyalty of customers, and the establishment of lasting business relationships with them in the long term is one of the most efficient ways through which companies can achieve these objectives. For this purpose, it is essential to have the best possible information about customers, as well as to establish coherent strategies for managing relationships with them. Putting the client as the focus and center of the entire value chain of companies ensures that, from the study of requirements to satisfy the needs of clients, to the provision of goods and services that satisfy said needs, passing through all stages of its production process, are designed and oriented to achieve maximum customer satisfaction and with it their loyalty and a lasting and beneficial business relationship. Information and Communication Technologies (ICT) are key to any strategy aimed at achieving these objectives, both because of their power in handling valuable business management information, and because of the cultural change they introduce in companies that adopt these systems on their way to digital transformation. In the last two decades, interest in one of these technologies has grown especially, specifically the Customer Relationship Management (CRM) systems, whose scope of work is the management of customer relationships. CRM was born in the 70s with the aim of automating the sales force of companies, that is, to systematize and computerize business processes in three areas: sales, marketing, and services. The first objective of CRM was that any action taken by any of the company's agents, in any of these three areas of customer relationship management, be registered and accessible to the rest of the company's key agents. With CRM it was possible to unify and have in a coherent and consistent way all the information on customer relationship management. The dynamism and competitiveness of the markets, encouraged by globalization and access to information and diverse and dispersed markets, has prompted companies to seek management strategies that make their competitive advantages sustainable over time. CRM has proven to be one of these most valuable tools, providing expectations not only of current operating benefits due to its management of information related to customer knowledge management, but also future benefits due to its direct impact on processes of innovation. Once the expected benefits of companies that decide to implement CRM systems have been defined, the question arises of knowing under what conditions these benefits usually occur in reality. The present research work has tried to verify which are the conditions that can make the use of CRM by companies consequently accompanied by improvements in business results, so that the conclusions help companies make their decisions about their adoption of such CRM systems. The general conclusion of the study is the confirmation that a good culture of customer relationship management ("customer relationship management") is key to having a good business result, as it is in line with modern theories of relationship marketing that they focus on customer-centric management. To this relevance of the customer-centric management culture, it is added that the use of CRM technologies can and should help improve company performance. An adequate innovation strategy appears as the ideal complement to the strategies for the use of culture and CRM technologies in order to improve business results. / Guerola Navarro, V. (2021). Impacto del grado de implementación del Customer Relationship Management (CRM) y la Estrategia de Innovación en los resultados empresariales. Aplicación al sector vitivinícola español [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/166614 / Compendio

[ES] A través de cuatro trabajos interrelacionados, esta tesis llena el vacío existente en la literatura al examinar el efecto del Comité de Auditoría (CA) y las características del Consejo de Administración en la divulgación de información RSC. El primer artículo presenta una imagen completa del campo de estudio utilizando dos metodologías: el análisis bibliométrico y el de redes sociales, mapeando el conocimiento de trabajos anteriores y sugiriendo nuevas vías para futuras investigaciones. Este trabajo analizó 242 artículos publicados en revistas indexadas en la Web of Science (1992-2019). El segundo papel revisó la literatura previa sobre RSC y los consejos de administración mediante el análisis de contenido, ofreciendo una imagen novedosa de los impulsores más críticos de su desempeño y divulgación, y proporcionando sugerencias constructivas para guiar la investigación futura. El tercer artículo examina el efecto de las características del Comité de Auditoría y del Consejo de Administración sobre la divulgación de la RSC mediante la aplicación de una metodología de investigación novedosa: el análisis comparativo cualitativo difuso (fsQCA). Esta investigación utilizó una muestra de las 69 principales empresas europeas no financieras en el periodo 2016-2018. Los resultados principales de este trabajo muestran como las estrategias RSC se están formando a partir de determinadas configuraciones de las características del Consejo de Administración y señala como una única dimensión es insuficiente para generar una estrategia eficaz. En este contexto, se debe indicar que existen diversas configuraciones de características óptimas para lograr niveles más altos de divulgación de la RSC. Además, respondiendo a las recomendaciones del segundo trabajo para examinar más a fondo el vínculo entre las características del Consejo de Administración y la verificación del informe de Responsabilidad Social Corporativa, el cuarto trabajo prueba el efecto de los atributos de Comité de Auditoría en la adopción de la verificación. Esta investigación utilizó una muestra de empresas europeas que cotizaron en el índice STOXX Europe 600 entre 2011 y 2018. Los dos primeros trabajos han mostrado como las características del Consejo de Administración tienen un impacto significativo y creciente en la literatura sobre RSC, y como sus prácticas juegan un papel crucial en la gestión del desempeño y la divulgación de la RSC. Los hallazgos también identifican el efecto y los patrones que vinculan las características críticas del Consejo sobre el desempeño de la RSC, así como sobre la cantidad y calidad de la información divulgada. En consecuencia, los hallazgos también trazan posibles vías futuras de investigación en el campo con respecto a los vacíos de investigación. El tercer trabajo sugiere que la divulgación de información sobre RSC se basa en una configuración compleja de algunos atributos del Comité de Auditoría y del Consejo de Administración. Estas características juegan un papel fundamental y, en una combinación adecuada, promueven el logro de altos niveles de divulgación. Los resultados empíricos ofrecen una información valiosa para los profesionales y los gobernantes a la hora de establecer y revisar las directrices sobre la composición del Comité Ejecutivo y del Consejo de Administración. Por último, en línea con la literatura anterior, el cuarto de los trabajos desarrollados encuentra que los atributos del Comité de Auditoría relacionados con su independencia, su tamaño, la existencia de un experto financiero y de un comité de RSC están positivamente vinculados con la verificación de la memoria RSC. / [CA] A través de quatre treballs interrelacionats, aquesta tesi ompli el buit existent en la literatura en examinar l'efecte del Comitè d'Auditoria (CA) i les característiques del Consell d'Administració en la divulgació d'informació RSC. El primer article presenta una imatge completa del camp d'estudi utilitzant dues metodologies: l'anàlisi bibliomètrica i el de xarxes socials, traçant el mapa del coneixement dels treballs ja publicats i suggerint noves vies per a futures investigacions. Aquest treball va analitzar 242 articles publicats en revistes indexades en la Web of Science (1992-2019). El segon paper va revisar la literatura prèvia sobre RSC i els consells d'administració mitjançant l'anàlisi de contingut, oferint una imatge nova dels impulsors més crítics del seu acompliment i divulgació, i proporcionant suggeriments constructius per a guiar la investigació futura. El tercer article examina l'efecte de les característiques del Comitè d'Auditoria i del Consell d'Administració sobre la divulgació de la RSC mitjançant l'aplicació d'una metodologia d'investigació novedosa: l'anàlisi comparativa qualitativa difusa (fsQCA). Aquesta investigació va utilitzar una mostra de les 69 principals empreses europees no financeres en el període 2016-2018. Els resultats principals d'aquest treball mostren com les estratègies RSC s'estan formant a partir de determinades configuracions de les característiques del Consell d'Administració i assenyala com una única dimensió és insuficient per a generar una estratègia eficaç. En aquest context, s'ha d'indicar que existeixen diverses configuracions de característiques òptimes per a aconseguir nivells més alts de divulgació de la RSC. A més, responent a les recomanacions del segon treball per a examinar més a fons el vincle entre les característiques del Consell d'Administració i la verificació de l'informe de Responsabilitat Social Corporativa, el quart treball prova l'efecte dels atributs de Comité d'Auditoria en l'adopció de la verificació. Aquesta investigació va utilitzar una mostra d'empreses europees que van cotitzar en l'índex STOXX Europe 600 entre 2011 i 2018. Els dos primers treballs han mostrat com les característiques del Consell d'Administració tenen un impacte significatiu i creixent en la literatura sobre RSC, i com les seues pràctiques juguen un paper crucial en la gestió de l'acompliment i la divulgació de la RSC. Les troballes també identifiquen l'efecte i els patrons que vinculen les característiques crítiques del Consell sobre l'acompliment de la RSC, així com sobre la quantitat i qualitat de la informació divulgada. En conseqüència, les resultats obtinguts també tracen possibles vies futures d'investigació en el camp respecte als buits d'investigació. El tercer treball suggereix que la divulgació d'informació sobre RSC es basa en una configuració complexa d'alguns atributs del Comitè d'Auditoria i del Consell d'Administració. Aquestes característiques juguen un paper fonamental i, en una combinació adequada, promouen l'assoliment d'alts nivells de divulgació. Els resultats empírics ofereixen una informació valuosa per als professionals i els governants a l'hora d'establir i revisar les directrius sobre la composició del Comitè Executiu i del Consell d'Administració. Finalment, en línia amb la literatura anterior, el quart dels treballs desenvolupats troba que els atributs del Comitè d'Auditoria relacionats amb la seua independència, la seua grandària, l'existència d'un expert financer i d'un comitè de RSC estan positivament vinculats amb la verificació de la memòria RSC. / [EN] This thesis fills the literature gap by examining the effect of Audit Committee (AC) and board characteristics on Corporate Social Responsibility Disclosure (CSRD) in four interrelated articles. The first article presents a full picture of the board-CSR field using two methodologies: bibliometric and social network analysis. Thus, it maps the knowledge of preceding works and suggests new avenues for future investigations to connect board characteristics, Corporate Social Responsibility Performance (CSRP), and CSRD. This article analysed 242 articles published on Web of Science database (WoS) journals (1992- 2019). The second article reviewed the previous board-CSR literature by applying a content analysis method. By doing so, this article offers a novel picture of the most critical drivers of CSRP/CSRD and provide constructive suggestions to guide future research. The first and second articles' main results suggest that little research on the board and CSR field have studied other board variables such as AC characteristics. In addition to that, CSR strategies are forming from several combinations of the board attributes and consider one dimension to be insufficient to generate an effective strategy. In this context, it must be pointed out that there is more than one best possible characteristics combination to achieve higher levels of CSRD. Therefore, building on the first and second articles, the third article examines the effect of AC and board characteristics on CSRD by applying a novel research methodology (fuzzy-set Qualitative Comparative Analysis). Furthermore, responding to the second article recommendations to further examine the link between board characteristics and the decisions to obtain Corporate Social Responsibility Assurance (CSRA) report, the fourth article test the effect of AC attributes on the adoption of CSRA. The third article used a sample of the top 69 non-financial European companies for 2016-2018. In comparison, the fourth article used a sample of European companies listed on STOXX Europe 600 over 2011-2018. Our first and second articles indicate that board characteristics have a significant and increasing impact on CSR literature. The results also revealed that the board practices play a crucial role in managing CSRP/CSRD-related issues. The findings also identify the effect of the critical board characteristics on CSRP, CSRD quantity, and CSRD quality. Furthermore, our outcomes provide an overarching picture of the patterns and trends of the systematic nexus between board characteristics and CSRP/CSRD quality and quantity. The findings also draw potential future avenues for research in the field regarding research gaps. Furthermore, our results suggest some potential areas of interest for future political reforms of board of directors' guidelines. The third article suggests that CSRD relies on a complex configuration of some AC attributes, for example, independence, financial expert member, chair independence, size and activity, and other board characteristics. These characteristics play a leading part as a recipe ingredient and, in an appropriate combination, promote achieving high CSRD levels. Our empirical results offer multidimensional and valuable insights for professionals, regulators, and policymakers in establishing and revising the guidelines regarding the AC and board of directors' composition. In line with the complementary role of CG and AC mechanisms suggested by prior literature, our fourth article finds that AC attributes related to AC financial expert, AC independence and size of AC, and the existence of CSR committee are positively linked with the adoption of CSRA. However, our empirical analysis further indicates that AC with a higher percentage of financial expert members tends to choose higher assurance scopes. / Dwekat, A. (2021). The Impact of Audit Committee Characteristics on Corporate Social Responsibility Disclosure [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/172178

[ES] El interés de esta investigación se centra fundamentalmente en los siguientes aspectos. En primer lugar, exploramos cómo la literatura actual sobre el espíritu emprendedor de los estudiantes universitarios centrada en la "Global University Entrepreneurial Spirits Students Survey" (GUESSS), uno de los mayores proyectos de investigación relacionados, puede contribuir a la investigación sobre el espíritu emprendedor de los estudiantes universitarios y ayudar a los investigadores a utilizar esta base de datos. Este es el primer paso de este trabajo, ya que permitió identificar las áreas menos estudiadas en la literatura sobre el espíritu emprendedor de los estudiantes universitarios. En segundo lugar, ampliamos las investigaciones anteriores sobre los modelos de intención emprendedora (y la intención de sucesión) y vamos más allá de la intención al tomar la intención de implementación como un paso más cercano del comportamiento. Y, en tercer lugar, los resultados de este estudio ayudarían a dar consejos a las universidades, a los académicos y a los responsables políticos para construir una universidad emprendedora y, en definitiva, una sociedad emprendedora. El objetivo principal de esta investigación es contribuir al estudio de las intenciones emprendedoras de los estudiantes universitarios. Más concretamente, los objetivos específicos de este trabajo están relacionados con 1) identificar las variables centrales que influyen en el emprendimiento de los estudiantes universitarios en la literatura sobre emprendimiento centrada en el proyecto GUESSS; 2) estudiar los efectos mediadores de los componentes de la TPB entre la educación emprendedora y la intención emprendedora; 3) analizar el efecto de la educación emprendedora teniendo en cuenta el papel de la universidad, la familia y el contexto social en los componentes de la TPB como antecedentes de la intención emprendedora; 4) reducir la brecha intención-conducta añadiendo la etapa intermedia de la intención de implementación y los efectos moderadores de la orientación a la meta y 5) explorar el fenómeno de la intención de sucesión. Nuestro primer estudio muestra que la fase de intención es la etapa más estudiada del proceso empresarial. Sin embargo, existen ciertas áreas que deben ser abordadas y eso es precisamente lo que pretendemos conseguir con los siguientes estudios. Encontramos que el Aprendizaje del Programa afecta a la Intención Emprendedora a través de los componentes de la Teoría de la Acción Planificada (TAP). En este sentido, es importante destacar que las Normas Subjetivas no mediaron la relación entre el Aprendizaje del Programa y la Intención Emprendedora, sino que influyeron en la Intención Emprendedora a través de las Actitudes hacia el Emprendimiento y el Control Conductual Percibido (CCP). En cuanto a los efectos de la Educación Emprendedora, encontramos que esta variable actúa como moderadora, especialmente en la relación entre Actitudes hacia el Emprendimiento e Intención Emprendedora, Normas Subjetivas e Intención Emprendedora, y Contexto Familiar y Normas Subjetivas. A medida que avanzamos en el proceso emprendedor, nuestros resultados validaron el Modelo de Acontecimiento Emprendedor (MAE) para predecir las intenciones emprendedoras y, además, la elección de carrera emprendedora 5 años después de terminar los estudios moderó la relación entre la Intención Emprendedora y la Intención de Implementación. Por último, al analizar la Intención de Sucesión en las empresas familiares, nuestros resultados mostraron el impacto del Apoyo Parental en la Autoeficacia de la Empresa Familiar y en el compromiso con la empresa familiar. Además, nuestros resultados confirmaron un impacto positivo del compromiso con la empresa familiar en la Intención de Sucesión, especialmente el Compromiso Normativo. / [CA] L'interés d'esta investigació se centra fonamentalment en els següents aspectes. En primer lloc, explorem com la literatura actual sobre l'esperit emprenedor dels estudiants universitaris centrada en la "Global University Entrepreneurial Spirits Students Survey" (GUESSS), un dels majors projectes d'investigació relacionats, pot contribuir a la investigació sobre l'esperit emprenedor dels estudiants universitaris i ajudar els investigadors a utilitzar esta base de dades. Este és el primer pas d'este treball, ja que va permetre identificar les àrees menys estudiades en la literatura sobre l'esperit emprenedor dels estudiants universitaris. En segon lloc, ampliem les investigacions anteriors sobre els models d'intenció emprenedora (i la intenció de successió) i anem més enllà de la intenció al prendre la intenció d'implementació com un pas més pròxim del comportament. I, en tercer lloc, els resultats d'aquest estudi ajudarien a donar consells a les universitats, als acadèmics i als responsables polítics per a construir una universitat emprenedora i, en definitiva, una societat emprenedora. L'objectiu principal d'esta investigació és contribuir a l'estudi de les intencions emprenedores dels estudiants universitaris. Més concretament, els objectius específics d'este treball estan relacionats amb 1) identificar les variables centrals que influïxen en l'emprendimiento dels estudiants universitaris en la literatura sobre emprendimiento centrada en el projecte GUESSS; 2) estudiar els efectes mediadors dels components de la TPB entre l'educació emprenedora i la intenció emprenedora; 3) analitzar l'efecte de l'educació emprenedora tenint en compte el paper de la universitat, la família i el context social en els components de la TPB com a antecedents de la intenció emprenedora; 4) reduir la bretxa intenció-conducta afegint l'etapa intermèdia de la intenció d'implementació i els efectes moderadors de l'orientació a la meta i 5) explorar el fenomen de la intenció de successió. El nostre primer estudi mostra que la fase d'intenció és l'etapa més estudiada del procés empresarial. No obstant això, existeixen unes certes llacunes en la literatura que han de ser abordades i això és precisament el que pretenem aconseguir amb els següents estudis. Trobem que l'Aprenentatge dels Programes Formatius afecta a la Intenció Emprenedora a través dels components de la Teoria de l'Acció Planificada (TAP). En aquest sentit, és important destacar que les Normes Subjectives no van mediar la relació entre l'Aprenentatge dels Programes Formatius i la Intenció Emprenedora, sinó que van influir en la Intenció Emprenedora a través de les Actituds cap a l'Emprenedoria i el Control Conductual Percebut (*CCP). Quant als efectes de l'Educació Emprenedora, trobem que aquesta variable actua com a moderadora, especialment en la relació entre Actitud cap a l'Emprenedoria i Intenció Emprenedora, Normes Subjectives i Intenció Emprenedora, i Context Familiar i Normes Subjectives. A mesura que avancem en el procés emprenedor, els nostres resultats van validar el Model d'Esdeveniment Emprenedor (*MAE) per a predir les intencions emprenedores i, a més, l'elecció de carrera emprenedora 5 anys després d'acabar els estudis va moderar la relació entre la Intencions Emprenedora i la Intenció d'Implementació. Finalment, en analitzar la Intenció de Successió en les empreses familiars, els nostres resultats van mostrar l'impacte del Suport Parental en l'Autoeficàcia de l'Empresa Familiar i en el compromís amb l'empresa familiar. A més, els nostres resultats van confirmar un impacte positiu del compromís amb l'empresa familiar en la Intenció de Successió, especialment el Compromís Normatiu. / [EN] The interest of this research focuses mainly on the following aspects. First, we explore how the current literature on university student entrepreneurship focused on the Global University Entrepreneurial Spirits Students Survey (GUESSS), one of the largest related research projects, can contribute to research on university student entrepreneurship and help researchers to use this database. This is the first step in this work as it allowed as to identify the main gaps in the literature of university student's entrepreneurship. Second, we extend previous research on the entrepreneurial intention models (and succession intention) and we go beyond the intention on taking implementation intention as a closer step of behavior. And third, the results of this study would help give advice to universities, academics and policymakers to build an entrepreneurial university and in short, an entrepreneurial society. The main goal of this research is to contribute to the study of entrepreneurial intentions of university student's entrepreneurship. More specifically, the specific objectives of this work are related to 1) identify the core variables influencing university student's entrepreneurship in the entrepreneurship literature focused on the GUESSS project; 2) study the mediating effects of the components of the TPB between entrepreneurship education and entrepreneurial intention; 3) analyze the effect of entrepreneurship education considering the role of the university, family, and social context on the components of the TPB as antecedents of entrepreneurial intention; 4) reduce the intention-behavior gap by adding the middle stage of implementation intention and the moderating effects of goal orientation and 5) explore the succession intention phenomena. Our first study shows that the intention phase is the most studied stage of the entrepreneurial process. However, there are certain gaps that need to be addressed and that is exactly what we intend to achieve with the following studies. We found that Program Learning affects Entrepreneurial Intention through the components of the Theory of Planned Behavior (TPB). In this sense, it is important to highlight that Subjective Norms did not mediate the relation between Program Learning and Entrepreneurial Intention but influenced Entrepreneurial Intention through Attitudes toward Entrepreneurship and Perceived Behavioral Control (PBC). As for the effects of Entrepreneurship Education, we found this variable acts as a moderator, especially in the relationship between Attitudes towards Entrepreneurship and Entrepreneurial Intention, Subjective Norms and Entrepreneurial Intention, and Family Context and Subjective Norms. As we move through the entrepreneurial process, our results validated the Entrepreneurial Event Model (EEM) to predict entrepreneurial intentions and in addition, the Entrepreneurial career choice 5 years after completing studies moderated the relationship between Entrepreneurial intention and Implementation Intention. Finally, when analyzing Succession Intention in family firms, our findings showed the impact of Parental Support in Family Business Self-Efficacy and in commitment to the family firm. Furthermore, our results confirmed a positive impact of the commitment to the family firm on Succession Intention, especially the Normative Commitment. / Jiménez Arribas, I. (2021). University Student’s Entrepreneurship: an Integrated Analysis of Entrepreneurial Intention [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/172361

[ES] El desarrollo tecnológico, consecuencia de las revoluciones industriales, ha generado que constantemente en los procesos de manufactura se alteren y sustituyan las técnicas de producción, impactando, a su vez, la gestión de flujos de información, financieros y de materiales en las cadenas de suministro. La manufactura aditiva es considerada como una técnica de producción con alto potencial para impactar la configuración y gestión de las cadenas de suministro, dado que supone el aumento de la eficiencia y satisfacción de la demanda por medio de resultados personalizados, ajustados a las necesidades de los clientes, reduciendo tiempos y costos en el almacenamiento, transporte y empaque. Por estas razones, con la presente tesis doctoral se desarrolló un modelo matemático a través de la dinámica de sistemas que permitiera analizar el impacto en las cadenas de suministro que han apropiado el proceso de impresión 3d como uno de sus enfoques de producción. Se inició analizando el desarrollo de la manufactura aditiva (MA) a través del tiempo, para determinar las variables que describen los cambios, el estado de madurez y el nivel de penetración en los sectores económicos; para lograrlo, se realizaron revisiones de literatura y análisis bibliométrico. Posteriormente, se definió como unidad de análisis el sector salud, debido al grado de apropiación de la MA en los procesos de atención. Se realizó la caracterización del estado actual y la propuesta de escenarios que fueron analizados a partir del modelo que simulara el comportamiento de cada escenario. Para los escenarios aditivos se consideró el rol que desempeña el miembro de la cadena que implementa el proceso aditivo y cómo esto altera la estructura, los procesos de gestión y la relación entre los actores. Los resultados demuestran el alto potencial de impacto de la MA, desde los eslabones de producción hasta el acercamiento con el cliente, respecto a la literatura, está emergiendo la investigación respecto al desarrollo de granjas de impresión y estructuras atomizadas. Se describieron los procesos de gestión de la cadena y cómo el proceso aditivo permea en los roles, la dependencia y autonomía que tiene cada miembro; siendo las variables con mayor afectación los costos de producción y distribución, tiempos de espera, respuesta e intervenciones, así como los resultados satisfactorios. Se explica a través del contraste de tres escenarios, uno tradicional y dos aditivos la reducción de, al menos, el 50% del lead time de la cadena, 30% las cantidades de unidades de insumos y 20% la capacidad disponible. En contraste, todavía se evidencian grandes retos para una adecuada implementación, relacionados con el conocimiento, cobertura, poder de adquisición económica y el nivel de respuesta de la producción tradicional. Para futuras líneas de investigación, se señala la vinculación con las demás tecnologías de la industria 4.0, el análisis de cada uno de los procesos de gestión de la cadena y el desarrollo de modelos que permitan la selección de la estructura más apropiada para la inclusión de la MA a partir de simulación de escenarios aditivos, entre otros. / [CA] El desenvolupament tecnològic, conseqüència de les revolucions industrials, ha generat que constantment en els processos de manufactura s'alteren i substituïsquen les tècniques de producció, impactant, a la mateixa vegada, la gestió de fluxos d'informació, financers i de materials en les cadenes de subministrament. La manufactura additiva és considerada com una tècnica de producció amb alt potencial per a impactar la configuració i gestió de les cadenes de subministrament, atés que suposa l'augment de l'eficiència i satisfacció de la demanda per mitjà de resultats personalitzats ajustats a les necessitats dels clients, reduint temps i costos en l'emmagatzematge, transport i empaquetatge. Per aquestes raons, amb la present tesi doctoral es va desenvolupar un model matemàtic a través de dinàmica de sistemes que permetera analitzar l'impacte en les cadenes de subministrament que han apropiat el procés d'impressió 3d com un dels seus enfocaments de producció. Es va iniciar analitzant el desenvolupament de la manufactura additiva (MA) a través del temps per a determinar les variables que descriuen els canvis, l'estat de maduresa i el nivell de penetració en els sectors econòmics; per a aconseguir-ho, es van realitzar revisions de literatura i anàlisi bibliomètrica. Posteriorment, es va definir com a unitat d'anàlisi el sector salut a causa del grau d'apropiació de la MA en els processos d'atenció. Es va realitzar la caracterització de l'estat actual i la proposta d'escenaris que van ser analitzats a partir del model que simulés el comportament de cada escenari. Per als escenaris additius es va considerar el rol que exerceix el membre de la cadena que implementa el procés additiu i com això altera l'estructura, els processos de gestió i la relació entre els actors. Els resultats demostren l'alt potencial d'impacte de la MA, des de les baules de producció fins a l'acostament amb el client, respecte a la literatura està emergint la investigació respecte al desenvolupament de granges d'impressió i estructures atomitzades. Es van descriure els processos de gestió de la cadena i com el procés additiu permea en els rols, la dependència i autonomia que té cada membre; essent les variables amb major afectació els costos de producció i distribució, temps d'espera, resposta i intervencions, així com els resultats satisfactoris. S'explica a través del contrast de tres escenaris, un tradicional i dos additius la reducció de, almenys, el 50% del lead time de la cadena, 30% les quantitats d'unitats d'inputs i 20% la capacitat disponible. En contrast, encara s'evidencien grans reptes per a una adequada implementació, relacionats amb el coneixement, cobertura, poder d'adquisició econòmica i el nivell de resposta de la producció tradicional. Per a futures línies d'investigació s'assenyala la vinculació amb les altres tecnologies de la indústria 4.0, l'anàlisi de cadascun dels processos de gestió de la cadena i el desenvolupament de models que permeten la selecció de l'estructura més apropiada per a la inclusió de la MA a partir de simulació d'escenaris additius, entre altres. / [EN] The technological development, as a consequence of industrial revolutions, has generate that constantly in the manufacturing process, the production techniques has alter and replace, at the same time, it impacts the information flows, the financial flows and the materials flows in the supply chain. The additive manufacturing is considerate as a production technique with a high potential to impact the setting and the management of the demand through the custom results, adjust to the client needs, reducing times and costs of storage, transport and packing. For these reasons, with the present doctoral thesis a mathematic model has been developed through the dynamic of systems, that allowed to analyze the impact of the supply chains that has appropriate the 3d print process as one of its production approaches. The first step was to analyzed the additive manufacturing (AM) development through the time to determine the variables that describes the changes, the state of maturity and the permeation levels in the economic sector, to make it, it was made literature reviews and bibliometric analysis. Later, it was defined as an analysis unit the health care sector due to the appropriation of the AM in the attention process. A characterization of the actual state was made, and the scenario proposal were analyzed from the model that simulates the behavior on each scenario. For the additive scenario, it was considered the role that is performed the member of the chain that implements the additive process and how this alter the structure, the management process and the relation between the actors. The results, show a high potential on the impact of AM, from the production links to the approach with the client, about the literature, it is emerging the investigation of print farms development and atomized structures. The process of the chain management was described and how the additive process permeates the roles, the dependence and the autonomy that each member has; the variables with most affectation is, the production and distribution costs, the waiting times, response and interventions, also the satisfactory results. It is explaining through the contrast of three scenarios, one traditional and two additives, the reduction of, at least the 50% of the chain lead time, 30% the supplies quantity and 20% the available capacity. By contrast, it still evidences great challenges for a proper implementation, related with the knowledge, coverage, economic acquisition power and the response level of the traditional production. For future investigations, it is points out the bonding with the other technologies of the 4.0 industries, the analysis of each one of the management process of the chain and the model development, that allowed the selection of a proper structure for the inclusion of the AM from the simulation of additive scenarios, among others. / Núñez Rodríguez, J. (2021). Modelo para el análisis del impacto de la manufactura aditiva en la gestión de la cadena de suministro [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/180383

[ES] La planificación de la distribución espacial en plantas industriales (FLP) es una de las decisiones más importantes en el contexto de la dirección de operaciones, y uno de los problemas de mayor discusión en la literatura científica enmarcada en el campo amplio de la ingeniería industrial. Sin embargo, el uso generalizado del enfoque de solución top-down tradicional, que se inicia con el diseño de la distribución del conjunto de los departamentos o celdas de trabajo que conforman el sistema de producción y prosigue con la distribución detallada al interior de éstos, parte de asunciones poco compatibles con la realidad operacional industrial que implican ciertas limitaciones para su adopción en la práctica. Esto, unido al hecho de que los modelos matemáticos empleados en la generación de alternativas de layout utilizan en su mayoría el coste de manejo de materiales como una función monoobjetivo de carácter cuantitativo, desvirtuando la naturaleza multiobjetiva del problema, acentúa un vacío que genera oportunidades de mejora en la toma de decisiones de planificación del layout en la práctica industrial. En este contexto, esta tesis doctoral, respaldada por un estudio minucioso del estado del arte y el análisis de modelos de optimización matemática de referencia, presenta un marco conceptual para la toma de decisiones de planificación del FLP desde una perspectiva multiobjetivo, y un nuevo modelo de optimización multiobjetivo no lineal entero mixto (MOMINLP) para facilitar la toma de decisiones de distribución espacial en plantas industriales metalmecánicas en entornos de demanda dinámicos mediante un enfoque de planificación bottom-up, teniendo en cuenta criterios cuantitativos y cualitativos. El modelo propuesto, denominado bottom-up mDFLP, considera tres funciones objetivo que pretenden: (1) minimizar el coste total de manejo de materiales y el coste total de reorganización, (2) maximizar el rating de proximidad subjetiva entre departamentos, y (3) maximizar el ratio de utilización de área. El modelo bottom-up mDFLP ha sido validado en una empresa del sector metalmecánico, confirmando un mejor desempeño en los valores de las funciones objetivo respecto a los obtenidos en la distribución en planta actual. / [CA] La planificació de la distribució espacial en plantes industrials (FLP) és una de les decisions més importants en el context de la direcció d'operacions, i un dels problemes de major discussió en la literatura científica emmarcada en el camp ampli de l'enginyeria industrial. No obstant això, l'ús generalitzat de l'enfocament de solució top-down tradicional, que s'inicia amb el disseny de la distribució del conjunt dels departaments o cel·les de treball que conformen el sistema de producció i prossegueix amb la distribució detallada a l'interior d'aquests, part d'assumpcions poc compatibles amb la realitat operacional industrial que impliquen unes certes limitacions per a la seua adopció en la pràctica. Això, unit al fet que els models matemàtics emprats en la generació d'alternatives de layout utilitzen en la seua majoria el cost de maneig de materials com una funció monoobjetivo de caràcter quantitatiu, desvirtuant la naturalesa multiobjectiva del problema, accentua un buit que genera oportunitats de millora en la presa de decisions de planificació del layout en la pràctica industrial. En aquest context, aquesta tesi doctoral, recolzada per un estudi minuciós de l'estat de l'art i l'anàlisi de models d'optimització matemàtica de referència, presenta un marc conceptual per a la presa de decisions de planificació del FLP des d'una perspectiva multiobjectiu, i un nou model d'optimització multiobjectiu no lineal enter mixt (MOMINLP) per a facilitar la presa de decisions de distribució espacial en plantes industrials metallmecàniques en entorns de demanda dinàmics mitjançant un enfocament de planificació bottom-up, tenint en compte criteris quantitatius i qualitatius. El model proposat, denominat bottom-up mDFLP, considera tres funcions objectiu que pretenen: (1) minimitzar el cost total de maneig de materials i el cost total de reorganització, (2) maximitzar el rating de proximitat subjectiva entre departaments, i (3) maximitzar el ràtio d'utilització d'àrea. El model bottom-up mDFLP ha sigut validat en una empresa del sector metallmecànic, confirmant un millor acompliment en els valors de les funcions objectiu respecte als obtinguts en la distribució en planta actual. / [EN] Facility layout planning (FLP) is one of the most critical decisions in operations management and one of the most discussed problems in the scientific literature framed in the broad field of industrial engineering. However, the widespread use of the traditional top-down solution approach, which starts with a block layout design phase and continues with the detailed layout within each work cell making up the production system, is based on assumptions that are not very compatible with the industrial operational reality, which implies certain limitations for its adoption in practice. This issue, together with the fact that the mathematical models used in the generation of layout alternatives mostly use the cost of material handling as a single objective function of a quantitative nature, distorting the multi-objective nature of the problem, accentuates a gap that generates opportunities for improvement in the FLP decision making process in industrial practice. In this context, this doctoral thesis, supported by a thorough study of state of the art and the analysis of benchmark mathematical optimisation models, presents a conceptual framework for FLP planning decision making from a multi-objective perspective and also a new multi-objective mixed-integer non-linear optimisation model (MOMINLP) to facilitate FLP decision making for metal-mechanical industrial plants in dynamic demand environments through a bottom-up planning approach, taking into account quantitative and qualitative criteria. The proposed model, called bottom-up mDFLP, considers three objective functions that aim to: (1) minimising the total material handling cost and the total rearrangement cost, (2) maximising the subjective closeness rating between departments, (3) maximising the area utilisation ratio. The bottom-up mDFLP model has been validated in a company from the metal-mechanical sector, confirming a better performance in the values of the objective functions than those obtained in the current plant layout. / Pérez Gosende, PA. (2022). Enfoque multiobjetivo bottom-up para la planificación dinámica de la distribución espacial en plantas industriales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185800