Se ha elaborado un modelo general para la consolidación del suelo parcialmente saturado en condiciones unidimensionales. El modelo acopla los cambios de succión con la deformación volumétrica a través del concepto de superficie de estado. Adicionalmente, se ha propuesto una metodología de cálculo para evaluar los cambios de volumen y de presión de aire y de agua en un proceso de carga no drenada. El modelo se ha implementado utilizando la técnica de los elementos finitos y se ha aplicado a diversos casos de interés geotécnico: consolidación en un suelo no saturado, infiltración con hinchamiento o colapso, desarrollo de presión de hinchamiento en condiciones confinadas y construcción capa a capa de obras de tierra. Paralelamente, en el laboratorio se ha desarrollado una célula edométrica para realizar ensayos con succión controlada. Este equipo se ha utilizado para obtener las superficies de estado de un caolín comercial y para comprobar de forma experimental la validez del modelo numérico propuesto. Se ha obtenido un buen ajuste entre las medidas de laboratorio y las predicciones del modelo si se tienen en cuenta las deformaciones debidas a la fluencia del suelo. Este trabajo constituye una aportación en la tarea de desarrollar nuevos métodos de cálculo y técnicas de laboratorio que pueden ser de utilidad en situaciones en las que el flujo acoplado con la deformación en un medio no saturado sea relevante, tal como es el caso de terraplenes, presas de tierra , barreras de residuos, etc.

La 3,4-metilendioximetamfetamina (MDMA, èxtasi) és una droga de síntesi que es consumeix entre els joves de forma recreativa. S'ha postulat que la 3,4-dihidroximetamfetamina (HHMA), metabòlit que es forma a partir de l'O-demetilenació de la MDMA a través majoritàriament de l'isoenzim CYP2D6, podria tenir un paper important en el desenvolupament de la neurotoxicitat atribuïda a la MDMA. Així, un dels objectius de la tesi ha estat establir quin paper juga i quina importància té, des d'un punt de vista quantitatiu, aquest metabòlit HHMA en el metabolisme global de la MDMA in vivo. Per altra banda, el CYP2D6 és un enzim polimòrfic, i potencialment els subjectes metabolitzadors lents per aquesta acitivitat enzimàtica podrien tenir un risc més alt de patir toxicitat aguda. La MDMA es consumeix sovint concomitantment amb inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (SSRI). Alguns SSRI, com la paroxetina i la fluoxetina, són inhibidors del CYP2D6 i es pot preveure una interacció metabòlica entre aquests tipus de substàncies. Mitjançant un assaig clínic (aleatori, doble cec, creuat i controlat amb placebo) en humans, s'ha estudiat la rellevància de la inhibició de l'activitat del CYP2D6, la seva contribució en el metabolisme de la MDMA i els efectes farmacològics que resulten de la co-administració de la MDMA i la paroxetina.Han estat determinades les concentracions plasmàtiques i urinàries de la MDMA i dels metabòlits més importants de la MDMA, així com les concentracions plasmàtiques de paroxetina juntament amb el seu metabòlit principal.Dels resultats obtinguts, la tesi conclou que l'HHMA és un metabòlit rellevant en la disposició metabòlica de la MDMA. L'estudi d'interacció mostra que la MDMA veu reduït el seu metabolisme oxidatiu al voltant d'un 30% i que ambdós compostos mostren una interacció metabòlica. El CYP2D6 podria contribuir in vivo en l'O-demetilenació de la MDMA en un 30%. / 3,4-methylenedioxymethamphetamine (MDMA) is a synthetic amphetamine derivative misused among youths for recreational purposes. It has been postulated that 3,4-dihydroxymethamphetamine (HHMA), a metabolite resulting from the O-demethylenation of MDMA through CYP2D6 may play a role in the development of the neurotoxicity. Thus, one of the major aims of the thesis was to establish HHMA relevance, from a quantitative point of view, in MDMA metabolism. Moreover, CYP2D6 is a polymorphic enzyme and the participation of CYP2D6 in the oxidative metabolism of MDMA may suggest an increased risk for acute toxicity in poor metabolizers for this enzymatic activity. MDMA is sometimes consumed concomitantly with selective serotonin reuptake inhibitors (SSRI). Some SSRI are potent CYP2D6 inhibitors such as paroxetine or fluoxetine and a metabolic interaction between these drugs and MDMA could be expected. Thus, interaction studies of MDMA with SSRI may be an in vivo approach to evaluate the contribution of CYP2D6 on MDMA disposition and the effects of the co-administration of both compounds. The major objective was to assess the contribution of CYP2D6 to MDMA disposition using paroxetine as a metabolic probe inhibitor. It was carried out a clinical trial in humans. The study was randomized, double blind, crossover, and controlled with placebo. Plasma concentration-time profiles and urinary recoveries of MDMA and main metabolites including HHMA were obtained. Paroxetine and its main metabolite (hydroxy-methoxy-paroxetine) plasma concentrations were also determined. From the results obtained, it is conclude that HHMA is a relevant metabolite on MDMA disposition in humans. The interaction study shows a 30% reduction of MDMA metabolic disposition and both MDMA and paroxetine show a pharmacodynamic interaction. It is estimated that CYP2D6 may accounts for a 30% of MDMA O-demethylenation in humans.

Los hogares necesitan energía para satisfacer sus necesidades básicas, entre ellas, las de cocinar. Este estudio trata de comprender y explicar la relación entre los factores percibidos por los hogares y la intención de continuar el uso del gas natural. Esta tesis toma como base el Modelo de Aceptación Tecnológica (TAM, por sus siglas en inglés) y el Modelo de Expectación – Confirmación : Continuidad de uso (ECM), entre otros, y aspira a responder las preguntas de investigación “¿qué factores influyen en la intención de un hogar para continuar usando un sistema de gas natural después de su aceptación inicial?” y “¿de qué manera interactúan los factores que influyen en la intención de continuidad de uso del sistema de gas natural?”, lo cual es interesante porque permite relacionarlos con algunos factores que explican la calidad de vida de los hogares en relación al uso de una fuente energética. Para lograr este objetivo se ha desarrollado y validado un modelo que permite explicar la intención de continuar con el uso de un combustible en los hogares. Asimismo, se estudia la continuidad de uso porque los gobiernos y las empresas necesitan conocer si los hogares continuarán usando el combustible propuesto cuando pase el fenómeno de la novedad. Esta investigación adopta un método de investigación mixto, comenzando con un método cualitativo exploratorio a través de entrevistas semi-estructuradas, para luego usar encuestas cara a cara y probar las hipótesis planteadas. Se encontró que los factores que perciben los hogares que ya han adoptado el gas natural y que tienen la intención de continuar usándolo son: el nivel de precio percibido del gas natural; la facilidad de su uso y las condiciones de uso; la utilidad percibida al usarlo y la seguridad que proporciona el sistema; la contribución al cuidado del medioambiente; y la confirmación de las expectativas que tenían antes de usarlo. Este estudio permite entender los factores que propician y las barreras para la masificación del gas natural en los hogares. Asimismo, permite a los diseñadores de políticas energéticas contar con factores adicionales al precio y a la disponibilidad, que son los que comúnmente se utilizan para introducir un combustible, como por ejemplo, la seguridad, que harían más sostenible el modelo en el tiempo. / Les llars necessiten energia per satisfer les seves necessitats bàsiques, entre elles, les de cuinar. Aquest estudi tracta de comprendre i explicar la relació entre els factors percebuts per les llars i la intenció de continuar l'ús del gas natural. Aquesta tesi pren com a base el Model d'Acceptació Tecnològica (TAM, per les sigles en anglès) i el Model de Expectació - Confirmació : Continuïtat d'ús (ECM), entre d'altres, i aspira a respondre les preguntes d'investigació "quins factors influeixen en la intenció d'una llar per a continuar usant un sistema de gas natural després de la seva acceptació inicial? "i" ¿de quina manera interactuen els factors que influeixen en la intenció de continuïtat d'ús del sistema de gas natural? ", la qual cosa és interessant perquè permet relacionar-los amb alguns factors que expliquen la qualitat de vida de les llars en relació a l'ús d'una font energètica. Per aconseguir aquest objectiu s'ha desenvolupat i validat un model que permet explicar la intenció de continuar amb l'ús d'un combustible en les llars. Així mateix, s'estudia la continuïtat d'ús perquè els governs i les empreses necessiten conèixer si les llars continuaran usant el combustible proposat quan passi el fenomen de la novetat. Aquesta recerca pren un mètode d'investigació mixt, començant amb un mètode qualitatiu exploratori a través d'entrevistes semi-estructurades, per després usar enquestes cara a cara i provar les hipòtesis plantejades. Es va trobar que els factors que perceben les llars que ja han adoptat el gas natural i que tenen la intenció de continuar usant-ho són: el nivell de preu percebut del gas natural; la facilitat del seu ús i les condicions d'ús; la utilitat percebuda en usar-ho i la seguretat que proporciona el sistema; la contribució a la cura del medi ambient; i la confirmació de les expectatives que tenien abans d'usar-lo. Aquest estudi permet entendre els factors que propicien i les barreres per a la massificació del gas natural a les llars. Així mateix, permet als dissenyadors de polítiques energètiques comptar amb factors addicionals al preu i a la disponibilitat, que són els que s'acostumen a utilitzar per a introduir un combustible, com per exemple, la seguretat, que farien més sostenible el model en el temps. / Homes need energy in order to satisfy their basic needs, like cooking. This paper tries to understand and explain the relationship between home´s perceived factors and the intention for the natural gas usage continuance. This paper is based on the Technology Acceptance Model (TAM) and the Expectation – Confirmation Model: use continuance (ECM), among others and intends to solve research questions as “What are the involved acting factors in the home intention to continue using a natural gas system after its initial usage?”; as well as “How these factors interact and do have influence for a natural gas system continuance usage intention?” which it is interesting because it allows to relate them with factors that explain the home’s quality of life when using an energy source. To achieve this goal it has been developed and proved a model that leads to explain the home intention to continue using a fuel. As well, this usage continuance is being evaluated due to governments and enterprises need to know if homes will continue using a suggested fuel, when the initial novelty is gone. This study uses a mixed research method beginning with an exploratory qualitative method through semi-structured interviews and then applying a “face to face” survey to prove the initial hypothesis. It was found that factors perceived by homes that had already adopted the natural gas and have the intention to continue using it are: Perceived Price Level, Perceived Ease of Use, Facilitating Conditions, Perceived Usefulness, Perceived System Safety, Environment Consciousness and Confirmation of initial expectations. This study allows understanding the acting factors for a continuance use and its barriers for a natural gas widespread growth in homes. As well, it allows the Energy Policies Makers having additional tools different than price and availability which usually are the commonly ones considerated to introduce a fuel; for instance the Safety factor, which would achieve a more sustainable model along the time.

Resumen: En la práctica clínica odontológica encontramos rebordes alveolares altamente reabsorbidos. Un reborde alveolar adecuado es fundamental para el éxito de la rehabilitación implantosoportada. Los métodos de regeneración se han basado en los autoinjertos, pero su cantidad limitada y la morbilidad intrínseca a la técnica ha instigado la búsqueda de nuevos biomateriales, naturales o sintéticos. En este estudio a 60 días hemos analizado el comportamiento de varios materiales, por una lado el injerto de hueso autólogo, un xenoinjerto bovino (Endobon ®) y otro porcino (MP3®) y la hormona melatonina. El análisis se realizó a través de un estudio radiológico e histomorfomértrico. Los resultados del análisis estadístico mostraron un mejor comportamiento de la melatonina respecto al control y los xenoinjertos porcino y bovino, acelerando esta el proceso de la regeneración. Por lo tanto podemos concluir que la melatonina actúa como un agente biomimético, reduciendo la inflamación y favoreciendo la regeneración.

Les dificultats existents en l’administració de certs fàrmacs, que es tradueix en una considerable reducció de la seva eficàcia terapèutica, ha portat a l’exploració d’un nou camp en la recerca de fàrmacs, l’ús de polímers per a transportar fàrmacs. Aquests polímers es presenten com a vehicles transportadors que aporten protecció al fàrmac, evitant la seva degradació, i permeten la seva distribució dirigida fins la diana terapèutica, disminuint així els efectes secundaris. Una combinació adequada del polímer transportador amb el fàrmac, permet l’alliberament d’aquest en el teixit on ha de desenvolupar el seu efecte terapèutic. Tot i així, per tal de garantir l’èxit d’aquests sistemes de distribució de fàrmacs, aquests han de complir una sèrie de requisits pel que fa a la mida, càrrega superficial, composició, capacitat d’encapsular i d’alliberar un fàrmac, funcionalització i biocompatibilitat. En aquest treball, s’ha explorat la fabricació de diversos sistemes de distribució de fàrmacs per tal d’aportar coneixement sobre la modificació d’aquests polímers, que permetin obtenir plataformes de distribució de fàrmacs que reuneixi els requisits prèviament esmentats. Per una banda, s’ha obtingut un sistema termosensible i versàtil a través d’una estratègia de core-shell, que permet ajustar la seva mida i el seu comportament termosensible, com també la seva modificació superficial mitjançant un mètode fàcil i ràpid basat en una química clàssica. Per altra banda, la preparació de sistemes polimersòmics s’ha explorat per polimerització de tipus RAFT, és a dir, s’empra una química més sofisticada, que permet la síntesi de copolímers de multibloc amfifílics i auto-ensamblables, des de dos fins a cinc blocs, de manera controlada, obtenint polímers de pes molecular determinada amb distribucions de pes molecular molt estretes. De manera similar a l’anterior sistema, la modulació de la proporció entre blocs i del nombre de blocs permet el control de la mida de les nanoestructures formades i de la seva capacitat d’encapsular fàrmacs. Finalment, els sistemes polimersòmics desenvolupats s’han comparat amb un sistema de distribució de fàrmacs molt ben establert, com ara els liposomes, pel que fa a funcionalització, encapsulació i alliberament de fàrmacs, com a potencials sistemes de distribució de fàrmacs per al tractament de metàstasis de càncer de mama al cervell a través d’una estratègia de doble funcionalització, per tal d’avaluar la idoneïtat del sistema desenvolupat en aquest treball. / Las dificultades existentes en la administración de ciertos fármacos, que se traduce en una considerable reducción de su eficacia terapéutica, ha llevado a la exploración de un nuevo campo en el desarrollo de fármacos, el uso de polímeros como transportadores de estos. Estos polímeros se presentan como vehículos transportadores que aportan protección al fármaco, evitando así su degradación i permitiendo su distribución dirigida hasta la diana terapéutica, disminuyendo a su vez los efectos secundarios. Una combinación adecuada del polímero transportador con el fármaco, permite la liberación de este en el tejido dónde debe desarrollar su efecto terapéutico. Aun así, con tal de garantizar el éxito de estos sistemas de distribución de fármacos, estos deben cumplir una serie de requisitos por lo que respecta a tamaño, carga superficial, composición, capacidad de encapsular i liberar un fármaco, funcionalización i biocompatibilidad. En este trabajo, se ha explorado la fabricación de varios sistemas de distribución de fármacos con la finalidad de aportar conocimiento sobre la modificación de estos polímeros, que permitan obtener plataformas de distribución de fármacos que reúnan los requisitos previamente mencionados. Por un lado, se ha obtenido un sistema termosensible i versátil a través de una estrategia de core-shell, que permite ajustar su tamaño i su comportamiento termosensible, como también su modificación superficial mediante un método fácil i rápido basado en química clásica. Por otro lado, la preparación de sistemas polimersómicos se ha explorado mediante polimerización RAFT, es decir, utilizando una química más sofisticada, que permite la síntesis de copolímeros de multibloque amfifílicos i auto-ensamblables, desde dos a cinco bloques, de manera controlada, obteniendo polímeros de peso molecular determinado con distribución de peso molecular muy estrecha. De manera similar al anterior sistema, la modulación de la proporción entre bloques i del número de bloques permite el control del tamaño de las nanoestructuras formadas i de su capacidad de encapsular fármacos. Finalmente, los sistemas polimersómicos desarrollados se han comparado con un sistema de distribución de fármacos muy bien establecido, como son los liposomas, por lo que respecta a su funcionalización, encapsulación i liberación de fármacos, como potenciales sistemas de distribución de fármacos para el tratamiento de metástasis de cáncer de mama al cerebro a través de una estrategia de doble funcionalización, con tal de evaluar la idoneidad del sistema desarrollado en este trabajo. / The existing difficulties in the delivery of certain drugs, having a direct influence on their therapeutic efficiency, has lead to the exploration of a new field in pharmaceuticals, the use of polymers as drug carriers. Polymers are presented as carrier vehicles, which provide drug protection preventing its degradation and targeted delivery to the site of action diminishing side effects. An appropriate combination of the drug and the polymer allows the release of the drug in the tissue where it has to develop its therapeutic effect. However, in order to ensure the success of these drug delivery systems, they must fulfil a list of requirements according to size, surface charge, composition, drug loading capacity and release, targetability and biocompatibility. In this work, the fabrication of diverse drug delivery systems has been explored in order to provide know-how regarding polymers’ tunability to achieve delivery platforms that fulfil the aforementioned requirements. On one hand, a versatile thermo-responsive delivery system has been obtained trough a core-shell approach, allowing the tailoring of its size and thermosensitivity, while providing a simple and fast method to decorate its surface by means of classic chemistry. On the other hand, the preparation of polymersomic systems was explored by RAFT polymerization, a more sophisticated chemistry, which allowed the synthesis of self-assembling amphiphilic multiblock copolymers, ranging from diblock to pentablock, in a controlled manner, obtaining predetermined molecular weight polymers with narrow molecular weight distributions. Similarly to the previous system, the tunability of blocks ratio and number allowed the control over nanostructures size and loading capacity. Finally, polymersomes have been compared with a very well established delivery system, such as liposomes, in terms of targeting and drug loading and release, as potential drug delivery systems to breast cancer metastasis in the brain through a dual-targeting approach, in order to evaluate the suitability of the system developed in this work.

Se ha llevado a cabo un estudio con el fin de observar diferencias en el comportamiento de fluencia en caliente de los cobres refinados al fuego con una pureza de 99.9%, dicho estudio ha permitido proponer modelos para predecir la curva esfuerzo-deformación y para predecir el tamaño de grano recristalizado dinámicamente. Los cobres refinados al fuego con una pureza de 99.9% se caracterizan por tener una composición residual de varios otros elementos, en algunos casos hasta 1000ppm. En los cobres con por lo menos 99.9% de pureza que tengan pocos elementos residuales, las diferencias observadas durante la fluencia en caliente se atribuyen a las interacciones entre átomos disueltos y dislocaciones, específicamente las interacciones con oxígeno intersticial. En el cobre electrolítico, el cual contiene principalmente altos contenidos de oxigeno, las diferencias de fluencia se atribuyen a cantidades cada vez mayores de partículas de Cu2O. Este trabajo más bien demuestra que las diferencias de esfuerzo encontradas en cobres refinados al fuego con una pureza de 99.9% son debidas a la cantidad de oxígeno residual, el cual forma finos precipitados a temperaturas intermedias que refuerzan la matriz metálica. A pesar del bajo contenido en oxígeno en los cobres estudiados (26-62ppm) se han caracterizado precipitados de Cu2O y se han utilizado teorías del endurecimiento por precipitación que han indicado que los precipitados de Cu2O eran los responsables del incremento en resistencia. Las interacciones entre átomos de oxígeno y dislocaciones son poco probables que causen un retro esfuerzo adicional a temperaturas superiores a los 600º C, en donde se ha llevado a cabo este trabajo. Se han comprimido tres cobres con 26, 46 y 62ppm de oxígeno a unas velocidades de deformación de 0.3s-1, 0.1s-1, 0.03s-1, 0.01s-1, 0.003s-1 y 0.001s-1 y a unas temperaturas desde 600º C hasta 950º C en intervalos de 50º. En este trabajo se presenta evidencia de cómo bajos contenidos de oxígeno en cobres 99.9% puros pueden afectar el comportamiento esfuerzo-deformación y el tamaño de grano recristalizado dinámicamente.Además de haber encontrado el elemento y el mecanismo responsable del retro esfuerzo adicional también se presenta un algoritmo matemático para estudiar y predecir las oscilaciones de esfuerzo durante la recristalización dinámica de pico múltiple. Intentos anteriores utilizando Modelos Computarizados de Monte Carlo, Modelos de Autómatas Celulares o Modelos Matemáticos para la Recristalización Dinámica (DRX) no predicen las oscilaciones de esfuerzo de materiales reales y su tiempo de computo los hace inviables para procesos de simulación industrial. El nuevo Modelo de Avrami con Coseno Amortiguado para la DRX es capaz de predecir la transición de DRX de pico simple a DRX de pico múltiple. Además el nuevo modelo define el esfuerzo de estado estable sin tener que escoger un valor de una curva experimental que posiblemente no haya alcanzado un estado estable. Otra contribución del nuevo modelo es que demuestra que las oscilaciones son completamente predecibles en términos de la velocidad de deformación y la temperatura, una característica que antes se había dicho ser improbable. El nuevo modelo para la DRX junto con un modelo modificado de Voce-Kocks para la restauración dinámica han sido exitosamente implementados para predecir la fluencia en caliente.Adicionalmente a las anteriores contribuciones este trabajo también da a conocer la relación que tiene el tamaño de grano recristalizado con la temperatura y la velocidad de deformación. Se asume que los cobres 99.9% puros, como los estudiados, tenderán a un tamaño de grano de estado estable el cual cuando esté a temperatura ambiente determinará las propiedades mecánicas del producto forjado.

A partir dels anys 90, les alteracions cognitives de l'esquizofrènia han resultat de gran interès per la seva relació amb altres aspectes del funcionament general que posen en relleu el paper nuclear del dèficit cognitiu en aquest trastorn (Kraus i Keefe, 2007; Wykes i Reeder, 2005). Les alteracions de la memòria, la funció executiva i l'atenció han mostrat ser les més rellevants tant per la seva repercussió funcional com per la seva intensitat (Brazo i cols., 2002; Hoff i Kremen, 2003; Medalia i Lim, 2004; Penadés i cols., 1999; Reed i cols., 2002; Sharma i Antonova, 2003; Sponheim i cols., 2003; Wykes i Reeder, 2005; Zandio i cols., 2005). Arran d'aquestes troballes s'ha desenvolupat una eina de rehabilitació coneguda com a remediació cognitiva, que consisteix en un entrenament conductual per a millorar els processos cognitius d'atenció, memòria, funció executiva, cognició social i metacognició (Wykes i cols., 2011). Té com a objectius millorar el funcionament cognitiu de les persones amb esquizofrènia i aconseguir que aquestes millores es traslladin a una major competència en la resolució de problemes quotidians (Medalia i Freilich, 2008). Diversos estudis han trobat que la millora de la funció executiva mitjançant procediments de remediació cognitiva està fortament associada a la millora de l'autonomia personal i del funcionament en la comunitat (Green, 1996; Reeder i cols., 2006; Penadés i cols., 2006 ; Wykes i cols., 2007b; Wykes i Huddy, 2009, Wykes i cols. 2011). Els resultats obtinguts en revisions i metanàlisis han indicat millores consistents en un ampli rang de funcions cognitives, en els símptomes i en el funcionament en la comunitat (Lindenmayer i cols., 2008; McGurk i cols., 2007; Twamley i cols., 2003; Wykes i cols., 2011). En el marc de la Unitat de Recerca i Desenvolupament del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat), es va desenvolupar un programa propi de remediació cognitiva i es va dur a terme l'estudi de la seva eficàcia. El programa REPYFLEC és un entrenament de remediació cognitiva en format de paper i llapis, que es realitza en grup (4-6 participants) i es porta a terme dos dies a la setmana durant 4 mesos (32 sessions). Els continguts que es treballen es divideixen en dues àrees principals: Resolució de Problemes i Flexibilitat Cognitiva, i es realitzen 16 sessions de cadascuna. L'objectiu d'aquest tractament és intervenir en les funcions cognitives superiors que estan afectades en l'esquizofrènia, com són la funció executiva i la metacognició. Amb l’objectiu d’avaluar l’entrenament Repyflec es va realitzar un assaig clínic controlat i aleatoritzat, de doble cegament i en comparació a un grup control actiu que realitzava 32 sessions d’un grup d’oci sense objectius específics. Als resultats s'ha trobat que el Repyflec ha produït un canvi superior i estadísticament significatiu a favor del grup experimental en variables cognitives i socials. Més concretament, al post tractament s'han trobat millores a favor del Repyflec en la funció executiva, en les àrees de cura personal, relacions socials -contacte social i en l'ocupació. Els resultats obtinguts al seguiment mostren que les millores en la funció executiva i en el funcionament social es mantenen 6 mesos després d'haver finalitzat el tractament. Així mateix, el Repyflec apunta a influir en la millora d’algunes variables simptomatològiques. El Repyflec és una intervenció de grup, multifunció i restitutiva, que aconsegueix canvis superiors i estadísticament significatius en el funcionament executiu i social de pacients ambulatoris amb esquizofrènia. La intervenció en la funció executiva s'ha mostrat associada a guanys en les àrees de funcionament psicosocial. / "REPYFLEC cognitive remediation group training in schizophrenia. Randomised controlled tria"l TEXT: BACKGROUND: Cognitive difficulties are well known in people with a diagnosis of schizophrenia and are associated with poor long-term functioning. Cognitive remediation trainings are developed to treat cognitive problems that affect functioning. Current international studies about cognitive remediation obtain improvements in cognitive and social functioning and in some psychiatric symptoms. AIMS: To evaluate the efficacy of a cognitive remediation group training program, namely Problem Solving and Cognitive Flexibility training, addressed to improve psicosocial functioning of patients with schizophrenia. METHOD: Participants with a diagnosis of schizophrenia or schizoaffective disorder (n=52) were randomized to 32 -twice a week- group sessions of REPYFLEC training, or to 32 -twice a week- group sessions of activities without specific objectives and focused to leisure. Social functioning, psychiatric symptoms and Theory of Mind (ToM) were measured at weeks 0, 8, 16 and 40. Cognitive function was measured at weeks 0, 16 and 40. Mixed Models were used to estimate statistical differences. RESULTS: Patients in the cognitive remediation training group demonstrated significantly improvements on executive function, social functioning and negative symptoms at post-treatment compared to patients in the control group. At 6 month follow-up assessment, significant improvements in executive function and social functioning remained. CONCLUSIONS: REPYFLEC cognitive training is associated with significant improvements on executive function, social functioning and specific symptoms in outpatients with schizophrenia.

The use of hair and oral fluid for drugs of abuse testing has increased over the last years. For this reason, the assurance that results provided using these matrices are reliable and error-free is needed. The objective of this thesis is to develop tools to assess the quality of results provided by laboratories analysing drugs of abuse in hair and in oral fluid and to evaluate the effect on the quality of results of different actions carried out. For this reason, intercomparison exercises have been organized and some studies have been performed to develop appropriate quality control materials. Regarding the analysis of drugs of abuse in hair, nine different intercomparison exercises have been organized. The evaluation of qualitative and quantitative results reported by laboratories together with the study of the methodology used, has led to know the quality of the results, to identify the sources of error and to know the corrective actions that should be developed. Concerning the quality control material, these exercises have enabled to know the influence on the results of the type of hair used to perform the analysis. Concerning the analysis of drugs of abuse in oral fluid, a method has been developed to identify and quantify 6-monoacetyl morphine, morphine, codeine, cocaine and benzoylecgonine in oral fluid samples. On the other hand, stability studies of the main drugs of abuse in oral fluid have been done to establish the optimal preparation, transport and storage conditions, and finally, two intercomparison exercises have been conducted to know the performance of analytical laboratories when analysing drugs of abuse in oral fluid and to know the stability of some drugs of abuse in two commercial collection devices. / La creixent utilització del cabell i del fluid oral per a l’anàlisi de drogues d’abús, ha portat a la necessitat d’assegurar que els resultats obtinguts utilitzant aquestes matrius són fiables i lliures d’error. L’objectiu d’aquesta tesi és desenvolupar eines que permetin avaluar la qualitat dels resultats dels laboratoris que analitzen drogues d’abús en cabell i en fluid oral i avaluar l’efecte de diferents accions sobre la qualitat final dels resultats. Per això s’han organitzat exercicis interlaboratori i s’han realitzat estudis per desenvolupar material d’assaig adequat. Pel que fa a l’anàlisi de drogues d’abús en cabell, s’han realitzat nou exercicis interlaboratori. A través de l’avaluació dels resultats qualitatius i quantitatius informats pels laboratoris i mitjançant l’estudi de la metodologia emprada, ha estat possible conèixer la qualitat dels resultats obtinguts, detectar les fonts d’error i conèixer quines mesures correctives caldria desenvolupar. Pel que fa al material d’assaig, aquests exercicis han permès conèixer la influència que té, en els resultats, el tipus de cabell del qual es parteix per realitzar l’anàlisi. Pel que fa a l’anàlisi de drogues d’abús en fluid oral, s’ha desenvolupat i validat un mètode analític que ha permès identificar i quantificar 6-monoacetil morfina, morfina, codeïna, cocaïna i benzoïlecgonina en mostres de fluid oral. Per altra banda, s’han realitzat estudis d’estabilitat de les principals drogues en fluid oral que han permès establir les condicions òptimes de preparació, transport i conservació del material d’assaig i, per últim, s’han realitzat dos exercicis interlaboratori que han permès conèixer la qualitat dels resultats analítics obtinguts pels laboratoris i també l’estabilitat de les drogues en dos dispositius de recollida comercials.

We have investigated genetic variation in microRNA-mediated regulation as a susceptibility factor for anxiety disorders following two different approaches. We first studied two isoforms of the candidate gene NTRK3 by re-sequencing its different 3'UTRs in patients with Panic (PD) and Obsessive Compulsive disorders (OCD) as well as controls. Two rare variants that altered microRNA-mediated regulation were identified in PD. Conversely, association of a common SNP with OCD hoarding subtype was found. Moreover, we have also studied a possible involvement of microRNAs in anxiety disorders. Consequently, we have analysed the genomic organisation and genetic variation of miRNA-containing regions to construct a panel of SNPs for association analysis. Case-control studies revealed several associations. However, it is worth remarking the associations of miR-22 and miR-488 with PD; two microRNAs for which functional assays and transcriptome analysis after microRNA overexpression showed significant repression of a subset of genes involved in physiological pathways linked to PD development. / Hem investigat la variació genètica a la regulació mediada per microRNAs com a factors de susceptibilitat pels trastorns d'ansietat seguint dues aproximacions diferents. Primer vam estudiar dues isoformes del gen candidat NTRK3 mitjançant la reseqüenciació dels seus diferents 3'UTRs a pacients de pànic (TP), a pacients amb trastorn obsessiu compulsiu (TOC) i a controls. Dues variants rares que alteren la regulació mediada per microRNAs foren identificades per TP. D'altra banda, es trobà associació d'un SNP comú amb el subtipus acumulador de TOC. A més, també hem estudiat la possible implicació dels microRNAs als trastorns d'ansietat. Conseqüentment, hem analitzat l'organització genòmica i la variació genètica a regions que contenen microRNAs per construir un panell d'SNPs per fer anàlisis d'associació. Els estudis cas-control van revelar algunes associacions. Tanmateix, val la pena destacar les associacions del miR-22 i el miR-488 amb TP; dos microRNAs pels quals assajos funcionals i anàlisis de transcriptoma després de la seva sobreexpressió han mostrat una repressió significativa d'un grup de gens implicats en vies fisiològiques lligades al desenvolupament del TP.