Studien undersöker hur Halmstads kommun arbetar med och vilken inställning invånarna har till invånardeltagande i Östra Halmstad. Syftet är att få en ökad förståelse för vilka upplevelser kommunrepresentanter och invånare har samt vilka som inkluderas och representeras i arbetet. Dessutom att ta reda på ifall det finns ett intresse hos invånarna att delta i områdesutveckling. Empirin nås genom semistrukturerade intervjuer och bearbetas med utgångspunkt i en hermeneutisk ansats. Vidare används fyra sociologiska teorier kopplade till invånardeltagande och stadsplanering; Rolf Lidskogs teori om det offentliga rummet, Jan Inge Jönhills distinktionspar inklusion och exklusion, Don Mitchells begrepp rätt till staden samt Kevin Murphys definition av social hållbarhet. Resultatet visar att Halmstads kommun arbetar med invånardeltagande men att den trots detta inte har en gemensam definition av begreppet. Kommunen inkluderar enbart vissa samhällsgrupper och det är oklart ifall samtliga invånare representeras i arbetet, fastän det finns ett intresse bland invånarinformanterna att delta. De inte heller kännedom om kommunens arbete med invånardeltagande och även om kommunen har en jämlik vision finns det områden som behöver utvecklas för att arbetet ska bli socialt hållbart. / This study examines how Halmstads municipality is working with residents participation in East Halmstad and what attitude residents have. The aim is to gain a better understanding of which municipal representatives and residents experiences, and who is included and represented. Also, to find out if there is an interest among residents to participate in area development. The material is reached through semistructured interviews and a hermeneutic approach is used. Further, four sociological theories are central; Rolf Lidskog's theory of public space, Jan Inge Jönhills distinguishing couple inclusion/exclusion, Don Mitchell's concept of the right to the city and Kevin Murphy's definition of social sustainability. The result shows that the municipality works with residents participation, but it does not have a common definition of the concept. The municipality only includes certain social groups and it is unclear if all residents are represented, although there is an interest among residents to participate. The residents don´t have knowledge of the municipality's work and Halmstads municipality has an equal vision, but some areas needs to be developed in order for the work to be socially sustainable.

This case study aims to explore the social sustainability in a middle-sized city with extreme-right wing presence. The chosen middle-sized city had the Nordic Resistance Movement, an extreme and violent organisation with Nazi-ideology, in the local government election period 2014-2018. Even though the Nordic Resistance Movement is not in the local government, currently they still have social influence in the city. Schools in the middle-sized city have been under extra pressure due to propaganda on school areas and recruitment efforts. The Swedish government specifically target youth in relation to extremism because youth and children are considered a risk group for all forms of extremism. A selected group of youth, forty in total, in the middle-sized city answered an attitude survey, and four of them answered semi-structured interviews to give a deeper understanding of the survey answers. The results from the survey and interviews show that the youth had strong opinions on the presence of the Nordic Resistance Movement in their hometown. A majority of the youth perceived that Nordic Resistance Movement was present and made contact attempts in town, on social media and with graffiti and pamphlets. Furthermore, the youth responded that they wanted harder actions towards extreme-right wing organisations from the school, media, police and the justice system. Finally, the youth answered that adults around them could be both with and against the Nordic Resistance Movement, the same with the respondents themselves, indicating a polarised civil society. As for the future, the youth answered that they believe that the Nordic Resistance Movement will increase in the future, and they wanted harder regulations from the government to hinder an increase of the Nordic Resistance Movement. The social sustainability in the middle-sized city is not lost according to the youths, it can be sustainable with the help of governmental support.

Som invånare i en alltmer global värld, är det kanske inte konstigt att man ibland känner sig liten. Städer växer och därmed kan känslan av att tillhöra ett grannskap lätt försvinna. En känsla av rastlöshet kan göra att det är svårt att hitta något att knyta an till. Man kan argumentera om människans natur, men att människor är sociala varelser som har ett behov av att interagera med varandra, kan nog de flesta av oss skriva under på. Publika platser bör därför fylla behovet av en plats där gemenskap kan växa, men trender inom stadsplanering verkar gå i motsatt riktning. Vi behöver platser, stigar och vägar som är ämnade för oss, där det finns utrymme för möten och samspel. Vi behöver en urban miljö som stöttar vårt vardagsliv och tillåter oss att bara vara. Cultural planning är ett tillvägagångssätt och koncept som har potentialen att sammanfoga glappet mellan stadsplanering och invånarnas behov. I vår studie identifierar och utforskar vi ett nätverk av personer och grupper som är involverade i cultural planning. I nätverket är terminologin omdiskuterad och anses problematisk, vilket ledde oss till våra frågor: Vad är cultural planning? Hur kan cultural planning som koncept bli mer etablerat? Hur kan nätverket inom cultural planning stärkas? Våra mål är att definiera konceptet genom att hitta dess karaktäristiska språk. Detta för att hitta ett gemensamt språkbruk som nätverket kan använda. Vi kallar detta för unboxing cultural planning. Huvudfokus i denna studie är konceptet cultural planning. Då konceptet är så pass omfattande och mångsidigt, kommer vi att undersöka det genom olika teoretiska perspektiv baserade på olika professioner, utifrån tre utgångspunkter; cultural planning som en term, som ett tillvägagångssätt och dess värdegrund. Genom att konstruera fallstudier och analysera dem genom fyra relevanta teorier, kommer vi göra ett förslag på hur konceptet och nätverket kan bli mer etablerat. / As citizens in an increasingly global and digitalized world, everyone feels small from time to time. Cities expand and at the same time the sense of belonging to a neighbourhood decrease. It is hard to find a way to root ourselves. While arguments occur over human nature, it is safe to assert that humans are social beings, and we have a need to interact with each other. Public spaces should fill the need of physical space were communities and neighbourhoods can meet, but trends in city planning move in different directions. We need places, paths and roads that are built for us, where there is room for interaction and encounters. We need an urban everyday life that allows us being human. Cultural planning is an approach and concept that has the potential to fill the void between city planning and citizens’ needs. When talking about tools in the field of cultural planning, we must ask what tools exist and how do we use them? In this thesis we identify and explore a network of people and groups involved with cultural planning, as well as the different tools associated with it. Within the network, the term cultural planning is discussed as problematic. This led us to our questions: How is cultural planning conceptualized? How can cultural planning become more established and recognized? And how can the cultural planning network be strengthened?Our goals are to unbox the concept of cultural planning by finding its language, and during our process help the network in their future work of communicating cultural planning. We call this unboxing cultural planning. The central focus of this study is the concept of cultural planning. Since the concept is complex and not yet established, we will examine cultural planning from three starting points. Using perspectives from different professions and practitioners, we explore cultural planning as a term, as an approach, and as a collection of core values. By constructing case studies and analysing them through four relevant terms, we suggest on how to widen the concept and network of cultural planning.

Cross-sector collaborations in the form of self-organized interorganizational networks are key mechanisms to address complex social sustainability problems in a systematic manner with accelerated and effective results. Self-organized interorganizational networks allow for collaborations through low degrees of hierarchy and bureaucracy while achieving high levels of ownership and commitment among member organizations. These type of networks have proven useful to achieve policy reforms to tackle societal problems related to rapid evolving and internet related crimes affecting children. This study analyses the initial conditions and emergence of self-organized interorganizational networks, as well as the structuralarrangements and governance structures that facilitate the network organization. To do so, the authors used as case study the criminalization of online sexual grooming in Malaysia that resulted in the Sexual Offences Against Children Act 2017. The analysis of the case was conducted through a qualitative thematic analysis based on semi-structured interviews to 11 leaders of some of the organizations that collaborated by producing public awareness, educating about the implications of this type of crime, and simultaneously, drafting and passing the new law. The results of the study showed that the network in Malaysia was formed and organized organically through a combination of informal and formal methods and structures guided by a high sense of shared purpose and shared leadership.

This thesis is an exploration of gendered daily mobilities amongst local women in Rosengård since the inauguration of the new train station and railway service into the district. Implementing a feminist, qualitative and explorative approach to mobilities, the research poses three principal questions: how women are using public transport in their daily mobilities; what restrictions they are facing in these mobilities; and finally, the extent to which the new Rosengård train station is working towards social cohesion in Malmö. Integrating a theoretical framework of mobility justice with the methodological praxis of time-space geography, the research conducts in-depth travel itinerary diaries with five participating women which are subsequently visualised through a feminist application of qualitative GIS. What results is an examination and visualisation of the participants’ relationships with diverse mobilities throughout Malmö, and ultimately the heavy dependencies these women have on the public transport system to pursue activities and opportunities as part of a happy, fulfilling life. A critical application of space-time geography theory is illustrated within three critical considerations of gendered daily mobilities: temporal, spatial, and those relating to wider concerns of social exclusion. To quote Törsten Hägerstrand (1970), these considerations together formulate an intricate “net of constraints” that capture the life paths of women in their daily mobilities. Ultimately, the research suggests that Station Rosengård has yet to radically expand the mobility opportunities of women in the district, and thus its objective of regional social cohesion – and a step towards reducing wider inequity in public health - in the form of heightened connectivity has been challenged and problematised.

There is a consensus nowadays that the economic, environmental and social considerations in a country's development are needed to achieve sustainability. In the area of construction, agendas have been advanced to promote sustainable development that takes the life cycle of a project into consideration. Nevertheless, it is clear that the fundamental limitation of sustainability is that it tends to concentrate on the biophysical and economic considerations of the built environment without paying sufficient attention to the social aspects. Not including the social aspects early on affects a society's short and long-term infrastructure development. Since the impacts on society are multidimensional, a representation that evaluates the social aspects must be also. The assessment of the social aspects and quality of life go beyond the quantitative aspects. Indeed, the results of an evaluation are just as significant as the participatory legitimacy of its process. In this sense, multicriteria decision-making methods are an alternative that optimally represent the multidimensional and participatory assessment of the social aspects. However, social sustainability in the evaluation of infrastructures has not been adequately addressed to date. In this light, the social dimension in the assessment of infrastructures requires a review and new approaches in the decision-making in the early phases of a project's development. All this leads to the proposal of the general aim of the study as follows: To assess the social sustainability of infrastructures by integrating it into the decision-making. This general aim is split into different specific objectives that seek to explore the areas for improvement in the treatment of social sustainability. From this point, methodologies are proposed to estimate the contribution to social sustainability through multicriteria infrastructure assessment. The scope of this investigation focuses on the assessment of civil engineering infrastructures in the formulation, feasibility and planning stages as well as consideration of multiple social aspects. The document presented is composed of six complementary articles (three already published and three others in the review process in scientific journals). In general, for the development of the research goals the studies use different techniques: a Delphi panel of experts, an analytic hierarchy process (AHP), utility theory, stochastic systems, multi-objective methods and Bayesian reasoning techniques. The research has been applied to different international contexts. The social criteria were contextualized in the life cycle of Chilean infrastructures. An active learning method about sustainability was applied in a graduate course in Spain with international students. Additionally, two methods to estimate short and long-term social contribution were implemented on road infrastructures in El Salvador. From the results of the investigation, methods have been proposed to address the social dimension in the multicriteria assessment of civil infrastructures and integrate it into the decision-making process. The proposals arose from an exploration of the needs to improve the multicriteria methods to assess social sustainability. Thus, integrated treatments are put forward to strengthen the social dimension in the sustainability assessment process. This study contributes the tools that support public entities responsible for land-use planning and the prioritization of infrastructures to strengthen the decision-making processes. / Hoy en día existe un consenso por el cual las consideraciones económicas, ambientales y sociales en el desarrollo de los países constituyen dimensiones necesarias para alcanzar la sostenibilidad. En el ámbito de la construcción se han impulsado agendas que promueven el desarrollo sostenible considerando el ciclo de vida de los proyectos. Sin embargo, se reconoce que la limitación fundamental de la sostenibilidad, es que tiende a centrarse en las consideraciones biofísicas y económicas del entorno construido; sin prestar la suficiente atención a los aspectos sociales. La no consideración temprana de los aspectos sociales afecta al desarrollo de la infraestructura en la sociedad a corto y largo plazo. Dado que los impactos sobre la sociedad son multidimensionales, una representación que evalúe los aspectos sociales también debe serlo. La valoración de los aspectos sociales y la calidad de vida superan los aspectos cuantitativos. En efecto, los resultados de una evaluación son igual de trascedentes que la legitimidad participativa de su proceso. En este sentido los métodos de toma de decisiones multicriterio constituyen una alternativa que representa de un modo óptimo la evaluación multidimensional y participativa de los aspectos sociales. Con todo, la sostenibilidad social en la evaluación de infraestructuras no ha sido adecuadamente tratada hasta este momento. A la vista de estos antecedentes, la dimensión social en la evaluación de las infraestructuras requiere una revisión y nuevos enfoques en la toma de decisión en las fases tempranas del desarrollo del proyecto. Todo ello conduce a plantear el objetivo general de la investigación de la siguiente forma: Evaluar la sostenibilidad social de las infraestructuras integrándola en la toma de decisiones. Este objetivo general se desglosa en diferentes objetivos específicos que buscan explorar las áreas de mejora en el tratamiento de la sostenibilidad social. A partir de este punto, se proponen metodologías para estimar la contribución a la sostenibilidad social a través de la evaluación multicriterio de infraestructuras. El alcance de la investigación se concentra en la evaluación de infraestructuras de ingeniería civil en las etapas de formulación, factibilidad y planificación; y la consideración de múltiples aspectos sociales. El documento presentado se compone por seis artículos complementarios (tres de ellos ya publicados y otros tres en proceso de revisión en revistas científicas). En general para el desarrollo de los objetivos de la investigación los estudios utilizan diferentes técnicas: panel de expertos Delphi, el Proceso Analítico Jerárquico (AHP), la teoría de la utilidad, sistemas estocásticos, métodos multiobjetivo y las técnicas de razonamiento Bayesiano. La investigación se ha aplicado a distintos contextos internacionales. La contextualización de los criterios sociales en el ciclo de vida se implementó en infraestructuras chilenas. Se aplicó un método de aprendizaje activo de la sostenibilidad en un curso de posgrado en España con estudiantes internacionales. Por su parte, dos métodos de estimación de la contribución social, a corto y largo plazo, en infraestructuras viarias se implementaron en El Salvador. A partir de los resultados de la investigación se han propuesto métodos para tratar la dimensión social en la evaluación multicriterio de infraestructuras civiles e integrarla en el proceso de toma de decisión. Las propuestas han surgido a partir de una exploración de las necesidades de mejora de los métodos multicriterio para evaluar la sostenibilidad social. De esta forma se proponen tratamientos integrados para fortalecer la dimensión social en el proceso de evaluación de la sostenibilidad. Esta investigación aporta las herramientas que respaldan a los organismos públicos encargados de la planificación territorial y de la priorización de infraestructuras para apoyar los procesos de t / Hui en dia hi ha un consens pel qual les consideracions econòmiques, ambientals i socials en el desenrrollament dels països constitueixen dimensions necessàries per a aconseguir la sostenibilitat. En l'àmbit de la construcció s'han impulsat agendes que promouen el desenvolupament sostenible considerant el seu cicle de vida. No obstant això, es reconeix que la limitació fonamental de la sostenibilitat, és que tendix a centrar-se en les consideracions biofísiques i econòmiques de l'entorn construït; sense prestar la suficient atenció als aspectes socials. La no consideració primerenca dels aspectes socials afecta el desenrollament de l'infraestructura a la societat a curt i llarg termini. Atès que els impactes sobre la societat són multidimensionals, una representació que evalue els aspectes socials també ha de ser-ho. La valoració dels aspectes socials i la qualitat de vida superen els aspectes quantitatius. En efecte, els resultats d'una evaluació són igual de transcendents que la legitimitat participativa del seu procés. En este sentit els mètodes de presa de decisions multicriteri constituïxen una alternativa que representa d'una manera òptima l'evaluació multidimensional i participativa dels aspectes socials. Amb tot, la sostenibilitat social en l'evaluació d'infraestructures no ha segut adequadament tractada fins ara. A la vista d'estos antecedents, la dimensió social en l'evaluació de les infraestructures requerix una revisió i plantejar nous enfocaments en la presa de decisió en les fases primerenques del desenrrollament del projecte. Tot això conduïx a plantejar l'objectiu general de la investigació de la següent manera: Evaluar la sostenibilitat social de les infraestructures integrant-la en la presa de decisions. Est objectiu general es desglossa en diferents objectius específics que busquen explorar les àrees de millora en el tractament de la sostenibilitat social. A partir d'est punt, es proposen metodologies per estimar la contribució a la sostenibilitat social a través de l'evaluació multicriteri d'infraestructures. L'abast de la investigació es concentra en l'evaluació d'infraestructures d'enginyeria civil en les etapes de formulació, factibilitat i planificació; i la consideració de múltiples aspectes socials. El document presentat es compon de sis articles complementaris (tres d'ells ja publicats i tres més en procés de revisió en revistes científiques). En general per al desenrrollament dels objectius de la investigació els estudis utilitzen diferents tècniques: panell d'experts Delphi, el Procés Analític Jeràrquic (AHP), la teoria de la utilitat, sistemes estocàstics, mètodes multiobjectiu i les tècniques de raonament Bayesià. L'investigació s'ha aplicat a diferents contextos internacionals. La contextualització dels criteris socials en el cicle de vida es va implementar en infraestructures xilenes. Es va aplicar un mètode d'aprenentatge actiu de la sostenibilitat en un curs de postgrau a Espanya amb estudiants internacionals. Per altra banda, es van implementar dos mètodes d'estimació de la contribució social, a curt i llarg terme, en infraestructures viàries a El Salvador. A partir dels resultats de la investigació s'han proposat mètodes per tractar la dimensió social en l'avaluació multicriteri d'infraestructures civils i integrar-la en el procés de presa de decisió. Les propostes han sorgit a partir d'una exploració de les necessitats de millora dels mètodes multicriteri per a evaluar la sostenibilitat social. D'esta manera es proposen tractaments integrats per a enfortir la dimensió social en el procés d'evaluació de la sostenibilitat. Esta investigació aporta les ferramentes que donen suport als organismes públics encarregats de la planificació territorial i de la priorització d'infraestructures per recolzar els processos de presa de decisió. / Sierra Varela, LA. (2017). EVALUACIÓN MULTICRITERIO DE LA SOSTENIBILIDAD SOCIAL PARA EL DESARROLLO DE INFRAESTRUCTURAS [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/91849 / TESIS

Inom Sverige flyttade 1,6 miljoner människor år 2020 varav 60 000 av flyttarna skeddeinom samma fastighet. Genom att utveckla bostäder och göra dem anpassningsbara går det enklare att möta människors behov vid val av bostäder. Genom att utforma bostäder med fokus på arkitektoniska kvalitéer och anpassningsbarhet går det att bidra till och stödja social hållbarhet. Syftet med arbetet är att utforma anpassningsbara planlösningar för ett flerbostadshus med målet att bidra till ökad social hållbarhet, samt att redogöra för vad som kan bidra till en socialt hållbar bostad. Syftet uppnåddes genom att göra en fallstudie och projektera för planlösningar utifrån de teoretiska utgångspunkterna.En planlösning som kan stödja social hållbarhet ska möta de boendes behov. Genom anpassningsbarhet går det att möta behov vid förändrade familjesituationer och olika faser i livet. Att smidigt kunna få ett extra rum eller få bort ett rum som ej används till en behövande granne stödjer social hållbarhet i byggnaden. De arkitektoniska aspekternasom planlösningarna utformas efter berör den inre miljön i lägenheterna. Genom att jobba med ljus via fönsterplacering och axialitet, rumsorganisation, rörelser, omslutenhet, tillgänglighet och trygghet går det bidra till social hållbarhet. Individens välbefinnande har också haft en central roll i projekteringen och även det kan stödjas utifrån aspekterna studien arbetar omkring. En viktig faktor i social hållbarhet är social interaktion, att utforma en byggnad där hänsyn tas till sociala interaktioner stödjer social hållbarhet. Arbetet begränsas till flerbostadshuset och berör därför inte området runt bostaden. Gemensamma ytor finns ofta belägna runt om huset, en gemensam yta bidrar till sociala interaktioner men kan vara svårt att få plats med inuti ett flerbostadshus utan att ta yta från lägenheterna, att använda flerbostadshusets tak till en gemensam yta medför att lägenhetsstorlekarna inte blir beroende av ytan den gemensamma ytan tar.Social hållbarhet är ett komplext ämne, förslaget studien har arbetat fram är ett av många förslag på vad social hållbarhet i en planlösning kan innebära. Resultatet av studien visar att flera olika aspekter har betydelse när det handlar om social hållbarhet, flera av aspekterna går att koppla till varandra, ljus är hälsofrämjande och samspelar med axialitet som leder till trygghet via naturlig övervakning. Att utforma anpassningsbara flerbostadshus stödjer också social hållbarhet ur ett längre perspektiv, möjligheten att möta människors behov och marknadens efterfrågan blir enklare med ett anpassningsbart flerbostadshus. Social hållbarhet är ett ämne för framtida forskning och studien visar ett resultat som går att arbeta vidare på. / The purpose of the work is to design adaptable floor plans for an apartment building with the goal of contributing to increased social sustainability. And explain what can contribute to a socially sustainable home.The result shows that there are several aspects to consider in social sustainability. The study has chosen to focus on aspects related to the floor plan. The surroundings and location of the apartment building have therefore not been studied. By working with aspects such as light, axiality, room organization, immersion, adaptability, security, movements and accessibility, it is possible to contribute to social sustainability. Customizable floor plans can be designed in different ways, the study's proposal describes floor plans that are adapted between the different apartments to change the area of the apartments and the availability of an extra or fewer room. To support social sustainability, residents' needs need to be met.The difficulty with the study is that social sustainability is a complex subject and linking it to a single floor plan makes the work more difficult than if the environment and location had been included. What is considered socially sustainable and what needs tomeet can be subjective.

[pt] O processo de industrialização das cidades caminha em paralelo com o aumento da pobreza urbana estimulando o debate sobre quais são as funções sociais da cidade. As grandes metrópoles Sul Americanas não são hoje capazes de acomodar o fluxo crescente de migrantes, maioritariamente vindos de áreas rurais. Com o aumento do desemprego e da pobreza, vive-se hoje, uma preocupação de sustentabilidade social estimulada pelo crescimento de grupos vulneráveis, excluídos da sociedade. Os sem-abrigo constituem um dos grupos mais preocupantes das grandes metrópoles que as utilizam como dormitório. Esta tese propõe-se estudar a realidade dos sem-abrigo da cidade do Rio de Janeiro. Neste processo pretende-se avaliar quais as suas origens, os motivos que os levaram à situação de rua, a perspectiva de atração económica da cidade e quais as dificuldades e facilidades encontradas na integração social urbana. A avaliação do grupo de exclusão de sem-abrigos é feita com base em questionários de rua. No final pretende-se chegar a uma classificação dos diversos tipos de moradores de rua da cidade do Rio de Janeiro, definir um novo conceito designado de dormitório urbano e identificar as estratégias de sobrevivência adotadas pelos grupos excluídos. / [en] The research characterizes the social class of the homeless within an urban context, and the limit area the center of Rio de Janeiro. The study points out that Brazil walked for decades in parallel with industrialization and urbanization, a process that resulted in the intense migration, where rural migrant found in major growth centers are economic integration space. However, this phenomenon is not happening in a balanced way, causing extreme crowding in the cities and total abandonment in other regions, other words, the intense migratory movement is no longer absorbed by the job opportunities before existing in urban centers. It is observed so that migrants are often due to rupture processes, when the exit, leaving your region for lack of alternatives, and when in the new destination arrival, live a confrontation with the reality of the metropolis. This route usually traumatic, makes migration path a migration blow hard and deep because they face unemployment and the high income required to live in the capital of Rio. So, the migrant without having to return option for your region, one can see without a roof in a new land that is not yours, and no salary, no job and excluded from society, becoming, by therefore disconnected both the city and the countryside. So is suffering exclusion, and often hopeless and homelessness. The metropolitan region of Rio de Janeiro is pointed out at academic and public debates as city or town exclusion of social apartheid (Ribeiro, 2000). Cristovam Buarque (2000) reports, in his book In the middle of the street, the existence of a group of homeless who inhabit the streets of Rio de Janeiro and is an excluded community or even invisible to the rest of the population, confusing themselves with the urban of daily life landscape. The problem of segregation, social and physical / spatial division of Rio de Janeiro is therefore current topic of concern of Rio society (Passos, 2000).

Purpose: In the early 20th century there was a large housing deficiency in Sweden. The housing deficiency developed into a political issue and the result was the million-program. In 1964, the decision was made that one million home should be built over a ten-year period. The million-program constitutes a large part of Sweden’s total housing stock. Many of these areas quickly became segregated and socio-economically weak. Municipalities are now faced with the decision to either phase out or develop the areas. The purpose is to investigate measures that can contribute to a better social sustainability and attractiveness in million-program areas. The aim of the study is to investigate which measures are effective in restoring a sustainable housing environment in a million- program area. Method: The study has been conducted as a qualitative study in the form of interviews. Litterateur study has contributed to an increased understanding about the million programs. Document analysis has been implemented where the information has contributed as a support but also as an eye-opener to find different solutions that are relevant in the case study. Observation in the area has been made to give the authors a perception of the area. Findings: The main result of the analysis is that a key factor in achieving a sustainable housing environment is a major focus on social sustainability. The work with the social sustainability should be focused and deliberately with long-term perspectives. There are many ways of working with social sustainability, but a big part is to promote integration into socio-economically weak residential areas. The social issues form a basis for achieving a result and answering the questions set for the study. In order for the residents to have as pleasant living environment as possible, they should be given influence in various decisions made for the area. Implications: Proposed measures must be adapted to the specific conditions of each area. In order to contribute to an increased social sustainability it is important that the environments of the areas are well managed and completely clean. Social sustainability can also be improved through active work on social issues, which also contributes to increased attractiveness. The concept of social sustainability also includes urban design. A city that is well designed, safe and pleasant and have a good and functioning living environment is something desired. Limitations: The study is limited to only two million-program area since there is neither time nor resources available to map the problem on a larger scale. Own proposals are not presented, neither from an economic nor an architectural perspective, which could affect how the questions set for the study are answered. The focus is on whether planned measures are effective and whether these measures are sufficient to make an area attractive again. / Syfte: I början av 1900-talet rådde det stor bostadsbrist i Sverige. Bostadsbristen utvecklades till en politisk fråga och resultatet blev miljonprogrammet. 1964 togs beslutet att en miljon bostäder skulle byggas under en tio-års period. Miljonprogrammet utgör en stor del av Sveriges totala bostadsbestånd. Många av dessa områden blev snabbt segregerade och socioekonomiskt svaga. Kommuner står nu inför beslutet att avveckla eller utveckla områdena. Syftet är att undersöka vilka åtgärder som kan bidra till en bättre social hållbarhet och attraktivitet i ett miljonprogramsområde. Målet med studien är att undersöka vilka åtgärder som är effektiva för att återskapa en hållbar bostadsmiljö i ett miljonprogramsområde. Metod: Studien har genomförts som en kvalitativ studie i form av intervjuer. Litteraturstudie har bidragit till en ökad förståelse kring miljonprogrammet. Dokumentanalys har genomförts där informationen har bidragit som ett stöd men också tankeställare för att finna olika lösningar som är relevanta i fallstudien. Observation på området har gjorts för att ge författarna en egen uppfattning om området. Resultat: Det huvudsakliga resultatet från analyserna är att en viktig faktor för att lyckas återskapa en hållbar bostadsmiljö är stort fokus på den sociala hållbarheten. Arbete med den sociala hållbarheten bör vara väldigt fokuserat och målmedvetet med långsiktiga perspektiv. Det finns många sätt att arbeta med den sociala hållbarheten, men en stor del är att främja integrationen i socioekonomiskt svaga och segregerade bostadsområden. De sociala frågorna ligger till grund för att få fram ett resultat och besvara frågeställningarna. För att de boende ska få en så trivsam boendemiljö som möjligt bör de ha inflytande i diverse val som görs för området. Konsekvenser: Framtagna åtgärder måste anpassas utefter varje områdes specifika förutsättningar. För att bidra till en ökad social hållbarhet är det viktigt att områdena har välskötta miljöer samt att området hålls helt, rent och snyggt. Den sociala hållbarheten kan också förbättras genom aktivt arbete med sociala frågor, vilket också bidrar till en ökad attraktivitet. Inom begreppet social hållbarhet ryms också gestaltning. En stad som är väl utformad, trygg och trivsam samt som har en god och fungerande livsmiljö är något som eftersträvas. Begränsningar: Arbetet begränsas till endast två miljonprogramsområde då tid eller resurser inte finns för att kartlägga problemet i en större skala. Inga egna förslag presenteras, varken ur ett ekonomiskt eller arkitektoniskt perspektiv, vilket kan påverka hur frågeställningarna besvaras. Fokus ligger på huruvida planerade åtgärder är effektiva och om dessa åtgärder räcker för att lyfta ett område och göra det attraktivt igen.

This diploma thesis deals with analysis of indicators of the social environment in small municipalities with up to 2 000 inhabitants based on various criteria for local use. The aim of the thesis is to propose an indicator set, which will best meet the requirements of such set in terms of applied criteria. The research question is: What indicators should be included in an indicator set for assessing the social environment of municipalities with up to 2 000 inhabitants to suit the differences and needs of these communities? The research problem addressed in the thesis concerns the possibility of measuring social sustainability at the local level, focusing on small municipalities with up to 2 000 inhabitants in the Czech Republic. The thesis also focuses on the possibility of projecting SDGs into this set. It is a qualitative research that involves the use of methods of document analysis, comparison, description, non-participant observation and semi-structured interviews. Based on the first four methods and theoretical knowledge, a preliminary design of the indicator set was created. Within the framework of semi-structured interviews, this design was discussed with representatives of selected small municipalities and other stakeholders. The edited set represents the final indicator set of the social...