La memòria presentada inclou àrees d'investigació força diferents. La primera d'elles, tracta sobre la síntesi de clústers metàl·lics i, en concret, la síntesi del clúster heteronuclear [Fe5MoC(CO)17]2-. L'objectiu d'aquesta síntesi fou l'estudi de la capacitat nucleofílica d'aquest anió en front diferents fragments metàl·lics que actuïn com a electròfils i la comparació dels resultats obtinguts amb els de reaccions amb compostos que posseeixin una estructura similar. Els compostos sintetitzats no van ser resultat de cap estratègia sintètica racional, sinó que en alguns casos, varen ser fruit de l'atzar, fet que ja s'havia observat en molts clústers heteronuclears sintetitzats prèviament al nostre grup de recerca.Amb l'objectiu de sintetitzar de forma racional espècies polimetàl·liques, es va iniciar l'estudi de macrocicles supramoleculars, constituïts parcialment per unitats inorgàniques. Aquests macrocicles són triangles o quadrats moleculars de pal·ladi o platí que se sintetitzen mitjançant reaccions d'autoensamblatge. Les espècies sintetitzades es troben en equilibri en solució en moltes ocasions. Es va observar que aquest equilibri es pot veure afectat per la natura dels diferents lligands, la concentració de les espècies, el dissolvent i la temperatura.Una de les principals aplicacions dels compostos macrocíclics es troba als processos de reconeixement molecular de diferents substàncies. En molts casos, és necessari aplicar tècniques de luminiscència. Per aquesta raó, es varen dur a terme estudis fotoquímics amb compostos derivats d'antracè, amb l'objectiu d'adquirir coneixements sobre aquesta tècnica, que posteriorment s'aplicaria als polígons moleculars. Així doncs, es va realitzar un estudi fotoquímic dels macrocicles sintetitzats i es va estudiar el seu comportament per a reconèixer diferents ions o molècules orgàniques petites.Finalment, es varen sintetitzar compostos derivats d'or amb un grup isonitril que conté una cadena carbonada llarga. D'aquesta manera, es varen obtenir compostos que per la seva estructura podien tenir propietats de cristalls líquids. Per aquesta raó es va dur a terme un estudi que va confirmar les expectatives inicials i es va observar que la majoria dels compostos sintetitzats posseïen aquestes interessants propietats. / This doctoral thesis is constituted with different chemical fields. The first one is the synthesis of metallic clusters from the reaction of the compound [Fe5MoC(CO)17]2- with cationic metal fragments to give a series of clusters whose most striking structural feature is the selective addition of the incoming metal units on the triangular Fe2Mo face of the starting anion. The reaction with different diphosphine containing fragments leads to the formation of different compounds depending on the length of the diphosphine.In order to obtain polimetallic species, we started the study of the synthesis of supramolecular macrocyclic compounds, partially constituted from inorganic fragments. These macrocycles are palladium and platinum molecular triangles and squares obtained from self-assembly reactions. We have observed that, in most cases, the triangle and the square species are in equilibrium in solution. These equilibria depend on the components, the concentration, the solvent and the temperature.Macrocyclic compounds have several known applications. One of the most important is its application in molecular recognition processes. Luminescence techniques are commonly used in these studies. For this reason, we have undertaken luminescence studies with different anthracene derivative compounds to acquire basic knowledge about this technique. After this, we undertook luminescence studies with the synthesized macrocycles.Finally, organometallic gold(I) compounds that contain an isonitrile group have been synthesized. The isonitrile group contains an alkyl chain that confers to the molecule the necessary conformation to have liquid crystal potential applications. Studies of these compounds demonstrate that almost all of them have these interesting properties.

Dentro de la denominación --reconocimiento de formas' se engloban todos aquellos métodos mediante los cuales es posible detectar la presencia de una determinada imagen (referencia) dentro de otra (escena). Del conjunto de técnicas ópticas que permiten realizar esta operación, destacan las basadas en la comparación entre los diferentes elementos que forman la escena y la imagen que se quiere detectar. Este método comparativo, denominado correlación óptica, aprovecha las propiedades de las lentes y su capacidad para realizar transformadas de Fourier. Los dispositivos utilizados para realizar la correlación óptica reciben el nombre genérico de correladores. La investigación realizada tiene como objetivo principal el estudio de los efectos que las aberraciones de los sistemas ópticos presentes en los correladores provocan en el proceso de reconocimiento. Para realizar este análisis se ha desarrollado un método de cálculo de la aberración de onda de un sistema óptico con simetría de revolución y un objeto puntual situado sobre el eje óptico. Este método utiliza el trazado exacto de rayos y las relaciones existentes entre la aberración de rayo y la aberración de onda. Se basa también en la teoría de formación de imagen de Abbe-Rayleigh, la cuál agrupa todos los efectos difractivos en las pupilas del sistema, bien en la de entrada o en la de salida, y utiliza la óptica geométrica para describir la propagación de la luz entre ambas. La fiabilidad del método se ha contrastado experimentalmente mediante técnicas interferómetricas, y se han comparado los resultados para la aberración de onda con los calculados por programas comerciales de diseño y evaluación de sistemas ópticos. Una vez garantizado el correcto funcionamiento de los algoritmos de cálculo, se han analizado dos arquitecturas clásicas de correlación: el correlador de transformadas conjuntas monobanco y el correlador convergente de Vander Lugt. En el primero de ellos se ha realizado un estudio independiente de la influencia de la aberración de cada uno de los difractómetros que lo forman en la correlación final, y a partir de los resultados obtenidos se propone un método de optimización del correlador. Este estudio también se ha realizado para el correlador de Vander Lugt, con resultados similares. En el caso de este segundo correlador también se ha estudiado la inclusión de la información sobre la aberración de ambas etapas del correlador en el diseño de los filtros. Finalmente, basándose en los resultados obtenidos, se propone una nueva configuración que mejora de forma sustancial el comportamiento del mismo como equipo de reconocimiento de formas, llegando a anular completamente la influencia de la aberración. / The aim of this work is to study the influence of the aberrations in optical correlators, and how they affect the correlation peak heights.In order to perform it, a numerical method has been developed. This method calculates the wave aberration of a symmetrical optical system with a point source located at the optical axis. The evaluation of the wave aberration is carried out by means of an exact ray-tracing algorithm which computes the aberration at the different points of the exit pupil according to the relations between wave aberration and ray aberration. Lenses and other stops in the system are assumed to be large enough not to significantly cut the wave front so that light propagation can be accurately described by geometrical optics from the light source to the exit pupil (Abbe-Rayleigh theory of image formation). The method has been experimentally validated by means of interferometric techniques, and the results for the wave aberration have been compared to those calculated by a standard optical design software. Once the right behavior of the algorithm has been guaranteed, two main correlation architectures have been analized: the converging joint transform correlator (JTC) and the converging Vander Lugt correlator (VdLC). In JTC, three different situations have been explored: we consider the aberration only in the first diffraction stage (generation of power spectrum), then only in the second (transformation of power spectrum into correlation) and finally, in both steps simultaneously. Using the results obtained in this study, a simple optimization method is introduced. This method allows the best working conditions for an optical system to be derived.These three situations have been also analyzed in VdLC, and a similar influence from each stage has been found. The correlation process in this architecture uses complex filters, which are usually generated from the image to be detected, free from aberrations. In this part, filters have been designed including information about the aberrations of the optical systems. Finally, a new arrangement which improves the correlation process and cancels the influence of the aberration is proposed.

Este trabajo se inscribe en el ámbito del reconocimiento óptico de objetos o, en un marco más amplio, del procesado óptico de la información. El objetivo es, dado un cierto motivo a detectar, determinar su presencia y posición dentro de una escena compleja que pueda contenerlo. Un procedimiento que resulta sencillo de implementar con montajes ópticos se basa en el cálculo del producto de correlación entre la escena y el motivo (o referencia), operación que da una idea del grado de similitud entre ambas.Existen dos arquitecturas con las que es posible obtener la correlación ópticamente: el correlador de VanderLugt y el correlador de transformadas conjuntas (JTC). La incorporación a estos montajes de los denominados moduladores espaciales de luz, que permiten controlar de manera dinámica y precisa la amplitud y la fase de la luz, acompañada de la disponibilidad de otros dispositivos optoelectrónicos como los detectores de intensidad, permite diseñar correladores versátiles, fiables y operando a velocidades muy altas, que vienen limitadas únicamente por el tiempo de respuesta de los elementos optoelectrónicos. Las aplicaciones de estos dispositivos son múltiples, y se dan principalmente en campos como la robótica o visión artificial, la tecnología industrial en controles de calidad e inspección automática en cadenas de producción, la seguridad, la medicina, el reconocimiento de caracteres y la detección de blancos. En este trabajo se presenta el diseño e implementación de un correlador óptico de transformadas conjuntas que incorpora una pantalla de cristal líquido para modular la luz y una cámara CCD para registrar la intensidad. El objetivo es estudiar y caracterizar los diferentes elementos y material de que se dispone y construir un sistema de reconocimiento de objetos que sea operativo, flexible y fiable. La metodología que resulte de este trabajo debe ser útil para aplicarla en el futuro, en el que la evolución de la tecnología aportará dispositivos de mejores prestaciones y permitirá el diseño de correladores más compactos, veloces y versátiles.El trabajo se divide en dos bloques: el de caracterización de los dispositivos y diseño del correlador y el de aplicaciones, es decir, utilización del sistema para casos prácticos y obtención de resultados experimentales.En lo que se refiere a la caracterización, se desarrolla en primer lugar un modelo teórico que demuestra las propiedades de modulación de los dispositivos de cristal líquido, controlados eléctricamente, como la pantalla de cristal líquido de que se dispone. El modelo se basa en el cálculo de las matrices de Jones del sistema, que describen cómo éste afecta al estado de polarización de la luz. A continuación, se describe el sistema optoelectrónico empleado para introducir las imágenes en dicha LCD, que incluye las especificaciones de la pantalla y su caracterización como modulador de la amplitud y de la fase de la luz. Asimismo, se presenta un nuevo método de medida de dicha fase, basado en el análisis de las franjas de interferencia obtenidas mediante un interferómetro de Mach-Zehnder. Por último, se ajustan las curvas de modulación experimentales con el modelo teórico descrito anteriormente.Una vez caracterizada la pantalla, es posible diseñar y analizar las condiciones óptimas de funcionamiento de un correlador de transformadas conjuntas que opera con un solo brazo difractor, teniendo en cuenta las especificaciones de los diferentes elementos, que incluyen, aparte de la LCD, una cámara CCD para registrar intensidades. Al utilizar el correlador diseñado para aplicaciones prácticas, es necesario que su capacidad de discriminación sea elevada, de manera que los resultados que se obtengan sean fiables. Ello requiere la introducción de efectos no lineales sobre el sistema, que puede realizarse de diversas formas. En este trabajo se estudian y comparan los resultados obtenidos con diferentes técnicas, donde se ve cómo la detección es, en todos los casos, satisfactoria. Aún más, aprovechando la capacidad de modulación de la fase de la LCD, es posible diseñar el denominado JTC sólo de fase, que mejora la eficiencia óptica del sistema.Por último, se adapta el correlador para un caso real en el que las escenas empleadas sufran dos tipos de degradación: un movimiento relativo o un desenfoque. Se analizan los problemas asociados y posibles soluciones. / A joint transform correlator (JTC) for object recognition practical applications is designed and implemented. The correlator gives real-time resu1ts by using a liquid crystal display to modu1ate the light beam in a controlled and accurate way, and a CCD camera that registers the intensity light distributions.The goal is to study and characterise the different e1ements and piece of equipment available, in order to build a flexible and reliable pattern recognition system.The methodology and experience derived from this work will be used in the future, when the technology development will bring better devices and will make possible that faster, more compact and versatile corre1ators are designed, with lots of applications.The characterisation consists mainly on obtaining the liquid crystal display complex modulation curves, which describe how the device modu1ates the amplitude and the phase of light. A new method to measure the phase modulation has been developed and presented.A correlator has been designed and used in pattern recognition applications. Specifically, a non-linear joint transform correlator has been implemented, in order to improve the system performance and discrimination capability. Moreover, the correlator has been adapted to realistic situations in which the scenes used suffered from two kinds of degradation: a relative movement and a blurring.

[ES] El procesamiento del lenguaje natural (NLP) es un conjunto de problemas computacionales con aplicaciones de máxima relevancia, que junto con otras tecnologías informáticas se ha beneficiado de la revolución que ha significado el aprendizaje profundo. Esta tesis se centra en dos problemas fundamentales para el NLP: la traducción automática (MT) y el reconocimiento automático del habla o transcripción automática (ASR); así como en una arquitectura neuronal profunda, el Transformer, que pondremos en práctica para mejorar las soluciones de MT y ASR en algunas de sus aplicaciones. El ASR y MT pueden servir para obtener textos multilingües de alta calidad a un coste razonable para una diversidad de contenidos audiovisuales. Concre- tamente, esta tesis aborda problemas como el de traducción de noticias o el de subtitulación automática de televisión. El ASR y MT también se pueden com- binar entre sí, generando automáticamente subtítulos traducidos, o con otras soluciones de NLP: resumen de textos para producir resúmenes de discursos, o síntesis del habla para crear doblajes automáticos. Estas aplicaciones quedan fuera del alcance de esta tesis pero pueden aprovechar las contribuciones que contiene, en la meduda que ayudan a mejorar el rendimiento de los sistemas automáticos de los que dependen. Esta tesis contiene una aplicación de la arquitectura Transformer al MT tal y como fue concebida, mediante la que obtenemos resultados de primer nivel en traducción de lenguas semejantes. En capítulos subsecuentes, esta tesis aborda la adaptación del Transformer como modelo de lenguaje para sistemas híbri- dos de ASR en vivo. Posteriormente, describe la aplicación de este tipus de sistemas al caso de uso de subtitulación de televisión, participando en una com- petición pública de RTVE donde obtenemos la primera posición con un marge importante. También demostramos que la mejora se debe principalmenta a la tecnología desarrollada y no tanto a la parte de los datos. / [CA] El processament del llenguage natural (NLP) és un conjunt de problemes com- putacionals amb aplicacions de màxima rellevància, que juntament amb al- tres tecnologies informàtiques s'ha beneficiat de la revolució que ha significat l'impacte de l'aprenentatge profund. Aquesta tesi se centra en dos problemes fonamentals per al NLP: la traducció automàtica (MT) i el reconeixement automàtic de la parla o transcripció automàtica (ASR); així com en una ar- quitectura neuronal profunda, el Transformer, que posarem en pràctica per a millorar les solucions de MT i ASR en algunes de les seues aplicacions. l'ASR i MT poden servir per obtindre textos multilingües d'alta qualitat a un cost raonable per a un gran ventall de continguts audiovisuals. Concretament, aquesta tesi aborda problemes com el de traducció de notícies o el de subtitu- lació automàtica de televisió. l'ASR i MT també es poden combinar entre ells, generant automàticament subtítols traduïts, o amb altres solucions de NLP: amb resum de textos per produir resums de discursos, o amb síntesi de la parla per crear doblatges automàtics. Aquestes altres aplicacions es troben fora de l'abast d'aquesta tesi però poden aprofitar les contribucions que conté, en la mesura que ajuden a millorar els resultats dels sistemes automàtics dels quals depenen. Aquesta tesi conté una aplicació de l'arquitectura Transformer al MT tal com va ser concebuda, mitjançant la qual obtenim resultats de primer nivell en traducció de llengües semblants. En capítols subseqüents, aquesta tesi aborda l'adaptació del Transformer com a model de llenguatge per a sistemes híbrids d'ASR en viu. Posteriorment, descriu l'aplicació d'aquest tipus de sistemes al cas d'ús de subtitulació de continguts televisius, participant en una competició pública de RTVE on obtenim la primera posició amb un marge significant. També demostrem que la millora es deu principalment a la tecnologia desen- volupada i no tant a la part de les dades / [EN] Natural language processing (NLP) is a set of fundamental computing prob- lems with immense applicability, as language is the natural communication vehicle for people. NLP, along with many other computer technologies, has been revolutionized in recent years by the impact of deep learning. This thesis is centered around two keystone problems for NLP: machine translation (MT) and automatic speech recognition (ASR); and a common deep neural architec- ture, the Transformer, that is leveraged to improve the technical solutions for some MT and ASR applications. ASR and MT can be utilized to produce cost-effective, high-quality multilin- gual texts for a wide array of media. Particular applications pursued in this thesis are that of news translation or that of automatic live captioning of tele- vision broadcasts. ASR and MT can also be combined with each other, for instance generating automatic translated subtitles from audio, or augmented with other NLP solutions: text summarization to produce a summary of a speech, or speech synthesis to create an automatic translated dubbing, for in- stance. These other applications fall out of the scope of this thesis, but can profit from the contributions that it contains, as they help to improve the performance of the automatic systems on which they depend. This thesis contains an application of the Transformer architecture to MT as it was originally conceived, achieving state-of-the-art results in similar language translation. In successive chapters, this thesis covers the adaptation of the Transformer as a language model for streaming hybrid ASR systems. After- wards, it describes how we applied the developed technology for a specific use case in television captioning by participating in a competitive challenge and achieving the first position by a large margin. We also show that the gains came mostly from the improvement in technology capabilities over two years including that of the Transformer language model adapted for streaming, and the data component was minor. / Baquero Arnal, P. (2023). Transformer Models for Machine Translation and Streaming Automatic Speech Recognition [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/193680

Els avenços recents en tecnologia informàtica i processament de la parla i del llenguatge, entre altres, han fet possible que noves maneres de comunicació entre les persones i les màquines comencin a semblar factibles. Concretament, l'interès en el desenvolupament de noves aplicacions en entorns tancats equipats amb múltiples sensors multimodals, també coneguts com sales intel.ligents, ha augmentat considerablement darrerament. En general, és ben conegut que la qualitat de les senyals de la parla capturades per micròfons que poden trobar-se a diversos metros de distància dels locutors es veu severament degradada pel soroll acústic i per la reverberació de la sala. En el context del desenvolupament d'aplicacions de la parla en entorns de sales intel.ligents, l'ús de sensors que no siguin molestos és un requeriment habitual. És a dir, no està normalment permès o no és possible fer servir micròfons propers o de solapa, i per tant, les tecnologies de la parla desenvolupades han de basar-se en les senyals capturades per micròfons llunyans. En aquestes situacions, les tecnologies de la parla que habitualment funcionen raonablement bé en entorns lliures de soroll i reverberació pateixen una davallada dràstica en les seves prestacions.En aquesta tesis s'investiguen mètodes multi micròfon per a solucionar els problemes que provoca l'ús de micròfons llunyans en les aplicacions de la parla que habitualment es desenvolupen en sales intel.ligents. Concretament, s'estudia el processament d'arrays de micròfons com a un mètode possible d'aprofitar la disponibilitat de múltiples micròfons per a obtenir senyals de veu millorades. Mitjançant la correcta combinació de les senyals que incideixen en una agrupació de micròfons, el processament d'arrays permet apuntar direccions espacials concretes a l'hora que altres es rebutgen.Per a la millora de la parla amb arrays de micròfons, en la tesis es proposa l'ús d'un nou esquema robust de conformació que integra en només etapa un conformador adaptatiu i una etapa de post-filtrat de Wiener. Els resultats obtinguts mostren que el conformador proposat és una solució adequada per a entorns molt sorollosos i que, en general, és preferible a l'ús convencional d'etapes de post-filtrat a la sortida d'un conformador adaptatiu. No obstant això, el conformador mostra una certa degradació de la senyal de veu que pot afectar a la seva utilitat per a aplicacions de reconeixement de la parla, especialment quan el soroll no és massa important. A continuació s'investiga l'ús específic d'arrays de micròfons per al reconeixement de la parla en entorns de sales intel.ligents. Es demostra que l'ús convencional d'arrays de micròfons per al reconeixement de la parla, que consisteix en la seva aplicació en dues etapes independents, no aporta una millora significativa respecte de l'ús de tècniques mono-canal, especialment, si el reconeixedor està adaptat a les condicions reals de l'entorn acústic. En la tesis es fa èmfasis en la necessitat de que el reconeixement de la parla incorpori informació de la conformació amb arrays de micròfons, o alternativament, que els conformadors incorporin informació del reconeixement de la parla. Més concretament, es proposa utilitzar les dades primer capturades per un array de micròfons i després processades per un conformador per a la construcció dels models acústics, per a d'aquesta manera, obtenir un major benefici dels arrays de micròfons. La aplicació del esquema proposat d'adaptació amb dades conformades d'un array, permet obtenir una millora considerable en un sistema de reconeixement depenent de locutor, mentre que en el cas d'un sistema independent de locutor només s'obté una millora molt limitada, degut en part a l'ús de dades d'array simulades. Per altra banda, una limitació habitual del rocessament d'arrays de micròfons és que es necessita una estimació versemblant de la posició del locutor per a poder apuntar correctament cap a la posició d'interès. A més, el coneixement de la posició de les fonts acústiques que poden estar presents en una sala és una informació que pot ser aprofitada per altres serveis que es desenvolupen en les sales intel.ligents, com per exemple per a apuntar automàticament una càmara en vídeo-conferencies. Afortunadament, existeixen nombrosos mètodes que permeten sol.lucionar el problema del seguiment de fonts acústiques basant-se en les senyals capturades per múltiples micròfons.Concretament, a la tesis es desenvolupa un sistema robust de localització de locutor basat en un dels algorismes actuals de major èxit que consisteix en computar la versemblança de cada possible posició basant-se en les estimacions de les correlaciones creuades generalitzades entre parelles de micròfons. El sistema proposat incorpora principalment dues novetats. Primer, les correlacions creuades es calculen de forma adaptativa basant-se en las velocitats estimades de les fonts. Aquest càlcul adaptatiu es realitza de manera que es minimitzi l'efecte de les diferents dinàmiques de les fonts presents en la sala en el resultat de la localització. Segon, es proposa l'ús d'un mètode accelerat per al càlcul de la posició basat en estratègies de cerca de menor a major resolució tant en el domini espacial com en el freqüencial. De fet, es mostra que la relació entre resolució espacial i l'ample de banda considerat en el càlcul de les correlacions creuades és un aspecte fonamental a tenir en compte en l'aplicació adequada d'aquest tipus d'estratègies ràpides. Les dues novetats comentades permeten que el sistema proposat assoleixi uns resultats raonablement bons quan s'evalúa en escenaris relativament controlats i amb pocs locutors que no se solapin. A més, la conveniència del sistema de localització acústica proposat queda de manifest si s'atenen els destacats resultats que es van obtenir en una evaluació internacional.Finalment, a la tesis també s'estudia el problema de l'estimació de l'orientació del locutor en base a las senyals rebudes per múltiples micròfons, en el context del desenvolupament de noves tecnologies que poden aportar informació addicional per als sistemes que potencialment poden actuar en sales intel.ligents. En concret, es proposen i comparen dos mètodes completament diferents. Por una banda, mètodes sofisticats basats en l'estimació conjunta de la posició i de l'orientació permeten assolir estimacions acceptables a canvi d'un elevat cost computacional. Per altra banda, els mètodes més simples que es basen en consideracions sobre el diagrama de radiació de la parla encara que no són capaços d'assolir les prestacions dels mètodes sofisticats, també poden resultar adequats en alguns casos, como ara quan es coneix la posició amb antelació, o bé quan la despesa computacional està limitada. En tots dos casos, els resultats obtinguts permeten ser optimistes de cara al futur desenvolupament de nous algorismes adreçats a l'estimació de l'orientació del locutor. / Los avances recientes en tecnología informática y procesado del habla y del lenguaje, entre otros, han hecho posible que nuevos modos de comunicación entre las personas y las máquinas empiecen a parecer factibles. Concretamente, el interés en el desarrollo de nuevas aplicaciones en entornos cerrados equipados con múltiples sensores multimodales, también conocidos como salas inteligentes, ha aumentado considerablemente en los últimos tiempos. En general, es bien sabido que la calidad de las señales de habla capturadas por micrófonos que pueden encontrarse a varios metros de distancia de los locutores se ve severamente degradada por el ruido acústico y por la reverberación de la sala. En el contexto del desarrollo de aplicaciones del habla en entornos de salas inteligentes, el uso de sensores que no sean molestos es un requisito habitual. Es decir, normalmente no está permitido o no es posible usar micrófonos cercanos o de solapa, y por lo tanto, las tecnologías del habla desarrolladas tienen que basarse en las señales capturadas por micrófonos lejanos. En estas situaciones, las tecnologías del habla que habitualmente funcionan razonablemente bien en entornos libres de ruido y reverberación sufren un descenso drástico en sus prestaciones. En esta tesis se investigan métodos multi micrófono para solventar los problemas que provoca el uso de micrófonos lejanos en las aplicaciones del habla que habitualmente se desarrollan en salas inteligentes. Concretamente, se estudia el procesado de arrays de micrófonos como un método posible de aprovechar la disponibilidad de múltiples micrófonos para obtener señales de voz mejoradas. Mediante la correcta combinación de las señales que inciden en una agrupación de micrófonos, el procesado de arrays permite apuntar direcciones espaciales concretas a la vez que otras se rechazan.Para la mejora del habla con arrays de micrófonos, en la tesis se propone el uso de un nuevo esquema robusto de conformación que integra en una sóla etapa un conformador adaptativo y una etapa de post-filtrado de Wiener. Los resultados obtenidos muestran que el conformador propuesto es una solución adecuada para entornos muy ruidosos y que, en general, es preferible al uso convencional de etapas de post-filtrado a la salida de un conformador adaptativo. Sin embargo, el conformador muestra cierta degradación de la señal de voz que puede afectar a su utilidad para aplicaciones de reconocimiento del habla, especialmente cuando el ruido no es demasiado importante.A continuación se investiga el uso específico de arrays de micrófonos para el reconocimiento del habla en entornos de salas inteligentes. Se demuestra que el uso convencional de arrays de micrófonos para reconocimiento del habla, que consiste en su aplicación en dos etapas independientes, no aporta una mejora significativa respecto al uso de técnicas mono canal, especialmente, si el reconocedor está adaptado a las condiciones reales del entorno acústico. En la tesis se hace énfasis en la necesidad de que el reconocimiento del habla incorpore información de la conformación con arrays de micrófonos, o alternativamente, que los conformadores incorporen información del reconocimiento del habla. Más concretamente, se propone el uso de datos capturados por un array de micrófonos y luego procesados por un conformador para la construcción de los modelos acústicos, para de esta manera, obtener un mayor beneficio de los arrays. La aplicación del esquema propuesto de adaptación con datos conformados de un array de micrófonos permite obtener una mejora considerable en un sistema de reconocimiento dependiente de locutor, mientras que en el caso de un sistema independiente de locutor sólo se obtiene una mejora muy limitada, debido en parte al uso de datos de array simulados.Por otro lado, una limitación habitual del procesado de arrays de micrófonos es que se necesita una estimación verosímil de la posición del locutor para poder apuntar correctamente hacia la posición de interés. Además, el conocimiento de la posición de las fuentes acústicas que puedan estar presentes en una sala es una información que puede ser aprovechada por otros servicios que se desarrollan en las salas inteligentes, como por ejemplo para apuntar automáticamente una cámara en vídeo-conferencias. Afortunadamente, existen numerosos métodos que permiten resolver el problema del seguimiento de fuentes acústicas basándose en las señales capturadas por múltiples micrófonos. Concretamente, en la tesis se desarrolla un sistema robusto de localización de locutor basado en uno de los algoritmos actuales de mayor éxito consistente en el cómputo de la verosimilitud de cada posible posición basándose en las estimaciones de las correlaciones cruzadas generalizadas entre pares de micrófonos. El sistema propuesto incorpora principalmente dos novedades. Primero, las correlaciones cruzadas se calculan de forma adaptativa basándose en las velocidades estimadas de las fuentes. Este cálculo adaptativo se hace de manera que se minimice el efecto de las diferentes dinámicas de las fuentes presentes en la sala en el resultado de la localización. Segundo, se propone el uso de un método acelerado para el cálculo de la posición basado en estrategias de búsqueda de menor a mayor resolución tanto en el dominio espacial como frecuencial. De hecho, se muestra que la relación entre resolución espacial y el ancho de banda considerado en el cálculo de las correlaciones cruzadas es un aspecto fundamental a tener en cuenta en la aplicación adecuada de este tipo de estrategias rápidas. Las dos novedades comentadas permiten que el sistema propuesto alcance unos resultados razonablemente buenos cuando se evalúa en escenarios relativamente controlados y con pocos locutores que no se solapan. Además, la conveniencia del sistema de localización acústica propuesto queda de manifiesto si se atiende a los destacados resultados que se obtuvieron en una evaluación internacional. Finalmente, en la tesis también se estudia el problema de la estimación de la orientación del locutor en base a las señales capturadas por múltiples micrófonos en el contexto del desarrollo de nuevas tecnologías que puedan aportar información adicional para los sistemas que potencialmente pueden actuar en salas inteligentes. En concreto, se proponen y comparan dos métodos completamente diferentes. Por un lado, métodos sofisticados basados en la estimación conjunta de la posición y de la orientación que permiten obtener estimaciones aceptables a cambio de un elevado coste computacional. Por otro lado, los métodos más simples que se basan en consideraciones sobre el diagrama de radiación del habla aunque no son capaces de igualar las prestaciones de los métodos sofisticados, también pueden resultar adecuados en algunos casos, como cuando se sabe la posición de antemano o cuando la complejidad computacional está limitada. En ambos casos, los resultados obtenidos permiten ser optimistas de cara al futuro desarrollo de nuevos algoritmos dedicados a la estimación de la orientación del locutor. / Recent advances in computer technology and speech and language processing have made possible that some new ways of person-machine communication and computer assistance to human activities start to appear feasible. Concretely, the interest on the development of new challenging applications in indoor environments equipped with multiple multimodal sensors, also known as smart-rooms, has considerably grown. In general, it is well-known that the quality of speech signals captured by microphones that can be located several meters away from the speakers is severely distorted by acoustic noise and room reverberation. In the context of the development of hands-free speech applications in smart-room environments, the use of obtrusive sensors like close-talking microphones is usually not allowed, and consequently, speech technologies must operate on the basis of distant-talking recordings. In such conditions, speech technologies that usually perform reasonably well in free of noise and reverberation environments show a dramatically drop of performance.In this thesis, the use of a multi-microphone approach to solve the problems introduced by far-field microphones in speech applications deployed in smart-rooms is investigated. Concretely, microphone array processing is investigated as a possible way to take advantage of the multi-microphone availability in order to obtain enhanced speech signals. Microphone array beamforming permits targeting concrete desired spatial directions while others are rejected, by means of the appropriate combination of the signals impinging a microphone array. A new robust beamforming scheme that integrates an adaptive beamformer and a Wiener post-filter in a single stage is proposed for speech enhancement. Experimental results show that the proposed beamformer is an appropriate solution for high noise environments and that it is preferable to conventional post-filtering of the output of an adaptive beamformer. However, the beamformer introduces some distortion to the speech signal that can affect its usefulness for speech recognition applications, particularly in low noise conditions. Then, the use of microphone arrays for specific speech recognition purposes in smart-room environments is investigated. It is shown that conventional microphone array based speech recognition, consisting on two independent stages, does not provide a significant improvement with respect to single microphone approaches, especially if the recognizer is adapted to the actual acoustic environmental conditions. In the thesis, it is pointed out that speech recognition needs to incorporate information about microphone array beamformers, or otherwise, beamformers need to incorporate speech recognition information. Concretely, it is proposed to use microphone array beamformed data for acoustic model construction in order to take more benefit from microphone arrays. The result obtained with the proposed adaptation scheme with beamformed enrollment data shows a remarkable improvement in a speaker dependent recognition system, while only a limited enhancement is achieved in a speaker independent recognition system, partially due to iii the use of simulated microphone array data.On the other hand, a common limitation of microphone array processing is that a reliable speaker position estimation is needed to correctly steer the beamformer towards the position of interest. Additionally, knowledge about the location of the audio sources present in a room is information that can be exploited by other smart-room services, such as automatic video steering in conference applications. Fortunately, audio source tracking can be solved on the basis of multiple microphone captures by means of several different approaches. In the thesis, a robust speaker tracking system is developed based on successful state of the art SRP-PHAT algorithm, which computes the likelihood of each potential source position on the basis of the generalized cross-correlation estimations between pairs of microphones. The proposed system mainly incorporates two novelties: firstly, cross-correlations are adaptively computed based on the estimated velocities of the sources. The adaptive computation permits minimizing the influence of the varying dynamics of the speakers present in a room on the overall localization performance. Secondly, an accelerated method for the computation of the source position based on coarse-to-fine search strategies in both spatial and frequency dimensionalities is proposed. It is shown that the relation between spatial resolution and cross-correlation bandwidth is a matter of major importance in this kind of fast search strategies. Experimental assessment shows that the two novelties introduced permit achieving a reasonably good tracking performance in relatively controlled environments with few non-overlapping speakers. Additionally, the remarkable results obtained by the proposed audio tracker in an international evaluation confirm the convenience of the algorithm developed. Finally, in the context of the development of novel technologies that can provide additional cues of information to the potential services deployed in smart-room environments, acoustic head orientation estimation based on multiple microphones is also investigated in the thesis. Two completely different approaches are proposed and compared: on the one hand, sophisticated methods based on the joint estimation of speaker position and orientation are shown to provide a superior performance in exchange of large computational requirements. On the other hand, simple and computationally cheap approaches based on speech radiation considerations are suitable in some cases, such as when computational complexity is limited or when the source position is known beforehand. In both cases, the results obtained are encouraging for future research on the development of new algorithms addressed to the head orientation estimation problem.

Aquesta Tesi Doctoral està dividida en diferents capítols tots ells basats en aplicacions de macrocicles nitrogenats triolefínics de 15 membres i dels seus complexos amb metalls de transició. En primer lloc es descriu l'aplicació d'un complex macrocíclic ferrocenílic de Pd0 com a catalitzador en reaccions de Mizoroki-Heck i Suzuki emprant sals de diazoni com a agents arilants. Aquest catalitzador va proporcionar bons rendiments de productes i va poder ser recuperat i reutilitzat, essent el primer sistema catalític reciclable descrit en la reacció de Mizoroki-Heck amb sals de diazoni. La metodologia es va estendre de forma efectiva a alcohols al·lílics, però en no ser possible recuperar el catalitzador macrocíclic, es va emprar Pd(dba)2.Posteriorment es van preparar estructures macromoleculars mitjançant la introducció de diferents unitats macrocícliques sobre un espaiador. La complexació d'aquestes estructures va permetre preparar complexos tant homo (Pd0) com heterometàl·lics (Pd0, Pt0) amb bons rendiments. Els complexos homometàl·lics van resultar ser bons catalitzadors en reaccions de Suzuki i fàcilment recuperables per simple filtració.En una última part, es van preparar nous macrocicles triolefínics contenint d'un a tres grups amino lliures en l'estructura mitjançant la utilització del grup protector (2-trimetilsilil)etansulfonil (SES). Aquesta modificació estructural va permetre ampliar la capacitat coordinant dels macrocicles a altres metalls de transició, com el PdII, possibilitant noves aplicacions. Concretament es va aplicar el lligand contenint un sol grup amino lliure al reconeixement, transport i preconcentració de PdII i PtIV continguts en dissolucions aquoses. / The present work has been organized in different chapters all related with applications of 15-membered N-containing triolefinic macrocycles and their complexes with transition metals. Firstly, the application of a ferrocenylic macrocyclic complex as catalyst in Mizoroki-Heck and Suzuki reactions using diazonium salts was described. This catalyst afforded good yields of products and it could be recovered and reused. In addition, it was the first catalytic system described in the literature in Mizoroki-Heck reactions using diazonium salts. The methodology was extended effectively to allylic alcohols, but since the catalyst could not be recovered, Pd(dba)2 was used.Then, macromolecular structures containing different macrocyclic units were prepared using a suitable building-block. The complexation of these compounds permitted the preparation of homo (Pd0) and heterometallic (Pd0, Pt0) complexes in high yields. Homometallic complexes were effective and easily recoverable catalysts in Suzuki couplings.Finally, new macrocyclic ligands containing one to three NH groups were prepared by using SES protective group. This structural modification extended the coordination properties of these ligands to other metals, such us PdII, allowing new applications. In this sense, the ligand contaning one NH group was used as agent in recognition, transport and preconcentration of PdII and PtIV contained in aqueous solutions.

La forta exigència de qualitat a que són sotmesos els productes actuals fa que els processos d'inspecció i control industrial ocupin, cada vegada més, un lloc destacat en la seva fabricació. La indústria relacionada amb els materials de superfície texturada i periòdica (malles metàl·liques, plàstics, paper, làmines, roba, etc.) no és aliena a aquest problema i, en l'actualitat, està esmerçant molts esforços en aquest camp. Un cas representatiu dels materials anteriors, que presenta una ampla problemàtica en quan a inspecció i control així com una elevada exigència de qualitat en l'acabat, és el teixit tèxtil.La majoria de defectes que es produeixen en el procés productiu d'un material tèxtil, com en tants altres materials i productes industrials, són detectats encara per inspectors humans. La seva feina és, en general, molt repetitiva i rutinària i, moltes vegades, el consum de temps que hi dediquen és molt elevat. A més cal fixar l'atenció en petits detalls situats en un camp extens, que sovint es troba en moviment, el que acaba produint fatiga visual en l'operari.En les últimes dècades, gràcies al gran desenvolupament tecnològic que hi ha hagut, estem assistint a una sèrie d'avenços, molt ràpids i de gran abast, en el món dels processos d'automatització i control. A conseqüència d'això, cada vegada el procés de producció és més ràpid, el que requereix que el control de qualitat també ho sigui.L'interès industrial en automatitzar les operacions d'inspecció és cada vegada més gran. A tall d'exemple la fira tèxtil internacional que reuneix més interès i expectació a nivell mundial, ITMA-99, celebrada aquest any a París, mostrava en els seus stands diferents productes dedicats a l'automatització dels processos d'inspecció i control de qualitat. Entre les ofertes d'aquesta fira cal citar una gran varietat d'instruments i dispositius: sensors òptics per inspeccionar la qualitat del fil en temps real en processos de filatura, espectrecolorímetres acoblats a l'estampadora i a la màquina de tintar per determinar amb més precisió el color, cameres lineals i cameres 2-D ultraràpides per detectar fils trencats en ordidors. En el camp del tissatge s'ha començat a veure en aquesta fira un sistema d'inspecció format per un conjunt (10 o 12) de cameres 2-D, situades damunt del teler, que detecta defectes locals que es poden produir en la roba durant el procés de producció. Des de la penúltima fira (ITMA-94) ha sigut novetat una màquina de repassar automàtica, on un sistema digital de processat format per 4 cameres i un potent ordinador, permet detectar una més ampla varietat de defectes locals i amb una velocitat nominal que pot arribar fins a 300 metres de roba per minut. Malgrat tot, les novetats aportades per la fira presenten grans limitacions: preu elevat, infrastructura complexa en la captació i processat de la imatge i, els resultats que s'obtenen només han estat validats per casos limitats (teixit de plana i d'un sol color). A més, si es té en compte que molts processos de producció són de tirada curta, canviant constantment el tipus d'article del teler, es necessita un sistema que sigui robust i versàtil, capaç de treballar amb diferents lligaments i colors i que el seu cost sigui més baix que el dels productes actuals.Revisant la última dècada, la més rellevant en el desenvolupament d'aquestes tecnologies, s'observa un clar increment en l'aplicació de tècniques de processat digital de la imatge a l'anàlisi de mostres texturades [Brzakovic-1992]. En el cas de la inspecció de materials tèxtils Chetverikov [Chetverikov-1988] desenvolupà un procés d'inspecció automàtica en teixits tèxtils que combina l'anàlisi de textures i la segmentació d'imatges. Neubauer [Neubauer-1992] segmentà defectes en mostres reals amb l'ajut d'una camera lineal i una xarxa neuronal. Siew et al. [Siew-1988] mesuraren les característiques texturals en catifes a partir d'estadístiques de primer i segon ordre aplicades als nivells de grisos de la imatge. Zhang i Bresse [Zhang-1995] detectaren i classificaren nusos, carreres i trencades mitjançant l'autocorrelació i operacions de morfologia matemàtica. Tsai et al. [Tsai-1995] detectaren i classificaren exactament quatre classes de defectes en teixits tèxtils utilitzant matrius de co-ocurrència i xarxes neuronals. Xu [Xu-1997] mesurà la rugositat en les superfícies de catifes a partir de la dimensió fractal de la imatge. Mitjançant tècniques combinades de filtrat Gaussià, umbralització, equalització de l'histograma i autocorrelació Kang et al. [Kang-1999] determinaren densitats lineals de fils en els direccions de trama i ordit per teixits de plana.La inspecció de materials texturats quasiperiòdics i, en particular els tèxtils, mitjançant tècniques de processat òptic-digital de la imatge és un camp d'investigació relativament poc treballat i que presenta un interès renovat. En aquest apartat es troben poques contribucions entre les que cal destacar Kang et al. [Kang-1999] que trobaven directament, a partir de la llum transmesa pel teixit, el punt de creuament dels fils en teixits de plana i Ciamberlini [Ciamberlini-1996] que operava amb la TF òptica de la llum transmesa pel teixit.Les eines que actualment estan al mercat són insuficients i es centren principalment en la resolució d'un aspecte: la detecció de defectes locals. En la literatura no és troben plantejaments generals que abastin des de models i procediments per caracteritzar les estructures fins a mecanismes que determinin la seva evolució o resistència davant d'agressions, la detecció de defectes globals en l'estructura i la detecció de defectes locals. Creiem que aquest plantejament general, que pot ser vàlid per a una gran varietat de materials, és també necessari. En aquest treball s'han aplicat, principalment a materials tèxtils, un conjunt d'eines inspirades en aquest plantejament.

La presente investigación sociológica se centra en los valores y actitudes de la práctica enfermera actual, del día a día de mujeres y hombres que tomaron la decisión de iniciar la trayectoria profesional enfermera. El objetivo esencial de la presente investigación es la comprensión de la práctica enfermera actual a través del estudio de los valores y actitudes profesionales. Su estudio permite analizar, desde la Sociología, los valores y actitudes de ese grupo profesional, así como el grado de adhesión y jerarquización, para comprender la realidad social de una profesión inserta en el ámbito sanitario cuyas aportaciones a la sociedad son fundamentales porque revierten en la salud y bienestar de las personas. La base teórica que da soporte a la investigación la constituye la Sociología de las profesiones, los estudios sobre valores sociales y profesionales y la revisión crítica de diversos aspectos relevantes de la práctica profesional. La aproximación que se realiza en la presente investigación es cualitativa debido al carácter del tema de estudio, ya se trata de profundizar en la comprensión global y contextualizada del sentido social del fenómeno. Para conseguirlo, la tesis analiza distintas trayectorias profesionales de enfermeras y enfermeros. Se trata de unas trayectorias que se comienzan cuando la persona, influida por su contexto social y/o particular, toma la decisión de iniciar su formación como profesional de la enfermería. Una segunda etapa sería la que transcurre entre la Escuela y los centros asistenciales, mientras que la tercera etapa profesional se centraría en los primeros años de actividad laboral, cuando las enfermeras/os noveles asumen su responsabilidad. Finalmente,la cuarta etapa correspondería a quienes llegan a su madurez profesional. El periodo estudiado comprende las décadas de la década de los años sesenta del siglo XX hasta el años 2004. En base a los referentes teóricos de la presente investigación, se identifican las actitudes que el colectivo profesional desarrolla con más intensidad. También es importante señalar que, si bien la realidad social de ese colectivo profesional no es única, sí existen algunos rasgos generales que ayudan a identificar el proceso de profesionalización. Al tratarse de un colectivo mayoritariamente femenino, mostramos el proceso paralelo de la evolución social de las mujeres en España. Al inicio del siglo XXI, y según constatan los resultados de la presente investigación, la profesión enfermera mantiene unos rasgos identitarios débiles, si bien se registran importantes avances en el proceso de profesionalización que se ha producido en las décadas estudiadas. A través de estos elementos facilitadores (como por ejemplo un marco legal adecuado) las enfermeras/os pueden ser capaces de generar un proceso de reafirmación ideológica, que consiga elevar el estatus del colectivo profesional dentro de la sociedad. La profesión enfermera en el siglo XXI puede avanzar en la excelencia ofreciendo a la sociedad un servicio óptimo, a través del esfuerzo, del rigor y de la conciencia profesional. / The present sociological investigation is focused on the values and attitudes of current nursing practice on the day-to-day activities of the women and men who have made the decision to undertake professional careers in nursing. Nurses are a professional group, made up mostly of women, who provide a unique and essential service toward the recovery and well-being of people. Nurses build the nursing profession through their practice of it. The primary aim of the present investigation is to arrive at an understanding of current nursing practice by studying values and professional attitudes. The theoretical underpinning providing support to the investigation includes the sociology of professions, studies on social and professional values, and a critical review of diverse aspects relevant to professional practice. The approximation made toward the values and attitudes of nurses that make up their professional identity is of a qualitative nature. The period covered by the study runs from the 1970s through the year 2004. The study is based on the idea that attitudes may be identified in professional behavior, and they in turn are symbolic of certain values. On the basis of the theoretical referents of the present study, the attitudes which nurses develop with the greatest intensity are identified. Current nursing practice, in Spain and in Catalonia, is based on two fundamental values: altruism and human dignity. The capacity of the values to generate convictions leads to the adoption of attitudes. As the results of the present study demonstrate, at the beginning of the 21st century the nursing profession has weak identifying characteristics despite the singular advances made in the process of professionalization during the time period covered by the study. The positive point is that this process is an active one, with no signs of reverse. There are indeed factors present that can help bring about greater professionalization. Examples of these include the law that institutionalizes the responsibilities of nurses, the implementation of progressive career levels in healthcare institutions, and the recognition, widening, and consolidation of the nursing discipline in the universities. By means of these enabling elements nurses may be capable of setting in motion a process of ideological reaffirmation that will elevate their status as a group within society. In the 21st century, the nursing profession, through effort, rigor, and professional consciousness, may well advance in excellence, offering society optimal service.

Català / Français / La recerca vol ésser una eina que aporti informació sobre l’esperit obert i integrador que els representants institucionals de l’ensenyament superior europeu volen assolir amb la creació de l’EEES. La nova fita educativa es sustenta d’uns principis, intencions, directrius i interessos amb una clara definició europeista de reconeixement, convergència i mobilitat amb l’objectiu d’intentar assolir un tret distintiu i de qualitat en l’ensenyament superior europeu. El present estudi es fonamenta en una metodología qualitativa-interpretativa centrant-se per un costat en la recerca, anàlisi, descripció i interpretació de la documentació oficial que ha anat acompanyant el procés de construcció de l'EEES, comprenent els documents d’origen; la Magna Charta Universitatum, la Declaració de la Sorbona i la Declaració de Bolonya. I, els documents de desenvolupament referents a les diferents conferències ministerials europees dels responsables de l’ensenyament superior, que es dugueren a terme a Praga, Berlín, Bergen, Londres i Louvain, així com dels textos i informes de: UNESCO, ESIB, CRE, EUA, EURASHE, BFUG, ENQA, Comissió Europea, Eurydice, OCDE. Els quals precediren les reunions Ministerials i ajudaren a la seva constitució, que han anat avaluant, modificant i/o consolidant les directrius marcades per la Declaració de la Sorbona i Bolonya amb la finalitat d’assolir l’EEES. Tanamteix s’acompanya el fons documental amb la descripció, anàlisi i interpretació dels principis jurídics (i respectives sentències) que han permès i fonamentat la creació de l’EEES; la mobilitat i el reconeixement formatiu. I per un altre costat, consolidar els objectius de la recerca amb les pertinents entrevistes en profundiatat als principals autoritats, polítiques i acadèmiques que han participat de manera activa en el procés: Dr. Josep Maria Bricall (President de la Conferència Europea de Rectors i membre del Comité de Redacció de la Magna Charta Universitatum), sr. D. Jose Fernández Díaz (Secretari d'estat d'universitat i signatari per Espanya de la Declaració de Bolonya), sr. Guy Haug (impulsor del programa Erasmus i expert assessor de l'ensenyament superior per a la Comissió Europea), Dr. Domenico Lenarducci (President d'Honor de la Direcció General d'Educació de la Comissió Europea), Dr. Eric Froment (President de la Conferència Europea de Rectors i actual responsable de la dimensió Internacional de l’Agència de Qualitat AERES) i el Dr. Màrius Rubiralta (actual Secretari General d’Universitats del Govern d’Espanya). La Tesi s’acompanya de diferents esquemes històrics i d’una àmplia base documental bibliogràfica, tot intentant esdevenir una bona eina de difusió d’una millor comprensió de l'EEES i que alhora possibiliti futures línies d’investigació en aquest i d’altres àmbits vinculats. / La investigación quiere ser una herramienta que aporte información sobre el espíritu abierto e integrador que los representantes institucionales de la educación superior europeo quieren lograr con la creación del EEES. El nuevo hito educativo se sustenta de unos principios, intenciones, directrices e intereses con una clara definición europeísta de reconocimiento, convergencia y movilidad con el objetivo de intentar lograr un disparo distintivo y de calidad en la educación superior europea. El presente estudio se fundamenta en una metodología cualitativa-interpretativa centrándose por un lado en la búsqueda, análisis, descripción e interpretación de la documentación oficial que ha ido acompañando el proceso de construcción de la EEES, comprendiendo los documentos de origen; la Magna Charta Universitatum, la Declaración de la Sorbona y la Declaración de Bolonia. Y, los documentos de desarrollo referentes a las diferentes conferencias ministeriales europeas de los responsables de la educación superior, que se llevaron a término en Praga, Berlín, Bergen, Londres y Lovaina, así como de los textos e informes de: UNESCO, ESIB, CRE, EE.UU., EURASHE, BFUG, ENQA, Comisión Europea, Eurydice, OCDE. Los cuales precedieron las reuniones Ministeriales y ayudaron a su constitución, que han ido evaluando, modificando y/o consolidando las directrices marcadas por la Declaración de la Sorbona y Bolonia con la finalidad d lograr l’EEES. Así mismo se acompaña el fondo documental con la descripción, análisis e interpretación de los principios jurídicos (y respectivas sentencias) que han permitido y fundamentado la creación de l’EEES; la movilidad y el reconocimiento formativo. Y por otro lado, consolidar los objetivos de la investigación con las pertinentes entrevistas en profundidad a los principales autoridades, políticas y académicas que han participado de manera activa en el proceso: Dr. Josep Maria Bricall (Presidente de la Conferencia Europea de Rectores y miembro del Comité de Redacción de la Magna Charta Universitatum), sr. D. Jose Fernández Díaz (Secretario de estado de universidad y signatario por España de la Declaración de Bolonia), Dr. Guy Haug (impulsor del programa Erasmus y experto asesor de la enseñanza superior para la Comisión Europea), Dr. Domenico Lenarducci (Presidente de Honor de la Dirección general de Educación de la Comisión Europea), Dr. Eric Froment (Presidente de la Conferencia Europea de Rectores y actual responsable de la dimensión Internacional de la Agencia de Calidad AERES) y el Dr. Màrius Rubiralta (actual Secretario General de Universidades del Gobierno de España). La Tesis se acompaña de diferentes esquemas históricos y de una amplia base documental bibliográfica, intentando acontecer en una buena herramienta de difusión de una mejor comprensión del EEES y que a la vez posibilite futuras líneas de investigación en este y de otros ámbitos vinculados. / La recherche veut être un outil qu'aborde de l'information sur l'esprit ouvert et intégrateur que les représentants institutionnels de l'éducation supérieur européen volent obtenir avec la création de l'EEES. La nouvelle borne éducative se soutient de principes, des intentions, des directives et des intérêts avec une claire définition européenne de reconnaissance, convergence et mobilité dans le but d'essayer d'obtenir un sceau distinctif et de qualité dans l'éducation supérieure européenne. L’étude se fonde sur une méthodologie qualitative-interprétative en étant axé d'une part sur la recherche, analyse, description et interprétation de la documentation officielle qui a continué à accompagner le processus de construction de l'EEES, en comprenant les documents d'origine ; la Magna Charta Universitatum, la Déclaration de la Sorbonne et la Déclaration de Bologne. Et, les documents de développement relatifs aux différentes conférences ministérielles européennes des responsables de l'éducation supérieure, qu'ont emportée à terme à Prague, Berlin, Bergen, Londres et Louvaine, aussi bien que des textes et rapports de : UNESCO, ESIB, CRE, U.S.A., EURASHE, BFUG, ENQA, Commission Européenne, Eurydice, OCDE. Qui ont précédé les réunions Ministérielles et ont aidé à sa constitution, qu'elles ont continué à évaluer, en modifiant et/ou en consolidant les directives marquées par la Déclaration de la Sorbonne et Bologne avec la finalité d'obtenir l'EEES. De même s'accompagne le fond documentaire avec la description, analyse et interprétation des principes juridiques (et de respectives sentences) qu'ils ont permis et fondé la création de l'EEES; la mobilité et la reconnaissance formative. Et d'autre part, consolider les objectifs de la recherche avec les pertinentes entrevues en profondeur aux délégants des autorités, politiques et académiques qui ont partagé manière active dans le processus: Dr. Josep Maria Bricall (Président de la Conférence Européenne de Recteurs et membre du Comité de Rédaction de la Magna Charta Universitatum), sr. D. Jose Fernández Díaz (Secrétaire d'État d'université et signataire par l'Espagne de la Déclaration de Bologne), Dr. Guy Haug (promoteur du programme Erasmus et expert de conseil de l'enseignement supérieur pour la Commission Européenne), Dr. Domenico Lenarducci (Président d'Honneur de Direction Générale d'Éducation de la Commission Européenne), Dr. Eric Froment (Président de la Conférence Européenne de Recteurs et actuel responsable de la dimension Internationale de l'Agence de Qualité AERES) et le Dr. Màrius Rubiralta (actuel Secrétaire Général d'Universités du Gouvernement de l'Espagne). La Thèse est accompagnée de différents schémas historiques et d'une étendue base documentaire bibliographique, en essayant d'arriver dans un bon outil de diffusion d'une meilleure compréhension de l'EEES et qui à la fois facilite de futures lignes de recherche dans celui-ci et d'autres domaines liés.