[ES] RESUMEN Una cultura en llamas: arte puertorriqueño de resistencia en el siglo xxi es una investigación cuyo objeto tiene su origen siglos atrás, dado que analiza las circunstancias geopolíticas de la isla de Puerto Rico en el marco de dos imperios diferentes: el de España a partir del siglo xv y el de los Estados Unidos desde el xix. Este recorrido histórico retrata el sustrato ideológico puertorriqueño, y sienta las bases de la experiencia de subyugación política, militar y social de ese país. La investigación también escudriña y considera una serie de teorías, pensamientos filosóficos y mecanismos de control social que ilustran, desde una perspectiva actual, los problemas existentes con el coloniaje y el patriarcado. Esta tesis aporta nuevos conocimientos, principalmente mediante la reseña y el análisis en profundidad de la producción de un puñado selecto de artistas contemporáneos de Puerto Rico, quienes, a través de la creación de su obra en los años 2000-2018, canalizan contestaciones y soluciones de vanguardia contra el malestar existencial de la psiquis colectiva del país. El arte, ya como afirmación de identidad ya como gesto de resistencia abierta, hace frente de modo inequívoco a dichos sistemas de poder, lo cual se ve reflejado a lo largo de la historia puertorriqueña en el arte y la cultura, desde tiempos precolombinos hasta la contemporaneidad del siglo XXI. / [CAT] RESUM Una cultura en llamas: arte puertorriqueño de resistencia en el siglo xxi és una investigació l'objecte de la qual té l'origen segles arrere, atès que analitza les circumstàncies geopolítiques de l'illa de Puerto Rico en el marc de dos imperis diferents: el d'Espanya a partir del segle xv i el dels Estats Units des del xix. Aquest recorregut històric retrata el substrat ideològic porto-riqueny, i posa les bases de l'experiència de subjugació política, militar i social d'aquell país. La investigació també escodrinya i considera una sèrie de teories, pensaments filosòfics i mecanismes de control social que il·lustren, des d'una perspectiva actual, els problemes que plantegen el colonialisme i el patriarcat. Aquesta tesi aporta nous coneixements, sobretot mitjançant la ressenya i l'anàlisi en profunditat de la producció d'un grapat selecte d'artistes contemporanis de Puerto Rico que, a través de la creació de la seua obra els anys 2000-2018, canalitzen contestacions i solucions d'avantguarda contra el malestar existencial de la psique col·lectiva del país. L'art, siga com a afirmació d'identitat o com a gest de resistència oberta, fa front de manera inequívoca a aquests sistemes de poder, la qual cosa es veu reflectida al llarg de la història porto-riquenya en l'art i la cultura, des dels temps precolombins fins a la contemporaneïtat del segle XXI. / [EN] SUMMARY A Culture in Flames: Puerto Rican Art of Resistance in the XXI Century, is an investigation with its origins during past centuries, analysing the circumstances of the geo- politics in the Island of Puerto Rico, stemming from two empires, Spain in the XV Century and the United States in the XIX Century. This historic journey, portrays a Puerto Rican ideological substrate, one that establishes the basis of a multi sectorial experience of political, military and social subjugation. This investigation also scrutinises and reflects upon a series of theories, philosophical thoughts and social control mechanisms, all of which illustrate, from a current day perspective, the existing problems with colonialism and patriarchy. This thesis contributes new knowledge, mainly with the reviewing and in depth analysis of the production of a select group of contemporary artists in Puerto Rico, whom through their creative artworks, between the years of 2000-2018, channel answers and solutions of vanguard, against the existential discomfort of the collective psyche of their Country. Art, as an affirmation of identity, as well as a gesture of open resistance, makes an unequivocal front against said systems of power, all of which are reflected throughout their history, art and culture, from pre Colombian up to the contemporary times of the XXI Century. / Rivera Toro Iv, Q. (2019). Una cultura en llamas: arte puertorriqueño de resistencia en el siglo XXI [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/135255 / TESIS

Tesis para la obtención del grado de Magíster en Comunicación Social

[ES] Esta tesis propone un análisis de los desafíos que plantea la compleja relación entre el público y las obras de arte contemporáneo, tanto en el plano conceptual como en el material. En particular, con esta investigación se ha procurado juntar la perspectiva de la conservación, tradicionalmente centrada en las necesidades de las obras, con la de la educación y la mediación cultural, tradicionalmente centrada en las necesidades de los visitantes. A través de un estudio exploratorio en los campos de la conservación, museología, historia del arte, educación y museografía, se han analizado los procesos que influyen en la pérdida de valor de la especificidad de la obra de arte, y en la consiguiente dificultad de indagación de sus significados por parte del público. Al respecto se ha estudiado y valorado el potencial de la conservación como campo de conocimientos capaz de responder a esta dificultad, y de proporcionar al público las herramientas teóricas necesarias para el análisis y la comprensión de las obras. Con respecto a la perspectiva centrada en las exigencias del público, el estudio destaca la necesidad, para todos los profesionales museísticos, de reconocer las características de los diversos tipos de público y los medios de investigación existentes en el ámbito de los estudios sobre los visitantes. En cuanto a la perspectiva de las obras, la tesis analiza las posibles consecuencias físicas y conceptuales causadas por la falta de comprensión del significado de las obras por parte de los visitantes, así como los medios y estrategias adoptados por los museos, que puedan, según los casos, desafiar o facilitar la relación entre el público y las obras. Por último, el estudio alienta el desarrollo de aquellas experiencias en las que se pueda concretar una colaboración conjunta entre las profesiones de la conservación y los profesionales de educación, tanto a nivel teórico como práctico, con el fin de favorecer la comprensión de las obras de arte contemporáneo. El estudio ha sido conducido mediante la exploración de numerosos métodos de investigación, viajando a través de la consulta de una amplia gama de fuentes, desde publicaciones científicas, hasta artículos de prensa, entrevistas con profesionales de conocidos museos europeos, encuestas en línea y producción de vídeos / [CA] Aquesta tesi proposa un anàlisi dels reptes que planteja la complexa relació entre el públic i les obres d'art contemporani, tant en el pla conceptual com en el material. En particular, amb aquesta investigació s'ha procurat ajuntar la perspectiva de la conservació, tradicionalment centrada en les necessitats de les obres, amb la de l'educació i la mediació cultural, tradicionalment centrada en les necessitats dels visitants. A través d'un estudi exploratori en els camps de la conservació, museologia, història de l'art, educació i museografia, s'han analitzat els processos que influïxen en la pèrdua de valor de l'especificitat de l'obra d'art, i en la consegüent dificultat d'indagació dels seus significats per part del públic. Respecte d’això s'ha estudiat i valorat el potencial de la conservació com a camp de coneixements capaç de respondre a aquesta dificultat, i de proporcionar al públic les ferramentes teòriques necessàries per a l'anàlisi i la comprensió de les obres. Respecte a la perspectiva centrada en les exigències del públic, l’estudi destaca la necessitat, per a tots els professionals museístics, de reconèixer les característiques dels diversos tipus de públic i els mitjans d'investigació existents en l'àmbit dels estudis sobre els visitants. Pel que fa a la perspectiva de les obres, la tesi analitza les possibles conseqüències físiques i conceptuals causades per la mancança de comprensió del significat de les obres per part dels visitants, així com els mitjans i estratègies adoptades pels museus, que puguen, segons els casos, desafiar o facilitar la relació entre el públic i les obres. Finalment, l'estudi encoratja el desenrotllament d'aquelles experiències en què es puga concretar una col·laboració conjunta entre les professions de la conservació i els professionals d'educació, tant a nivell teòric com pràctic, per tal d'afavorir la comprensió de les obres d’art contemporani. L'estudi ha sigut conduït mitjançant l'exploració de nombrosos mètodes d'investigació, viatjant a través de la consulta d'un àmplia gamma de fonts, des de publicacions científiques, fins a articles de premsa, entrevistes amb professionals de coneguts museus europeus, enquestes en línia i producció de vídeos. / [EN] This thesis proposes an analysis of the challenges posed by the complex relationship between the public and contemporary artworks, both on a conceptual and material level. In particular, this research has sought to bring together the perspective of conservation, traditionally focused on the needs of the artworks, with the perspective of education and cultural mediation, traditionally focused on the needs of the visitors. Through an exploratory study in the fields of conservation, museology, history of art, education and museography, we have analysed the processes that influence the loss of value of the specificity of the artwork, and the consequent difficulty for the public to inquire into its meanings. In relation to this issue, the investigation studied and valorised the potential of conservation as a field of knowledge able to respond to this difficulty and provide the public with the theoretical framework and tools necessary for the analysis and understanding of the artworks. As far as the perspective focused on the needs of the public, the study also highlighted the need for museum professionals to recognize the variety of visitor characteristics and valorised the existing and the existing research tools in the field of visitor studies. With respect to the artworks-centered perspective, the thesis analyses the possible physical and conceptual consequences caused by visitors' lack of understanding of the meaning of the works, and the means and strategies adopted by museums, which may, depending on the cases, challenge or facilitate the relationship between the public and the artworks. Finally, the study encourages the development of those experiences in which a joint collaboration between conservation professionals and museum education professionals can be achieved, both on a theoretical and practical level, with the aim of fostering the understanding of contemporary artworks. The study was conducted through the exploration of numerous research tools, including interviews with professionals from well-known European museums, online surveys and the production of two short videos, and the consultation of a wide range of sources, from scientific publications to press articles. / [IT] Questa tesi propone un'analisi delle sfide poste dal complesso rapporto tra pubblico e opere d'arte contemporanea, sia a livello concettuale che materiale. In particolare, questa ricerca ha cercato di coniugare la prospettiva della conservazione, tradizionalmente incentrata sulle esigenze delle opere, con quella dell'educazione e della mediazione culturale, tradizionalmente incentrata sulle esigenze dei visitatori. Attraverso uno studio esplorativo nei campi della conservazione, della museologia, della storia dell'arte, dell'educazione e della museografia, sono stati analizzati i processi che influenzano la perdita di valore della specificità dell'opera d'arte e la conseguente difficoltà per il pubblico di indagarne i significati. Sono state inoltre studiate e valorizzate le potenzialità della conservazione come campo di conoscenza in grado di rispondere a questa difficoltà e di fornire al pubblico gli strumenti teorici necessari per l’analisi e la comprensione delle opere. Per quanto riguarda la prospettiva incentrata sulle esigenze del pubblico lo studio evidenzia la necessità per tutti i professionisti del museo di riconoscere le caratteristiche dei vari tipi di pubblico e i mezzi di ricerca esistenti nel campo degli studi sui visitatori. Rispetto alla prospettiva incentrata sulle opere, la tesi analizza le possibili conseguenze fisiche e concettuali causate dalla mancata comprensione da parte dei visitatori del significato delle opere, e i mezzi e le strategie adottate dai musei, che possono, a seconda dei casi, mettere in discussione o facilitare il rapporto tra il pubblico e le opere. Lo studio, infine, incoraggia lo sviluppo di quelle esperienze in cui si possa concretizzare una collaborazione congiunta tra professionisti della conservazione e professionisti dell’educazione museale, sia a livello teorico che pratico, con l'obiettivo di favorire la comprensione delle opere d'arte contemporanea. Lo studio è stato condotto attraverso l'esplorazione di numerosi strumenti di ricerca, dalle interviste a professionisti di noti musei europei, ai sondaggi online e alla realizzazione di due brevi video, sino alla consultazione di fonti molto diverse, dalle pubblicazioni scientifiche agli articoli di stampa. / Parisi, F. (2020). El público y las obras de arte contemporáneo: un análisis de la relación entre la función educadora y conservadora del museo [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/148196 / TESIS

[EN] Solid is the traditional state of matter in sculpture while sound has been incorporated as plastic matter relatively recently (early Avant Garde). Solid and sound seem opposite, but they kept many interrelationships between them that have been used by numerous artists in their sound-sculptural practice. The purpose of this research is to give voice to the history and present of this question of the creative possibilities of the combination of sound and solid in contemporary sound sculpture. For this we have developed two general objectives, exhaustively analyzing both elements, their interrelationships (Part I) and sculptural works in which the solid-sound connection is fundamental in its poetics (Part II). These studies are interdisciplinary. We based on results from other scientific fields in order to put ourselves in an actual perspective from which we can properly analyze these artistic matters, something relevant according to the current notion of solid, which makes sound like a component of it. We approach theoretically and experimentally. With personal experimentation, educational work and the development of artistic works (Annexes) we could practice the techniques used in many of the analyzed works, deepen in the praxis of many artist and extend our horizons of understanding of these artistic expressions. Such practices have served to the difusion of this study. They have been spread by artistic and educational professional circles. The development of personal practice increases the number of proposals in this sphere. In the first part we have made an analysis of the elements involved in the transmission of sound with solid medium attending to various scientific disciplines, including their separation by the current classification of plastic arts and their union in sound art. We have explored the origins of both elements, myths and legends, their physical bases, ancient and modern theories of The Music of Spheres, philosophical approaches about solid, sound, the body and its senses; the anatomy, physiology and psychology of auditory and tactile perception, the solid-sound interrelations in the body and the influence that they have on physical and mental development. With this we have shown the relationships solid-sound at physical, acoustic, physiological, psychological, therapeutic, historical and cultural levels, refuting their traditional separation. Secondly we have developed a plastic study that analyze many sculptural works in which sound transmission related to solid medium is essential, ranging from the early Avant Garde to the present (1900-2014). In it we have highlighted solid-sound relationships, specific terminology, operational concepts, potential antecedents and the poetics presented by the combination solid-sound. As main results we emphasized that we have created an open and non-exclusive theoretical framework that shows the creative possibilities of solid-sound juxtaposition in contemporary sound sculpture, multiples lectures of these works and a possible frame of the most remarkable poetic lines without enclosing them in confined categories. This framework has been developed in the chapters with which we explain the initial specific objectives, as making evident the possibilities of modeling sound through solid and the modeling of solid forms based on sound, different types of conversations with the walls from antiquity to the present (Ch.1); the importance of solid as a fundamental element for the appearance of human musicality and in the origins, construction and evolution of artifacts and musical and sonorous instruments, and so in the timbre (Ch.2); the importance of solid medium and solidial transmission in amplification (Ch.3); the crucial importance of solid in the recording and reproduction sound systems (Ch.4); the various modes of sound visualization that use solid (Ch.5); and how sound can modify the behavior of the solids and how sound can be transformed by solid (Ch.6). / [ES] Lo sólido es estado de la materia tradicional en escultura mientras lo sonoro se incorporó como materia plástica desde hace poco (primeras vanguardias). Sólido y sonido parecen contrarios pero guardan numerosas interrelaciones que además han sido aprovechadas por numerosos artistas plásticos en su praxis escultórico sonora. El fin de este estudio es dar voz a la historia y presente de la cuestión de las posibilidades creativas de la conjunción del sonido con medios en estado sólido en la escultura sonora contemporánea. Para ello desarrollamos dos objetivos generales, analizando exhaustivamente ambos elementos, sus interrelaciones (Parte I) y obras escultóricas en las que el nexo sólido-sonido es fundamental en su poética (Parte II). Estos análisis son interdisciplinares ya que apoyándonos en hallazgos de otros ámbitos científicos nos situamos en una perspectiva actual desde la que analizar con propiedad estas materias, algo relevante dada la actual noción de lo sólido, que hace de lo sonoro un elemento componente del mismo. Abordamos el tema desde lo teórico-experimental. Con la experimentación personal, las labores educativas y el desarrollo de obra propia (Anexos) pudimos practicar técnicas que se utilizan en muchas obras tratadas, profundizamos en la praxis de artistas analizados y ampliamos nuestros horizontes de comprensión de este tipo de manifestaciones. Las prácticas también han servido de divulgación a este estudio por circuitos profesionales artísticos y educativos. El desarrollo de la propia praxis aumenta además el número de propuestas en esta esfera. En la primera parte hemos realizado un análisis de los elementos que participan en la transmisión del sonido con medios sólidos desde diversas disciplinas científicas, su separación por la actual clasificación de las artes y su reunión dentro del arte sonoro, los orígenes de ambos elementos, mitos y leyendas, bases físicas, antiguas y modernas teorías de la música de las esferas, aproximaciones filosóficas al cuerpo y los sentidos, bases anatómicas, fisiológicas y psicológicas de la percepción auditiva y táctil, interrelaciones sólido-sonido en el cuerpo y su influencia en el desarrollo físico y mental. Con ello exponemos las relaciones sólido-sonido a nivel físico, acústico, fisiológico, psicológico, terapéutico, histórico y cultural, rebatiendo su tradicional separación. En segundo lugar hemos desarrollado un estudio plástico en el que analizamos numerosas obras escultóricas en las que la transmisión sonora relacionada con lo sólido es fundamental, abarcando desde las primeras vanguardias hasta hoy (1900-2014). En él destacamos relaciones sólido-sonido, terminología específica, conceptos operacionales, posibles antecedentes y las poéticas que presentan gracias a la conjunción sólido-sonido. Como resultados destacan que se ha generado un marco abierto y no-exclusivo que muestra las posibilidades creativas de la yuxtaposición sólido-sonido de la escultura sonora contemporánea desde diversas lecturas a esas obras y se han enmarcado las líneas poéticas más destacables sin encajonarlas en categorías cerradas. Este marco se desarrolla en los capítulos con los que hemos demostrado algunos objetivos específicos iniciales, como el evidenciar las posibilidades de modelación sonora a través de lo sólido y la modelación de las formas sólidas según lo sonoro, diferentes tipologías de conversaciones con los muros desde la antigüedad hasta hoy (Cap.1); la relevancia de lo sólido en la aparición de la musicalidad humana y en los orígenes, construcción y evolución de los artefactos e instrumentos musicales y sonoros, y por tanto en la tímbrica (Cap.2); la importancia de lo sólido en la amplificación (Cap.3); su importancia en los sistemas de registro y reproducción sonora (Cap.4); diversos modos de visualización del sonido que usan lo sólido (Cap.5); y cómo lo sonoro puede modificar el / [CAT] Sòlid és l'estat de la matèria tradicional en escultura mentres allò sonor s'ha incorporat com a matèria plàstica des de fa relativament poc (primeres avantguardes). Sòlid i so pareixen contràries però guarden nombroses interrelacions entre sí, que a més han sigut aprofitades per nombrosos artistes en la seua praxis. La finalitat d'esta investigació és donar veu a la història i al present d'esta qüestió de les possibilitats creatives de la conjunció del so amb mitjans en estat sòlid en l'escultura sonora contemporània. Per a això hem desenvolupat dos objectius generals, analitzant exhaustivament ambdós elements, les seues interrelacions (Part I) i obres escultòriques en què el nexe sòlid-so és fonamental en la seua poètica (Part II). Estos anàlisis són interdisciplinari ja que recolzant-nos en les troballes d'altres àmbits científics podem situar-nos en una perspectiva actual des de la qual analitzar amb propietat estes matèries artístiques, un aspecte rellevant donada l'actual noció de el sòlid, que fa del sonor un element component del mateix. Abordem el tema des de l'àmbit teòric i experimental. Amb l'experimentació personal, les tasques educatives i el desenvolupament d'obra pròpia (Annexos) vam poder practicar les tècniques que s'utilitzen en moltes obres tractades, aprofundim en la praxi d'artistes analitzats i ampliem els nostres horitzons de comprensió d'este tipus de manifestacions. Estes pràctiques han servit a la divulgació d'este estudi a l'haver sigut mogudes per circuits professionals artístics i educatius. En el desenvolupament de la pròpia praxi augmenta el nombre de propostes en esta esfera. En la primera part hem realitzat una anàlisi dels elements que participen en la transmissió del so amb mitjans sòlids des de diverses disciplines científiques, incloent la separació per l'actual classificació de les arts i la reunió dins de l'art sonor, orígens d'ambdós elements, mites i llegendes, bases físiques, antigues i modernes teories de la música de les esferes, aproximacions filosòfiques al cos i als sentits, bases anatòmiques, fisiològiques i psicològiques de la percepció auditiva i tàctil, interrelacions sòlid-so en el cos i la seua influència en el desenvolupament físic i mental. Amb això hem exposat les relacions sòlid-so a nivell físic, acústic, fisiològic, psicològic, terapèutic, històric i cultural, rebatent la seua tradicional separació. En segon lloc hem desenvolupat un estudi plàstic en què analitzem obres escultòriques en què la transmissió sonora relacionada amb el sòlid resulta fonamental, comprenent des de les primeres avantguardes fins a l'actualitat (1900-2014), destacant les relacions sòlid-so, terminologia específica, conceptes operacionals, possibles antecedents i les poètiques que presenten gràcies a la conjunció sòlid-so. Com resultats d'esta tesi doctoral destaquem que s'ha generat un marc obert i no-exclusiu que mostra les possibilitats creatives de la juxtaposició sòlid-so de l'escultura sonora contemporània, des de diverses lectures a eixes obres i s'ha emmarcat les línies poètiques més destacables sense encaixonar-les en categories tancades. Este marc s'ha desenvolupat en els capítols en el quals hem demostrat els objectius específics inicials, com evidenciar les possibilitats de modelació sonora a través del sòlid i la modelació de les formes sòlides en funció d'allò sonor i diferents tipologies de conversacions amb els murs des de l'antiguitat fins als nostres dies (Cap.1); la rellevància del sòlid en l'aparició de la musicalitat humana i els orígens, la construcció i l'evolució dels artefactes i instruments musicals i sonors, i per tant en la tímbrica (Cap. 2); la importància del sòlid en l'amplificació (Cap. 3); la importància del sòlid en els sistemes de registre i reproducció sonora (Cap. 4); diverses formes de visualització del so que es serveixen del sòlid (Cap. 5); / Silleras Aguilar, R. (2015). Sólido y sonido: posibilidades creativas de la conjunción del sonido con medios en estado sólido en la escultura sonora contemporánea [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/52698 / TESIS

[EN] Abstract Since the mid 20th century art production is marked by a great creative diversity and the new technological and innovative proposals. As a result of this creative process, the artist endorses many completely new materials, usually no directly related to traditional techniques. They are fre-quent art crafts including wood products as substrates for acrylic and vinyl paint layers. Neverthe-less, the scientific literature shows very few studies for characterization of their relationships, di-mensional stability and durability. Based on the state-of-the-art, this doctoral thesis focuses on the study of plywood boards as substrate for acrylic and polyvinyl acetate paint layers (PVAc) against accelerated aging tests, both natural and artificial as well. Thus, the main objective is to study the influence of plywood on the acrylic and vinyl paint layers by analyzing changing processes of de-gradation, discoloration and dimensional stability that occurs with contemporary artworks. Fourier Transform Infrared Spectroscopy (FTIR) has been sued for the characterization of a wide range of representative samples. Furthermore, tests have been conducted to study the most relevant mechani-cal properties of the samples as well as of the paint layers. Degradation processes of painted and not paints samples have been also carried out. To do this, both natural and artificial accelerated aging natural tests have been developed in the labs. Thus, the research has been oriented to analyses indi-vidually and combined degradation parameters acting on the natural or artificial surface degradation, such as aging effects of light, temperature and relative humidity. In the chemical composition of the coloured paints, the synthetic resins are mainly styrene-acrylic and polyvinyl acetate for the undercoats, as well as acrilicato-butyl methacrylate (BA-MMA), with specific degradation processes such as bond cleavage or formation of metal soaps. Moreover, this study has also addressed the degradative effects of light on acrylic painting surfaces. This research was performed using aggressive wave lengths and tests with artificial xenon light or even natural sunlight. The portion of ultraviolet UVB and UVA lamps has been also used in the lab. The results obtained indicate that the plywood substrate does not significantly influence the degradation effects, quite the opposite that occurs with the kind of primer. The research has also evaluated the thermo-hygrometric effects, characterizing fatigue and dimensional stability of the samples, as well as the deformations depending on the primer type used. The results of this analysis suggest that, on a support of plywood, gesso primers are more stable and rigid than latex primers, mainly depending on humidity and temperature. These two parameters affect significantly both the hygroscopic and the dimensional fatigue of the samples. / [ES] Resumen Desde mediados del siglo XX, la producción artística está marcada por una gran diversidad creativa y por las novedosas propuestas que llegan desde el ámbito de la industria y de la tecnología. Como resultado de este proceso creativo, el artista hace suyos muchos materiales completamente nuevos pero ajenos a las técnicas tradicionales. Son frecuentes las obras de arte que incluyen productos derivados de la madera como sustentantes de las capas pictóricas acrílicas y vinílicas, pero escasos los estudios para caracterizar su interrelación, estabilidad dimensional y durabilidad. Desde este marco de referencia, la presente tesis se orienta al estudio del tablero contrachapado como sustentante de las capas pictóricas acrílicas y de acetato de polivinilo (PVAc) frente a ensayos de envejecimiento acelerado natural y artificial. Se plantea como objetivo principal estudiar la influencia del tablero contrachapado sobre las capas pictóricas acrílicas y vinílicas, analizando los cambios de los procesos de degradación, cambios de color y cambios dimensionales que conforman la realidad de las obras contemporáneas. Para la caracterización de las probetas de ensayo se ha utilizado la Espectroscopía de Infrarrojo por Transformada de Fourier (FTIR). Se han realizado ensayos de flexión para el estudio de las propiedades mecánicas de las probetas y ensayos de tracción para las muestras de las capas pictóricas. Asimismo, se han estudiado los procesos de degradación causados por la exposición a la luz sobre una amplia serie de probetas confeccionadas con un soporte de tablero contrachapado para la capa de fondo acrílica y vinílica, así como capas de color acrílicas expuestas a condiciones de envejecimiento acelerado natural y artificial. Así, las probetas seleccionadas para el envejecimiento artificial, permiten investigar de forma individualizada y combinada los parámetros de degradación que actúan en el envejecimiento natural, tales como la acción de la luz, la temperatura y la humedad relativa, concluyendo que la pérdida de cromacidad y tono de las resinas acrílicas se debe principalmente a la sensibilidad a la luz de los pigmentos y a las condiciones de exposición. En la composición química de las capas de fondo, se identifican resinas sintéticas de tipo estireno-acrílicas y acetato de polivinilo, y en las pinturas de color acrilato de butilo-metacrilato de metilo (BA-MMA), con procesos de degradación específicos como ruptura de enlaces o la formación de jabones metálicos. Asimismo, en este estudio se ha abordado los efectos degradativos de la luz sobre las superficies pictóricas acrílicas bien mediante longitudes de onda agresivas como pruebas con luz de arco de xenón o la luz solar, o bien mediante la porción de luz ultravioleta de las lámparas UVB y UVA, concluyendo que el soporte de tablero contrachapado no influye en los efectos degradativos, todo lo contrario que el tipo de imprimación. También se han evaluado los efectos termohigrométricos, caracterizando la fatiga y la estabilidad dimensional de las probetas, así como las deformaciones en función del tipo de capa de fondo empleada. Los resultados de este análisis apuntan a que, sobre un soporte de tablero contrachapado, las imprimaciones de gesso son más estables y rígidas que las vinílicas en función de la humedad y temperatura ambiente, dos parámetros que inciden en la fatiga higroscópica y dimensional de las probetas. / [CA] Resum Des de mitjans del segle XX, la producció artística està marcada per una gran diversitat cre-ativa i per les innovadores propostes que arriben des de l'àmbit de la indústria i de la tecnologia. Com a resultat d'aqueix procés creatiu, l'artista fa seus molts materials completament nous, però aliens a les tècniques tradicionals. Son freqüents les obres d'art que inclouen productes derivats de la fusta com a sustentants de les capes pictòriques acríliques i viníliques, però son pocs els estudis per a caracteritzar la seua interrelació, estabilitat dimensional i durabilitat. Des d'aquest marc de referència, la present tesi s'orienta a l'estudi del tauler contraxapat com a sustentant de les capes pictòriques acríliques i d'acetat de polivinil (PVAc), front a assajos d'envelliment accelerat natural i artificial. Es planteja com a objectiu principal estudiar la influència del tauler contraxapat sobre les capes pictòriques acríliques i viníliques, analitzant els canvis dels processos de degradació, canvis de color, i canvis dimensionals que conformen la realitat de les obres contemporànies. Per a la caracterització de les provetes d'assaig s`ha emprat l'Espectroscopia d'Infraroig per Transformada de Fourier. S'han realitzat assajos de flexió per a l'estudi de les propietats mecàniques de les provetes, i assajos de tracció per a les mostres de capes pictòriques. Així mateix, s'han estudiat els processos de degradació causats per l'exposició a la llum sobre una ampla sèrie de provetes, fetes amb un suport de tauler contraxapat per a la capa de fons acrílic i vinílic, així com capes de color acríliques exposades a condicions d'envelliment accelerat natural i artificial. Així, les provetes seleccionades per a l'envelliment artificial permeten investigar de manera individualitzada i combinada els paràmetres de degradació que actuen en l'envelliment natural, com l'acció de la llum, la temperatura i la humitat relativa, concloent que la pèrdua de cromacitat i to de les resines acríliques es deu principalment a la sensibilitat a la llum dels pigments i a les condicions d'exposició. En la composició química de les capes de fons, s'identifiquen resines sintètiques de tipus es-tirè-acríliques i acetat de polivinil, i en les pintures de color acrilat de butil-metacrilat de metil (BA-MMA), amb processos de degradació específics com ruptura d'enllaços o la formació de sabons metàl¿lics. Així mateix, en aquest estudi s'han abordat els efectes de degradació de la llum sobre les superfícies pictòriques acríliques, be mitjan longituds d'onda agressives com proves amb llum d'arc de xenó o la llum solar, o be mitjan la porció de la llum ultraviolada de les làmpades UVB i UVA, concloent que el suport de tauló contraxapat no influeix en els efectes de degradació, al contrari del que passa amb el tipus d'imprimació. També s'han avaluat els efectes termo higromètrics, caracterit-zant la fatiga i l'estabilitat dimensional de les provetes, així com les deformacions en funció del tipus de xapa de fons emprada. Els resultats d'aquest anàlisis apunten a que, sobre un suport de tauló contraxapat, les imprimacions de gesso son més estables i rígides que les viníliques en funció de la humitat i temperatura ambient, dos paràmetres que incideixen en la fatiga higroscòpica i dimensional de les provetes. / Talamantes Piquer, MDC. (2015). ESTUDIO TÉCNICO, MORFOLÓGICO Y COMPOSITIVO DE LAS CAPAS PICTÓRICAS CONTEMPORÁNEAS SOBRE TABLERO CONTRACHAPADO [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59455 / TESIS

No description available.

El presente documento tiene por finalidad ilustrar sobre las motivaciones, reflexiones y decisiones que finalmente acompañan el proceso de diseño de un nuevo museo de arte contemporáneo. Profesional, en cuanto a la búsqueda de una coherencia de diseño, normativa y constructiva; Académico, en cuanto a las decisiones urbanas, arquitectónicas y materiales sean si no una respuesta, también una pregunta a las discusiones actuales de la disciplina, articuladas desde la materia prima de nuestro que hacer que es el proyecto.

No description available.

Submitted by Franciele Moreira (francielemoreyra@gmail.com) on 2018-05-03T14:04:20Z No. of bitstreams: 2 Tese - Paul Cezanne Souza Cardoso de Morais - 2018.pdf: 17411840 bytes, checksum: f40af40ac0cf5cbb2e85c44f60d3db38 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) / Approved for entry into archive by Luciana Ferreira (lucgeral@gmail.com) on 2018-05-03T14:58:36Z (GMT) No. of bitstreams: 2 Tese - Paul Cezanne Souza Cardoso de Morais - 2018.pdf: 17411840 bytes, checksum: f40af40ac0cf5cbb2e85c44f60d3db38 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) / Made available in DSpace on 2018-05-03T14:58:36Z (GMT). No. of bitstreams: 2 Tese - Paul Cezanne Souza Cardoso de Morais - 2018.pdf: 17411840 bytes, checksum: f40af40ac0cf5cbb2e85c44f60d3db38 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Previous issue date: 2018-04-23 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior - CAPES / The field of this research is the experimental exhibition "Eu Como Você", signed by Grupo EmpreZa, an artistic collective that I’m member. This exhibition took place at Museu de Arte do Rio (MAR), from May to July 2014. The artistic work project has been extended to participate in the Calibán Psychoanalysis Symposium, in November 2014 and October 2015. The emphasis of Grupo EmpreZa's work is on performance art, the body and its limits. The main questions of this research are: How aesthetic experiences like this behave in the museum exhibition space? What are the possible connections between individuals and aesthetic experiences? To answer these questions, I chose to analyze the relationships between people, the public, images, visual and aesthetic experiences, as well as the way Grupo EmpreZa and the institutions have worked along that time. For analysis, the documents collected include videos, photographs, official and administrative documents, and interviews. This study is based on some phenomenological concepts. It emphasizes the experimental character of the exhibition and the problems with the exhibition space, as well as the relations between people and aesthetic experience, images and visualities in exhibition. The term "Pandora's Box" is a reference to the prevalence of a permanent sensation of risk in the exhibition space, considering the nature of the visual experiences, the experimental character of the exhibition, against the hegemonic normative sets of the art system, and the relations of power in contemporary society. / Esta tese tem, como campo de investigação, a mostra de caráter experimental Eu Como Você, do Coletivo artístico Grupo EmpreZa, do qual faço parte, ocorrida no Museu de Arte do Rio (MAR), de maio a julho de 2014. A mostra estendeu-se para duas participações no Simpósio Calibán de Psicanálise em novembro de 2014 e outubro de 2015. O trabalho do Grupo EmpreZa tem como ancoradouro a performance, o corpo e seus limites. Este trabalho procurou investigar como experiências estéticas desta natureza se comportam no espaço expositivo museal. Quais as possíveis conexões entre os indivíduos e as experiências estéticas? Para responder a estas perguntas, busquei ancorar-me nas relações entre as pessoas, o público, as imagens, visualidades e experiências estéticas, além dos modos de operações do Grupo EmpreZa e das instituições. Os materiais coletados durante a mostra, para análise, incluem vídeos, fotografias, documentos e entrevistas. Referenciais da fenomenologia orientam as discussões. O estudo enfatiza o caráter experimental da exposição e as problemáticas provocadas sobre o espaço expositivo, e ainda os modos de relações entre o público e a experiência estética, imagens e visualidades da exposição. O termo “Caixa de Pandora” é uma referência à prevalência de uma sensação contínua de risco no espaço expositivo no tocante à natureza das experiências visuais propiciadas, pelo caráter experimental da mostra, na contramão dos conjuntos normativos hegemônicos do sistema da arte, bem como dos regimes escópicos vigentes na sociedade contemporânea.

[EN] CURATORIAL FEMINIST PRACTICES IN THE SPANISH STATE (1993-2013). CULTURAL MANAGEMENT AS A PRODUCER OF GENDER IDENTITIES DISCOURSE This PhD thesis discuss on artistic practices and theoretical discourses of feminist art developed within the Spanish State since the late eighties to the present, focusing on how the exhibitions on gender issues have been building and structuring the feminist theoretical and visual discourse. This research comes with the intention to deepen in the specific context of the Spanish feminist art, which present certain differences with the European and North American ambit. We are interested in assessing how the theory and practice of foreign feminist art has greatly influenced its development and implementation, and in its turn, identify which have been the contributions of the Spanish feminist cultural production. In this purpose we have used the methodology of art history, cultural studies and feminist theory. Based on the peculiarities of the socio-political Spanish context where the essentialist trend, which revalues the female identity from the difference, coexists with the constructionist which understands gender as a socio-cultural construction, interspersed with the queer perspective, which claims other bodies and other non-regulatory sexualities, while reviewing the performing masquerade of femininity and masculinity. The first part treats the artistic strategies of international feminism and the main exhibitions abroad are reviewed. On the other hand an approach to the social, political and cultural context in the Spanish State in relation to gender issues, at the same time included a review of the evolution of the Spanish Feminist Movement. The second part focuses on exhibitions with gender issues within the Spanish state since the nineties, when they begin to arise from feminist positions. However, so-called 'women's exhibitions' proliferate at this time, developing with better or worse curatorial approach issues related to female artists. Therefore, we are also interested in assessing the potential relevance and impact of this type emerged as a tool of cultural policy in institutional feminism exhibitions. Finally, the third part reflects on the characteristics of the feminist cultural management, based on material previously analyzed, but also as a study case on my own feminist curatorial experience. All this subtracts that feminist cultural management is about visualizing artistic proposals that shows other ways of understanding gender identities and sexualities, besides the problems arising from the mechanisms of patriarchal oppression. This curatorial practice seeks to be plural and multidisciplinary, and on the other hand generating channels open for discussion to enrich the practice and thought from the feminisms. / [ES] RESUMEN TESIS EN CASTELLANO LAS PRÁCTICAS CURATORIALES FEMINISTAS EN EL ESTADO ESPAÑOL (1993-2013). LA GESTIÓN CULTURAL COMO PRODUCTORA DEL DISCURSO DE LAS IDENTIDADES DE GÉNERO Esta Tesis Doctoral surge de la intención de profundizar en el contexto específico del arte feminista español, que presenta ciertas diferencias con el ámbito europeo y estadounidense. Esta investigación se ocupa del arte y la teoría del arte feminista desarrollados en el ámbito del Estado Español desde finales de los ochenta hasta la actualidad, centrándose en cómo las exposiciones en torno a las cuestiones de género han ido construyendo y estructurando el discurso teórico y visual feminista. Se ha valorado cómo una exposición legitima un discurso artístico, tanto visual como teóricamente, e incluso cómo éste llega a institucionalizarse. Nos interesaba valorar cómo la teoría y práctica del arte feminista foráneo ha influido notablemente en su desarrollo e implantación, y a su vez, identificar cuáles han sido las aportaciones de la producción cultural feminista española al debate internacional. Es por ello que el objetivo fundamental de este estudio es contribuir a la (re)construcción de una genealogía feminista propia en relación a las artes visuales. Por lo tanto, en este análisis se han expuesto las diversas tendencias teóricas, críticas, historiográficas y estéticas de la producción cultural feminista realizada en el Estado Español. Debido a las singularidades socio-políticas de este contexto, conviven la tendencia esencialista, que revaloriza la identidad femenina -como si de un continuum cultural se tratase- junto con una línea construccionista, que entiende el género como una construcción socio-cultural, entreverada con la perspectiva queer, que revisa la sexualidad y las mascaradas performativas de la feminidad y de la masculinidad. La primera parte se ocupa de las estrategias artísticas de los feminismos a nivel internacional a modo de introducción al tema, así como se reseñan las principales exposiciones realizadas en el extranjero. Por otro lado se realiza una aproximación al contexto social, político y cultural del Estado Español en relación al arte vinculado a cuestiones de género, así como un recorrido por la evolución del movimiento feminista español. La segunda parte se centra en las exposiciones realizadas con temática de género en el Estado Español desde 1993, cuando comienzan a plantearse exposiciones verdaderamente feministas. No obstante, desde los noventa las denominadas 'exposiciones de mujeres' proliferan, desarrollando con mejor o peor criterio curatorial cuestiones relativas a mujeres artistas. Por lo tanto, también nos interesaba evaluar el posible interés y la repercusión de este tipo de exposiciones surgidas como una herramienta de la política cultural del feminismo institucional. Finalmente, en la tercera parte se ha reflexionado acerca de las particularidades propias de la gestión cultural feminista, en base al material previamente analizado, y también tomando como caso de estudio mi propia experiencia curatorial feminista. De todo ello se substrae que la gestión cultural feminista trata de visibilizar propuestas artísticas que muestran otros modos de entender las identidades de género y las sexualidades, así como las problemática derivadas de los mecanismos de opresión patriarcal. Esta práctica curatorial busca ser plural y multidisciplinar, además de generar canales abiertos de debate para el enriquecimiento de la práctica y del pensamiento feminista. / [CAT] LES PRÀCTIQUES CURATORIALS FEMINISTES A L'ESTAT ESPANYOL (1993-2013). LA GESTIÓ CULTURAL COM PRODUCTORA DEL DISCURS DE LES IDENTITATS DE GÈNERE. Aquesta Tesi Doctoral sorgeix de la intenció d'aprofundir en el context específic de l'art feminista espanyol, que presenta certes diferències amb l'àmbit europeu i nord-americà. Aquesta investigació s'ocupa de les pràctiques artístiques i dels discursos teòrics de l'art feminista desenrotllats en l'àmbit de l'Estat Espanyol des dels finals dels huitanta fins a l'actualitat, centrant-se en com les exposicions entorn de les qüestions de gènere han anat construint i estructurant el discurs teòric i visual feminista. S'ha valorat com una exposició legitima un discurs artístic, tant visualment com teòricament, i fins i tot com este arriba a institucionalitzar-se. Ens interessava valorar com la teoria i pràctica de l'art feminista fora d'Espanya ha influït notablement en el seu desenrotllament i implantació, i al mateix temps, identificar quins han sigut les aportacions de la producció cultural feminista espanyola al debat internacional. És per això que l'objectiu fonamental d'este estudi és contribuir a la reconstrucció d'una genealogia feminista pròpia en relació a les arts visuals. Per tant, per a realitzar aquesta tasca s'ha emprat la metodologia de la Història de l'Art, els Estudis Culturals i la Teoria Feminista. A causa de les singularitats sociopolítiques del context espanyol conviuen la tendència essencialista, que revalora la identitat femenina des de la diferència, junt amb una línia construccionista, que entén el gènere com una construcció sociocultural, lligada amb la perspectiva queer, que reivindica altres cossos i altres sexualitats no normatius, mentres revisa les mascarades performatives de la feminitat i de la masculinitat. La primera part s'ocupa de les estratègies artístiques dels feminismes a nivell internacional, a manera d'introducció al tema, i es ressenyen les principals exposicions realitzades en l'estranger, d'altra banda es realitza una aproximació al context social, polític i cultural de l'Estat Espanyol en relació a l'art vinculat a qüestions de gènere, al mateix temps que s'inclou un recorregut per l'evolució del moviment feminista espanyol. La segona part es basa en les exposicions realitzades amb temàtica de gènere en l'Estat Espanyol des de 1993, quan comencen a plantejar-se des de posicionaments verdaderament feministes. No obstant això, des dels noranta les denominades 'exposicions de dones' proliferen, desenrotllant amb millor o pitjor criteri curadorial qüestions relatives a les dones artistes. Per tant, també ens interessava avaluar el possible interès i la repercussió d'este tipus d'exposicions sorgides com una eina de la política cultural del feminisme institucional. Per concloure, en la tercera part s'ha reflexionat sobre les particularitats pròpies de la gestió cultural feminista, basant-se en el material prèviament analitzat, però també prenent com a cas d'estudi la meua pròpia experiència curadorial feminista. De tot això se sostrau que la gestió cultural feminista tracta de visibilitzar propostes artístiques que mostren altres maneres d'entendre les identitats de gènere i les sexualitats, així com les problemàtiques derivades dels mecanismes d'opressió patriarcal. Esta pràctica curadorial busca ser plural i multidisciplinar, a més de generar canals oberts de debat per a l'enriquiment de la praxi i el pensament des dels feminismes. / Caramés Sales, Á. (2016). Las prácticas curatoriales feministas en el Estado Español (1993-2013). La gestión cultural como productora del discurso de las identidades de género [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62863 / TESIS