El sector uruguayo de la cuenca de Laguna Merín es objeto de investigaciones arqueológicas desde hace aproximadamente 30 años. Arqueológicamente, se caracteriza por la gran abundancia de yacimientos monticulares, que se distribuyen por toda la región, pero asociados fundamentalmente a tierras bajas y cursos de agua. Los modelos sociales propuestos plantean la existencia de sociedades cazadoras-recolectoras horticultoras que a partir del circa 4000 A.P. atravesaron un proceso de cambio social, vinculado a los cambios climáticos y paleoambientales del Holoceno, que implicó el aumento de la sedentarización y la territorialización, la utilización de los montículos como espacios funerarios, la adopción de la tecnología cerámica, la producción de vegetales domesticados y el surgimiento de aldeas y arquitectura pública, entre otros rasgos. En este contexto de cambio y transformación social, la evidencia arqueofaunística se interpretó en el marco de un aumento progresivo del espectro de animales explotados, pero en una gestión estructurada en torno a una pocas especies que aportarían la mayor parte de la biomasa animal consumida: los cérvidos en los sitios continentales y los pinnípedos en la costa atlántica. En esta tesis se aborda la gestión de los recursos animales en la prehistoria de esta región a partir del análisis del material arqueofaunístico del sitio Ch2D01, excavación IA (2000-290 años A.P.) y comparación y articulación con la información arqueofaunística disponibles para otros sitios tanto continentales como costeros. El conjunto arqueofaunístico de este sitio fue seleccionado por su gran abundancia, que supera ampliamente a todos los conjuntos analizados hasta el momento y su buen estado de conservación. El análisis se centró por un lado en cuestiones arqueotafonómicos, tanto en lo que tiene que ver con los agentes tafonómicos naturales como los antrópicos y los relacionados a la propia investigación. Por otro lado, el estudio caracterizó la muestra tanto a nivel taxonómico, como anatómico y cualitativo. Este análisis, y su articulación con la información regional ha aumentado significativamente el conocimiento de la gestión prehistórica animal de esta región y relación con el entorno. Tafonómicamente, se trata de un conjunto con escasas modificaciones de origen animal y vegetal, pero con importante presencia de concreciones carbonáticas, una muy buena preservación y sin daño por rodamiento. El principal gente modificador del conjunto fue la propia investigación arqueológica, que a través de la aplicación de metodologías diferenciales de excavación que impactó en la recuperación de los restos de menor tamaño y por lo tanto en la representatividad de los taxones más pequeños. El espectro taxonómico y su comportamiento diacrónico, sugieren una gestión animal que se apoya en unas pocas especies fundamentales (ciervo de los pantanos, venado de campo, apereá, nutria, ñandú y carpincho). A partir del comportamiento de estas especies, en esta tesis se plantea como hipótesis la existencia de un manejo del venado de campo próximo a la ranchería y el control de rebaños y de la protodomesticación del apereá. Se plantea la necesidad de desarrollar líneas de investigación tales como el ADN antiguo y la biometría como forma de profundizar en esta hipótesis. / The Uruguayan sector of the Laguna Merin Basin has been the subject of archaeological research from about 30 years ago. It is characterized archaeologically by the abundance of mounds, which are distributed throughout the region, but mainly related to lowlands and waterways. The proposed social models suggest the existence of hunter-gatherer and horticultural societies by circa 4000 B.P. They went through a process of social change, linked to Holocene climate and paleoenvironmental change, which involved increasing sedentarism and territoriality, the use of the mounds as burial sites, the adoption of ceramic technology, the production of domesticated plant and the emergence of villages and public architecture, among other features. In this context of change and social transformation, arqueofaunal evidence was interpreted as corresponding to a gradual increase of the range of exploited animal resources. Although the exploitations strategy was structured around a few species that would provide most of the animal biomass consumed: deer in continental sites and seals on the Atlantic coast. The management of animal resources in the prehistory of this region is analyzed through the analysis of the archaeofaunal assemblage from the site Ch2D01, excavation IA (2000-290 B.P.) and comparison and linkage with other archaeofaunal information available for both sites inland and coastal. This site was selected for its abundance, which exceeds by far all other archaeozoological samples analyzed so far, and for its good general preservation and contextual record. The analysis is focused on one hand on archaeotaphonomic issues, having to do with both, natural and anthropogenic taphonomic agents, but also related to the research itself. Furthermore, the study shows the influence of those agents in the anatomical and qualitative composition of the sample. This analysis, and its coordination with the regional information have significantly increased the understanding of prehistoric animal management in this region and its relationship with the environment. Taphonomically, the assemblage shows few modifications due animal or vegetal activity, but there is a significant presence of carbonate concretions. The preservation of animal remains in the site is very good showing few traces of wearing. The main taphonomic bias was the archaeological research itself, because the application of differential methods of excavation and recovery reduces the representativeness of the smaller taxa. The taxonomic spectrum and diachronic behavior suggest an animal management that relies on a few key species (marsh deer, pampas deer, aperea, otter, rhea and capybara). This thesis hypothesizes the existence of a rancher like management of the pampas deer with control of herds and a protodomestication of apereá. The development of other research areas such as ancient DNA and biometrics is needed go deeper in the verification of this hypothesis.

La ocupación humana del extremo sur de Sudamerica tuvo lugar a fines del Pleistoceno, hace unos 11000 años atrás. Las poblaciones que llegaron a habitar esta región eran cazadoras recolectoras que lo hicieron en un período de grandes cambios ambientales que pudieron provocar, en conjunto con los humanos, la extinción de la denominada Megafauna pleistocénica. El extremo sur fue entonces el término de un largo recorrido que comenzara decena de miles de años atrás en Africa cuando los primeros humanos modernos comenzaron a desplazarse por varios continentes. Una vez que uno se apercibe del escenario natural y sus cambios y del avance del tiempo y los cambios culturales que se produjeron a medida que este avanzaba, y dado que el registro arqueológico es discontínuo, cabe preguntarse acerca de que pasó con las primeras poblaciones y si estas devinieron finalmente aquellas conocidas históricamente. Porque, tal como se plantea en uno de los capítulos de este trabajo, pudo ser también que por factores externos algunos pudieron fracasar en su empeño de establecerse en estas nuevas tierras. Nuestra intención es aportar con un examen crítico de las evidencias paleoambientales y arqueológicas tratando de ver cuales son los nuevos desafíos en torno al Poblamiento Temprano de la región. Igualmente, trataremos de comprender que pasó con las poblaciones humanas de la isla Tierra del Fuego durante el Holoceno Temprano y Medio a la luz de algunos datos que apuntan a una catástrofe cuya magnitud real desconocemos pero pudo poner en vilo a una buena parte de la población. Finalmente, el examen de los datos arqueológicos, etnohistóricos, linguisticos y genéticos nos acercan a la comprensión de panorama cultural general de las sociedades que habitaban Fuego-Patagonia al tiempo de la llegada de los europeos y su ulterior desaparición. / The Human occupation of the southern tip of South America took place at the end of the Pleistocene, about 11000 years ago. People who came to inhabit this region were huntergatherers that did in a period of major environmental changes that could cause, together with humans, the so-called Pleistocene Megafaunal extinction. The South end was the end of a long journey that started ten of thousands of years ago in Africa when the first modern humans began to move through several continents. Once one has perceived the natural scenery and its changes and the progress of time and cultural changes that occurred as this progressed, and since the archaeological record is discontinued, have to wonder about what happens or became the first populations, and if these became finally those groups known historically. Because, as it arises in one of the chapters of this work, might be also that by external factors some could fail in its efforts to establish itself in these new lands. Our intention is to contribute with a critical examination of the paleoenvironmental and archaeological evidence, trying to see what new challenges we have to cope in the study of the early settlement of the region. Also, we will try to understand what happened to human populations of the island of Tierra del Fuego during the early and midle Holocene in the light of some data that point out to a catastrophe whose real magnitude we don't know but could play a good part of the population on failure to stablish in this new land. Finally, we hope that the examination of genetic, linguistic, ethnohistorical and archaeological data bring us closer to the understanding of cultural overview of societies that lived in Fuego-Patagonia at the time of the arrival of the Europeans and their subsequent disappearance.

L'objectiu d'aquesta tesi és comprendre el passat amazònic i especialment la suposada nació omagua per poder avançar investigacions futures en arqueologia de camp. Els/les suposats/des omagues varen ser un dels majors grups precolombins de l'Amazònia. Haurien dominat el curs mitjà del riu Amazones, el curs mitjà del riu Napo, i la confluència d'aquest riu amb el Coca, ja a la selva de muntaña. En arqueologia se'ls ha vinculat amb la Fase policroma Amazònica, concretament amb la Subtradició Miracanguera (després inserida a la Guarita), i en especial amb la Fase Napo. Fonts etnohistòriques els citen com a bons canoers, amb una flota fluvial que els permetia dominar les principals xarxes d'intercanvi; amb característiques similars com la deformació cranial, l'ús de vestimenta de cotó amb dibuixos geomètrics multicolors, arracades, anells de nas, i pitreres d'or, l'ús d'armes com la llançadora de javelina, la “macana”, escuts, grans caps polítics i tinença d'esclaus. Tot això fa pensar que tenien una estructura social que podria associar-se a la categoria evolucionista de “cacicazgue”, amb cacics o caps el poder polític dels quals abastaria més d'un poblat. L'esplendor d'aquesta suposada nació decau amb la colonització europea, incloent baixada poblacional a causa d’epidèmies i de l' esclavisme, i amb l’homogeneïtzació cultural per mitjà de les reduccions religioses. Si bé en els segles XIX i XX sembla que hagin de desaparèixer, a finals d'aquest i principis del segle XXI processos d’etnogènesi fan renéixer certa identitat cultural comuna per al reclam de drets col·lectius. / El objetivo de esta tesis es comprender el pasado amazónico y en especial la supuesta nación omagua para poder avanzar investigaciones futuras en arqueología de campo. Los/as supuestos/as omaguas fueron uno de los mayores grupos precolombinos de la Amazonia. Habrían dominado el curso medio del rio Amazonas, el curso medio del rio Napo, y la confluencia de este rio con el Coca, ya en ceja de selva. En arqueología se los ha vinculado con la Fase Polícroma Amazónica, concretamente con la Subtradición Miracanguera (luego incorporada a la Guarita), y en especial con la Fase Napo. Fuentes etnohistóricas los citan como buenos canoeros, con una flota fluvial que les permitía dominar las principales redes de intercambio de la zona; con características similares como la deformación craneal, el uso de vestimenta de algodón con dibujos geométricos multicolores, pendientes, narigueras, y pecheras de oro, el uso de armas como la estólica y la macana, escudos, grandes jefes y tenencia de esclavos. Todo ello hace pensar que tenían una estructura social que podría asociarse a la categoría evolucionista de “cacicazgo”, con caciques o jefes cuyo poder político abarcaría más de un poblado. El esplendor de esta supuesta nación decae con la colonización europea, incluyendo bajada poblacional debido a epidemias y al esclavismo, y homogeneización cultural por medio de las reducciones religiosas. Si bien en los siglos XIX y XX parece que vayan a desaparecer, a finales de éste y principios del siglo XXI procesos de etnogénesis hacen renacer cierta identidad cultural común para el reclamo de derechos colectivos. / The aim of this thesis is to understand the Amazonian past and especially the alleged omagua nation so to advance future research in field archeology. The alleged Omaguas were one of the largest pre-Columbian Amazonian groups. They would have controled the middle reaches of the Amazon River, the middle reaches of the Napo River, and the confluence of this river with Coca River, in the mountain jungle. In archaeology they have been linked with the Amazonian Polychrome Tradition, mainly with the Miracanguera Subtradition (later under the Guarita Subtradition), and especially with the Napo Phase. Ethnohistorical sources cite them as good canoeists, with a river fleet that allowed them to dominate the major exchange networks; with similar characteristics such as cranial deformation, wearing cotton dresses with geometric and multicolored designs, earrings, nose rings and gold breastplates, the use of weapons such as the spear-thrower and baton, and shields, having big chiefs and owning slaves. This leads to the assumption that they had a social structure that could be associated with the evolutionary status of "chiefdom" with caciques or chiefs whose political power would cover more than one village. The splendor of this alleged nation decays with European colonization, including population decline due to epidemics and slavery, and due to cultural homogenization through religious reductions. Although in the nineteenth and twentieth centuries they seem likely to disappear, by the end of last century and early twenty-first century ethnogenesis processes make rebirth some common cultural identity for claiming collective rights.

Els objectius d’aquesta tesi es centren en incidir en les problemàtiques històriques entorn a les modalitats d’adquisició i accés als recursos animals en relació a la posició social; la pràctica de produccions d’origen animal especialitzades durant l’època medieval, i la seva distribució; l’organització del consum dels recursos d’origen animal a finals de l’edat mitjana i inicis de la moderna; i les qüestions relatives a la cuina i les tècniques culinàries de l’època. La tesi s’ha centrat en la revisió i avaluació de la documentació i dades disponibles sobre la gestió animal entre els segles VIII i XVII a la península Ibèrica i Europa. L’eix central del treball el constitueix el conjunt de restes de fauna recuperades al jaciment del castell Montsoriu (Arbúcies) corresponents als segle XVI (1520-1550). La metodologia ha consistit en la classificació anatòmica i taxonòmica de les restes, determinació de l’estructura de les poblacions animals representades, anàlisi biomètrica de les restes de fauna, anàlisi tafonòmica del conjunt i anàlisi qualitativa de les restes de fauna. En total s’han analitzat 8804 restes de fauna. Les restes de macromamífers són les que presenten més importància quantitativa, seguides per les restes d’aus. Tenint en compte la totalitat d’espècies representades (macromamífers, aus, peixos), el 86% de les restes (NR=5065) corresponen a animals domèstics en front a un 14% que correspon a animals salvatges (NR= 798). Els resultats obtinguts demostren que l’adquisició d’aliment per part dels habitants del Castell de Montsoriu al segle XVI es centra de manera prioritària en els recursos domèstics. La contribució de les espècies domèstiques a la producció càrnia és molt més elevada que la de les salvatges (3% comptant mamífers i aus). Els quatre principals tàxons de mamífers domèstics tenen un paper molt important, tot i que no es pot ignorar la diversitat d’espècies salvatges explotades, sobretot pel que fa a l’avifauna. Tenint en compte la composició general del conjunt s’evidencia que probablement les pràctiques cinegètiques estarien relacionades amb activitats de caire lúdic, banquets i cerimònies. Tal com s’ha evidenciat també per a les aus salvatges, i atenent-nos al baix nombre de restes representades per a cada una de les espècies, la seva importància en la dieta dels segles XV i XVI no es deuria a la seva contribució al sosteniment quotidià, sinó al significat atorgat al seu consum. Remarcar que la totalitat d’aus (tant domèstiques com salvatges) supera en kg. de carn consumible als mamífers salvatges. Algunes de les aus consumides, a vegades difícils d’obtenir, podrien haver exercit un rol important com a símbol d’estatus i riquesa. L’estudi de la variabilitat anatòmica evidencia, no obstant, diferents modes d’adquisició de l’aliment destinat al consum, contemplant tant la producció local com l’abastiment exterior. A part del consum alimentari, l’anàlisi efectuada ha permès constatar que al llarg del segle XVI es produeixen importants innovacions en el camp de les tècniques ramaderes que contribuiran a canviar l’aspecte dels animals domèstics, innovacions que van lligades a les noves exigències del mercat i a les millores introduïdes en les pràctiques agrícoles. L’augment de la talla dels animals i l’acceleració del seu ritme de creixement contribueixen d’aquesta manera a l’increment de la productivitat ramadera. La comparació de les restes de fauna del jaciment de Montsoriu, relatives a l’alimentació càrnia dels seus ocupants, amb la d’altres jaciments contemporanis d’estatus social variat ha permès proposar una síntesi sobre els possibles indicadors de rang social a partir del consum de productes carnis. / The aims of this thesis are focused on the impact on historic issues around the modes of access and acquisition to animal resources in relation to the social position; the specialized practice of productions from animal origin in the Medieval Ages, and their distribution; the organization of the consumption of animal resources at the end of the Middle and early Modern Ages; and the issues related to the cooking and the culinary techniques at the time. This thesis has focused on reviewing and evaluating the available data and information on the animals’ management between the eight and seventeenth centuries in the Iberian Peninsula and Europe. The core of the study is the set of faunal remains recovered at the site of the Montsoriu castle (Arbúcies), from the sixteenth century (1520 - 1550). The methodology consisted in classify the remains in an anatomical and taxonomical way, determining the structure of the animal population represented, and their biometrical, taphonomic and qualitative analysis. We have studied 8804 animal remains; the macromammals are the ones with a major quantitative importance, followed by the birds’ remains. Taking the whole set of remains (macromammal, birds, fishes), the 86% of them (5065 remains) are from domestic species, while the 14% belong to wild species (798 remains). The results show that the food’s acquisition by the Montsoriu Castle’s inhabitants on the sixteenth century is focused on the domestic resources. The contribution of the domestic resources in meat production is much higher than the wild ones (3% birds and mammals altogether). The main four domestic taxa have a very important role, but we cannot ignore the diversity of the wild species exploited, especially regarding the birdlife. Given the general composition of the whole set, it’s evident that provably the hunting practices were related to ludic activities, feasts and ceremonies. As also shown by wild birds, and sticking to the low number of remains represented for each species, their importance in the diet of the fifteenth and sixteenth centuries wasn’t a daily sustenance contribution, their importance was the meaning given to their consumption. It’s important to note that all the birds (both domestic and wild) exceed in consumable meat the wild mammals. Some of these birds, difficult to obtain, could have played an important role as a symbol of status and wealth. However, the study of the anatomical variability evidences that different modes of acquisition of the food were applied, considering both local production and external supply. Besides the food consumption, different analysis have verified that in the sixteenth century important innovations in the field of farming techniques were done, and they helped to change the appearance of the domestic animals, innovations that are linked to the new marked demands and improvements in the agricultural practices. Increasing the animals’ sizes and accelerating the growth rate contributed to increase the livestock’s productivity. The comparison of the faunal remains related to food meat of the Montsoriu site’s inhabitants with other contemporary sites of varied social status has allowed proposing a synthesis about the possible social status from the meat products’ consumption.

Aquest treball pretenia respondre diverses questions en relació a la producció d’aliments d’origen vegetal al Neolític (5400-2300 cal BC) al NE de la Península Ibèrica. Els objectius es poden resumir en la següent pregunta: era la gestió de les plantes amb valor alimentari de tipus intensiu? Per tal de contribuir a aquesta discussió es feia necessari incrementar el volum de dades arqueobotàniques. Les anàlisis de macrorestes arqueobotàniques (llavors i fruits) procedents de 17 jaciments (34 fases d’ocupació) del NE de la Península Ibèrica datats al període Neolític s’han presentat i discutit. Un total de 107 tàxons han estat identificats i més de 100.000 macrorestes vegetals han estat obtingudes, procedents de 213 contextos arqueològics diferents, després de processar unes 1200 mostres (més de 7000 litres de sediment). La important quantitat de dades obtingudes ha estat suficient per proposar interpretacions sobre l’evolució dels cultius a l’àrea durant el període Neolític. S’han observat diverses tendències per zones dintre de la regió. La costa central presenta un registre abundant de blats vestits durant el VIè i Vè mil·lennis cal ANE, mentre que el blat nu té un domini a les àrees del nord durant els primers segles i és substituït, a partir del Vè mil·lenni per l’ordi nu. Aquest tàxon sembla ser el principal cultiu durant el IV mil·lenni cal ANE, juntament amb el blat nu. Poc més tard, l’ordi vestit sembla que podria començar a substituir l’ordi nu a les àrees del nord. Els dos canvis observats a les àrees del nord podrien haver-se originat a través de contactes amb els territoris del sud de França. Pel que fa a la gestió dels cultius, s’ha conclòs que les evidències per al VIè i Vè mil·lennis cal ANE indiquen que existia una gestió intensiva dels camps de tipus hortícola. Les dades per als dos darrers mil·lennis del Neolític no són concloents. Malgrat tot, l’expansió de l’ordi vestit i l’aparent reducció de la diversitat de lleguminoses cultivades durant el Neolític final suggeriria pràctiques agrícoles menys intensives. Els resultats obtinguts al respecte de la gestió dels fruits silvestres no han permès detectar grans canvis en els tàxons recol·lectats més significatius durant tot el període a la regió en estudi: Quercus sp., Corylus avellana, Vitis vinifera subsp. sylvestris and Pistacia lentiscus. S’han observat diferències en les tècniques de processat en funció de l’alçada a la qual es troben els assentaments, com ja s’ha esmentat. L’explotació de les formacions vegetals de màquia creix a partir de la segona meitat del Vè mil·lenni cal ANE. Hi ha una important reducció del registre al Neolític final. S’ha interpretat que les pràctiques de recol·lecció es mantindrien estables a escala regional, principalment condicionades per l’oferta ambiental, així com per les seleccions culturals. En contra del que s’havia assumit per part de molts arqueòlegs, l’agricultura sembla ser de caràcter permanent i intensiu durant els primers segles del Neolític. Els grups estableixen xarxes de llarga durada en regions particulars on desenvolupen les seves pròpies tradicions i cultures. Aquestes xarxes serien necessàries per a la supervivència dels sistemes de producció i reproducció d’aquestes comunitats. La inestabilitat de les estructures i els territoris d’hàbitat que molts autors proposen per a aquestes fases inicials no està, doncs, confirmat per les dades arqueològiques disponibles. / This dissertation aimed to answer several questions concerning plant food production in the Neolithic (5400-2300 cal BC) in the NE of the Iberian Peninsula. The aims can be summarized in the following question: was plant food economy of the intensive type? In order to contribute to such a discussion, an increase of the available archaeobotanical database was necessary. The analyses of the archaeobotanical macroremains (seeds and fruits) from 17 archaeological sites (34 settlement phases) from the NE of the Iberian Peninsula dating to the Neolithic period were presented and discussed. A total of 107 new taxa were identified and more than 100.000 plant macroremains were retrieved from 213 different contexts, after taking and processing around 1200 samples (over 7000 litres of sediment). The important amount of data obtained was enough to put forward some interpretations of the evolution of agriculture in the area during the Neolithic period. Several regional trends were observed. The central coast region presented larger amounts and ubiquities of glume wheats during the VIth and Vth millennia cal BC, while naked wheat prevailed in the northern areas during the first centuries and was later replaced, in the Vth millennium cal BC, by naked barley. This taxon appears as a main crop in the central coast in the IVth millennium cal BC, along with naked wheat. Shortly after, hulled barley seems to replace naked barley in the northern areas of the region. Both shifts observed in the northern areas could have originated through contacts with southern France. Concerning crop husbandry strategies, it was concluded that the evidence for the VIth and Vth millennia cal BC support an intensive gardening type of management of the plots. The data for the last two millennia of the Neolithic are not conclusive. Nevertheless, the expansion of hulled barley and the apparent reduction in the diversity of cultivated legumes during the Late Neolithic would suggest less intensive management practices. No major changes in wild fruit management in the most important gathered taxa during the Neolithic period in the region: Quercus sp., Corylus avellana, Vitis vinifera subsp. sylvestris and Pistacia lentiscus were the most commonly gathered taxa. Differences in their processing techniques according to altitude were observed. The exploitation of maquis vegetation increases from the second half of the Vth millennium cal BC onwards. An important decrease in the number of remains recovered for the Late Neolithic period was observed. It was interpreted that gathering practices were rather stable at a regional scale, largely conditioned by the environmental availability but also by cultural choices. Against what was assumed by many archaeologists, agriculture during the first centuries of the Neolithic seems to be of permanent and intensive character. Groups established long-lasting networks in particular regions where they developed their own traditions and cultures. These networks would be necessary for the subsistence of the production and reproduction practices of these populations. The semi-nomadism that is assumed by most authors for these early phases is, thus, not confirmed by the archaeological data.

La presente tesis doctoral se centra en el estudio de las arquitectura en tierra en contextos de prehistoria reciente (neolítico y edad del Bronce-Hierro) del Próximo Oriente. La necesidad de trabajar con un de los restos materiales más abundantes en el registro arqueológico como es la tierra mediante el adobe, tauf o pisé, entre otros, nos ha llevado a desarrollar un programa analítico complejo que se ha aplicado a 3 yacimientos, dos de ellos situados en Siria (Tell Halula y Tell Tuqan) y otro en Turquía (Yumuktepe). Los tres sitios presentan una cronología distinta que permite caracterizar y comprender la técnica de la construcción del adobe y de los procesos de adquisición de la materia primera, los materiales y los saberes tecnológicos asociados a las construcciones de contextos centrados tanto en el ámbito doméstico como en el público. La introducción de la arqueometría en este campo es una línea de investigación nueva dónde la ausencia de una metodología común no ha permitido la realización de estudios comparativos entre datos de excavaciones distintas y cronología diversa. Por eso en este estudio se ha comparado los tres yacimientos siguiendo una misma propuesta metodológica que se centra en la realización de análisis química-física como DRX, FRX, petrografía, granulometría. Estas técnicas que son las más usadas para caracterizar los materiales y se acompañan de otras pruebas de tipo físico-mecánica como la determinación de porosidad y la determinación de resistencia a través de la prueba de compresión. La naturaleza estructural del material ha llevado a validar el análisis en este sentido. Las muestras procedentes de distintas estructuras domésticas en el caso de Tell Halula (21 muestras) asociadas a grill plan, silos construidos, hornos, hornacinas, canalizaciones, adobes y enlucidos. En el caso de Yumuktepe (17 muestras) y de Tell Tuqan (5 muestra) se han estudiado los adobes asociados a las distintas fases de ocupación con el objetivo de caracterizar los adobes, los suelos de ocupación y los enlucidos de cada periodo. Los resultados han permitido avaluar la hipótesis de un aprovisionamiento local de la tierra que permitirá identificar áreas de captación y zonas de aprovisionamiento asociadas a la gestión y uso del territorio por parte de las comunidades estudiadas. Las pruebas físicas han determinado la diferencia en contenido de agua presente en muestra durante el proceso de elaboración de los adobes. Todas las muestras presentan calcita y cuarzo como mineral mayoritario y otros como feldespatos y mica como minerales secundarios. Esta diversidad de resultados permite identificar estrategias diferenciales en función del elemento construido. A nivel cronológico también se observa que cada solución arquitectónica proviene de una profunda tradición local y difícilmente procede de un saber de nueva adquisición hasta el surgimiento del artesano especialista. Este trabajo ha permitido conocer y profundizar las técnicas de construcción siguiendo un protocolo experimental que tiene como objetivo complementario incidir en los procesos constructivos e inferir en las prácticas de conservación y restauración de los elementos elaborados en tierra cruda. / Questo lavoro di ricerca si centra sullo studio dell’architettura in terra in preistoria e protostoria (Neolitico e Età del Bronzo e Ferro) nel Vicino Oriente. La necessità di studiare uno dei materiali più abbondanti nella documentazione archeologica, com’è la terra, sotto forma di mattone crudo, tauf o pisé, ha permesso di approfondire un programma analitico complesso che si è potuto applicare in tre siti archeologici situati in Siria (Tell Halula e Tell Tuqan) e in Turchia (Yumuktepe). Questi tre insediamenti presentano una cronologia distinta che ha permesso di caratterizzare e comprendere la tecnica della produzione del mattone crudo e dei processi di acquisizione della materia prima, il materiale e il sapere tecnologico associato a la costruzione di differenti contesti come l’ambito domestico e il pubblico. L’introduzione delle indagini archeometriche in questo campo, è una linea di investigazione nuova dove l’assenza di una metodologia comune non ha permesso la realizzazione di studi comparativi tra dati provenienti da scavi archeologici differenti e con cronologia diversa. Per questo, in questo lavoro, sono stati comprati i tre siti archeologici seguendo la stessa proposta metodologica che si è centrata nella realizzazione di analisi chimico-fisiche come la DXR, FRX, petrografia e granulometria. Queste analisi sono le più utilizzate per caratterizzare il materiale terra, e sono avvaliate con altre prove fisiche come la determinazione della porosità , densità apparente e determinazione della resistenza a compressione. La natura strutturale del materiale ha indirizzato le analisi in questa direzione. I campioni sono stati prelevati da distinte strutture domestiche nel caso di Tell Halula (21 campioni) tra grill plan, silos costruiti, forni, nicchie, canalizzazione, mattoni crudi e intonaci. Nel caso di Yumuktepe (17 campioni) e Tell Tuqan (5 campioni) frammenti di mattone crudo prelevato dalle ditinte fasi di occupazione riconosciute, livello di pavimentazione e intonaco. I risultati hanno permmesso di avvalorare l’ipotesi di un approvvigionamento locale della materia prima che permetterà di identificare aree di captazione e di approvvigionamento associate alla gestione e uso del territorio da parte delle comunità studiate. Le prove fisiche hanno determinato la differenza di contenuto di acqua presente nei campioni durante il processo di fabbricazione dei mattoni crudi. Tutti i campioni mostrano calcite e quarzo come minerali maggioritari e altri, come feldspati e mica, come minerali secondari. Questa diversità fra i risultati permette di identificare strategie diverse in funzione dell’elemento costruito. Anche A livello cronologico si osserva che ogni soluzione architettonica proviene da una profonda tradizione locale e difficilmente proviene da un sapere di nuova acquisizione se non al sorgere della manodopera specializzata. Questa ricerca ha permesso di conoscere e approfondire la tecnica della costruzione in terra cruda, seguendo un protocollo sperimentale che ha come obiettivo complementare lo studio dei processi costruttivi e l’approccio con pratiche di conservazione e restauro degli elementi prodotti con la terra cruda. / This PhD focuses the research on earth architecture in Late Prehistory (Neolithic and Bronze Age) from Near East. The need to work with one of the most abundant materials in the archaeological record such as earth transformed to mud-brick, pisé or tauf, among others, has led us to develop a complex analytical program that has been applied to 3 archaeological sites. Two of these are located in Syria (Tell Tell Halula and Tuqan) and one is located in Turkey ( Yumuktepe). All these sites have a different chronology, which allows the characterization and understanding of earth architecture technology, raw material acquisition process and technological knowledge related to structures coming from the public or private sphere. The introduction of archaeometric analysis in this field is a new research line where the absence of an stablished method of investigation does not allow performing comparative studies between the archaeological data and chronology. Therefore, in this study three sites were compared following the same methodological approach, which focuses on conducting chemical-physical analysis such as XRD, XRF, petrography and granulometry. These techniques are best used to characterize the materials and have been accompanied by other physical and mechanical tests such as porosity, determination and resistance determination through compression test. The structural nature of the material has validated the analysis in the following way. Samples coming from several domestic structures at Tell Halula (21 samples) are associated to a grill plan, constructed pits, ovens, niches, channelling and plasters. At Yumuktepe (17 samples) and Tell Tuqan (5 samples) mudbricks coming from many occupational phases have been studied with the aim to characterize mudbricks, floors and plasters from each period. The results allow the evaluation of the earth local acquisition hypothesis, specifically the catchment areas and the provisioning zones. The physical tests have determined differences in water content during the process of making bricks. All samples show calcite and quartz as the major mineral and others like feldspar and mica as secondary minerals. This diversity allowed the detection of differential strategies related to each constructed element. In a chronological level, it has also been shown that every architectural solution comes from a deep local tradition and hardly rises from newly acquired knowledge, until the emergence of the specialist craftsman. This work has also improved the knowledge of the ancient construction techniques identified by following an experimental protocol that has a complementary objective: to better understand construction processes and improve the conservation and restoration practices of items made in earth.

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu analitzar el procés de neollitització al nord-est de la Península Ibèrica, en un lapse comprès grosso modo entre 5600-4900 cal BC. A l'inici, uns capítols introductoris fan un repàs de les dades historiogràfiques i de l'estat del coneixement actual del neolític tant al oest Mediterrani com concretament a Catalunya. Per altra banda, es repassen també les ocupacions mesolítiques prèvies i les condicions paleoambiantals durant aquest període. Posteriorment, el nucli del treball es centra en dos aspectes de la recerca. Per una banda les datacions radiocarbòniques; i per l'altre, l'anàlisi de les primeres ceràmiques impreses. Per aquest període es comptava amb nombroses datacions pel NE peninsular, malauradament algunes d'aquestes no tenien la qualitat suficient com ser considerades vàlides. Per aquest motiu, s'han analitzat tots els contextos arqueològics de procedència i els tipus de mostra emprada per obtenir les datacions radiocarbòniques, en base a un criteri de validesa proposat per nosaltres per aquesta recerca. L'eliminació de les datacions poc fiables ha permès proposar unes bones forquilles radiocarbòniques i al mateix temps, s'ha observat la presència de diferents fases de concentració de datacions: un grup anterior a 5500 cal BC, un altre entre 5500-5300 cal BC, un entre 5300-5100 cal BC i un darrer amb datacions posteriors a 5150 cal BC. Per altra banda, s'han analitzat els registres d'un total de 32 jaciments, dels quals 27 s'ha fet de manera directa i la resta a partir de dades publicades. L'estudi s'ha centrat tant en aspectes tècnics i morfològics com sobretot a nivell decoratiu. Aquest darrer tipus d'informació ens ha permès observar diferències i similituds entre els territoris i en les diferents fases cronològiques observades a partir de l'estudi de les datacions. En les àmplies discussions i a les conclusions, es treballa sobre la periodització de la neolítització al NE peninsular en base a les dades inèdites obtingudes. En aquest sentit, es detecta una primera colonització dels trams del litoral i prelitoral central i meridional durant les fases que comprenen fins a 5300 cal BC, sent clares diferències en les produccions ceràmiques entre cada territori. Posteriorment, la neolitització s'estén a la resta del territori català, amb importants focus al NE de Catalunya, al sud i a la zona compresa entre el riu Segre i els Pirineus. Les diferències entre cadascun dels territoris es mantenen a nivell cultural. En conclusió, es proposa que el fenomen de neolitització no és tant homogeni com es creia, sinó que afecta a biòtops independents entre ells, tant durant les fases més antigues com fins aquelles més evolucionades. / My main interest in this research lies in the study of the first Neolithic populations in the NE of Iberian Peninsula, focus in two axes: tracing the exact chronology of the Early Neolithic in this area and the analysis of the first pottery productions. After introductory chapters where historiographical aspects are analyzed, it comes data on the state of affairs of the Early Neolithic, both at South European and Catalan zoom. The nucleus of the study focuses on the central chapters. First, I have proposed a taphonomical filter to accept or reject the radiocarbon dating from the NE of Iberia. This has allowed us to set a proper chronological periodization by Early Neolithic of this area. The existence of four chronological phases is proposed: before 5500 cal BC, 5500-5300 cal BC, 5300-5150 cal BC and after 5150 cal BC. The other main research line is the analysis of the Early Neolithic pottery from 32 different sites, both technical and morphological viewpoint, but specially the decoration of the vessels is studied. The chapter discussion is focused to combine the correct radiocarbonic dating and the pottery data, And so may be infer information about the Neolithisation process in NE of Iberian Peninsula at different levels, chronological, geographical and cultural

El fortalecimiento de los contextos locales ha sido un tema de reflexión de los ministerios de cultura y autoridades. Sin embargo, la tendencia a visibilizar el patrimonio como fuente de desarrollo local se ha visto descontextualizada por el afán de promover un espacio o hallazgo como lugar turístico, a cambio de la pérdida del valor histórico, estético y simbólico. Se han creado normas proteccionistas como instrumentos para salvaguardar el patrimonio tanto a nivel internacional como en México. No obstante las declaraciones no ha sido suficiente, puesto que es necesario tener en cuenta otros aspectos como los Planes de Acción (PA); los Actos Formales de Implementación OUTPUTS (actividades, programas y proyectos), entre otros. La investigación aborda una metodología de análisis de política pública, que permite cuestionar la articulación municipal y la estrategia de valorización de cenotes finiquita con un plan de gestión cultural que considera la corresponsabilidad ciudadana en sentido holístico. / The strengthening of local contexts has been a subject of reflection of the ministries of culture and authorities. However, the tendency to draw attention to the heritage as a source of local development has been decontextualized by the desire to promote a space or finding as a tourist place, in exchange for the loss of historical, aesthetic and symbolic value. Protectionist rules have been created as instruments to safeguard the heritage both internationally and in Mexico. However the statements was not enough, since it is necessary to consider other aspects such as the Action Plans (PA); Implementation formal acts OUTPUTS (activities, programs and projects), among others. The research addresses a methodology for analyzing public policy that would challenge the municipal joint strategy and valuation of cenotes Finalizes a cultural management plan that considers civic responsibility in holistic sense. / L'enfortiment dels contextos locals ha estat un tema de reflexió dels ministeris de cultura i autoritats. No obstant això, la tendència a visibilitzar el patrimoni com a font de desenvolupament local s'ha vist descontextualitzada per l'afany de promoure un espai o troballa com a lloc turístic, a canvi de la pèrdua del valor històric, estètic i simbòlic. S'han creat normes proteccionistes com a instruments per salvaguardar el patrimoni tant a nivell internacional com a Mèxic. No obstant les declaracions no ha estat suficient, ja que cal tenir en compte altres aspectes com els Plans d'Acció (PA); els Actes Formals d'Implementació OUTPUTS (activitats, programes i projectes), entre altres. La investigació aborda una metodologia d'anàlisi de política pública, que permet qüestionar l'articulació municipal i l'estratègia de valorització de cenotes liquida amb un pla de gestió cultural que considera la coresponsabilitat ciutadana en sentit holístic.

Understanding how human societies adapted to past environmental and climatic variability is fundamental to face present and future climatic events, particularly in highly vulnerable arid and semi-arid regions. Northern Gujarat (northwestern India) is a semi-arid ecotone where high intra- and inter-annual precipitation variability has a great impact on the availability of resources and, consequently, on human populations that depend upon them. The main aim of this thesis is to understand how and why plant-related subsistence strategies changed throughout the Holocene in northern Gujarat, with special emphasis on the transition from gathering to farming. This study considers macro and microbotanical remains from two hunter-gatherer occupations (Vaharvo Timbo and the Mesolithic levels at Loteshwar) and two agro-pastoral camps (Datrana IV and the Anarta levels at Loteshwar) to understand how early and middle Holocene populations interacted with the environment in terms of livelihood strategies. Moreover, archaeobotanical remains from one late Holocene urban settlement (Shikarpur) are also analysed to ascertain how urban societies exploited this semi-arid environment in terms of plant acquisition and consumption. The results show that hunter-gatherer groups that inhabited northern Gujarat during the early-mid (semi)permanent water bodies, including grasses, pulses, sedges, tubers and sesame. Holocene exploited a wide range of wild plants originating from The progressive weakening of the Indian Summer Monsoon ca. 7000 years ago compelled human populations to adopt semi-nomadic pastoralism and plant cultivation, which resulted in the domestication of several small millet species, pulses and sesame. With the advent of settled urban life in the late Holocene the inhabitants of northern Gujarat developed a more intensive land-use strategy involving a cereal-pulse intercropping agricultural system. This study is an illustrative example of human adaptation to climatic and environmental changes in semi-arid regions. From a methodological perspective, the results of this thesis show that an integrated multi-proxy approach, in which several botanical proxies and a broad-spectrum sampling strategy are used together, is the best possible way to explore diet and plant use strategies in past societies. Future research will integrate archaeobotanical data in a multi-disciplinary perspective to help designing sustainable land use strategies in northern Gujarat and other marginal areas worldwide. / Aquesta tesi s’ha dut a terme en el marc del projecte NoGAP (North Gujarat Archaeological Project), un acord de col·laboració entre el grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics) del Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IMF-CISC, Barcelona), i el Departament d’Arqueologia i Història Antiga de la Maharaja Sayajirao University of Baroda (MSUB, Vadodara, Índia). Les mostres arqueològiques analitzades com a part d’aquesta tesi doctoral provenen de tres excavacions desenvolupades dins el marc del projecte NoGAP (Loteswar al 2009, Datrana IV al 2010 i Vaharvo Timbo al 2011), i una excavació del Departament d’Arqueologia i Història Antiga de la MSUB (Shikarpur al 2012). El treball de laboratori es dugué a terme majoritàriament al laboratori BioGeoPal de la IMF-CSIC. Aquesta tesi es presenta com a compendi de sis articles publicats a revistes de reconegut prestigi internacional. Alguns dels articles són metodològics i d’altres es centren en un cas d’estudi, però tots tenen una mateixa finalitat: entendre el paper dels recursos vegetals en la subsistència de les poblacions que ocuparen el Gujarat del Nord durant l’holocè. Dos d’aquests articles versen sobre la identificació de mills petits (el principal cultiu al Gujarat del nord durant la prehistòria) al registre arqueològic mitjançant l’estudi de col·leccions de referència de plantes modernes, i estan publicats a Archaeological and Anthropological Sciences (Madella et al. 2013) i Vegetation History and Archaeobotany (García-Granero et al. enviat per publicació a). Els altres quatre articles discuteixen els resultats de l’anàlisi de les restes arqueobotàniques dels quatre jaciments mencionats, i estan publicats a Vegetation History and Archaeobotany (García-Granero et al. 2015), Current Anthropology (García-Granero et al. en premsa), Archaeological and Anthropological Sciences (García-Granero et al. enviat per publicació b) i de nou Vegetation History and Archaeobotany (García-Granero et al. enviat per publicació c). Aquesta tesi està organitzada en dues parts principals: la Introducció (Capítols 1-4) i la Discussió (Capítols 5-7). La Introducció inclou la Presentació de la tesi (Capítol 1), les Preguntes de la Recerca (Capítol 2), el Marc de la Recerca (Capítol 3) i els Materials i Mètodes emprats (Capítol 4); mentre que la Discussió inclou els Resultats Principals (Capítol 5), la Discussió d’aquests resultats (Capítol 6) i les Conclusions (Capítol 7). Els sis articles que formen part d’aquesta tesi es presenten a continuació, ja sigui en format final (articles publicats) o adaptats a l’estil de la resta de la tesi (articles encara en procés de revisió/publicació). Finalment, s’inclouen una sèrie d’apèndixs amb les dades en brut de les anàlisis arqueobotàniques

El treball que es presenta tracta l'estudi arquitectònic i constructiu del Fòrum Provincial de Tarraco. El conjunt arquitectònic de la capital de la província de la Hispania Citerior, consta de tres espais: el Recinte de Culte, la Plaça de Representació i el Circ. Es tracta d'una construcció excepcional, tant per la integració dels imponents volums arquitectònics en opus quadratum i el seu entorn paisatgístic a la part més alta de la ciutat, com pel context antròpic previ a la seva realització. Una ubicació escenogràfica intencionada que, junt a la majestuositat de l'arquitectura i de la decoració del complex tarragoní, va aconseguir transmetre amb força i eficàcia el missatge ideològic del monument. Per a la realització d'una recerca coherent i crítica, s'ha pres com a punt de partida l'estudi de les dades materials. L'anàlisi de les característiques constructives de les estructures que constitueixen els tres espais del Fòrum Provincial, ha tingut com a objectiu investigar els coneixements tecnològics i l'organització de l'obra, més enllà d’aproximar-se a comprendre els aspectes arquitectònics d'un dels monuments més imponents de les províncies d'Occident. Una anàlisi puntual de les fases de desenvolupament de l'obra, ha posat de manifest com aquesta ha estat capaç d'adaptar-se a les noves exigències o als replantejaments del projecte. La capacitat i l’experiència dels constructors del fòrum imperial, si per una banda reflecteix la maduresa assolida per l'enginyeria romana, per l'altre evidencia com l'experimentació de solucions constructives és contínua i com, en el nostre cas, no deixa de ser absolutament reeixida. / El trabajo que se presenta se refiere al estudio arquitectónico y constructivo del Foro Provincial de Tarraco. El conjunto arquitectónico de la capital de la provincia de la Hispania Citerior, consta de tres espacios - el Recinto de Culto, la Plaza de Representación y el Circo- y se trata de una construcción excepcional por la integración de los volúmenes arquitectónicos imponentes en opus quadratum tanto en el entorno paisajístico de la parte más alta de la ciudad, como en el contexto antrópico previo a su realización. Una ubicación escenográfica intencionada y que, junto a la majestuosidad de la arquitectura y de la decoración del complejo tarraconense, consiguió transmitir con fuerza y eficacia el mensaje ideológico ínsito en el monumento. Para la realización de una investigación coherente y crítica, se ha tomado como punto de partida el estudio del dato material. El análisis de las características constructivas de las estructuras que componen los tres espacios del Foro Provincial ha tenido la finalidad de investigar los conocimientos tecnológicos, la organización de la obra de construcción, además que aproximarse a comprender los aspectos arquitectónicos de uno de los monumentos más imponentes de las provincias de Occidente. Un análisis puntual de las fases de desarrollo de la obra de construcción ha puesto en relieve como ésta ha sido capaz de adaptarse a exigencias nuevas o a replanteos de un mismo proyecto. La capacidad y experiencia constructiva de los constructores del foro imperial si por un lado refleja la madurez alcanzada por la ingeniería romana, por el otro lado evidencia como la experimentación de soluciones constructivas es continua y como, en nuestro caso, no deja de ser absolutamente exitosa. / Herein, a study is presented that embraces the architectural and constructive aspects of the Provincial Forum of Tarraco. The architectural complex of the capital of the Provincia Hispaniae Citerioris is comprised of three areas - the Worship Area, the Representation Square and the Circus- and stands as an exceptional example characterized by the harmonious integration of mighty structures made in opus quadratum in both the anteceded anthropic context and in the landscape of the upper town. The impressive architectural elements and detailed decorations set in a scenic landscape convey a powerful and ideological message. In order to achieve a study both coherent and critical, the research presented here started from the material data. The resulting analysis of the constructive features of the three areas of the Provincial Forum provided insight into the technological knowledge, the organization of constructive processes and the architectural perspectives required to construct of one of the most important monuments in the Western provinces. The detailed analyses of the different building phases revealed a constructive process that permitted adaptation to new contingencies or deliberate modification of the original plans. The Roman builders exhibited their substantial engineering expertise as well as their willingness to implement experimental building solutions at Tarraco, which resulted in the successful construction of the Provincial Forum.