[EN] This paper presents the study of the corpus of mural paintings of the initial gothic period, existing in the contemporary territory of the Valencian Community, from a technical viewpoint, both stylistically as material. Most of these group of mural paintings have been hidden and therefore ignored for ages, behind walls or under layers of plaster and over paintings. This findings, most of the times by chance, happened during the refurbishment of buildings that generally had a ruinous state. This fact determines that, by the conservation conditions, the pathologies that these mural paintings present may be different to other works with similar technical features. The picture groups are individually analyzed, identifying their historical and geographical circumstances, background and references to other arts, and the study of the conservation status, mode of the crafting and the materials components analysis. Each of the groups are identified and catalogued, with all their characteristic features, to elaborate a comparative study of them, in order to find common lines that define the existing corpus. An historical and technical itinerary through the valencian mural gothic painting is developed, as well as a study of the original execution, composition of the materials on the mural holder and the pictorial layer, with which determine different trends and influences, depending on the geographical areas where they are located. / [ES] Este trabajo presenta el estudio del corpus de pinturas murales del periodo gótico inicial, existentes en el actual territorio de la Comunidad Valenciana, desde una óptica técnica, tanto a nivel estilístico como matérico. La mayor parte de estos conjuntos pictóricos han estado ocultos y por tanto ignorados durante largo tiempo, tras muros o bajo capas de enlucidos y pinturas superpuestas. Sus descubrimientos, la mayor parte de las veces fortuitos, se produjeron durante obras de remodelación en edificios que presentaban generalmente un estado ruinoso. Este hecho determina que, por las condiciones de conservación, las patologías que presentan sean diferentes a otras obras con características técnicas similares. Se analizan individualmente los conjuntos pictóricos, identificando circunstancias históricas y geográficas, antecedentes y referencias en otras artes, además del estudio del estado de conservación, el modo de factura y la analítica de componentes. Se identifican y catalogan cada uno de los conjuntos con todos sus trazos característicos, para pasar posteriormente a realizar un estudio comparativo entre ellos, con el fin de encontrar trazos comunes que definen el corpus existente. Se hace un recorrido histórico y técnico por la pintura mural gótica, un estudio de las técnicas de ejecución originales, la composición de los materiales en los soportes murales y la capa pictórica, con las cuales determinar diversas tendencias e influencias, dependiendo de las zonas geográficas donde se encuentran. / [CAT] Aquest treball presenta l'estudi del corpus de pintures murals del període inicial del gòtic, existents a l'actual territori de la Comunitat Valenciana, des d'un punt de vista tècnic, a nivell estilístic i matèric. La major part d'aquests conjunts pictòrics han estat ocults i per tant ignorats durant molts anys, rere murs o baix capes de lluïts i pintures superposades. Els seus descobriments, la majoria de les vegades fortuïts, succeïren durant obres de remodelació en edificis que presentaven generalment un estat ruïnós. Aquest fet determina que, per les condicions de conservació, les patologies que presenten siguen diferents a altres obres amb característiques tècniques semblants. S'analitzen individualment els conjunts pictòrics, identificant circumstàncies històriques i geogràfiques, antecedents i referències en altres arts; a més s'estudia l'estat de conservació, el mode de factura i l'analítica dels materials compositius. S'identifiquen i cataloguen cadascun dels conjunts amb tots els seus trets característics, per a passar posteriorment a realitzar un estudi comparatiu entre ells, per tal de trobar trets comuns que defineixen el corpus existent. Es fa un recorregut històric i tècnic per la pintura mural gòtica, un estudi de les tècniques d'execució originals, la composició dels materials en els suports murers i la capa pictòrica, amb les quals determinar les diverses tendències i influències, depenent-hi de les zones geogràfiques on es troben. / Rubio Mifsud, AI. (2015). La Pintura Mural Gòtica Lineal a Territori Valencià. Statu Quo del corpus conegut. Estudi i Anàlisi per a la Seua Conservació [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59466 / TESIS

Estructura en tres capítols, la tesi presenta una anàlisi de les obres musicals que ha generat el Tirant lo Blanc des de la seua publicació i posterior difussió fins a l’actualitat.

La incidència de les grans erupcions volcàniques sobre el clima de la Terra és un aspecte inherent a la pròpia variabilitat climàtica natural del planeta. En aquesta tesi, s'analitza la resposta del clima de la Península Ibèrica i les illes Balears davant d'aquest forçament extern. Mitjançant l'ús principalment de dues tècniques estadístiques, l'Anàlisi d'Èpoques Superposades i l'Anàlisi per Components Principals (PCA) s'aprecien les següents respostes:· Des del punt de vista exclusivament tèrmic, la temperatura mitjana mensual experimenta un descens durant els dos o tres anys posteriors a erupcions volcàniques. En funció de la localització, la resposta presenta matisos. Així per a grans erupcions volcàniques de localització tropical la incidència es més perllongada però de magnitud modesta, mentre que per a erupcions d'elevades latituds (de l'hemisferi nord) la resposta té una durada molt inferior (4-6 mesos), però sent aquesta molt més aguda. Espacialment, tendeix a ser més sensible al refredament el sector meridional peninsular, mentre que estacionalment els mesos de tardor i estiu semblen ser els quins mostren un major descens tèrmic.· La circulació atmosfèrica sobre Europa presenta anomalies durant el primer any posterior a una gran erupció tropical. Així, mitjançant l'ús de la tècnica PCA, en el primer hivern (desembre, gener i febrer) s'aprecia una major persistència de situacions zonals, amb un desplaçament cap al nord de l'anticicló subtropical de les Açores.·´Com a conseqüència de l'anterior, és possible detectar significatives anomalies de precipitació en el sector peninsular y balear durant els tres hiverns posteriors a fenòmens volcànics de gran magnitud. Així, els dos primers hiverns registren anomalies negatives de precipitació a tota la Península, especialment al sector nord-oest. / La incidencia de las grandes erupciones volcánicas sobre el clima de la Tierra es un aspecto inherente a la propia variabilidad climática natural del planeta. En esta tesis, se analiza la respuesta del clima de la Península Ibérica e islas Baleares ante este tipo de forzamiento externo. Mediante el uso principalmente de dos técnicas estadísticas, el Análisis de Épocas Superpuestas y el Análisis por Componentes Principales (PCA), se ha podido apreciar la siguiente respuesta: * Desde el punto de vista exclusivamente térmico, la temperatura media peninsular experimenta un descenso durante los dos a tres años posteriores a eventos volcánicos. En función de la localización, la respuesta presenta matices. Así para grandes erupciones tropicales la incidencia es más prolongada pero de magnitud modesta, mientras que para erupciones de elevadas latitudes (del hemisferio norte) la respuesta tiene una duración mucho menor (4-6 meses), pero siendo esta mucha más aguda. Espacialmente, tiende a ser más sensible al enfriamiento el sector meridional peninsular, mientras que estacionalmente los meses otoñales y estivales parecen ser los que reflejan un mayor descenso térmico. * La circulación atmosférica sobre Europa presenta anomalías durante el primer año posterior a una gran erupción tropical. Así, mediante el uso de la técnica PCA, en el primer invierno (diciembre, enero y febrero) se aprecia una mayor persistencia de situaciones zonales, con un desplazamiento hacia el norte del anticiclón subtropical de las Azores. * Como consecuencia de lo anterior, es posible detectar significativas anomalías de precipitación en el sector peninsular y Baleares durante los tres inviernos posteriores a eventos volcánicos de gran magnitud. Así, los dos primeros inviernos registran anomalías negativas de precipitación en toda la Península, especialmente en el sector NW. / ABSTRACT:Large volcanic eruptions are a well-known source of natural variability of climate. The main goal of this research is to detect the volcanic signal in the climate of the Iberian Peninsula and Balearic Islands. Superposed Epoch Analysis and Principal Component Analysis (PCA) are the two techniques used for this purpose.The main results show:· Mean surface temperature of Iberia shows a decrease during the two or three years following main volcanic events. For tropical eruptions, the response is more persistent but of moderate magnitude, while for high latitude volcanic events (northern hemisphere) the response is shorter (4-6 months) but more intense. The southern sector of Iberia shows a more intense cooling, being summer and autumn the seasons more affected.· The atmospheric circulation over Europe shows significant anomalies during the first year following a large tropical eruption. Thus, during the first post-volcanic winter season a more persistent westerly circulation is displayed, with a northward displacement of the subtropical Azores high. · As a consequence, significant negative rainfall anomalies are clearly detected all over the Iberian Peninsula during the first two winter seasons.

El mes de juny de l’any 2000 es va inaugurar l’exposició “Petras Albas. El monestir de Pedralbes i els Montcada (1326-1673)” al Museu-Monestir de Pedralbes. Aquesta exposició, que havia de ser temporal i es va acabar convertint en semi-permanent, estava constituïda en la seva major part per obres del fons de la col•lecció de les monges, amb l’aportació externa d’alguna altra obra per completar-ne el discurs museològic. Els comissaris de l’exposició havien inclòs entre les peces escollides les anomenades “pintures negres”, que són l’objecte principa d’aquesta tesi. Aquestes pintures murals són una de les obres menys vistoses, de les que tenen menys protagonisme, d’entre les que integren la col•lecció del Museu- Monestir de Pedralbes. No semblen, a priori, l’obra més interessant des del punt de vista d’un encàrrec professional per a un conservador-restaurador. però el poc que es coneix de les pintures negres i la seva raresa (es desconeixen altres pintures similars que s’hagin pogut conservar), així com les patologies derivades del seu arrencament i traspàs l’any 1974, aconsellaven aprofundir en el seu estudi, que, mica en mica, va acabar resultant absorbent. Volem posar en relleu amb el treball realitzat el fet que de l’estudi d’un objecte en procés de restauració, aparentment intranscendent i opac, que s’ha mantingut al marge de l’interès dels estudiosos, amb la voluntat de respondre les preguntes menys evidents, és possible arribar a entendre com pensaven i vivien les persones d’una època tan allunyada del nostre temps com és el segle XIV, més enllà d’intentar resoldre els problemes estrictes de conservació que pugui presentar. El treball es va iniciar l’any 2000 amb l’encàrrec de restaurar les pintures negres traspassades per poder-les exhibir en condicions acceptables en l’exposició. El primer contacte amb les pintures va ser una inspecció visual en què es va constatar un problema important de conservació-restauració i es va elaborar una llista de qüestions per respondre que abraçaven un espectre d’àmbits força diversos. La informació que hem anat obtenint de la investigació duta a terme s’ha organitzat en els quatre capítols de la tesi. Al primer capítol s’ha agrupat la informació referent a l’entorn de les pintures: qui les va encarregar i on eren quan es van realitzar. S’ha fet un treball de documentació de la figura de la reina Elisenda i de la seva obra, el monestir de Pedralbes, des de la fundació d’aquest fins la mort de la reina fundadora. Al segon capítol s’han posat en comú dos fonts de documentació fonamentals per conèixer com es va dur a terme l’arrencament i el traspàs de les pintures negres: una filmació en pel•lícula de 16 mm realitzada per documentar el procés i la fitxa del catàleg de l’exposició Barcelona restaura, realitzada l’any 1980. S’ha pogut recórrer també, sortosament, a informació de primera mà d’alguns dels protagonistes de la intervenció: el Sr. Joaquim Pradell i Ventura, restaurador de l’antic Servei de Museus d’Art, i la Sra. M. Assumpta Escudero i Ribot, primera directora del Museu- Monestir de Pedralbes i impulsora de les excavacions que van perpetre identificar part del palau de la reina Elisenda al mateix monestir, tots dos jubilats en l’actualitat. El tercer capítol aprofundeix en el tractament realitzat a les pintures negres en el moment del seu traspàs a un nou suport. En aquest moment, es consuma el canvi d’estat de les pintures, que deixen de ser «pintures murals» per passar a convertir-se de fet en un nou bé cultural moble. S’ha obtingut la informació del procés amb l’ajut de les fonts citades en el segon capítol, però l’estudi de les pintures s’ha complementat amb anàlisis físiques i químiques de la seva estructura i composició. S’ha dut a terme també un estudi de l’adhesiu utilitzat per al traspàs de les pintures al nou suport, el poliacetat de vinil, i del procés d’envelliment o degradació que aquest pateix, atès que és el principal causant de les patologies que presenten actualment les pintures negres El quart capítol vol respondre les preguntes menys pragmàtiques que generen les pintures negres, és a dir aquelles qüestions relacionades amb el seu significat. S’hi recull la informació de l’anàlisi iconogràfica de les pintures i també els referents culturals i religiosos del moment en què es van crear, així com una aproximació a la presència de la mort en la vida quotidiana al segle XIV. Per respondre aquestes qüestions ha calgut recórrer a la bibliografia especialitzada en iconografia i simbologia, i a les mateixes fonts de la literatura religiosa que les ha generades, així com a la bibliografia sobre la història de les mentalitats, el pensament i la vida quotidiana. Finalment, a l’apèndix documental s’aporten documents de referència necessaris per a la consulta durant la lectura de la tesi.

El desenvolupament de mètodes d'anàlisi de compostos fenòlics és una pràctica habitual en molts laboratoris des de l'establiment de mesures legislatives de control de les concentracions d'aquestes substàncies en el medi ambient. Les tècniques cromatogràfiques representen la primera opció per a la determinació de la major part de compostos orgànics, en els que s'inclouen els fenols. Aquests, per les seves propietats de volatilitat i polaritat, poden analitzar-se emprant tant la cromatografia líquida com la cromatografia de gasos i aquesta dualitat s'ha aplicat en aquest treball. / Phenols form a heterogenic compound family that has been found to have a detrimental effect on human health and to alter the taste and odour of water. Given the production of these contaminating compounds has increased considerably, both the EU and the EPA have established limits for the presence in the environment. The strictness of this legislation has made it necessary to develop more sensitive analytical methods to allow the detection of phenols at trace levels and to monitor their distribution in the different environmental contexts in which they are found.

In order to analyze advertising messages from a legal and ethical standpoint, this research delimits the object of study to the category that corresponds to medicines not subject to prescription. Medicines as a specific type of product that can be commercially promoted and in relation to its advertising activities, produce an object of study with its own characteristics which is usefull to several industries and interest groups such as pharmaceuticals, advertising, education, health, consumers and users. This study is divided into the following major sections: First the theoretical and regulatory framework is analyzed. This framework provides the basis and contextual data to define and focus the specific inquiry, which is centered on the analysis of advertisements from the legal and ethical standpoint. The characteristics of non-prescription medicines and their regulations are examined to serve as preliminary stages in the research. This section delves into legislation affecting the advertising message and into professional ethics and codes of conduct that have been developed in order to solve and prevent possible conflicts of interest involving consumers and/or competition. The analysis of legal provisions and applicable codes of conduct allows us to extract a synthesis of elements and principles which will be added to the interpretation of a sample of one hundred ads, which is representative of the sector under examination. Qualitative and quantitative methods are used in the research. Through sixteen in-depth interviews conducted to professionals in the pharmaceutical and health industries, advertising agencies, and consumers, a number of qualitative variables that serve to accurately define the components and characteristics of advertisements that are analyzed according to the method of content analysis, are distilled. Through triangulation of perspectives, the combination of both types of methodologies will allow us to obtain a set of conclusions regarding which are the keys to interpreting the messages from the advertising sample, and to what extent there is a set of elements that can be analyzed from a legal and ethical standpoint. / Amb l’objectiu d’analitzar els missatges publicitaris des d’un punt de vista legal i ètic, aquest treball d’investigació delimita l’objecte d’estudi en la categoria corresponent als medicaments no subjectes a prescripció mèdica. Tant pel què fa als medicaments, com a tipus de producte específic dels que es pot fer promoció comercial, com en relació a la seva activitat publicitària, ens trobem amb un objecte d’estudi amb unes característiques pròpies i d’interès per a diversos sectors com són la indústria farmacèutica, la publicitat, l’àmbit educatiu, el de la salut, i el dels consumidors i usuaris. Aquest treball està estructurat en els següents grans apartats. En primer lloc s’analitza el marc teòric i regulatiu que serveix de base i ofereix dades contextuals per definir i enfocar una investigació específica que es centra en l’anàlisi dels missatges publicitaris des del punt de vista legal i ètic. Com a etapes prèvies a la investigació, s’estudien les característiques dels medicaments no subjectes a prescripció i la seva regulació. En aquest apartat s’aprofundeix en la legislació que afecta al missatge publicitari, en l’ètica professional i els codis deontològics que s’han elaborat amb la finalitat de solucionar i prevenir eventuals conflictes d’interessos amb els consumidors o entre la competència. L’anàlisi de les disposicions legals i els codis deontològics aplicables ens permet extreure una síntesi d’elements i principis que s’afegiran a la interpretació d’una mostra de cent anuncis, representativa del sector que s’estudia. En la investigació, s’utilitza una metodolgia qualitativa i quantitativa. A través de setze entrevistes en profunditat realitzades a professionals dels sectors de la indústria farmacèutica, la publicitat, la salut i els consumidors, s’estreuen una sèrie de variables qualitatives que serviran per definir amb precisió els elements i característiques dels missatges publicitaris que s’analitzen d’acord amb el mètode de l’anàlisi de contingut. La combinació d’ambdós tipus de metodologies ens permetrà, gràcies a la triangulació de perspectives, obtenir una sèrie de conclusions en relació a quines són les claus per a interpretar els missatges publicitaris de la mostra, i fins quin punt hi ha una sèrie d’elements que podran ser analitzats des del punt de vista legal i ètic.

El tema d'aquesta tesi és l'enumeració de permutacions amb subseqüències prohibides respecte a certs estadístics, i l'enumeració de permutacions que eviten subseqüències generalitzades.Després d'introduir algunes definicions sobre subseqüències i estadístics en permutacions i camins de Dyck, comencem estudiant la distribució dels estadístics -nombre de punts fixos' i -nombre d'excedències' en permutacions que eviten una subseqüència de longitud 3. Un dels resultats principals és que la distribució conjunta d'aquest parell de paràmetres és la mateixa en permutacions que eviten 321 que en permutacions que eviten 132. Això generalitza un teorema recent de Robertson, Saracino i Zeilberger. Demostrem aquest resultat donant una bijecció que preserva els dos estadístics en qüestió i un altre paràmetre. La idea clau consisteix en introduir una nova classe d'estadístics en camins de Dyck, basada en el que anomenem túnel.A continuació considerem el mateix parell d'estadístics en permutacions que eviten simultàniament dues o més subseqüències de longitud 3. Resolem tots els casos donant les funcions generadores corresponents. Alguns casos són generalitzats a subseqüències de longitud arbitrària. També descrivim la distribució d'aquests paràmetres en involucions que eviten qualsevol subconjunt de subseqüències de longitud 3. La tècnica principal consisteix en fer servir bijeccions entre permutacions amb subseqüències prohibides i certs tipus de camins de Dyck, de manera que els estadístics en permutacions que considerem corresponen a estadístics en camins de Dyck que són més fàcils d'enumerar.Tot seguit presentem una nova família de bijeccions del conjunt de camins de Dyck a sí mateix, que envien estadístics que apareixen en l'estudi de permutacions amb subseqüències prohibides a estadístics clàssics en camins de Dyck, la distribució dels quals s'obté fàcilment. En particular, això ens dóna una prova bijectiva senzilla de l'equidistribució de punts fixos en les permutacions que eviten 321 i en les que eviten 132. A continuació donem noves interpretacions dels nombres de Catalan i dels nombres de Fine. Considerem una classe de permutacions definida en termes d'aparellaments de 2n punts en una circumferència sense creuaments. N'estudiem l'estructura i algunes propietats, i donem la distribució de diversos estadístics en aquests permutacions.En la següent part de la tesi introduïm una noció diferent de subseqüències prohibides, amb el requeriment que els elements que formen la subseqüència han d'aparèixer en posicions consecutives a la permutació. Més en general, estudiem la distribució del nombre d'ocurrències de subparaules (subseqüències consecutives) en permutacions. Resolem el problema en diversos casos segons la forma de la subparaula, obtenint-ne les funcions generadores exponencials bivariades corresponents com a solucions de certes equacions diferencials lineals. El mètode està basat en la representació de permutacions com a arbres binaris creixents i en mètodes simbòlics.La part final tracta de subseqüències generalitzades, que extenen tant la noció de subseqüències clàssiques com la de subparaules. Per algunes subseqüències obtenim nous resultats enumeratius. Finalment estudiem el comportament assimptòtic del nombre de permutacions de mida n que eviten una subseqüència generalitzada fixa quan n tendeix a infinit. També donem fites inferiors i superiors en el nombre de permutacions que eviten certes subseqüències.

La forta exigència de qualitat a que són sotmesos els productes actuals fa que els processos d'inspecció i control industrial ocupin, cada vegada més, un lloc destacat en la seva fabricació. La indústria relacionada amb els materials de superfície texturada i periòdica (malles metàl·liques, plàstics, paper, làmines, roba, etc.) no és aliena a aquest problema i, en l'actualitat, està esmerçant molts esforços en aquest camp. Un cas representatiu dels materials anteriors, que presenta una ampla problemàtica en quan a inspecció i control així com una elevada exigència de qualitat en l'acabat, és el teixit tèxtil.La majoria de defectes que es produeixen en el procés productiu d'un material tèxtil, com en tants altres materials i productes industrials, són detectats encara per inspectors humans. La seva feina és, en general, molt repetitiva i rutinària i, moltes vegades, el consum de temps que hi dediquen és molt elevat. A més cal fixar l'atenció en petits detalls situats en un camp extens, que sovint es troba en moviment, el que acaba produint fatiga visual en l'operari.En les últimes dècades, gràcies al gran desenvolupament tecnològic que hi ha hagut, estem assistint a una sèrie d'avenços, molt ràpids i de gran abast, en el món dels processos d'automatització i control. A conseqüència d'això, cada vegada el procés de producció és més ràpid, el que requereix que el control de qualitat també ho sigui.L'interès industrial en automatitzar les operacions d'inspecció és cada vegada més gran. A tall d'exemple la fira tèxtil internacional que reuneix més interès i expectació a nivell mundial, ITMA-99, celebrada aquest any a París, mostrava en els seus stands diferents productes dedicats a l'automatització dels processos d'inspecció i control de qualitat. Entre les ofertes d'aquesta fira cal citar una gran varietat d'instruments i dispositius: sensors òptics per inspeccionar la qualitat del fil en temps real en processos de filatura, espectrecolorímetres acoblats a l'estampadora i a la màquina de tintar per determinar amb més precisió el color, cameres lineals i cameres 2-D ultraràpides per detectar fils trencats en ordidors. En el camp del tissatge s'ha començat a veure en aquesta fira un sistema d'inspecció format per un conjunt (10 o 12) de cameres 2-D, situades damunt del teler, que detecta defectes locals que es poden produir en la roba durant el procés de producció. Des de la penúltima fira (ITMA-94) ha sigut novetat una màquina de repassar automàtica, on un sistema digital de processat format per 4 cameres i un potent ordinador, permet detectar una més ampla varietat de defectes locals i amb una velocitat nominal que pot arribar fins a 300 metres de roba per minut. Malgrat tot, les novetats aportades per la fira presenten grans limitacions: preu elevat, infrastructura complexa en la captació i processat de la imatge i, els resultats que s'obtenen només han estat validats per casos limitats (teixit de plana i d'un sol color). A més, si es té en compte que molts processos de producció són de tirada curta, canviant constantment el tipus d'article del teler, es necessita un sistema que sigui robust i versàtil, capaç de treballar amb diferents lligaments i colors i que el seu cost sigui més baix que el dels productes actuals.Revisant la última dècada, la més rellevant en el desenvolupament d'aquestes tecnologies, s'observa un clar increment en l'aplicació de tècniques de processat digital de la imatge a l'anàlisi de mostres texturades [Brzakovic-1992]. En el cas de la inspecció de materials tèxtils Chetverikov [Chetverikov-1988] desenvolupà un procés d'inspecció automàtica en teixits tèxtils que combina l'anàlisi de textures i la segmentació d'imatges. Neubauer [Neubauer-1992] segmentà defectes en mostres reals amb l'ajut d'una camera lineal i una xarxa neuronal. Siew et al. [Siew-1988] mesuraren les característiques texturals en catifes a partir d'estadístiques de primer i segon ordre aplicades als nivells de grisos de la imatge. Zhang i Bresse [Zhang-1995] detectaren i classificaren nusos, carreres i trencades mitjançant l'autocorrelació i operacions de morfologia matemàtica. Tsai et al. [Tsai-1995] detectaren i classificaren exactament quatre classes de defectes en teixits tèxtils utilitzant matrius de co-ocurrència i xarxes neuronals. Xu [Xu-1997] mesurà la rugositat en les superfícies de catifes a partir de la dimensió fractal de la imatge. Mitjançant tècniques combinades de filtrat Gaussià, umbralització, equalització de l'histograma i autocorrelació Kang et al. [Kang-1999] determinaren densitats lineals de fils en els direccions de trama i ordit per teixits de plana.La inspecció de materials texturats quasiperiòdics i, en particular els tèxtils, mitjançant tècniques de processat òptic-digital de la imatge és un camp d'investigació relativament poc treballat i que presenta un interès renovat. En aquest apartat es troben poques contribucions entre les que cal destacar Kang et al. [Kang-1999] que trobaven directament, a partir de la llum transmesa pel teixit, el punt de creuament dels fils en teixits de plana i Ciamberlini [Ciamberlini-1996] que operava amb la TF òptica de la llum transmesa pel teixit.Les eines que actualment estan al mercat són insuficients i es centren principalment en la resolució d'un aspecte: la detecció de defectes locals. En la literatura no és troben plantejaments generals que abastin des de models i procediments per caracteritzar les estructures fins a mecanismes que determinin la seva evolució o resistència davant d'agressions, la detecció de defectes globals en l'estructura i la detecció de defectes locals. Creiem que aquest plantejament general, que pot ser vàlid per a una gran varietat de materials, és també necessari. En aquest treball s'han aplicat, principalment a materials tèxtils, un conjunt d'eines inspirades en aquest plantejament.

This thesis explores the use of stabilized finite element formulations for the incompressible Navier-Stokes equations to simulate turbulent flow problems. Turbulence is a challenging problem due to its complex and dynamic nature and its simulation if further complicated by the fact that it involves fluid motions at vastly different length and time scales, requiring fine meshes and long simulation times. A solution to this issue is turbulence modeling, in which only the large scale part of the solution is retained and the effect of smaller turbulent motions is represented by a model, which is generally dissipative in nature. In the context of finite element simulations for fluids, a second problem is the apparition of numerical instabilities. These can be avoided by the use of stabilized formulations, in which the problem is modified to ensure that it has a stable solution. Since stabilization methods typically introduce numerical dissipation, the relation between numerical and physical dissipation plays a crucial role in the accuracy of turbulent flow simulations. We investigate this issue by studying the behavior of stabilized finite element formulations based on the Variational Multiscale framework and on Finite Calculus, analyzing the results they provide for well-known reference problems, with the final goal of obtaining a method that both ensures numerical stability and introduces physically correct turbulent dissipation. Given that, even with the use of turbulence models, turbulent flow problems require significant computational resources, we also focused on programming and implementation aspects of finite element codes, specially in ensuring that our solver can perform efficiently on distributed memory architectures and high-performance computing clusters. Finally, we have developed an adaptive mesh refinement technique to improve and optimize unstructured tetrahedral meshes, again with the goal of enabling the simulation of large turbulent flow problems. This technique combines an error estimator based on Variational Multiscale principles with a simple refinement procedure designed to work in a distributed memory context and we have applied it to the simulation of both turbulent and non-Newtonian flow problems. / Aquesta tesi estudia la possibilitat d'utilitzar formulacions estabilitzades d'elements finits de les equacions de Navier-Stokes incompressibles per a la simulació de problemes de flux turbulent. La descripció de la turbulència és un repte, ja que es tracta d'un problema altament dinàmic i complex i la seva simulació numèrica es veu complicada pel fet que hi intervenen moviments de masses fluides amb dimensions i temps característics molt diferents i per tant requereix malles de càlcul molt fines i temps de simulació llargs. Això s'ha provat de resoldre mitjançant l'ús de models de turbulència, mantenint únicament la part de la solució de més gran escala i introduint un model de l'efecte dels moviments de petita escala, que acostuma a tenir un efecte dissipatiu. En el context de la simulació de fluids amb elements finits es planteja un segon problema amb l'aparició d'inestabilitats numèriques. Aquestes es poden evitar amb l'ús de formulacions estabilitzades, en les quals el problema es modifica per assegurar que tingui una solució estable. Ja que els mètodes d'estabilització típicament introdueixen dissipació addicional, la relació entre la dissipació numèrica i la dissipació física té un paper fonamental en la qualitat de la solució. Per investigar aquest fenomen hem estudiat el comportament de diferents formulacions d'elements finits basades en mètodes variacionals de subescala (VMS) i en el càlcul finit (FIC) en termes del seu comportament en la simulació de problemes turbulents de referència, amb l'objectiu final de trobar un mètode que a la vegada garanteixi l'estabilitat de la solució i introdueixi la dissipació turbulenta físicament necessària. Tenint en compte que, fins i tot quan s'utilitzen models de turbulència, la simulació de problemes de flux turbulent requereix molts recursos de càlcul, també hem estudiat aspectes de la implementació paral·lela de programes d'elements finits per tal de garantir que el nostre codi pot treure partit d'arquitectures de memòria distribuïda i servidors de càlcul d'alt rendiment. Finalment, hem desenvolupat una tècnica de refinament adaptatiu de malla que permeti millorar la qualitat de malles de càlcul tetraèdriques, novament amb la intenció de facilitar la simulació de grans problemes de flux turbulent. Aquesta tècnica combina un estimador d'error basat en els principis de la formulació variacional de subescala amb un procediment de refinament dissenyat per funcionar fàcilment en un context de memòria distribuïda i s'ha utilitzat per simular problemes de flux turbulent i no-Newtonià.

This thesis is about the stabilization of the numerical solution of the Euler and Navier- Stokes equations of compressible flow. When simulating numerically the flow equations, if no stabilization is added, the solution presents non-physical (but numerical) oscillations. For this reason the stabilization of partial differential equations and of the fluid dynamics equations is of great importance. In the framework of the so-called variational multiscale stabilization, we present here a stabilization method for compressible flow. The method assessment is done first of all on a batch of academical examples for different Mach numbers, for viscous and inviscid, steady and transient flow. Afterwards the method is applied to atmospheric flow simulations. To this end we solve the Euler equations for dry and moist atmospheric flow. In the presence of moisture a set of transport equations for water species should be solved as well. This domain of application is a real challenge from the stabilization point of view because the correct amount of stabilization must be added in order to preserve the physical properties of the atmospheric flow. At this point, in order to even improve our method, we turn towards local preconditioning. Local preconditiong permits to reduce the stiffness problems that present the flow equations and cause a bad and slow convergence to the solution. With this purpose in mind we combine our stabilization method with local preconditioning and present a stabilization method for the preconditioned Navier-Stokes equations of compressible flow, that we call P-VMS. This method is tested over several examples at different Mach numbers and proves a significant improvement not only in the convergence to the solution but also in the accuracy and robustness of the method. Finally, the benefits of P-VMS are theoretically assessed using Fourier stability analysis. As a result of this analysis a modification on the computation of the time step is done even improving the convergence of the method. / Aquesta tesi tracta sobre l'estabilització de la solució numèrica de les equacions d'Euler i Navier-Stokes de flux compressible. Quan es simulen numèricament les equacions que governen els fluids, si no s'afegeix cap estabilització, la solució presenta oscil·lacions no físiques sinó numèriques. Per aquest motiu l'estabilització de les equacions en derivades parcials i de les equacions de la mecànica de fluids és de gran importància. Dins del marc de l'anomenada estabilització de multiescales variacionals, presentem aquí un mètode d'estabilització per flux compressible. L'evaluació del mètode es realitza primer en varis exemples acadèmics per diferents nombres de Mach, per flux viscós, inviscid, estacionari i transitori. Després el mètode s'aplica a simulacions de flux atmosfèric. Per això, resolem les equacions d'Euler per flux atmosfèric sec i humit. En presència d'humitat, també s'ha de resoldre un grup d'equacions de transport d'espècies d'aigua. Aquest domini d'aplicació representa un desafiament des del punt de vista de l'estabilització, donat que s'ha d'afegir la quantitat adequada d'estabilització per tal de preservar les propietats físiques del flux atmosfèric. Arribat aquest punt, per tal de millorar el nostre mètode, ens interessem pels precondicionadors locals. Els precondicionadors locals permeten reduir els problemes de rigidesa que presenten les equacions dels fluids i que són causa d'una pitjor i més lenta convergència cap a la solució. Amb aquest propòsit en ment, combinem el nostre mètode d'estabilització amb els precondicionadors locals i presentem un mètode d'estabilització per les equacions de Navier-Stokes de flux compressible, anomenem aquest màtode P-VMS. Aquest mètode es evaluat per mitjà de varis exemples per diferents nombres de Mach i demostra una millora sustancial no només pel que fa la convergència cap a la solució, sinó també en la precisió i robusteza del mètode. Finalment els beneficis del P-VMS es demostren teòricament a través de l'anàlisi d'estabilitat de Fourier. Com a resultat d'aquest anàlisi, sorgeix una modificació en el càlcul del pas de temps que millora un cop més la convergència del mètode