• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2468
  • 1115
  • 639
  • 55
  • 29
  • 10
  • 5
  • 5
  • 4
  • 4
  • 3
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 4342
  • 4045
  • 582
  • 566
  • 521
  • 519
  • 416
  • 395
  • 323
  • 317
  • 303
  • 301
  • 286
  • 272
  • 250
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
121

Lesión miocárdica tras la cirugía no cardiaca: Análisis de la cohorte española del estudio VISION

Paniagua Iglesias, Pilar 14 December 2015 (has links)
Antecedents: Les complicacions cardiovasculars majors (CCVM) són la principal causa de morbimortalitat en els pacients intervinguts de cirurgia no cardíaca. La complicació més freqüent és la lesió miocàrdia després de la cirurgia no cardíaca (LMCN), definida com qualsevol pic del valor de troponina T (TnT) ≥ 0,03 ng/ml atribuït a isquèmia i que ocorre durant els 30 primers dies de la cirurgia no cardíaca. Objectius: Determinar al nostre entorn la incidència actual de CCVM, comparar la freqüència de complicacions observada amb l'esperada d'acord amb l'índex de risc cardíac revisat (IRCR), determinar els factors predictors independents de LMCN i de mort als 30 dies de la cirurgia i identificar els pacients que presenten un major risc de patir una LMCN. Metodologia: Anàlisi de la informació derivada de la cohort prospectiva multicèntrica internacional VISION (Vascular Events in Noncardiac Surgery Patients Cohort Evaluation), de la qual s'han seleccionat les dades dels dos hospitals espanyols participants. Es van incloure pacients de 45 anys o majors intervinguts de cirurgia no cardíaca programada o urgent i que requerien al menys una nit d’ingrés. Es van fer determinacions de TnT entre les 6 i les 12 hores de la cirurgia i en el primer, segon i tercer dies postoperatoris. L'esdeveniment principal va ser la proporció de CCVM (LMCN , insuficiència cardíaca, ictus, fibril·lació auricular de nova aparició i mort) als 30 dies de la cirurgia. Resultats: Dels 3.629 pacients inclosos, el 7% va presentar al menys una de les CCVM. La mortalitat a 30 dies de la cirurgia en els pacients que van patir alguna CCVM va ser del 12,3%. La freqüència de CCVM va ser més de 6 vegades superior a l'esperada d'acord amb l’IRCR (6,3; IC99%, 5,3-7,5). La lesió miocàrdia va ser la CCVM més freqüent (5%). L’anàlisi de regressió va identificar vuit factors predictors independents de LMCN: la insuficiència renal, el valor d'hemoglobina preoperatori, l'índex de risc cardíac revisat, el tipus de cirurgia (ortopèdica o vascular),la història prèvia de trombosi, la fibril·lació auricular, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, i la diabetis. El poder discriminatiu del model mesurat amb la corba ROC va ser bo (Àrea sota la corba=0,832 IC 95% 0,798-0,865). La LMCN va ser el principal factor de risc independent de mort a 30 dies de la cirurgia (OR 4,4; IC 95%, 2,1-9,2). Mitjançant un anàlisi de partició recursiva s’identificaren com a pacients amb major risc de patir una LMCN aquells amb un filtrat glomerular inferior a 44ml/min/1,73m2 i un IRCR superior a II. Conclusions: En pacients adults intervinguts de cirurgia no cardíaca les CCVM són freqüents i s'associen a una substancial mortalitat a 30 dies de la cirurgia. La LMCN és la complicació més freqüent i és un potent predictor independent de mortalitat. Entre els factors de risc de LMCN, el valor d'hemoglobina preoperatori és l'únic modificable. El filtrat glomerular juntament amb l’IRCR identifiquen als pacients amb major risc de patir una LMCN, en aquests pacients s’haurien d'extremar les mesures de vigilància i cura peroperatòries. / Antecedentes: Las complicaciones cardiovasculares mayores (CCVM) son la principal causa de morbimortalidad en los pacientes intervenidos de cirugía no cardiaca. La complicación más frecuente es la lesión miocárdica tras la cirugía no cardiaca (LMCN), definida como cualquier pico del valor de troponina T (TnT) ≥ 0,03ng/mL, atribuido a isquemia y que ocurre durante los 30 primeros días tras una cirugía no cardiaca. Objetivos: Determinar en nuestro entorno la incidencia actual de CCVM, comparar la frecuencia de complicaciones observada con la esperada de acuerdo con el índice de riesgo cardiaco revisado (IRCR), determinar los factores predictores independientes de LMCN y de muerte a los 30 días de la cirugía e identificar a los pacientes que presentan mayor riesgo de padecer una LMCN. Metodología: Análisis de la información derivada de la cohorte prospectiva multicéntrica internacional VISION (Vascular Events in Noncardiac Surgery Patients cohort Evaluation), de la que se han seleccionado los datos de los dos hospitales españoles participantes. Se incluyeron pacientes de 45 años o mayores intervenidos de cirugía no cardíaca programada o urgente y que requerían al menos una noche de ingreso. Se hicieron determinaciones de TnT entre las 6 y las 12 horas de la cirugía y el primer, segundo y tercer días posoperatorios. El desenlace principal fue la proporción de CCVM (LMCN, insuficiencia cardiaca, ictus, fibrilación auricular de nueva aparición y muerte) a los 30 días de la cirugía. Resultados: De los 3.629 pacientes incluidos, el 7% presentó al menos una de las CCVM. La mortalidad a los 30 días de la cirugía en los pacientes que sufrieron alguna CCVM fue del 12,3%. La frecuencia de CCVM fue más de 6 veces superior a la esperada de acuerdo con el IRCR (6,3; IC 99% 5,3-7,5). La LMCN fue la CCVM más frecuente (5%). El análisis de regresión identificó ocho factores predictores independientes de LMCN: la insuficiencia renal, el valor de hemoglobina preoperatorio, el índice de riesgo cardiaco revisado, el tipo de cirugía (ortopédica o vascular),la historia previa de trombosis, la fibrilación auricular, la enfermedad pulmonar obstructiva crónica, y la diabetes. El poder discriminativo del modelo medido con la curva de ROC fue bueno (Área bajo la curva=0,832 IC 95% 0,798-0,865). La LMCN fue el principal factor de riesgo independiente de muerte a los 30 días de la cirugía (OR 4,4; IC 95%, 2,1-9,2). Mediante un análisis de partición recursiva se identificron como pacientes con mayor riesgo de padecer una LMCN aquellos con un filtrado glomerular inferior a 44ml/min/1,73m2 y un IRCR superior a II. Conclusiones: En pacientes adultos intervenidos de cirugía no cardiaca las CCVM son frecuentes y se asocian a una sustancial mortalidad a los 30 días de la cirugía. La LMCN es la complicación más frecuente y es un potente predictor independiente de mortalidad. De entre los factores de riesgo de LMCN, el valor de hemoglobina preoperatorio es el único modificable. El filtrado glomerular junto con el IRCR identifican a los pacientes con mayor riesgo de padecer una LMCN, en estos pacientes se deberían extremar las medidas de vigilancia y cuidado peroperatorias. / Background: Major adverse cardiovascular events (MACE) are the leading cause of serious morbidity and mortality in patients undergoing noncardiac surgery. The most common complication is myocardial injury after non cardiac surgery (MINS), defined as a peak troponin T level (TnT) of 0.03 ng/ml or greater judged due to myocardial ischemia, that occurs during or within 30 days after noncardiac surgery. Objectives: To determine in our environment the current incidence of MACE, to compare the observed event rates to the expected event rates according to the revised cardiac risk index (RCRI), to identify risk factors for MINS and death at 30 days after surgery and to identify patients at increased risk for MINS. Methodology: Analysis of the information derived from the international multicentre prospective cohort evaluation VISION (The Vascular events In noncardiac Surgery patIents cOhort evaluatioN) Data from the two participating Spanish hospitals were selected. Eligible patients were aged 45 yr. or older underwent elective or urgent/emergency noncardiac surgery. Patients were excluded who did not require an overnight hospital admission after surgery. Patients’ TnT levels were measured 6 to 12 hours after surgery and on days 1, 2, and 3 after surgery. The main outcome was the proportion of MACE (MINS, heart failure, stroke, new onset atrial fibrillation and death) from admittance to 30 days after surgery. Results: Of the 3.629 patients included, 7% had at least one MACE. The 30-day mortality in patients who suffered at least one MACE was 12.3%. Observed event rates were 6 fold higher (6,3; IC99%, 5,3-7,5) than the expected event rates according to the RCRI. Myocardial injury was the most frequent MACE (5%). The regression model identified eight independent predictors of MINS: Renal insufficiency, preoperative haemoglobin value, the revised cardiac risk index, type of surgery (orthopaedic or vascular), previous history of thrombosis, atrial fibrillation, chronic obstructive pulmonary disease, and diabetes. The discriminative power of the model measured by ROC curve was good (area under the curve = 0.832 95% CI 0.798 to 0.865). MINS was a strong independent predictor of 30-day mortality (OR 4,4; 95% CI, 2,1 to 9,2). A Recursive Partitioning Analysis (RPA) identified those patients with the highest risk for MINS as patients with a glomerular filtration rate below 44ml / min / 1.73m2 and a RCRI greater than II. Conclusion: In adult patients undergoing noncardiac surgery MACE are frequent and associated with substantial mortality at 30 days after surgery. MINS is the most common complication and it is a strong independent predictor of mortality. Among risk factors for MINS, preoperative haemoglobin level is the only modifiable. Glomerular filtration along with RCRI identify patients at increased risk for MINS. Surveillance measures and perioperative care should be tightened in these patients.
122

La identidad profesional de los profesores de matemáticas y ciencias sociales en la educación secundaria

Gómez Torres, Francisco 15 December 2015 (has links)
Esta investigación se focaliza en el estudio de la identidad profesional del profesor en la educación secundaria y en el análisis a las condiciones contextuales que inciden en las decisiones que toma el profesor en la docencia. Definimos la identidad profesional del profesor como un conjunto de representaciones que pueden ser relativamente estables en el tiempo, con un contenido definido por roles, teorías prácticas profesionales y sentimientos vinculados al ejercicio de la profesión. Consideramos que a la par con una identidad narrada, se establece una identidad situada, en razón a que frente al posicionamiento personal, existe también un correlato actuado, en el sentido que la identidad se ubica de diferentes maneras en situaciones concretas de enseñanza. A partir de este enfoque teórico, los objetivos son: caracterizar la identidad profesional de los profesores en la educación secundaria, identificar las condiciones contextuales que inciden en la actividad profesional del profesor, caracterizar la identidad de los profesores vinculada a situaciones específicas de enseñanza, identificar las condiciones contextuales que se tienen en cuenta en desarrollo de situaciones concretas de enseñanza y comparar lo que piensan los profesores con lo que hacen en la docencia. Metodológicamente se lleva la investigación atendiendo a un proceso cualitativo, mediante un enfoque fenomenográfico. La recolección de información se realiza a través de entrevistas semiestructuradas y observación de clase, la población participante se conforma de treinta profesores de dos campos de formación: quince profesores de Ciencias Sociales y quince profesores de matemáticas de la educación secundaria. Los resultados principales nos muestran seis roles docentes: educar, guiar el proceso de formación de los estudiantes, diseñar la actividad formativa, coordinar los procesos formativos, supervisar y valorar las actividades educativas y orientar a los padres de familia. Cuatro tipos de teorías prácticas del profesor: transmitir y adquirir conceptos, orientar el aprendizaje auténtico, desarrollar las habilidades de los estudiantes y orientar el aprendizaje y desarrollo de actitudes. Diez tipos de sentimientos sobre la docencia, cinco de satisfacción o positivos, y cinco de insatisfacción o negativos y once tipos de factores distribuidos en tres categorías: factores instruccionales, institucionales y de las autoridades educativas. En conclusión, la investigación nos muestra un panorama completo sobre las representaciones del profesor acerca de la docencia y de los factores del contexto que pueden influir en la práctica. Además, gracias al enfoque que se adoptó, basado en diferenciar la identidad narrada de la situada, hemos podido presentar datos empíricos sobre cómo el profesor proyecta y desarrolla la acción docente y qué aspectos pueden influir en la toma de decisiones, no sólo para el grupo total de profesores sino también para las áreas disciplinares comparadas en el estudio. / This research focuses on the study of professional identity of teachers in secondary education and analysis to contextual conditions affecting the decisions taken by the teacher in teaching. We define the professional identity of the teacher as a conjunct of representations that can be relatively stable over time, containing defined by roles, professional practice theories and feelings related to the exercise of the profession. We believe that along with a narrated identity, it is establishing an identity situated, due to positioning in front of the staff, there is also established a correlation function in the sense that identity is located differently in specific teaching situations. From this theoretical approach, the objectives are: to characterize the professional identity of teachers in secondary education, identify the contextual conditions affecting the professional activity of teacher, characterize the identity of teachers linked to specific teaching situations, identify contextual conditions are taken into account in developing specific teaching situations and compare what teachers think about what they do in teaching. Methodologically the research is attending a qualitative process, through a phenomenographic approach. Data collection was performed through structured interviews and classroom observation, the participant population is made up of thirty two teacher two training camps: fifteen teachers of social sciences and fifteen mathematics teachers of secondary education. The main results show us six teacher roles: educate, guide the training process of students, designing training activities, coordinate training processes, monitor and evaluate educational activities and guide the parents. Four types of practical theories of teacher: transmitting and acquiring concepts, authentic learning guide, develop the skills of students and guide learning and development of attitudes. Ten types of feelings about teaching, five of satisfaction or positive and five of dissatisfaction or negative and eleven types of factors divided into three categories: instructional, institutional and education authorities factors. In conclusion, research shows us a complete picture of the representations of the teacher about teaching and contextual factors that can influence in practice. And thanks to the approach adopted, based on differentiating the identity narrated of the set, we were able to present empirical date on how the teacher projects and develops teaching activities and what aspects can influence decision-making, not only for the whole group of teachers but also subject areas compared in the study.
123

Actualización de guías de práctica clínica

Martínez García, Laura 17 December 2015 (has links)
Antecedentes Las guías de práctica clínica (GPC) son herramientas útiles en la toma de decisiones clínicas de los usuarios, de los profesionales y de los gestores sanitarios si se mantienen actualizadas y se garantiza la vigencia de sus recomendaciones. Objetivos Los objetivos principales de esta tesis son: 1) identificar y describir los métodos utilizados para actualizar las GPC y 2) diseñar y evaluar nuevos métodos para actualizar las GPC. Métodos Se han realizado cinco estudios con diferentes metodologías: 1) una encuesta internacional sobre el proceso de actualización de GPC, 2) una revisión sistemática de los métodos de actualización de GPC, 3) un análisis de supervivencia para estimar el tiempo de vigencia de las recomendaciones, 4) una evaluación de las recomendaciones actualizadas y 5) una evaluación de dos estrategias pragmáticas de búsqueda de la literatura para identificar señales de actualización. Resultados En la encuesta internacional hemos observado que el 92 % (36/39) de las instituciones que elaboran GPC las actualizan. El 52,8 % (19/36) de las instituciones siguen un procedimiento formal para decidir cuándo están desactualizadas. Un 86,1 % (31/36) de las instituciones siguen un procedimiento formal para actualizarlas, pero solo un 25 % (9/36) lo ha evaluado. En la revisión sistemática hemos identificado ocho estudios: cuatro evalúan si las GPC están vigentes, tres actualizan puntualmente las GPC y uno las actualiza de forma continua. La etapa más explícita en los diferentes estudios está relacionada con la identificación de nueva evidencia. Un estudio comparó una búsqueda limitada de la literatura frente a otra exhaustiva y sugirió que la limitada era suficiente para identificar señales de actualización. Otro estudio evaluó el tiempo de vigencia de las GPC y sugirió que se deberían revisar cada tres años. En el análisis de supervivencia (muestra de 113 recomendaciones incluidas en cuatro guías del Programa de GPC en el Sistema Nacional de Salud) hemos observado que el 92,0 % de las recomendaciones están vigentes un año después de su elaboración (intervalo de confianza del 95 %: 86,9 a 97,0). Esta probabilidad se reduce gradualmente (85,7 %; 81,3 %; 77,8 % a los dos, tres y cuatro años, respectivamente). En la evaluación de recomendaciones actualizadas (muestra de 1306 recomendaciones incluidas en las guías del National Institute for Health and Care Excellence) hemos observado una gran heterogeneidad en la presentación de los cambios y una falta de justificación de los mismos. La muestra de recomendaciones no fue suficiente para identificar factores asociados a la actualización. Finalmente, en la evaluación sobre estrategias pragmáticas de búsqueda de la literatura hemos observado que la búsqueda restrictiva recuperó un 68,1 % menos de referencias que la búsqueda exhaustiva (12486 frente a 39136) e identificó el 89,9 % (62/69) de las referencias clave. La búsqueda en la base de datos McMaster PLUS recuperó un 88,5 % menos de referencias que la búsqueda exhaustiva (4486 frente a 39136), aunque solo identificó el 26,1 % (18/69) de las referencias clave. Conclusiones Las instituciones que elaboran GPC no tienen un proceso estandarizado para actualizar sus GPC. Esto es debido, quizá en parte, a la escasa investigación metodológica sobre la actualización de las GPC. Las recomendaciones de las GPC se desactualizan rápidamente. Utilizar una estrategia de búsqueda restrictiva y continua de la literatura, priorizando las preguntas clínicas con mayor ritmo de producción científica, podría ser una estrategia eficiente y factible para identificar las señales de actualización de GPC. Es necesario continuar la investigación metodológica para optimizar y estandarizar el proceso de actualización de GPC, así como implementar y evaluar los resultados de dicha investigación en los programas de GPC. / Background Clinical practice guidelines (CPG) are useful tools to help patients, health professionals, and policymakers to make evidence-based decisions about health care; consequently, they need to be updated in order to guarantee the validity of recommendations. Objectives The main objectives of this thesis are: 1) to identify and describe the methods used to update CPGs and 2) to design and evaluate new methods for updating CPGs. Methodology We conducted five studies with different methodologies: 1) an international survey on CPG updating process; 2) a systematic review of CPG updating methods; 3) a survival analysis to estimate the length of time before recommendations become outdated; 4) an assessment of updated recommendations, and 5) an evaluation of two pragmatic search strategies to identify the need to update recommendations. Results In the international survey, 92.0% of the institutions (36/39) report the update of their guidelines. The 52.8% (19/36) have a formal procedure for deciding when a guideline becomes out of date. The 86.1% (31/36) have a formal procedure for updating their guidelines; nevertheless, only 25% (9/36) piloted such process. In the systematic review, we included a total of eight studies: four studies evaluated whether CPGs were out of date; three studies were actually CPG updates; and in one study CPGs were continuously monitored and updated. The most detailed reported phase of the process was the identification of new evidence. One study compared a restricted versus an exhaustive search, suggesting that a restricted search is sufficient to assess the validity of recommendations. Another study analysed the survival time of CPGs and suggested that these should be reassessed every three years. In the recommendations survival analysis (113 recommendations included in four guidelines from the Spanish National Health System´s CPG Programme), 92.0% of the recommendations were valid one year after their development (95% confidence interval: 86.9 to 97.0). This probability gradually decreased (85.7%, 81.3%, 77.8% at two, three and four years, respectively). In the updated recommendations assessment (1306 recommendations produced by the National Institute for Health and Care Excellence), presentation formats used to indicate the changes in recommendations varied widely across CPGs. The majority of these changes were not explained. We did not perform an analysis to identify potential predictive factors for updating, given the small sample of recommendations retrieved. In the assessment of pragmatic search strategies, the restrictive search retrieved 68.1% fewer references than those retrieved by the exhaustive search (12,486 versus 39,136), and identified 89.9% (62/69) of key references. The use of McMaster PLUS database retrieved 88.5% fewer references than those retrieved by the exhaustive search (4,486 versus 39,136), but identified substantially fewer key references (18/69, 26.1%). Conclusions Institutions involved in developing CPGs do not have a standardised CPG updating process. Furthermore, there is very limited methodological research into the CPG updating process, with available research focusing mainly on evidence search strategy. Recommendations swiftly become outdated. A restrictive and continuous search strategy, prioritizing clinical questions with a higher rate of scientific production, could be an efficient and feasible method to identify studies that signal for updating CPGs. Methodological research must be continued in order to improve and standardise the CPGs updating process, and to implement and assess the results of this research in CPG programmes.
124

Conservación del visón europeo (Mustela lutreola): Implicaciones del Parvovirus de la enfermedad Aleutiana y relaciones demográficas con sus principales competidores potenciales

Mañas Prieto, Francesc 18 December 2015 (has links)
El visón europeo Mustela lutreola es uno de los mamíferos más amenazados del Mundo. El visón americano Neovison vison se considera actualmente su principal amenaza. Sin embargo, la introducción del visón americano y la concurrencia ecológica posterior de las dos especies no puede explicar, por si sola, la disminución o desaparición del visón europeo en diferentes épocas y lugares. El parvovirus de la enfermedad aleutiana del visón (AMDV) es el principal problema sanitario mundial en las granjas de visón americano, causante de diferentes síndromes clínicos dependiendo de la cepa vírica y de las características del animal. Se realizaron serologías frente el AMDV en muestras de 492 visones europeos y en 1.735 visones americanos durante un periodo de 16 años. Se realizó una determinación de las edades en tres especies de mustélidos. Caninos procedentes de 1.766 cadáveres de 1.661 visones americanos, 54 visones europeos y 51 turones europeos Mustela putorius se seccionaron y se utilizó el recuento de los anillos en el cemento dental para estimar la edad de los ejemplares. Las muestras de visones americanos procedían principalmente de las campañas de control de esta especie exótica invasora, mientras que los atropellos fueron la causa principal de muerte en las dos especie autóctonas. De forma paralela se realizó un análisis de las estructuras demográficas de tres poblaciones de visón americano sometidas a diferente intensidad de control con el objetivo de detectar posibles variaciones en estas estructuras causadas por la captura. La seroprevalencia del AMDV en el visón europeo fue del 32%. No se detectaron diferencias significativas en la seroprevalencia entre sexos o entre años o pesos. La incidencia de seroconversión (negativo a positivo) en visones europeos recapturados fue de 0,46 casos por animal-año de riesgo. Para los animales positivos, la incidencia de seroconversión de un resultado positivo a uno de negativo fue de 0,18 casos por animal- año de riesgo. En 1.735 visones americanos, la prevalencia global fue del 32,4% y ésta varía entre las seis poblaciones silvestres estudiadas y se incrementa con la edad de los animales. Los resultados indican que la infección es endémica, distribuida por todas las poblaciones y no se observaron efectos sobre la dinámica poblacional de ambas especies. ADN del AMDV se detectó mediante PCR y se secuenció y los resultados sugieren que al menos dos tipos de secuencias de AMDV circulan en España y que los AMDV presentes difieren de otros aislados en Norte América y Europa. En relación a las estructuras demográficas, los individuos con edad anterior a su primera temporada de cría representaron aproximadamente la mitad de todos los animales, sin diferencias significativas entre especies o causa de muerte. Se observaron diferencias en los porcentajes de sub-adultos entre los períodos pre- y post-reproductor, con una alta mortalidad durante el período de dispersión-invierno en las tres especies. Las frecuencias de mortalidad de los animales sub-adultos fueron de 0,46, 0,50 y 0,55 para el visón americano, el visón europeo y el turón europeo. Las tasas de supervivencia del visón americano fueron más altas que para las especies nativas. No se observaron diferencias en la edad media de los animales encontrados muertos en atropellos entre las tres especies ni entre visones americanos atropellados y capturados. No se detectaron evidencias de cambios en la estructura de edades en ninguna de las poblaciones. La proporción de individuos de cada sexo y clase de edad se mantuvieron constantes, lo que sugiere que a pesar de los trabajos de control del visón americano, la estructura de edades se mantuvo estable durante el período de estudio. / The European mink (Mustela lutreola) is one of the most endangered mammals in the world. The invasive American mink (Neovison vison) is considered the main factor for this decline. However, the American mink’s introduction and the subsequent ecological concurrence of the two species cannot solely explain the decline or disappearance of the European mink in different times and places. Aleutian mink disease parvovirus (AMDV) is the main health problem in fur farming worldwide, causing varied clinical syndromes that depend on the viral strain and host factors. Infection with AMDV has been speculated to contribute to the decline of the European mink, but a detailed study has not been performed. To assess the potential effects of AMDV infection on the conservation of the European mink, we surveyed AMDV antibody in samples from 492 native European mink and 1,735 feral American mink collected over 16 yr. In order to investigate a possible AMDV impact on demographic structures, age estimation of three mustelid species was performed. Canine samples of 1,766 carcasses from 1,661 American mink, 54 European mink and 51 European polecats (Mustela putorius) were sectioned, and cementum annuli counts in tooth sections were used for age estimation. American mink samples consisted primarily of trap-captured animals, whereas road casualties were the principal origin of European mink and European polecat carcasses. Simultaneously, the demographic structures of three mink populations subjected to different culling intensities were studied with the aims to detect possible variations in these structures caused by trapping, and identify simple and efficient indicators of successful trapping efforts. The antibody prevalence in European mink was 32%. There were no statistically significant differences in antibody prevalence between sexes, or among years or weight classes. For recaptured European mink, incidence of seroconversion (negative to positive) was 0.46 cases per animal-year at risk. For positive animals, the incidence of conversion from positive to negative was 0.18 cases per animal-year at risk. In 1,735 feral American minks, the overall prevalence was 32.4% and varied among the six wild populations studied. The prevalence increased with age. Infection with AMDV appears to be endemic, distributed across the entire ranges of both species, and no effects on the population dynamics of either species were observed. AMDV DNA was detected PCR and sequenced and the results suggested that two sequence types of AMDV were circulating in Spain, and that the Spanish AMDVs differed from other described isolates from North America and Europe. In demographic structures, individuals prior to their first breeding season (class 0+) represented approximately half of all animals, with no significant differences between species or causes of death. Differences in sub-adult percentages were observed between the pre- and post-reproductive period, with a high mortality during the dispersal-winter period in all three species. Frequencies of mortality of the sub-adult age class were 0.46, 0.50 and 0.55 for American mink, European mink and European polecat, respectively. Survival rates of the American mink were higher than those of the native species. No differences were observed in mean age of animals found dead as road casualties in all three species or between captured American mink and road casualties. In relation with the culling effect over the studied populations, no evidence of age structure changes was detected in any population. The proportion of individuals in each sex and age class remained constant over time, suggesting that despite the control efforts, the age structure remained stable over the study period.
125

Antibioticoterapia empírica en la neumonía comunitaria grave: impacto sobre la mortalidad tras la administración de dos antibióticos de forma precoz

Gattarello, Simone 18 December 2015 (has links)
La neumonía comunitaria es una enfermedad que representa un problema sanitario significativo que se asocia a elevada mortalidad y morbilidad. En el mundo occidental, pese a un aumento global de la supervivencia gracias al cambio de las políticas antibióticas, se ha documentado mayor mortalidad en pacientes mayores y en pacientes con comorbilidades y enfermedades crónicas. Por otro lado, se ha demostrado como la mortalidad por shock séptico y otras enfermedades graves ha disminuido. El impacto total de estos cambios demográficos y clínicos en la supervivencia en la neumonía comunitaria es de elevada importancia para los clínicos, pero no hay datos recientes publicados en la literatura. Nuestra hipótesis fue que la mejora de las políticas antibióticas contribuyó a disminuir la mortalidad en la neumonía comunitaria grave en pacientes admitidos en la UCI. Por esto, el objetivo primario fue comparar la mortalidad en UCI de pacientes ingresados en UCI, procedentes de dos periodos diferentes. El objetivo secundario fue buscar una asociación entre tratamiento antibiótico combinado y disminución de la mortalidad. Objetivo terciario fue buscar una asociación entre antibioticoterapia empírica precoz y disminución de la mortalidad. El estudio CAPUCI I es un estudio multicéntrico, prospectivo y observacional realizado en 33 hospitales de España desde 2000 hasta 2002. Todos los paciente fueron ingresados en la UCI con diagnostico de neumonía comunitaria grave. El estudio CAPUCI II es un estudio de seguimiento del CAPUCI I apoyado por la European Critical Care Research Network. El estudio se llevó a cabo en 29 UCIs de Europa, desde 2008 hasta 2014. En ambos estudios, los pacientes eran admitidos en UCI por necesidad de ventilación mecánica invasiva, presencia de shock séptico o por una situación de inestabilidad clínica. El trabajo se realizó mediante la publicación de dos artículos científicos. En el primer estudio caso-control, titulado: “Decrease in Mortality in Severe Community- Acquired Pneumococcal Pneumonia: Impact of Improving Antibiotic Strategies (2000-2013)”; ochenta pacientes diagnosticados de neumonía neumocócica severa comunitaria del estudio CAPUCI II fueron apareados con 80 del CAPUCI I a partir de las siguientes variables: shock, ventilación mecánica, COPD, inmunosupresión y edad. Entre los resultados, el tratamiento combinado aumento desde 66.2% en el estudio CAPUCI I hasta 87.5% en el CAPUCI II, y el percentil de pacientes que recibieron antibioticoterapia las primeras 3 horas de admisión pasó desde 27.5% hasta 70.0%. La mortalidad en UCI fue significativamente inferior en el grupo CAPUCI II. En el análisis multivariado, la mortalidad aumentó en pacientes que necesitaron ventilación mecánica y disminuyó en pacientes que recibieron tratamiento antibiótico combinado y antibioticoterapia precoz. El segundo articulo tiene como titulo: “Improvement of antibiotic therapy and ICU survival in severe non-pneumococcal community-acquired 
pneumonia: a matched case–control study“. Es un estudio caso-control que incluye 144 pacientes con neumonía grave no neumocócica: 72 pacientes del estudio CAPUCI I fueron apareados con 72 del CAPUCI II a través de las siguientes variables: microorganismo, shock, ventilación mecánica, COPD y edad. Se observó una reducción absoluta de la mortalidad en UCI entre los dos grupos. Además, el tratamiento combinado y antibioticoterapia precoz fueron significativamente mayores en el estudio CAPUCI II (76.4% frente a 90.3 % y 37.5% frente a 63.9 %). En el análisis multivariado la administración de tratamiento antibiótico combinado y antibioticoterapia precoz se asociaron a disminución de la mortalidad en UCI. En conclusión, el presente trabajo de tesis documenta una reducción de la mortalidad por neumonía comunitaria grave entre los dos periodos a estudio. Además, la administración de tratamiento combinado y precoz se asocia a disminución de mortalidad en UCI. / Community-acquired pneumonia is a major health problem associated with high morbidity and mortality. In Western countries, despite improved survival due to changes in antibiotic policies, poor prognosis is seen in older people with more comorbidities and chronic illness in whom life expectancy has been prolonged. On the other hand, it has been shown that septic shock mortality and mortality due to other severe diseases have decreased. The aggregate impact of these demographic and clinical trends on the community pneumonia survival rate is of great importance to clinicians, but no recent data are available in the literature, especially in critical patients with severe community-acquired pneumonia. Our hypothesis was that improvement in antibiotic policies contributed to reduce mortality due to severe community-acquired pneumonia in the ICU setting. For this reason, the primary objective of the present study was to compare ICU mortality due to severe community pneumonia in two different periods. Secondary objective was to identify an association between combination antibiotic therapy and decreased mortality. Tertiary objective was to identify an association between early antibiotic administration and decreased mortality. CAPUCI I was a multicenter, prospective, observational 
study carried out in 33 hospitals in Spain between 2000 
and 2002. All patients admitted to ICU with diagnosis of 
severe community pneumonia were included. CAPUCI II was a follow-up Project endorsed by the European Critical Care Research Network, carried out in 29 European ICUs from 2008 to 
2014. In both studies, patients were admitted to the ICU 
either to undergo IMV or because they were in an unstable clinical condition. All cases were followed until 
ICU discharge or death, and all clinical decisions were left 
to the discretion of the attending physician. The present manuscript was carried out after publication of two papers. The first one is a case control study titled: “Decrease in Mortality in Severe Community-Acquired Pneumococcal Pneumonia: Impact of Improving Antibiotic Strategies (2000-2013)”; eighty patients diagnosed with severe pneumococcal community pneumonia from the CAPUCI II study were matched with 80 patients from CAPUCI I based on the following: shock at admission, need of mechanical ventilation, COPD, immunosuppression, and age. As a result, combined antibiotic therapy increased from 66.2% in CAPUCI I to 87.5% in CAPUCI II, and the percentage of patients receiving the first dose of antibiotic within 3 h increased from 27.5% to 70.0%. ICU mortality was significantly lower in CAPUCI II group. In the multivariate analysis, ICU mortality increased in patients requiring mechanical ventilation and decreased in patients receiving early antibiotic treatment and combined therapy. The second article was titled: “Improvement of antibiotic therapy and ICU survival in severe non-pneumococcal community-acquired 
pneumonia: a matched case–control study“. This was a matched case–control study enrolling 144 patients with non-pneumococcal severe pneumonia: 72 patients from the CAPUCI I database were paired with 72 from the CAPUCI II matched by the following variables: microorganism, shock at admission, invasive mechanical ventilation, immunocompromise, chronic obstructive pulmonary disease, and age over 65 years. Again, we observed an absolute reduction of mortality between the two groups. Moreover, combined therapy and early antibiotic treatment were significantly higher in CAPUCI II (76.4 versus 90.3 % and 37.5 versus 63.9 %). In the multivariate analysis, combined antibiotic therapy and early antibiotic treatment were independently associated with decreased intensive care unit mortality. In conclusion, the present manuscript observed an absolute reduction of ICU mortality in patients with community-acquired pneumonia between the two study periods. Moreover, early combination antibiotic therapy was associated with decreased mortality.
126

Neoplasia intraepitelial pancreática y adenocarcinoma ductal de pancreas: estudio de factores de las vías de señalización celular y su correlación con la clínica

Salcedo Allende, Maria Teresa 21 December 2015 (has links)
El adenocarcinoma ductal pancreático (ADP) constituye aproximadamente el 85% de los tumores del páncreas. Es el tumor en el que menos avances clínicos se han producido en los últimos 50 años y sigue teniendo un pronóstico muy malo. Por ello, es necesaria la identificación de factores de riesgo y la caracterización del proceso de progresión tumoral, así como la identificación de nuevas dianas terapéuticas. En esta Tesis Doctoral estudiamos el estado de las vías de señalización celular en una serie de ADP convencionales, así como en ductos de pancreatitis crónicas (PC) y las lesiones precursoras asociadas (PanIN). El objetivo principal del presente trabajo es el estudio inmunohistoquímico y molecular de diversos factores implicados en las vías de señalización celular y de transición epitelio-mesénquima (PI-3K-AKT-mTOR, Ras-Raf-MAPK, Hippo, p53, N-cadherina y p16), con el objetivo de poder definir un modelo de progresión desde lesiones de PanIN en PC a ADP infiltrante , así como demostrar la relación de los niveles de expresión de dichos factores con una serie de parámetros clínico-patológicos con valor pronóstico, estado mutacional y supervivencias, en el ADP. Los resultados del estudio de nuestra serie validan, por una parte, los criterios establecidos como factores con valor pronóstico: tamaño tumoral, margen quirúrgico afecto (R1), invasión vascular, invasión linfática, invasión perineural, metástasi hepáticas y estadios avanzados. En relación al modelo de progresión PanIN-ADP, demostramos que existe un aumento en la expresión de la gran mayoría de proteínas estudiadas desde su expresión en ductos de PC y la expresión en ADP. Asimismo, porponemos un valor de Ki67 ≥ a 20% como biomarcador útil a la hora de discernir entre proliferación ductular reactiva o ADP bien diferenciado en las biopsias pequeñas o en los márgenes quirúrgicos de piezas de resección. En relación al estudio genético de RAS, confirmamos que ningún caso presenta mutación para NRAS, a diferencia del 89% de los ADP, que presentan mutaciones de KRAS, y que la presencia de dicha mutación implica peor pronóstico. En cuanto a los factores de señalización celular en ADP, se confirma que la expresión de algunas proteínas (p4E-BP1, eIF4E y YAP1) se asocia a factores de mal pronóstico y peor supervivencia. No evidenciamos en el estudio relación significativa entre la expresión de las proteínas estudiadas con parámetros clínico-patológicos relacionados con estroma peritumoral (p16, desmoplasia, inflamación). Nuestros resultados concluyen que el estudio de los factores de las vías de señalización celular complementan el estudio anatomopatológico de los ADP. La determinación de Ki67 con un valor superior a 20% permite discernir entre una proliferación ductular reactiva/metaplasia acinar ductal y ADP bien diferenciado y lo proponemos como marcador a la hora de valorar margen quirúrgico de piezas de resección y biopsias pequeñas. La sobreexpresión de YAP1 nuclear, eIF4E citoplasmático y p4E-BP1 nuclear definen un perfil molecular de ADP de peor pronóstico. Finalmente, resaltar la relevancia de caracterizar factores asociados al microambiente que rodea al ADP e influyan en el comportamiento biológico de los mismos. El grupo de tumores sin mutaciones de KRAS y NRAS es muy interesante de cara a identificar otras eventuales alteraciones moleculares, con incidencia en el desarrollo de los ADP. La intención en un futuro es ampliar la serie para conseguir resultados significativos que permitan obtener más conclusiones. / Pancreatic ductal adenocarcinoma (ADP) constitutes approximately 85% of pancreatic tumors. It is the tumor in which fewer clinical developments have occurred in the last 50 years and continues to have a very poor prognosis. Therefore, the identification of risk factors and characterization of tumor progression, as well as the identification of new therapeutic targets is necessary. In this Thesis we studied the state of the cell signaling pathways in a number of conventional ADP as well as ducts of chronic pancreatitis (CP) and the associated precursor lesions (PanIN). The main objective of this paper is the study of various factors involved in cell signaling pathways and epitelio-mesenchymal transition (PI-3K-AKT-mTOR, Ras-Raf-MAPK, Hippo, p53, N-cadherin and p16) by immunohistochemical and molecular study, with the aim to define a model of progression from precursor lesions of PanIN in PC to infiltrating ADP; and to demonstrate the relationship of the expression levels of these factors with a series of pathological parameters with prognostic value, mutational state and survival in the ADP. The survey results of our series validate the established prognostic criteria factors: tumor size, surgical margin affection (R1), vascular invasion, lymphatic invasion, perineural invasion, progression to liver metastasis and advanced stages. Regarding the progression model PanIN-ADP show an increased expression of the vast majority of proteins studied since its expression in ducts of PC to ADP expression. Also, we propose a value of Ki67 ≥ 20% as useful biomarker to discern between a benign reactive ductular proliferation/acinar ductal metaplasia and a well differentiated ADP in small biopsies or in surgical margins of resected specimens. In relation to genetic study of RAS, we confirm that no event has mutation to NRAS, unlike the 89% of ADP showing KRAS mutations, and the presence of said mutation confers decreased survival. As for cell signaling factors in ADP, it is confirmed that the expression of some proteins (p4E-BP1, eIF4E and YAP1) factors associated with poor prognosis and shorter survival. No we show in the study significant relationship between the expression of the proteins with pathological parameters related to peritumoral stroma (p16, desmoplasia, inflammation). Our results conclude that the study of the factors of cellular signaling pathways complement the pathological report of the ADP. Ki67 determining a value greater than 20% can discern between a benign reactive ductular proliferation and a well differentiated ADP and propose it as a marker in assessing surgical resection margin and small biopsies. Overexpression of YAP1 nuclear, eIF4E cytoplasmic and p4E-BP1 nuclear define a molecular profile of ADP with worse prognosis. Finally, highlight the importance of characterizing factors associated with ADP microenvironment and their influence on biological behavior. The group of tumors without KRAS mutations and NRAS is very interesting in order to identify other molecular alterations, with impact on the development of ADP. The intention in the future is to expand the series to achieve significant results that allow more conclusions.
127

Influencia de la anemia y el tratamiento con cilostazol en el pronóstico de los pacientes con arteriopatía periférica

Pérez Ramírez, Paulina 21 December 2015 (has links)
Introducción: La arteriopatía periférica es la manifestación de la arteriosclerosis en aquellos territorios que no sean en el coronario, intracraneal ni cerebral. Se trata de una enfermedad ampliamente estudiada que es considerada como un indicador de riesgo cardiovascular sobre todo para cardiopatía isquémica y enfermedad cerebrovascular. Suele ser asintomática y su primera manifestación es habitualmente la claudicación intermitente. Objetivos: En esta tesis se presentan dos trabajos donde se analiza la influencia de la anemia en el pronóstico de los pacientes estables con enfermedad arterial periférica así como si el tratamiento con cilostazol, fármaco que aumenta la distancia de claudicación, influye negativamente en la aparición de nuevos eventos cardiovasculares ya sea en forma de infarto agudo de miocardio, hemorragia o muerte. Pacientes y métodos: Para ello se han obtenido datos del FRENA, un registro prospectivo que incluye pacientes con arteriopatía periférica seguidos una media de 18 meses. Se recogen características clínicas de los pacientes, su tratamiento farmacológico y cada uno de los eventos cardiovasculares, hemorragia o muerte durante este periodo. Resultados: De 1663 pacientes con arteriopatía periférica, 208 (12.5%) tenían anemia, tras 18 meses aquellos con anemia presentaban una mayor tasa de infarto agudo de miocardio (RR 2.10; 95% intervalo de confianza (CI): 1.04-3.99), amputación (RR: 2.98; 95% CI: 1.70-5.05), mortalidad (RR: 3.58; 95% CI: 2.39-5.28), con tasas de isquemia cerebrovascular y hemorragia similares. En el análisis multivariante tener anemia se asoció a un incremento del riesgo de muerte. De los 1317 pacientes con arteriopatía periférica analizados en el segundo trabajo, aquellos que tomaban cilostazol (14.5%) no presentaron diferencias estadísticamente significativas de eventos cardiovasculares, hemorragia o muerte con respecto a los que no lo tomaban. Conclusiones: Podemos concluir que la anemia, en pacientes estables con arteriopatía periférica, se asocia a un incremento de la mortalidad. De los pacientes con claudicación intermitente, aquellos tratados con cilostazol no tanían mayor número de eventos cardiovasculares, hemorragias o muerte. / Introduction: Peripheral artery disease (PAD) is one of the symptoms of arteriosclerosis out of coronary or cerebral arteries. PAD has been widely studied and it is considered as an indicator of cardiovascular risk, especially for coronariopaty and cerebrovascular disease. It is usually asymptomatic and when symptomatic it is commonly in form of intermittent claudication. Objectives: In this work we present two articles where the influence of anemia in the prognosis on outpatients with symptomatic PAD and the influence of the treatment with cilostazol, pharmacological treatment of intermittent claudication, and its risk for subsequent ischemic events, myocardial infarction, bleeding or death. Patients and Methods: We have used data from the FRENA Registry, a prospective registry of patients with PAD with mean follow up of 18 months. We collect data from clinical characteristics, pharmacological treatment, cardiovascular events, bleeding or death during this period. Results: Of 1663 patients with PAD, 208 (12.5%) had anemia. Over 18 months, patients with anemia had a higher rate of myocardial infarction (RR 2.10; 95% Confidence interval (CI): 1.04-3.99), limb amputation (RR: 2.98; 95% CI: 1.70-5.05), mortality (RR: 3.58; 95% CI: 2.39-5.28), with similar results for ischemic stroke and major bleeding. On multivariate analysis, anemia was associated with an increased risk to die. Of 1317 patients with intermittent claudication those who received cilostazol (14.5%) had no significant differences in the rate of subsequent ischemic events, major bleeding or death than those without cilostazol. Conclusions: In stable outpatients with PAD, anemia was associated with increased mortality but not with an increased rate of subsequent ischemic events or major bleeding. In stable outpatients with intermittent claudication, the use of cilostazol was not associated with increased rates of subsequent ischemic events, major bleeding or death.
128

Avaluació del glaucoma, i d’altres malalties oftalmològiques, en pacients amb síndrome d’apnea hipoapnea del son (SAHS)

Castany Aregall, Marta 21 December 2015 (has links)
La síndrome d’apnea-hipoapnea del son (SAHS) és una malaltia amb una elevada prevalença en la població general que ha estat associada a entitats oftalmològiques diverses, sent la més prevalent la síndrome de la parpella laxa i, entre les que comporten més risc de pèrdua visual permanent el glaucoma i la neuropatia òptica. No es coneix la relació fisiopatològica entre les manifestacions oftalmològiques i la SAHS. La hipòxia intermitent secundària a les apnees crea una disfunció de l’autoregulació del flux vascular i un increment de l’estrès oxidatiu que s’han proposat com a factors de risc pel glaucoma. La nostra hipòtesis fou que la SAHS és un factor de risc de patir dany papil·lar glaucomatós independentment de la PIO, i que la laxitud palpebral i el dany glaucomatós de la papil·la estan relacionats en aquests pacients. L’objectiu de l’estudi fou definir les característiques glaucomatoses d’aquests pacients, tenint en compte la PIO, el dany papil·lar i el dany en el camp visual. Els objectius secundaris van ser relacionar les manifestacions oftalmològiques amb la severitat del SAHS i valorar la possible relació entre el glaucoma i la laxitud palpebral. El disseny de l’estudi fou transversal sobre una població de sospitosos de SAHS. Es va realitzar polisonmografia completa i exploració oftalmològica que inclogué PIO en diferents posicions amb tonòmetre de Perkins, camp visual i retinografia seqüencial estereoscòpica. Per la classificació de la SAHS es va tenir en compte l’Índex Apnea- Hipoapnea del son (IAH). L’estudi estadístic es va realitzar amb STATA 11. Com a resultats destacats vam observar que no hi havia diferències en la PIO mitjana en posició assegut entre el grup SAHS moderat/sever i el grup SAHS no/lleu mentre que la PIO en decúbit supí va ser més elevada i amb diferència estadísticament significativa en el grup SAHS moderat/sever respecte el grup SAHS no/ lleu. La PIO en supí i en decúbit lateral per l’ull inferior van presentar una correlació positiva i amb significació estadística amb l’IAH. Aquesta relació no s’ha descrit fins ara. En el grup SAHS moderat/sever el 12,9% va presentar papil·les sospitoses de glaucoma i el 32% un camp visual anòmal. Les diferències respecte al grup SAHS no/lleu foren estadísticament significatives p=0,002 i p=0,013 respectivament. La flaccidesa palpebral fou més freqüent en el grup SAHS moderat/sever respecte el grup SAHS no/lleu, si bé no es van detectar diferències entre el grup amb papil·la sospitosa de glaucoma respecte el grup sense sospita. En l’exploració fundoscòpica vam observar un major percentatge d’estries angioides idiopàtiques en la mostra respecte a l’esperat en la població general. Tres pacients (3/49) amb SAHS sever van presentar estries angioides bilaterals, representant el 6% del grup SAHS sever. Que en tinguem coneixement no s’ha descrit fins ara aquesta associació. A partir d’aquests resultats ens plantegem que hi hagi una relació entre la SAHS i les estries degut a una lesió dels teixits connectius en la SAHS, ja sigui primària o secundària a les conseqüències fisiopatològiques de la SAHS. Les limitacions principals de l’estudi van ser l’elecció d’una mostra no representativa de la població general i el disseny transversal que no permet fer un diagnòstic de certesa del glaucoma basat en la progressió. Com a fortaleses cal destacar l’homogeneïtat de la mostra: pacients sospitosos de SAHS, i l’estudi del glaucoma tenint en compte les diferents variables. Com a conclusions els pacients amb SAHS moderat o sever haurien de ser considerats un grup de risc de patir glaucoma. Seria adequada la derivació a oftalmologia per realitzar la mesura de PIO en decúbit supí i lateral, realitzar un fons d’ull i una prova de camp visual per valorar el risc de glaucoma i descartar altres patologies associades / Sleep Hipoapnea-apnea syndrome (OSA) is a disease with a high prevalence in the general population that has been associated with various ophthalmic manifestations, the most prevalent is the floppy eye syndrome whereas glaucoma and ischemic optic neuropathy involve greater risk of permanent visual loss. Pathophysiological relationship between OSA and the ocular manifestations is not completely understood. Nocturnal apnea causes intermittent hypoxia, increased oxidative stress and dysfunction of the vascular tone; these factors have been proposed as risk factors for glaucoma. Our hypothesis was that OSA is a risk factor for glaucomatous changes in the optic nerve regardless of the IOP; and that eyelid laxity and glaucoma could be related in these patients. The aim of the study was to define the characteristics of glaucomatous patients, taking into account IOP, optic disk and visual field characteristics. The secondary objectives were to correlate them with the severity of OSA and to evaluate the possible relationship between glaucoma and eyelid laxity. The study design was cross-sectional in a population of suspected SAHS. We conducted polysomnography and a comprehensive ophthalmic test including IOP in different positions with Perkins tonometer, a sequential stereoscopic retinography and a visual field test. Classification of the OSA was based on the Apnea- Hipoapnea Index (AHI). The statistical study was performed with STATA 11. We observed no differences in mean IOP in sitting position between the moderate/severe OSA group and no/mild OSA. In supine position, IOP was higher in the moderate/severe OSA group compared to the no/mild OSA group. This difference was statistically significant. IOP in supine and lateral decubitus in the lower eye showed a statistically significant positive correlation with AHI. This relationship has not been described before. In the moderate/severe OSA group 12.9% of the eyes had a glaucomatous optic disk and 32% presented an abnormal visual field test. Differences between this group and the no / mild OSA were statistically significant, p = 0.002 and p = 0.013 respectively. Floppy eyelid was more frequent in the moderate/severe OSA group compared to the no/mild OSA. Nevertheless, no differences were found regarding the presence of floppy eyelid between eyes with glaucomatous optic disk or those without suspicion of optic disk glaucomatous changes. On funduscopic examination with stereoscopic retinography we observed a higher percentage of idiopathic angioid streaks compared to the expected in the general population. Three patients (6%; 3/49) of the severe OSA group (AHI>30) showed angioid streaks in both eyes. This association has not been described. Considering these results, we suggest that there can be a relationship between OSA and angioid streaks due to the connective tissue abnormalities present in OSA, either primary or secondary to the pathophysiological consequences of OSA. The main limitations of the study were the selection of the sample, which was not representative of the general population and the cross-sectional design, which does not allow a final diagnosis of glaucoma based on the progression. The main strengths include the homogeneity of the sample, patients with suspicion of SAHS and the wide analysis of glaucoma considering different parameters. As conclusions, patients with moderate or severe OSA should be considered a group of risk for glaucoma. It would be appropriate an ophthalmic referral that should include IOP measurement in supine and lateral position, fundus examination to check retina and optic disk and a visual field test to rule out glaucoma or other ophthalmic manifestations.
129

New adipokines vaspin and omentin, circulating levels, gene expression in adipose tissue and relationship of circulating levels with nonalcoholic fatty liver disease

Riesco Acevedo, David Gerardo 09 February 2016 (has links)
L'obesitat és una situació d'excés de massa de greix corporal que pot conduir a la síndrome metabòlica (SM). Omentin es produeix i és secretada pel TAV i pot tenir un paper antiinflamatori important en estats pro-inflamatoris. La disminució dels nivells circulants i de l'expressió génica de vaspina s'associa a empitjorament de la diabetis i la pèrdua de pes corporal. Simultàniament a l'augment de la incidència de l'obesitat i la diabetis, augmenta la prevalença de l'hepatopatia grassa no alcohòlica (HGNA). La prova gold standard per al diagnòstic histològic és la biòpsia hepàtica. Atès que és una tècnica invasiva, hi ha un interès en el desenvolupament de biomarcadors no invasius per a la identificació d'esteatohepatitis. Els objectius van ser analitzar els nivells circulants d’omentin i vaspina, la seva expressió gènica en teixit adipós en dones amb obesitat mórbida (OM) enfront de dones amb normopès. Es va examinar la seva associació amb les diferents variables bioquímiques, així com l'ús clínic dels nivells circulants d’omentin i vaspina com a potencials biomarcadors de la presència de HGNA. Primer, es van analitzar els nivells circulants i expressió génica de vaspina i omentina en individus amb pes normal i OM. Després, es van analitzar 40 mostres de fetge de les dones amb OM. Els resultats mostraren disminució dels nivells circulants d’omentin a l'OM, presentant correlació inversa amb els paràmetres glucèmics i amb el SM. L'expressió d’Omentin estava disminuïda en OM. En contrast, els nivells de vaspina en els OM no van ser diferents dels controls, amb una correlació inversa amb els nivells de lipocalina-2 i IL6. L'expressió de vaspina va ser significativament més gran en els OM. Quant a l’HGNA, els resultats van objectivar augment dels nivells circulants d’omentin en els pacients amb EHNA respecte l’esteatosi simple. D'altra banda, el rendiment dels nivells d’omentin per al diagnòstic d’EHNA va mostrar una excel•lent AUROC. Les principals conclusions són que omentin sembla exercir un efecte protector front l'obesitat, mentre que els seus nivells circulants augmenten paradoxalment en els pacients amb EHNA. / La obesidad es una situación de exceso de masa grasa corporal que puede conducir al síndrome metabólico (SM). Omentin se produce y es secretada por el TAV y puede tener un papel antiinflamatorio importante en estados pro-inflamatorios. La disminución de los niveles circulantes y de la expresión génica de vaspina se asocia a empeoramiento de la diabetes y la pérdida de peso corporal. Simultaneamente al aumento de la incidencia de la obesidad y la diabetes, aumenta la prevalencia de la hepatopatía grasa no alcohólica (HGNA). Dado que la biopsia hepática es una técnica invasiva, existe un interés en el desarrollo de biomarcadores no invasivos para la identificación de esteatohepatitis. Los objetivos fueron analizar los niveles circulantes de omentin y vaspina, su expresión génica en el tejido adiposo en mujeres con obesidad mórbida frente a mujeres con peso normal. Se examinó su asociación con las variables bioquímicas así como el uso clínico de los niveles circulantes de omentin y vaspina como potenciales biomarcadores de la presencia de la HGNA. Primero, se analizaron los niveles circulantes y la expresión génica de vaspina y omentin en sujetos con normopeso y obesidad mórbida (OM). Después, se analizaron 40 muestras de hígado de las mujeres con OM. Los resultados mostraron disminución de los niveles de omentin en la OM, presentando correlación inversa con los parámetros glucémicos y el SM. La expresión de Omentin estaba disminuida en la OM. En contraste, los niveles séricos de vaspina en los OM no fueron diferentes de los controles, con una correlación inversa con los niveles de lipocalina-2 e IL6. La expresión de vaspina fue mayor en los OM. En cuanto a la HGNA, demostramos un aumento de los niveles circulantes de omentin en los pacientes con EHNA respecto a aquellos con ES. El rendimiento de los niveles de omentin para el diagnóstico de EHNA mostró una excelente AUROC. Las conclusiones son que omentin parece ejercer un efecto protector frente la obesidad, mientras que sus niveles circulantes aumentan paradójicamente en los pacientes con EHNA. / Obesity is a situacion with excess of body fat mass that can lead to metabolic syndrome. Omentin is produced and secreted by VAT and may have an important anti-inflammatory role in pro-inflammatory states. Decreases in vaspin expression and plasma levels accompany worsening of diabetes and body weight loss. In parallel with increased incidence of obesity and type 2 diabetes, the prevalence of non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD) is growing worldwide. Because liver biopsy is an invasive procedure there is strong interest in developing non-invasive biomarkers for identifying steatohepatitis in NAFLD. The main objectives of this doctoral thesis were to analyze omentin and vaspin gene expression in VAT and SAT as well as circulating levels in a group of morbidly obese women versus normal-weight control women and its associations with the clinical-biochemical variables as well as the clinical use of circulating omentin and vaspin levels as biomarkers for the presence of NAFLD. First, we analyzed the circulating levels and gene expression of vaspin and omentin in normal-weight and morbidly obese (MO) subjects. Then, we analyzed 40 liver samples from MO women. We showed lower circulating omentin levels in the MO, correlating inversely with glucidic metabolism parameters and also with MetS. Omentin mRNA expression in VAT was reduced in MO. In contrast, serum vaspin levels in the MO were not significantly different from those in the controls, correlating inversely with lipocalin-2 and interleukin-6 levels. Vaspin mRNA expression was significantly higher in the MO. Regarding NAFLD, we revealed increased circulating omentin levels in NASH patients in comparison with SS. The performance of omentin in diagnosing NASH showed an excellent AUROC. In conclusion, the main findings of this doctoral thesis are that omentin appears to exert a protective effect against obesity, whereas circulating omentin levels are paradoxically increased in patients with NASH.
130

Actividad y eficacia experimental de fármacos antifúngicos frente a levaduras causantes de micosis sistémicas

Thomson Morales, Pamela Evelyn 17 March 2016 (has links)
Tot i que les teràpies per les infeccions fúngiques han millorat molt en els últims 10 anys, les infeccions per fongs oportunistes segueixen sent una greu amenaça, especialment pels pacients inmunocompromesos. La baixa incidéncia d’aquestes infeccions ha dificultat l’adopció d’estratègies terapeútiques eficaces pel que, estàn associades a una elevada mortalitat. L’objectiu d’aquesta tesi ha estat contribuir al desenvolupament d’alternatives terapeútiques experimentals per les micosis oportunistes causades pels patògens emergents Saprochaete capitata, Cryptococcus albidus, Cryptococcus laurentii, Rhodotorula mucilaginosa i Saccharomyces cerevisiae. Avaluacions in vitro i in vivo es van portar a terme i han permès proposar noves alternatives terapeútiques per les infeccions causades per aquests patògens. / Aunque las terapias para las infecciones fúngicas han mejorado mucho en los últimos 10 años, las infecciones por hongos oportunistas siguen siendo una grave amenaza, especialmente para los pacientes inmunocomprometidos. La baja incidencia de estas infecciones ha dificultado la adopción de estrategias terapéuticas eficaces por lo que, están asociadas a una elevada mortalidad El objetivo de esta tesis ha sido contribuir al desarrollo de alternativas terapéuticas experimentales para las micosis oportunistas causadas por los patógenos emergentes Saprochaete capitata, Cryptococcus albidus, Cryptococcus laurentii, Rhodotorula mucilaginosa y Saccharomyces cerevisiae. Evaluaciones in vitro e in vivo se llevaron a cabo y han permitido proponer nuevas alternativas terapéuticas para las infecciones causadas por estos patógenos. / Although therapies for fungal infections have improved much during last 10 years, infections by opportunistic fungus still are a serious threat, especially for immune-compromised patients. The low influence of these infections have complicated the adoption of effective therapeutic strategies, hence they’re associated with a high mortality rate. The goal of this thesis has been to contribute the development of experimental therapies alternative for opportunistic mycoses originated by emerging pathogens Saprochaete capitata, Cryptococcus albidus, Cryptococcus laurentii, Rhodotorula mucilaginosa and Saccharomyces cerevisiae. In vitro and in vivo evaluations were carried out and they have led us to propose new therapeutic alternatives for the infections caused by these pathogens.

Page generated in 0.0378 seconds