Es tracta d'un estudi que, tenint en compte que el subjecte parlant és la peça clau de la comunicació i que quan parla interpreta el món a través del seu psiquisme, vol donar compte dels diferents recursos de què disposa aquest parlant per manifestar obertament les seves actituds (i construir així un text dels que s'anomenen subjectius) o per dissimular-les (i produir un text aparentment objectiu).La tesi s'emmarca en la lingüística de l'enunciació i, més concretament, pren com a referència alguns dels autors que han fet estudis entorn del concepte de subjectivitat lingüística. A partir d'aquestes idees generals, es defineix el terme modalització, un concepte pragmàtic que es refereix a les actuacions concretes dels parlants que produeixen enunciats en què deixen traces de la seva manera de pensar i de sentir, de les seves actituds. Es consideren cinc tipus de modalització que es poden tenir en compte en l'anàlisi discursiva:- Modalització díctica: connectada amb la inscripció en el text dels interlocutors i amb les relacions que s'estableixen entre ells.- Modalització epistèmica: connectada amb el grau de certesa.- Modalització deòntica: connectada amb l'expressió de l'obligació.- Modalització apreciativa: connectada amb l'expressió de judicis de valor.- Modalització reflexiva: comentaris que l'enunciador fa de les seves paraules.Vistos aquests tipus de modalització, es passa a elaborar una taxonomia de recursos lèxics, gramaticals, prosòdics, tipogràfics, etc. que són l'expressió més concreta de les actituds i la presa de posició del parlant. Per exemplificar els recursos que es presenten, s'utilitzen exemples extrets de diferents gèneres acadèmics, com classes, conferències, articles de divulgació, exàmens, redaccions o exposicions orals dels alumnes.La recerca de la tesi és qualitativa (sense objectius estadístics), no delimitada pel que fa al nombre de textos analitzats, descriptiva (no prescriptiva) i oberta (estableix unes bases que es podrien utilitzar en recerques posteriors).El treball ofereix:- Una visió panoràmica d'un conjunt d'estudis rellevants sobre les manifestacions de la subjectivitat lingüística.- Una proposta de definició i classificació del fenomen de la modalització aplicable a l'anàlisi dels discursos.- Una justificació que supera la visió dicotòmica text objectiu-text subjectiu.- Una explicació de com s'aconsegueix en els textos la il·lusió d'objectivitat.- Una llista de procediments modalitzadors, acompanyada de l'anàlisi del paper que juguen en la creació d'una imatge del parlant. / It is a study that, considering that the speaking subject is the key element of the communication process and that when he speaks he interprets the world by means of his psychic character, intents to describe the different resources that allow him to show his attitudes openly (and to construct a text of those which are called subjective) or to disguise his attitudes (and to produce an apparently objective text).The thesis is framed in the linguistics of enunciation and, specifically, it takes as a reference some authors who have done research regarding the concept of linguistic subjectivity.From these general concepts, the concept of modalization is defined: a pragmatic concept that deals with the specific performances of those who speak and produce statements in which they leave prints of their way of thinking and feeling. Five types of modalization are considered:- Deictic modalization: connected with the inscription in the text of the interlocutors and with the relations that develop among them.- Epistemic modalization: connected with the degree of certainty.- Deontic modalization: connected with the expression of obligation.- Appreciative modalization: connected with the expression of judgments of value.- Reflective modalization: comments that the speaker makes about his own words.After this, an inventory of resources that are the expression of the attitudes and the position which the speaker adopts is given.In order to exemplify these resources, examples belonging to different academic genres are given, such as classes, lectures, articles, student papers, etc.The thesis contributes:- An overall vision of important studies about the manifestation of linguistic subjectivity.- A definition and classification proposal of modalization applicable to discourse analysis.- A justification that surpasses the dichotomic vision objective text-subjective text.- An explanation of how the illusion of objectivity is achieved in texts.- A list of modalization procedures that create an image of the speaker.

No description available.

Esta tesis analiza varios aspectos de la sinestesia en la pintura y la relación entre el oído y la visión en las artes. Tras describir la historia de la relación entre el sonido y la forma desde la filosofía órfica y las teorías pitagóricas, profundiza en los pensamientos de ciertos pensadores importantes (por ejemplo, Newton y Runge) sobre las correspondencias entre las notas musicales y los colores del arco iris o la rueda y la esfera de colores. Más adelante, la tesis estudia los mitos y conceptos de la espiritualidad relativos al sonido y el color que ejercieron gran influencia en muchos artistas del siglo XX, a través de escuelas de pensamiento como la teosofía y la psicología, estudiadas por pintores, músicos y filósofos importantes en la evolución de las artes a principios del siglo XX (por ejemplo, Goethe, Rudolf Steiner, Wassily Kandinsky, Arnold Schönberg y Henri Bergson). Seguidamente, se investiga la relación entre la música y la pintura basándonos en la correspondencia entre pintores y músicos (cual es el caso de Kandinsky, Schönberg, Cage y Johns), centrándose a continuación en distintos artistas interdisciplinarios (por ejemplo, Èiurlionis, Cage, Vladamir-Rossine y Russolo). A continuación se presenta la influencia de las percepciones sonoras y la sinestesia sobre la pintura en Europa y América, destacando las relaciones e influencias compartidas entre Europa y América en los pensamientos y el desarrollo de la pintura sinestésica sonora visual, y la relación entre el arte de la música y la pintura. La tesis hace un recorrido por la historia contemporánea de la pintura sinestésica occidental que expresa percepciones sonoras, y muestra que la relación entre la música y la pintura y el interés por estudiar, entender y expresar el mundo sinestésico en la pintura es una constante en la historia del arte contemporáneo. Explica y analiza estudios recientes de científicos que trabajan con el fenómeno de la sinestesia y vea la obra de importantes pintores recientes que son sinestetas, como David Hockney, Mark Safan y Carol Steen. El trabajo de investigación realizado permite sugerir que la sinestesia y la expresión artística es parte de la naturaleza humana y tiene mucho que ver con su evolución como especie. La conclusión es que la pintura tiene la facilidad de sacar las experiencias sinestésicas desde las profundidades del ser, sin importarle el nivel consciente o subconsciente de aquéllas; llevando tales experiencias a la conciencia del artista y a la materia del mundo a través de abstracciones y analogías simbólicas creadas en el acto de pintar. / Theoretical and Practical Contributions of Synesthesia and Sound to Contemporary Painting.Doctoral thesis by Timothy B. Layden Directed by Doctor Domenec Corbella LlobetThis thesis analyses how synesthesia and music have influenced the development of contemporary painting. It compares the historical and mythological roots of the visualization of Sound with contemporary arts, science and philosophy. It gives examples of works of some of the most important contemporary painters explaining their influences and interrelations with the poetry and painting of the last two centuries. It describes the most important links, authentic and contrived, between painting and audio-visual synesthesia, giving examples of poetic associative audio-visual synesthesia in the arts as well as examples of the artistic expressions inspired in the projected synesthesia of true synesthetes. Moreover it highlights the connection between synesthesia, artistic expression and subjectivity. It describes how music inspired the birth of abstract painting and how this influenced the development of numerous movements in modern art which have developed into post modern art and the movements of today, which flourish in subjectivity encouraging originality and individuality. Based on the above research and the synesthetic and artistic experience of the author the following conclusions are made:Synesthesia is fundamental to human experience. Synesthetic sensations are subjective, connected to emotion and memory, and often felt as intangible and ineffable, beyond the individual experiencing it; art is the most accurate way of communicating such experiences. Today freedom of expression thrives, giving us the ability to choose like never before. ethnic, cultural and religious interaction is a defining factor of each individual ethnicity, culture and religion making the ability to understand different points of view crucial for the development of society. Artists have an important role in communicating the deeper and subtler levels of life that give value to experience. Emotions, intuition and synesthetic perceptions, which inspire wonderful works of art and revelations in science, and motivate invention are more powerful than reason and logic. Art is part of human nature, it is where we can communicate more than the obvious, deeper than the surface and more explicitly than words. Its value is in how it opens eyes to new points of view, inspires creativity and influences change. Through artistic creativity and by being more aware of synesthetic aspects of experience we can participate more consciously and actively to involve ourselves in life's evolution, as individuals integrated with nature.

Davant les dificultats que des del camp de la historiografia i altres ciències socials s'han donat per entendre l'acció col·lectiva de la pagesia conservadora durant els segles XIX i XX, sobretot pel que fa a la seva actitud de deferència de classe respecte a les corresponents elits locals, plantejam l'estudi de la seva veu com a subjecte històric, per a aprofundir amb les motivacions que els ha dut a optar per determinades pràctiques socials al llarg de la història. La tesis parteix de les base que les viles rurals d'Europa Occidental han disposat de mecanismes culturals que els han permès aglutinar-se sota una sola veu representativa i reproduir-se com a subjectes històrics. En la investigació plantejam la tradició dels "arguments" que es canten per les festes de sant Antoni a la Vila d'Artà com un d'aquests mecanismes a partir dels quals al llarg del segle XX s'ha esdevingut la reproducció de la subjectivitat històrica de la mateixa vila. Els "arguments" són llargues cançons en vers sobre els principals fets esdevinguts a la vila d'Artà durant tot l'any. Són cantats el dia de les festes de sant Antoni i composts per un "glosador", considerat tradicionalment portaveu popular. Així, en la nostra recerca examinam com els processos de modernització en termes de reforma de la cultura popular i aculturació urbana del món rural han afectat aquesta tradició de configuració de la identitat i subjectivitat locals, avaluant si això ha suposat la seva pèrdua de pes i significació social.La formulació de les nostres hipòtesis s'ha d'entendre en el marc de la teoria del discurs de Michel Foucault, i a partir del principi d'experiència col·lectiva d'Edward P. Thompson, que ens permet entendre els subjectes socials com a fenòmens històrics. La metodologia a partir de la qual interrogam les fonts és una anàlisi de la tradició dels arguments com a mercat lingüístic en termes de Pierre Bourdieu. Igualment, seguint les tesis de Roger Chartier, amb l'objectiu d'avaluar si la tradició dels arguments ha esdevingut i ha persistit en el temps com a mecanisme de reproducció de la subjectivitat històrica de la vila d'Artà, hem analitzat la dinàmica històrica de les normes i convencions que el caracteritzen com a gènere literari i de comunicació. Això ha suposat per una banda, una anàlisi de l'evolució de les festes de sant Antoni com a ritual social i els diferents intents de domesticació dels seus actes, entre els quals destaca la tradició dels arguments. Per altra banda, també s'ha traduït en una anàlisi de l'evolució de la figura dels glosadors que han compost arguments a partir dels prototipus mítics de caràcter fundacional, així com l'anàlisi de l'impacte de la difusió dels mitjans escrits en una tradició eminentment oral. Finalment, també ha suposat l'anàlisi del text dels arguments amb relació a certes constants discursives que han esdevingut la norma en la seva composició. Una d'aquestes constants consisteix en la reproducció de les representacions de la reciprocitat social pròpies de les economies morals de subsistència, a partir de la qual s'ha sostingut el dret dels més pobres a la supervivència en caos d'escassetat extrema per damunt del benefici privat. L'altra constant discursiva que esdevé norma en el text dels arguments és la concepció cíclica de la història com una successió d'èpoques de carestia i etapes d'abundància, a partir de la qual s'expliquen les crisis de subsidència com a conseqüència de les actituds malbaratadores i la relaxació moral de les èpoques de bonança. / Faced with the difficulties we use to have in order to understand collective action of conservative peasantry during the 19th and 20th century from the historiographical field and other social sciences, we propose studying its own voice. This way, we want to go deeply into the knowledge of the subjective motivations which brought peasant collectives to do some kind of social practices through history. The doctoral thesis is based on the idea that rural villages in Western Europe disposed of some cultural mechanisms which allowed them to crowd together under a singular representative voice and reproduce themselves as historical subjects. In our investigation we study the "arguments" which used to be sung on the Sant Antoni day in Artà, as a kind of these mechanisms through which this village had been able to reproduce itself as a historical subject along the 20th century. As a kind of oral poetry, the "arguments" were long songs about the main events happened in the village along the whole past year. They used to be composed by a "glosador", an oral poet traditionally considered a popular spokesperson. In our research we examined how modernisation, as a reform process of the carnivalesque popular culture and the urban assimilation of the rural as well, affected this tradition of configuration of the local identity and subjectivity. At the same time, we have evaluated if modernisation supposed the lost of its social weight and signification. The formulation of our hypothesis are to be understood in the Michel Foucault's theory of discourse, in addition the E. P, Thompson's notion of collective experience that allow us to understand social subjects as historical categories. Following the Roger Chatier's thesis about popular culture and reception, the methodology we interrogate the documentation through, was an analysis of the tradition of the "argument" as a linguistic market, in terms of Pierre Bourdieu.