Aquesta tesi està emmarcada en un projecte més ampli, adreçat a desenvolupar una metodologia d'anàlisi textual capaç de copsar, sinó en la seva totalitat sí almenys en part, l'estructura de la vivència expressada en els escrits auto-descriptius. La concepció de base és la del constructivisme de l'experiència, segons el qual els fets (vivències o esdeveniments) no tenen un valor substantiu en si mateixos sinó a través d'un procés de (re)construcció psicològica. El projecte s'inspira en allò que Villegas (1981) desenvolupa i delimita com a Anàlisi Existencial, la qual va ésser já aplicada per a l'estudi de casos (Binswanger, 1945; 1947; 1949; Sartre, 1946; 1952; 1971-1972). Però tot i amb la seva lucidesa per realitzar aquestes anàlisis, aquests autors no ens van deixar una metodologia rigorosa. Així doncs, l'objectiu principal d'aquesta tesi és dissenyar una metodologia de significació i rellevància psicològica per a l'anàlisi de textos autobiogràfics.El gènere autobiogràfic no és un simple epifenomen de la literatura sinó un fenomen de dimensions històriques, psicològiques i socials. Les ciències humanes (p.e. Antropologia, Sociologia, Història...) han emprat sovint l'estudi (auto)biogràfic per a la reconstrucció d'un món determinat per unes característiques culturals i històriques específiques.Pel que fa a la Psicologia, en els darrers anys, amb l'emergència de l'anomenat paradigma cognitiu, i el reconeixement creixent del paper actiu de l'individu en la conducta s'ha afavorit la consideració, no sense reserves, dels documents personals com a font de dades psicològiques, seguint així el suggeriment de G.W. Allport (p.e. 1942).L'anàlisi de textos autobiogràfics precisa d'una metodologia específica però, alhora, aquesta metodologia s'ha de basar en un marc teòric determinat que respongui a un enfocament concret. El marc teòric escollit per a aquesta finalitat ha estat la Teoria de les Construccions Personals de G.A. Kelly. La possibilitat d'analitzar les construccions d'un individu i estudiar llurs interrelacions per tal d'identificar l'estructura nuclear central que organitza la globalitat del sistema, ens sembla una de les millors maneres per delimitar allò que els existencialistes anomenen Projecte Existencial. G.A. Kelly va presentar aquesta teoria en la seva obra magna "The Psychology of Personal Constructs" (1218 pàgines) el 1955. El seu abast va més enllà d'una teoria de la personalitat; podria considerar-se una teoria dels processos humans que integra àrees típicament i tòpicament separades com percepció, memòria, aprenentatge, pensament, llenguatge, motivació, emoció, i personalitat. A més, proposa una metodologia d'avaluació i un enfocament terapèutic força interessants. Tanmateix, aquesta teoria no ha tingut una recepció considerable fins a la dècada dels setanta. Des d'aleshores es va consolidant un moviment internacional que treballa per desenvolupar aquesta perspectiva teòrica i cerca aplicacions innovadores, el qual ha arrelat molt notablement al Regne Unit, a més del país on es va originar, els Estats Units.Hi ha diversos factors que han afavorit aquesta consolidació. El primer té a veure amb un moviment més ampli, generat en un ámbito multidisciplinar configurat per la Física Quàntica, la Biologia i la Cibernètica entre d'altres, que ha tingut també un cert impacte en la Psicologia de la Personalitat, Social, Cognitiva i troba un paral.lelisme important en l'obra de Piaget.Kelly anomena la seva posició epistemològica bàsica Alternativisme Constructiu. Concep que la realitat no es manifesta a la persona directament sinó a través de les seves Construccions Personals. Així, es pot construir la realitat de formes alternatives. Les arrels d'aquest pensament es troben en el funcionalisme de Dewey i James, i en el pensament del filòsof neokantià Vaihinger.La Teoria de les Construccions Personals s'estructura al voltant d'onze corolaris que pretenen desenvolupar el postulat fonamental, segons el qual els processos d'una persona es canalitzen psicològicament en la forma que anticipa els esdeveniments. Mitjançant la Construcció Personal, és a dir la captació simultània de la similitud i diferència entre els esdeveniments, la persona comprèn la realitat i anticipa el futur. Aquesta doble dimensió de les Construccions Personals, la integrativa i la predictiva la constitueix en predecessora dels esquemes o scripts de la Psicologia Cognitiva moderna.Des d'aquesta perspectiva l'ésser humà és com un científic que va posant a prova hipòtesis (construccions), les quals es validen o s'invaliden en allò que esdevé per a Kelly un experiment: la conducta. Certament, aquest procés de construcció no és merament cognitiu (ni conscient) sinó que governa tota l'activitat humana orientada, segons Kelly, a l'anticipació d'esdeveniments i a la millora de la capacitat predictiva del sistema de Construccions Personals de l'individu.També l'avaluació kelliana se centra en aquesta unitat bàsica. Les construccions poden ésser captades en procediments d'entrevista o bé mitjançant textos. Entre els primers hi ha l'entrevista d'escalament i la tècnica de graella. Però tret de l'autocaracterització, poca atenció s'ha dedicat a l'avaluació de construccions obtingudes de textos.La graella és, de bon tros, el procediment més conegut per a l'avaluació de Construccions Personals. Consisteix en una mena d'entrevista estructurada on s'eliciten construccions de la persona rellevants d'acord amb els propòsits de la investigació, les quals ha d'aplicar a una sèrie d'elements del seu propi món personal. Així s'obté una matriu de construccions x elements que pot ésser analitzada per diversos procediments matemàtics d'entre els quals destaquen els procediments de reducció de dades i l'anàlisi d'agrupaments ("clusters"). De fet es distingeixen tres tipus d'interpretació psicològica d'una graella. La primeraconsisteix en el càlcul d'índexs de mesura que pretenen copsar unes característiques determinades del sistema avaluat. La segona parteix de la comparació de diverses graelles bé sigui en moments diferents d'una mateixa persona (p.e. abans i després d'un tractament) o de persones diferents. La tercera forma d'interpretació és qualitativa, i compta entre les seves eines potencialment més acurades amb l'anàlisi de contingut.En revisar l'evolució teòrica i aplicada de l'enfocament kellià es palesa l'efecte limitador de l'ús gairebé exclusiu d'una sola tècnica d'avaluació. Tot i que això ha permès un desenvolupament aplicat molt considerable en àrees ben diverses de la Psicologia (clínica, social, evolutiva, industrial) i d'altres disciplines (p.e. educació, arquitectura, publicitat, intel.ligència artificial), aquesta expansió no s'ha reforçat prou amb avenços teòrics i investigació bàsica. Tanmateix, segueix sent un enfocament d'elecció si es desitja copsar els significats personals de l'individu amb una metodologia rigorosa.Les característiques del material autobiogràfic, en les seves modalitats d'epistolaris, diaris, memòries i autobiografies, fan inviable l'aplicació directa de la graella al text. Una de les principals dificultats per a aquesta aplicació rau en que l'autor aplica espontàniament construccions a personatges del seu món (elements) però no necessàriament les mateixes a cadascun. Per tant, la matriu "elements x construccions" presenta massa caselles en blanc per ser analitzada. Hem hagut d'elaborar doncs, un disseny de procediments que, tot j emular la graella, s'adapta a les singularitats del text.El primer pas d'aquest disseny consisteix en l'elicitació sistematitzada dels elements i construccions que expressa l'autor. Per a això ens basem en una classificació general que permet l'operacionalització dels diversos tipus de construccions i elements així com la delimitació d'aquelles tipologies que resultin més rellevants per a la indagació psicològica. Els criteris de registre de construccions i elements són bàsicament gramaticals, tot i que cal complementar-los en algunes ocasions amb apreciacions semàntiques.El segon pas d'aquest disseny suposa el tractament matemàtic de les matrius de dades resultants dels fulls de registre on s'han anotat les construccions i elements elicitats. Un primer tipus d'anàlisi el constitueix l'anàlisi de l'ambivalència i l'anàlisi situacional que a manera de filtre proporcionen unes dadcs més "coherents" una vcgada destriats alguns efcctes paral.Iels a canvis situacionals. A la matriu de dades resultant d'aquestes procés se li aplica una anàlisi simètrica i asimètrica de construccions i elements. Ambdues consisteixen en anàlisis d'agrupaments, però la diferència rau en que en la simètrica el coeficient de (dis)similitud parteix de l'assumpció de simetria de les relacions entre construccions o clements. L'anàlisi asimètrica, en canvi, considera, en concordància amb la Teoria de les Construccions Personals, l'existència de relacions jeràrquiques (simètriques) entre construccions i entre elements. En conseqüència empra el coeficient o utilitzat també en aquest sentit per Gara i Rosenberg (1979). En ambdós tipus d'anàlisi s'obtenen dendrogrames com a procediment per mostrar gràficament l'estructura de similituds entre construccions i entre elements.Aquestes anàlisis matemàtiques permeten aplicar algunes de les formes d'interpretació psicològica ja descrites en la graella i altres de noves. Entre les ja descrites es compta amb la redefinició d'alguns índexs de mesura psicològica que amb algunes transformacions es poden aplicar també a les dades textuals. Així mateix, hi ha alguns aspectes de l'anàlisi qualitativa de graelles que, amb Ies modificacions pertinents, poden ser útils per a la interpretació de les dades textuals. S'han elaborat també dues formes d'interpretació psicològica característiques del mètode que proposem. La primera, l'anàlisi jeràrquica, pretén descriure algunes propietats jeràrquiques de les construccions, seguint el model teòric de Chiari et al (1985) per a la modelització de l'estructura jeràrquica del Sistema de Construccions Personals, estudiat en l'apartat teòric de la tesi. L'altra forma d'interpretació psicològica de les dades textuals consisteix em l'anàlisi de les principals relacions diàdiques entre els personatges descrits en el text autobiogràfic.En relació al mètode que presenta aquesta tesi cal fer algunes consideracions: (1) els aspectes de fiabilitat i validesa romanen encara poc explorats, tret per altra banda característic d'un instrument com aquest de nova creació; (2) la seva potencialitat per a l'aplicació a altres tipus de textos (literaris, transcripcions d'entrevistes clíniques, estudis de casos...); (3) les limitacions que imposa el mètode, pel que fa a extensió i contingut psicològic, no permeten encara un ÚS massiu sinó selectiu.Concloem amb la pretensió d'haver desenvolupat un instrument metodològic que, tot i les seves limitacions, permet dur a terme una anàlisi rigorosa del material autobiogràfic de manera que es poden manifestar de forma sintètica i gràfica les relacions entre les principals dimensions emprades per l'autor per estructurar el seu món interpersonal, i les similituds, diferències i interrelacions percebudes entre els personatges més importants descrits en el text. Tot plegat dóna una idea del mapa personal de l'autor en termes esquemàtics i directes. A més es preveuen unes possibilitats de desenvolupament molt àmplies si es complementa aquest instrument amb altres metodologies d'anàlisi textual com l'anàlisi de contingut, l'anàlisi estilística en les seves diverses formes, l'anàlisi del discurs i l'anàlisi de les estructures narratives, entre altres. Tot plegat configura un esdevenidor prometedor per a l'anàlisi rigorosa dels textos de significació psicològica. / This work intends to develop a method for textual analysis in order to grasp the structure of the author's experience as expressed in self-descriptive texts. The theoretical framework assumed for this design is G. Kelly's Personal Construct Theory. He presented the "man-the-scientist" metaphor according to which man builds up theories (constructs) to understand and anticipate his experience of reality, and carries out experiments through his behaviour which in turn validate or invalidate those constructs. We aim to analyze the author's constructs in order to identify the core structure that organizes the whole Personal Construct System. Our method was inspired by the Repertory Grid, the main technique for the assessment of Personal Constructs. However, it has been specifically designed for self-descriptive texts. In the first step of our design some procedures for the selection and elicitation of constructs and elements are defined. In the second step the constructs and elements which have been registered are transformed into a binary data matrix to which a symmetric and an asymmetric two-way cluster analysis it's performed. These analyses constitute the database for the four types of psychological interpretation designed: measures of construing, delimitation of the hierarchical level of the constructs, dyadic analysis and qualitative analysis. This method requires using texts which cover a vide range or the author's life span. It is specially suited to the analysis of interpersonal construing. However, it could be adapted to other areas of construing. It has been applied to three cases: Jenny (presented by G. Allport), and the poets M. Manent and P. Neruda. In concluding we presume that we have developed a systematic and rigorous method which is capable of grasping the author's personal meaning. This is done by the plotting or the main axes of meaning that structure her world and the relationships among the significative people. These results enable us to guide our inquiry into the author's world rather than being satisfied with mere interpretation.

La presente tesis doctoral tiene como objetivo contrastar la influencia que los Sistemas de Gestión Ambiental (SGA), las Creencias Ambientales, los Valores individuales, los Aspectos Sociodemográficos y los Indicadores Ambientales pueden tener sobre los Comportamientos Proambientales (CPA) de trabajadores brasileños. Igualmente se busca establecer relaciones entre estas variables y obtener un modelo predictivo del citado comportamiento.Con dicho objetivo se ha construido el marco teórico, teniendo en cuenta la integración de temas provenientes de 4 amplias ramas teóricas: Psicología de las Organizaciones, Psicología Ambiental, Psicología Social y Gestión Ambiental. Por esta razón, las variables que componen nuestro modelo de investigación tienen puntos en común y están organizadas según los siguientes apartados: Medio Ambiente y Organizaciones, Comportamiento Proambiental, Creencias Ambientales y Valores Personales. Desde el punto de vista empírico, se ha trabajado con los datos obtenidos en una muestra de trabajadores brasileños (n=554) pertenecientes a 11 empresas. Las herramientas utilizadas para la recogida de información de las variables del estudio han sido la Escala de Comportamientos Ecológicos, la Escala de Creencias Ambientales, el Perfil de Valores de Schwartz (versión de 21 ítems), Datos Sócio Demográficos (Edad, Sexo, Puesto de Trabajo, Antigüedad Nivel de Estudios) e Indicadores Ambientales. Con respecto a estos últimos, logramos verificar si los trabajadores eran procedentes del Área Ambiental, si habían realizado Formación Ambiental alguna vez o en los últimos dos años, sus percepciones sobre la promoción de conciencia ambiental, y la claridad de la política ambiental de la empresa de procedencia. En cuanto a la explotación de los datos, y habiendo realizado previamente un análisis descriptivo de los mismos, se ha procedido a la verificación de las hipótesis planteadas a través de los diversos procedimientos inferenciales y técnicas multivariantes. Los resultados indican que los Comportamientos Proambientales presentan diferentes puntuaciones en los tres grupos de trabajadores analizados, subdivididos por tipo de empresa conforme nuestros objetivos de investigación (Certificada, No certificada con Política Ambiental (1) y No certificada sin Política Ambiental (2) ). La presente investigación ha validado el modelo predictivo de Comportamiento Proambiental. A pesar de que la potencia explicativa del mismo no ha resultado extraordinaria, nos ha permitido concluir que los aspectos más incisivos en el conjunto de Comportamientos Proambientales son las dimensiones de valor Autotrascendencia y Autopromoción, las Creencias Ecocéntricas, la Formación Ambiental, el Sexo, la Edad y el Tipo de Empresa Certificada. Respecto a las variables que más se discriminan en el Grupo I (trabajadores procedentes de empresa certificada) destacamos la dimensión de Comportamiento Proambiental Global; las dimensiones de valor, Autotrascendencia y Conservación; las dimensiones de Creencias Ambientales y Creencias Ecocéntricas; las sociodemográficas el Nivel de Estudios y Edad. El estudio sugiere que el acceso a estos resultados contribuye a la retroalimentación de los efectos de los Sistemas de Gestión Ambiental en los comportamientos proambientales de sus trabajadores. Además, la presente investigación contribuye tanto a la investigación teórica, por contemplar estos aspectos de manera integrada, como a la práctica organizacional, ya que el acceso a la comprensión de las relaciones entre tales variables sirve de indicación para una futura intervención. NOTAS:(1) Consideramos que la empresa posee Política Ambiental declarada en el momento del estudio.(2) Consideramos que la empresa no posee Política Ambiental declarada en el momento del estudio. PALABRAS CLAVE: Sistemas de Gestión Ambiental, Comportamientos Proambientales, Creencias Ambientales, Valores Personales, Trabajadores Brasileños. / The present study uses a model to check the relations between the pro environmental behaviors (global and five dimensions) of three groups of Brazilian workers, through the comprehension of the relationships between environmental beliefs, personal values, social demographic data of the workers and companies' environment indicators about the behaviors, from different types of companies: Group I (certified by environmental standard), Group II (not certified without environment policy), and Group III (not certified with environmental policy). Finally the model studies the power of discriminations of the explanatory variables of pro environmental behavior may have facing the differentiation of the three study groups. Concerning the first objective, to verify the differences between the types of companies, it was verified that there was a significant difference, especially between Group I against Groups II and III. Regarding the second objective, the relationship between predictable variables and pro environmental behavior, the variables that have positive relationship with overall pro environmental behavior (R2=0,178) are: self transcendence (p=0,000; β=0,153) and type of certified company (p=0,001; β=0,191). Ecocentric beliefs were associated meaningfully with four of the five dimensions of the pro-environment behavior (Recycling: β=0,064; p=0,578) and no significant differences were verified between the three groups (p=0,566). Differences were observed in the anthropocentric beliefs the sample of workers from the certified company vs. workers from non-certified company (with and without environment policy). Gender, age and educational level have presented significant relationships with overall pro environment behavior. The third objective was to verify the power of discriminations of the model from the three Groups, it has been found with 80,9% that this function has the ability to classify properly the samples of workers from Group I. The study concludes that the type of certified company is a predictor variable of pro environment behaviors and suggests that familiarity with environmental management affects positively in the decision of behaving in a responsible manner outside the organization. KEY WORD: Environmental Management Systems, Pro Environment Behaviors, Personal Values, Brazilian Workers.

Thesis (M. Soc. Sc.)--University of Waikato, 2007. / Title from PDF cover (viewed April 30, 2008). Includes bibliographical references (p. 149-156)

Cette thèse aborde un phénomène du changement linguistique spécifique à la langue française en tant que langue romane : la généralisation de l’emploi des personnels sujets considérée comme acquise au 17e siècle. Les relevés opérés dans un corpus littéraire en prose réparti sur le 16e s. montrent que cette progression, bien qu’elle soit continue, est inégale selon que les personnels sujets réfèrent au locuteur ou à l’allocutaire de la situation contextuelle ou qu’ils réfèrent à un élément cotextuel. Aussi, pour expliciter cette disparité, cette étude s’appuie sur l’hétérogénéité interne au paradigme des personnels sujets et distingue les personnels déictiques locutifs je/nous, et allocutifs tu/vous, et les anaphoriques il(s)/elle(s), et propose la raison énonciative comme principal facteur d’emploi. Elle s’efforce de démontrer que leur emploi correspond à un choix émanant de l’énonciateur qui s’effectue dans des cadres cotextuels repérables, illustrés par deux corpus, les assertions fictionnelles postérieures à un discours direct fictif (chap. 3) et un ensemble de propositions subordonnées (chap. 4). Dans le premier, le recours aux personnels sujets quel que soit leur mode référentiel pallie une saturation textuelle traditionnelle en voie de disparition. Dans le second, l’énonciateur (fictif ou fictionnel) signifie son intention de prendre en charge la représentation des instances de la situation coénonciative (je ou vous) au lieu de la laisser à l’initiative de son allocutaire. Au terme de cette thèse, le passage d’une morphosyntaxe variée à la progressive fixation de l’ordre phrastique PSV se trouve justifiée par trois critères, énonciatif, pragmatique et textuel. / This thesis addresses a phenomenon of language change specific to the French language as a Romance language: the generalisation of the use of subjective personals considered asestablished on the end of the 16th century. The listings extracted from a literary corpus inprose show that, even though it has a significantly evolution, the progression depends on whether the subjective personals refer to the locutor or to the allocutor in the context or if theyrefer to the co-text. To explain that the discrepancy, this study is based upon the internal heterogeneity of the paradigm in subjective personals, making the difference between the first person deictic personals je/nous, the second person ones tu/vous and the anaphoric subjectivepersonals il(s)/elle(s), and it gives an enunciative reason as the main factor of use. To us, their use corresponds to a choice by the enunciator, choice made within a defined co-text, illustrated by two corpus: fictional assertions posterior to a fictitious direct speech (chap. 3) and a set of dependent clauses (chap.4). In the first one, resorting to subjective personals regardless of their referential mood compensates for a traditional textual saturation which ison its ellapsing way. In the second one, the (fictitious or fictional) enunciator signifies his intention to be responsible for the representation of the co-enunciative situation’s occurrences instead of leaving it to his allocutor’s initiative. At the end of this thesis, the transition from a mutable morphosyntax to the progressive fixation of the SP V sentential order will be justifiedby three different criteria, enunciative, pragmatic and textual.

<p>Today’s schools agrees that there are students that are in need of special help in school, but how this help best connects to the students can the schools not agree about.</p><p>That’s why I in this essay have chosen to look closer at four different compulsory schools and they’re teaching of students requiring special help. I choose to look at two community schools and two open schools.</p><p>The aim with this essay is to see if the teaching of students in need of special help is different or the same on the four schools. One of the theories that I have used is Haug´s theory about segregated and included integration.</p><p>In my essay I have used qualitative research interview. I have interviewed one person from each school management.</p><p>The result shows that it is not the way the schools teach the students that is important, instead the schools see the contacts between families and the school and the personals attitude agents the students as the most important factor when they work with this students.</p>

Today’s schools agrees that there are students that are in need of special help in school, but how this help best connects to the students can the schools not agree about. That’s why I in this essay have chosen to look closer at four different compulsory schools and they’re teaching of students requiring special help. I choose to look at two community schools and two open schools. The aim with this essay is to see if the teaching of students in need of special help is different or the same on the four schools. One of the theories that I have used is Haug´s theory about segregated and included integration. In my essay I have used qualitative research interview. I have interviewed one person from each school management. The result shows that it is not the way the schools teach the students that is important, instead the schools see the contacts between families and the school and the personals attitude agents the students as the most important factor when they work with this students.