Tesis por compendio / [ES] Los sistemas tradicionales de planificación y control de la producción (PPC) se centran en producir lo que demanda el mercado, con la calidad, el calendario y los volúmenes previstos al mínimo coste, ajustándose al mismo tiempo a las disrupciones de la cadena de suministro. La exploración e implementación de nuevos avances tecnológicos en el marco de la industria 4.0 (I4.0), como sistemas ciberfísicos (CPS), fabricación en la nube (CMfg), fabricación aditiva (AM), big data, inteligencia artificial y la Internet de las cosas (IoT), podrían cambiar aspectos organizativos tales como las responsabilidades de PPC. En este contexto, no se identificaron estudios sobre un sistema para la toma de decisiones, arquitecturas y marcos conceptuales para los nuevos sistemas inteligentes de PPC e I4.0. En este contexto de nuevos cambios tecnológicos y organizativos a los que tienen que hacer frente las pequeñas y medianas empresas (PYMEs), surge el problema de diseñar herramientas de PPC que permitan la integración y colaboración de las operaciones de producción. Así, basándose en las nuevas tecnologías de producción digital y en las herramientas organizativas que darán soporte a las fábricas inteligentes conectadas del futuro, se identificó la falta de un sistema integrado de PPC e I4.0. Esta tesis doctoral es un compendio de artículos que abordan una amplia revisión bibliográfica sobre la PPC en un entorno de I4.0. También, se propone un marco conceptual y el diseño de modelos y algoritmos para la toma de decisiones y dar soporte a las funciones de PPC en un contexto digital I4.0 basado en las nuevas tecnologías de producción digital y herramientas organizativas que darán soporte a las fábricas inteligentes colaborativas y conectadas del futuro. Los modelos matemáticos y algoritmos propuestos se centran en resolver el problema del diseño y planificación de una cadena de suministro sostenible y resiliente en la que las decisiones estratégicas y tácticas se toman de forma integrada. Los modelos, algoritmos y método de resolución se han programado en Python. Los modelos han sido validados mediante un software que genera instancias de datos sintéticos y permite evaluar la complejidad computacional de los mismos. El desarrollo de este tipo de modelos y algoritmos supone una contribución al ámbito académico e investigador y, concretamente, en el área de PPC. / [CA] En l'actualitat, els sistemes tradicionals de planificació i control de la producció (PPC) se centren en produir el que demanda el mercat, amb la qualitat, el calendari i els volums previstos al mínim cost, ajustant-se al mateix temps a les pertorbacions. L'exploració i implementació de nous avanços tecnològics, com CPS, fabricació en el núvol (CMfg), fabricació additiva (AM), big data, intelligència artificial i el IoT, podrien canviar aspectes organitzatius, com les responsabilitats de PPC. En aquest context, no es van identificar estudis sobre un sistema per a la presa de decisions, arquitectures i marcs conceptuals per als nous sistemes intelligents de PPC i I4.0. En aquest context de nous canvis tecnològics i organitzatius als quals han de fer front les petites i mitjanes empreses (PIME), sorgeix el problema de dissenyar eines de PPC que permeten la integració i collaboració de les operacions de producció. Així, basant-se en les noves tecnologies de producció digital i en les eines organitzatives que donaran suport a les fàbriques intelligents connectades del futur, es va identificar la falta d'un sistema integrat de la PPC i I4.0. Aquesta investigació és un compendi d'articles que aborden una àmplia revisió bibliogràfica sobre la PPC en un entorn I4.0. També proposa un marc conceptual i el disseny de models i algorismes per a la presa de decisions i per a donar suport a les funcions de PPC en un context digital I4.0 basat en les noves tecnologies de producció digital i eines organitzatives que donaran suport a les fàbriques intelligents col·laboratives i connectades del futur. Els models matemàtics i algorismes proposats se centren en resoldre el problema del disseny d'una cadena de subministrament sostenible i resistent en la qual les decisions estratègiques i tàctiques es prenen de forma integrada. Els models, algorismes i mètode de resolució s'han programat en Python. Els models han sigut validats mitjançant un programari que genera instàncies de dades sintètiques i permet avaluar la complexitat computacional dels models. El desenvolupament d'aquesta mena de models i algorismes suposa una important contribució a l'àmbit acadèmic. / [EN] Currently, traditional production planning and control (PPC) systems focus on producing what the market demands with the expected quality, schedule and volumes at a minimum cost, while adjusting for disruption. The exploration and implementation of new technological advances, such as CPS, cloud manufacturing (CMfg), additive manufacturing (AM), big data, artificial intelligence and the Internet of Things (IoT), could change organisational aspects like PPC responsibilities. In this context, no studies on a system for decision making, architectures and conceptual frameworks for the new intelligent systems of PPC and industry 4.0 (I4.0) have been identified. In this context of new technological and organisational changes that small-and medium-sized enterprises (SMEs) have to face, the problem of designing PPC tools that enable the integration and collaboration of production operations arises. Thus, based on the new digital production technologies and organisational tools that will support the connected smart factories of the future, lack of an integrated PPC and I4.0 system was identified. The present doctoral thesis is a compendium of articles addressing a comprehensive literature review on PPC in an I4.0 environment. It also proposes a conceptual framework and the design of models and algorithms for decision making and to support PPC functions in a digital I4.0 context based on the new digital production technologies and organisational tools that will support the collaborative and connected smart factories of the future. The proposed mathematical models and algorithms focus on solving the problem of designing a sustainable and resilient supply chain where strategic and tactical decisions are made in an integrated way. The models, algorithms and resolution method have been programmed in Python. The models have been validated by means of software that generates synthetic data instances and allows the models' computational complexity to be evaluated. The development of this type of models and algorithms is a significant contribution to the academic field. / I would like to thank the following projects and universities for having financed the publications included in this doctoral thesis: • European Commission Horizon 2020 project entitled "Crop diversification and low-input farming cross Europe: From practitioners' engagement and ecosystems services to increased revenues and value chain organisation' (Diverfarming), grant agreement 728003. • Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities project entitled 'Optimization of zero-defect production technologies enabling supply chains 4.0 (CADS4.0)' (RTI2018-101344-B-I00). • European Union H2020 program with grant agreement no. 958205 "Industrial Data Services for Quality Control in Smart Manufacturing (i4Q)". • European Union H2020 Program with grant agreement nº 825631 "Zero- Defect Manufacturing Platform (ZDMP)". / Cañas Sánchez, HE. (2023). Models, Algorithms and Digital Technologies for the Automation and Collaboration of Connected Smart Factories in an Industry 4.0 Environment [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202312 / Compendio

[ES] La lógica institucional predice las prácticas sociales, y esto no es diferente en el entorno organizativo. Las organizaciones gestionan personas. Esto significa que las prácticas de gestión de personas predicen una serie de comportamientos organizativos. Al tratarse de personas, podemos suponer que la perspectiva racional-cognitiva de la percepción de estas prácticas puede explicarse mejor considerando la influencia del clima emocional del grupo. El objetivo de esta tesis ha sido, por tanto, analizar la relación entre la lógica institucional y las prácticas organizativas mediadas por el clima emocional. Para alcanzar el objetivo propuesto, se persiguieron los siguientes objetivos específicos: mapear las principales fuentes y evidencias teóricas de la relación entre emoción y lógica institucional (Capítulo II); proponer un modelo que sustente el papel del clima emocional como mediador de la relación entre lógica institucional y prácticas organizativas (Capítulo III); construir y presentar evidencias de la validez de un instrumento de lógica institucional de la policía militar (QLIP-M) (Capítulo IV) y testar empíricamente la mediación del clima emocional en la relación entre QLIP-M y prácticas de RRHH (Capítulo V). Capítulo II: la revisión del alcance de la literatura encontró 60 referencias, analizó 13 artículos y concluyó sobre la relación predictiva de la variable emocional, así como la falta de estudios que relacionen clima y lógicas institucionales, direccionalidades y exclusividad del nivel individual de análisis. Capítulo III: Ensayo teórico que propone el clima emocional como mediador en la relación entre la lógica institucional y las prácticas organizativas. Para comprobar empíricamente esta relación, fue necesario desarrollar un instrumento de medida de la lógica institucional. Capítulo IV: Se desarrolló el QLIP-M, con un análisis cualitativo para la construcción de ítems con tres grupos focales, formados por policías de diferentes regiones de Brasil (n=17), un análisis semántico con expertos (N=5); un análisis de las propiedades psicométricas con policías (n=379) para comprender la estructura factorial, que surgió con 5 lógicas institucionales (militar, burocrática, legalista, comunitaria y vigilante) y la prueba de la red nomológica del constructo (n=137) con dignidad en el trabajo, identidad social y seguridad psicológica, encontrándose relaciones positivas. Capítulo V: test empírico del modelo (n=220) donde el clima emocional medió la relación entre la lógica burocrática y las prácticas de RH, pero no las otras lógicas. Los resultados obtenidos en su conjunto alcanzan el objetivo general de la tesis, poner a prueba la relación entre la lógica institucional y la práctica organizativa mediada por el clima emocional, y realizar una contribución teórica al análisis de las emociones en la teoría institucional en varios otros aspectos. El ensayo teórico recoge la literatura existente para proponer un proceso de mediación del clima emocional, convirtiendo a las emociones, previamente subyacentes al proceso, en protagonistas de la comprensión del comportamiento organizativo. También ha contribuido al análisis cuantitativo de las lógicas institucionales mediante la creación y validación de un instrumento de medida y, en concreto, contribuye a los policías militares mediante la comprensión de las diferentes lógicas que operan en este contexto. Por último, al utilizar diferentes métodos para acceder a las lógicas, ha permitido que emerjan lógicas subyacentes y menos evidentes, como la lógica de la guardia. Esta tesis realiza aportaciones al estudio de las lógicas institucionales y las emociones. Como aportaciones prácticas, los directivos pueden utilizar estos resultados para aumentar sus percepciones sobre las prácticas organizativas, ya que a veces los directivos se esfuerzan por llevar a cabo prácticas que pasan desapercibidas debido a las lógicas que operan en la organización o al clima emocional desfavorable. / [CA] La lògica institucional prediu les pràctiques socials, i això no és diferent en l'entorn organitzatiu. Les organitzacions gestionen persones. Això significa que les pràctiques de gestió de persones prediuen una sèrie de comportaments organitzatius. En tractar-se de persones, podem suposar que la perspectiva racional-cognitiva de la percepció d'aquestes pràctiques pot explicar-se millor considerant la influència del clima emocional del grup. L'objectiu d'aquesta tesi és, per tant, analitzar la relació entre la lògica institucional i les pràctiques organitzatives mediada pel clima emocional. Per a aconseguir l'objectiu proposat, es van perseguir els següents objectius específics: analitzar les principals fonts i evidències teòriques de la relació entre emoció i lògica institucional (Capítol II); proposar un model que sustente el paper del clima emocional com a mediador de la relació entre la lògica institucional i la pràctica organitzativa (Capítol III); construir i validar un instrument per a la lògica institucional policial militar (QLIP-M) (Capítol IV) i analitzar empíricament la mediació del clima emocional en la relació entre QLIP-M i pràctiques de RRHH (Capítol V). Capítol II: amb la revisió de la literatura es varen trobar 60 referències, s'analitzaren finalment 13 articles i es va concloure la falta d'estudis que relacionen clima i lògiques institucionals, fent menció a les direccionalitats i a l'exclusivitat del nivell individual d'anàlisi. Capítol III: assaig teòric que proposa el clima emocional com a mediador en la relació entre la lògica institucional i les pràctiques organitzatives. Per a comprovar empíricament aquesta relació, va ser necessari desenvolupar un instrument de mesura de la lògica institucional, objectiu principal d'aquest segon estudi. Capítol IV: Es va desenvolupar el QLIP-M, amb una anàlisi qualitativa per a crear ítems amb tres grups focals formats per policies de diferents regions del Brasil (n=17). Es van analizar les propietats psicomètriques amb policies (n=379) per a entendre l'estructura factorial, que va emergir amb 5 lògiques institucionals (militar, burocràtica, legalista, comunitària i vigilant). A partir d'aquestes lògiques es va realitzar la validació convergent (n=137) del QLIP-M relacionant-ho amb la dignitat al treball, la identitat social i la seguretat psicològica, trobant relacions positives amb aquests constructes. Capítol V: prova empírica del model (n=220) on el clima emocional va mediar la relació entre la lògica burocràtica i les pràctiques de RRHH, però no es van trovar resultats significatius amb les altres lògiques. Els resultats obtinguts en el seu conjunt aconsegueixen l'objectiu general de la tesi, posar a prova la relació entre la lògica institucional i la pràctica organitzativa mediada pel clima emocional, i realitzar una contribució teòrica a l'anàlisi de les emocions en la teoria institucional en diversos altres aspectes. La part teòrica recull la literatura existent per a proposar un procés de mediació del clima emocional, convertint a les emocions, prèviament subjacents al procés, en protagonistes de la comprensió del comportament organitzatiu. A més, contribueix de manera específica a la literatura sobre policies militars mitjançant la comprensió de les diferents lògiques que operen en aquest context. Finalment, utilitzar diferents mètodes per a accedir a les lògiques, ha permés que emergisquen lògiques subjacents i menys evidents, com la lògica de la guàrdia. Aquesta tesi, per tant, realitza aportacions importants a l'estudi de les lògiques institucionals i les emocions. Com a aportacions pràctiques, els directius poden utilitzar aquests resultats per a augmentar les seues percepcions sobre les pràctiques organitzatives, ja que a vegades els directius s'esforcen per dur a terme pràctiques que passen desapercebudes a causa de les lògiques que operen en l'organització o al clima emocional desfavorable. / [EN] Institutional logic predicts social practices, and this is no different in the organizational environment. Organizations manage people. This means that people management practices predict a series of organizational behaviours. The prevailing logics in a corporation will influence both the types of practices made available and how they are perceived by workers. As these are people, we can assume that the rational-cognitive perspective of the perception of these practices can be better explained by considering the influence of the group's emotional climate. The aim of this thesis was therefore to analyse the relationship between institutional logic and organizational practices mediated by the emotional climate. In order to achieve the proposed objective, the following specific objectives were pursued: mapping the main sources and theoretical evidence of the relationship between emotion and institutional logic (Chapter II); proposing a model based on the role of emotional climate as a mediator of the relationship between institutional logic and organizational practice (Chapter III); constructing and presenting evidence of the validity of a military police institutional logic instrument (QLIP-M) (Chapter IV) and empirically testing the mediation of emotional climate in the relationship between LIP-M and HR practices (Chapter V). Chapter II: the scoping review of the literature found 60 references, analyzed 13 articles and concluded on the predictive relationship of the emotional variable, as well as a lack of studies relating climate and institutional logics, directionalities and exclusivity of the individual level of analysis. Chapter III: Theoretical essay proposing the emotional climate as a mediator in the relationship between institutional logic and organizational practices. In order to empirically test this relationship, it was necessary to develop an instrument to measure institutional logic. Chapter IV: The QLIP-M was developed, with a qualitative analysis for the construction of items with three focus groups, made up of police officers from different regions of Brazil (n=17), a semantic analysis with experts (N=5); an analysis of the psychometric properties with police officers (n=379) to understand the factor structure, which emerged with 5 institutional logics (military, bureaucratic, legalistic, community and vigilante) and the test of the construct's nomological network (n=137) with dignity at work, social identity and psychological security, finding positive relationships. Chapter V: empirical test of the model (n=220) where the emotional climate mediated the relationship between bureaucratic logic and HR practices, but not the other logics. The results obtained as a whole achieve the overall aim of the thesis, to test the relationship between institutional logic and organizational practice mediated by emotional climate, and contribute theoretically to the analysis of emotions in institutional theory in various other ways. The theoretical essay brings together the existing literature to propose a process for mediating the emotional climate, making emotions, previously underlying the process, the protagonist in understanding organizational behaviour. It has also contributed to the quantitative analysis of institutional logics by creating and validating a measuring instrument and, specifically, it contributes to military police officers by understanding the different logics that operate in this context. Finally, by using different methods to access logics, it allowed underlying and less obvious logics to emerge, such as the logic of the guard. This thesis makes contributions to the study of institutional logics and emotions. As practical contributions, managers can use these results to increase their perceptions of organizational practices, as sometimes managers strive to deliver practices that go unnoticed due to the logics operating in the organization or the unfavourable emotional climate. / Oliveira Dias, FD. (2024). Razón y emoción en la policia militar: El papel del clima emocional en las prácticas de recursos humanos desde la perspectiva de la lógica institucional [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204637

Tesis por compendio / [ES] La importancia de la biotecnología ha sido reconocida y demostrada en la práctica a lo largo de los años. Específicamente las aplicaciones en la biotecnología de la salud resaltan por su impacto en la vida humana en particular. Pero ese tratamiento que llega a manos del necesitado tuvo que transcurrir un largo período de ensayos, fracasos y mejoras; que implicó el desembolso de grandes sumas de capital, la consecución de actividades específicas desarrolladas por diferentes actores en disímiles partes del mundo, así como la toma de decisiones en condiciones sumamente inciertas. Por tales motivos, un momento crucial cuando se trata de decidir si se prosigue con la investigación de un candidato a fármaco, es su valoración. El método más empleado hasta la actualidad para valorar proyectos de biotecnología de la salud es el árbol binomial de opciones reales, basado en historiales estadísticos de proyectos similares. Pero coexisten e influyen otros factores, cualitativos y cuantitativos, en el valor que añade un candidato a fármaco, más allá de los flujos de caja que este promete. Adicionalmente, los esfuerzos en obtener los fondos financieros que este tipo de innovaciones requiere no son insignificantes, sobre todo en países con economías menos desarrolladas como Cuba. Por tanto, el método de valoración que se emplee debe ofrecer una visión holística y de largo plazo de los efectos del proyecto. En este contexto se plantea la siguiente interrogante de investigación: ¿qué componentes debe tener un modelo de valoración de proyectos biotecnológicos para convertirse en una herramienta flexible y estratégica en la toma de decisiones de las empresas? En esta tesis se considera que la respuesta a esta incógnita se encuentra en un modelo que capte los atributos intrínsecos del proyecto en cuestión, las características propias de la empresa y el mercado, el largo plazo como período preferente para la previsión, las interdependencias entre todos los negocios vinculados durante la transformación de un candidato a fármaco en un producto establecido, la incertidumbre en factores o parámetros, los efectos secundarios provocados por el proyecto o empresa, así como las condiciones del macro entorno. En tal sentido, el objetivo principal de esta investigación es proponer e implementar un modelo matemático para estimar el valor agregado por todas las actividades y empresas interconectadas a lo largo de la cadena de valor de cualquier proyecto de biotecnología de la salud. La propuesta de modelo consiste en el cálculo de un indicador único que incluye los componentes económico, financiero y de sostenibilidad. Esta investigación doctoral arroja el primer estudio bibliométrico que analiza las publicaciones en biotecnología de la salud desde la perspectiva de la cadena de valor, propone un Sistema Nacional de Innovación para Cuba, emplea la técnica ANP tomando como base el enfoque de cadena de valor, y aplica la IGP a las decisiones de financiación. Todo ello se presenta a través de 7 capítulos, 4 de los cuales son artículos publicados/en proceso de publicación. / [CA] La importància de la biotecnologia ha estat reconeguda i demostrada a la pràctica al llarg dels anys. Específicament les aplicacions a la biotecnologia de la salut ressalten pel seu impacte en la vida humana en particular. Però este tractament que arriba a les mans del necessitat va transcórrer un llarg període d'assajos, fracassos i millores que va implicar el desemborsament de grans sumes de capital, la consecució d'activitats específiques desenvolupades per diferents actors en dissímils parts del món, així com la presa de decisions en condicions summament incertes. Per aquests motius, un moment crucial quan es tracta de decidir si es prossegueix amb la investigació d'un candidat a fàrmac, n'és la valoració. El mètode més usat fins ara per valorar projectes de biotecnologia de la salut és l'arbre binomial d'opcions reals, basat en historials estadístics de projectes similars. Però coexisteixen i influeixen altres factors, qualitatius i quantitatius, en el valor que afegeix un candidat a fàrmac, més enllà dels fluxos de caixa que este promet. Addicionalment, els esforços a obtenir els fons financers que requereix aquest tipus d'innovacions no són insignificants, sobretot en països amb economies menys desenvolupades com Cuba. Per tant, el mètode de valoració que es faci servir, ha d'oferir una visió holística i de llarg termini dels efectes del projecte. En este context es planteja la interrogant de recerca següent: quins components ha de tenir un model de valoració de projectes biotecnològics per convertir-se en una eina flexible i estratègica en la presa de decisions de les empreses? En esta tesi es considera que la resposta a esta incògnita es troba en un model que capti els atributs intrínsecs del projecte en qüestió, les característiques pròpies de l'empresa i el mercat, el llarg termini com a període preferent per a la previsió, les interdependències entre tots els negocis vinculats durant la transformació d'un candidat a fàrmac en un producte establert, la incertesa en factors o paràmetres, els efectes secundaris provocats pel projecte o l'empresa, així com les condicions del macro entorn. En este sentit, l'objectiu principal d'esta investigació és proposar i implementar un model matemàtic per estimar el valor agregat per a totes les activitats i les empreses interconnectades al llarg de la cadena de valor de qualsevol projecte de biotecnologia de la salut. La proposta de model consisteix en el càlcul d"un indicador únic que inclou els components econòmic, financer i de sostenibilitat. Aquesta investigació doctoral presenta el primer estudi bibliomètric que analitza les publicacions en biotecnologia de la salut des de la perspectiva de la cadena de valor, proposa un Sistema Nacional d'Innovació per a Cuba, utilitza la tècnica ANP prenent com a base l'enfocament de cadena de valor, i aplica la IGP a les decisions de finançament. Tot això es presenta a través de 7 capítols, 4 dels quals són articles publicats en procés de publicació. / [EN] The importance of biotechnology has been recognized and demonstrated in practice over the years. Specifically, applications in health biotechnology stand out for their impact on human life. But this treatment that reaches the hands of the needy had to undergo a long period of trials, failures, and improvements, which involved the disbursement of large sums of capital, the achievement of specific activities developed by different actors across the world, as well as the decision-making under extremely uncertain conditions. For these reasons, a crucial moment when deciding whether to continue researching a drug candidate is its assessment. The most used method to value health biotechnology projects is the binomial real options tree, based on statistics of similar projects. However, other qualitative and quantitative factors coexist and influence the value a drug candidate adds, beyond the cash flows it promises. Additionally, the efforts to obtain the financial funds that this type of innovation requires are not insignificant, especially in countries with less developed economies such as Cuba. Therefore, the valuation method must offer a holistic and long-term view of the project's effects. The following research question is raised in this context: What components should a biotechnology project valuation model have to become a flexible and strategic tool in companies' decision-making? In this thesis, it is considered that the answer to this unknown is found in a model that captures the intrinsic attributes of the project under study, the characteristics of the company and the market, the long term as the preferred period for forecasting, the interdependencies between all the businesses linked while transforming a drug candidate into an established product, the uncertainty in factors or parameters, the project or company's side effects, as well as the conditions of the macro environment. In this sense, the main aim of this research is to propose and implement a mathematical model to estimate the added value by all interconnected activities and companies along the value chain of a health biotechnology project. The model proposal consists of the computation of a single indicator that includes the economic, financial, and sustainability components. This doctoral research provides the first bibliometric study that analyzes health biotechnology publications from the value chain perspective, proposes a National Innovation System for Cuba, uses the ANP technique based on the value chain approach, and applies the IGP to financing decisions. All of this is presented through 7 chapters, 4 of which are published papers/in the publication process. / Oramas Santos, O. (2024). La gestión de la cadena de valor en las ciencias de la vida: propuesta de modelo para estimar el valor añadido de los proyectos de biotecnología de la salud [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207126 / Compendio

[ES] En esta tesis doctoral se desarrollan modelos de programación matemática para el diseño estratégico-táctico de una red de transporte intermodal que combina dos tipos de problemas de decisiones: la localización de instalaciones y el diseño de la red de transporte. Esta combinación se reconoce en la literatura como problemas combinados LI-DR. El problema combinado se estudia para una situación real y se analizan el comportamiento de la solución óptima, a partir de distintos aspectos como: la disponibilidad del presupuesto de inversión, capacidad de las instalaciones intermodales, múltiples periodos de decisiones, interdependencia en la priorización de las decisiones, múltiples fuentes de financiación y criterios de optimización para las tres dimensiones de sostenibilidad. Para la situación real se referencian las condiciones de acceso y conectividad de la Zona de Desarrollo Económico y Social (ZODES) Magdalena Medio del departamento de Bolívar en Colombia, y el potencial de la industria agroalimentaria para esta subregión. Con el propósito de identificar factores clave que perfilen la formulación respecto a la composición y funcionamiento de los sistemas intermodales y en los problemas combinados LI-DR se analiza la literatura desde estas dos perspectivas. El análisis de la literatura ha permitido aportar dos clasificaciones novedosas e identificar retos para la investigación futura. Para la formulación de los modelos se lleva a cabo la sistemática de pasos definidos para la aplicación de las técnicas de programación matemática. Con estos pasos se logra transformar el problema del mundo real a un problema manejable con estas técnicas. La transformación favorece la interpretación matemática del problema combinado LI-DR intermodal, la modelación de los datos y la definición de una estructura de red de entrada para indexar las decisiones estratégicas y tácticas. Los modelos de programación matemática se construyen de manera gradual. En concreto, se proponen 2 versiones que se representan en 5 variantes. Se comienza formulando un modelo de programación lineal entero-mixto (MPLEM) mono-periodo para analizar, desde un enfoque económico, la sensibilidad de las capacidades del sistema intermodal, la capacidad financiera de los tomadores de decisiones y la variación de la demanda. A continuación, sobre la base de este modelo se propone un MPLEM multi-periodo y dos variantes para validar las condiciones de interdependencia en la toma de decisiones estratégica y la participación de múltiples actores en la financiación de los proyectos de inversión. Finalmente, se formula un MPLEM multi-objetivo para optimizar simultáneamente las tres dimensiones de sostenibilidad. Para resolver y validar los modelos se implementaron dos esquemas de resolución. En los esquemas se utilizan los lenguajes de programación R y Python con el software de optimización matemática Gurobi Optimizer. Se realizan experimentos numéricos para distintos escenarios y se analiza el comportamiento de las soluciones considerando distintos valores a los parámetros. Los resultados obtenidos permiten comprobar la utilidad de los modelos matemáticos e identificar las principales limitaciones y futuras líneas de trabajo. / [CA] En aquesta tesi doctoral es desenvolupen models de programació matemàtica per al disseny estratègic-tàctic d'una xarxa de transport intermodal que combina dos tipus de problemes de decisions: la localització d'instal·lacions i el disseny de la xarxa de transport. Aquesta combinació es reconeix en la literatura com problemes combinats LI-DR. El problema combinat s'estudia per a una situació real i s'analitzen el comportament de la solució òptima, a partir de diferents aspectes com: la disponibilitat de l'pressupost d'inversió, capacitat de les instal·lacions intermodals, múltiples períodes de decisions, interdependència en la priorització de les decisions, múltiples fonts de finançament i criteris d'optimització per a les tres dimensions de sostenibilitat. Per a la situació real es referencien les condicions d'accés i connectivitat de la Zona de Desenvolupament Econòmic i Social (ZODES) Magdalena Medio de el departament de Bolívar a Colòmbia, i el potencial de la indústria agroalimentària per a aquesta subregió. Amb el propòsit d'identificar factors clau que perfilin la formulació respecte a la composició i funcionament dels sistemes intermodals i en els problemes combinats LI-DR s'analitza la literatura des d'aquestes dues perspectives. L'anàlisi de la literatura ha permès aportar dues classificacions noves i identificar reptes per a la investigació futura. Per a la formulació dels models es porta a terme la sistemàtica de passos definits per l'aplicació de les tècniques de programació matemàtica. Amb aquests passos s'aconsegueix transformar el problema de l'món real a un problema manejable amb aquestes tècniques. La transformació afavoreix la interpretació matemàtica de el problema combinat LI-DR intermodal, la modelació de les dades i la definició d'una estructura de xarxa d'entrada per indexar les decisions estratègiques i tàctiques. Els models de programació matemàtica es construeixen de manera gradual. En concret, es proposen 2 versions que es representen en 5 variants. Es comença formulant un model de programació lineal sencer-mixt (MPLEM) mono-període per analitzar, des d'un enfocament econòmic, la sensibilitat de les capacitats de sistema intermodal, la capacitat financera dels prenedors de decisions i la variació de la demanda. A continuació, sobre la base d'aquest model es proposa un MPLEM multi-període i dues variants per validar les condicions d'interdependència en la presa de decisions estratègica i la participació de múltiples actors en el finançament dels projectes d'inversió. Finalment, es formula un MPLEM multi-objectiu per optimitzar simultàniament les tres dimensions de sostenibilitat. Per resoldre i validar els models es van implementar dos esquemes de resolució. En els esquemes s'utilitzen els llenguatges de programació R i Python amb el programari d'optimització matemàtica Gurobi Optimizer. Es realitzen experiments numèrics per a diferents escenaris i s'analitza el comportament de les solucions considerant diferents valors als paràmetres. Els resultats obtinguts permeten comprovar la utilitat dels models matemàtics i identificar les principals limitacions i futures línies de treball. / [EN] In this doctoral thesis, mathematical programming models are developed aiming at the strategic-tactical design of an intermodal transport network that combines two types of decision problems: the location of facilities and the transport network design. In the literature, this combination is recognized as combined LI-DR problems. The combined problem is studied for a real situation and the performance of the optimal solution is analyzed in relation to different aspects such as the investment budget availability, the intermodal facilities capacity, multiple decision periods, interdependence in the prioritization of the decisions, multiple sources of funding and optimization criteria for the three dimensions of sustainability. In what concern to the real situation, the access and connectivity conditions of the Magdalena Medio Economic and Social Development Zone (ZODES, for its acronym in Spanish) of the Bolívar department in Colombia, and the potential of the agri-food industry for this subregion, are considered. Aiming the identification of key factors that outlines the formulation regarding the composition and operation of intermodal systems and, in combined LI-DR problems, the literature is reviewed from these two perspectives. The literature analysis has made it possible to provide two novel classifications and to identify challenges for future research. The formulation of models follows the systematic steps already defined for the application of mathematical programming techniques. Following these steps, it is possible to transform the problem from a real-world problem to a manageable one. The transformation promotes the mathematical interpretation of the intermodal LI-DR combined problem, the data modeling, and the definition of an input network structure to index strategic and tactical decisions. Mathematical programming models are built gradually. Specifically, 2 versions are proposed, which are represented by 5 variants. Firstly, it is formulated a single-period mixed-integer linear programming model (MILPM) in order to analyze, from an economic perspective, the sensitivity of the intermodal system capacities, the financial capacity of the decision-makers, and the demand changes. Based on the aforementioned model, a multi-period MILPM and two variants are proposed aiming to validate the conditions of interdependence in strategic decision-making and the participation of multiple actors in the investment projects financing. Finally, a multi-objective MILPM is formulated to simultaneously optimize all three dimensions of sustainability. To solve and validate the models, two resolution schemes were implemented. The schematics use the R and Python programming languages with the mathematical optimization software Gurobi Optimizer. Numerical tests are carried out for different scenarios and the performance of the solutions is analyzed considering different values for the parameters. The results obtained allow us to verify the usefulness of the models proposed and identify the main limitations and future lines of work. / Agamez Arias, ADM. (2021). Modelos de optimización para el diseño estratégico-táctico de una red de transporte intermodal [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/177015

Tesis por compendio / [ES] "No debemos olvidar que la arquitectura se construye para vivir en ella y no para mirarla". Con estas palabras, el arquitecto Van Der Rohe enfatiza la importancia de que el diseño arquitectónico esté al servicio de la vida y contribuya a mejorarla. Esta visión evidencia la conexión significativa entre la psicología y la arquitectura, ya que los espacios que habitamos determinan nuestro desarrollo personal. De esta forma, cada entorno tiene una finalidad principal y debe ser funcional para ello. En particular, los entornos educativos desempeñan un papel fundamental en el proceso de enseñanza-aprendizaje. Por lo tanto, es crucial diseñar estos espacios no solo para que sean agradables para sus ocupantes, sino también para potenciar los procesos cognitivos implicados en la educación, asegurando así un ambiente propicio para el aprendizaje y el crecimiento personal. De acuerdo a ello, el objetivo de la presente tesis doctoral es analizar la relación entre tres elementos de diseño del aula (luz, color y dimensión) y tres procesos cognitivos de los estudiantes (memoria, atención y la percepción de preferencia por el entorno). Para su abordaje, se llevaron a cabo tres estudios en laboratorio. Estos estudios consistieron en la evaluación cognitiva de cada participante mientras se encontraban inmersos en aulas virtuales que diferían únicamente en los tres elementos de diseño objeto de estudio, replicando así un entorno real pero con variaciones controladas. Para ello, se hizo uso de dos instrumentos concretos compatibles entre sí y de gran aporte al ámbito de la arquitectura: 1) la realidad virtual como herramienta de visualización de espacios y 2) el desempeño de tareas específicas de atención, memoria y preferencia como herramientas de medición de la cognición del sujeto. En el primer estudio se analizó el efecto de las intervenciones de diseño (en cuanto a luz, color y dimensión) en el rendimiento de atención y memoria y en la preferencia del alumnado, analizando el impacto relativo de cada una de ellas. Este enfoque comparado permite comprender a qué cambios físicos del aula son más sensibles los diferentes procesos cognitivos del alumnado. El estudio se llevó a cabo en conjunto con los dos géneros y, también, de forma separada. En el segundo estudio, se identificaron los valores concretos de cada uno de los tres elementos de diseño estudiados (luz: iluminancia y temperatura del color; color: tono y saturación; dimensión: altura y anchura) que consiguen mejorar la memoria de hombres y mujeres, minimizando las diferencias entre ambos géneros. Por su parte, el tercer estudio propone un análisis conjunto de los tres elementos de diseño mediante programación lineal multiobjetivo con el objeto de identificar las combinaciones específicas de luz, color y forma que maximizan los beneficios en términos de memoria, atención y preferencia. Del conjunto de resultados se concluye que los elementos del aula tienen interrelación entre ellos, por lo que deben ser estudiados en su conjunto. A ello se le suma la complejidad del estudiante ya que su cognición no sigue un mismo patrón. Por lo tanto, es necesario estudiar este paradigma en su conjunto. En este sentido, se explora una valiosa metodología que combina herramientas de control del espacio, como la realidad virtual, con herramientas de medición cognitiva, como tareas específicas validadas. El enfoque desarrollado en este trabajo puede ser prometedor ya que supone un comienzo de multidisciplinariedad en el que se unen las dos áreas de conocimiento: arquitectura y psicología. Por ello, es de esperar que el presente trabajo marque un nuevo paso en esa dirección. / [CA] No hem d'oblidar que l'arquitectura es construeix per a viure-hi i no per a mirar-la". Amb aquestes paraules, l'arquitecte Van Der Rohe emfatitza la importància que el disseny arquitectònic estiga al servei de la vida i contribuïsca a millorar-la. Aquesta visió evidencia la connexió significativa entre la psicologia i l'arquitectura, ja que els espais que habitem determinen el nostre desenvolupament personal. D'aquesta manera, cada entorn té una finalitat principal i ha de ser funcional per a això. En particular, els entorns educatius juguen un paper fonamental en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Per tant, és crucial dissenyar aquests espais no només perquè siguen agradables per als seus ocupants, sinó també per a potenciar les funcions cognitives implicades en l'educació, assegurant així un ambient propici per a l'aprenentatge i el creixement personal. D'acord amb això, l'objectiu de la present tesi doctoral és analitzar la relació entre tres elements de disseny de l'aula (llum, color i dimensió) i tres funcions cognitives dels estudiants (memòria, atenció i la percepció de preferència per l'entorn). Per a abordar-ho, es van dur a terme tres estudis en laboratori. Aquests estudis van consistir en l'avaluació cognitiva de cada participant mentre es trobaven immersos en aules virtuals que diferien únicament en els tres elements de disseny objecte d'estudi, replicant així un entorn real però amb variacions controlades. Per a això, es va fer ús de dos instruments concrets compatibles entre si i de gran aportació a l'àmbit de l'arquitectura: 1) la realitat virtual com a eina de visualització d'espais i 2) el desenvolupament de tasques específiques d'atenció, memòria i preferència com a eines de mesura de la cognició del subjecte. En el primer estudi es va analitzar l'efecte de les intervencions de disseny (quant a llum, color i dimensió) en el rendiment d'atenció i memòria, i en la preferència de l'alumnat, analitzant l'impacte relatiu de cadascuna d'elles. Aquest enfocament comparat permet comprendre a quins canvis físics de l'aula són més sensibles els diferents processos cognitius de l'alumnat. L'estudi es va dur a terme en conjunt amb els dos gèneres i, també de manera separada. En el segon estudi, es van identificar els valors concrets de cadascun dels tres elements de disseny estudiats (llum: il·luminància i temperatura del color; color: to i saturació; dimensió: alçària i amplària) que aconsegueixen millorar la memòria d'homes i dones, minimitzant les diferències entre ambdós gèneres. Per la seua banda, el tercer estudi proposa una anàlisi conjunta dels tres elements de disseny mitjançant programació lineal multiobjectiu amb l'objecte d'identificar les combinacions específiques de llum, color i forma que maximitzen els beneficis en termes de memòria, atenció i preferència. Del conjunt de resultats es conclou que els elements de l'aula tenen interrelació entre ells, per la qual cosa ha de ser estudiat en el seu conjunt. A açò s'hi suma la complexitat de l'estudiant ja que la seua cognició no segueix un mateix patró. Per tant, és necessari estudiar aquest paradigma en el seu conjunt. En aquest sentit, s'explora una valuosa metodologia que combina eines de control de l'espai, com la realitat virtual, amb eines de mesurament cognitiu, com tasques específiques validades. L'enfocament desenvolupat en aquest treball pot ser prometedor ja que suposa un començament de multidisciplinarietat en el qual s'uneixen les dues àrees de coneixement: arquitectura i psicologia. Per això, és d'esperar que el present treball marque un nou pas en aquesta direcció / [EN] "We must not forget that architecture is built to live in, not just to look at". With these words, architect Van Der Rohe emphasizes the importance of architectural design serving life and contributing to its improvement. This perspective highlights the significant connection between psychology and architecture, as the spaces we inhabit shape our personal development. Thus, each environment has a primary purpose and must be functional accordingly. Particularly, educational environments play a fundamental role in the teaching-learning process. Therefore, it is crucial to design these spaces not only to be pleasant for occupants but also to enhance the cognitive processes involved in education, ensuring a conducive environment for learning and personal growth. In line with this, the objective of this doctoral thesis is to analyze the relationship between three classroom design elements (light, color, and dimension) and three cognitive processes of students (memory, attention, and preference for the environment). To address this, three laboratory studies were conducted. These studies involved the cognitive evaluation of each participant while immersed in virtual classrooms that differed only in the three design elements under study, thus replicating a real environment with controlled variations. For this purpose, two specific instruments compatible with each other and highly relevant to the field of architecture were used: 1) virtual reality as a tool for space visualization and 2) performance of specific attention, memory, and preference tasks as tools for measuring subject cognition. The first study analyzed the effect of design interventions (in terms of light, color, and dimension) on students' attention and memory performance and their preference, examining the relative impact of each. This comparative approach allows understanding which physical changes in the classroom are most sensitive to different cognitive processes of students. The study was conducted collectively with both genders and also separately. In the second study, the specific values of each of the three design elements studied (light: illuminance and color temperature; color: hue and saturation; dimension: height and width) were identified to improve the memory of men and women, minimizing differences between genders. On the other hand, the third study proposes a joint analysis of the three design elements through multi-objective linear programming to identify specific combinations of light, color, and shape that maximize benefits in terms of memory, attention, and preference.From the set of results, it is concluded that the classroom elements are interconnected, thus needing to be studied as a whole. Added to this is the complexity of the student since their cognition does not follow a single pattern. Therefore, studying this paradigm as a whole is necessary. In this sense, a valuable methodology is explored, combining space control tools like virtual reality with cognitive measurement tools like validated specific tasks. The approach developed in this work could be promising as it represents the beginning of multidisciplinarity in which the two areas of knowledge¿architecture and psychology¿are combined. Therefore, it is expected that this work will mark a new step in that direction. / Nolé Fajardo, ML. (2024). El diseño del aula como facilitador del aprendizaje: el papel de la luz, el color y la dimensión en los procesos cognitivos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207134 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis consta de tres estudios sobre el razonamiento moral y la comunicación estratégica del CEO en grandes firmas, con gran impacto en la sociedad y la sostenibilidad global más allá de lo económico. La literatura vincula una buena toma de decisiones con la comunicación ética, mientras que un tono moral deficiente del CEO se relaciona con escándalos y crisis corporativas, a veces causando crisis globales. Sin embargo, existe un gap en el análisis del razonamiento moral de la alta dirección y su relación con la responsabilidad social corporativa (RSC). Comprender el tono moral del CEO puede revelar cómo equilibran su liderazgo ético y las decisiones empresariales, promoviendo prácticas éticas, responsables y sostenibles. El primer estudio examina el razonamiento moral entre los CEOs de 15 grandes empresas de automoción, significativas por su impacto económico global y escándalos asociados. Mediante el método de Weber, basado en la teoría de las etapas del desarrollo moral de Kohlberg, se categoriza el razonamiento moral en las comunicaciones escritas del CEO en informes anuales de 2013 a 2018. Los resultados muestran una tendencia general positiva en el tono moral, aunque los sin patrones claros, e insuficientes para prevenir escándalos a corto plazo. El estudio encuentra asociaciones entre el razonamiento moral y el desempeño ético, proponiendo el concepto de "tono hacia arriba", ilustrando cómo el razonamiento moral del CEO se ve influenciado por la empresa y factores externos. Se destaca la importancia del tono moral del CEO en los comportamientos éticos en la empresa y se aboga por una mayor educación en ética empresarial. Los hallazgos son valiosos para la mejora de la responsabilidad social y el desempeño ético en la empresa y la anticipación de conflictos, y como instrumento de evaluación del CEO por las partes interesadas. El segundo estudio explora cómo la COVID-19 afectó el razonamiento moral del CEO y su impacto en las respuestas de RSC. Se realiza un análisis cualitativo de las cartas del CEO antes y después del inicio de la pandemia utilizando el método de Weber, ampliando su aplicabilidad con nuevos ejemplos. Contradiciendo el modelo contingente de Jones, los hallazgos muestran cambios mínimos en el razonamiento moral a pesar de la alta intensidad moral, lo que indica una "parálisis moral" debido a la complejidad del problema. Factores como la cultura y los valores influyeron significativamente en el razonamiento moral de los CEOs, respaldando el concepto introducido de "tono hacia arriba". Si bien las empresas respondieron a la crisis con acciones filantrópicas temporales, especialmente entre los CEOs con niveles más altos de razonamiento moral, esto no resultó en mejoras sustanciales a largo plazo en la RSC. El estudio ofrece perspectivas sobre la interacción entre el razonamiento moral, escenarios de alta intensidad moral y respuestas de RSC, informando la toma de decisiones para empresas, alta dirección y partes interesadas. Se destaca la necesidad de más investigación y atención a las implicaciones del razonamiento moral para empresas y sociedad. El estudio final amplía su enfoque a las palancas disponibles para el CEO en su comunicación estratégica. A pesar de los esfuerzos académicos para conceptualizar la comunicación estratégica empresarial, quedan preguntas clave sin explorar. El estudio incluye una muestra de 25 CEOs de alto rendimiento en diversos sectores. A través de una revisión de la literatura, se identifican varios grupos de palancas estratégicas. Mediante un novedoso enfoque se evalúa y categoriza la adopción de palancas estratégicas por parte del CEO para revelar dimensiones subyacentes. Un modelo tridimensional ilustra cómo los CEOs articulan estas palancas, clasificándose en 4 grupos, lo que indica que no existe una fórmula única para el éxito. El estudio identifica fortalezas y áreas de mejora y contribuye a la concienciación del CEO sobre la relevancia de su discurso. / [CA] Aquesta tesi consta de tres estudis sobre el raonament moral i la comunicació estratègica del CEO en grans firmes, amb gran impacte en la societat i la sostenibilitat global més enllà de l'econòmic. La literatura vincula una bona presa de decisions amb la comunicació ètica, mentre que un to moral deficient del CEO es relaciona amb escàndols i crisis corporatives, a vegades causant crisis globals. No obstant això, hi ha una bretxa en l'anàlisi del raonament moral de l'alta direcció i la seua relació amb la responsabilitat social corporativa (RSC). Comprendre el to moral del CEO pot revelar com equilibrar el seu lideratge ètic i les decisions empresarials, promovent pràctiques ètiques, responsables i sostenibles. El primer estudi examina el raonament moral entre els CEO de 15 grans empreses d'automoció, significatives pel seu impacte econòmic global i els escàndols associats. Mitjançant el mètode de Weber, basat en la teoria de les etapes del desenvolupament moral de Kohlberg, es categoritza el raonament moral en les comunicacions escrites del CEO en informes anuals de 2013 a 2018. Els resultats mostren una tendència general positiva en el to moral, encara que sense patrons clars i insuficients per a prevenir escàndols a curt termini. L'estudi troba associacions entre el raonament moral i el rendiment ètic, proposant el concepte de "to cap amunt", il·lustrant com el raonament moral del CEO es veu influenciat per l'empresa i factors externs. Es destaca la importància del to moral del CEO en els comportaments ètics en l'empresa i s'advoca per una major educació en ètica empresarial. Les troballes són valuoses per a la millora de la responsabilitat social i el rendiment ètic en l'empresa i la anticipació de conflictes, i com a instrument d'avaluació del CEO per les parts interessades. El segon estudi explora com la COVID-19 va afectar el raonament moral del CEO i el seu impacte en les respostes de RSC. Es realitza una anàlisi qualitativa de les cartes del CEO abans i després de l'inici de la pandèmia utilitzant el mètode de Weber, ampliant la seua aplicabilitat amb nous exemples. Contradient el model contingent de Jones, les troballes mostren canvis mínims en el raonament moral malgrat la alta intensitat moral, el que indica una "paràlisi moral" a causa de la complexitat del problema. Factors com la cultura i els valors van influir significativament en el raonament moral dels CEO, recolzant el concepte introduït de "to cap amunt". Encara que les empreses van respondre a la crisi amb accions filantròpiques temporals, especialment entre els CEO amb nivells més alts de raonament moral, això no va resultar en millores substancials a llarg termini en la RSC. L'estudi ofereix perspectives sobre la interacció entre el raonament moral, escenaris d'alta intensitat moral i respostes de RSC, informant la presa de decisions per a empreses, alta direcció i parts interessades. Es destaca la necessitat de més investigació i atenció a les implicacions del raonament moral per a empreses i societat. L'estudi final amplia el seu enfocament a les palanques disponibles per al CEO en la seua comunicació estratègica. Malgrat els esforços acadèmics per conceptualitzar la comunicació estratègica empresarial, queden preguntes clau sense explorar. L'estudi inclou una mostra de 25 CEO d'alt rendiment en diversos sectors. A través d'una revisió de la literatura, s'identifiquen diversos grups de palanques estratègiques. Mitjançant un nou enfocament s'avalua i categoritza l'adopció de palanques estratègiques per part del CEO per a revelar dimensions subjacents. Un model tridimensional il·lustra com els CEO articulen aquestes palanques, classificant-se en 4 grups, el que indica que no existeix una fórmula única per a l'èxit. L'estudi identifica fortaleses i àrees de millora i contribueix a la conscienciació del CEO sobre la rellevància del seu discurs. / [EN] This thesis is composed of three connected studies concerning moral reasoning and strategic communication of CEOs in major corporations, with strong leverage on stakeholders, society, and global sustainability beyond economics. Literature links leaders' sound decision-making with ethical communication, while poor CEO moral tone is tied to scandals and corporate downfalls, sometimes causing global economic crises. However, contemporary research lacks examination of senior management's moral reasoning and its relationship with corporate social responsibility (CSR). Understanding the moral tone of CEOs can reveal how they balance ethics in leadership and business decisions, promoting ethical, responsible, and sustainable practices. The research selects CEOs from 15 major automotive companies, significant for their global economic impact and involvement in reputation scandals and crises. The first study examines moral reasoning patterns among CEOs of 15 major automotive companies, significant for their global economic impact and involvement in scandals. Hypotheses are developed based on a comprehensive literature review. Using Weber's method, based on Kohlberg's stages of moral development theory, a moral reasoning categorization is applied to CEOs' written communications in annual reports from 2013 to 2018. Results show an overall positive trend in moral tone, though patterns are unclear and insufficient to prevent scandals short-term. The study finds associations between moral reasoning stages and ethical performance, proposing "tone 'into' the top," illustrating how CEO moral reasoning is influenced by company and external factors. It highlights the importance of CEO moral tone in company-wide ethical behaviors and advocates for more business ethics education. The findings are valuable for firms to enhance corporate social responsibility and ethical performance, anticipate conflicts, and for stakeholders to assess CEOs from this approach. The second study explores how the COVID-19 pandemic has influenced CEOs' moral reasoning and its impact on CSR responses and long-term plans. A qualitative analysis of CEO letters before and after the pandemic onset is conducted using Weber's method, extending its applicability through new examples. Contradicting Jones' issue-contingent model, findings show minimal changes in moral reasoning despite high moral intensity, leading to "moral paralysis" due to the issue complexity. Factors like culture and core values, significantly influenced CEOs' moral reasoning, supporting the "tone 'into' the top" introduced concept. While companies responded positively to the crisis with temporary philanthropic actions, especially among CEOs with higher moral reasoning levels, this did not result in substantial long-term CSR improvements. The study offers insights into the interplay between moral reasoning, high moral intensity scenarios, and CSR responses, informing decision-making for companies, top management, and stakeholders. It stresses the need for further research and attention to moral reasoning implications for businesses and society. The final study broadens its focus to levers available to CEOs in their strategic communication. Despite scholarly efforts to conceptualize business strategic communication, key questions remain unexplored. The study includes a sample of 25 top-performing CEOs across sectors. Through a literature review, several groups of strategic levers are identified. A new empirical approach assesses and categorizes CEO adoption of strategic levers to unveil underlying dimensions. A three-dimensional model illustrates how CEOs articulate strategic levers, leading to their classification into four groups, which indicates there is no singular formula for success. The study signifies strengths and improvable areas, raising CEOs' awareness of the importance of their discourse and offering practical guidance. / Galán Cubillo, J. (2024). CEO Public Discourse, Ethical Approach, and Corporate Social Responsibility. Unveiling CEOs Strategic Levers Toward High Performance [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/210679 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis doctoral se centra en el análisis de las políticas públicas para el fomento de las industrias culturales y creativas (ICC), especialmente en el sector musical, cuya actividad principal está recogida en la Clasificación Industrial Internacional Uniforme (CIIU) con el código 5920, el cual incluye la grabación de sonido y edición musical. Dada la importancia e impacto de este sector en el desarrollo económico de las regiones, más aún desde el auge de las plataformas digitales en el mundo, las actividades incluidas en el mismo se presentan como una gran oportunidad para potenciar el desarrollo económico de una ciudad como Bogotá D.C., capital de Colombia, y reconocida por la UNESCO en el año 2012 como capital musical. Por ello, esta tesis pretende aportar el conocimiento necesario para la elaboración de políticas públicas que fomenten la incidencia de las empresas del sector musical (CIIU 5920) en el desarrollo económico de Bogotá D.C. A partir de una revisión sistemática de la literatura, se identifican las dimensiones clave de las políticas públicas en las ICC a las que dicha literatura les reconoce un mayor impacto en el desarrollo económico, social y cultural de las regiones. Los resultados de esta revisión sirven de base a un análisis comparativo entre determinadas ciudades alemanas y españolas que identifica cuales son los factores que, en cada caso, y en el marco de dichas dimensiones clave, más contribuyen a la generación de desarrollo económico en cada país. A partir de este punto, la tesis se centra en analizar si las políticas públicas implementadas en la capital de Colombia, principalmente en el sector musical, inciden en los factores cuyo impacto se prevé mayor en el desarrollo de la región. La tesis concluye que las políticas públicas para las ICC, especialmente en el sector musical, pueden ser un instrumento eficaz para el fomento del desarrollo económico local. Sin embargo, se requiere un marco regulatorio actualizado y políticas públicas específicas para el sector musical, en especial el clasificado en el CIIU 5920, que fomenten el conocimiento, la innovación, la propiedad intelectual y la colaboración entre actores del sector. De esta forma, esta tesis contribuye al conocimiento sobre el papel de las políticas públicas en el fomento de las ICC y su impacto en el desarrollo económico local y, sus resultados pueden ser utilizados por policymakers para diseñar e implementar políticas públicas más efectivas en el sector musical en Colombia y otras ciudades de América Latina. / [CA] Esta tesi doctoral se centra en l'anàlisi de les polítiques públiques per al foment de les indústries culturals i creatives (ICC), especialment en el sector musical, l'activitat principal del qual està arreplegada en la Classificació Industrial Internacional Uniforme (CIIU) amb el codi 5920, el qual inclou la gravació de so i edició musical. Donada la importància i impacte d'este sector en el desenvolupament econòmic de les regions, més encara des de l'auge de les plataformes digitals en el món, les activitats incloses en el mateix es presenten com una gran oportunitat per a potenciar el desenvolupament econòmic d'una ciutat com Bogotà D. C., capital de Colòmbia, i reconeguda per la UNESCO l'any 2012 com a capital musical. Per això, esta tesi pretén aportar el coneixement necessari per a l'elaboració de polítiques públiques que fomenten la incidència de les empreses del sector musical (CIIU 5920) en el desenvolupament econòmic de Bogotà D. C. A partir d'una revisió sistemàtica de la literatura, s'identifiquen les dimensions clau de les polítiques públiques en les ICC a les quals esta literatura els reconeix un major impacte en el desenvolupament econòmic, social i cultural de les regions. Els resultats d'esta revisió servixen de base a una anàlisi comparativa entre determinades ciutats alemanyes i espanyoles que identifica quins són els factors que, en cada cas, i en el marc d'estes dimensions clau, més contribuïxen a la generació de desenvolupament econòmic en cada país. A partir d'este punt, la tesi se centra en analitzar si les polítiques públiques implementades en la capital de Colòmbia, principalment en el sector musical, incidixen en els factors l'impacte dels quals es preveu major en el desenvolupament de la regió. La tesi conclou que les polítiques públiques per a les ICC, especialment en el sector musical, poden ser un instrument eficaç per al foment del desenvolupament econòmic local. No obstant això, es requerix un marc regulador actualitzat i polítiques públiques específiques per al sector musical, especialment el classificat en el *CIIU 5920, que fomenten el coneixement, la innovació, la propietat intel·lectual i la col·laboració entre actors del sector. D'esta manera, esta tesi contribuïx al coneixement sobre el paper de les polítiques públiques en el foment de les ICC i el seu impacte en el desenvolupament econòmic local i, els seus resultats poden ser utilitzats per *policymakers per a dissenyar i implementar polítiques públiques més efectives en el sector musical a Colòmbia i altres ciutats d'Amèrica Llatina. / [EN] This doctoral thesis focuses on the analysis of public policies for the promotion of the cultural and creative industries (CCIs), particularly in the music sector, whose main activity is classified under the International Standard Industrial Classification (ISIC) code 5920, which includes sound recording and music publishing. Given the importance and impact of this sector on the economic development of regions, especially since the rise of digital platforms worldwide, the activities included in it represent a great opportunity to boost the economic development of a city like Bogotá D.C., the capital of Colombia, and recognized by UNESCO in 2012 as the Music Capital of the World. Therefore, this thesis aims to provide the necessary knowledge for the elaboration of public policies that promote the impact of music sector companies (ISIC 5920) on the economic development of Bogotá D.C. Through a systematic review of the literature, the key dimensions of public policies (PP) for CCIs are identified, which the literature recognizes as having the greatest impact on the economic, social, and cultural development of regions. The results of this review serve as the basis for a comparative analysis between certain German and Spanish cities to identify the factors that, in each case, and within the framework of these key dimensions, most contribute to the generation of economic development in each country. From this point on, the thesis focuses on analyzing whether the public policies implemented in the capital of Colombia, mainly in the music sector, have an impact on the factors whose impact is expected to be greater on the development of the region. The thesis concludes that public policies for CCIs, especially in the music sector, can be an effective tool for promoting local economic development. However, an updated regulatory framework and specific public policies for the music sector, especially those classified under ISIC 5920, are required to promote knowledge, innovation, intellectual property, and collaboration among actors in the sector. In this way, this thesis contributes to the knowledge on the role of public policies in promoting CCIs and their impact on local economic development, and its results can be used by policymakers to design and implement more effective public policies in the music sector in Colombia and other Latin American cities. / Gómez Reyes, FM. (2024). Evaluación y análisis de las políticas públicas para la industria cultural y creativa que incentiven el desarrollo económico: aplicación al sector de producción y edición musical de Bogotá D.C., Colombia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213807 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] La creciente atención global hacia la sostenibilidad y la economía circular ha generado una necesidad urgente de modelos que faciliten la transición de las industrias hacia cadenas de valor más sostenibles y circulares. Esta tesis doctoral se centra en mejorar la sostenibilidad y la circularidad dentro de la cadena de valor fotovoltaica (FV) en España. El objetivo principal es desarrollar un modelo para evaluar y gestionar los impactos ambientales, sociales, económicos y de gobernanza asociados con el sector FV. Para lograr este objetivo, la investigación consta de ocho estudios, incluyendo cuatro artículos de revistas indexadas (tres publicados y uno en proceso), además de artículos académicos nacionales e internacionales y un capítulo de libro. Una contribución importante de esta investigación es el desarrollo del "Modelo Infinito", un modelo teórico-práctico diseñado para abordar las brechas de investigación en la literatura académica. Este modelo cambia el enfoque de los modelos económicos lineales tradicionales a un enfoque circular, integrando el pensamiento sistémico. Utiliza un proceso de tres fases ¿ diagnóstico, acción y evaluación¿ para facilitar la transición de las cadenas de valor. El modelo es ágil, permitiendo una adaptación y crecimiento continuos a medida que surgen nuevos conocimientos. Examina las relaciones entre los actores en los niveles micro, meso y macro, promoviendo soluciones sostenibles y circulares de manera integrada. El Marco Infinito fue validado dentro de la cadena de valor FV en España, donde el potencial de desarrollo circular y sostenible enfrenta desafíos significativos. A pesar de las condiciones favorables para el crecimiento, como la abundante irradiación solar y la estabilidad regulatoria, obstáculos como la oposición pública y la escasez de mano de obra calificada dificultan el progreso. La aplicación del modelo implicó un proceso de consulta en tres etapas con expertos en fabricación, instalación, distribución de energía y procesos de fin de vida. Esta validación proporcionó información útil a través de un análisis de puntos críticos basado en el ciclo de vida, con un enfoque en las dimensiones ambientales, de gobernanza, económicas y sociales. La investigación subraya la eficacia del método en la promoción de la sostenibilidad y la circularidad, validado por actores clave dentro de la cadena de valor FV. Los conocimientos obtenidos pueden orientar las decisiones políticas y las prácticas industriales, ayudando a las organizaciones a incorporar principios de sostenibilidad en sus operaciones, mejorando así su resiliencia y competitividad. Sin embargo, se identificaron varias limitaciones, como la dependencia de bases de datos específicas para la revisión sistemática de la literatura y la necesidad de una mayor validación empírica del Modelo Infinito en diferentes sectores. Las futuras líneas de investigación incluyen la ampliación de la revisión sistemática de la literatura a otros idiomas y bases de datos, el desarrollo de nuevos modelos para la creación de valor y la ampliación de la validación del modelo en organizaciones y sectores diversos. Además, la integración de conocimientos de otras disciplinas, como la sociología, la psicología y la ciencia política, podría enriquecer aún más el enfoque del modelo para promover la sostenibilidad y la circularidad. / [CA] L'èmfasi global creixent en la sostenibilitat i l'economia circular ha portat a una necessitat urgent de marcs comprehensius que faciliten la transició de les indústries cap a cadenes de valor més sostenibles i circulars. Aquesta tesi doctoral se centra en millorar la sostenibilitat i la circularitat dins de la cadena de valor fotovoltaica (FV) a Espanya. L'objectiu principal és desenvolupar un marc complet per avaluar i gestionar els impactes ambientals, socials, econòmics i de governança associats al sector FV. Per aconseguir aquest objectiu, la investigació consta de huit estudis, incloent-hi quatre articles de revistes indexades (tres publicats i un enviat), a més d'articles acadèmics nacionals i internacionals i un capítol de llibre. Una contribució important d'aquesta investigació és el desenvolupament del "Marc Infinit", un model teòric-pràctic dissenyat per a abordar les llacunes de la investigació en la literatura acadèmica. Aquest marc canvia l'enfocament dels models econòmics lineals tradicionals cap a un enfocament circular, integrant el pensament sistèmic. Utilitza un procés de tres fases ¿ diagnòstic, acció i avaluació¿ per a facilitar la transició de les cadenes de valor. El marc és àgil, permetent una adaptació i un creixement continu a mesura que sorgeixen nous coneixements. Examina les relacions entre els actors en els nivells micro, meso i macro, promovent solucions sostenibles i circulars de manera integrada. El Marc Infinit va ser validat dins de la cadena de valor FV a Espanya, on el potencial de desenvolupament circular i sostenible s'enfronta a desafiaments significatius. Malgrat les condicions favorables per al creixement, com l'abundant irradiació solar i l'estabilitat reguladora, obstacles com l'oposició pública i l'escassetat de mà d'obra qualificada dificulten el progrés. L'aplicació del marc va implicar un procés de consulta en tres etapes amb experts en fabricació, instal·lació, distribució d'energia i processos de final de vida. Aquesta validació va proporcionar informació útil a través d'una anàlisi de punts crítics basada en el cicle de vida, amb un enfocament en les dimensions ambientals, de governança, econòmiques i socials. La investigació subratlla l'eficàcia del mètode per promoure la sostenibilitat i la circularitat, validat per actors clau dins de la cadena de valor FV. Els coneixements obtinguts poden orientar les decisions polítiques i les pràctiques industrials, ajudant les organitzacions a incorporar els principis de sostenibilitat en les seues operacions, millorant així la seua resiliència i competitivitat. No obstant això, es van identificar diverses limitacions, com la dependència de bases de dades específiques per a la revisió sistemàtica de la literatura i la necessitat d'una validació empírica més àmplia del Marc Infinit en diferents sectors. Les futures línies de recerca inclouen l'ampliació de la revisió sistemàtica de la literatura a altres idiomes i bases de dades, el desenvolupament de nous models per a la creació de valor i l'ampliació de la validació del marc en organitzacions i sectors diversos. A més, la integració de coneixements d'altres disciplines, com la sociologia, la psicologia i la ciència política, podria enriquir encara més l'enfocament del marc per promoure la sostenibilitat i la circularitat. / [EN] The growing global emphasis on sustainability and circular economy has led to a pressing need for comprehensive frameworks that facilitate the transition of industries toward more sustainable and circular value chains. This PhD thesis focuses on enhancing sustainability and circularity within the photovoltaic (PV) value chain in Spain. The primary objective is to develop a comprehensive framework for assessing and managing the environmental, social, economic, and governance impacts associated with the PV sector. To achieve this goal, the research consists of eight studies, including four articles of indexed journals (three published and one under review), along with national and international academic papers and a book chapter. A major contribution of this research is the development of the "Infinite Framework," a theoretical-practical model designed to address research gaps in academic literature. This framework shifts the focus from traditional linear economic models to a circular approach, integrating systems thinking. It employs a three-phase process¿diagnosis, action, and evaluation¿to facilitate the transition of value chains. The framework is agile, allowing for continuous adaptation and growth as new insights emerge. It examines relationships between stakeholders at micro, meso, and macro levels, promoting sustainable and circular solutions in an integrated manner. The Infinite Framework was validated within the PV value chain in Spain, where the potential for circular and sustainable development faces significant challenges. Despite favorable conditions for growth, including ample solar irradiation and regulatory stability, obstacles such as public opposition and skilled labor shortages hinder progress. The framework's application involved a three-stage consultation process with experts in manufacturing, installation, energy distribution, and end-of-life processes. This validation provided actionable insights through a hotspot analysis grounded in life-cycle thinking, focusing on environmental, governance, economic, and social dimensions. The research underscores the method's effectiveness in promoting sustainability and circularity, validated by key stakeholders within the PV value chain. The insights gained can inform policy decisions and industry practices, helping organizations embed sustainability principles into their operations, thus enhancing resilience and competitiveness. However, several limitations were identified, such as the reliance on specific databases for the systematic literature review and the need for further empirical validation of the Infinite Framework across different sectors. Future research avenues include expanding the systematic literature review to other languages and databases, developing new models for value creation, and extending the validation of the framework across diverse organizations and sectors. Additionally, the integration of insights from other disciplines¿such as sociology, psychology, and political science¿could further enrich the framework's approach to promoting sustainability and circularity. / Esteban Amaro, RI. (2025). Enhancing Sustainability and Circularity in the Photovoltaic Value Chain in Spain: a comprehensive Framework for evaluating Environmental, Social, Economic and Governance impacts [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214641 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] El emprendimiento sostenible (ES) se ha convertido en un tema central de interés en diversos sectores, como academia, sector privado, sector público y la sociedad civil. Este enfoque emerge de la necesidad de crear entornos donde las personas, el planeta, puedan prosperar de manera sostenible, integrando aspectos económicos, sociales, ambientales, políticos y culturales. La definición de ES varía según autor e intereses de investigación (Belz, 2013). Autores como Cohen & Winn (2007) sostienen que el ES conduce a una economía más sostenible a largo plazo a través de oportunidades de negocio, Mientras que Moya et al. (2019) enfatizan la importancia de modelo de negocio que generen ingresos y, al mismo tiempo, preserven el medio ambiente y promueven el bienestar de la sociedad. En el 2015, la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible, que incluye 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, se agrupan en cinco ejes principales: personas, planeta, prosperidad, paz y alianzas, que busca promover el bienestar de las actuales y futuras generaciones de manera inclusiva, equitativa y sostenible, al mismo tiempo que se garantiza la preservación del medio ambiente. La presente tesis doctoral propone aplicar un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los ODS, como una estrategia para garantizar la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles en el tiempo. Para ello se identificaron seis criterios característicos clave: innovación, oportunidad, responsabilidad, calidad, creatividad y capacidad, que se asocian a diferentes variables para construir la estrategia sostenible. La investigación se divide en tres etapas. En la primera etapa, se realiza una revisión bibliográfica exhaustiva de los constructos ES y ODS. En la segunda etapa, se lleva a cabo un análisis de los avances y desafíos de los ODS, partimos analizando 23 países de América Latina y el Caribe, así como 38 a países miembros de la OCDE, con el objetivo de identificar grupos homogéneos de países en función de cada uno de los cinco ejes de los ODS. En la tercera etapa, se desarrolla la base de datos, integrando variables relacionadas con los indicadores de innovación, los ODS, la actividad y actitud empresarial y las condiciones del marco empresarial. Estas variables se utilizan para examinar la relación entre la estrategia sostenible y la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles a través del indicador propiedad empresarial establecida, utilizando un modelo de datos panel desbalanceado de efectos fijos para 48 países durante el periodo 2015 al 2021. Los resultados de la investigación confirman la importancia de la aplicación de las variables de la estrategia sostenible para la implementación del modelo de ES fundamentado en los ODS. Se observa una relación significativa entre las variables relacionadas con la actividad empresarial y las condiciones del marco empresarial con la perdurabilidad de la propiedad empresarial establecida (EBO). Además, se identifica una relación positiva entre los ODS y la perdurabilidad de la EBO. Sin embargo, en el modelo las variables relacionadas con los indicadores de innovación no muestran una relación significativa con la perdurabilidad de la EBO. Esto sugiere que el impacto de la innovación en la perdurabilidad de la EBO podría ser más complejo y dependa de otros factores contextuales, como nivel de desarrollo económico del país o del sector de actividad económica. En conclusión, la investigación proporciona importantes contribuciones a la literatura y la práctica: Proporcionando herramientas y enfoques para orientar y evaluar el impacto de políticas y programas relacionados con emprendimiento, ES, ODS, el espíritu empresarial, entre otros, que facilitan la toma de decisiones más informadas. Esta investigación permitirá abordar los desafíos de la sostenibilidad de manera efectiva y contribuir al desarrollo sostenible en beneficio de todos. / [CA] L'emprenedoria sostenible (ÉS) s'ha convertit en un tema central d'interés en diversos sectors, com a acadèmia, sector privat, sector públic i la societat civil. Este enfocament emergix de la necessitat de crear entorns on les persones, el planeta, puguen prosperar de manera sostenible, integrant aspectes econòmics, socials, ambientals, polítics i culturals. La definició de ÉS varia segons autor i interessos d'investigació (Belz, 2013). Autors com Cohen & Winn (2007) sostenen que l'ÉS conduïx a una economia més sostenible a llarg termini a través d'oportunitats de negoci, Mentres que Moya et al. (2019) emfatitzen la importància de model de negoci que generen ingressos i, al mateix temps, preserven el medi ambient i promouen el benestar de la societat. En el 2015, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que inclou 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, s'agrupen en cinc eixos principals: persones, planeta, prosperitat, pau i aliances, que busca promoure el benestar de les actuals i futures generacions de manera inclusiva, equitativa i sostenible, al mateix temps que es garantix la preservació del medi ambient. La present tesi doctoral proposa aplicar un model d'emprenedoria sostenible fonamentada en els ODS, com una estratègia per a garantir la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles en el temps. Per a això es van identificar sis criteris característics clau: innovació, oportunitat, responsabilitat, qualitat, creativitat i capacitat, que s'associen a diferents variables per a construir l'estratègia sostenible. La investigació es dividix en tres etapes. En la primera etapa, es realitza una revisió bibliogràfica exhaustiva dels constructes ÉS i ODS. En la segona etapa, es duu a terme una anàlisi dels avanços i desafiaments dels ODS, partim analitzant 23 països d'Amèrica Llatina i el Carib, així com 38 a països membres de l'OCDE, amb l'objectiu d'identificar grups homogenis de països en funció de cadascun dels cinc eixos dels ODS. En la tercera etapa, es desenvolupa la base de dades, integrant variables relacionades amb els indicadors d'innovació, els ODS, l'activitat i actitud empresarial i les condicions del marc empresarial. Estes variables s'utilitzen per a examinar la relació entre l'estratègia sostenible i la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles a través de l'indicador propietat empresarial establida, utilitzant un model de dades panell desbalanceado d'efectes fixos per a 48 països durant el període 2015 al 2021. Els resultats de la investigació confirmen la importància de l'aplicació de les variables de l'estratègia sostenible per a la implementació del model de fon ÉS amentat en els ODS. S'observa una relació significativa entre les variables relacionades amb l'activitat empresarial i les condicions del marc empresarial amb la perdurabilitat de la propietat empresarial establida (EBO). A més, s'identifica una relació positiva entre els ODS i la perdurabilitat de l'EBO. No obstant això, en el model les variables relacionades amb els indicadors d'innovació no mostren una relació significativa amb la perdurabilitat de l'EBO. Això suggerix que l'impacte de la innovació en la perdurabilitat de l'EBO podria ser més complex i depenga d'altres factors contextuals, com a nivell de desenvolupament econòmic del país o del sector d'activitat econòmica. En conclusió, la investigació proporciona importants contribucions a la literatura i la pràctica: Proporcionant ferramentes i enfocaments per a orientar i avaluar l'impacte de polítiques i programes relacionats amb emprenedoria, ÉS, ODS, l'esperit empresarial, entre altres, que faciliten la presa de decisions més informades. Esta investigació permetrà abordar els desafiaments de la sostenibilitat de manera efectiva i contribuir al desenvolupament sostenible en benefici de tots. / [EN] Sustainable entrepreneurship (SE) has become a central topic of interest in various sectors, such as academia, the private sector, the public sector and civil society. This approach emerges from the need to create environments where people, the planet, can thrive in a sustainable way, integrating economic, social, environmental, political and cultural aspects. The definition of SE varies according to author and research interests (Belz, 2013). Authors such as Cohen & Winn (2007) argue that SE leads to a more sustainable economy in the long term through business opportunities, while Moya et al. (2019) emphasise the importance of business models that generate income and, at the same time, preserve the environment and promote the well-being of society. In 2015, the United Nations General Assembly adopted the 2030 Agenda for Sustainable Development, which includes 17 Sustainable Development Goals (SDGs) (UN, 2015). These SDGs are grouped into five main axes: people, planet, prosperity, peace and partnerships, which seek to promote the well-being of current and future generations in an inclusive, equitable and sustainable manner, while ensuring the preservation of the environment. This doctoral thesis proposes the application of a sustainable entrepreneurship model based on the SDGs as a strategy to ensure the permanence of sustainable enterprises over time. To this end, six key characteristic criteria were identified: innovation, opportunity, responsibility, quality, creativity and capacity, which are associated with different variables to build the sustainable strategy. The research is divided into three stages. In the first stage, a comprehensive literature review of the SE and SDG constructs is conducted. In the second stage, an analysis of the progress and challenges of the SDGs is carried out, starting with an analysis of 23 countries in Latin America and the Caribbean, as well as 38 OECD member countries, with the aim of identifying homogeneous groups of countries according to each of the five axes of the SDGs. In the third stage, the database is developed, integrating variables related to innovation indicators, the SDGs, entrepreneurial activity and attitude, and business framework conditions. These variables are used to examine the relationship between sustainable strategy and the permanence of sustainable ventures through the established business ownership indicator, using an unbalanced fixed effects panel data model for 48 countries over the period 2015 to 2021. The research results confirm the importance of the application of sustainable strategy variables for the implementation of the SDG-based SE model. A significant relationship is observed between variables related to entrepreneurial activity and business framework conditions with the permanence of established business ownership (EBO). Furthermore, a positive relationship is identified between the SDGs and the permanence of EBO. However, in the model the variables related to innovation indicators do not show a significant relationship with EBO permanence. This suggests that the impact of innovation on EBO permanence might be more complex and depend on other contextual factors, such as the level of economic development of the country or the sector of economic activity. In conclusion, the research provides important contributions to literature and practice: Providing tools and approaches to guide and assess the impact of policies and programmes related to entrepreneurship, SE, SDGs, entrepreneurship, among others, facilitating more informed decision-making. This research will enable to address sustainability challenges effectively and contribute to sustainable development for the benefit of all. / Benavides Sánchez, EP. (2024). Propuesta de un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los objetivos de desarrollo sostenible [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206836 / Compendio