Sedan årtionden tillbaka har begreppet hållbar utveckling varit en stor del av samhällsdiskussionen. Begreppet handlar om de tre dimensionerna ekologisk, ekonomisk och social hållbarhet. Genom åren har den ekologiska hållbarheten haft stort fokus och bidragit till utveckling av olika mätmetoder och verktyg för att uppnå uppsatta mål som världen antagit tillsammans, som att till exempel minska koldioxidutsläppen. Den ekonomiska hållbarheten har fått större utrymme i samband med den industriella revolutionens framfart där verktyg som BNP per capita har använts till att mäta ett lands ekonomiska tillstånd. Inom fastighetsbranschen finns olika certifikat som används för att påvisa den ekologiska hållbarheten samt olika lönsamhetsmått som mäter den. Social hållbarhet har på bekostnad av de andra dimensionerna hamnat i kläm och faller ofta mellan stolarna på grund av dess kvalitativa och svårmätta struktur. Definitionen av begreppet är bred och inte lika entydig som ekologisk och ekonomisk hållbarhet. Till följd av det uppstår det ibland oklarheter till begreppets betydelse, trots att den sociala hållbarheten får större utrymme i samhällsdebatten, inte minst inom samhällsbyggnad och i fastighetsbranschen. Syftet med studien är att kartlägga hur olika fastighetsaktörer definierar social hållbarhet och hur definitionen påverkar deras arbete. För att uppfylla studiens syfte har inledningsvis teoriunderlag kring begreppet hållbar utveckling tagits fram, både i allmänhet och inom fastighetsbranschen. Detta har gjorts för att uppnå en fördjupning kring begreppen ekologisk, ekonomisk och social hållbarhet och se hur de skiljer sig åt, både på definitionsnivå samt hur de går att mäta. Vidare genomfördes en intervjustudie i form av semistrukturerade intervjuer med sex olika fastighetsföretag för att samla kunskaper om fastighetsbranschens sociala hållbarhetsarbete. Med resultatet från teoriunderlaget och intervjustudien som grund har perspektivet på begreppet klargjorts för att uppnå en kartläggning av fastighetsbranschen definition och arbete med social hållbarhet. Resultatet från studien visar att syftet med social hållbarhet delas av alla deltagande aktörer: att skapa områden där kärnan ligger i att skapa trivsel och trygghet utifrån ett långsiktigt perspektiv. Däremot skiljer sig definitionen av social hållbarhet åt mellan olika fastighetsföretag. Slutsatsen av studien är att företags arbete med social hållbarhet styrs av hur de definierar begreppet. För flera aktörer skiljer sig definitionen åt från projekt till projekt, där varje projekt har ett eller flera unika fokusområden. Beroende på definitionen arbetar företagen antingen ur ett välgörenhetsperspektiv eller med fokus på den egna verksamhetens påverkan på människor. Arbetet med social hållbarhet är dock högst aktuellt för företagen och alla företag arbetar aktivt med social hållbarhet i sin verksamhet. Beroende på om företaget är stadsutvecklare eller konsulter avgör detta vilka krav de kan ställa på sina kunder eller andra aktörer kring arbetet med social hållbarhet. Den svåraste utmaningen med begreppet är dock att den är kvalitativ och svår att mäta. Flertalet företag försöker dock hitta egna metoder och verktyg för att mäta social hållbarhet i sina projekt eftersom det inte finns någon universell metod. / For decades, the concept of sustainable development has been a major part of the societal debate. The concept is about the three dimensions: ecological, economic and social sustainability. Social sustainability has been forgotten at the expense of the other dimensions and often falls between the cracks due to its qualitative structure. The definition of the term is broad and not as distinct as ecological and economic sustainability. As a result, questions sometimes arise about the meaning of the term, despite the fact that social sustainability is given greater scope in the public debate and in the real estate industry. The purpose of the study is to map how different real estate actors define social sustainability and how the definition affects their work. In order to fulfill the purpose of the study, the theoretical basis for the concept of sustainable development has initially been developed, both in general and in the real estate industry. This has been done to achieve an in-depth study of the concepts of ecological, economic and social sustainability and to see how they differ, both at the definition level and how they can be measured. Furthermore, an interview study was conducted in the form of semi-structured interviews with six different real estate companies to gather knowledge about the real estate industry's social sustainability work. Based on the results from the theoretical basis and the interview study, the perspective on the concept has been clarified in order to achieve a survey of the real estate industry's work with social sustainability. The results from the study show that the purpose of social sustainability is shared by all participating actors: to create areas where the core lies in creating well-being and security from a long-term perspective. However, the definition of social sustainability differs between different real estate companies. The conclusion of the study is that companies´ work with social sustainability is governed by how they define the concept. For several actors, the definition differs from project to project, where each project has one or more unique focus areas. Depending on the definition, companies work either from a charity perspective or with a focus on the impact of their own operations on people. However, the work with social sustainability is highly relevant and all companies work actively with social sustainability in their operations. Depending on whether the company is an urban developer or consultant, this determines what requirements they can place on their customers or other actors regarding the work with social sustainability. The most difficult challenge with the concept, however, is that it is qualitative and difficult to measure. However, most companies try to find their own methods and tools for measuring social sustainability in their projects because there is no universal method.

I denna studie beskrivs hur verktyget PAFS (Priority Assessment For Seniors) utvecklats. PAFS är ett verktyg som har sin grund i lastbilstillverkaren Scanias befintliga standarder för bedömning av ergonomisk belastning. Det är mer fokuserat och anpassat så att risker på en arbetsstation för en äldre arbetstagare och framförallt för personalen mellan 55 och 70 åskådliggörs. Behovet av det här verktyget har uppstått då vi går emot en äldre befolkning och en högre pensionsålder vilket kommer öka kraven på en ergonomiskt hållbar arbetsplats. Målet var således att ta fram ett verktyg som bedömer en arbetsstations lämplighet för äldre vilket ger Scania möjligheten att förbereda sig för en äldre arbetskraft i sin produktion. Genom en litteraturstudie och datainsamling kunde riskfaktorer och förväntade skador för äldre personer utrönas. Med detta material som grund kunde relevanta bedömningspunkter och förändringar i Scanias befintliga ergonomiska bedömningsverktyg tas fram. Till sist utvecklades verktyget PAFS vilket är ett Excelbaserat bedömningsverktyg som belyser belastningsergonomiska risker och brister på en arbetsstation för en person över 55 år. Det är utformat som en checklista där de olika bedömningspunkterna angetts en riskpoäng, på så sätt kan en summerad riskpoäng för varje position presenteras för användaren. / The development of PAFS (Priority Assessment For Seniors) is described in this study. PAFS is a tool based on the truck manufacturer Scania´s existing standards for ergonomic evaluation. It is focused and adapted to illustrate risks on a working station for an eldry workforce, especially a population between 55 to 70 years. The need for this tool emerges since the population is getting older and the age of pension is starting to increase. This leads to higher demands on an ergonomic sustainable workplace. Therefore the goal was to develop a tool that assesses a working stations adequacy for older employees which gives Scania the opportunity to prepare for an aging workforce in production. Through a literature study and data collection factors of risks and injuries for elderly could be established. Later it was evaluated which assessment points, in existing ergonomic assessment tools that Scania uses, that are of greatest importance. At last PAFS was developed, which is an Excel Based assessment tool which displays load ergonomic risks and deficiency on a working station for employees over 55 years of age. It is designed as a checklist where every assessment point is given a risk score, through which the sum of the risk score for every workstation can be displayed for the user.

As many cities face the challenges of urbanisation, effective provision of urban green spaces (UGS) is needed. There is an identified need to explore the potential to supply green spaces for municipalities and the challenges they face. Therefore, the purpose of this thesis is to look closer at the potential and challenges of supplying UGS from a social sustainability perspective in Stockholm municipality. The focus is to examine how the municipality can achieve their goal of supplying good access to UGS, that meets the diverse needs of people. To do so, the implication of good access for all people was first explored on a theoretical level with a literature review. Secondly, to establish a link from the theory and policy to the practical work, the experiences and knowledge of practitioners and consultants in the Stockholm context was explored with an interview study. Specifically, how planning tools and way of working can support, which was the main focus of the study. The results from the literature review indicates that different social factors may influence the perceived access and usage of UGS. Safety issues was the most noted factor that could have a negative effect for the perceived access to UGS. The interview study indicates that planning tools that are used within Stockholm municipality can enable to achieve the goal of good access for all people by a more intentional planning. However, the way of working in the planning process is critical. It requires a holistic mindset and the social perspectives needs to be integrated throughout the whole planning process. Social factors, such as safety concerns, are considerable for UGS planning, but also challenging to capture and incorporate into the planning process. To be able to reduce the gap between theory and practice, more unified research has to be done, to know more about what factors that influence perception of access, and the diverse preferences and needs that exists for UGS. This is needed to enable for practitioners to have a more solid knowledge ground for their work in providing UGS that can contribute to social sustainability in cities. / När många städer står inför utmaningarna med urbanisering, krävs det effektiv tillhandahållande av grönområden i urbana områden. Det finns ett identifierat behov av att utforska möjligheten för kommuner att tillhandahålla grönytor och de utmaningar de står inför. Därför är syftet med denna avhandling att titta närmare på möjligheterna och utmaningarna med att tillhandahålla urbana grönområden från ett socialt hållbarhetsperspektiv i Stockholm kommun. Fokus är att undersöka hur kommunen kan uppnå sitt mål om god tillgång till urbana grönområden, som möter människors olika behov. För att göra det undersöktes först implikationen av god tillgång för alla människor med en litteraturstudie. Därefter, för att förankra teorin och policyn till det praktiska arbetet, utforskades planerares erfarenheter och kunskaper i Stockholms med hjälp av en intervjustudie. Specifikt, hur olika planeringsverktyg och arbetssätt kan stödja att uppnå målet, vilket var studiens huvudfokus. Resultaten från litteraturstudien indikerar att olika sociala faktorer kan påverka den upplevda tillgången och användningen av urbana grönområden. Säkerhetsfrågor var den mest noterade faktorn som kan ha en negativ effekt på den upplevda tillgången. Intervjustudien indikerar att planeringsverktyg som används inom Stockholm kommun kan göra det möjligt att uppnå målet om god tillgång för alla genom en mer avsiktlig planering. Men sättet att arbeta i planeringsprocessen är avgörande. Det kräver en helhetssyn och de sociala perspektiven måste integreras i hela planeringsprocessen. Sociala faktorer, som säkerhetsproblem, är betydande för grönplanering, men också utmanande att fånga och integrera i planeringsprocessen. För att kunna minska klyftan mellan teori och praktik måste mer enhetlig forskning göras, för att veta mer om vilka faktorer som påverkar uppfattningen av tillgång och de olika preferenser och behov som finns av urbana grönområden. Detta behövs för att planerare ska kunna ha en mer solid kunskapsgrund för sitt arbete med att tillhandahålla urbana grönområden som kan bidra till socialt hållbara städer.

No description available.

Logistic systems manage the flow of materials and information of companies and they are a relevant component in every sector. For this reason, the efficient design and the optimization of these systems is a necessary, but non-trivial, activity especially in the sectors most affected by the COVID-19 pandemic, like healthcare and e-commerce. These two are also characterised by a significant social sustainability impact. In particular, the healthcare sector focuses on the improvement of its service quality to enhance the patients satisfaction while e-commerce platforms must consider the drivers condition in their business to deliver goods in an ethical way. For this reason, the activities of this PhD aim at designing and optimizing the logistic systems of different real-world companies taking into account simultaneously multiple conflicting aspects. In the first PhD project, the research activity consists in the design of efficient systems for massive healthcare processes, such as the vaccination against COVID-19, in South Tyrol region. To reach this goal, a digital twin of the vaccination centre is developed through a NFC-based technology composed by common smartphones and card-size badges. This digital twin is based on a software architecture composed by a developed mobile application, which records time information of each process phase and sends this data to a central database, as well as a developed website which elaborates this data and reports dynamically the performance of the healthcare structure and the possible issues. This continuous exchange of information between the physical and the digital system supports practitioners in improving the quality of this healthcare service and increasing the patients satisfaction. In the second addressed PhD project, the focus moves to an outdoor logistic process, i.e. the distribution of goods in a real-world local e-commerce platform. To solve this problem, its mathematical model is defined and a multi-objective metaheuristic algorithm is developed since all the three aspects of sustainability (costs, environment and fairness) must be optimized simultaneously. This algorithm is tested in a real-world e-commerce platform, providing managers with a helpful decision-support system called Pareto frontier which includes all the optimal solutions of the targeted problem. Finally, the last PhD research activity carried out integrates different features of both the previous ones since it regards the optimization of the logistic system of a healthcare service, i.e. the transportation of dependent patients. Therefore, the mathematical model is formulated and an Adaptive Large Neighbourhood Search (ALNS) algorithm is developed to solve the problem efficiently. Also this project is validated with a real-world case study, provided by the Austrian Red Cross, and the results compare different configuration to support managers in finding the best one. In particular, different degree of time window violation, type of shifts and mix of vehicles are tested to define the most convenient situation both for patients, in terms of service quality, and for healthcare department, in terms of costs. In conclusion, through the development and implementation of different mathematical methods, multiple logistic systems have been efficiently designed or improved during this PhD. In addition, all the developed models and the results obtained have been applied and validated in real-world case studies provided by different companies, demonstrating the practical implication of the work carried out.

Background: The purpose of CSR is to contribute to economic, environmental and social sustainability within companies. Social sustainability aims to contribute with a profitable business and to be a good citizen of society and within the company. The banking industry operates a professional service business, where it’s important to maintain and create relationships with customers, employees and other areas of operation. Purpose: The purpose of this study is to compare and investigate the bank's view on social sustainability, how they set up performance measures and how they measure performance in terms of social sustainability, which is one of three dimensions within corporate social responsibility. The study shall explain how social sustainability is defined and how the definition affects elected performance measures and measurement. The study shall contribute with knowledge development about how banks define, design performance measures and measure social sustainability. Method: The study follows a qualitative method with an abductive approach. Five interviews, with three different banks, have been conducted in the form of semi-structured interviews with the aim of sharing knowledge and answering our main question.  Conclusion: We can conclude that the definition of social sustainability is different among the banks but that chosen performance measures are very much alike if not identical. This means that banks measure the same performance measures, which refers to different things. Finally we consider that the line between making performance measures and measurement is subtle, hence the social sustainability is measured before performance measurements are completed. / Bakgrund: CSR syftar till att bidra med ekonomisk, miljömässig och social hållbarhet inom verksamheter. Social hållbarhet ska bidra till en lönsam verksamhet och handlar om att vara en god medborgare i samhället och verksamheten. Bankbranschen bedriver en professionell tjänsteverksamhet, där det är viktigt att bibehålla och skapa relationer med kunder, anställda och andra verksamhetsområden. Syfte: Syftet med denna uppsats är att jämföra och undersöka hur banker ser på social hållbarhet, sätter upp prestationsmått och mäter prestationer vad gäller social hållbarhet, som är en av tre dimensioner inom corporate social responsibility. Studien avser att redogöra för hur social hållbarhet definieras och hur definitionen påverkar uppsatta prestationsmått och mätning. Studien avser att bidra med kunskapsutveckling om hur banker definierar, sätter upp prestationsmått och mäter social hållbarhet. Metod: Uppsatsen har genomförts genom ett kvalitativt tillvägagångssätt med en abduktiv ansats. Fem intervjuer, med tre olika banker, har i form av semistrukturerade intervjuer genomförts med syfte att ta del av kunskap och besvara uppsatsens frågeställning. Slutsats: Vi kan konstatera att definitionen av social hållbarhet skiljer sig åt men att valda prestationsmått i många fall är lika om inte exakta, vilket innebär att bankerna mäter samma prestationsmått som avser olika saker. Slutligen anser vi att linjen mellan utformning av prestationsmått och mätning är hårfin, då vi konstaterar att den sociala hållbarheten mäts innan prestationsmått är färdigställda.

This thesis addresses the relationship between civil society and the Nordic Council of Ministers (NCM) within the frame of the Nordic Vision 2030 to become “the most integrated and sustainable region of the world”. It reviews civil society's role in Vision 2030's social sustainability objectives by focusing on integration and social challenge response. As the analysis discovers a dynamic of interdependence between Civil society and the Nordic Council of Ministers, it observes how the NCM attempts to encourage Civil Society action by promoting shared values of a collective “Nordic Identity” and inviting them into policy conversation. The results are drawn qualitatively from policy papers and audio-visual panel discussions of the NCM and Civil Society by following a mixed method of thematic and content analysis. This study concludes that civil society is value-driven and eager to engage in social challenges and participate in policy changes. However, decisions on integration policies are a matter of nations, not the NCM, despite the Nordic Cooperation, which limits their agency to include civil society in policy work. This study contributes to the awareness of civil society being a source of empirical best practices, which has the potential to influence integration policies sustainably.

[ES] La contratacion pública ha sido destacada como el elemento clave para impulsar las tres principales dimensiones de la sostenibilidad (económica, ambiental y social) en la industria de la construcción. Sin embargo, a pesar de los esfuerzos llevados a cabo por las administraciones públicas a nivel internacional, en la actualidad, existen importantes limitaciones que están obstaculizando la implementación efectiva y eficiente de la sostenibilidad social en la contratación de obra pública. Las limitaciones más importantes son: la falta de conocimiento sobre cómo implementarla en el sector de la construcción; la escasez de definiciones claras, consistentes y prácticas sobre qué es la sostenibilidad social para esta industria; y, la necesidad de determinar los criterios sociales a tener en cuenta, así como el mejor método para evaluarlos y medirlos. En base a esto, la literatura científica destaca la necesidad de estudiar cómo la sostenibilidad social podría implementarse de manera más efectiva en la industria de la construcción a través de la contratación pública, y alega la necesidad de desarrollar una metodología que ayude a las administraciones públicas en la implantación de dichos criterios, al mismo tiempo que se garantiza su evaluación objetiva. A la vista de estos antecedentes, el presente trabajo propone dos preguntas de investigación. Por un lado, esta investigación busca caracterizar la situación actual respecto a la inclusión de la sostenibilidad social en la contratación de obra pública a nivel internacional. Para ello, se analizan 451 licitaciones procedentes de diez países con el objeto de estudiar el uso de estrategias de contratación y estrategias de licitación a nivel internacional, identificar los principales criterios de sostenibilidad social, estudiar cómo se definen estos criterios según la etapa de la licitación y determinar las variables que influyen en la implementación de dichos criterios en la contratación de obra pública. Por otro lado, esta investigación analiza cómo debería mejorarse la integración de los criterios de sostenibilidad social en la contratación pública respecto al escenario actual. Por tanto, se establecen los indicadores que deberían utilizarse para evaluar la sostenibilidad social en la contratación pública de obras de ingeniería civil; y se desarrolla una metodología que favorezca la correcta implementación de dichos criterios a nivel internacional, especificando dónde deberían ser incluidos según la estrategia de licitación. Este estudio define un alcance específico para cada pregunta de investigación. En lo que respecta a la caracterización de la sostenibilidad social en la contratación de obra pública, se busca un alcance internacional que cubra cada etapa del ciclo de vida de la infraestructura. En dicho estudio se analizan licitaciones relativas a proyectos tanto de edificación como de ingeniería civil. Por otra parte, a la hora de desarrollar la metodología para integrar los criterios sociales en la contratación de obra pública, el alcance se limita únicamente a la etapa de construcción de proyectos de ingeniería civil. El estudio de la caracterización del escenario actual concluyó que existe una falta de comprensión sobre cómo hacer que los indicadores sociales sean cuantificables; se necesitan mayores esfuerzos para aumentar el número de categorías sociales en las estrategias de licitación; y, existe una fuerte dependencia del contexto nacional en la inclusión de criterios sociales en la contratación pública. En base a estos resultados, se abordó el desarrollo de una metodología holística en la que se destaca que para garantizar una efectiva implementación de los criterios de sostenibilidad social se deben diferenciar tres grupos: 1) derechos fundamentales; 2) responsabilidad social corporativa; y, 3) compromiso social en el proyecto. Se definió un enfoque metodológico para cada uno de ellos / [CA] La contractació pública ha sigut destacada com l'element clau per a impulsar les tres principals dimensions de la sostenibilitat (econòmica, ambiental i social) en la indústria de la construcció. No obstant, a pesar dels esforços duts a terme per les administracions públiques a nivell internacional, en l'actualitat, hi ha importants limitacions que estan obstaculitzant la implementació efectiva i eficient de la sostenibilitat social en la contractació d'obra pública. Les limitacions més importants són: la falta de coneixement sobre com implementar-la en el sector de la construcció; l'escassetat de definicions clares, consistents i pràctiques sobre què és la sostenibilitat social per a esta indústria; i, la necessitat de determinar els criteris socials a tindre en compte, així com el millor mètode per a avaluar-los i mesurar-los. Basant-se en açò, la literatura científica destaca la necessitat d'estudiar com la sostenibilitat social podria implementar-se de manera més efectiva en la indústria de la construcció a través de la contractació pública, i al·lega la necessitat de desenrotllar una metodologia que ajude a les administracions públiques en la implantació d'estos criteris, alhora que es garantix la seua avaluació objectiva. A la vista d'estos antecedents, el present treball proposa dos preguntes d'investigació. D'una banda, esta investigació busca caracteritzar la situació actual respecte a la inclusió de la sostenibilitat social en la contractació d'obra pública a nivell internacional. Per a això, s'analitzen 451 licitacions procedents de deu països amb l'objecte d'estudiar l'ús d'estratègies de contractació i estratègies de licitació a nivell internacional, identificar els principals criteris de sostenibilitat social, estudiar com es definixen estos criteris segons l'etapa de la licitació i determinar les variables que influïxen en la implementació d'estos criteris en la contractació d'obra pública. D'altra banda, esta investigació analitza com hauria de millorar-se la integració dels criteris de sostenibilitat social en la contractació pública respecte a l'escenari actual. Per tant, s'establixen els indicadors que haurien d'utilitzar-se per a avaluar la sostenibilitat social en la contractació pública d'obres d'enginyeria civil; i es desenrotlla una metodologia que afavorisca la correcta implementació dels criteris a nivell internacional, especificant on haurien de ser inclosos segons l'estratègia de licitació. Este estudi definix un abast específic per a cada pregunta d'investigació. Pel que fa a la caracterització de la sostenibilitat social en la contractació d'obra pública, es busca un abast internacional que cobrisca cada etapa del cicle de vida de la infraestructura. En el estudi s'analitzen licitacions relatives a projectes tant d'edificació com d'enginyeria civil. D'altra banda, a l'hora de desenrotllar la metodologia per a integrar els criteris socials en la contractació d'obra pública, l'abast es limita únicament a l'etapa de construcció de projectes d'enginyeria civil. L'estudi de la caracterització de l'escenari actual va concloure que hi ha una falta de comprensió sobre com fer que els indicadors socials siguen quantificables; es necessiten majors esforços per a augmentar el nombre de categories socials en les estratègies de licitació; i, hi ha una forta dependència del context nacional en la inclusió de criteris socials en la contractació pública. Basant-se en estos resultats, es va abordar el desenrotllament d'una metodologia holística per a incloure els criteris socials en la contractació pública d'obres d'enginyeria civil. Este treball va destacar que per a garantir una efectiva implementació dels criteris de sostenibilitat social, s'han de diferenciar tres grups: 1) drets fonamentals; 2) responsabilitat social corporativa; i, 3) compromís social en el projecte. Es va definir un enfocament metodològic per a cada un d' / [EN] Public procurement has been claimed as the key element to drive the integration of the three dimensions of sustainability (economic, environmental, and social) in the construction industry. However, important drawbacks are hindering the effective and efficient implementation of social sustainability in public-works procurement. Currently, a lack of knowledge exists about how social sustainability is considered in the construction industry. There is also a lack of consistent, clear, and practical definitions about what is social sustainability in the construction industry, what factors should be used to define it, and how social sustainability in this industry should be measured and assessed. Based on this, scientific literature highlights the need to study how social sustainability could be implemented more effectively in the construction industry through public procurement, claiming the need for developing a methodology to assist agencies in the effective inclusion and objective assessment of social criteria in public-works procurement. According to these needs, two research questions are defined. On the one hand, this research seeks to characterize the current scenario regarding the inclusion of social sustainability within public-works procurement at the international level. To that end, the analysis of 451 tendering documents from ten countries is performed in order to: determine how public-works procurement procedures and project delivery methods are considered at the international level; identify the main social sustainability criteria; study how these criteria are defined depending on the stage of the tendering procedure; and, identify the variables that influence the implementation of social sustainability criteria in public-works procurement. On the other hand, this research analyzes how the integration of social sustainability criteria in public-works procurement should be improved to overcome the current scenario. The indicators that should be used to assess the social sustainability criteria in public procurement of civil engineering construction projects are established; and a methodology is developed to improve and strengthen the correct implementation of the social criteria in public-works procurement at the international level, specifying where the social criteria should be included depending on the procurement procedure. This study has established a specific scope for each research question. To characterize the inclusion of social sustainability criteria in public-works procurement, the scope has been defined considering an international approach; and every stage of the infrastructure life cycle of building and civil engineering projects covered. To integrate the social criteria in public-works procurement, the methodology focused only on the construction stage of civil engineering projects. The characterization of the current scenario concluded that there is a lack of understanding regarding how to quantify social indicators; more significant efforts are needed to increase the number of social categories in procurement procedures; and, a strong dependence of the national context on the inclusion of social criteria in public procurement exists, emphasizing the consideration of location-dependent aspects in the development of methodologies to assess social sustainability in public procurement. Based on this, the development of a holistic methodology to include social criteria in public procurement of civil engineering construction projects was addressed. This work highlighted that, in order to guarantee their effective implementation, three groups of social criteria should be differentiated: 1) human rights; 2) corporate social responsibility; and, 3) social commitment in the project. A methodological approach was established for each of these groups. / Gracias a la Generalitat Valenciana y el Ministerio de Economía y Competitividad por ayudar económicamente en el desarrollo de la presente investigación a través de los proyectos “Contratación eficiente de infraestructuras considerando la sostenibilidad social y medioambiental (CONSOST)” y “Diseño y mantenimiento óptimo robusto y basado en fiabilidad de puentes e infraestructuras viarias de alta eficiencia social y medioambiental bajo presupuestos restrictivos (DIMALIFE)”. / Montalbán Domingo, ML. (2019). Social sustainability in public-work procurement [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/131204

The study explored the perspectives and practices of social sustainability among practitioners within social work in Sweden. A qualitative research approach was utilized. Eight practitioners in social work and related fields participated in the study. Data was collected through semi-structured interviews. The empirical data was analyzed using thematic analysis, empowerment theory and the conceptual social sustainability framework (CSSF). The results were captured into three themes: variance in perception and practice of social sustainability, navigating barriers and benefits towards social sustainability and adaptive evaluation measures. The author concluded that social sustainability was understood and implemented through diverse approaches within social work in Sweden, including regeneration projects, casework, and grassroots interventions. Furthermore, enhancing collaboration between macro and micro-level practitioners and further orientation about the concept can be a viable means to augment implementation efforts and attain a unified understanding of social sustainability in the Swedish social work context.

The purpose of this thesis was to analyze how the length of the supply chain and theinterorganizational relation between the suppliers within a construction project affects theoutcome of social sustainability with a focus on workplace safety and accidents. A qualitativestudy was conducted through semi-structured interviews with nine respondents from differentparts of the supply chain. An analytical model was created based on the theoretical framework ofinterorganizational relation factors (communication, collaboration, coordination and cooperation,organizational culture, and knowledge sharing) and sustainable supply chain management tounderstand how the length and the relationships affect safety on construction projects. The thesisidentified that the multiple tiers of subcontractors, increases the complexity of implementing aneffective interorganizational relation and sustainable supply chain management. Therefore, thelength of the supply chain and the interorganizational relations influence the degree of safety.Other findings included how the changing workforce, with increased foreign workers, is a newchallenge for the industry, and the long supply chain makes the safety work more difficult. Thefindings could be of interest to actors in the construction industry since it adds aninterorganizational perspective to the long supply chain's influence on workplace safety