The subjekt of the project is the building of a new secondary school in Barcelona, the place, which is typical with his regular piles designed by architekt Cerda. I projected the building with the respect of the shape of site. My tendency was to not only make a educational building for students, but also the cultural and social centre for local inhabitants. The site is conceived as a small city, which invites passers-by to a visit. The pleasant scale factor stayed on.

Texte remanié de: Tesis doctoral--University of Barcelona. / Textes en catalan avec une préface en anglais et des annexes en latin. Bibliogr. p. 643-650.

Proefschrift Universiteit van Amsterdam. / Met lit.opg. - Met samenvatting in het Nederlands.

The concept of design of secondary school in Barcelona responds to an existing build - up area, topography, to what was here, but sthe school system is different. The diversity of the environment I translate into surrounding of school, in every corner is taking place a different activity, a different movement.

Esta tesis estudia las alteraciones de la vida urbana en la calle d'en Robador del barrio del Raval de Barcelona como consecuencia de las intervenciones urbanísticas que allí se han producido en los últimos veinte años. Las incisiones urbanísticas en el Raval han comportado destrucción de patrimonio arquitectónico, habitacional y cultural de gran valor. Asimismo, han generado expulsiones de población, y en cierta medida y en ciertas zonas, su substitución por otra de mayor capacidad de dispendio. Se ha realizado un rastreo histórico sobre el Raval poniendo énfasis en las sucesivas culturas de control aplicadas allí sobre una población caracterizada por un elevado componente obrero y descapitalizado. Esto es complementado por una etnografía crítica de la calle citada -llevada a cabo entre los años 2010 y 2012, que ofrece una actualización de la perspectiva con el fin de establecer las persistencias y recurrencias que los sucesivos gobernantes han ensayado en lo que han sido hasta hoy los “bajos fondos” de la ciudad, el mítico “Barrio Chino”. / This thesis explores changes of urban life on d'en Robador street on the Raval district of Barcelona as a result of urban interventions that have occurred there in the past twenty years. The urbanistic incisions in the Raval had destroyed urban heritage, architectural, residential and cultural valuable assets. Furthermore, they resulted in population expulsions, and -to some extent, and in certain areas- its replacement by people of greater income. Historical tracking on Raval neighbourhood has been made, emphasizing the observation on successive control cultures applied there over an impoverished population with a marked working class profile. This is complemented by a critical ethnography performed between 2010 and 2012 in the above-named street that brings that perspective up to date to establish the persistence and recurrence in the successive governments action on what has been up to today the "underworld" of the city, the mythical "Chinatown".

Aquesta investigació analitza una de les etapes oblidades de la història contemporània de Barcelona, el Trienni Liberal 1820-1823, i ho fa des d'una perspectiva política i social. La recerca ha pretès reconstruir les elits polítiques liberals a partir de l'estudi de múltiples centres de sociabilitat: electoral, institucional, política, educativa, cultural i de les organitzacions i organismes revolucionaris. La confrontació de les diverses llistes de membres d'aquells centres, ha permès identificar els quatre cents ciutadans que bastiren el moviment liberal exaltat. La investigació ha concentrat la seva mirada en les pràctiques i discursos polítics que definiren la identitat política del moviment exaltat. La recerca ha posat de manifest com aquell moviment polític substituí les elits moderades en les institucions barcelonines i catalanes, a partir de la tardor de 1822. Els exaltats es feren amb el poder mobilitzant als ciutadans de Barcelona mitjançant la seva apel·lació a l'exercici directe de la sobirania política. El liberalisme revolucionari havia desplaçat la legitimitat política de les institucions al carrer. Per primera vegada, una investigació s'ocupa de manera monogràfica de la història política del Trienni a Barcelona, posant-la en relació amb la dinàmica catalana ja analitzada i amb els debats a Corts. La recerca sobre el liberalisme revolucionari s'ha elaborat a partir de l'estudi de quatre àmbits diferenciats: les pràctiques polítiques revolucionàries; el naixement de noves formes de sociabilitat política; la formació d'un discurs polític que ajudés a sedimentar les noves pràctiques; i una nova cultura constitucional que permetria comprendre de quina manera els ciutadans interpretaren la Constitució de 1812. L'anàlisi de la recepció d'aquestes exegesis ha ajudat a entendre quins foren elements que s'empraren per dotar de significat a la Constitució. La cultura constitucional del Trienni a Barcelona tingué fou distinta de la cultura constitucional que s'havia forjat durant el moment de la seva promulgació de la Constitució, el 19 de març de 1812 a Cadis. / This investigation takes care of one of the stages forgotten the contemporary history of Barcelona, Liberal Triennium 18120-1823, from social a political perspective. The reconstruction of elites political liberal has been based on the study of the multiple centers of sociability: electoral, institutional, political, educative and the revolutionary organs. The comparison of the lists of citizens who participated in these centers of sociability, has given like result the identification of four hundred citizens who grouped themselves to the surroundings of the raised liberal movement. The study of its practices and political speeches has formed the identity of this political movement. The investigation has put of relief like the partners of the "tertúlia patriòtica de Lacy", political center of the "exaltados" (radical liberalism) movement, gradually replaced elites political moderate in the Barcelonan and Catalan institutions, as of the autumn of 1822.The "exaltados" occupied the institutions mobilizing to the citizens by means of the vindication to the free exercise of the sovereignty. The liberal revolutionaries were able to move the political legitimacy of the institutions to the street, resorting to a political speech based on the necessity to save the nation of the internal and external enemies. The study of revolutionary liberalism is boarded from four different spaces: the revolutionary political practices; the birth of new forms of political sociability; the formation of a political speech that legitimizes the new customs of the policy; and a new constitutional culture based on the analysis of the reception and the interpretation that the citizens of Barcelona gave the Constitution of 1812. The comparison of the constitutional culture of the Barcelonan Triennium, with which it was forged in Cadiz, during the moment of the promulgation of the Constitution, testifies the interpretative multiplicity of the Spanish Constitution of 1812.Key words: Barcelona, Liberalism, Revolution

Thesis (Ph. D.)--University of Missouri-Columbia, 2003. / Typescript. Vita. Includes bibliographical references (leaves 203-213). Also available on the Internet.

Thesis (Ph. D.)--University of Missouri-Columbia, 2003. / Typescript. Vita. Includes bibliographical references (leaves 203-213). Also available on the Internet.

Denna uppsats är slutprodukten av vår fallstudie av Barcelona. Studien innehåller upplevelser, observationer, intervjuer och framförallt intressanta möten och spontana diskussioner med representanter för turistnäringen, andra turister, samt lokalbefolkning. Barcelona är speciell på det sätt att staden har en rik kultur som är en förutsättning för dess turismnäring och kan därmed beskrivas som en kulturdestination. Genom att beskriva de viktigaste kulturella attributen för Barcelona vill vi reda ut begreppet kulturturism som är ett mångfacetterat begrepp. Det är kring detta resonemang vi har utvecklat vår huvudfråga. Fortsatt i vår studie har vi valt att ta upp och diskutera kring begrepp såsom globalisering, autenticitet och massturism. En värld i globalisering innebär en ständig förändring av samhällen och kulturer. Människor har en möjlighet att förflytta sig i massor och platser konsumeras i en allt högre grad. Strömmar av turister kommer till Barcelona för att uppleva staden och dess kultur. Genom att ifrågasätta kulturturism för vi en diskussion om balansen mellan det kommersiella och genuina med utgångspunkt i Barcelona.

Thesis (doctoral)--Université de Paris X-Nanterre, U.F.R. Langues, 1998. / Includes bibliographical references (p. 386-408).