• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2356
  • 1060
  • 584
  • 4
  • 4
  • 3
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 4010
  • 4010
  • 570
  • 561
  • 494
  • 403
  • 387
  • 358
  • 319
  • 313
  • 298
  • 291
  • 271
  • 240
  • 221
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
481

Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad. Evaluación y tratamiento psicológico

Calderón Garrido, Caterina 23 June 2003 (has links)
La tesis citada se propone: - Exponer una aproximación teórica -práctica a la problemática del Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad (TDAH). Con relación a la evolución histórica del trastorno, la definición y la descripción de los síntomas principales y los trastornos asociados, los aspectos biológicos, las técnicas e instrumentos de evaluación y los tratamientos más importantes en el TDAH. Con una extensa revisión bibliográfica y documental que permita precisar un marco teórico para formular con sólidas bases un programa de tratamiento cognitivo-conductual.- Aplicar un programa de tratamiento cognitivo-conductual a niños con TDAH de entre 8 y 12 años, con la colaboración de un centro del Departamento de Bienestar Social y de diversas escuelas. El programa combina técnicas cognitivas (autoinstrucción, resolución de problemas, moldeamiento, autocontrol y autoevaluación) y técnicas conductuales (refuerzo social y coste de respuesta). - Analizar los datos tras la aplicación del programa de intervención. Con un diseño de medidas repetidas con tres momentos: pre-tratamiento, post-tratamiento y seguimiento. A partir de los datos anteriores, se puede concluir que el tratamiento cognitivo -conductual es beneficioso para los niños con TDAH, pero dado la alta heterogeneidad de los síntomas que presentan los niños, y la repercusión que el trastorno ocasiona en el entorno social, familiar y personal del niño, es necesario trabajar desde una perspectiva multimodal, en el que el tratamiento cognitivo-conductual sea un tratamiento más y no la única alternativa. / The mentioned thesis intends: - To expose an approach theoretical -practice to the problem of the Attention Deficit Hyperactivity Disorder (ADHD). With relationship to the historical evolution of the disorder, the definition and the description of the main symptoms and the associate disorder, the biological aspects, the techniques and evaluation instruments and the most important treatments in the ADHD. With an extensive bibliographical revision that allows to specify a theoretical mark to formulate with solid bases a program of treatment cognitive-behavioral. - To apply a program of treatment cognitive-behavioral to children with TDAH of between 8 and 12 years, with the collaboration of a center of the Department of Social Well-being and of diverse schools. The program combines technical cognitive (self-instructional, resolution of problems, self modeling, self control and self evaluation) and technical behavioral (self-reinforcement, reward and response cost). - To analyze the data after the application of the intervention program. With a design of repeated measures with three moments: pre-treatment, post-treatment and pursuit. Starting from the previous data, you can conclude that the treatment cognitive-behavioral is beneficial for the children with ADHD, but given the high heterogeneity of the symptoms that they present the children, and the repercussion that the disorder causes in the boy's social, family and personal environment, is necessary to work you gives a multimodal treatment, in which the treatment cognitive-behavioral is a treatment more and not the only alternative.
482

Evaluación multimétodo y multiinformante de la sintomatología depresiva en niños y adolescentes

Figueras Masip, Anna 26 May 2006 (has links)
La depresión es uno de los principales problemas de salud mental de la sociedad actual. En los últimos años ha habido un interés creciente por la evaluación de la depresión infanto-juvenil. La depresión en niños y adolescentes es un trastorno insidioso, en bastantes ocasiones poco reconocido, confundido con otros trastornos, o entendido como una variación normal del estado de ánimo. Las causas de este hecho son varias e incluyen, entre otras, el tipo de sintomatología y la naturaleza frecuentemente encubierta de los síntomas, la visión del final de la infancia y del inicio de la adolescencia como una época de cambios y alteraciones emocionales, la poca relación y la insuficiente comunicación entre algunos adolescentes y padres o adultos de referencia, como profesores, y la falta de auto derivación a los profesionales por parte de los adolescentes. Si queremos que la evaluación psicológica proporcione un retrato lo más cercano posible al funcionamiento del niño o adolescente, debemos evitar, de entrada, otorgar una etiqueta diagnóstica, procurar evaluar diversas áreas de funcionamiento y recoger información de diferentes informantes. También es necesario utilizar instrumentos variados que incluyan, si es posible, enfoques categoriales y dimensionales. Además estos instrumentos han de estar adaptados a la población y al contexto cultural en el que se aplican y contar con normas apropiadas para la edad y el sexo de los evaluados. El objetivo de la tesis es estudiar la utilidad de un procedimiento de evaluación de la sintomatología depresiva en niños y adolescentes, y adaptar a población catalana diversas medidas de autoinforme y heteroinforme que evalúan sintomatología psicopatológica en general, y sintomatología depresiva, en particular. Se han evaluado dos grupos de participantes con edades entre 10 y 16 años: un grupo comunitario (1706 participantes) y uno clínico (285 participantes). A partir del grupo comunitario se ha seleccionado un grupo de control, con 46 participantes, y uno de riesgo, con 102 participantes y, a partir del grupo clínico, un subgrupo clínico, con 40 participantes. Los instrumentos administrados han sido el Reynolds Adolescent Depression Scale (RADS), el Reynolds Child Depression Scale (RCDS) y el Children's Depression Inventory (CDI) en el grupo comunitario y clínico. En los grupos control, de riesgo y clínico se han administrado, además, el Youth Self Report (YSR), el Child Behavior Checklist (CBCL), el Teacher Report Form (TRF), las Devereux Scales of Mental Disorders (DSMD) y una entrevista diagnóstica. Se han traducido, a catalán y castellano, y adaptado para este estudio el RADS, RCDS, CDI y DSMD. El procedimiento de traducción se ha realizado mediante una traducción directa del cuestionario del inglés al castellano y del inglés al catalán por dos traductores expertos y con conocimientos de evaluación psicológica y psicopatológica y una back translation del catalán y castellano al inglés, por otros traductores expertos. Los resultados obtenidos muestran que los instrumentos adaptados tienen buena validez y fiabilidad y son útiles para la identificación y la evaluación de la sintomatología depresiva en niños y adolescentes tanto en el ámbito comunitario, y escolar, como en el ámbito clínico. Asimismo, el procedimiento de evaluación que se ha seguido en este estudio es útil para identificar este tipo de síntomas. Los datos que se recogen en este trabajo aportan una guía de evaluación multiestadio, con diferentes métodos e informantes, que no sólo serviría para evaluar la sintomatología que ha sido objeto de estudio sino que, con los estudios de validación correspondientes, podría aplicarse en otros trastornos de inicio en la infancia y la adolescencia. / Nowadays, depression is one of the most important mental health problems. Its presence in childhood and adolescence is expressed, as in adults, as a cluster of symptoms that may include anhedonia, lowered self-esteem, social withdrawal, fatigue, crying spells, sleeping and eating disturbances and self-destructive impulses. In children and adolescents, depressive symptoms could be expressed too as irritability, impaired school performance, problems in coping family troubles or in social relations with peers.Study the utility of an assessment procedure of depressive symptomatology in children and adolescents, and adapt diferent methods of assessment from diferents sources of information is the main purpose of this doctoral dissertation. Two samples of children and adolescent between 10 and 16 years old have been evaluated: one communitarian sample (1706 subjects) and one clinical sample (285 subjects). From the subjects of the communitarian sample, a control group (46 subjects) and a risk group (102 subjects) have been selected. Another clinical subgroup (40 subjects) have been selected from the clinical sample. The instruments administrated are Reynolds Adolescent Depression Scale (RADS), Reynolds Child Depression Scale (RCDS) and Children's Depression Inventory (CDI) in the communitarian and clinical sample. In the control, risk and clinical subgroups also have been administrated Youth Self Report (YSR), Child Behavior Checklist (CBCL), Teacher Report Form (TRF), Devereux Scales of Mental Disorders (DSMD) and a diagnostic interview. RADS, RCDS, CDI y DSMD have been translated in Catalan and Spanish, and adapted for this study. The adapted instruments have good reliability and validity and are useful to identify and assess depressive symptomatology in children and adolescents in communitarian, school and clinical context. Also, the assessment procedure evaluated is useful to identify these symptoms. Data collected in this doctoral dissertation bring a multistage, multimethod and multiinformant model not only to diagnostic childhood depression but also other childhood and adolescent psychopathology.
483

Mecanismes d’acció de l’aldosterona i de la vasopressina en la regulació de les funcions del còlon

Miró Martí, Ma. Lluïsa 07 February 2012 (has links)
Les hormones del sistema renina-angiotensina-aldosterona i la vasopressina són essencials pel manteniment de l’homeòstasi del Na+ i del volum del líquid extracel•lular. En el còlon distal de rata, l’aldosterona regula l’expressió del canal apical de Na+ (ENaC) i l’activitat de l’ATPasa depenent de Na+ i K+, i també té efectes tròfics, estimulant la proliferació dels miofibroblasts de la beina pericriptal. Els objectius principals d’aquest treball són aprofundir en els mecanismes implicats en la funció del còlon en reabsorbir Na+ i aigua, conèixer el paper de l’aldosterona i de la vasopressina i establir la funció reguladora d’aquestes hormones a nivell dels colonòcits i dels miofibroblasts. Els estudis s’han fet en un model in vitro emprant colonòcits humans de la línia T84 i miofibroblasts de la línia CCD-18Co. L’aldosterona estimula la proliferació cel•lular dels miofibroblasts, augmenta l’expressió de l’mRNA de l’EGF i la seva concentració al medi de cultiu al cap de 24 h. L’addició exògena de l’EGF estimula els miofibroblasts de forma similar al tractament amb l’hormona. A més, quan els CCD-18Co són pre-incubats amb l’anticòs anti-EGF o amb l’inhibidor del receptor de l’EGF i, posteriorment, tractats amb l’aldosterona s’inhibeix la proliferació cel•lular, fet que indica que els efectes de l’aldosterona sobre la proliferació són mediats per l’EGF mitjançant les vies reguladores PI3K/AKT i Ras/Raf/MAPK. La incubació dels colonòcits amb medi provinent dels CCD-18Co tractats amb aldosterona (medi condicionat), incrementa la proliferació cel•lular i l’expressió de proteïnes de les unions estretes. Aquests efectes no s’han observat amb l’addició directe de l’aldosterona als colonòcits. Experiments realitzats in vivo suggereixen que l’EGF també hi té un paper mediador donat que s’observa un increment en la fosforilació del receptor d’EGF en els animals que presenten hiperaldosteronisme secundari. Pel que fa a la vasopressina, el tractament dels miofibroblasts amb aquesta hormona estimula la proliferació cel•lular i l’expressió de l’mRNA del PDGFA al cap de 24 h. El PDGFA afegit de forma exògena estimula les cèl•lules CCD-18Co de forma similar a l’observada amb la vasopressina. A més, quan les cèl•lules es pre-incuben amb l’anticòs anti-PDGFA o amb l’inhibidor del receptor del PDGFA i són tractats amb vasopressina, s’inhibeixen els efectes hormonals. La proliferació cel•lular dels CCD-18Co tractats amb vasopressina té lloc a través de l’activació de les vies PI3K/AKT i Ras/Raf/MAPK. Els colonòcits incubats amb el medi condicionat provinent dels CCD-18Co tractats amb vasopressina, incrementen la proliferació cel•lular i l’expressió de proteïnes del complex d’unió. Mentre que l’addició directa de la vasopressina sobre els colonòcits no ha modificat cap variable. L’addició del PDGFA modifica la proliferació dels colonòcits. Aquest estudi indica que l’aldosterona i la vasopressina cooperen en la regulació de l’estructura i funció de les criptes del còlon en resposta a canvis en la ingestió de Na+ i d’aigua, com part del mecanisme de regulació general de l’osmolalitat del líquid extracel•lular. / The hormones of the renin-angiotensin-aldosterone system and vasopressin are essential for maintaining Na+ homeostasis and extracellular fluid volume. In the rat distal colon, aldosterone regulates the expression of apical Na+ channel, and the activity of the ATPase-dependent Na+ and K+, and also has trophic effects by stimulating the proliferation of myofibroblasts of the pericryptal sheath. The main objectives of this study are to deepen the understanding of the mechanisms involved in the function of the colon to reabsorb Na+ and water, as well as the role of aldosterone and vasopressin and establish the regulatory effects of these hormones at the colonocytes and myofibroblasts. Experiments were conducted in vitro, using human colonocytes T84 and myofibroblasts CCD-18Co cell lines. The results indicate that aldosterone stimulates the proliferation of CCD-18Co, increases the expression of EGF mRNA and EGF concentration in the culture medium at 24h. Moreover, when the CCD-18Co cells were preincubated with anti-EGF or the EGFR inhibitor and subsequently treated with aldosterone, cell proliferation is inhibited, showing that the effects of aldosterone are mediated by the EGF through regulatory PI3K/AKT and Ras/Raf/MAPK pathways. The colonocytes incubation with media previously treated with CCD-18Co cells and aldosterone (conditioned medium) increases cellular proliferation and expression of junctional complex proteins. The results of in vivo experiments suggest that EGF plays a role as mediator because the rats with secondary hyperaldosteronism have an increase in the phosphorylation of EGFR. On the other hand, the treatment of myofibroblasts with vasopressin for 24h augmented the cellular proliferation and PDGFA expression. When myofibroblasts were pre-incubated with the anti-PDGF antibody or PDGFR inhibitor, hormonal effects were inhibited. These results indicate that cellular proliferation of CCD-18Co treated with vasopressin occurs through the activation of the PI3K/AKT and Ras/Raf/MAPK pathways. When colonocytes were treated with conditioned medium in the presence of vasopressin increased cellular proliferation and expression of junctional complex proteins. This study suggests that aldosterone and vasopressin cooperate in regulating the structure and functions of the crypts of the colon in response to changes in intake of Na+ and water as part of the mechanism of regulation general osmolarity of extracellular fluid.
484

Disfrute y bienestar subjetivo. Un estudio psicométrico de la gaudibilidad

Padrós Blàzquez, Ferran 22 November 2002 (has links)
La Psicología, tradicionalmente, ha prestado mucha más atención a las causas del malestar y de los trastornos psicológicos que al bienestar y sus causas. En los últimos años bajo el nombre genérico de Psicología Positiva, se han multiplicado los esfuerzos en el estudio y promoción del bienestar. En esta tesis doctoral se propone un nuevo concepto dentro del marco de la Psicología Positiva, la gaudibilidad. La gaudibilidad es el conjunto de moduladores que regulan el disfrute que las personas experimentan, lo cual repercute en el bienestar y la calidad de vida de las personas. La gaudibilidad es un constructo que incluye habilidades, creencias, estilos cognitivos y estilos de vida. La gaudibilidad comprende, por lo tanto, el sentido del humor, la capacidad de concentración, la amplitud de intereses, la capacidad para plantearse retos, la confianza en si mismo y otras características que hacen que una persona disfrute más que otras en las mismas situaciones. Las bases teóricas para la definición e identificación de la gaudibilidad se han hallado en 1) el desarrollo de conceptos como el bienestar personal, el bienestar subjetivo y la calidad de vida, 2) el debate referido a la naturaleza unidimensional o bidimensional del afecto positivo y el afecto negativo, 3) la psicología positiva y 4) las teorías de la depresión y el modelo tripartito.En esta tesis doctoral se ha elaborado y validado una prueba psicométrica para poder evaluar el grado de gaudibilidad de una persona. El proceso de elaboración y validación de esta escala, la Escala de Gaudibilidad de Padrós (EGP), ha requerido la exploración de diversas variables psicológicas en varias muestras de participantes que suman 901 sujetos en total. La EGP es una escala de 23 ítems, con una estructura interna de un factor y una alta consistencia interna (con valores de alfa de Cronbach de entre 0.84 y 0.86). Se han analizado las relaciones de la EGP con escalas que evalúan el estado de ánimo, depresión, bienestar personal, calidad de vida y mediciones generadas para cuantificar el disfrute experimentado, así como las diferencias entre muestras específicas (drogodependientes, esquizofrénicos y personas con un déficit grave en el aparato motor, tetrapléjicos y parapléjicos) y la muestra general. Se concluye que la EGP es una escala de evaluación fiable y estable en el tiempo, que está relacionada de manera positiva con el bienestar subjetivo y la calidad de vida y que muestra una relación inversa con la depresión. Personas con trastornos psicológicos importantes muestran, además, un claro déficit de gaudibilidad. Estos resultados apoyan la propuesta del constructo gaudibilidad; aunque, naturalmente, se requiere aún mucho esfuerzo investigador antes de poder ofrecer una panorama completo de la gaudibilidad. Finalmente, en esta tesis se discuten las implicaciones teóricas y clínicas de estos hallazgos y se sugieren futuras investigaciones. / Traditionally, psychology has paid much more attention to what is causing discomfort and psychological disturbances than to well-being and its causes. In recent years, under the common denomination of positive psychology, efforts in the study of well-being have been multiplied. In this Ph.D. thesis, a new concept in the field of positive psychology is proposed: gaudiability. Gaudiability refers to the whole group of modulators that regulate the enjoyment that people experience, which is directly related with well-being and quality of life. Gaudiability is a construct that comprises abilities, believes, and cognitive and life styles. Gaudiability comprises, then, sense of humour, capacity to concentrate, wideness of interests, capacity for raising challenges, self-trust and other aspects that make some people to experience more enjoyment than other people in the same situations. Theoretical foundations for the definition and identification of gaudiability were found in: 1) the development of concepts such as personal well-being, subjective well-being and quality of life, 2) the discussion about the one-dimension vs. two-dimension nature of positive and negative affect, 3) positive psychology, and 4) theories about depression and the three-factors model.In this Ph.D. thesis, a psychometric test (Padros' Gaudiability Scale-EGP) has been developed and validated in order to assess individual gaudiability. To achieve this, several psychological variables have been explored in several samples of participants (901 subjects have been explored in total). The EGP is a 23 item scale, with an internal structure of one factor and a high internal consistency (Cronbach' alfa values between 0.84 and 0.86). It has been explored the relationship between EGP and other scales that assess mood, depression, personal well-being, quality of life and experienced enjoyment, together with the differences between specific samples of subjects (drug-addicts, schizophrenics, and handicapped people -paraplegics and tetraplegics) and the general sample. It is concluded that the EGP is an assessment scale with a good reliability and stability over time, which is positively related with positive well-being and quality of life, and negatively related with depression. Moreover, people with serious psychological disturbances show reduced levels of gaudiability. These results give support to the proposed construct of gaudiability. However, more research is needed in order to describe all the applications of gaudiability. Finally, in this Ph.D. thesis clinical and theoretical implications of these results are discussed, and future investigations are proposed.
485

Culturalisme. Psicologia social de la diferència cultural

Feliu i Samuel-Lajeunesse, Joel 23 November 2001 (has links)
La tesi parteix de la situació actual en la qual el "culturalisme", és a dir el discurs que remarca l'existència de les diferències culturals entre els humans, s'està difonent ràpidament. El culturalisme assumeix, en diferents graus i mesures, que les persones s'organitzen en grups culturals, és a dir que una persona es pot descriure, explicar i valorar en termes de la cultura o cultures de les que forma part, i que totes les cultures són iguals en quant al seu status ontològic i per tant igualment valuoses i respectables. Aquesta abstracció de la història deixa fora el marc de relacions de poder que les constitueixen en un moment determinat. La tesi consisteix en la descripció crítica d'aquesta situació i els seus efectes així com en la defensa de la hipòtesi que la cultura és una construcció social i no pas l'espai "donat" o "real" des del qual es construeix la realitat. Per tal de sostenir aquesta hipòtesi en primer lloc recordo que la idea de cultura és un concepte modern, amb un origen concret i uns usos definits en un context històric i polític precís. Un recorregut històric en el qual es consolida (es torna sòlida) i ocupa a poc a poc, però de forma inexorable, l'espai discursiu de la descripció, l'explicació i l'avaluació dels diferents grups socials. La cultura acaba sent un concepte totalitzador que es constitueix en l'espai, neutre, a l'interior del qual tenen lloc els processos històrics i socials. Tan sols el terreny damunt del qual es dirimeixen les relacions de poder. Defensar que la cultura és una construcció social permet retornar-la a l'espai "humà" del qual no hauria d'haver sortit, desdivinitzarla i desnaturalitzarla, i invertir la concepció habitual que allò social és un producte cultural per tal d'afirmar el contrari, que allò cultural és un producte social. D'aquesta manera, la idea que la realitat de la cultura no és sinó una construcció social permet analitzar-ne críticament els efectes que produeix en la gestió dels individus moderns. Sobretot els efectes de categorització i de legitimació dels prejudicis i de la discriminació que provoca. Això és perquè la idea de cultura legitima determinades construccions que permeten determinades relacions de poder en elaborar suposades descripcions objectives d'un cert estat de les coses (tal i com també fan les idees de raça, sexe o individu). Per aquesta raó en la tesi es proposa que si es vol treballar en i per a una psicologia social crítica aquesta no pot partir de la base del culturalisme per a fer-ho. Això es concreta al llarg de la tesi en el plantejament dels problemes que comporta l'ús d'arguments culturalistes en alguns espais de crítica com ara la crítica al racisme, la crítica a les visions essencialistes de la cultura, la crítica a la globalització, la crítica relativista al realisme, i, finalment, la crítica a la identitat singular, unitària i autònoma de la modernitat. La tesi conclou amb la proposta de revisar els conceptes tradicionals de si mateix i de situació per a treballar en una psicologia social que no necessiti la idea de cultura. / The thesis has, as its starting point, the observation that "culturalism", the discourse that emphasizes the existence of cultural differences between humans, is spreading rapidly. Culturalist discourse assumes that people is organized in cultural groups, so that a person can be described, explained and evaluated in terms of the culture or cultures to which it belongs. At the same time, culturalism assumes that all cultures have the same ontological status, and are, therefore, equally valid and respectable. This abstract belief fails to handle the power relationships that constitute cultural differences as a modern notion. The thesis consists on a critical description of this situation and its effects, in order to discuss the hypothesis that culture should be seen as a social construction and not the "given" or "real" space where reality is constructed. To discuss the hypothesis I remind that culture is more a modern concept than a real thing you find easily in "real" life. That means that the concept has a particular origin and well-defined uses in a precise historical and political context. During its history, culture consolidated simultaneously as a concept and as a reality, and in doing so, it occupied the discursive place for description, explanation and evaluation of the different social groups. Culture has become in this way a totalising concept that occupies an allegedly "neutral" space inside which historical and social power relationships take place. But to defend that culture is a social construction allows us to return it to the human place where it belongs, it avoids the usual hypostases of culture and it inverts the common idea that social world is a cultural product, to affirm exactly the contrary: that the very idea of culture is a social product. That also allows the analysis of the effects that produces on the management of modern individuals the idea that there are cultural differences. Most importantly, we can analyse the effects of categorization and prejudice justification that the idea of cultural differences generates. Actually, culture accomplishes it because it legitimates asymmetric power relationships through the description of a supposedly objective state of things (similar to the functioning of the modern notions of race, sex or individuality). This is the reason why in this thesis I suggest social psychology not to use the concept of culture. In order to explain the problems of using culturalist arguments I discuss racism, essentialist visions of culture, globalisation, relativism and identity. Finally, I suggest that the revision of the interactionist concepts of self and situation could lead us to a social psychology without the necessity of the notion of culture.
486

Diversidad intraespecífica y factores de virulencia en el “complejo de especies de Aeromonas hydrophila” (A. Hydrophila, A. Salmonicida, A. Bestiarum).

Albarral Ávila, Vicenta 25 October 2013 (has links)
The genus Aeromonas comprises 26 currently recognized species, some of them divided in to several subspecies. They are ubiquitous in fresh water, but found in chlorinated, brackish and marine water. Aeromonas strains are obtained from a wide variety of foods, as well as clinical samples. Aeromonas species are the cause of intestinal and extra-intestinal infections although the mechanisms that cause bacterial diarrhoea are not yet clearly established. The “A. hydrophila complex” (A. hydrophila, A. salmonicida, A. bestiarum, A. piscicola and A. popoffii), includes A. salmonicida, an important pathogen of fish, and A. hydrophila, an opportunistic pathogen in humans. The virulence of these species is multifactorial and involves complex pathogenic mechanisms associated with toxins (cytotoxic and cytotonic), proteases, haemolysins, lipases, adhesins, agglutinins, pili, etc. A phylogenetic study was performed from a collection of 128 strains belonging to the “A. hydrophila complex", determining partial sequences of dnaJ, cpn60, gyrB and rpoD genes, this analysis allowed us to clarify the taxonomy of this group of Aeromonas species, showing a polyphyletic origin that challenges the existence of the group as such. The population analysis of the studied strains revealed as strong linkage disequilibrium, typical of a clonal population, and a high genetic diversity. We also studied the prevalence and distribution of different virulence factors in the population to establish its pathogenic potential. For this purpose, we determined several enzymatic activities and the antibiotic sensitivity profile of these strains. We also detected the presence of act (aerolysin), alt (cytotonic toxin) and ast (cytotonic toxin) genes by PCR as well as the adhesion capacity and cytopathic effect of the strains on the Caco-2 cell line. The results obtained revealed a high pathogenic of potential the studied Aeromonas strains, regardless of their origin. / El género Aeromonas está constituido actualmente por 26 especies reconocidas, algunas de las cuales incluyen varias subespecies. Son habitantes ubicuos del agua dulce, pero también de aguas cloradas, salobres y marinas. Se han obtenido cepas de Aeromonas de una amplia variedad de alimentos, y se han aislado de muestras clínicas. Algunas especies de Aeromonas son causantes de infecciones intestinales y extraintestinales aunque los mecanismos por los que causan diarreas bacterianas no están todavía establecidos de manera clara. Dentro del “complejo A. hydrophila” (A. hydrophila, A. salmonicida, A. bestiarum, A. piscicola y A. popoffii), hay que destacar A. salmonicida como patógeno importante de peces y A. hydrophila como patógeno oportunista de humanos. La virulencia de estas especies es multifactorial e implica mecanismos de patogenicidad complejos asociados a toxinas (citotóxicas y citotónicas), proteasas, hemolisinas, lipasas, adhesinas, aglutininas, pili, etc. A partir de una colección de 128 de cepas del “complejo A. hydrophila”, se ha realizado un estudio filogenético, poblacional y de factores de patogenicidad. El estudio filogenético con las secuencias parciales de los genes cpn60, dnaJ, gyrB, y rpoD, ha permitido clarificar la taxonomía de las especies del “complejo A. hydrophila”, demostrándose que posee un origen polifilético que cuestionaría la posible existencia del grupo como tal. El análisis de la población de las cepas estudiadas revela un fuerte desequilibrio de ligamiento, típico de una población clonal, y una elevada diversidad genética. También se ha estudiado la prevalencia y distribución de diversos factores de virulencia en la población estudiada para poder establecer su potencial patogénico. Para ello se han determinado actividades enzimáticas, el perfil de sensibilidad a antibióticos, la detección por PCR de los genes act (aerolisina/hemolisina), alt (toxina citotónica) y ast (toxina citotónica), y la capacidad de adherencia y efecto citopático de las cepas en la línea celular Caco-2. Los resultados obtenidos revelan un elevado potencial patogénico de las cepas de Aeromonas estudiadas, independientemente de su origen.
487

Pathogenetic studies on feline eosinophilic granuloma complex

Fondati, Alessandra 24 October 2003 (has links)
En el gat, encara que amb freqüència es parla dels desordres associats a eosinòfils, inclòs el EGC, són poc coneguts i en general s'associen a causes immuno-mediades o parasitàries, anàlegs als seus equivalents humans. Tot i així, el contingut i les funcions dels eosinòfils dels gats, encara que es consideren similars als eosinòfils humans, no es coneixen. Per tot això, els objectius d'aquesta tesi varen ser estudiar el EGC felí i obtenir informació específica de la biologia dels eosinòfils del gat.En aquesta tesi, es varen estudiar els signes histopatològics de les diferents lesions clíniques del EGC amb seccions de H & E i tinció tricròmica. A H & E, totes les lesiones del EGC examinades es varen caracteritzar per un infiltrat dèrmic eosinofílic, de intensitat variable, i per la presència de petits a grans focus de material eosinofìlic que amb la tinció tricròmica, semblaren estar constituïts per fibres de col·lagen normals rodejades per restes de material amb el mateix aspecte tintorial dels grànuls dels eosinòfils. Aquests resultats indiquen que les lesiones del EGC amb diferent aspecte clínic histopatològicament són indistingibles i que els focus dèrmics de material eosinofílic, petits i grans, tenen una histogènesi similar. A més, les figures amb flama, utilitzades per definir petits focus de material eosinofílic amb analogia amb les figures amb flama de la síndrome de Wells, es poden utilitzar també per parlar de dipòsits de material eosinofílic de gran tamany. A més, es va investigar la ultraestructura de les figures en flama, petites i grans, de les lesions del EGC. Estan formades per fibrilles de col·lagen morfològicament inalterades, fibres de col·lagen parcialment separades per edema i restes cel·lulars i eosinòfils desgranulats via ECL i PMD. La ultraestructura de les figures en flama al EGC va ser similar al que es descriu a les figures en flama de la síndrome de Wells humana. Això suggereix que en el gat els eosinòfils juguen un paper primari en la formació de les figures en flama, anàlogues a les descrites als humans. A més, aquest estudi demostra que al EGC felí, en els teixits, els eosinòfils alliberen el contingut dels seus grànuls per ECL i PMD, igual que els eosinòfils tisulars humans en inflamacions mediades per eosinòfils. El mecanisme de desgranulació predominant va ser ECL. Es va realitzar un estudi ultraestructural de eosinòfils circulants de gats amb diferents recomptes de eosinòfils i diferents malalties asociades a eosinofília. Als eosinòfils perifèrics es va observar morfologia de PMD, indicativa d'activació i desgranulació. No es va observar correlació directa entre en numero de eosinòfils que presentaven canvis de PMD i el nivell de eosinofília sanguínia. Aquesta última observació suggereix que el recompte del número total de eosinofils circulants no representa el millor criteri per avaluar la participació dels eosinòfils en una malaltia eosinofílica.Finalment, es va realitzar un estudi sobre les proteïnes dels grànuls dels eosinòfils del gat. Es varen estudiar les proteïnes dels grànuls extretes de eosinòfils obtinguts per inducció experimental de eosinofilia peritoneal. Les proteïnes es varen analitzar per cromatografia de gel-filtració i es varen estudiar les seves activitats biològiques. Les proteïnes dels grànuls dels eosinòfils del gat tenen activitats peroxidasa, RNasa i bactericida. La EAR felina presenta una homologia de la seqüència N-terminal amb les proteïnes de la superfamília de la RNasa A, incloses les RNases de eosinòfils i la seqüència N-terminal de la MBP felina va ser homòloga a la de la MBP-1 humana i murina. Aquest resultats indiquen que les proteïnes dels grànuls del eosinòfil felí tenen un paper biològic similar als descrits als humans i a altres espècies animals i evidencien que el gat pot ser una espècie adequada per l'estudi de les malalties eosinofíliques humanes. / Despite being commonly reported, feline eosinophil-associated disorders, including EGC, are poorly understood and generally associated to immune-mediated or parasitic causes, analogous to their human counterparts. Nevertheless, cat eosinophil functions and contents, although considered similar to those of human eosinophils, are currently unknown. Hence, the objectives of this thesis were to study feline EGC and to obtain specific information on the cat eosinophil biology. In this thesis, the histopathological features of clinically different EGC lesions were studied on H & E and trichrome stained sections. With H & E stain, all the EGC lesions examined were characterised by a dermal eosinophilic infiltration of variable intensity and the presence of small- to large-sized foci of eosinophilic debris that, with trichrome stain, appeared to consist of normally stained collagen fibres surrounded by a debris showing the same tinctorial properties as eosinophil granules. These results showed that EGC lesions with different clinical appearance are histopathologically indistinguishable and that small- and large-sized dermal foci of eosinophilic debris have similar histogenesis. Hence, the term flame figures, normally used to define small foci of eosinophilic debris by analogy with flame figures in Wells' syndrome, may be employed also to designate large-sized focal depositions of this debris. Furthermore, the ultrastructure of small- and large-sized flame figures in EGC lesions was investigated. They comprised morphologically unaltered collagen fibrils, collagen fibres partly disrupted by oedema and cellular debris, and degranulating eosinophils via ECL and PMD. The ultrastructure of flame figures in EGC was similar to that reported in flame figures of human Wells' syndrome. This suggested that eosinophils play a primary role in flame figures formation in cats, analogous to what reported in humans. In addition, this study demonstrated that tissue eosinophils in feline EGC release their granule contents by ECL and PMD, analogous to human tissue eosinophils at sites of eosinophil-mediated inflammation. ECL was the predominant mode of degranulation. An ultrastructural study of feline circulating eosinophils from cats with various blood eosinophil counts and different eosinophil-associated diseases was also performed. PMD morphology, indicative of eosinophil activation and degranulation, was recognised in peripheral eosinophils. No direct correlation was found between the number of eosinophils showing PMD changes and the level of blood eosinophilia. This latter finding suggested that total blood eosinophil count might not represent the best criterion to evaluate the contribution of eosinophils to the ongoing eosinophil-associated disease. Finally, a study on cat eosinophil granule proteins was conducted. Granule proteins, extracted from cat eosinophils obtained by experimentally induced peritoneal eosinophilia, were analysed by gel-filtration chromatography and their biological activities were studied. Cat eosinophil granule proteins possessed peroxidase, RNase and bactericidal activities. Feline EAR showed N-terminal sequence homology with proteins of the RNase A superfamily, including eosinophil RNases, and the N-terminal sequence of feline MBP was homologue to that of human and murine MBP-1. These findings indicated that feline eosinophil granule proteins have biological roles similar to those reported in humans and other animal species and highlighted that the cat might represent a suitable species for studying human eosinophil-mediated diseases.
488

Leishmania infantum and dog: immunological and epidemiological studies about infection and disease

Solano Gallego, Laia 04 May 2001 (has links)
L'objectiu d'aquesta tesi va ser obtenir nous coneixements sobre la immunologia i epidemiologia de la infecció per Leishmania en gossos que viuen en zones endèmiques. El capítol 2 descriu l'expressió d'anticossos anti-Leishmania IgG, IgG1 i IgG2 en una població de gossos. Els nivells d'immunoglobulines en gossos asimptomàtics van ser molt variables i menors que els dels animals malalts. En els animals malalts, els nivells de IgG i IgG2 van ser molt alts però els nivells d' IgG1 molt variables. Els resultats van mostrar la gran variació en l'expressió de IgG1 tant en gossos asimptomàtics com en simptomàtics, així com la baixa correlació de la IgG1 amb la IgG o IgG2.El capítol 3 descriu l'avaluació i comparació de l'eficàcia de dues preparacions de leishmanines en la detecció de la resposta cel·lular davant de Leishmania en el gos.El capítol 4 mostra l'estudi de la resposta humoral i cel·lular en una població de gossos. El 77% dels gossos va mostrar una resposta immunitària específica davant de Leishmania, ja fos humoral o cel·lular. El 80% dels cans eivissencs i el 48% dels gossos d'altres races van presentar resposta cel·lular. Els resultats van mostrar que la taxa d'infecció era molt alta, i que els gossos presentaven un ampli ventall de respostes inmunitàries, des de gossos resistents fins a gossos malalts. El ca eivissenc va manifestar més uniformement resposta cel·lular. El capítol 5 descriu l'estudi de la prevalença de la malaltia, la seroprevalença i la prevalença de la infecció. Es va analitzar el quadre clínic, la serologia i la presència d'ADN de Leishmania en diferents teixits. La prevalença de la malaltia i seroprevalença van ser, respectivament, d'un 13% i d'un 26%. Els resultats de PCR positives en moll d'ós, conjuntiva i pell van ser respectivament, d'un 18%, 32% i 51%. La prevalença de la infecció va ser d'un 67%. La majoria de gossos de zona endèmica ha estat infectat pel paràsit.El capítol 6 descriu l'estudi de paràmetres immunològics (serologia, test intradèrmic amb leishmanina, assaig de proliferació de limfòcits i detecció d'IFN-g i TNF-a) en l'avaluació de gossos infectats amb Leishmania. La majoria dels animals infectats sense simptomatologia clínica presentava nivells variables d'anticossos, reacció positiva al test intradèrmic, bona resposta proliferativa al antigen de Leishmania i producció d'IFN-g. La resta va mostrar nivells variables d'anticossos però absència de reacció al test intradèrmic. Abans del tractament, els animals malalts presentaven alts nivells d'anticossos, test intradèrmic negatiu, no producció d'IFN-g i producció de TNF-a. La millora clínica es va associar amb la disminució dels anticossos i amb l'augment del diàmetre del test intradèrmic. La combinació de la serologia, el test intradèrmic i la medició de citocines constitueixen tècniques útils i d'alta rellevància clínica en l'avaluació de la resposta inmunitària d'un pacient individual. / The objective of this thesis was to obtain new knowledge about the immunology and epidemiology of Leishmania infection in dogs living in endemic regions in the Mediterranean basin. Chapter 2 describes the expression of IgG, IgG1 and IgG2 specific antibodies to L. infantum in a wide population of dogs. The levels of immunoglobulins in asymptomatic dogs were highly variable and lower than those found in ill dogs. In ill dogs, the levels of IgG and IgG2 were very high but the levels of IgG1 were extremely variable. Overall results showed a large variation in the IgG1 expression in asymptomatic and symptomatic dogs and a low IgG1 correlation with IgG or IgG2.Chapter 3 describes the evaluation and comparison of the efficacy of two leishmanins for detection dog Leishmania cellular immune response. Chapter 4 describes the study of humoral and cellular responses in a population of dogs. Seventy-seven percent of the dogs demonstrated a specific Leishmania response either humoral or cellular. Eighty percent of ibizian hounds and 48% of dogs of other breeds presented a cellular response. The results showed that the rate of infection was high and that dogs presented a broad range of immune responses from resistant to ill dogs. The Ibizian hound manifested a more uniform cellular response. Chapter 5 describes the study of the prevalence of Leishmania infection, the seroprevalence and the prevalence of canine leishmaniosis. Clinical exploration for the presence of clinical signs compatible with leishmaniosis, the titre of anti-Leishmania antibodies, and the presence of Leishmania DNA by PCR on several tissues were assessed. The prevalence of the disease was 13% and the seroprevalence was 26%. The results of positive PCR in the bone marrow, the conjunctiva and the skin were 18%, 32% and 51%, respectively. The prevalence of the infection was 67%. The results showed that Leishmania infects the majority of dogs living in an endemic area.Chapter 6 describes the study of immunological parameters (anti-Leishmania IgG1, IgG2, total IgG antibodies, LST, LPA, and production of IFN-g and TNF-a) in the evaluation of dogs infected by Leishmania. The majority of infected animals without clinically patent disease showed variable titres of anti-Leishmania antibodies, a positive LST, a strong Leishmania antigenic proliferative response, and a high production of IFN-g. The remainder showed positive titres of anti-Leishmania antibodies with a negative positive LST. Before treatment, ill dogs presented high levels of anti-Leishmania antibodies, negative LST, no production of IFN-g but a production of TNF-a. Clinical recovery was associated with a decrease in the titre of antibodies and an increase of the diameter of the LST. The combination of serology, LST, and measurement of cytokines constitutes a useful, clinically relevant method to evaluate the immune response to Leishmania in a single patient.
489

Resilience in internationally adopted children

Barcons i Castel, Natàlia 13 July 2012 (has links)
Desde 1998, 45.696 menores procedentes de adopción internacional han llegado a España. Las investigaciones sobre la adaptación psicológica de estos niños y niñas indican que, a pesar de que la mayoría presentan un ajuste psicosocial adecuado, son más propensos a experimentar dificultades emocionales, conductuales y en habilidades sociales. La investigación en los puntos fuertes personales y el papel que los recursos personales y sociales desempeñan en el desarrollo evolutivo, es un área de investigación reciente en resiliencia. Esta investigación se ha centrado en los factores que contribuyen positivamente al desarrollo de las habilidades sociales y de adaptación de los menores adoptados internacionalmente, como expresión de su capacidad de resiliencia. Los resultados indican que el desarrollo de habilidades adaptativas y sociales, incluidas las relaciones interpersonales y las relaciones con los padres difieren significativamente dependiendo de diferentes factores analizados. El patrón de apego seguro de los niños aparece como factor que favorece el desarrollo de estas habilidades, siendo el único factor significativo en las relaciones con los padres, independientemente de la edad de adopción o del tiempo transcurrido con la familia adoptiva. La edad de adopción también aparece como un factor relevante, en cuanto que la edad de adopción temprana favorece el desarrollo de habilidades adaptativas y sociales, exceptuando que no ejerce ningún efecto en la escala de relaciones con los padres. Los resultados de los tres artículos que componen la tesis, indican que los menores adoptados procedentes de países de la Europa del Este tienen más dificultades en problemas de atención, en desarrollar un patrón de apego seguro, en el desarrollo de habilidades adaptativas, en las relaciones interpersonales y en la escala de estrés social; confirmando otros estudios internacionales que informan de una deprivación más severa y de altos índices de exposición prenatal al tabaco y al alcohol, sugiriendo la posible existencia de Síndrome Alcohólico Fetal en la muestra y que debería desarrollarse como una línea de investigación futura. La adopción implica la interacción de múltiples factores que hace de ella una situación de investigación compleja. Esta investigación ha puesto de manifiesto la importancia de cada uno de los factores analizados y futuras investigaciones deberían incorporar el efecto que ejercen las características individuales de los menores junto con factores post adoptivos en su entorno más cercano, tales como los estilos educativos familiares. / Since 1998, Spain has received 45,696 internationally adopted children. Research on the psychological adaptation of internationally adopted children indicate that most internationally adopted children present an adequate psychosocial adjustment, but they are more likely to develop behavioural and emotional difficulties and, they exhibit poorer social competence. The examination of personal strengths and the role that personal and social resources play in positive development, is a recent emerging area of research in resilience. This research has focused on the factors that contribute positively to the development of the social and adaptive skills of the internationally adopted children, as an expression of their resilience. The results indicate that the development of adaptive and social skills, including interpersonal relationships and relationships with parents differ significantly depending on various factors analyzed: the secure attachment pattern of the children appears as a factor that favours the development of these skills, being the only significant factor in relations with parents, regardless of age or time lived with the adoptive family. The age of adoption also appears as a relevant factor, the younger age at adoption favours the development of adaptive and social skills, except that it has no effect on the scale of relationships with parents. The results of the three articles in the thesis indicate that children adopted from Eastern European countries encounter greater difficulties to develop a secure attachment pattern, in the development of adaptive skills, in the interpersonal relationships and in the social stress scale. These results confirm other international studies that report a more severe deprivation and high rates of prenatal exposure to tobacco and alcohol in children from Eastern European countries, suggesting the possible existence of Fetal Alcohol Syndrome in the sample, a fact that should be developed as a future research line. Adoption is a complex situation that implies the interaction of multiple factors. This research has highlighted the importance of each of the factors analysed and future research objectives should incorporate the effect of the childrens’ specific individual characteristics together with the post adoption environmental factors, such as the adoptive family parenting styles.
490

Ajuste psicosocial y vivencia de la adopción en niños/as adoptados/as internacionalmente

Reinoso Bernuz, Marta 04 March 2013 (has links)
La adopción internacional ha adquirido en España unas muy notables dimensiones y el desarrollo y la adaptación de estos niños se ha convertido en un asunto de gran importancia. La presente tesis doctoral pretende contribuir al conocimiento en esta área y tiene por objetivo analizar el nivel de ajuste psicosocial, la vivencia de la adopción y el afrontamiento del estrés en la mediana infancia (8-12 años) de los niños adoptados internacionalmente en nuestro país. Esta tesis se configura a través de cuatro estudios empíricos. El primer estudio, “Stress, coping and personal strengths and difficulties in internationally adopted children in Spain”, presenta una primera aproximación al análisis de las relaciones entre estrés, estrategias de afrontamiento y ajuste psicológico en los menores adoptados internacionalmente. Los resultados muestran que los niños mencionan principalmente problemas de tipo interpersonal referidos a conflictos de relación con los demás y temas de salud/enfermedad, utilizan predominante estrategias de afrontamiento aproximativas, y están en general bien adaptados. El uso de estrategias de afrontamiento evitativas se asocia con mayores niveles de sintomatología psicopatológica. El segundo estudio, “Adaptación psicosocial en niños adoptados internacionalmente: percepción personal y parental”, se enfoca específicamente al análisis de la conducta adaptativa y desadaptativa de estos niños. Se constata que la mayoría de los menores de adopción internacional tienen un buen ajuste psicológico en la mediana infancia; no obstante, alrededor del 25% de ellos presenta importantes desajustes en el área escolar, adaptativa y externalizante-comportamental. Los adoptados procedentes de Europa del Este y Centro-Sudamérica presentan un mayor nivel de desajuste que el resto. En el tercer estudio “Children’s and parents’ thoughts and feelings about adoption, birth culture identity, and discrimination in families with internationally adopted children”, se analiza la vivencia personal de la adopción en los niños adoptados internacionalmente, y la percepción que tienen respecto a ésta sus madres y padres adoptivos. Los resultados muestran que los adoptados transraciales informan de un mayor número de experiencias discriminatorias y de un mayor sentido de pertenencia e interés hacia la cultura de su país de origen que los adoptados con características raciales similares a las de sus padres adoptivos. En general existe coincidencia entre la percepción de padres e hijos sobre la adopción, aunque se detectan diferencias importantes en sus valoraciones de la identidad cultural y la discriminación. Por último, el cuarto estudio, “Internationally adopted children’s general and adoption-specific stressors, coping strategies and psychological adjustment” profundiza sobre la percepción y afrontamiento del estrés, genérico y específico de la adopción, en el colectivo de adoptados internacionales. Los resultados muestran que los problemas relacionados con la adopción son frecuentes en los niños procedentes de adopción internacional, especialmente en el caso de los adoptados transraciales; las experiencias de victimización constituyen el estresor más frecuentemente identificado. El estudio también revela que, en general, los niños utilizan un amplio rango de estrategias de afrontamiento para hacer frente a los estresores genéricos y específicos de la adopción, y están bien adaptados. La evidencia empírica presentada en esta tesis doctoral permite constatar que los niños adoptados internacionalmente en España presentan, en general, un adecuado ajuste psicológico en la mediana infancia. No obstante, no podemos olvidar que estos niños enfrentan retos específicos, y los resultados de nuestros estudios indican que aquellos relacionados con la discriminación y la diversidad cultural son unos de de las más importantes. Además, esta investigación también demuestra que los niños adoptados son capaces de expresar sus percepciones y vivencias en torno a la adopción y otros aspectos relevantes de su vida, por lo que sus opiniones deben ser tenidas en cuenta a la hora de elaborar futuros estudios y estrategias de intervención. / International adoption has become increasingly popular in Spain, and the psychological adjustment and adaptation of these children have become very important issues. This thesis endeavours to contribute to increase the knowledge in this area and aims to investigate psychological adjustment, experiences of adoption, and stress and coping in Spanish internationally adopted children in middle childhood (ages 8-12 years). This dissertation consists of four empirical studies. The results of the first study, ‘Stress, coping and personal strengths and difficulties in Internationally adopted children in Spain’, show that children mainly report interpersonal problems concerning relationships and health/illness issues, predominantly employ approach coping strategies, and are generally well-adjusted. Avoidance coping strategies are associated with greater maladjustment. The findings of the second study, ‘Psychosocial adjustment in internationally adopted children: personal and parental perceptions’, confirm that the majority of international adoptees are well-adjusted in middle childhood. However, approximately 25% of them have school, externalizing behaviour, and adaptive functioning difficulties. Children adopted from Eastern Europe and Latin America experience more psychosocial maladjustment than children adopted from other countries. The third study, ‘Children’s and parents’ thoughts and feelings about adoption, birth culture identity, and discrimination in families with internationally adopted children’, shows that transracial adoptees express higher levels of birth culture identity and perceived discrimination than same-race adoptees. High levels of convergence between the children’s and parents’ viewpoints on the experiences of adoption are found, although significant divergences in their perceptions of cultural identity with the birth country and discrimination exist. Finally, the results of the fourth study, ‘Internationally adopted children’s general and adoption-specific stressors, coping strategies and psychological adjustment’, reveal that problems associated with adoption are frequent among internationally adopted children, especially among transracial adoptees; victimization is the most commonly reported stressor. The children, overall, use a wide repertoire of coping strategies in response to general and adoption-specific stressful events, and are well-adjusted. The research reported in this thesis provides evidence that most internationally adopted children in Spain present an adequate psychosocial adjustment, although discrimination and cultural diversity are important issues they face. Also, this research demonstrates that, from a relatively young age, adoptees are able to give their own views on adoption.

Page generated in 0.1146 seconds