En la present tesi doctoral es presenta una aportació als estudis relacionats amb la construcció i reivindicació de la memòria i dels processos de representació implicats en l'escriptura de la història i en particular en la història dels vençuts. L'actual treball de recerca exposa i estudia, en un primer moment, la concepció d'història presentada per Benjamin. Aquesta se centra en particular en la seva última obra, les "Tesis de filosofia de la història", però així mateix ofereix les respostes que el filòsof alemany presenta al llarg de tot el seu recorregut intel·lectual fins arribar a les seves últimes formulacions, que s'han d'entendre com una resposta de caràcter ètic i profundament polític. La tesi, doncs, pren com a punt de partida metodològic i conceptual les aportacions realitzades per Walter Benjamin al debat contemporani al voltant de la filosofia de la història. La seva interpretació de la història com discontinuïtat i redempció serveix per oferir una suggerent forma de narrar i recuperar de l'oblit la veu dels vençuts que trenca amb la historiografia clàssica, basada en una interpretació lineal i causal dels esdeveniments històrics. Conceptes com "instant", "temps-ara", "discontinuïtat", "rememoració" estan al servei d'una construcció de la història que posa l'accent en les llacunes i en els intersticis de tota narració històrica amb pretensió de totalitat. Aquesta estratègia permet rescatar el valor del testimoni i trencar així amb l'homogeneïtat de la cronologia clàssica. Al llarg d'aquest estudi, es presenta com s'articula aquesta nova concepció de la història, a partir de la idea central de rememoració, que pretén presentar un relat històric que, tal i com proposa Benjamin, se centri no ja en l'èpica de la història dels vencedors sinó en la tradició dels vençuts. Davant del relat acumulatiu i autocomplaent de l’historicisme, davant de la falsa totalitat, il·lusió mítica de l’ historicisme, per anar més enllà del relat dels vencedors s'imposa la necessitat d'una altra escriptura de la història, d'una altra història. En aquest sentit, resulta d'especial importància la figura del testimoni, ja que aquesta carrega contra la invisibilitat a la qual es pretén confinar els vençuts, ja que s'entén que el veritable testimoni és aquell que no ha pogut testimoniar. Així s'ha d'entendre l'imperatiu de la representació que s'exposa -doncs en el centre de la representació sempre batega l'absència-, com aquell gest ètic que posa en joc en la llacuna constitutiva del veritable relat històric i que es presenta en la figura del testimoni , així com en l'obra d'art entesa com a espai del testimoni i com a testimoni. En un segon moment, s'estudia com es trasllada a la representació del passat tal concepció i com aquesta intervé en el paisatge del sensible a través de l'obra d'art, en concret en la narrativa de l'escriptor W. G. Sebald. L'escriptor alemany, doncs, es pren com a exemple de l'escriptura de la història com rememoració reivindicada per Benjamin i il·lustra perfectament el marc teòric que presenta el filòsof. / En la presente tesis doctoral se presenta una aportación a los estudios relacionados con la construcción y reivindicación de la memoria colectiva y de los procesos de representación implicados en la escritura de la historia y en particular en la historia de los vencidos. El actual trabajo de investigación expone y estudia, en un primer momento, la concepción de historia presentada por Benjamin. Esta se centra en particular en su última obra, las "Tesis de filosofía de la historia", pero asimismo ofrece las respuestas que el filósofo alemán presenta a lo largo de todo su recorrido intelectual hasta llegar a sus últimas formulaciones, que deben entenderse como una respuesta de carácter ético y profundamente político. La tesis, pues, toma como punto de partida metodológico y conceptual las aportaciones realizadas por Walter Benjamin al debate contemporáneo en torno a la filosofía de la historia. Su interpretación de la historia como discontinuidad y redención sirve para ofrecer una sugerente forma de narrar y recuperar del olvido la voz de los vencidos que rompe con la historiografía clásica, basada en una interpretación lineal y causal de los acontecimientos historicos. Conceptos como “instante”, “tiempo-ahora”, “discontinuidad”, “rememoración” están al servicio de una construcción de la historia que pone el acento en las lagunas y en los intersticios de toda narración histórica con pretensión de totalidad. Esta estrategia permite rescatar el valor del testimonio y romper así con la homogeneidad de la cronología clásica. A lo largo de este estudio, se presenta cómo se articula esta nueva concepción de la historia, a partir de la idea central de rememoración, que pretende presentar un relato histórico que, tal y como propone Benjamin, se centre no ya en la épica de la historia de los vencedores sino en la tradición de los vencidos. Frente al relato acumulativo y autocomplaciente del historicismo, frente a la falsa totalidad, ilusión mítica del historicismo, para ir más allá del relato de los vencedores se impone la necesidad de otra escritura de la historia, de otra historia. En este sentido, resulta de especial importancia la figura del testimonio, pues esta arremete contra la invisibilidad a la que se pretende confinar a los vencidos, pues se entiende que el verdadero testimonio es aquel que no ha podido testimoniar. Así debe entenderse el imperativo de la representación que se expone —pues en el centro de la representación siempre late la ausencia—, como aquel gesto ético que pone en juego en la laguna constitutiva del verdadero relato histórico y que se presenta en la figura del testimonio, así como en la obra de arte entendida como espacio del testimonio y como testimonio. En un segundo momento, se estudia cómo se traslada a la representación del pasado tal concepción y como ésta interviene en el paisaje de lo sensible a través de la obra de arte, en concreto en la narrativa del escritor W. G. Sebald. El escritor alemán, pues, se toma como ejemplo de la escritura de la historia como rememoración reivindicada por Benjamin e ilustra perfectamente el marco teórico que presenta el filósofo. / This thesis presents a contribution to the studies related to the construction and assertion of collective memory and representation of processes involved in the writing of history and in particular in the history of the vanquished. The current research presents and examines, at first, the conception of history presented by Benjamin. This focuses in particular on his latest work, "Theses on the Philosophy of History", but also provides the answers that the German philosopher presents throughout his intellectual journey to reach its final formulation, to be understood as an ethical and deeply political answer. The thesis, then, takes as its starting point the methodological and conceptual contributions made by Walter Benjamin to the contemporary debate about the philosophy of history. His interpretation of history as a discontinuity and redemption is to offer a suggestive way of narrating and retrieve from oblivion the voice of the vanquished that breaks with classical historiography, based on a linear and causal interpretation of historical events. Concepts such as "instant", "now-time", "discontinuity", "remembrance" work in the service of a construction of history that emphasizes the gaps and interstices of any historical narrative with a claim to totality. This strategy allows to recover the value of the testimony and break the homogeneity of the classical chronology. Throughout this study, it is reported how this new conception of history is articulated, from the central idea of remembrance, which aims to present a historical account that, as Benjamin suggests, should focus not only on epic the history of the victors but the tradition of the vanquished. Faced with the cumulative and self-serving account of historicism, against the false totality, mythical illusion of historicism, to go beyond the story of the victors there is a need of another writing of history, another story. In this sense, it is particularly important the figure of the testimony, as this attacks the invisibility to which is to confine the vanquished, since it is understood that the true witness is one who could not testify. So we should understand the imperative of representation, as set out in the center of representation always beats the absence, as a gesture of ethics that comes into play in the lake that constitutes the true historical account and presented in the figure of the witness as well as the work of art understood as a place of witness and testimony. In a second step, we study how such a conception of the past is transferred to the representation and how it intervenes in the landscape of the senses through the art work, specifically in the narrative of writer W. G. Sebald. The German writer, then, is taken as an example of writing history as remembrance as claimed by Benjamin and perfectly illustrates the theoretical framework presented by the philosopher.

Littéralement fasciné par l'anéantissement accéléré de la mémoire individuelle et collective -d'une crise de la transmission provoquée par la modernité -, l'auteur des Anneaux de Saturne est avant tout un écrivain mélancolique persuadé que l'histoire elle-même disparaît. La littérature sébaldienne est un agencement de ruines: elle revisite la syntaxe de l'interprète qui, lui, sélectionne, organise et structure les matériaux du souvenir. Pour Sebald, se souvenir, c'est inévitablement chercher à interpréter: tout concourt à revisiter l'Histoire à travers une écriture qui tente de reconstituer le lieu des disparitions, à configurer la perte elle-même. Les Anneaux de Saturne est un journal de voyage où l'auteur, qui incame la figure du marcheur, du sujet qui s'éprouve dans différents lieux, a la volonté de décrire l'épaisseur de l'espace qui l'environne, ce qui lui permet de saisir une mémoire des lieux. Ce projet de restitution de la mémoire par l'écriture et l'image tente de combler certaines failles de l'histoire (notamment en faisant ressurgir différents documents d'archive), afin de raconter a posteriori l'histoire de la côte est de l'Angleterre. En retenant des bribes du passé par l'apport photographique, Sebald crée des effets de réel qui participent au déploiement de l'imaginaire du document. La densité signifiante de l'espace visuel, constamment en dialogue avec les séquences textuelles, provoque une accumulation de significations. L'archive ouvre ainsi au lecteur un espace d'interprétation. Si la mélancolie des ruines nous conduit à l'intérieur d'un « voyage analytique » qui vise à cerner les caractéristiques significatives agissant dans l'espace visuel, mélancolique et historique de ce récit, il est essentiel de formuler de quelle manière l'écriture de Sebald est traversée par ces espaces. Comment, finalement, les trois espaces se rencontrent, résonnent entre eux. ______________________________________________________________________________ MOTS-CLÉS DE L’AUTEUR : Sebald, Ruine, Histoire, Mélancolie, Espace, Photographie.

Novel: Fragments of a Former Moon The novel Fragments of a Former Moon (FFM) invokes the paradoxical earlier death of the still-living protagonist. The unmarried German woman is told that her skeletal remains have been discovered in Israel, thirty-eight years since her body was interred in 1967. This absurd premise raises issues of representing death in contemporary culture; death's destabilising effect on the individual's textual representation; post-Enlightenment dissolution of the modern rational self; and problems of mimetic post- Holocaust representation. Using W G Sebald's fiction as a point of departure, FFM's photographic illustrations connote modes of textual representation that disrupt the autobiographical self, invoking mortality and its a-temporal (representational) displacement. As with Sebald's recurring references to the Holocaust, FFM depicts a psychologically unstable protagonist seeking to recover repressed memories of an absent past. Research dissertation: Metonymy &Trauma: Re-presenting Death in the Literature of W. G. Sebald. The dissertation centres on the effect of metonymy in the rhetoric of textually-constructed identity and its contemporary representation in the face of death. I concentrate on the effect of Holocaust trauma on representation and memory, relating trauma theory to the metonymy of W G Sebald's fiction, and situating representations of the traumatised self within the institution of modern bureaucracy. Using Ronald Schleifer's theory of metonymy I explore the rhetorical process by which Sebald seeks to depict the unrepresentable within Holocaust history, arguing that Sebald's correlation of text with image evokes problems of Holocaust discourse because it re-presents the past while recognising inadequacies within conventional narrative. Photography's function as an indexical trace of the past grounds my account of Sebald's use of imagery in questioning conventional forms of representation. I argue that Sebald construes the institutionalised constitution of the modern self through civic architecture, emphasising the metonymical associations of contemporary Western life and death. I maintain ultimately that the ethically displaced modern self typifies a culture capable of committing - and simultaneously repressing the representation - of technologised mass genocide: Sebald's texts critique modern society by apprehending modes of intersubjective memory and narrative responsibility through acknowledgement of the arbitrary, indexical capacity of metonymical representation.

Zugl.: Zürich, Univ., Lizentiatsarbeit, 2007

Konstanz, Univ., Magisterarb., 2004.

Mém. de maîtrise--Histoire de l'art--Paris 4, 1999. / Bibliogr. p. 1-7. Index.

A presente dissertação de mestrado pretende analisar como o escritor alemão W.G. Sebald (1944-2001) enxerga a história, a memória e a ficção nos seus quatro livros em prosa. As narrativas desse autor lançam mão do procedimento de colecionar diversas pistas e fragmentos do passado, que surgem por meio de encontros com pessoas, imagens, objetos, paisagens e lugares da memória - algo que nos remete ao historiador arqueólogo-colecionador que Walter Benjamin dizia ser necessário para enxergar o passado de um modo crítico. Dividido em três capítulos, que tratam do deslocamento como modo de pensar, da elaboração da memória e da história em Sebald, esse trabalho buscou verificar relações entre a história e a literatura, tomando a obra singular desse autor como exemplo de que a ficção é uma ferramenta essencial para se apreender o passado. / The aim of this dissertation is to analyze how German writer W.G. Sebald (1944-2001) talks about History, Memory and Fiction in his four prose books. The narratives of this author act by collecting several trails and fragments from the past through encounters with people, images, objects landscapes and places of memory - something that recall us of the historian who should be like an archeologist or a collector that Walter Benjamin thought necessary to understand and think critically about the ruins of History. Divided by three chapters - about the displacement as a way of thinking, the elaboration of memory and about History in literary narratives - this work has tried to deal with the connections between History and Literature by taking the singular work of a writer as an example that fiction makes it possible to have a different relationship with the past.

Zugl. überarb. Fassung von: Leuven, Univ., Diss., 2005

A presente dissertação de mestrado pretende analisar como o escritor alemão W.G. Sebald (1944-2001) enxerga a história, a memória e a ficção nos seus quatro livros em prosa. As narrativas desse autor lançam mão do procedimento de colecionar diversas pistas e fragmentos do passado, que surgem por meio de encontros com pessoas, imagens, objetos, paisagens e lugares da memória - algo que nos remete ao historiador arqueólogo-colecionador que Walter Benjamin dizia ser necessário para enxergar o passado de um modo crítico. Dividido em três capítulos, que tratam do deslocamento como modo de pensar, da elaboração da memória e da história em Sebald, esse trabalho buscou verificar relações entre a história e a literatura, tomando a obra singular desse autor como exemplo de que a ficção é uma ferramenta essencial para se apreender o passado. / The aim of this dissertation is to analyze how German writer W.G. Sebald (1944-2001) talks about History, Memory and Fiction in his four prose books. The narratives of this author act by collecting several trails and fragments from the past through encounters with people, images, objects landscapes and places of memory - something that recall us of the historian who should be like an archeologist or a collector that Walter Benjamin thought necessary to understand and think critically about the ruins of History. Divided by three chapters - about the displacement as a way of thinking, the elaboration of memory and about History in literary narratives - this work has tried to deal with the connections between History and Literature by taking the singular work of a writer as an example that fiction makes it possible to have a different relationship with the past.

The thesis examines the relationship between (photographic) image and text in two novels accompanied by photographs: Georges Rodenbach's Bruges-la-Morte and The Rings of Saturn by W. G. Sebald. As in the essence of photographic image lies the question of its relation to reality, we decided to make from the theme of relation between reality and fiction, which differs according the type of representation, our central theme. The thesis is also concerned with the themes of passing, mourning and order, which connect examined novels. Our interpretation is based mainly on Roland Barthes' theoretical text Le message photographique in which he defines various types of photographic connotation that we search in analyzed phototexts. Concerning the partial theme of connection between photograph and death we base our analysis on Barthes' Camera Lucida, than we proceed mainly from the essays of the collection Co je to fotografie which concern with photographic pose (Thierry de Duve), photograph and remembering (André Bazin), photograph and mirror (Craig Owens).