The recently coined term, Impact Startup, and its rising popularity on the global scene proves its importance as a subject of research. As startups are considered key players in changing the status quo and breaking barriers, they are considered crucial in overcoming some of the most evident issues of today. Utilizing an approach based on previously validated content analysis methods, this study aims to shine a light on the relatively unexplored topic by identifying the key qualities of Impact Startups. Looking into how these organizations communicate about themselves and comparing the findings with the compiled theoretical definition of Impact Startups, we can evaluate the alignment of theory with practice and gain a deeper understanding of the trending phenomenon. Finding that Impact Startups should effectively change the social and/or environmental status quo we conclude that they should be categorized as, Social Impact Startups, Environmental Startups, and Total Impact Startups. Further results of this investigation highlight the importance of distinguishing between Mature Impact Organizations and Impact Startups. This study contributes extensively to the understanding we have of Impact Startups and lays the foundation for further research and establishing legitimate qualifications of Impact.

Det är inte längre bara ekonomiska faktorer som bidrar till ett företags långsiktiga framgång, utan numera blir också sociala och miljömässiga faktorer allt mer påtagliga. För dagens moderna konsumenter blir hållbarhet ett mer centralt kriterium och allt fler anser att det är viktigt att företag arbetar aktivt med hållbarhetsfrågor. Produkter är en essentiell del i företags arbete med hållbarhet och de förväntas inte bara att skapa produkter som bidrar med nytt värde, utan de förväntas även göra detta på ett hållbart sätt. En övervägande del av produktens nivå av hållbarhet bestäms i produktutvecklingen, då dennes attribut i stort sett är fixerade när den är klar för produktionslinjen. Detta innebär att det är av central vikt att integrera hållbarhet redan i produktutvecklingen.   Denna studie kommer att fokusera på hållbar produktutveckling, där vi kommer ta en bred och okonventionell ansats genom att titta på designbeslut kopplat till produktlivscykeln, tillsammans med interna förutsättningar för utvecklingen av hållbara produkter, samt hållbara innovationer. Detta kommer sedan att appliceras i den svenska båtindustrin, vilket dels är en bransch vi är intresserade av och dels är en bransch där hållbarhet blir alltmer aktuellt. Det teoretiska ramverket är grundpelaren i studien och vår intention är att bidra med större förståelse för hur dessa teorier kan associeras med det som faktiskt sker i branschen idag. Vårt syfte är således att undersöka på vilket sätt och till vilken grad företag inom den svenska båtindustrin implementerar hållbarhet vid utvecklingen av nya båtar. Studien syftar vidare att fylla luckan gällande hållbar produktutveckling i den svenska båtindustrin, då detta är outforskat i dagsläget. Studien syftar även på att ge en mer sammansvetsad bild av hållbar produktutveckling och bidra med ett bredare perspektiv än enbart de individuella ämnesdelarna.    För att uppfylla syftet har vi genomfört en kvalitativ studie, där vi genom sex stycken djupgående semistrukturerade intervjuer med ledare av svenska båtföretag har skapat oss en god inblick i hållbarhetens roll vid utvecklingen av nya båtar. Studien har präglats av ett deduktivt angreppssätt där vi har varit teoridrivna, samt att vi subjektivt har försökt att tolka och förstå informanternas syn och ageranden gällande hållbar produktutveckling i branschen. För att analysera det empiriska materialet har en tematisk analys använts, och det resulterade i att våra tre huvudämnen även bildade de tre huvudtemana.    Utifrån studiens resultat kan vi konstatera att hållbarhet i dagsläget inte har en övervägande roll vid designen och utvecklingen av nya båtar inom den svenska båtindustrin. Vissa delar av produktlivscykeln ser ljusa ut från ett hållbarhetsperspektiv, men det finns mer att göra i framtiden för att cykeln ska vara fullt ut optimerad. Rådande interna förutsättningar finns det också ljusglimtar när det kommer till hållbarhetsaspekter, men även här finns det stor utvecklingspotential för framtiden. Företagens innovationsarbete när det gäller hållbarhet präglas till stor del av försiktighet, vilket förmodligen lämpar sig bäst för marknaden i dagsläget. Marknadskraven på hållbarhet förväntas dock öka i framtiden och i takt med att företagen ser det som en affärsmöjlighet kommer förändringar mycket troligt att ske i deras innovationsarbete.

Tesis por compendio / [ES] La sostenibilidad es un concepto que se está haciendo extensible a cada vez más ámbitos de nuestra sociedad, estando muy presente en la esfera empresarial a través de la denominada sostenibilidad corporativa. Sin embargo, la capacidad de determinar qué prácticas sostenibles aplicar para poder generar el mayor rendimiento para las compañías todavía se antoja complicado. Esto es debido a que intervienen diferentes variables, como, por ejemplo, el tipo de sector en el que operen las organizaciones y el nivel de desarrollo de prácticas sostenibles aplicadas por los competidores. Es por ello, que, el propósito de esta tesis consiste en el desarrollo de las primeras fases de una teoría que permita a los responsables de las compañías conocer qué tipo de prácticas sostenibles aplicar en función de su organización interna y su posición competitiva. Para ello, inicialmente de desarrolló un análisis de la literatura para identificar las metodologías creadas para ayudar a las organizaciones a integrar la sostenibilidad en su modelo de negocio. Además, se valoró el nivel de aceptación y de uso de dichas metodologías por parte de consultores y directivos de compañías. Posteriormente, se llevó a cabo un detallado estudio del estado del arte sobre la sostenibilidad corporativa que identificó cinco líneas de investigación que se están produciendo actualmente. Estas cinco líneas fueron clasificadas en cinco conceptos que han permitido conocer diferentes tipos de prácticas sostenibles aplicadas por las empresas y, además, contribuyó al desarrollo del protocolo de estudio de casos. El primer concepto es la 'sostenibilidad holística', el cual engloba toda la literatura relativa a cómo la sostenibilidad se debe gestionar desde un punto de vista global incorporándola en la estrategia de la organización. El segundo concepto se denomina 'metodologías sostenibles', concepto que trata de las diferentes metodologías o modelos desarrollados por académicos para ayudar a los responsables de las compañías a determinar qué prácticas ambientales aplicar. El tercer concepto trata de los 'modelos de negocio sostenibles', es decir, las características de aquellas compañías que deciden situar la sostenibilidad en el centro de su negocio y de su propuesta de valor. El cuarto concepto, denominado 'operaciones sostenibles' recoge todas las actividades que se circunscriben a un área concreta de la compañía para reducir el impacto ambiental (p.e. aplicación de tecnología que permita el consumo de energía renovable). Y, finalmente, el quinto concepto, titulado 'innovación orientada a la sostenibilidad', este último concepto abarca el campo de análisis sobre cómo la interacción entre diferentes prácticas en una misma empresa mejoran su rendimiento. El protocolo de estudio de casos se empleó para analizar a una serie de empresas conocidas por la aplicación de prácticas sostenibles, de manera que, usando dicho protocolo se pudo determinar qué tipo de prácticas sostenibles implantadas por estas empresas han sido capaces de generarles un incremento de su rendimiento. Los resultados obtenidos permiten clasificar a las compañías en cinco fases en función de nivel de integración de la sostenibilidad que han desarrollado. Estas fases pasan por el aprovechamiento del cumplimiento legal como una oportunidad, pasando por el desarrollo de una cadena de valor eco-innovadora hasta convertirse en modelos de negocio sostenibles. Para facilitar que la sostenibilidad se convierta en un factor transversal a toda la compañía se requiere de un sistema de gestión ambiental (SGA). De manera que, este tipo de sistemas protocoliza la sostenibilidad incorporándola en los diferentes procesos de toma de decisiones. Finalmente, esta tesis ofrece una serie de prácticas sostenibles que pueden ser desarrolladas por las compañías en función de la fase de integración de la sostenibilidad en la que se encuentren y en la estrategia que siga la compañía. / [CA] La sostenibilitat és un concepte que s'està estenent cada vegada a més àmbits de la nostra societat, estant molt present en l'esfera empresarial mitjançant de la denominada sostenibilitat corporativa. No obstant, la capacitat de determinar quines pràctiques sostenibles s'han d'aplicar per poder generar el major rendiment per a les companyies encara és una qüestió complicada. Això es degut a que intervenen diferents variables, com, per exemple, el tipus de sector en el que operen les organitzacions i el nivell de desenvolupament de pràctiques sostenibles aplicades pels competidors. Per tant, el propòsit d'esta tesi consisteix en el desenvolupament de les primeres fases d'una teoria que puga permetre als responsables de les companyies conèixer quin tipus de pràctiques sostenibles aplicar en funció de la seua organització interna i la seua posició competitiva. Per aconseguir-ho, inicialment es va desenvolupar un anàlisi de la literatura per identificar les metodologies creades per ajudar a les organitzacions a integrar la sostenibilitat en el seu model de negoci. A més, es va valorar el nivell d'acceptació i d'ús d'estes metodologies per part de consultors i directius de companyies. Posteriorment, es va portar a terme un detallat estudi de l'art sobre la sostenibilitat corporativa que va identificar zinc línies de recerca que s'estan produint en l'actualitat. Estes zinc línies van ser classificades en zinc conceptes que han permès conèixer diferents tipus de pràctiques sostenibles aplicades per les empreses i, a més, van contribuir al desenvolupament del protocol d'estudi de casos. El primer concepte és la 'sostenibilitat holística', el qual engloba tota la literatura relativa a com la sostenibilitat s'ha de gestionar des d'un punt de vista global incorporant-la en la estratègia de la organització. El segon concepte es denomina 'metodologies sostenibles', concepte que tracta de les diferents metodologies o models desenvolupats per acadèmics per ajudar als responsables de les companyies a determinar quines pràctiques ambientals aplicar. El tercer concepte tracta dels 'models de negoci sostenibles', és a dir, les característiques d'aquelles companyies que decideixen situar la sostenibilitat en el centre del seu negoci i de la seua proposta de valor. El quart concepte, denominat, 'operacions sostenibles' recull totes les activitats que es circumscriuen a un àrea concreta de la companyia per reduir l'impacte ambiental (p.e. l'aplicació de tecnologia que permet el consum d'energia renovable). I, finalment, el quint concepte, titulat 'innovació orientada a la sostenibilitat', este últim concepte abasta el camp d'anàlisi sobre com la interacció entre diferents pràctiques en una mateixa empresa milloren el seu rendiment. El protocol d'estudi de casos es va emprar per analitzar una sèrie d'empreses conegudes per l'aplicació de pràctiques sostenibles, de manera que, usant el protocol es va determinar quin tipus de pràctiques sostenibles implantades per estes empreses han sigut capaces de fer que generen un increment del seu rendiment. El resultats obtinguts permeten classificar a les companyies en zinc fases en funció del nivell d'integració de la sostenibilitat que han desenvolupat. Estes fases passen per l'aprofitament del compliment legal com una oportunitat, passant pel desenvolupament d'una cadena de valor eco-innovadora fins convertir-se en models de negoci sostenibles. Per facilitar que la sostenibilitat es converteixi en un factor transversal a tota la companyia, es requereix d'un sistema de gestió ambiental (SGA). De manera que, este tipus de sistemes protocol·litzen la sostenibilitat incorporant-la en els diferents processos de presa de decisions. Finalment, esta tesi ofereix una sèries de pràctiques sostenibles que poden ser desenvolupades per les companyies en funció de la fase d'integració de la sostenibilitat en la que es troben i en la estratègia que segueix la companyia. / [EN] Sustainability is a concept that is being extended to more and more areas of our society, being very present in the business sphere through the so-called corporate sustainability. However, the ability to determine which sustainable practices to apply in order to generate the best returns for companies is still challenging. This is due to the fact that different variables intervene, such as, for example, the type of sector in which organizations operate and the level of development of sustainable practices applied by competitors. That is why, the purpose of this thesis consists in the development of the first phases of a theory that allows company managers to know what type of sustainable practices to apply based on their internal organization and their competitive position. To do this, an analysis of the literature was initially developed to identify the methodologies that have been created to help organizations to integrate sustainability into their business model. In addition, the level of acceptance and use of said methodologies by consultants and company executives was analysed. Subsequently, a detailed study of the state of the art on corporate sustainability was carried out, which identified five lines of research that are currently being deployed. These five lines were classified into five concepts that have allowed us to know different types of sustainable practices applied by companies. In addition, these concepts has contributed to the development of the case study protocol. The first concept is 'holistic sustainability', which encompasses all the literature on how sustainability should be managed from a global point of view, incorporating it into the organization's strategy. The second concept is called 'sustainable methodologies', a concept that deals with the different methodologies or models developed by academics to help company managers determine which environmental practices to apply. The third concept deals with 'sustainable business models', that is, the characteristics of those companies that decide to place sustainability at the center of their business and their value proposition. The fourth concept, called 'sustainable operations', includes all the activities that are limited to a specific area of the company to reduce the environmental impact (e.g. application of technology that allows the consumption of renewable energy). And, finally, the fifth concept, entitled 'innovation oriented to sustainability', covers the field of analysis on how the interaction between different practices in the same company improves its performance. The case study protocol was used to analyze a series of companies known for the application of sustainable practices. Using this protocol, it was possible to determine what type of sustainable practices implemented by these companies have been able to generate an increase in their performance. The results obtained allow companies to be classified into five phases according to the level of integration of sustainability they have developed. These phases go through the use of legal compliance as an opportunity, through the development of an eco-innovative value chain to become sustainable business models. In order to make sustainability a cross-cutting factor throughout the company, an environmental management system (EMS) is required. Thus, this type of system protocolizes sustainability by incorporating it into the different decision-making processes, from the hiring of suppliers to the recruitment processes. Finally, this thesis offers a series of sustainable practices that can be developed by companies depending on the phase of integration of sustainability in which they are, and on the strategy followed by the company. / The authors would like to thank the Ministry of Science and Innovation for its financial support through the research Project (PID2019-105497GB-100) / Sánchez Planelles, J. (2022). Measuring the Success of New Business Models with an Environmental Perspective: from the Circular Economy to Servitisation [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181474 / TESIS / Compendio

No description available.

During the last two decades, innovations that contribute to sustainable development has received increasing attention in the markets and academia. The diffusion of sustainable innovations is a key element in society’s transformation toward a greener and more sustainable economy. Within industries that utilize industrial gases in their operations, there are thousands of fugitive emission sources that puts strain on the safety of the plant and the personnel. As most gases are combustible and hazardous to humans and the environment, these companies must have effective leak detection and repair (LDAR) programs. In recent years, a new gas detection technology called Optical Gas Imaging have emerged which can identify gas compounds safer and more efficient compared to older leak detection technologies. However, the rate of diffusion of the innovation has been slow and limited to oil and gas industries, even though many other industries such as steel, paper and pulp and chemical industries utilize gases as well. As such, this research has aimed to identify factors that influence the adoption of sustainable innovations within gas-utilizing industries. The qualitative data was gathered through semi structured interviews with gas-utilizing companies in Sweden and analyzed with interpretive methods. The results show that regulatory factors are a strong driver for the diffusion of sustainable innovations while characteristics of price, availability and type of innovationdecision works as barriers. The generated knowledge may contribute on how innovators of a sustainable innovations can overcome these barriers and improve the rate of adoption of sustainable innovations. / Under de senaste två decennierna har innovationer som bidrar till hållbar utveckling fått ökad uppmärksamhet på marknaden och inom forskningen. Diffusionen av hållbara innovationer är ett viktig del av samhällets omvandling mot ett mer hållbart samhälle. Inom branscher som använder industriella gaser i sin verksamhet finns det tusentals flyktiga utsläppskällor som belastar anläggningen och personalens säkerhet. Eftersom de flesta gaser är brännbara och farliga för människor och miljö, är det viktigt att dessa företag har effektiva läckedetekterings- och reparationsprogram (LDAR). Under de senaste åren har en ny gasdetekteringsteknologi, Optical Gas Imaging, kommit fram som kan identifiera gasföreningar säkrare och effektivare jämfört med äldre tekniker för läckedetektering. Däremot, har diffusionsgraden för innovationen varit långsam och begränsad till olje- och gasindustrin, även om många andra industrier så som stål, papper och massa, och kemiska industrier också använder gaser som energi. Därför har syftet med denna stuie varit att identifiera faktorer som påverkar diffusionen av hållbara innovationer inom industrier som använder gaser. Den kvalitativa datan samlades in genom semistrukturerade intervjuer med företag i Sverige som använder gaser, där datan analyserades med tolkningsmetoder. Resultatet visar att lagar och regler är en stark drivkraft för diffusionen av hållbara innovationer medan innovationsegenskaper såsom ”pris” och nyckelfaktorerna ”tillgänglighet” och ”innovationsbeslut” agerar som hinder. Den genererade kunskapen från denna studie kan bidra till hur en hållbar innovationskapare kan åtgärda dessa hinder och förbättra dess diffusion i marknaden.