Thesis (Ph. D.)--University of Oregon, 2005. / Typescript. Includes vita and abstract. Includes bibliographical references (leaves 222-239). Also available for download via the World Wide Web; free to University of Oregon users.

<p>Denna uppsats är slutprodukten av vår fallstudie av Barcelona. Studien innehåller upplevelser, observationer, intervjuer och framförallt intressanta möten och spontana diskussioner med representanter för turistnäringen, andra turister, samt lokalbefolkning. Barcelona är speciell på det sätt att staden har en rik kultur som är en förutsättning för dess turismnäring och kan därmed beskrivas som en kulturdestination. Genom att beskriva de viktigaste kulturella attributen för Barcelona vill vi reda ut begreppet kulturturism som är ett mångfacetterat begrepp. Det är kring detta resonemang vi har utvecklat vår huvudfråga. Fortsatt i vår studie har vi valt att ta upp och diskutera kring begrepp såsom globalisering, autenticitet och massturism. En värld i globalisering innebär en ständig förändring av samhällen och kulturer. Människor har en möjlighet att förflytta sig i massor och platser konsumeras i en allt högre grad. Strömmar av turister kommer till Barcelona för att uppleva staden och dess kultur. Genom att ifrågasätta kulturturism för vi en diskussion om balansen mellan det kommersiella och genuina med utgångspunkt i Barcelona.</p>

El presente trabajo tesis tiene como objetivo mostrar los procesos de: Inicio, planificación, ejecución, monitoreo y control y cierre de los entregables de gestión y construcción dentro del proyecto inmobiliario, Edificio Barcelona 209. El esquema de desarrollo de la tesis se ejecutará en cinco capítulos en los que se pasa por todas los procesos la Guía del PMBOK 5ª edición, partiendo de la configuración del Caso de negocio del proyecto desde el marco referencial de la empresa; marco conceptual en el que se exponen las bases que rigen la dirección de proyectos basada en la Guía del PMBOK 5ª edición; identificando la documentación en los grupos de proceso de: inicio, planificación, ejecución control y cierre y por último se cierra con las conclusiones y recomendaciones. Esta tesis servirá de guía para los proyectos de la empresa aumentando los activos de procesos de la organización. / Tesis

Four-and eight-year high school located in the heart of the Spanish city of Barcelona in place very easily accessible by public transport. Gymnasium is a direct result of an important transportation and cultural center of the city-Barcelona Diagonal, which turns on and binds both locally as well as conceptually and opens up to her room entrance and public inner courtyard. Expanding with new housing with the use of administrative costs in the current competition industriánímu character with a lot of production facilities and produces at a certain tension. Construction of a new high school significantly affects the position and will do so within the industrial district of the new feature. Whole quarter is undergoing rehabilitation and new construction of school it will enhance significantly. Architectural design Building footprint follows the historic buildings in the plan, "Cerda, trying to respond to the chaos inside the blocks and expanding modern world and shape it as clean and simple. Just as individual blocks form a mosaic plan Cerda and school as a whole offers a range of activities with a rich structure inside and works on similar principles. Relationship "and the whole" liberation shape and emphasis on the strength of a material without impairing the continuity of the whole city is a concept on which this project is based

No description available.

L'objectiu principal d'aquest treball s'estableix en l'intent de definir, pel cas de Barcelona, el paper que les imatges de la ciutat juguen en relació a les seves transformacions. Aquest objectiu global es desglossa, de fet, en tres subobjectius:a) establir el procés de producció de les imatges: qui produeix què i per a qui, quins mitjans i canals són els utilitzats.b) analitzar el contingut de les imatges en relació als objectius de les polítiquesurbanes, destriant-ne els missatges, explícits o no, i,c) abordar el consum o, en termes de marketing, l' 'efectivitat' de les imatges produides, ja que no existeix una correspondència automàtica entre els missatges tal com son emesos i tal com són debuts. Aquest tercer subobjectiu es deIxat explícitament fora de l'abast d'aquest treballja que no es pretén arribar a una valoració sistemàtica de les imatges produïdes, sinó contribuir a desvetllar els mecamsmes a través dels quals aquestes imatges son concebudes, produïdes i distribuïdes en un context concret de reestructuració de la ciutat.Es tracta, doncs, d'abordar un tema complex com és el de les transformacions urbanes recents des d'un punt de vista parcial, la producció d'imatge, que aqul s'ha situat en el centre del punt de mira de la mateixa manera, es sosté que l'anàlisi de les imatges de la ciutat pren especial rellevància quan es posa al servei de l'estudi dels processos de reestructuració urbana. Establir la relaci entre ambdós enfocs mantenint la doble direcció de l'anàlisi és, potser, el principal repte que afronta aquest treball.RESUMEN:Los procesos de reestructuración urbana de los dos últimos decenios han comportado nuevas maneras de gestionar y de planificar la ciudad hasta el punto que se afirma la existencia de una nueva política urbana, definida por el énfasis en el corto plazo, en su orientación a la demanda más que a la oferta y en la creciente participación privada. En Barcelona, este proceso de adaptación a la nueva situación ha sido liderado en buena medida por el gobierno municipal que ha apoyado su política urbana en una amplia producción de imágenes de la ciudad, que han ido dirigidas tanto a la obtención de un indispensable consenso social en torno de un modelo de ciudad como al reforzamiento de la proyección de una imagen atractiva para los potenciales consumidores.Se han analizado, para el caso de Barcelona, las imágenes de la ciudad producidas fundamentalmente por las instancias públicas -aunque también se ha concedido algún lugar a los agentes privados, especialmente a la prensa diaria- a través de dos grandes temas. En primer lugar, la producción de una imagen de ciudad revitalizada, una condición indispensable para el buen funcionamiento de cualquier otra imagen parcial. En segundo lugar, se ha analizado la producción de imágenes específicas siguiendo las principales líneas de la política urbana contenidas en los planes estratégicos de Barcelona: la internacionalización, las infraestructuras y la calidad de vida, y los "productos" Barcelona.

Zugl.: Berlin, Humboldt-Univ., Diss.

Cities plan to revitalize sustainable transportation, with a key emphasis on cycling. However, cities need to provide safe environments for cyclists through better infrastru.cture design. education programs, or other interventions to increase cycling nwnbers, as safety concerns greatly discourage people from cycling. Thus, cities' strategies aim to protect and improve the safety ofthose who cycle. Here, cycling research con1ributes to understanding cycling and what factors related to the individua4 the bicycle, and the surrounding environm.ent, in.fluence the risk. cyclists face. Objective cycling safety goals are to i) decrease the outcome severity of accidents involving cyclists and ii) decrease the overall nwnber of accidents. lt is often based on accident records or police reports, yet most incidents are often not reported. Nevertheless, accident statistics are vital because they allow for factors such as demographic data and built environment tobe analyzed to understand cyclists' risk. ofbeing involved or injured in an accident. There is a worldwide need for more data about cycling accidents, their context, and the built environm.ent's influence. Hence complete datasets are required. We mak:e use of CYCLANDS - a collection of 30 datasets comprising 1.58M cycling accident records - to explore how other data and analysis can complement accident records. Thus, a subset of CYCLANDS was augmented to analyze circulation spaces around accident locations. We hope this takes a step in that direction, fostering the mix of authoritative and volunteered data and providing a more complete data set.

Aquesta tesi doctoral tracta de forma específica els programes decoratius amb motius vegetals en tipologies arquitectòniques de caràcter públic destinades al lleure en la ciutat de Barcelona. Cronològicament, la investigació es situa en el període del modernisme, comprès entre finals del segle XIX i començaments del XX. La recerca estableix un marc comparatiu amb París, la capital cultural i artística europea per excel•lència en què Barcelona pretenia veure’s reflectida. Es tracta d’un estudi amb caràcter interdisciplinari que interrelaciona art ornamental i botànica. En el context de la Barcelona de la segona meitat del segle XIX es van anar desenvolupant determinades activitats relacionades amb les plantes i les flors: la Festa de l’arbre i les batalles de flors, a més d’altres festivitats efímeres. També un grup d’especialistes formaren la Societat Catalana d’Horticultura, tot emmirallant-se en el precedent francès de la Société Nationale d’Horticulture de France de París. Aquest tipus d’entitats desenvoluparen exposicions i concursos de plantes i flors, que més enllà de l’exhibició botànica, també van difondre l’art floral, tot incentivant la creació i l’exposició d’obres artístiques de temàtica vegetal. D’altra banda, l’ensenyament amb flors estava present des dels orígens a l’Escola de Llotja. Si en el segle XVIII les classes amb flors anaven enfocades a les composicions d’indianes, a partir de mitjans del segle XIX va evolucionar cap a la formació d’artistes ornamentals per al disseny de les arts aplicades i industrials, en què s’utilitzaven les flors naturals com a material docent. Entre els recursos de creació que disposaven els artífexs del modernisme per a la configuració dels programes decoratius, obtenen una rellevant importància els mètodes d’aplicació ornamental perquè ofereixen amplis repertoris d’il•lustracions de plantes i flors. Les arquitectures de l’oci en l’època del modernisme responen a sis tipologies arquitectòniques, com són els establiments per al menjar i el beure, les fondes i els hotels, els teatres, els espais de l’espectacle, els cinemes i els espais esportius. A partir d’aquests espais, s’ha configurant un mapa de l’oci de la Barcelona del 1900 en què s’estableixen tres nuclis: Ciutat Vella, Eixample i Paral•lel. Hi ha dos esdeveniments de l’arquitectura de l’oci que es presenten com a freqüents al llarg del modernisme, com són les noves construccions i paral•lelament les reformes d’espais predecessors. L’ornamentació de les arquitectures era signe de distinció i un reclam del bon gust per a captar a la clientela. Per aquest motiu, els propietaris competien per aconseguir els millors conjunts artístics del moment, contractant a arquitectes-decoradors, projectistes i artesans col•laboradors destacats de la fi-de-segle. Els programes decoratius amb ornamentació vegetal de les arquitectures de l’oci responen a dues clares tendències, per una banda el historicisme i l’eclecticisme i per l’altra el naturalisme-simbolisme versus Art Nouveau. La segona és la que obté una major rellevància. Els programes decoratius es confeccionen en funció de la confluència dels motius vegetals, aquests es poden fer més extensius quan la flora esdevé l’eix vertebrador o concentrats a partir de la distribució unitària i el detallisme. Quan la flora és l’ornament central pot arribar a la seva concepció de màxima esplendor, tot adoptant la forma estructural amb la simbiosi organicista a partir de simulacions d’arbres o la metamorfosi de les plomes de paó en tiges de fulles i flors. És en aquest punt quan l’ornamentació vol esdevenir natura en un sentit orgànic arquitectònic i escultòric quan es produeix una unitat com a resultat de la síntesis que proporcionava el significat simbòlic. Així mateix, hem identificat un conjunt de plantes i flors que formen part del mateix fenomen, representatiu i simbòlic. / This doctoral thesis deals specifically with the decorative programs containing vegetal motifs used in architectural typologies of public nature destined to leisure time in the city of Barcelona. The research is set chronologically in the period of Catalan modernism, which spans from the end of the 19th century to the beginning of the 20th. It lays down a comparative framework with Paris, the European cultural and artistic capital par excellence, in which Barcelona intended to be reflected. It is a research with an interdisciplinary character that interrelates ornamental art with botany. Within the context of Barcelona in the second half of the 19th century, activities related to plants were developed: the Tree Festival, flower battles and other ephemeral festivities. Looking at the French precedent of la Société Nationale d’Horticulture de France in Paris, a group of specialists founded la Societat Catalana d’Horticultura. On the other hand, from the mid-nineteenth century on, natural flowers were used in l’Escola de Llotja (Llotja School) as teaching material. The methods of ornamental application were another resource that the modernism architects had in order to configure the decorative programs. Leisure time architectures in the modernism time respond to six architectural typologies: establishments to eat and drink, boarding houses and hotels, theatres, entertainment spaces, cinemas and sport spaces. Taking these spaces as a starting point, a map from the leisure time of Barcelona in 1900 has been configured. It establishes three centres: Ciutat Vella, Eixample and Paral•lel. The decorative programs containing vegetal ornamentation used in the leisure time architectures reflect two tendencies: historicism-eclecticism and naturalism- symbolism versus Art Nouveau. When flora becomes the central ornament it can reach its conception of maximum magnificence taking the structural form by means of tree simulations or by the metamorphosis of peacock’s feathers into leaves and flowers’ stems. It is at this point when the ornamentation wants to become nature in an organic, architectural and sculptural sense, causing an ensemble as a result of the synthesis provided by the symbolic meaning. We have also identified a collection of plants from the ornamental programs.

La recerca que presentem a continuació té dos objectius. Per una banda estudiar de manera monogràfica la marqueteria artística i posar-la en valor com element decoratiu d’interiors, tant a nivell privat com públic, tant per a art civil com religiós. Per altra banda estudiar les relacions de col•laboració d’aquest ofici artesà amb l’art i la indústria. La documentació del taller J. Sagarra de Barcelona ha servit als propòsits d’aquesta recerca perquè a permès reconstruir la seva història, de la qual hem escollit un fragment per a la realització de l’estudi. En començar aquest treball el taller encara estava en actiu, el que va facilitar un bon coneixement de l’ofici perquè va ser possible treballar amb l’assessorament de Fernando Sagarra, l’últim mestre d’aquest obrador, i veure en funcionament un dels últims tallers d’aquesta especialitat artesana (1870-2003). El taller de J. Sagarra ha estat molt significatiu en aquest ofici a Barcelona, per la seva continuïtat, per ser un referent per a altres professionals i també perquè molts marqueters hi havien aprés l’ofici. Aquest treball s’estructura en sis parts. En la primera part exposem els objectius de la recerca, la metodologia a seguir i les fonts primàries i secundaries de l’estudi. En la segona part fem un recorregut per la història del taller de marqueteria de J. Sagarra que serveix de introducció per a la recerca (1833-2003). En la tercera part estudiem el paper que va tenir el FAD com a centre de promoció de les arts i la decoració d’interiors, les seves seccions i les exposicions que organitzava o promovia. En la quarta part l’objecte d’estudi és la renovació de l’art sacre que es va iniciar en el I Congrés Litúrgic de Montserrat l’any 1915, però que va arribar a consolidar-se a partir de la Guerra Civil, a causa de la reconstrucció d’esglésies que es va produir i del clima de devoció religiosa imperant. En la cinquena part estudiem l’origen i l’evolució de la marqueteria, els processos de producció i l’obra de diferents projectistes: Antoni Calonge, Enric Cluselles, Ramon Marsiñac, Mir i Mora i Llucià Navarro. Aquests artistes van col•laborar amb el taller projectant marqueteries durant gairebé tot el període i com que alternaven aquesta feina amb altres disciplines artístiques, hem estudiat quines eren les seves tendències estètiques i les activitats que portaven a terme paral•lelament. Hem dedicat bona part del treball a l’estudi dels calcs dels projectes (Annex 3.1.) i de les marqueteries realitzades que s’han localitzat (Annex 3.2.), buscant les diferències que el pas del temps i les noves situacions provocaven, els materials que les conformaven, els processos de producció, els canvis en els gustos o les influències externes. La sisena part conté les conclusions, en les quals podem afirmar que el taller de marqueteria de J. Sagarra va viure entre 1940 i 1965 un període de molta activitat, en la qual van col•laborar artistes i industrials i que l’eclecticisme va ser habitual durant tot el període dins de la natural evolució. Que la producció va arribar al seu màxim desenvolupament a mitjans anys seixanta, que és quan es clou l’estudi. Va ser a partir de la dècada dels seixanta quan es van produir canvis en la societat i en els sistemes de producció que acabarien portant al declivi d’aquest ofici, fins arribar a la seva gairebé total desaparició en l’actualitat. Hem valorat les causes de la pèrdua d’interès per aquesta artesania, i les seves possibilitats d’evolució i també que el cas del taller J. Sagarra serveix de paradigma per a molts altres oficis artesans. / The following research “The artistic marquetry: J. Sagarra workshop. Barcelona (1940-1965)”, has two defined goals. One is a monographic study of artistic marquetry and to value it as a decorative element. The other objective is to seek the collaborative relationships of this artisan craft with art and industry. J. Sagarra Barcelona workshop’s documentation has enabled this research’s purposes because it has permitted rebuilding its history, part of which has been selected to do this research. The fact that this workshop was still operational when this study started has facilitated a better knowledge of the craft because it allowed to count on Fernando Sagarra’s advice, as the last master of this workshop, and it also allowed seeing one of the last workshops of this specialty craft in operating conditions (1870-2003). This study is structured in six parts. In the first part we expose the research’s objectives, the methodology and the sources of the research. The second part contains a review of J. Sagarra’s workshop history which suites as an introduction to the study (1833-2003). In part three we analyze the role that F.A.D. Foment de les Arts Decoratives (Promotion of Decorative Arts) had as interior decoration and art promotion center as well as the exhibitions it organized and promoted. The renovation process of sacred art is reviewed in part four. This process started in the first Montserrat Liturgical Congress in 1915 and was consolidated with the rebuilding of churches that followed the Civil War due to the prevailing climate of religious devotion. In part five we study the origins and evolution of marquetry, production processes and the work of different project designers that, at the same time, practiced other artistic disciplines. Part six contains the main conclusions in which we can acknowledge that J. Sagarra’s marquetry workshop experienced a period of intensive activity between 1940 and 1965 in which several artists and industries collaborated. We also evaluate the loss of interest causes for this sort of crafts and it’s evolution possibilities, considering this workshop as a paradigm of what other crafts experienced.