Proefschrift--Universiteit Leiden, 2001. / Index. Résumés en néerlandais et anglais.

La col•laboració entre el govern espanyol i el francès contra l’organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA) va començar al gener de 1984 amb l’ús de les deportacions a tercers països. Els refugiats bascos que vivien al País Basc francès i que eren detinguts van començar a ser enviats a llocs americans i africans. Aquesta pràctica va estar vigent entre 1984 i 1990. Però els deportats van continuar vivint als tercers països i hi ha qui encara hi viu. La deportació va ser la mesura que el govern francès va usar abans de decidir-se a extradir cap a Espanya. Va implicar a tercers països que van acollir als bascos a canvi de compensacions econòmiques espanyoles. Aquestes es produïen a través d’Ajudes Oficials al Desenvolupament. Va acabar per convertir-se en una mesura oblidada pel pas del temps. / The collaboration between the French and the Spanish government against the armed organization Euskadi Ta Askatasuna (ETA) began in January 1984 with the use of deportations to third countries. Refugees living in the French Basque Country and who were arrested began to be sent to African and American places. This practice was in force between 1984 and 1990. But the deportees continued living in third countries and now there are someone who are still alive. The deportation was the extent that the French government used before deciding to extradite to Spain. It implied in third countries that they accommodated the Basques in exchange for Spanish economical compensations. These were produced through Official Development Assistance. Eventually become a measure forgotten by time.

Thesis (M.Ed.) -- Memorial University of Newfoundland. / Typescript. Bibliography: leaves 140-159. Also available online.

This study examines the debates on nationalism, terrorism and conflict resolution, and intends to identify, on the one hand, the reasons why and the instances in which nationalist discourses usurp the notions of political violence and present it as a legitimate option for opposing a State, and on the other, whether there exist circumstances where conflict resolution techniques and approaches can be useful in isolating terrorist discourses from the nationalist ones, without necessarily criminalising the latter. The study employs a critical and discourse analysis approach to explaining ethno-nationalist and terrorist phenomena, arguing that a contextualisation of the nationalist and terrorist objects of study is necessary in order to comprehensively analyse the relationship between the two, and the instances where the former gives rise to the latter. The purpose of the study is to develop a theoretical framework for the understanding of nationalism and terrorism as interconnected practices, and looks into ways in which conflict resolution can intervene and prevent the infusion of the two. In order to test this framework, the thesis examines the Basque conflict and discusses how the discriminatory practices of the Francoist dictatorship towards the Basques played a catalytic role in their acceptance of violence as a legitimate vehicle of pursuit of the nationalist aim of independence, and how the radicalisation of counter-terrorist practices after the democratic transition further distanced the civil society from both the State and the militant group. The study analyses the role of the Basque civil society, and how it became the primary actor in the transformation of the conflict by rejecting violent practices from both the State and ETA, while at the same time promoting a more civic aspect of the Basque nationalist discourse. This attitude allows the thesis to conclude that, contrary to theories of conflict resolution, the State can combat terrorism most effectively when it allies with civil society in the alteration of perceptions that perpetuate violence, but instead favour a strictly political approach to the pursuit of political objectives, like self-determination.

Titre de l'écran-titre (visionné le 4 mars 2024) / Basé sur un terrain de recherche multisitué dans la Communauté autonome basque et la Catalogne en 2021, ce mémoire aborde dans une perspective comparative les réorientations des dynamiques des langues basque et catalane dans leurs communautés autonomes respectives en Espagne. Ancrée dans l'anthropologie du langage, cette étude analyse et compare les enjeux contemporains des pratiques langagières des locutorats et des efforts de pérennisation de ces langues après plus de cinquante ans d'aménagement linguistique. Cette recherche révèle une tension entre deux tendances dominant les pratiques et les imaginaires entourant les langues basque et catalane qui varient en fonction d'une valeur identitaire ou utilitaire attribuée aux langues. Ce clivage, variable selon les zones sociogéographiques et renforcé par les phénomènes de la globalisation, a des effets sur l'usage public des langues, l'efficacité de leur transmission, et l'engagement pour la militance linguistique, en plus d'impacter les vécus identitaires et expérientiels des locutorats. Les acteurs de la pérennisation basques et catalans, dans des momentum distincts, abordent désormais les défis inhérents en misant sur des référents, des ressources et des pratiques partagées afin de favoriser l'apprentissage et l'usage de la langue régionale chez l'ensemble des habitants des communautés autonomes. L'analyse comparative montre que, dans des contextes où la valeur des langues apparait identitaire ou utilitaire, la stratégie de normalisation langagière s'avère non viable comme objectif à long terme pour la pérennisation de l'euskera et du catalan. Par conséquent, alors que leurs locutorats s'appuient de plus en plus sur une idéologie d'authenticité réinventée et flexible axée sur l'appartenance à la communauté pour légitimer leurs pratiques, celle-ci constitue une piste intéressante pour réorienter les efforts de pérennisation langagiers, conciliant le local et le global. Les acteurs de ce secteur en sont conscients et commencent à emprunter cette piste où la langue a le potentiel d'acquérir une valeur nouvelle, lui permettant de continuer à être apprise, utilisée et, surtout, vécue. / Based on multi-sited fieldwork conducted in 2021 in the Basque Country and Catalonia, this thesis draws on a comparative approach to examine the reorientation of the dynamics of the Basque and Catalan languages in these autonomous communities in Spain. Rooted in the anthropology of language, this study analyses and compares the issues at stake in the language practices of speakers and the efforts to promote and perpetuate these languages in contemporary settings, after fifty years of language planning. This research highlights a tension between two trends in the practices and imaginaries concerning Basque and Catalan languages that vary according to an identitarian or utilitarian value attributed to languages. This divide, which differs across socio-geographical zones and is enhanced by the phenomena of globalization, has effects on the public use of languages, the efficiency of their transmission, and the commitment in linguistic militancy. This divide also impacts the identity and lived experiences of the speakers. Although agents of the Basque and Catalan languages sustainability efforts are working in distinct momentum, they now tackle the related challenges by relying on shared referents, resources, and practices to promote the learning and use of the regional language by all inhabitants of the autonomous communities. The comparative analysis shows that, in contexts where the value of languages appears either identitarian or utilitarian, the strategy of language normalisation proves unsustainable as a long-term objective for Basque and Catalan languages. Therefore, while these speakers rely increasingly on a reinvented and flexible ideology of authenticity focused on community membership to legitimize their practices, it appears as an interesting way to reorient Basque and Catalan sustainability efforts in a way to balance the local and the global. The agents of this sector are aware of it and begin to follow this path where regional languages may have the potential to acquire new value, enabling it to continue to be learned, used and, above all, lived. / Ikerlan honek 2021ean Euskal Autonomia Erkidegoan eta Katalunian egindako landa-lan batean du oinarria, eta euskarak eta katalanak zeinek bere erkidego autonomoan dituzten dinamiken orientazio eta berrorientazioak aztertzen ditu ikuspegi konparatibo batetik. Hizkuntzaren antropologiatik egindako ikerketa honek euskal eta katalan hiztunen hizkuntza-praktiken erronkak aztertu eta alderatu ditu, bai eta gaur egungo testuinguruan hizkuntza hauek sustatzeko eta iraunarazteko egiten diren ahaleginak ere, batean zein bestean hizkuntza-plangintza egiten hasi zirenetik 50 urte baino gehiago igaro diren honetan. Ikerketa honek etengabeko tentsioan dauden bi joera nagusi erakusten ditu euskara eta katalana inguratzen dituzten praktika eta iruditerietan, hizkuntzei egozten zaien balio identitario edo utilitarioaren arabera aldatzen direnak. Eremu soziogeografikoen arabera aldakorra den eta globalizazioaren fenomenoek indartzen duten bereizketa horrek eragina du hizkuntzen erabilera publikoan, haien transmisioaren eraginkortasunean eta militantzia linguistikoaren engaiamendu eta interesean; gainera, ondorioak ditu hiztunen bizipen identitario eta esperientziazkoetan. Hizkuntzen erronkei aurre egiteko, euskararen eta katalanaren iraupenaren aldeko eragileek, nahiz eta erritmo desberdinetan ari diren, partekatutako erreferente, baliabide eta praktikak lehenesten dituzte gaur egun hizkuntza erregionalaren ikaskuntza eta erabilera erkidego autonomoetako biztanle guztien artean bultzatzeko, edozein direlarik ere haien hizkuntza, jatorria eta lanbidea. Azterketa konparatiboak erakusten duenez, hizkuntzen balioa oraindik ere identitario edo utilitario moduan agertzen den testuinguruetan, hizkuntz normalizazioaren estrategia ez da epe luzeko helburu moduan bideragarria suertatzen euskararen eta katalanaren iraupenerako. Ondorioz, badirudienez hiztunak, beren praktikak legitimatzeko, erkidegoaren parte izatearen sentimenduan ardaztutako autentikotasun-ideologia berrasmatu eta malgu batean oinarritzen direla, hori pista interesgarria litzateke euskara eta katalana sustatzeko eta iraunarazteko egiten diren ahaleginak berrorientatzeko eta tokiko errealitateak eta errealitate globala uztartzeko. Hain zuzen ere, ikerketako datuek erakusten duten bezala, sektore honetako eragileak jakitun dira horretaz, eta hasiak dira pista horri jarraitzen, oharturik hizkuntzak balio berri bat bereganatzeko boterea daukala, eta balio berri horrek aukera emango diola ikasia, erabilia eta, batez ere, bizia izaten jarraitzeko. / A partir d'un estudi en diversos espais de la Comunitat Autònoma Basca i de Catalunya l'any 2021, aquesta tesi aborda des d'una perspectiva comparada les reorientacions de les dinàmiques del basc i del català a les seves respectives comunitats autònomes a Espanya. A partir de la disciplina de l'antropologia de la llengua, aquest estudi analitza i compara els reptes contemporànies de les pràctiques lingüístiques dels parlants i els esforços per promoure aquestes llengües, després de més de cinquanta anys de planificació lingüística. Aquest estudi revela una tensió entre dues tendències dominant les pràctiques i els imaginaris entorn del basc i el català, que varien en funció del valor identitari o utilitari atribuït a les llengües. Aquesta fractura, que varia segons els àmbits sociogeogràfics i ve reforçada pels fenòmens de globalització, té efectes en l'ús públic de les llengües, l'efectivitat de la seva transmissió, i el compromís per l'activisme lingüístic, a més d'incidir en la identitat i les vivències identitàries i experiències dels parlants. Els actors de la sostenibilitat basca i catalana, encara que amb impulsos diferents, aborden els reptes inherents apostant per referències, recursos i pràctiques compartides per promoure l'aprenentatge i l'ús de la llengua regional entre tots els residents de les comunitats autònomes. L'anàlisi comparativa mostra que, en contextos en què el valor de les llengües apareix ja sigui en termes d'identitat o d'utilitat, l'estratègia de normalització lingüística es mostra inviable com a objectiu a llarg termini per a la sostenibilitat del basc i el català. En conseqüència, quan els seus parlants aposten cada cop més per una ideologia d'autenticitat reinventada i flexible centrada en la pertinença a la comunitat per legitimar les seves pràctiques, sembla que aquesta ideologia constitueix una via interessant per reorientar els esforços de sostenibilitat del basc i el català per conciliar el local i el global. Els actors del sector de la promoció i la sostenibilitat en són conscients i comencen a recórrer a aquesta estratègia, segons la qual la llengua té el potencial d'adquirir un nou valor, permetent que continuï sent apresa, usada i, sobretot, viscuda. / Basada en un trabajo de campo en la Comunidad Autónoma Vasca y Cataluña en 2021, esta monografía trata desde una perspectiva comparativa de las reorientaciones de las dinámicas de las lenguas vasca y catalana en sus respectivas comunidades autónomas. Este estudio realizado a partir de la antropología del lenguaje ha analizado y comparado los retos actuales de las prácticas lingüísticas de los hablantes y de los esfuerzos que se realizan para promover y perpetuar estas lenguas, más de 50 años después de que se iniciara la planificación lingüística. Esta investigación muestra dos tendencias dominantes en tensión en las prácticas y los imaginarios que rodean al euskera y al catalán y que varían en función de un valor identitario o utilitario que se atribuye a las lenguas. Esta división, variable por ámbitos sociogeográficos y reforzada por los fenómenos de la globalización, influye en el uso público de las lenguas, en la eficacia de su transmisión y en el compromiso por la militancia lingüística, además de tener consecuencias en las vivencias identitarias y experienciales de los hablantes. Aunque los actores que trabajan en los esfuerzos de promoción vascos y catalanes lo hacen a diferentes ritmos, ambos afrontan los retos de la lengua apostando actualmente por referentes, recursos y prácticas compartidas para favorecer el aprendizaje y el uso de las lenguas regionales entre todos los habitantes de las comunidades autónomas. El análisis comparativo muestra que, en contextos en los que el valor de las lenguas sigue apareciendo como identitario o utilitario, la estrategia de normalización lingüística no resulta viable como objetivo a largo plazo para la sostenibilidad del euskera y del catalán. Por lo tanto, mientras sus hablantes se apoyan cada vez más en una ideología de autenticidad reinventada y flexible basada en la pertenencia a la comunidad para legitimar sus prácticas, ello constituiría una pista interesante para reorientar los esfuerzos que se realizan para fomentar y perpetuar el euskera y el catalán y conjugar las realidades locales con la realidad global. Los actores de este sector son conscientes de ello y empiezan a seguir esta estrategia en que la lengua puede adquirir un valor nuevo, que le permitirá seguir siendo aprendida, utilizada y, sobre todo, vivida.

No description available.

Les sites archéologiques du territoire côtier s’étirant entre le Saguenay–Lac-Saint-Jean et le nord du Labrador recèlent au moins 78 collections de perles de verre. Ces petits objets, témoins d’échanges interculturels formels et informels, peuvent constituer d’importants repères chrono-typologiques et pourtant, les nombreuses collections mises à jour dans cet espace n’ont pas été étudiées à leur plein potentiel. À partir des plus de 20 000 perles de verre sur ces sites, le présent mémoire construit d’abord une chrono-typologie propre à cet espace et à son histoire. Il procède par l’identification d’un corpus hautement diagnostique de 24 types de perle représentés sur 19 sites, des « fossiles directeurs » qui se démarquent visuellement pendant des périodes précises. Ensuite, le mémoire élabore des « complexes » de perles diagnostiques qui sont à la base d’une chrono-typologie régionale couvrant les années de vers 1580 à 1870. À partir de cette chrono-typologie, ce mémoire s’appuie sur la répartition régionale des perles, les connaissances sur les types de perles dont leurs provenances, et l’histoire de la navigation dans le territoire à l’étude et à travers l’Atlantique septentrional, afin de reconstituer les réseaux maritimes à l’œuvre entre l’Europe et les différents ports et havres sur la côte qui s’étend du Saguenay–Lac-Saint-Jean au nord du Labrador, en passant par le détroit de Belle-Isle. Il est possible de suivre le mouvement de ces témoins archéologiques dans l’espace maritime nord-atlantique pendant trois siècles, et d’observer des structures changeantes et/ou résistantes de ces réseaux maritimes à travers les complexes de perles de verre. Cette étude suit le système typologique de Kidd et Kidd (1970) et le modèle chrono-typologique des Glass Bead Periods de Kenyon et Kenyon (1983), permettant ainsi de lier ce travail à d’autres recherches spécialisées sur les perles de verre. / The archaeological sites along the coastal territory that stretches from Saguenay–Lac Saint-Jean to Northern Labrador possess at least 78 collections of glass beads. These small objects, testifying to both formal and informal intercultural exchanges, can serve as significant chrono typological references, and yet the numerous collections discovered in this area have not been studied to their full potential. Based on a total of over 20,000 glass beads found at these sites, this thesis first constructs a chrono-typology specific to this region and its history. It does so by identifying a highly diagnostic corpus of 24 bead types represented at 19 sites. These fossiles directeurs stand out visually during specific periods of time. Subsequently, the thesis defines “complexes” of diagnostic beads that form the basis of a regional chrono-typology covering there years from 1580 to 1870.Using this chrono-typology, this thesis relies on the regional distribution of beads, knowledge about the types of beads and their origins, and the history of navigation in the territory studied and across the northern Atlantic to reconstruct maritime networks at play between Europe and various ports and harbors along the coast extending from Saguenay–Lac-Saint-Jean to northern Labrador, passing through the Strait of Belle-Isle. It is possible to trace the movement of these artefacts in the North Atlantic maritime space over three centuries and to observe changing and/or enduring structures of these maritime networks through the glass bead complexes. This study follows the typological system of Kidd and Kidd (1970) and the chrono-typological model of Kenyon and Kenyon’s Glass Bead Periods (1983), thus connecting this work to other specialized research on glass beads.