El treball de tesi ha tingut per objectiu estudiar les pintures rupestres del Zemmur, al Sahara Occidental. El Zemmur és una regió muntanyosa molt rica en abrics, que s'obren a les cingleres dels seus turons de gres baixos, aplanats i allargassats. Aquestes pintures foren descobertes al 1995, quan el personal del ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí i Democràtica les va mostrar a un equip d'arqueòlegs i antropòlegs de la Universitat de Girona. Les campanyes d'estudi continuades que s'han realitzat en aquests jaciments de pintura rupestre prehistòrica des d'aleshores han proporcionat les dades per aquesta investigació. En total es tracta d'un conjunt de 2734 figures repartides en 130 abrics de 5 jaciments diferents: Uad Ymal, Uadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem i Asako.Les hipòtesis a contrastar eren dues. La primera que al Zemmur hi havia diversos estils de pintura rupestre. La segona que la majoria d'aquests estils dataven de la prehistòria. Ambdues han pogut ser verificades i s'han aportat arguments que demostren que eren certes.El treball de tesi ha consistit en fotografiar les pintures, digitalitzar-les, reproduir-les i estudiar-les. Concretament l'estudi ha consistit en descriure-les, classificar-les estilísticament i datar-les. La classificació s'ha realitzat a partir d'una sèrie de criteris morfològics i tècnics. Posteriorment les imatges han estat atribuïdes a diversos estils, que també havien estat definits amb criteris morfotècnics a partir de l'observació de les imatges. La seva existència, i per tant la verificació de la primera hipòtesi, es dedueix de la presència de recurrències morfotècniques en les representacions. Més tard aquests estils han estat ordenats de manera relativa tot estudiant les seves superposicions. La seqüència dels cinc estils identificats, de més antic a més recent és: Balladors, Modelats, Tracejats, Figures Fosques i Linial.Posteriorment s'ha intentat datar cadascun dels estils a partir de les representacions ja que les anàlisis efectuades indicaren que no era possible datar les imatges per tècniques radiomètriques a causa de la manca de matèria orgànica en les pintures. En qualsevol cas, gràcies a les representacions d'armes, d'animals i els textos escrits hem pogut verificar que la majoria d'elles són prehistòriques, tal com apuntàvem en la nostra segona hipòtesi. Finalment s'ha arribat a la conclusió que l'estil dels Balladors data, de manera molt aproximada, d'ara fa entre 3800 i 3200 anys tal com indiquen les representacions d'alabardes. L'estil Linial, el més recent, data d'entre ara fa 2400 i 2000 anys perquè és acompanyat de textos líbico-berbers però no de representacions de camells. Els estils Modelat, Tracejat i Figures Fosques es daten entremig.A part de les conclusions obtingudes, un dels resultats més importants d'aquest treball ha estat la realització del corpus de pintura prehistòrica del Zemmur que consta, com ja hem dit, de milers d'imatges. Per tant aquesta recerca, a més de tractar sobre un material inèdit i d'un gran interès històric, hauria d'ésser útil per a la gestió de tot aquest patrimoni. / The goal of the PhD is to study the rock-paintings of the Zemmur (Western Sahara). The Zemmur is a hilly area with many rock-shelters, which are pierced in the slopes of his sedimentary, low, flat and long hills. These paintigs were discovered in 1995 when the staff of the Ministry of Culture of the Sahrawi Democratic and Arabic Republic show them to a team of archaeologists and antrophologists from the Girona's University. The continued research campaigns have provided the data for this research, that is, 2734 images found in 130 rock-shelters of 5 different sites: Uad Ymal, Wadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem and Asako.The hypothesis to contrast along this reserach were two. The first was that in the Zemmur several painting styles existed. The second was that most of these styles belong to prehistoric ages. Both have been verified as true and several arguments have been presented in order to support them.The research developed in making photos to the paintings, scanning, reproduce and study them. The study consisted in describing the paintigs, classify them in styles and dating the styles. The classification has been done in basis a morphological an technical criteria. After that, the images have been assigned to several styles, which had also been defined by morphotechnical criteria. The existence of these styles, and so the verification of the first hypothesis, is deduced from the presence of morphotechnical recorrences in the representations. Later those styles have been arranged in basis to the superpositions of images. The sequence of the five indentified styles, from the most ancient to the most recent, is: Dancers', Shaped, Stroked, Dark Figures, and Linial.At the end an attempt to date those styles has been done. Previous analisis had proven that radiometric datations were not possible due to the lack of organical remains in the paintigs. However the depictions of weapons, animal beings and texts have been useful in proving that most of these images belong to prehistoric ages, as our second hypothesis proposed. Finally we have reached the conclusion that the Dancers' style is dated, in a very aproximate way, between 3800 and 3200 years before us, as the depictions of hallebards prove. The Lineal style, the most recent, dates between 2400 and 2000 years before us because the presence of lybico-berber texts and the absence of camels. The Shaped, Stroked and Dark Figures styles should be between 3200 and 2400.Besides those conclusions, one of the most important results from this research has been the creation of the corpus of prehistorical rock-paintigs of the Zemmur, with thousands of reproduced images. So this research, besides having a great historical interest and bringing new data, should be useful to manage this archeological heritage.

Aquesta tesis té com a objectiu la caracterització de la mobilitat i les estratègies de captació i gestió del sílex com a matèria primera de cinc assentaments prehistòrics als voltants de les Muntanyes de Prades (Tarragona, Catalunya). La realització de prospeccions, anàlisi petrogràfiques i físiques i químiques (mitjançant lupa binocular, anàlisis de làmines primes, EDS (SEM), DRX, µ-DRX i espectroscòpia Raman) i la determinació de l’abundància silícia al territori (SIG), han determinat la variabilitat de silicificacions, la seva disponibilitat i el grau d’explotació per part del darrers caçadors-recol·lectors. L’anàlisi dels conjunts de Sant Gregori, Cova de Les Borres, Molí del Salt, Balma de la Vall i Picamoixons, amb seqüències des del Magdalenià superior final al Mesolític, i la distribució dels diferents tipus de sílex a la cadena operativa, han permès identificar els patrons de gestió d’aquestes roques. Tests estadístics multivariants han determinat la procedència geogràfica dels suports, establint els factors influents a l’aprovisionament i definint les rutes de mobilitat als diferents conjunts Les associacions de matèries primeres arqueològiques presenten correlacions positives amb la variabilitat de silicificacions mostrejades a les àrees pròximes als assentaments. Aquests resultats confirmen estratègies de captació coincidents amb els perfils de disponibilitat dels diferents sectors del territori, i plantegen: 1) un alt grau d’estabilitat a les dinàmiques de captació lítica dels jaciments, a nivell diacrònic; 2) diferències en l’explotació de matèries primeres entre els assentaments, que poden ser indicatives de patrons d’ocupació diferencial. L’estudi determina radis de mobilitat locals-regionals, similars als desplaçaments definits per al context del Tardiglacial europeu, i coherents amb un territori on els recursos lítics són abundants i predictibles, i presenten una extensió similar al rang anual residencial forager, determinat per l’etnologia. / Esta tesis tiene como objetivo la caracterización de la movilidad y las estrategias de captación y gestión del sílex como materia prima en cinco asentamientos prehistóricos en torno a las Montañas de Prades (Tarragona, Cataluña). La realización de prospecciones, análisis petrográficos y físico-químicos (mediante lupa binocular, análisis de láminas delgadas, EDS (SEM), DRX, µ-DRX y espectroscopía Raman) y la determinación de la abundancia silícea en el territorio (SIG), han establecido la variabilidad de silicificaciones, su disponibilidad y grado de explotación por parte de los últimos cazadores-recolectores. El análisis de los conjuntos de Sant Gregori, Cova de Les Borres, Molí del Salt, Balma de la Vall y Picamoixons, cuyas secuencias abarcan desde el Magdaleniense superior final al Mesolítico, y la distribución de los diferentes tipos silíceos en la cadena operativa, han permitido establecer los patrones de gestión de estas rocas. Test estadísticos multivariantes han determinado la procedencia geográfica de los soportes, estableciendo los factores influyentes en la captación y definiendo las rutas de movilidad en los distintos conjuntos. Las asociaciones de materias primas arqueológicas presentan correlaciones positivas con la variabilidad de silicificaciones muestreadas en las áreas próximas a los asentamientos. Estos resultados confirman estrategias de captación coincidentes con los perfiles de disponibilidad de los distintos sectores del territorio, y plantean: 1) un alto grado de estabilidad en las dinámicas de aprovisionamiento de cada yacimiento a nivel diacrónico; 2) Diferencias en la explotación de materias primas entre yacimientos, que pueden ser indicativas de patrones de ocupación diferencial. El estudio determina radios de movilidad local-regional, similares a los desplazamientos definidos para el contexto tardiglaciar europeo, y coherentes con un territorio con abundancia y predictibilidad de recursos silíceos, cuya extensión es similar al rango anual residencial forager, determinado por la etnología. / This PhD has as main objective to characterize the mobility and the procurement and management strategies of the chert as raw material in five prehistoric settlements around the Prades Mountains (Tarragona, Catalonia). The variability of silicifications, its territorial availability and grade of exploitation by the latest hunter-gatherers have been determined by prospecting, and petrographic and physical-chemical analysis (binocular loupe, analysis of thin lames, EDS (SEM), XRD, µ-XDR and Raman Spectroscopy) of cherts and their enclosing rocks. The analysis of the assemblages of Sant Gregori, Cova de Les Borres, Molí del Salt, Balma de la Vall and Picamoixons sites, with sequences from final Upper Magdalenian to Mesolithic, and the distribution of different siliceous types within the knapping operative chain let to stablish the management patterns of these rocks. Multivariant statistical tests determine the geographical provenance of lithic supports, and stablish the factors influencing the procurement process, defining the mobility routes frequented. The archaeological raw materials associations are positively correlated with the chert varieties sampled in the closest outcrops to the settlements. These results confirm cherts representation profiles according to the availability of the different territorial sectors, and set: 1) A diachronic high stability of the in-site procurement strategies; 2) Differences in the raw materials exploited among sites, which could be indicative of differential occupational patterns. This study determines mobility radius within a local-regional range, which are similar to the displacements for lithic catchment stablished European archaeological context after the Late Glacial. These distances are coherent with a territory with high abundance and predictability of siliceous rocks, and an extension similar to the forager annual residential range, determined by ethnology.

Aquest treball analitza la conceptualització i representació de la sepat dels dos ceptres-uas en el context de la Geografia sagrada d'Egipte des d'una perspectiva diacrònica a partir de la documentació papirològica i epigràfica relativa a aquesta regió, des del Regne Antic fins a època grecoromana. Durant més de 2500 anys, aquest territori de l'Alt Egipte es representà als temples del país en un intent de reactualització constant de la seva hipòstasi i dels textos que l'acompanyen. Les fonts analitzades són el reflex d'una geografia simbòlica i selectiva, validada a través de mites i arquetips que, en la mentalitat egípcia antiga, contituïa ritualment la més eficaç. Un dels principals eixos del treball el constitueix l'estudi textual, iconogràfic i espacial de les representacions de la sepat i dels seus components topogràfics en cada una de les processons geogràfiques dels temples que han pogut ser constrastades in situ. La caracterització i anàlisi de l'evolució dels cultes locals en aquest territori d'orígen sethià ha esta l'altre pol de la recerca. El mètode d'anàlisi emprat ha tingut en compte les regles de sintaxi naològica i la "Gramàtica del temple" que regeixen el programa "decoratiu" de cada temple en particular. / The principal aim of this research is to characterise the conceptualisation and representation of the double was-scepter sepat and its place in Egypt's ritual topography. A diachronic approach has been adopted, based on epigraphic sources of this region dating from the Old Kingdom to the Graeco-Roman period. Through more than 2500 years this territory in Upper Egypt was depicted in temples in order to update its hypostasis and its accompanying texts. The sources articulate a sacred topography expressed in myths and archetypes considered by the ancient Egyptians as the most valid and efficacious. One of the main research axis is the study of textual, iconographical and spatial analysis of the representations of this territory and its topographical components in geographical processions laid out in temple contexts that had been verified in situ. This is complemented by the characterisation and the analysis of local cults dynamics in this sethian region. The methodology involves the study of the rules of the naological syntax and the "Grammar of the temple" that govern a temple's decoration, revealing that the representation of Egypt's sacred landscape varies from temple to temple.

The purpose of this thesis is to formulate a coherent history of Roussillon in the nineteenth century in an attempt to explain the causes for the weaknesses underpinning its Catalan cultural revival. In order to do so, I will commence by broaching the subject of the French process of nation-building, to illustrate how the initial Roussillonese studies were stimulated by research and inquiries into “national antiquities”. Such studies were indeed promoted by consecutive French governments with the aim of classifying, documenting and preserving all the artistic, linguistic and architectural “monuments” of the French nation. My research then proceeds to examine the Occitan-Catalan cultural context, within which the Roussillonese linguistic and cultural revival should be inserted and analysed. Moreover, I shall attempt to quantify the contribution made by Roussillonese scholars to the reflection on the Catalan language during the nineteenth century, as well as the extent and type of knowledge they possessed of Catalan and how they investigated it. / El objetivo de esta tesis es establecer una historia coherente del Rosellón en el siglo XIX con el objetivo de explicar las causas de la “debilidad” del renacimiento cultural en catalán. Para ello, empezaré planteando la cuestión del proceso francés de construcción de la nación con el fin de ilustrar cómo los primeros estudios roselloneses fueron estimulados por las investigaciones y estudios sobre las “antigüedades nacionales”. Estos estudios fueron promovidos por varios gobiernos franceses con el objetivo de clasificar, documentar y preservar todos los “monumentos” artísticos, lingüísticos y arquitectónicos de la nación francesa. A continuación, mi investigación procederá a examinar el contexto cultural Occitano-Catalán, dentro del cual debe inserirse y analizarse el renacimiento lingüístico y cultural rosellonés. Además, pretendo valorar la contribución hecha por los eruditos roselloneses a la reflexión sobre la lengua catalana durante el siglo XIX, así como el alcance y el tipo de conocimiento sobre el catalán que poseían y cómo la investigaban.

La edilicia cristiana rural constituye un testimonio material clave en la reconstrucción del paisaje y de la historia de las islas Baleares durante la Antigüedad tardía. Las iglesias excavadas hasta el momento se han datado de forma indirecta en los siglos V y VI d.C. y se distribuyen en las islas de Mallorca y Menorca. La tesis ofrece una visión de la arquitectura rural de la Antigüedad tardía en las islas Baleares, que comprende el estado de la cuestión y el análisis arqueológico de los conjuntos estudiados. Asimismo, se estudian otros aspectos relacionados con dicha arquitectura, como las técnicas constructivas, las instalaciones, el mobiliario, ornamentos y utensilios, las áreas funerarias y los ámbitos de carácter doméstico y productivo de su entorno inmediato. El estudio arquitectónico incluye una reflexión sobre las formas edilicias, en la que se propone una reconstrucción de las iglesias de Son Bou y Fornàs de Torelló. / Rural Christian architecture constitutes an essential material evidence for both the landscape and historical reconstruction of the Balearic Islands during the late Antiquity. Churches excavated so far have been indirectly dated back to the 5th and 6th centuries AD and they are distributed along the Mallorca and Menorca islands. This PhD thesis provides an overview of the Balearic Islands’ rural architecture during the late Antiquity period by assessing the state-of-the-art and performing the archaeological analysis of the different studied sites. The research work also includes the study of other aspects of this architecture, such as building techniques, ornaments and tools, liturgical and burial areas and nearby domestic or productive spaces. The architectural study comprises an assessment on the ancient building forms, in which a reconstruction hypothesis of the Son Bou and Fornàs de Torelló’ churches is proposed.

No description available.

El Paleolítico medio abarca unos 300.000 años (MIS 10 a MIS 3). Durante este tiempo los comportamientos humanos se han visto afectados por diferentes factores que han producido un mosaico de respuestas que han marcado la diversidad cultural de las poblaciones Neandertales. La variabilidad de los comportamientos técnicos líticos durante este periodo es una de las temáticas que ha creado más debate científico en la Arqueología prehistórica. A través del estudio de los comportamientos técnicos líticos y en extensión de la puesta en común de sus resultados con los obtenidos de las disciplinas que estudian el resto de las evidencias arqueológicas, se pretende aportar datos sobre la variabilidad de los conjuntos líticos. Para ello se han elegido los conjuntos líticos de los yacimientos de Payre (MIS 5e), el Abric Romaní (MIS 3) y de la Grotte Tournal (final MIS 3). El estudio de de la tecnología lítica utilizada en cada uno de ellos, el análisis comparativo de los resultados obtenidos y su contextualización en el panorama del Paleolítico medio del suroeste de Europa permitirá aportar datos sobre la variabilidad de los conjuntos líticos y las posibles causas que los han producido, intentando ver que relación existe entre la composición del registro lítico, los actividades de subsistencia llevadas a cabo y el tipo de ocupaciones. Palabras clave: tecnología lítica, Paleolítico medio, variabilidad, comportamientos humanos, Payre, Abric Romaní, Tournal, suroeste de Europa, Neandertales / The Middle Palaeolithic covers around 300,000 years (MIS 10 to MIS 3). During this time, human behavior has been affected by various factors leading to a mosaic of responses which characterize the cultural diversity of Neanderthal populations. Through the study of lithic technical behavior and the comparison of these results with those obtained from other disciplines that study archaeological evidence, the intention here is to provide data on the variability of lithic assemblages. For that purpose, the lithic assemblages from Payre, Abric Romaní and Grotte Tournal were selected. The study of lithic technology at each site as well as a comparative analysis of the results and their contextualization in the Middle Palaeolithic panorama of south-western Europe, will provide data on the variability of lithic assemblages and the possible and will add to the understanding of the relationship between the composition of the lithic record, subsistence activities, and the type of occupations.Keywords: lithic technology, Middle Palaeolithic, variability, human behaviours, South-western Europe / Le Paléolithique Moyen à une durée d'environ 300.000 ans (MIS 10 à MIS 3). Pendant cette période, les comportements humains ont été affectés par divers facteurs qui ont produit une mosaïque de réponses et généré la diversité culturelle des populations néandertaliennes. A travers l'étude des comportements techniques lithiques, et la comparaison des résultats avec ceux obtenus par les disciplines qui étudient les autres évidences archéologiques, l'objectif est d'apporter de nouvelles données sur la variabilité des assemblages lithiques. Pour cela, les assemblages lithiques des gisements suivants ont été sélectionnés: Payre, l'Abric Romani et la Grotte Tournal. L'étude de la technologie lithique, l'analyse comparative des résultats et leur place dans le panorama du Paléolithique Moyen du sud-ouest de l'Europe fournira des données sur la variabilité des assemblages lithiques et ses causes.Mots-clés: technologie lithique, Paléolithique moyen, variabilité, comportements humains, sud-ouest de l'Europe

Este trabajo se centra en la caracterización de los materiales geológicos de la ciudad de Toledo y su territorium, así como en la localización de posibles canteras que suministraron material a Toledo en época romana y tardoantigua. Destaca en este estudio su carácter multidisciplinario, apoyándose en gran medida en aspectos geológicos, históricos, y arqueológicos. Se ha realizado un inventario de los usos atestiguados (epigrafía, escultura y decoración arquitectónica) de cada uno de los materiales tratados y convenientemente caracterizados a través de análisis petrológicos. Estos análisis, se realizaron tanto a muestras de cantera como arqueológicas, destacando el estudio llevado a cabo en el circo y acueducto de Toledo. El análisis comparativo de todas las muestras ha supuesto, entre otros resultados, la confirmación de: canteras romanas y visigodas, la existencia de canteras en la misma ciudad, y nuevos planteamientos sobre la topografía de la ciudad. / This work focuses on the characterization of geological materials from the city of Toledo and its territorium as well as the possible location of quarries that supplied materials to Toledo in Roman and Late Antiquity. Emphasises this study its multidisciplinary nature, relying heavily on geological, historical, and archaeological. It has made an inventory of attested uses (epigraphy, sculpture and architectural decoration) of each of treated materials and properly characterized by petrological analysis. These tests were carried out to both quarry and archaeological samples, highlighting the study made in the circus and aqueduct of Toledo. The comparative analysis of all samples has meant, among other results, confirmation of: Roman and Visigoth quarries, the presence of quarries in the same city, and new approaches to the topography of the city.

L'objectiu d'aquest treball és presentar i avaluar els entorns de la mort d'una població del neolític mitjà (tercer mil.lenni a.C) establerta, bàsicament, a l'altiplà del Solsonès entre les conques fluvials del Llobregat i del Segre. Es tracta de grups reduïts (possiblement d'unitats familiars) sedentaris i situats a les vores dels rierols amb una economia agrícola i ramadera de subsistència. D'ells en desconeixem els hàbitats i, en canvi, els que ens han deixat són nombrosos monuments funeraris, més d'un centenar, molts d'ells ja desapareguts i d'altres que, aïllats o formant necròpolis, resten avui més o menys ben conservats. Això permet de fer-ne un registre i una avaluació centrada en les análisis de les arquitectures, de la demografia funerària, del parament funerari i dels rituals de la mort. Respecte a les estructures funeràries hi troben dues tipologies: les caixes o cistes i les cambres. Les cambres esdevenen l'element més característic amb una arquitectura simple, de forma rectangular, generalment soterrada o en marge, amb lloses laterals, llosa de capçalera, llosa de coberta i amb accés frontal a través d'una llosa porta màbil. Amb la demografia funerària s'ha identificat enterraments primaris, individuals en algun cas i col.lectius. L'esperança de vida és d'uns 30-35 anys i les paleopatologies més freqüents són les maxil.lodentals. El parament funerari consta dels aixovars (ceràmica, eines i útils de pedra i os) i dels objectes d'ornament personal (collarets, arracades, passadors de cabell). Hi són molt presents les joies de cal.laïta i les d'origen marí (pectuncle i dentàlia) fet que ha permès establir unes vies de comerç o d'intercanvi amb zones costaneres allunyades com les terres del Baix Llobregat i del Tarragonès Els rituals de la mort es centren en l'orientació est-oest dels megàlits, les postures blegades dels esquelets i la posició central del darrer sebollit previ l'arraconament dels cranis dels anteriors que es disposen de vegades amb agençament de llosa coixí i un cercle de llosetes verticals. Un ritual funerari, més que no pas aixovar, és la presència de restes faunístiques (bou, cavall, cèrvol) acompanyant els morts, el simbolisme de les quals és, ara per ara, difícil de determinar. Finalment es considera el grup del Solsonià com fruit d'una evolució local sense ruptura en el pla cultural amb la immediatament anterior (neolític antic cardial i epicardial) sense descartar, però, que hi hagi elements intrussius determinants, d'altra banda comuns dintre del món funerari i en fàcies dintre del mateix context espacio-temporal del neolític del III mil.lenni aC a Catalunya. / El objetivo de este trabajo es presentar y evaluar la arqueología de la muerte de una población del neolítico medio (tercer milenio a.C) establecida, básicament, en tierras del Solsonès entre las cuencas fluviales del Llobregat y del Segre. Se trata de grupos reducidos (posiblemente unidades familiares) sedentarios y asentados a los bordes de los riachuelos con una economía agrícola y ganadera de subsistencia. De ellos desconocemos los hábitats y, en cambio, lo que nos han dejado son numerosos monumentos funerarios, más d'un centenar, muchos d'ellos ya desaparecidos y otros que, aislados o formando necrópolis, se encuentran hoy más o menos bien conservados. Esto permite elaborar un registro y una evaluación centrada en el análisis de las arquitecturas, de la demografía funeraria, del ajuar funerario y de los rituales de la muerte. Respecto a las estructuras funerarias hay dos tipologías: las cajas o cistes y las cámaras Los cámaras son el elemento más característico con una arquitectura simple, de forma rectangular, generalmente bajo tierra o en margen, con losas laterales, losa de cabecera, losa de cubierta y con acceso frontal a través de una losa puerta móvil Con la demografía funeraria se ha identificado enterramientos primarios, individuales en algún caso y colectivos. La esperanza de vida es de unos 30-35 años y las paleopatologías más frecuentes son las maxil.lodentales. Las ofrendas funerarias constan de ajuares (cerámica, herramientas y útiles de piedra y hueso) y de objetos de adorno personal (collares, pendientes, pasadores de cabello). Son muy abundantes las joyas de calaíta y las de origen marino (pecten y dentalia) lo que ha permitido establecer unas vías de comercio o de intercambio con zonas costeras alejadas como las tierras del Baix Llobregat y del Tarragonés Los rituales de la muerte se centran en la orientación est-oeste de los megalitos, las posturas flexionadas de los esqueletos y la posición central del último enterrado previo arrinconamiento de los cráneos de los anteriores que se disponen a veces con recursode losa almohada y rodeado de losetas verticales. Un ritual funerario es la presencia de restos faunísticos (buey, caballo, ciervo) acompañando los muertos, el simbolismo de los cuales es, hoy por hoy, difícil de determinar. Finalmente se considera el grupo del Solsonià como fruto de una evolución local sin ruptura en el plano cultural con la inmediatamente anterior (neolítico antiguo cardial y epicardial) sin descartar, no obstante, que haya elementos intrusivos determinantes, por otro lado comunes dentro del mundo funerario y en otros grupos dentro del mismo contexto espacio-temporal del neolítico del III mil.lenni aC en Catalunya. / The purpose of this paper is to introduce and evaluate the archaeology of death of a Medium Neolithic population (3rd millennium BC) primarily established at the high plateau of El Solsonès area, between the fluvial basins of the Llobregat and Segre rivers. We are dealing with reduced sedentary groups, possibly of family units, located by stream banks with an agricultural and farming economy of survival. Although we are unaware of their habitats, they left numerous funereal monuments, indeed, more than one hundred. Even though many of them have already disappeared, today we still encounter some graves either isolated or forming necropolises that are more or less well preserved. This allows elaborating a logging and an evaluation focused on the study of the architectures, funereal demography and trousseaus, and death rituals.With respect to the funereal structures we find two typologies: the boxes or cists and the chambers. The chambers are the most characteristic element with a simple architecture in the shape of a rectangular, generally buried or in margins, with lateral, headboard, and covering slabs, and with frontal access through a mobile door slab.The funereal demography is represented by primary burials, which in some cases are single but also collective. The life expectancy ranges from 30 to 35 years of age and the most frequent paleopathologies are maxillodental.The funereal ornaments consist of trousseaus (pottery, tools, and stone, and bone utensils) and objects of personal use (necklaces, earrings and hair pins). Jewels made out of callainite and materials of sea origin (pectuncle and dentalia) are frequent. This has permitted to establish ways of trade or exchange with distant coastal zones such as the Baix Llobregat and the Tarragonès.Death rituals focus on the East-West orientation of the megaliths, the bent posture of the skeletons and the central position of the preceding burial. Sometimes remaining skulls of previous burials are arranged using a pillow slab and surrounding them with vertical small slabs. Despite its symbolism is difficult to determine for the time being, a funereal ritual includes faunistic remains (ox, horse, deer) along with the dead bodies. Finally, the group of El Solsonià is considered the result of, first, a local evolution that did not break from its immediate culture, the Early and Cardial and Epicardial Neolithic, and, second, determining intrusive elements, which are common in the funereal world and in other groups in the same spatio-temporal context: the Neolithic of the 3rd millennium BC in Catalonia. / L'objectif de ce travail est de présenter et évaluer l'archéologie du décès d'une population du néolithique moyen (III millénaire avant JC) établie, principalement, dans les terres du Solsonès entre les bassins fluviaux du Llobregat et du Sègre. Il s'agit de groupes réduits (probablement unités familiales) sédentaires et affirmés aux bords des ruisseaux, avec une économie agricole et d'élevage de subsistance. Nous méconnaissons les habitats mais, par contre, ils nous ont laissé de nombreux monuments funéraires, plus d'une centaine, beaucoup sont déjà disparus et d'autres qui, isolés ou en formant nécropoles, sont aujourd'hui plus ou moins bien conservés. Ceci permet d'élaborer un registre et une évaluation centrée en l'analyse des architectures, de la démographie funéraire, des trousseaux funéraires et des cérémonials du décès. En ce qui concerne les structures funéraires il y a deux typologies : les cercueils et les chambres. Les chambres sont l'élément le plus caractéristique avec une architecture simple, de forme rectangulaire, généralement sous terre ou en lisières, pavés de dalles latérales, de tête, de couverture et avec un accès frontal au travers d'une dalle qui fait de porte mobile. Avec la démographie funéraire on a identifié des enterrements primaires individuels, dans certains cas, et des groupes. L'espérance de vie est de 30-35 années et les paléo pathologies les plus fréquentes sont les maxillaires - dentaires. Les offrandes funéraires sont composées de trousseaux (céramique, outillages et outils en pierre et os) et d'objets d'ornementation personnelle (colliers, boucles d'oreille, barrettes à cheveux). Aussi, sont très abondants les bijoux en calaite et celles d'origine marine (pétoncle et dentale) ce qui a permis d'établir des voies de commerce ou d'échange avec des zones côtières éloignées comme les terres du Baix Llobregat et du Tarragonès.Les cérémonials du décès des mégalithes sont surtout orientés direction est-ouest, les positions de flexion des squelettes et la position centrale du dernier enterré, préalable écartement des crânes des enterrements précédents et qui sont disposés parfois avec parure de dalle oreiller et entourés de carreaux ou de dalles verticaux. Un rituel funéraire est la présence de restes fauniques (boeuf, cheval, cerf) en accompagnant les morts, le symbolisme de ceci est actuellement difficile à déterminer. Finalement, le groupe du Solsonià est considéré comme fruit d'une évolution locale sans rupture sur le plan culturel avec celle immédiatement précédente (néolithique ancien cardial et epicardial) et sans exclure, cependant, qu'il y a des éléments d'intrusion déterminants, communs dans le monde funéraire et dans la stratification culturel espace temporaire du néolithique catalan du III millénaire avant JC.

Several components of the diet are involved in the aetiology and development of obesity and resistance to insulin. Among the dietary-therapeutic measures used to treat these pathologies are the moderate reduction of calorie intake, the reduction of the energy density of the diet and the intake of a quantity of dietary fiber that covers recommended needs.Dietary fiber may have beneficial effects on these diseases by decreasing the energy intake, delaying and reducing the absorption of energy nutrients and/or modifying the metabolic response by reducing the resistance to insulin. However, there is little scientific evidence to suggest that dietary fiber has a healthy effect on these pathologies, and the evidence that does exist is generally derived from short-term epidemiological or experimental studies. Very few control studies have been made of the long-term therapeutic effect of dietary fiber.For all these reasons, we decided to do the present doctoral thesis, which is structured as follows:1) We analyzed epidemiological data from the Examen de Salut Catalunya 2002 (Catalonia Health Examination 2002) about dietary fiber intake in our geographical area in order to be able to make plans and decisions about the amounts of fiber to be administered in the subsequent experimental studies on the healthy effects of dietary fiber supplementation.2) We studied the acute effect of an association of soluble dietary fibers (plantago ovata and glucomannan) on the post-prandial glycemic response in healthy individuals in comparison with the isolated administration of glucomannan. This enabled us to decide what type of fiber supplementation to administer in the medium-long term experimental study.3) We studied the medium-long term therapeutic effect of supplementation with dietary fiber on overweight or obese patients with type 2 diabetes. The data provided by the epidemiological study show that the amount of fiber used as a supplement in the experimental study would lead to 95% of the population studied in Examen de Salut Catalunya 2002 respecting the intake recommended by the Spanish Society of Community Nutrition for the Spanish population (Serra-Majem, 2001).