A pesar de que la internacionalización no es un concepto nuevo en la educación superior, en los últimos 20 años su impacto viene provocando discusiones sobre el papel que asume en la actualidad la universidad en la economía mundial, y las consecuencias de pensar la internacionalización como un objetivo significativo para el sistema educativo de enseñanza superior. Sin embargo, muchos investigadores vienen demostrando cierta preocupación cuando, el capitalismo académico comienza a inducir los proyectos de internacionalización según los intereses del mercado, en lugar de considerar las experiencias de los que más sufren sus consecuencias, los estudiantes internacionales. Me pregunto, ¿cómo podemos entonces tratar y abordar el tema de "la internacionalización de la educación superior" teniendo en cuenta el relato de los estudiantes extranjeros? Frente a este contexto y a partir de mi experiencia como estudiante internacional, definí como objeto de estudio ¿cómo se constituye el sentido de ser estudiante de doctorado de Brasil en Barcelona?, trayendo así como pregunta de la investigación: ¿por qué es importante y necesario pensar en las pedagogías y prácticas que tengan en cuenta el contexto internacional? Desde una perspectiva narrativa de investigación, propongo conocer para comprender lo que dicen nueve estudiantes brasileños sobre sus experiencias como estudiantes en la Universidad en Barcelona. En un primer momento, al entrevistarlos, mi objetivo fue conocer la historia de cada estudiante para comprender más tarde qué dicen los relatos sobre la experiencia de ser un estudiante en Barcelona. Además de las entrevistas, los sujetos han compartido imágenes y canciones que, para ellos, también representaban sus experiencias. Como estrategia narrativa de investigación, esta tesis está organizada a través de siete cartas. Además de funcionar como un recurso ficcional, las cartas son espacios de diálogo e interlocución en el que el investigador se relaciona con otros personajes, los destinatarios de las cartas (tribunal de la tesis doctoral, amigas, Meeri Hellsten, colaboradores de la investigación, los futuros estudiantes internacionales y el director la tesis doctoral), enseñándoles escenas y acontecimientos que se configuran importantes para el problema de la tesis, y que promueven así un espacio-tiempo singular de construcción de la subjetividad de los colaboradores de la investigación. / Apesar de a internacionalização não ser um conceito novo para o Ensino Superior, é nos últimos vinte anos que seu impacto tem provocado discussões a respeito do papel que assume hoje a universidade na economia mundial e as consequências de se pensar e tomar a internacionalização como meta para o sistema educativo. No entanto, muitos pesquisadores têm demonstrado certa preocupação quando o capitalismo acadêmico passa a induzir e direcionar os projetos de internacionalização segundo os interesses do mercado, ao invés de considerar o relato e a experiência daqueles que mais sofrem seu impacto, o dos estudantes internacionais. Pergunto-me como podemos, então, abordar e aproximar o tema ‘internacionalização do Ensino Superior’ levando em consideração o relato dos estudantes estrangeiros. Foi frente a este contexto e a partir das minhas inquietações como estudante internacional que defini como foco de estudo para esta investigação o modo como é constituído/construído o sentido de ser estudante brasileiro de doutorado em Barcelona, trazendo, assim, como pergunta da pesquisa: por que é importante e necessário pensarmos em pedagogias ou práticas que levem em conta o seu contexto internacional? Desde uma perspectiva narrativa de investigação, me propus, nesta tese, a conhecer, para então compreender, o que dizem nove estudantes brasileiros sobre suas experiências como estudantes na universidade em Barcelona. Em um primeiro momento, ao entrevistá-los, meu objetivo era conhecer a história de cada um deles, para mais tarde compreender o que tais relatos ‘diziam’ sobre a experiência de ser estudante em Barcelona. Além das entrevistas, os sujeitos compartilharam imagens e músicas que, conforme eles próprios, também representavam suas experiências. Como estratégia narrativa de investigação, esta tese está organizada através de sete cartas. Além de servir como recurso ficcional, as cartas são espaços de diálogo e interlocução onde a investigadora se relaciona com outros personagens, os destinatários das cartas, o tribunal da tese de doutorado, algumas amigas, Meeri Hellstén, os colaboradores da pesquisa, os futuros estudantes internacionais e o diretor da tese de doutorado; trazendo a tona fatos e acontecimentos importantes para a discussão da problemática da tese e promovendo assim um espaço-tempo singular de construção da subjetividade dos colaboradores da pesquisa. / Despite the fact that the internationalization is not a new concept for the Higher Education, it is from the last twenty years that its impact has provoking discussions concerning the role which the university assumes, nowadays, in the international economy and the consequences of thinking and taking internationalization as a goal of the educational system. However, many researchers has demonstrating some concern when the academic capitalism starts to induce and to direct the internationalization projects in accordance with the market interests, instead of considering the report and the experience of those who are the most affected with its impact, the international students. I ask myself how can we approach the theme ‘Internationalization of Higher Education’ considering the international students’ reports. Considering this context and from my own unrests as an international student, I have defined as the focus of this study the way how it is constituted/constructed the meaning of being a Brazilian doctoral student in Barcelona, bringing, thus, as the research question: ‘Why is it important and necessary to think about pedagogies or practices which consider its international context?’. From a narrative perspective of investigation, I have proposed myself, in this thesis, to know; in order to, then, comprehend; what do the nine Brazilian students say about their experiences as students in the University of Barcelona. In a first moment, by interviewing them, my goal was to know each one’s history, in order to, later, comprehend what did such reports were saying about the experience of being a student in Barcelona. Beyond the interviews, the subjects shared images and songs which, according to their reports, were also representing their experiences. As a narrative strategy of investigation, this thesis is organized through seven letters. Beyond of serving as a fictional resource, the letters are spaces of dialogue and interlocution where the researcher relates to other personas: the letters’ addressees, the examiner of the doctoral thesis, some friends, Meeri Hellstén, those who collaborated with the research, the next international students and the thesis director; bringing, thus, some facts and happenings which are important for the discussion of this thesis’ issue and promoting a singular time-space for the construction of the subjectivity of the research collaborators.

El presente trabajo se orienta a realizar una contribución a los crecientes esfuerzos que se vienen realizando en los últimos años con el objetivo de incorporar las tecnologías de la información y de la comunicación (TICs) al ámbito educativo en general, y a la enseñanza del inglés como lengua extranjera, en nuestro caso en particular. Sin perder de vista, claro está, que nuestra ambición primordial es la de mejorar la práctica docente. Nuestra motivación nace del deseo de investigar y divulgar qué condiciones de la experiencia de enseñanza-aprendizaje tienden a facilitar la adquisición de conocimientos.

La present tesi és un treball d'investigació realitzat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona amb l'objectiu general de: Dissenyar, aplicar i avaluar un PAT universitari amb suport tecnològic a la URV. L'enfocament metodològic de la investigació s'orienta vers un paradigma qualitatiu interpretatiu, perquè es pretén comprendre, aprofundir i reflexionar vers l'objecte d'estudi i crític, perquè es promou la reflexió i millora, al mateix temps que s'intervé per produir canvis. S'utilitza la metodologia investigació - acció perquè ens permet estudiar sobre la pròpia pràctica. Quant al tipus de dades amb què es treballa, s'extreu i s'analitza dades mixtes, ja que s'obtenen dades quantitatives i qualitatives. Com a part de les conclusions més destacades, i fruit dels resultats obtinguts, es concreten els factors i instruments necessaris per a la implantació del PAT a la URV. També es plantegen estratègies rellevants per a la integració del PAT en suport tecnològic a la URV. / This thesis has been developed at the Rovira Virgili University of Tarragona. Its aim is to design, practice and assess an Advisor Formal Program supported by information and communication technology.The methodological approach focuses on the qualitative and interpretative paradigm in order to understand, analyse and reflect on the object of study, encouraging reflexion and improvement and endorsing changes.The action-research methodology has been used because it allows us to analyse practice itself. Mixed data have been extracted and analysed for the research as to obtain quantitative and qualitative data.As part of the most important conclusions and based on the obtained results, the necessary factors and instruments have been defined for the implementation of the Advisor Formal Program at the Rovira Virgili University. In addition, several strategies have been developed to promote the integration of the AFP in technological support at the Rovira Virgili University.

Aquesta Tesi uneix tres diferents estudis realitzats al voltant del concepte de coneixement estratègic, aplicat al procés d’aprenentatge universitari d’una disciplina orientada a l’acció com és Màrqueting Estratègic. Els estudis es realitzaren en la fase Experimentació Activa del procès d’aprenentatge d’estudiants de ESADE Business School, en els 4 anys acadèmics del 2003/04 al 2006/07, en els programes de la Llicenciatura i Màster en Administració i Direcció d’Empreses, i en el Màster en Direcció de Màrqueting i Comercialització. El primer estudi estava dirigit a contrastar: a) com avaluàvem a la Universitat els Plans Estratègics de Màrqueting (PEM) que els nostres estudiants realitzaven per a empreses reals que teníen un problema estratègic o una inquietut estratègica, en comparació amb b) com les empreses reals avaluàven els mateixos PEM. A la Universitat utilitzem diversos paràmetres per avaluar els treballs que fan els nostres alumnes. Depenent de la disciplina, s’avalúen coneixements, habilitats i/o actituts. Seguint un Model d’Universitat Oberta (en contrast amb un Model Humboldtià), vam voler estudiar com les empreses (els nostres clients finals) que contraten als nostres estudiants (els nostres clients intermitjos) avaluàven aquests PEM que els nostres alumnes feien per a elles. Els resultats d’aquest primer estudi ens van indicar cinc línees de treball per a seguir millorant el aprenentatge dels nostres alumnes. Dos d’aquestes línees estaven relacionades amb les empreses per les que es feien els PEM. Primer de tot, la seva selecció tenía que asegurar una bona interacció amb els alumnes al llarg del treball. Seguidament, les empreses teníen que ser sensibles a la seva funció social. Les altres tres línees de treball estaven en la vessant dels estudiants. Primerament, els estudiants teníen que ser formats en la diferència entre el fi i els mitjans. Seguidament, els alumnes teníen que desenvolopar una serie d’habilitats, entre les que l’optimizació de la utilització del temps mereixía un lloc apart (el temps sempre ha estat limitat, però cada día sembla encara més limitat). El segon estudi estava focalizat en les relacions entre les motivacions humanes i l’adquisició de competències, aplicat al procés d’aprenentatge Màrqueting Estratègic. El raonament d’aquesta focalització radicaba en la nostra percepció de l’evolució dels perfils d’estudiants que rebíem a la Universitat, diguem que comparat amb els de fa 20 anys. Veiem evident que aquests perfils havíen evolucionat, igual que les seves motivacions. Vam voler una aproximació científica a aquestes evolucions i a les diferències resultants. Aquest desitg nostre estava reforçat per estudis anteriors tant en procesos d’aprenentatge com en resultats d’aprenentatge que clarament mostraven la importància de factors no cognitius com les actituts, les motivacions i els valors. Quan aquests factors s’involucren en un treball acadèmic, els estudiants no solçament aprenen millor si no que a més a més recorden més el que han aprés. Aquesta vessant de memorabilitat és crucial quan els alumnes deixen la Universitat, apropant-nos al desitgat long-life-learning. Els resultats obtinguts en aquest segon estudi ens van permetre construir un model tridimensional de vectors motivacionals. Primerament estava la perspectiva de la Activitat. Aquí va resultar evident que teniem que apalancar les vessants Intrínseques del procés d’aprenentatge (els alumnes teníen que gaudir-ne) vs. les vertents Extrínseques (els alumnes teníen que estudiar per que teníen que aprobar un examen). Seguidament, desde la perspectiva Psicològica vam trobar una doble línea de treball. Certament vam detectar possibilitats de motivació en la perspectiva Intrapsicològica, que conceptualitzàrem com hedonista (plaentera per als alumnes). Però també vam detectar que la vessant reptadora tenía que ser paral.lela a la perspectiva Interpsicològica (bo per a la societat). Finalment dins del àmbit dels alumnes, detectàrem una tercera línea de treball en la Perspectiva Temporal que els alumnes prenen quan afronten un procés d’aprenentatge. Certament molts alumnes tenen propensió a tenir una Perspectiva de Temps Inmediat. Detectàrem que quan els alumnes assoleixen una Perspectiva de Temps Futur, aixó augmenta les seves motivacions. El tercer estudi comparava el procés d’aprenentatge d’alumnes de llicenciatura i d’alumnes de postgrau. En l’estudi dut a terme es trobàren diferències significatives en 6 variables llur Chi-quadrat era vàlida. Els resultats identificaven quatre línees principals de treball, que debíen ser abordades de forma diferent depenent del perfil dels alumnes. Primerament, s’identificàren diferències en les motivacions d’ambdós grups. La segona gran diferència radicava en la Perspectiva Temporal, que és va veure diferent en les dos tipologíes d’alumnes. La tercera línea de treball es va trobar en la comprensió de com es la vida dels nostres estudiants i per qué és així, i no solament adaptant-nos-hi sino que a més a més evidenciant als alumnes que ho feiem. Finalment, la quarta línea de treball radicava en treballar les diferències de percepcions dels alumnes en diversos temes (des de la llibertat fins a la càrrega de treball). / Esta Tesis une tres distintos estudios realizados alrededor del concepto de conocimiento estratégico, aplicado al proceso de aprendizaje universitario de una disciplina orientada a la acción como es Márketing Estratégico. Los estudios se realizaron en la fase Experimentación Activa del proceso de aprendizaje de estudiantes de ESADE Business School, en los 4 años académicos del 2003/04 al 2006/07, en los programas de la Licenciatura y Máster en Administración y Dirección de Empresas, y en el Máster en Dirección de Márketing y Comercialización. El primer estudio estaba dirigido a contrastar: a) cómo evaluábamos en la Universidad los Planes Estratégicos de Márketing (PEM) que nuestros estudiantes realizaban para empresas reales que tenían un problema estratégico o una inquietud estratégica, en comparación con b) cómo las empresas reales evaluaban los mismos PEM. En la Universidad utilizamos varios parámetros para evaluar los trabajos que nuestros alumnos llevan a cabo. Dependiendo de la disciplina, se evalúan conocimientos, habilidades y/o actitudes. Siguiendo un Modelo de Universidad Abierta (en contraste con un Modelo Humboldtiano), quisimos estudiar cómo las empresas (nuestros clientes finales) que contratan a nuestros estudiantes (nuestros clientes intermedios) evaluaban dichos PEM que nuestros alumnos realizaban para ellas. Los resultados de este primer estudio nos indicaron cinco líneas de trabajo para seguir mejorando el aprendizaje de nuestros alumnos. Dos de estas líneas estaban relacionadas con las empresas para la cuales se realizaban los PEM. Ante todo, su selección tenía que asegurar una buena interacción con los alumnos a lo largo del trabajo. Seguidamente, las empresas tenían que ser sensibles a su función social. Las otras tres líneas de trabajo estaban en la vertiente de los estudiantes. Primeramente, los estudiantes tenían que ser formados en la diferencia entre el fin y los medios. Seguidamente, los alumnos tenían que desarrollar una serie de habilidades, entre las que la optimización del uso del tiempo merecía un espacio aparte (el tiempo siempre ha sido limitado, pero cada día parece aún más limitado). El segundo estudio estaba focalizado en las relaciones entre las motivaciones humanas y la adquisición de competencias, aplicado al proceso de aprendizaje de Márketing Estratégico. El razonamiento de dicha focalización radicaba en nuestra percepción de la evolución de los perfiles de estudiantes que recibíamos en la Universidad, digamos que comparado a los de 20 años atrás. Vimos evidente que dichos perfiles habían evolucionado, lo mismo que sus motivaciones. Quisimos una aproximación científica a esas evoluciones y a las diferencias resultantes. Ese deseo nuestro estaba reforzado por estudios anteriores tanto en procesos de aprendizaje como en resultados de aprendizaje que claramente mostraban la importancia de factores no cognitivos como las actitudes, las motivaciones y los valores. Cuando estos factores se involucran en un trabajo académico, no solo los estudiantes aprenden mejor si no que además recuerdan más lo que han aprendido. Esta vertiente de memorabilidad es crucial cuando los alumnos dejan la Universidad, acercándonos al deseado long-life-learning. Los resultados obtenidos en este segundo estudio nos permitieron construir un modelo tridimensional de vectores motivacionales. Primeramente estaba la perspectiva de la Actividad. Aquí resultó evidente que teníamos que apalancar las vertientes Intrínsecas del proceso de aprendizaje (los alumnos tenían que disfrutarlo) vs. las vertientes Extrínsecas (los alumnos tenían que estudiar por que tenían que aprobar un examen). Seguidamente, desde la perspectiva Psicológica encontramos una doble línea de trabajo. Ciertamente detectamos posibilidades de motivación en la perspectiva Intrapsicológica, que conceptualizamos como hedonista (placentera para los alumnos). Pero también detectamos que la vertiente retadora tenía que ser paralela a la perspectiva Interpsicológica (bueno para la sociedad). Finalmente dentro del ámbito de los alumnos, detectamos una tercera línea de trabajo en la Perspectiva Temporal que los alumnos toman cuando afrontan un proceso de aprendizaje. Ciertamente muchos alumnos tienen propensión a tener una Perspectiva de Tiempo Inmediato. Detectamos que cuando los alumnos logran una Perspectiva de Tiempo Futuro, esto aumenta sus motivaciones. El tercer estudio comparaba el proceso de aprendizaje de alumnos de licenciatura y de alumnos de postgrado. En el estudio llevado a cabo se encontraron diferencias significativas en 6 variables cuya Chi-cuadrado era válida. Los resultados identificaban cuatro líneas principales de trabajo, que debían ser abordadas de forma diferente dependiendo del perfil de los alumnos. Primeramente, se identificaron diferencias en las motivaciones de ambos grupos. La segunda gran diferencia radicaba en la Perspectiva Temporal, que se vio es distinta en ambas tipologías de alumnos. La tercera línea de trabajo se encontró en la comprensión de cómo es la vida de nuestros estudiantes y porqué es así, y no solo adaptándonos a ello sino que además evidenciando a los alumnos que lo hacemos. Finalmente, la cuarta línea de trabajo radicaba en trabajar las diferencias de percepciones de los alumnos en varios temas (desde la libertad hasta la carga de trabajo). / Present Thesis gathers three different studies made around the concept of Strategic Knowledge, applied to the university learning process of an action-oriented discipline such as it is Strategic Marketing. Studies were done in the Active Experimentation phase of the learning process of students of ESADE Business School, in the 4 academic years from 2003/04 to 2006/07, in Undergraduate/MBA Program of Business Administration and Management (Lic & ADE IV) and in the Master in Marketing Direction and Commercialization (MDMC). First study it was directed to contrast: a) how we evaluated in the University the Strategic Marketing Plans (SMP) that our students made for real companies that had either an strategic problem or an strategic concern, by report to b) how real companies evaluated the same SMP. In University we use several paramethers to evaluate the works that our students perform. Depending on discipline, knowledges, abilities and/or attitudes are evaluated. Under a Model of Open University (in contrast with a Humboldtian Model), we wanted to study how the companies (our final customers) that hire our students (our intermediate customers) evaluated these SMP that our students made for them. Main findings of that first study showed us five main lines of work to keep improving the learning outcomes of our students. Two of them were related with the companies that the SMP are made for. First of all, their selection should ensure good interaction with students along work. Secondly, companies must have a sensibility for their social function. The other three findings of that first study were on the students’ side. First of all, students should be taught on the distinction between the ends and the means. Secondly, students should develop a series of abilities, among which it merited space apart the optimization of use of time (that always has been limited, but every day seems to be still more limited). Second study it was focused in the relationships between human motivations and competences' achievement, applied to the learning process of Strategic Marketing. The rationale of such focus it was our perception of the evolution of the profiles of the students that we receive in the University, say compared with 20 years ago. We found evident that they profiles of students have evolved, as so did their motivations. We wanted scientific approach to these evolutions and resulting differences. That desire of ours it was reinforced by previous studies in learning processes and learning outcomes that clearly indicate the importance of noncognitive factors such as attitudes, motivations and values. When these factors get involved in an assignment, students not only learn better but also they remember more what they learned. That memorability edge is crucial for when students leave University, getting closer to the desired long-life-learning. Results obtained in that second study allowed us to construct a threedimensional motivational-vectors model. First of all, it came the perspective of the Activity. Here it came evident that we must leverage the Intrinsic edges of learning process (students must enjoy it) vs. the Extrinsic ones (students had to study because they had to pass an exam). Secondly, from the Psychological perspective we found a twofold line of work. Indeed, we detected possibilities of motivation from Intrapsychological perspective, which we conceptualized as hedonistic (pleasant for students). But we also detected that the challenging edge had to be parallel to Interpsychological perspective (good for society). Finally still in students’ side, we detected a third line of work on the Time Perspective that the students take when they are facing a learning process. Indeed, most students have a propensity to have an Immediate Time Perspective. We detected that when students get a Future Time Perspective, their motivations get enhanced. Third study it compared the learning process of undergraduate students and of postgraduate students. In the study performed it was found significant difference in 6 variables which in addition their Chi-square it was valid. Results identified four main lines of work, that should be faced differently depending on each students’ profile. First of all, differences of Motivations were found between both groups. The second big difference it was the Time Perspective, which also it was found to be different in both groups of students. The third line of work it was found in the line of understanding how was the life of our students & why it is like that, and not only adapting to it but evidencing students we do so. Finally, the fourth main line of work it was working on the differences of students’ perceptions in relation with several edges (from freedom to workload).

According to reliable statistics, electrical fire ignition sources have a notable impact regarding the generation of fires and explosions. Electrical equipment and installations can also be the victims of fire. This is due to the wearing of insulation, the reduction of dielectric strength of the air and other factors. This combination opens up a space for a wide range of experimental and educational research which until now has seen little development. The state of the art of electrical fire is introduced illustrating it with electro technical laboratory experiments as well as with real story cases. The electric arc which produces the ejection of hot particles is one of the electrical fire ignition sources, has seen little investigation. The development of experiments can help in finding out more about this phenomenon. A case study by the fire department of Catalonia can be used as an explanation, which suggests that there is a direct relationship between ventilation and air conditioning ducts made of aluminum and electrical ignition. The phenomenon electrical breakdown in gases has a special characteristic in the presence of fire. It has an effect on electricity supply, fire extinguisher security, fire investigations and the fire spread. This has brought about experiments to illustrate the point. The experiments are related with the behavior of high voltage power lines in presence of fire in our environment / Les fonts d’ignició d’origen elèctric tenen una incidència estadística notable en relació amb la generació d’incendis i explosions. Els equips i instal·lacions elèctriques també són víctimes del foc. És a causa de la destrucció dels aïllaments i la disminució de la rigidesa dielèctrica de l’aire, entre d’altres factors. Aquest conjunt dóna lloc a un espai de recerca experimental i docència ampli, que encara es troba poc desenvolupat. S’introdueix l’estat de l’art il·lustrant-lo amb experiments de laboratori electrotècnic i l’exposició de casos reals. El curtcircuit amb arc elèctric que produeix l’ejecció de partícules calentes, és una de les fonts d’ignició elèctrica poc investigades. Es desenvolupen experiments que poden ajudar a estudiar i il·lustrar aquest fenomen. S’utilitza un cas aportat pels Bombers de la Generalitat de Catalunya com a fil conductor. Suggeria una relació entre les canalitzacions de ventilació i climatització fabricades amb alumini i la ignició elèctrica. Els fenòmens de descàrrega elèctrica en gasos tenen unes característiques particulars en presència de foc.Té implicacions en el subministrament d’energia elèctrica, la seguretat dels equips d’extinció d’incendis, la investigació de sinistres i la propagació del foc. Es porten a terme experiments que contribueixen a il·lustrar-ho. Es relacionen amb el comportament de les línies aèries d’alta tensió en presència de foc en el nostre entorn.

La investigació se centra en el procés de canvi del coneixement pedagògic de professors universitaris sobre Avaluació per a l'aprenentatge en el marc d'un programa de formació contínua i en línia. Va ser un estudi quasi experimental i autocontrolat, que va suposar una etapa prèvia i posterior a una intervenció. Entre els principals resultats es destaca un efecte positiu del programa formatiu en el canvi del coneixement pedagògic del professor. Això s'identifica a partir del pas d'un enfocament identificat generalment com convencional cap a un altre enfocament més innovador. Això es va fer evident a partir dels resultats proporcionats pel qüestionari, l'entrevista, una escala de confiança i les activitats formatives. No s'han identificat destacades diferències entre els participants considerant les seves característiques demogràfiques i professionals, amb excepció d'algunes, la qual cosa permet de certa manera precisar que la proposta formativa és viable d'aplicar-la a professors universitaris en general. / La investigación se centra en el proceso de cambio del conocimiento pedagógico de profesores universitarios sobre Evaluación para el aprendizaje en el marco de un programa de formación continua y en línea. Fue un estudio cuasi experimental y autocontrolado, que supuso una etapa previa y posterior a una intervención. Entre los principales resultados se destaca un efecto positivo del programa formativo en el cambio del conocimiento pedagógico del profesor. Ello se identifica a partir del paso de un enfoque identificado generalmente como convencional hacia otro enfoque más innovador. Ello se hizo evidente a partir de los resultados proporcionados por el cuestionario, la entrevista, una escala de confianza y las actividades formativas. No se han identificado destacadas diferencias entre los participantes considerando sus características demográficas y profesionales, con excepción de algunas, lo cual permite de cierta manera precisar que la propuesta formativa es viable de aplicarla a profesores universitarios en general. / The research focuses on the process of changing the educational knowledge of university professors on Assessment for Learning within the framework of a program of continuing education and online. It was a quasi-experimental and self-controlled study, which involved a pre and post-intervention. The main results a positive effect of the training program in changing the pedagogical knowledge of the teacher stands out. This is identified from the passage of a conventional generally identified as a more innovative approach to approach. This was evident from the results provided by the questionnaire, the interview, a level of trust and training activities. We have not identified major differences among participants considering their demographic and professional characteristics, except for some, allowing in some way to specify that the training proposal is feasible to apply to university professors in general.

Avui en dia les companyies, com una estratègia més de màrqueting i comunicació, trien i utilitzen als celebrities perquè donin suport en els seus productes i es converteixi en més vendes. La proposta d'aquesta tesi és contribuir a augmentar el coneixement científic dels celebrity endorsement a Espanya i obtenir un major enteniment quan les empreses trien a un celebrity. Destacarem la importància cabdal de la gestió dels celebrities en promocionar productes, associant els atributs i la personalitat del celebrity a les marques i demostrant que aquesta estratègia és una manera eficaç d’apropar-nos al consumidor i apropar els productes als consumidors. Per dur a terme aquesta investigació hem partit d'un objectiu principal que ens ha derivat a tres subobjectius i a una hipòtesi. Per poder donar correctes respostes als objectius, hem dut a terme un treball de recerca compost per quatre fases. La primera hem realitzat enquestes a consumidors per donar resposta al primer subobjectiu que és l'impacte que perceben els consumidors entre els missatges de les marques i l'aparició dels celebrities. La segona fase formada per entrevistes a professionals del sector empresarial i a especialistes del sector acadèmic ens donaran resposta al nostre segon subobjectiu que és revisar si la figura del celebrity ha guanyat rellevància en les estratègies de màrqueting i comunicació de les empreses que ha provocat una transformació en les tècniques de màrqueting. La tercera fase composta per entrevistes realitzades a celebrities i mànagers de celebrities volem verificar si en els últims anys la figura del celebrity ha evolucionat i s'ha alineat amb els atributs corporatius i ha servit per apropar el producte al consumidor, augmentar les vendes i donar una bona imatge de la marca. Per finalitzar, en una quarta fase, hem analitzat contractes de celebrities per veure el seu grau d'involucració i influència amb les marques. Les principals conclusions derivades d'aquesta investigació és que els celebrities són una eina bàsica i fonamental en les estratègies de màrqueting i comunicació d'avui dia. El seu paper és fonamental per donar a conèixer els productes, per apropar els productes als consumidors, per augmentar les vendes, per aconseguir major difusió a les campanyes publicitàries, per donar més notorietat a la marca, etc. Però també hi ha un alt risc en fer una bona elecció d'un celebrity, tant pot donar un salt qualitatiu en positiu per a una marca com tot el contrari, un escàndol negatiu d'un celebrity pot arribar a ocasionar múltiples danys a una empresa. Per aquest motiu vam detectar que és essencial i prioritari fer una bona elecció d'un celebrity per assegurar l'èxit d'una campanya publicitària amb un celebrity. Després de tota la investigació fem un pas més i proposem un protocol d'actuació per a que les empreses tinguin una eina per verificar si l'elecció propostada d'un celebrity per la seva empresa és encertada o no. Actualment l'elecció d'un celebrity està basada més en sentiments, percepcions i intuïcions que en un model de mètode sistemàtic, d'aquí la nostra aportació a una proposta de protocol d'actuació. / Hoy en día las compañías, como una estrategia más de marketing y comunicación, eligen y utilizan a los celebrities para que den apoyo en sus productos y se convierta en más ventas. La propuesta de esta tesis es contribuir a aumentar el conocimiento científico de los celebrity endorsement en España y obtener un mayor entendimiento cuando las empresas eligen a un celebrity. Destacaremos la importancia capital de la gestión de los celebrities en promocionar productos, asociando los atributos y la personalidad del celebrity a las marcas y demostrando que esta estrategia es una manera eficaz de acercarse al consumidor y acercar los productos a los consumidores. Para llevar a cabo esta investigación hemos partido de un objetivo principal que nos ha derivado a tres subobjetivos y a una hipótesis. Para poder dar correctas respuestas a los objetivos, hemos llevado a cabo un trabajo de investigación compuesto por cuatro fases. La primera hemos realizado encuestas a consumidores para dar respuesta al primer subobjetivo que es el impacto que perciben los consumidores entre los mensajes de las marcas y la aparición de los celebrities. La segunda fase formada por entrevistas a profesionales del sector empresarial y a especialistas del sector académico nos darán respuesta a nuestro segundo subobjetivo que es chequear si la figura del celebrity ha ganado relevancia en las estrategias de marketing y comunicación de las empresas que ha provocado una trnsformación en las técnicas de marketing. La tercera fase compuesta por entrevistas realizadas a celebrities y managers de celebrities queremos verificar si en los últimos años la figura del celebrity ha evolucionado y se ha alineado con los atributos corporativos y ha servido para acercar el producto al consumidor, aumentar las ventas y dar una buena imagen de la marca. Para finalizar, en una cuarta fase, hemos analizado contratos de celebrities para ver su grado de involucración e influencia con las marcas. Las principales conclusiones derivadas de esta investigación es que los celebrities son una herramienta básica y fundamental en las estrategias de marketing y comunicación de hoy en día. Su papel es fundamental para dar a conocer los productos, para acercar los productos a los consumidores, para aumentar las ventas, para conseguir mayor difusión en las campañas publicitarias, para dar mayor notoriedad a la marca, etc. Pero también hay un alto riesgo en hacer una buena elección de un celebrity, tanto puede dar un salto cualitativo en positivo para una marca como todo lo contrario, un escándalo negativo de un celebrity puede llegar a ocasionar múltiples daños a una empresa. De ahí que detectamos que es esencial y prioritario hacer una buena elección de un celebrity para asegurar el éxito de una campaña publicitaria con un celebrity. Después de toda la investigación damos un paso más y proponemos un protocolo de actuación para las empresas tengan una herramienta para verificar si la elección propuesta de un celebrity para su empresa es acertada o no. Actualmente la elección de un celebrity está basada más en sentimientos, percepciones e intuiciones que en un modelo de método sistemático, de ahí nuestra aportación a una propuesta de protocolo de actuación. / Today, companies, as another strategy for marketing and communication, choose and use celebrities to give support to their products and to increase sales. The proposal of this thesis is to contribute to increasing the scientific knowledge about celebrity endorsement in Spain and gain a greater understanding of when and how companies choose a celebrity. We highlight the importance of the management of celebrities for promoting products, associating the attributes and the personality of celebrities with certain brands and demonstrating that this strategy is an effective way to reach and bring products to consumers. To carry out this research we started with one main objective which subsequently led us to three sub-objectives and a hypothesis. To offer correct answers to the objectives, we have conducted a research project which consists of four phases. The first surveys of consumers were made to respond to the first sub-goal, which is to assess the impact among consumers' perceptions of brand messages and the appearance of celebrities. The second phase consists of interviews with professionals and experts from academia and the business sector and gives us a response to our second sub-goal: to check whether the figure of the celebrity has gained prominence in the marketing and communication strategies of the companies, causing a transformation in marketing techniques. The third phase consists of interviews with celebrities and celebrity managers in order to verify that in recent years the figure of the celebrity has evolved and aligned with corporate attributes and has served to bring the product to the consumer, increase sales, and offer a positive brand image. Finally, in the fourth phase, we analyzed contracts with celebrities to ascertain their degree of involvement and influence with brands. The main conclusions from this research are that celebrities are a basic and fundamental tool in the marketing and communication strategies of today. Their role is essential for publicizing products, bringing products to consumers, increasing sales, for greater dissemination in advertising campaigns, and giving greater visibility to the brand, etc. But there is also a high risk involved in making the correct choice of a celebrity. This choice can lead to a positive qualitative leap for a brand as easily as it can lead to the opposite. Further, a negative celebrity scandal can potentially cause multiple damages to a company. Hence it is essential to detect priorities and to choose the right celebrity to ensure the success of an advertising campaign which uses a celebrity. After all the research, we move one step further and propose a protocol for businesses and a tool to check if the proposed selection of a celebrity for your company will be successful or not. Currently the choice of a celebrity is based more on feelings, perceptions and intuitions rather than on a model with a systematic approach, hence our contribution to a proposed action protocol.

En aquesta investigacio hem tingut com a objectius generals, en primer lloc, analitzar les percepcions dels estudiants universitaris sobre el desenvolupament de competències genèriques i gèneres d'escriptura acadèmica al llarg dels seus estudis universitaris, i en segon lloc, explorar les relacions entre els dos constructes. Per aconseguir aquests objectius generals hem realitzat tres estudis complementaris utilitzant un disseny comparatiu relacional de tipus transversal. En el primer estudi es van indagar les percepcions sobre la importància que els estudiants atribuïen a cadascuna de les competències genèriques, així com el grau en què consideraven que la Universitat aconseguia desenvolupar-les. El segon estudi va tenir com a objectiu identificar les famílies de gèneres que van declarar escriure habitualment i els formats que van utilitzar per a la seva presentació. En el tercer estudi, l'objectiu va ser identificar les relacions existents entre la percepció dels estudiants respecte al nivell de desenvolupament de les competències genèriques i l'escriptura dels diferents gèneres. Els participants en la investigació van ser els estudiants de la Facultat de Contaduría i Administració de la Universitat Veracruzana (N = 791), procedents de les carreres de Contaduría, Administració, Sistemes Computacionals Administratius i Gestió de Negocis. La recollida de les dades es va realitzar a través del Qüestionari de Competències Genèriques del Projecte Tuning Amèrica Llatina i d'un qüestionari sobre gèneres dissenyat ad hoc per a aquesta investigació. En el seu conjunt, els resultats del primer estudi van indicar que els estudiants van identificar les següents cinc competències com aquelles que havien desenvolupat en major mesura: 1) Capacitat de treball en equip, 2) Compromís amb la qualitat, 3) Capacitat de prendre decisions, 4 ) Compromís ètic i 5) Coneixements sobre l'àrea d'estudi i la professió. Per contra, les competències que van considerar que havien desenvolupat en un nivell menor van ser: 1) Habilitats per treballar en contextos internacionals i 2) Capacitat de comunicació en una segona llengua. Els resultats del segon estudi van mostrar que, d'acord a les percepcions dels estudiants, les famílies de gèneres que escrivien amb més regularitat eren: 1) Exercicis, 2) Assaigs i 3) Metodologies. Finalment, els resultats del tercer estudi posen de manifest que, segons les percepcions dels estudiants, l'escriptura de determinats gèneres pot afavorir el desenvolupament de determinades competències genèriques. A partir d'aquests resultats, s'ofereixen indicacions sobre l'ensenyament de competències genèriques i la seva vinculació amb l'escriptura de diversos gèneres en l'educació superior. / En esta investigación hemos tenido como objetivos generales, en primer lugar, analizar las percepciones de los estudiantes universitarios sobre el desarrollo de competencias genéricas y géneros de escritura académica a lo largo de sus estudios universitarios, y en segundo lugar, explorar las relaciones entre ambos constructos. Para conseguir estos objetivos generales hemos realizado tres estudios complementarios utilizando un diseño comparativo relacional de tipo transversal. En el primer estudio se indagaron las percepciones sobre la importancia que los estudiantes atribuían a cada una de las competencias genéricas, así como el grado en que consideraban que la Universidad lograba desarrollarlas. El segundo estudio tuvo como objetivo identificar las familias de géneros que habitualmente declararon escribir y los formatos que utilizaron para su presentación. En el tercer estudio, el objetivo fue identificar las relaciones existentes entre la percepción de los estudiantes respecto al nivel de desarrollo de las competencias genéricas y la escritura de los diferentes géneros. Los participantes en la investigación fueron los estudiantes de la Facultad de Contaduría y Administración de la Universidad Veracruzana (N=791), procedentes de las carreras de Contaduría, Administración, Sistemas Computacionales Administrativos y Gestión de Negocios. La recopilación de los datos se realizó a través del Cuestionario de Competencias Genéricas del Proyecto Tuning América Latina y de un cuestionario sobre géneros diseñado ad hoc para esta investigación. En su conjunto, los resultados del primer estudio indicaron que los estudiantes identificaron las siguientes cinco competencias como aquellas que habían desarrollado en mayor medida: 1) Capacidad de trabajo en equipo, 2) Compromiso con la calidad, 3) Capacidad de tomar decisiones, 4) Compromiso ético y 5) Conocimientos sobre el área de estudio y la profesión. Por el contrario, las competencias que consideraron que habían desarrollado en un nivel menor fueron: 1) Habilidades para trabajar en contextos internacionales y 2) Capacidad de comunicación en un segundo idioma,. Los resultados del segundo estudio mostraron que, de acuerdo a las percepciones de los estudiantes, las familias de géneros que escribieron con mayor regularidad fueron: 1) Ejercicios, 2) Ensayos y 3) Metodologías. Finalmente, los resultados del tercer estudio ponen de manifiesto que, según las percepciones de los estudiantes, la escritura de determinados géneros puede favorecer el desarrollo de determinadas competencias genéricas. A partir de estos resultados, se ofrecen indicaciones sobre la enseñanza de competencias genéricas y su vinculación con la escritura de diversos géneros en la educación superior. / In this research, our general aims were first to analyze the perceptions of university students on the development of generic competences and academic writing genres families throughout their university studies; and second, to explore the relationship between both constructs. To achieve these general aims, we carried out three complementary studies using a relational comparison design of transverse type. In the first study, we examined the perceptions about the relevance that students attribute to each generic competences as the level they considered that the University promoted the development of such competences. The second study aimed to identify the genres families that students frequently write and the formats that they used for their presentation. In the third study, the stated objective was to identify the relationship between the students’ perceptions about the level of development of generic competences and writing different genres. Participants in the research were students from the Faculty of Accounting and Administration of the Universidad Veracruzana (N = 791), from the careers Accounting, Business Administration, Computer Systems Administration and Business Management). The data collection was carried out through the Generic Competences Questionnaire of Tuning Latin America Project, this questionnaire focused on genres and was designed ad hoc for this research. Altogether, the results of the first study indicated that students identified the following five competencies as those that have been developed to a larger extent: 1) Capacity to work in team, 2) Commitment to quality, 3) Capacity to make decisions, 4) Ethical commitment and 5) Knowledge of the study area and the profession. On the contrary, students identified the following competences as those that have been developed to a lesser extent: 1) Ability to work in international contexts and 2) Capacity to communicate in a second language. The results of the second study showed that according to the perceptions of students, the genres families that they more frecuently wrote were: 1) Exercise, 2) Essays and 3) Methodologies. Finally, the results of the third study indicated that the perceptions of students evidenced that writing certain genres may favor the development of generic competences. On the basis of these results, we offered some guidelines about the teaching of generic competences and their relationship with writing different genres in Higher Education.

L’evolució de la tecnologia ha produït canvis profunds en els paradigmes de l'ensenyament i, particularment, en l'aplicació d'aquests a l’aprenentatge en línia (e-learning). De fet va ser la pròpia revolució tecnològica la que va fer néixer aquest nou model d'aprenentatge virtual i, actualment, poques són les institucions que no compten amb alguna aplicació de l'e-learning, ja sigui com a alternativa al model educatiu tradicional o com a complement (blended learning). La introducció de l'e-learning, i en general de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), al món educatiu ha fet que la teoria instructivista de l'educació tradicional s'hagi desplaçat cap a un paradigma constructivista, generant un model molt més centrat en l'alumne. Les eines educatives han anat evolucionant cap aquest nou paradigma, on la personalització i l’adaptació són fils conductors, i els Sistemes Tutors Intel·ligents (STI) en són un bon exemple. Tanmateix, l'arribada de la Web 2.0 ha desencadenat un moment social que ha acabat marcant de nou el món educatiu. El desplegament de la teoria connectivista, sorgida de l'aplicació de la Web Social en l’àmbit educatiu, i la implantació de múltiples iniciatives d'e-learning han afavorit la proliferació d'Entorns Virtuals d'Aprenentatge (EVA) i de diferents tecnologies educatives basades en Web. Atès que la tecnologia associada a Internet està en constant evolució, però, tot fa pensar que els entorns d’aprenentatge hauran d’evolucionar en els propers anys de manera paral·lela a com ho està fent la pròpia Web. Així, és probable que les següents generacions d'e-learning implementin característiques pròpies de la Web 3.0 (semàntica) i de la Web 4.0 (simbiòtica) i esdevinguin entorns on els agents intel·ligents hi tinguin un paper significatiu. En aquesta tesi s’analitza en primer lloc quina ha estat la trajectòria que ha seguit l’educació al llarg de la història i quina influència ha tingut en la implantació dels sistemes d’aprenentatge en línia, des dels més senzills i poc adaptatius, fins als més moderns i pensats per millorar l’experiència en l’aprenentatge. A més, en vistes de la trajectòria tecnològica que es divisa, es proposa una nova arquitectura que permeti incloure, d’una banda, les capacitats dels entorns ja existents d’aprenentatge en línia, i, de l’altra, els agents intel·ligents que convertiran l’experiència de l’ensenyament a distància en una experiència adaptativa i social, on el concepte de grup tindrà cabdal importància. Els sistemes educatius intel·ligents futurs, per tant, hauran de disposar d'una part complexa de computació avançada, aspecte abordat des del camp de la Intel·ligència Artificial, que permeti reconèixer quina és l’evolució de l’alumne en el seu aprenentatge i com aquest està interactuant i rendint amb els companys de la seva classe virtual. A més, la quantitat d'interaccions produïdes en aquests entorns generarà un gran volum de dades educatives, la Big Learning Data, amb informació vital que caldrà processar per millorar i adaptar el sistema a l’alumne a mesura que el curs avança, i per recollir informació valuosa per a la seva tutorització. Així, la darrera part d’aquesta tesi mostra les contribucions realitzades en Intel·ligència Artificial i els resultats de la seva implementació per crear la part intel·ligent d’aquesta arquitectura, podent extreure d'aquesta manera el màxim rendiment d’aquests nous entorns d’aprenentatge col·laboratiu que seran realitat d’aquí a pocs anys. / La evolución de la tecnología ha producido cambios profundos en los paradigmas de la enseñanza y, particularmente, en la aplicación de éstos en el aprendizaje en línea (e-learning). De hecho fue la propia revolución tecnológica la que hizo nacer este nuevo modelo de aprendizaje virtual y, actualmente, pocas son las instituciones que no cuentan con alguna aplicación del e-learning, ya sea como alternativa al modelo educativo tradicional o como complemento (blended learning). La introducción del e-learning, y en general de las Tecnologías de la Información y Comunicación (TIC), en el mundo educativo ha hecho que la teoría instructivista de la educación tradicional se haya desplazado hacia un paradigma constructivista, generando un modelo mucho más centrado en el alumno. Las herramientas educativas han ido evolucionando hacia este nuevo paradigma, donde la personalización y la adaptación son hilos conductores, y los Sistemas Tutores Inteligentes (STI) son un buen ejemplo. Sin embargo, la llegada de la Web 2.0 ha desencadenado un momento social que ha marcado de nuevo el mundo educativo. El despliegue de la teoría conectivista, surgida de la aplicación de la Web Social en el ámbito educativo, y la implantación de varias iniciativas de e-learning han favorecido la proliferación de entornos virtuales de aprendizaje y de diferentes tecnologías educativas basadas en Web. Dado que la tecnología asociada a Internet está en constante evolución, todo hace pensar que los entornos de aprendizaje deberán evolucionar en los próximos años de manera paralela a como lo está haciendo la propia Web. Así, es probable que las siguientes generaciones de e-learning implementen características propias de la Web 3.0 (semántica) y de la Web 4.0 (simbiótica) y se conviertan en entornos donde los agentes inteligentes tengan un papel significativo. En esta tesis se analiza en primer lugar cuál ha sido la trayectoria que ha seguido la educación a lo largo de la historia y qué influencia ha tenido en la implantación del e-learning, desde los más sencillos y poco adaptativos, hasta los más modernos y pensados para mejorar la experiencia en el aprendizaje. Además, en vistas de la trayectoria tecnológica que se divisa, se propone una nueva arquitectura que permita incluir, por un lado, las capacidades de los entornos ya existentes de aprendizaje en línea, y, por otro, los agentes inteligentes que convertirán la experiencia de la enseñanza a distancia en una experiencia adaptativa y social, donde el concepto de grupo tendrá capital importancia. Los sistemas educativos inteligentes futuros, por tanto, deberán disponer de una parte compleja de computación avanzada, aspecto abordado desde el campo de la Inteligencia Artificial, que permita reconocer cuál es la evolución del alumno en su aprendizaje y como éste está interactuando y rindiendo con los compañeros de su clase virtual. Además, la cantidad de interacciones producidas en estos entornos generará un gran volumen de datos educativos, la Big Learning Data, con información vital que habrá que procesar para mejorar y adaptar el sistema al alumno a medida que el curso avanza, y para recoger información valiosa para su tutorización. Así, la última parte de esta tesis muestra las contribuciones realizadas en Inteligencia Artificial y los resultados de su implementación para crear la parte inteligente de esta arquitectura, pudiendo extraer de este modo el máximo rendimiento de estos nuevos entornos de aprendizaje colaborativo que serán realidad dentro de pocos años. / The evolution of technology has produced profound changes in the paradigms of teaching and, particularly, in their application in online learning (e-learning). In fact it was the technological revolution itself that gave birth to this new model of virtual learning and there are currently few institutions that do not have an e-learning application, either as an alternative to traditional methods or to complement them (blended learning). The introduction of e-learning, and in general of the Information Technology and Communication (ICT) in the educational world has made the instructivist traditional education theory move to a constructivist paradigm, creating a more focused learning model. Educational tools have evolved towards this new paradigm, where customization and adaptation are the backbone of the model. Intelligent Tutoring Systems (ITS) provide a good example of this new methodology. However, the advent of Web 2.0 has created a social era which has rebranded the educational world. The deployment of the connectionist theory, arising from the implementation of the Social Web in education, and the implementation of various e-learning initiatives have led to the proliferation of virtual learning environments and different educational Web-based technologies. Since the technology associated with the Internet is constantly evolving, everything suggests that learning environments should evolve in the coming years in parallel with the Web itself. Thus it is likely that the next generation of e-learning implements own Web 3.0 (semantic) and Web 4.0 (symbiotic) characteristics and create environments where intelligent agents have a significant role. In this thesis we first analyze the path of education throughout history and discuss the influence it has had on the implementation of e-learning, from the simplest and less adaptive measures to the most modern, designed methods to enhance the learning experience. Furthermore, in view of the visible technological background, we propose a new architecture to include, on the one hand, the capabilities of existing online learning environments, and secondly, intelligent agents which can convert the experiences acquired in distance learning into an adaptive and social experience, where the group concept is of paramount importance. Future intelligent educational systems must therefore have an intricate part of advanced computing, an aspect from the field of Artificial Intelligence, which recognizes the evolution of students in their learning and how they interact and perform with their virtual class mates. In addition, the number of interactions produced in these environments will generate a large volume of educational data, the Big Data Learning with vital information that must be processed to improve and adapt the system to the student as the course progresses, and to collect valuable information for tutorship. So, the last part of this thesis shows the contributions made in Artificial Intelligence and the results of their implementation to create the intelligent part of this architecture. The benefits of these new collaborative learning environments will enable us to optimize performance in coming years.

L'objectiu de la investigació va ser estudiar l'estrès acadèmic, les seves fonts, i les conseqüències que podien tenir en la salut dels estudiants de biologia de la UPF al llarg dels anys de la carrera, recollint dades d'una mostra representativa d'alumnes. Per avaluar les fonts d'estrès es va utilitzar el Qüestionari d'Estrès Acadèmic (QEA). Per mesurar les conseqüències de l'estrès vam usar el "Cuestionario de Salud General" (G.H.Q-28) i el "Qüestionari d'Ansietat Estat-Tret" (STAI-E/R). Els nostres resultats coincideixen amb els obtinguts en estudis anteriors en quant a les principals fonts d'estrès acadèmic: la falta de temps per estudiar, l'excessiva quantitat de matèria per a l'estudi i la realització d'exàmens. A més aquestes es mantenien pràcticament estables al llarg dels estudis. Els nivells d'estrès acadèmic també es mantenien estables al llarg del temps amb puntuacions intermitges sense mostrar diferències significatives entre ells. Les puntuacions d'estrès acadèmic actual en els diferents cursos també mostraven certa estabilitat excepte per aquells cursos en els que hi va haver alguna disfunció en l'organització de la docència. En canvi, hi havia una disminució del malestar psicològic, observant-se que amb el pas del temps hi havia una adaptació a l'estrès acadèmic que produïa que la major part dels estudiants mostressin menys símptomes de malestar psicològic. Pel que fa a les diferències de gènere, les dones presentaven més estrès acadèmic en termes generals. En canvi, no hi ha diferències significatives entre gèneres en la majoria de les variables vinculades a repercussions en la salut. Pensem que les dades que s'aporten són d'extrema utilitat a l'hora de prevenir i planificar diferents dispositius d'atenció als estudiants. / The aim of our investigation was to study the academic stress and its sources, along with the consequences that the academic stress could convey for the health of the Biology students of the UPF throughout the five years of their Biology studies by means of data collected from a representative sample of students. In order to evaluate the sources of stress, the "Qüestionari d'Estrès Acadèmic" (QEA) was applied. The consequences of the stress were measured with the "General Health Questionnaire" (GHQ-28) and the State/Trait Anxiety Inventory (STAI-S/T). Our results agree with those obtained in previous studies with respect to the main sources of academic stress: lack of time to study, excessive amount of academic subjects, and examinations themselves. Moreover, these stress sources were maintained essentially stable throughout the years. On the other hand, the levels of academic stress also maintained longitudinally stable, with intermediate scores and also were maintained stables. The scores of current academia stress obtained in every course also showed stable except for those courses where some organizational dysfunctions were observed. However, a reduction of distress between consecutive courses was found, showing a progressive adaptation to the academic stress and thus producing a lesser level of distress symptoms in the majority of students. With respect to gender differences, female students showed more academic stress. However, non-significant differences were observed in most of the variables related to therepercussions on health. We believe that the results of our research could aid the prevention of health problems in university students and could help designing the different levels of professional attention to their health.