Spelling suggestions: "subject:"prehistòria"" "subject:"prehistòrica""
101 |
Patrons d’acumulació de restes de fauna del Plistocè superior al nord-est peninsular (àrea del Massís del Garraf-Ordal)Sanz Borràs, Montserrat 28 November 2013 (has links)
Els objectius d’aquesta tesi doctoral han estat la caracterització dels conjunts faunístics del Plistocè superior del litoral català (àrea del massís del Garraf-Ordal) amb una mateixa problemàtica, la presència d’una gran quantitat d’acumulacions de restes de grans vertebrats modificades per carnívors amb escassa presència humana. Els treballs s’han centrat en l’anàlisi dels jaciments de la Cova del Rinoceront (Castelldefels), la Cova del Gegant (Sitges) i la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló) amb l’objectiu de discernir les diferents ocupacions per part d’agents biològics, en determinar les estratègies de subsistència dels grups humans així com en identificar si ha hagut un aprofitament dels recursos faunístics acumulats a les cavitats ja sigui de forma natural o per carnívors.
L’estudi tafonòmic, zooarqueològic i l’anàlisi dels copròlits apunten a què la major part de les restes òssies d’aquests jaciments han estat aportades i modificades per carnívors, en les que no s’ha observat cap activitat carronyera per part dels grups humans, pel que la presència antròpica a les cavitats no és el resultat de l’aprofitament marginal d’aquestes carcasses. Aquestes ocupacions humanes serien de caràcter breu, no coincidirien en el temps amb els altres agents biològics i respondrien a visites de tipus ocasional durant el Paleolític mitjà, tal i com queda demostrat a partir de les escasses restes lítiques i les poques evidències de restes de fauna amb activitat antròpica. En el cas de la Cova del Gegant, a més, l’activitat humana quedaria palesa també per les restes fòssils d’Homo neanderthalensis atribuïdes a diversos individus. / This PhD thesis examines Pleistocene deposits and the co-occurrence of a small number of lithic artifacts and numerous large mammal bones that present frequent carnivore damage. Some researchers propose hominid scavenging as an explanation for the accumulation of carcasses, while others rule out such a foraging strategy. Within this framework, the main objective of this study is to analyse the Upper Pleistocene deposits in the north-east of the Iberian Peninsula to determine the role of carnivore and human agency in the faunal assemblages. The analyses are conducted in the Cova del Rinoceront (Castelldefels), the Cova del Gegant (Sitges) and the Cova del Coll Verdaguer (Cervelló) in the Garraf-Ordal Massif (Barcelona). This massif forms part of the Catalan Coastal Range, a low-relief mountain chain (<600 m high) and represents one of the most important karst systems in the NE Iberian Peninsula.
To establish the role of the biological agents in these deposits, taphonomic and zooarchaeological analyses of bones, together with the description of coprolites, are reported at these sites. In the Cova del Coll Verdaguer and the Cova del Gegant, the large number of skeletal remains are documented as having been accumulated primarily by hyenas, although the presence of other carnivores in the caves is also documented. In the Cova del Rinoceront, by contrast, other carnivores, including felids and canids, are primarily responsible for the bone assemblages. In addition, there is evidence that all three caves were used by bears for hibernation.
Thus, no evidence of hominid scavenging activities can be observed at these sites and accordingly the lithic assemblages are not related to the marginal scavenging of ungulates from carnivore dens. The scarce presence of lithics and the few anthropic marks suggest very sporadic human visits to the caves, and there is no evidence of carnivore competition. Finally, the Cova del Gegant has yielded Neanderthal fossils belonging to different individuals.
|
102 |
La geometria de l'Amfiteatre de TarragonaToldrà Domingo, Jose Maria 02 December 2013 (has links)
L’objectiu principal del treball és identificar la geometria que va servir per replantejar el traçat de l’amfiteatre romà de Tarragona, seguint una metodologia que es correspon amb els diferents capítols en què s’estructura la investigació: historiografia de la recerca, identificació de les estructures originals, aixecament de les restes in situ, comprovació gràfica i estadística dels traçats proposats i anàlisi constructiva. Entre les diverses opcions possibles pel replanteig de l’amfiteatre de Tarragona, creiem que la més viable és una el•lipse traçada amb un mètode discontinu. Els òvals de 8 o més centres presenten desviacions equivalents, però requereixen operacions de replanteig molt complexes per aconseguir un traçat similar al de l’el•lipse. Hem descartat completament un replanteig mitjançant un òval de 4 centres. / The main objective of this work is to identify the geometry that was used to design the layout of Tarragona’s Roman amphitheater. It follows a methodology that corresponds to the chapters in which the investigations is structured: historiography research, identification of the original structures, survey of in situ remains and, finally, graphic, statistic and constructive analysis of the proposed figures. Among the various options for the layout of Tarragona’s amphitheater, we believe that the most feasible is an ellipse drawn with a discontinuous method. Eight-centered ovals exhibit equivalent deviations, but require complex operations to achieve a layout similar to that of the ellipse. We have completely ruled out a four-centered oval layout.
|
103 |
La reducción de la industria lítica: aproximación a los patrones de asentamiento y movilidad de los grupos paleolíticos.Morales Hidalgo, Juan Ignacio 25 September 2015 (has links)
Aquesta Tesi Doctoral explora la relació existent entre els patrons d’assentament / mobilitat de les societats prehistòriques y la intensitat de reducció de les eines lítiques observada als conjunts arqueològics. Per dur a terme aquesta feina es desenvolupa una nova metodologia d’anàlisi que permet estimar amb fiabilitat el volum perdut per les eines com a conseqüència del revifat. Igualment s’avalua la incidència real de la reducció en els conjunts arqueològics amb la finalitat d’enfortir la fiabilitat de les observacions realitzades. Finalment es proposa un tractament específic de les dades basat en anàlisis de distribució de Weibull i en la comparació dels perfils de supervivència obtinguts per als diferents nivells arqueològics. Aquesta metodologia s’aplica als conjunts lítics de 15 nivells arqueològics del Paleolític superior final procedents del jaciments del Molí del Salt, La Cativera, la Cova de les Borres, la Balma de la Vall i la Cova de la Guineu. Aquesta proposta permet identificar diferencies significatives en la durada o intensitat de les diferents ocupacions que no es feien evidents mitjançant aproximacions tecno-tipològiques. El desenvolupament del treball permet definir que tres variables com l’abundància de matèria primera a l’entorn, a mobilitat, i l’organització de la tecnologia estan correlacionades de manera intrínseca, y son dependents les unes de les altres. Qualsevol variació en una d’elles afecta de manera visible a la resta. / En esta tesis doctoral se aborda la relación existente entre los patrones de asentamiento / movilidad de las sociedades prehistóricas y la intensidad de reducción de las herramientas líticas observada en los conjuntos arqueológicos. Para llevar a cabo este trabajo se desarrolla una nueva metodología de análisis que permite estimar con fiabilidad el volumen perdido por las herramientas como consecuencia del reavivado. Igualmente se evalúa la incidencia real de la reducción en los conjuntos arqueológicos de cara a fortalecer la fiabilidad de las estimaciones realizadas. Finalmente se propone un tratamiento específico de los datos que se ha basado en los análisis de distribución de Weibull y la comparación de los perfiles de supervivencia obtenidos para los diferentes conjuntos arqueológicos. Esta metodología se aplica a los conjuntos líticos de 15 niveles arqueológicos del Paleolítico superior final procedentes de los yacimientos del Molí del Salt, La Cativera, Cova de les Borres, Balma de la Vall y Cova de la Guineu. Esta propuesta permite identificar diferencias significativas en la duración o intensidad de las diferentes ocupaciones que no eran evidentes a partir de observaciones tecno-tipológicas. El desarrollo del trabajo permite definir que tres variables como la abundancia de materia prima en el entorno, la movilidad, y la organización de la tecnología están correlacionadas intrínsecamente y son dependientes las unas de las otras. Cualquier variación en alguna de ellas afecta de manera visible al resto. / This PhD explores the relationship between prehistoric occupation / mobility patterns and the tool reduction intensity observed in the archaeological assemblages. To do this, a new methodology is developed in order to accurately estimate de tool’s volume loss as a consequence of edge resharpening. The real incidence of reduction in the archaeological assemblages is directly evaluated in order to increase the reliability of the obtained estimations. Finally, we propose a specific data processing based on Weibull distribution analysis and the comparison of the survival profiles displayed by the archaeological associations. Our methodology is applied to 15 Late Upper Paleolithic lithic assemblages from the sites of Molí del Salt, La Cativera, Cova de les Borres, Balma de la Vall i Cova de la Guineu. This proposal allows to identify significant differences in the time and intensity of the prehistoric occupations that were not observed by the techno-typological approaches. The work’s development allows to define a correlation between raw material abundance, mobility patterns, and technological organization. The three variables are interdependent and variations in one of them affects the others.
|
104 |
Anatomía de los conductos radiculares de los molares a través de los restos fósiles de la cueva del Mirador (Atapuerca)Ceperuelo Sánchez, Mª Dolors 12 June 2015 (has links)
L’anatomia i la morfologia del conductes radiculars dels molars, presenten uns trets determinats. Existeixen nombroses classificacions en l’especialitat d’endodòncia (odontologia), que ens mostren el recorregut del teixit pulpar desde la zona més coronal a l’àpex de la dent. Una de les més utilitzades actualment, és la classificació de Vertucci. Però, com eren els molars de fa més de 4.000 anys? És aplicable aquesta clasificació a les restes fòssils?
Amb l’arribada de les noves tecnologies com el Cone Bean Computer Tomography (CBCT) existeix la possibilitat d’estudiar internament, les restes fòssils d’una mostra com la que pertany a la Cueva de el Mirador (Atapuerca), amb la gran avantage de no ser destruïda. Es tracta de restes arqueològiques del Calcolític i de l’Edat de Bronze, amb una cronologia del 4.760-4.200 cal. A.P. L’estudi intern dels conductes radiculars, ens ensenyaran si ha hagut canvis significatius fins a arribar a l’home actual, si les dades aconseguides es poden relacionar amb corrents migratòries, i si presenten trets característics de la raça a la que pertanyen. / La anatomía y la morfología de los conductos radiculares de los molares, presentan unas características determinadas. Existen numerosas clasificaciones en la especialidad de la endodoncia (odontología), que nos describen el recorrido del tejiido pulpar desde la zona más coronal al ápice de un diente. Una de la más utilizadas actualmente, es la clasificación de Vertucci. Pero, ¿cómo eran los molares de hace más de 4.000 años? ¿Es aplicable esta clasificación en restos fósiles?
Con la llegada de las nuevas tecnologías como el Cone Bean Computer Tomography (CBCT) existe la posibilidad de estudiar internamente, los restos fósiles de una muestra como la perteneciente a la Cueva de El Mirador (Atapuerca), con la gran ventaja de no destruirla. Se tratan de restos arqueológicos pertenecientes al Calcolítico y a la Edad de Bronce, cuya cronología va del 4.760-4.200 cal. A.P. El estudio interno de los conductos radiculares, nos mostraran si han habido cambios significativos hasta el llegar al hombre actual, si los resultados los podemos relacionar con corrientes migratorias, y si presentan rasgos característicos de raza.
|
105 |
Dinámica de la vegetación y explotación del combustible leñoso durante el Pleiistoceno Superior y el Holoceno del Noreste de la Península Ibérica a partir del análisis antracológico.Allué, Ethel 14 November 2002 (has links)
Dinámica de la vegetación y explotación del combustible leñoso durante el Pleistoceno Superior y el Holoceno del Noreste de la Península Ibérica a partir del análisis antropológico.Ethel AlluéEste trabajo ha sido realizado en el seno de los laboratorios cuya investigación se dirige hacia objetivos en principio diferentes. El Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona y el Laboratoire Paléoenvironnements, Anthracologie et Action de l'Homme de Montpellier. Esto ha permitido poner de acuerdo dos puntos de vista, con el objetivo de entender un registro arqueológico y paleocológico a través del estudio 7 yacimientos localizados en el NE de la Península Ibérica.Los yacimientos que estudiamos en este trabajo son el Abric Romaní, Las Fuentes de San Cristóbal, Molí de SALT, Balma del Gai, Abric Agut, La Cativera y la Cova de la Guineu, localizados en áreas biogeográficas diferentes y con problemáticas arqueológicas y antracológicas concretas. Además del estudio de estos yacimientos es necesario la utilización de otros trabajos para entender el desarrollo de la disciplina de Cataluña, con el fin de tener datos de apoyo en las interpretaciones, lo cual nos permitirá ir desde los aspectos concretos hasta los generales en los distintos ámbitos.En este trabajo se ha definido la dinámica evolutiva de la vegetación diacrónicamente y luego haremos consideraciones sincrónicas en el espacio. Por otra parte, se ha estudiado el material desde una perspectiva paleoeconómica acercándonos al comportamiento en relación con el combustible de leña de los diferentes grupos de cazadores, recolectores, ganaderos, pastores y agricultores que presentan una gran diversidad en relación con la organización sociocultural.El trabajo se estructura en cinco grandes capítulos, uno introductoria en el que hemos contextualizado la región estudiada desde una perspectiva paleoecológica y biogeográfica, así como desde una perspectiva arqueológica. A partir de este contexto hemos planteado la problemática del trabajo. Un segundo capítulo, en el que explicamos las bases metodológicas utilizadas para el análisis antracológico. El tercer capítulo, es el dedicado a la presentación de datos de cada yacimiento individualmente, ordenados cronológicamente. En cada uno de ellos discutiremos los resultados obtenidos. En el capítulo cuarto, sintetizaremos todos los datos de los yacimientos estudiados junto a los que proporcionan otros autores, desde una perspectiva paeloecológica, primero y paleoeconómica después. / Vegetation dynamics and fuelwood exploitation during the Upper Pleistocene and the Holocene at the Northeast of the Iberian Peninsula base don anthracological analyses.Ethel AlluéThis work has been done in two laboratories which researches approaches are directed to different objectives the Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira I Virgili at Tarragona and the Laboratoire Paléoenvironnements, Anthracologie et Action de l'Homme at Montpellier. This fact has permitted to put together two points of view with the aim to understand the archeological and paleoecological record through the study of seven sites located at the North East of the Iberian Peninsula.The sites that I have studied are Abric Romaní, Las Fuentes de San Cristóbal, Molí de Salt, Balma del Gai, Abric Agut, La Cativera and La Cova de la Guineu located in different biogeographical areas and with archeological and antracològica precise problematics. Furthermore of the study of these sites it has been necessary to use other publiched works in order to understand the development of this discipline in Catalonia to obtain data to hold my interpretation. This has permitted to achieve precise and general aspects in different fields.In this work I have define the evolution dynamics of the vegetation from a diachronically point of view and I have considered the synchronically aspects. Moreover I have studied the material from a paleoeconomical perspective approaching my interpretation to the behaviour of humans in relation to fuelwood of the different social groups: hunter, gatherers, shepherds, farmers and cattle in relation with their sociocultural behaviour.The thesis is structured in five large chapters: an introduction to understanding the studied region from a paleoecological and biogeografical point of view, as web as from an archaeological point of view. A second chapter, in which we define the methodological basis used for the anthracological analyses. A third chapter, dedicated to the presentation of the sites individually and in chronological order. A forth chapter, in whch I synthesize the studied sites and the rest of the sites studies in the country from a paleoecological and paleoeconomical point of view.
|
106 |
Análisis de las manifestaciones funerarias en Catalunya durante los ss. VII y VI aC. sociedad y cultura material: la asimilación de estímulos mediterráneosGraells i Fabregat, Raimon 28 October 2009 (has links)
No description available.
|
107 |
Primeras ocupaciones humanas en la Península Ibérica: Paleoeconomia en la Sierra de Atapuerca (Burgos) y en la Cuenca de Guadix-Baza (Granada) durante el Pleistoceno InferiorHuguet Pàmies, Rosa 08 March 2007 (has links)
Esta Tesis Doctoral titulada: "Primeras ocupaciones humanas en la Península Ibérica: Paleoeconomía en la Sierra de Atapuerca (Burgos) y la Cuenca de Guadix-Baza (Granada) durante el Pleistoceno Inferior" surge del interés de conocer el grado de desarrollo cultural de los paleopobladores que vivieron en Europa occidental durante el Pleistoceno Inferior, así como su capacidad de sobrevivir y reproducirse como grupo en los territorios que habitaron. Este trabajo se inició con la voluntad de realizar un estudio de estos grupos humanos desde un punto de vista paleoecológico y cultural. Este planteamiento se inspira en la arqueología contextual o "autoecología humana" propuesta por Butzer (1989; 1971) y aplicada, desde mi punto de vista de una forma extraordinaria, por Peters y Blumenschine (Blumenschine y Peters, 1998; Peters y Blumenschine, 1995) en sus trabajos sobre los paleopobladores de Olduvai. Los conjuntos documentados en el sistema kárstico de la Sierra de Atapuerca constituyen la mayor concentración de yacimientos arqueológicos del Pleistoceno Inferior existente en Europa, lo que hace de este lugar un punto clave para el estudio de las estrategias de subsistencia de los primeros paleopobladores del continente. En un territorio concreto, la Sierra, se han documentado diferentes conjuntos arqueológicos, relativamente sincrónicos, pero con características propias, que nos muestran diferentes comportamientos y actividades diferentes de los paleopobladores según su desarrollo cultural y las condiciones del medio en el que vivieron. El estudio de los materiales de los yacimientos de Fuente Nueva y Barranco León (Cuenca de Guadix-Baza) nos han mostrado las características de los asentamientos que los homínidos realizaron al aire libre, lo que nos ha permitido obtener una visión más completa de los diferentes medios en que se movían los paleopobladores del Pleistoceno Inferior: las cavidades (Sierra de Atapuerca) y el aire libre (Guadix-Baza). La suma de ambos resultados nos ha facilitado la caracterización de las estrategias de subsistencia de los paleopobladores de la Península Ibérica así como su comparación con otros conjuntos europeos de cronologías similares. Los análisis zooarqueológicos y tafonómicos llevados a cabo en los materiales óseos de los diferentes conjuntos de Sima del Elefante, Gran Dolina, Fuente-Nueva-3 y Barranco León forman el corpus de datos base de este trabajo de investigación. Además, hemos recopilado los resultados obtenidos en diferentes disciplinas en relación a las características paleobiológicas de los homínidos, su desarrollo tecnológico y las características de los territorios que ocuparon. La estructura de esta Tesis se centra en tres grandes bloques: Los capítulos que forman el primer bloque contextualizan, desde diferentes ángulos, el trabajo realizado. En el capítulo 2 presentamos el estado actual en el que se encuentran los principales temas de debate sobre las primeras ocupaciones humanas de Europa. En el capítulo 3 desarrollamos un marco teórico de la paleoeconomía y las estrategias de subsistencia de los paleopobladores. En el capítulo 4 planteamos cuales son los materiales estudiados, así como los métodos que hemos utilizado para el estudio de dichos materiales. Finalmente, en el capítulo 5 hemos realizado una presentación exhaustiva de diferentes aspectos del Pleistoceno Inferior. Éste último capítulo es uno de los más extensos de esta Tesis, pero consideramos que la información recogida en él es básica para cualquier estudio que se quiera realizar sobre el Pleistoceno Inferior y los paleopobladores que habitaron Europa durante este periodo cronológico. En el segundo bloque de esta Tesis, el más extenso, presentamos los resultados obtenidos en cada uno de los conjuntos arqueológicos estudiados. Así, en los capítulos 6, 7, 8 presentamos los resultados e interpretaciones de los conjuntos de la Sierra de Atapuerca, mientras que en el capítulo 9 se presentan los resultados e interpretaciones de los conjuntos de la Cuenca de Guadix-Baza. El tercer bloque esta compuesto por la discusión y las conclusiones finales. En el capítulo 10 hemos realizado la discusión simultánea de los resultados obtenidos en los diferentes conjuntos estudiados. Así hemos caracterizado las estrategias de subsistencia de los grupos humanos de la Península Ibérica, hemos observado diferentes tipos de orictocenosis en los conjuntos de la Sierra de Atapuerca así como diferencias en la presencia de los paleopobladores en el sistema kárstico. En este capítulo también hemos comparado los resultados obtenidos en esta Tesis con los de otros conjuntos arqueológicos europeos de cronologías similares y algo más modernas. Por último, en el capítulo 11 se presentan de forma concisa y ordenada las diferentes conclusiones obtenidas en este trabajo. / This entitled Ph. Doctoral: "First human occupations in the Iberian Peninsula: Palaeoeconomy in the Sierra de Atapuerca (Burgos) and the Guadix-Baza basin (Granada) during the Lower Pleistocene" arises from the interest to know the cultural development degree of the hominids, that lived in western Europe during the Lower Pleistocene, as well as their capacity to survive and reproduce themselves as a group in the territories that lived. This work began with the will to make a study of these human groups from a palaeoecologic and cultural point of view. This exposition is inspired by contextual archaeology or "human autoecology" by Butzer (1989; 1971) and applied, from my point of view in an extraordinary form by Peters and Blumenschine (Blumenschine and Peters, 1998; Peters and Blumenschine, 1995) in their works on the hominids of Olduvai. The sites documented in the karstic system of the Sierra de Atapuerca constitute the greater concentration of archaeological deposits of the existing Lower Pleistocene in Europe, which makes this place a key point for the study of the first hominids' subsistence strategies of the continent. In a determinate territory, Sierra de Atapuerca, different archaeological sites have been documented, relatively synchronous, but with own characteristics. This shows us different hominids behaviors and activities, according to their cultural development and the conditions of the environment in which they lived. The study of the materials of Fuente Nueva-3 and Barranco León (Guadix-Baza basin) have shown us the characteristics of the establishments that the hominids made in the open air, which has allowed us to obtain a more complete vision of different landscapes where the hominids of the Lower Pleistocene moved: the cavities (Sierra de Atapuerca) and the open air (Guadix-Baza basin). The sum of both results has facilitated us the characterization of the subsistence strategies hominids in the Iberian Peninsula, as well as its comparison with other European sites of similar chronologies. Gran Dolina, Fuente Nueva-3 and Barranco Leon form corpus of data bases of this work of investigation carried out the zooarchaeology and taphonomy analyses in the bones of the different sets from Sima del Elefante. In addition, we have compiled the results obtained in different disciplines in relation to the paleobiological characteristics from hominids point of view, their technological development and the characteristics of the territories that occupied. The structure of this Ph. Doctoral is centered in three great blocks: From different points of view, the chapters that form the first block provide a context for the work made. In chapter 2, we displayed the present state in which the main subjects of debate are on the first human occupations of Europe. In chapter 3, we developed a theoretical frame of the palaeoeconomy and the subsistence strategies of the hominids. In chapter 4, we raised how the studied materials are, as well as the methods that we have used for the study of these materials. Finally, in chapter 5, we have made an exhaustive presentation of different aspects from the Lower Pleistocene. Most extensively, in the second block of this Ph. Doctoral, we displayed the results obtained in each of the studied archaeological sets. Thus, in chapters 6, 7 and 8, we displayed the results and interpretations of the sites of the Sierra de Atapuerca; whereas in chapter 9, the results and interpretations of the sites of the Guadix-Baza basin appear. The third block is made up of the final discussion and conclusions. In chapter 10, we have made the simultaneous discussion of the obtained results in the different studied sets. Thus, we have characterized the subsistence strategies of the human groups in the Iberian Peninsula. We have observed different types of orictocenosis in the sites of the Sierra de Atapuerca, as well as have observed differents kinds of human occupation in the karstic system. In this chapter, we also have compared the results obtained in this Ph. Doctoral with those of other European archaeological sets, of more chronologies more modern and similar. Finally, in chapter 11, the different conclusions obtained in this work appear in a more concise and ordered way.
|
108 |
Estudi espaciotemporal d’un palimpsest: anàlisi zooarqueològica i tafonòmica del nivell O de l’abric romaní (Capellades, Barcelona, Espanya)Gabucio Vilarrasa, Maria Joana 23 October 2014 (has links)
La present Tesi Doctoral, concebuda com un compendi d’articles, afronta l’estudi del nivell O de l’Abric Romaní a partir de l’anàlisi de les restes faunístiques. Aquest nivell constitueix un palimpsest, al igual que la pràctica totalitat dels conjunts arqueològics. Tot i això, la tassa de sedimentació de l’Abric Romaní permet treballar a una resolució temporal més alta que en la majoria de jaciments.
La metodologia d’aquest treball es basa en tres pilars fonamentals: l’anàlisi zooarqueològica, l’anàlisi tafonòmica (mètodes macroscòpics i microscòpics) i l’anàlisi espacial (arqueoestratigrafia i planimetria). L’estudi inclou la identificació i la quantificació de les restes, l’estudi de la representació esquelètica, l’anàlisi de la fracturació i de les alteracions superficials i la realització de remuntatges.
Així mateix, l’estudi del palimpsest del nivell O s’encara des de dues perspectives diferents: 1) la comprensió del conjunt com a un tot, i 2) la dissecció del palimpsest. La primera aproximació permet maximitzar el nombre de restes analitzades i valorar el paper que juguen els fragments de petites dimensions en la identificació i la localització de les activitats antròpiques. La segona és més sensible a la variabilitat i facilita la identificació i interpretació d’episodis individuals.
Aquesta doble perspectiva, i l’aplicació dels diferents mètodes i tècniques, han portat a la interpretació de l’ús de l’espai que els grups neandertals van fer a l’abric. A la vegada, això ha permès una aproximació a les dinàmiques ocupacionals d’aquests grups. / La presente Tesis Doctoral, concebida como un compendio de artículos, afronta el estudio del nivel O del Abric Romaní a partir del análisis de los restes faunísticos. Este nivel constituye un palimpsesto, al igual que la práctica totalidad de los conjuntos arqueológicos. Sin embargo, la tasa de sedimentación del Abric Romaní permite trabajar a una resolución temporal más alta que en la mayoría de yacimientos.
La metodología de este trabajo se basa en tres pilares fundamentales: el análisis zooarqueológico, el análisis tafonómico (métodos macroscópicos y microscópicos) y el análisis espacial (arqueoestratigrafía y planimetría). El estudio incluye la identificación i quantificación de los restos, el estudio de la representación esquelética, el análisis de la fracturación y las alteraciones superficiales y la realización de remontajes.
Así mismo, el estudio del palimpsesto del nivel O se encara desde dos perspectivas diferentes: 1) la comprensión del conjunto como un todo, y 2) la disección del palimpsesto. La primera aproximación permite maximizar el nombre de restos analizados y valorar el papel que juegan los fragmentos de pequeñas dimensiones en la identificación y la localización de las actividades antrópicas. La segunda es más sensible a la variabilidad y facilita la identificación e interpretación de episodios individuales.
Esta doble perspectiva, y la aplicación de los métodos y técnicas diferentes, han llevado a la interpretación del uso del espacio que los grupos neandertales efectuaron en el abrigo. A su vez, esto ha permitido una aproximación a las dinámicas ocupacionales de estos grupos. / This PhD was carried out by a collection of papers based on the analysis of the faunal remains of Level O of the Abric Romani arhaeological site. This level is a palimpsest, like almost all archaeological layers. However, the sedimentation rate of Abric Romaní makes it possible to work at a higher temporal resolution than most of the sites.
The methodology of this work is based on three pillars: the zooarchaeological analysis, the taphonomic analysis (macroscopic and microscopic methods) and spatial analysis (arqueostratigraphy and surface distribution analysis). The study involves identifying and quantifying remains, studying skeletal part representation, analyzing fracture and bone surface alterations and refitting.
Furthermore, the study of the palimpsest is processed from two different perspectives: 1) understanding the assemblage as a whole, and 2) dissecting the palimpsest. The first approach maximizes the number of the analyzed remains and allows to assess the role of small fragments in the identification and location of human activities. The second is more sensitive to variability and makes easier the identification and interpretation of individual episodes.
This dual perspective and the application of different methods and techniques enable to interpret the use of space that Neanderthal groups developed inside the rock shelter. Therefore, this has allowed an approximate approach to the occupational dynamics of these groups.
|
109 |
El suburbium de Gerunda. Evolució històrica del pla de Girona en època romanaPalahí Grimal, Lluís 11 October 2013 (has links)
This doctoral thesis aims to go deep on the knowledge of the city of Gerunda in the Roman period using as a main source of information the data about its suburbium, especially thanks to several archaeological projects developed for the last years. Roman suburbium was different from the present-day meaning of the word suburb. It was not a secondary or supplementary space, but an integral part of the city. Indeed some activities, as funerary ones, must only take place legally in this area, never within the pomerium. The study and knowledge of the suburban spaces are essential for understanding the evolution of the cities in Roman times. If the knowledge of this space is important for understanding any ciuitas, in cases such of the city of Gerunda where archaeological and written documents are scanty for providing information concerning the town / El present treball de tesi doctoral pretén aprofundir en el coneixement de la ciutat de Gerunda en època romana emprant com a principal font d’informació les dades referents al seu suburbium, especialment gràcies als projectes arqueològics desenvolupats els darrers anys. El suburbium romà era diferent del que actualment se sol entendre amb aquest terme. No era un espai secundari ni complementari; el suburbi romà era part integral de la ciutat, fins al punt que algunes de les activitats, com la funerària, només es podien desenvolupar legalment en aquest espai i mai dins el pomerium. El coneixement i estudi dels espais suburbials resulta essencial per entendre la pròpia evolució de les ciutats en època romana. Si el coneixement d’aquest espai és important per a la comprensió de qualsevol ciuitas, en casos com el de la ciutat de Gerunda, on l’arqueologia i la documentació han estat molt gasives a l’hora d’aportar-nos informacions referents al propi nucli urbà
|
110 |
The technological change in the western mediterranean during the mis 3Picin, Andrea 12 March 2014 (has links)
La problemática del cambio techno-tipológico durante el Paleolítico Medio es una cuestión debatida y no resuelta en los estudios de los comportamientos técnicos de los neandertales. El proyecto de esta tesis de doctorado tiene como objetivo contribuir a la discusión en curso añadiendo nuevos datos de dos yacimientos claves Europeos, Abric Romaní (España) (nivel O y M), y la Cueva de Fumane (Italia) (unidad A9 y A5+A6). El trabajo está enfocado en el cambio entre la tecnología Levallois y discoide, que ocurre en las secuencias arqueológicas de los dos yacimientos durante el MIS3. El estudio se ha llevado a cabo desde una perspectiva cuantitativa, teniendo en consideración los conceptos de Human Behavioral Ecology y los aspectos de costes y beneficios relacionados con el cambio de las estrategias de talla. / The problematic of the techno-typological change during the Middle Paleolithic is a debated and unresolved issue in the study of Neanderthals technical behaviors. The project of this Ph.D. thesis aims to contribute to the on-going discussion adding new data from two European key sites, Abric Romaní (Spain) (level O and M), and Fumane Cave (Italy) (unit A9 and unit A5+A6). The work is focused on the particular shift between Levallois and discoid technology that occurred in the archaeological sequences of the two sites during the MIS3. The study will be carried out with a quantitative perspective taking in considerations the concepts of the Human Behavioral Ecology and the aspects of costs and benefits related with the change of the knapping strategies
|
Page generated in 0.0467 seconds