Després de deu anys d'implantació del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Animació Sociocultural (CFGS d'ASC) s'ha detectat que els Tècnics Superiors en Animació Sociocultural (TASOC) no s'insereixen laboralment en la mesura que seria d'esperar, sobretot si atenem als estudis de mercat que diuen que l'animació sociocultural és un nou nínxol d'ocupació.Partim de la pregunta: quins factors són els que provoquen la baixa inserció laboral dels Animadors Socioculturals? L'objectiu general d'aquesta tesi és realitzar un estudi descriptiu dels graduats en Tècnic Superior d'Animació Sociocultural a Catalunya i de la seva formació, professionalització i inserció laboral, per a poder millorar la seva adequació al mercat de treball.L'estudi s'estructura en tres parts. Una primera consta de cinc capítols en els que es descriu el marc teòric de l'animació sociocultural, el seu concepte, la figura professional de l'animador sociocultural i la seva formació i professionalització. Aquesta part ens servirà de marc conceptual on fonamentar la investigació. La segona part és la recerca empírica. Els objectius plantejats aboquen a una investigació exploratòria de la realitat. Es tracta d'un estudi que combina informació quantitativa i qualitativa. S'estructura en dues fases.En una primera fase s'obtenen dades quantitatives mitjançant l'aplicació d'un qüestionari a tota la població de TASOC formada en centres públics de Catalunya fins l'any 2006. La mostra està formada pels 303 participants que l'han contestat; això suposa el 25,6% de la població total. Se segueix indagant en un segon qüestionari destinat als 154 TASOC que treballen en animació sociocultural o àmbits relacionats amb l'animació, dels quals obtenim dades sobre la inserció laboral. L'anàlisi de les dades quantitatives es fa mitjançant el paquet estadístic SPSS.En una segona fase s'utilitzen mètodes qualitatius per tal d'aprofundir i interpretar les dades estadístiques. Es realitzen entrevistes grupals a TASOC que actuen com a informants clau dels diferents àmbits de l'animació sociocultural i als seus tutors. La metodologia que s'utilitza per a l'anàlisi de les dades és la descripció densa. Aquests informants clau també elaboren un registre documental de les seves actuacions professionals. Mitjançant l'anàlisi de contingut s'ha determinat quines són les funcions i tasques que realitzen en el seu lloc de treball i en quina mesura.A la tercera part es presenta la descripció dels resultats referits en funció dels objectius plantejats.Finalment, les conclusions aporten elements de reflexió per a millorar la situació dels TASOC al mercat de treball. Destaquem les següents:- La principal motivació per estudiar ASC és l'accés a estudis superiors.- La Formació en Centres de Treball és una eina clau per a la seva professionalització.- És un col·lectiu molt motivat i satisfet de la formació rebuda.- Trobem molt pocs TASOC aturats, però només la meitat tenen feina del que han estudiat.- Hi ha força oferta de feina d'ASC, però les condicions laborals són precàries: temporalitat en els contractes, jornades a temps parcial, sous baixos, molta mobilitat dels equips de treball.- Les categories professionals en què són contractats els TASOC no acostumen a estar d'acord amb les funcions i responsabilitats que requereixen ni amb la formació rebuda.- La meitat de TASOC estan contractats per l'Administració, i es treballa principalment amb població infantil i juvenil.- L'àmbit del lleure i el de l'assistència socioeducativa són els que més TASOC ocupen.- Les funcions que realitza el TASOC les podem concretar en: obtenció i gestió de la informació, funció socioeducativa o de relació amb els usuaris, planificació i gestió dels recursos. La major part de temps de treball es dedica a l'atenció als usuaris.- En aquests moments el TASOC no és prou conegut ni reconegut socialment.Aquestes conclusions porten a plantejar algunes propostes i perspectives de futur estructurades en dos blocs: les relacionades amb la formació i les relacionades amb el món laboral. / Después de diez años de implantación del Ciclo Formativo de Grado Superior de Animación Sociocultural (CFGS de ASC) se detecta que los Técnicos Superiores en Animación Sociocultural (TASOC) no se insertan laboralmente en la medida que seria de esperar, sobretodo si tenemos en cuenta los estudios de mercado que observan que la animación sociocultural es un nuevo filón de ocupación.Partimos de la pregunta: ¿qué factores son los que provocan la baja inserción laboral de los Animadores Socioculturales? El objetivo general de esta tesis es realizar un estudio descriptivo de los graduados como Técnicos Superiores en Animación Sociocultural en Cataluña y de su formación, profesionalización e inserción laboral, para poder mejorar la adecuación al mercado de trabajo.El estudio se estructura en tres partes. La primera consta de cinco capítulos en los que se describe el marco teórico de la animación sociocultural, su concepto, la figura profesional del animador sociocultural y su formación y profesionalización. Esta parte nos servirá como marco conceptual donde fundamentar la investigación.La segunda parte es la investigación empírica. Los objetivos planteados conducen a una investigación exploratoria de la realidad. Se trata de un estudio que combina información cuantitativa y cualitativa. Se estructura en dos fases.En una primera fase se obtienen datos cuantitativos mediante la aplicación de un cuestionario a toda la población de TASOC formada en centros públicos de Cataluña hasta el 2006. La muestra está formada por los 303 participantes que han respondido; eso supone el 25,6% de la población total. Se sigue indagando en un segundo cuestionario destinado a los 154 TASOC que trabajan en animación sociocultural o ámbitos relacionados con la animación, de quienes obtenemos información sobre la inserción laboral. El análisis de los datos cuantitativos se realiza mediante el paquete estadístico SPSS.En una segunda fase se utilizan métodos cualitativos con la finalidad de profundizar e interpretar los datos estadísticos. Se realizan entrevistas grupales a TASOC que actúan como informadores clave de los diferentes ámbitos de la animación sociocultural y a sus tutores. La metodología que se utiliza para el análisis de los datos es la descripción densa. Estos informadores clave también elaboran un registro documental sobre sus actuaciones profesionales. Mediante el análisis de contenido se ha determinado cuales son las funciones y tareas que realizan en sus puestos de trabajo y en que medida.En la tercera parte se presenta la descripción de los resultados referidos en función de los objetivos planteados.Finalmente, las conclusiones aportan elementos de reflexión para mejorar la situación de los TASOC en el mercado de trabajo. Destacamos las siguientes:- La principal motivación para estudiar ASC es el acceso a estudios superiores.- La Formación en Centros de Trabajo es una herramienta clave para la profesionalización.- Es un colectivo muy motivado y satisfecho de la formación recibida.- Encontramos muy pocos desocupados, pero solo la mitad trabajan en aquello que han estudiado.- Hay bastantes ofertas de trabajo en ASC, pero las condiciones laborales son precarias: temporalidad en los contratos, jornadas a tiempo parcial, sueldos bajos, mucha movilidad de los equipos de trabajo.- Las categorías profesionales en que se contratan los TASOC no acostumbran a estar de acuerdo con las funciones y responsabilidades del puesto de trabajo ni con la formación recibida.La mitad de TASOC están contratados por la Administración, y se trabaja principalmente con la población infantil y juvenil.- El ámbito del ocio y tiempo libre y el de la asistencia socioeducativa son los que más TASOC ocupan.- Las funciones que realiza el TASOC las podemos concretar en: obtención y gestión de la información, función socioeducativa o de relación con los usuarios, planificación y gestión de los recursos. La mayor parte del tiempo de trabajo se dedica a la atención a los usuarios.- En estos momentos, el TASOC no es suficientemente conocido ni reconocido socialmente.Estas conclusiones conducen a plantear algunas propuestas y perspectivas de futuro estructuradas en dos bloques: las relacionadas con la formación y las relacionadas con el mundo laboral. / Ten years on from the implantation of the Higher Grade Formative Cycle in Socio-cultural Animation (CFGS d'ASC) it has been noted that the Higher Technicians in Socio-cultural Animation (TASOC) are not incorporated into the workforce as well as might be expected, especially if we believe market research which says that socio-cultural animation is a new employment niche.The initial question is: which factors cause this low level of incorporation of socio-cultural animators into the working world? The general aim of this thesis is to do a descriptive study of graduates who are Higher Technicians in Socio-cultural Animation in Catalonia, their training, professionalization and incorporation into the workforce, in order to improve their suitability in the job-market.The study is structured into three parts. The first consists of five chapters which describe the theoretical framework of socio-cultural animation, its conception, the professional figure of the socio-cultural animator and his/her training and professionalization. This part will serve as a conceptual framework on which to base the research.The second part is empirical research. The aims lead to an exploratory investigation of reality. It is a study which combines quantitative and qualitative information. It is structured into two phases.In an initial phase quantitative data is obtained by means of a questionnaire given to the entire population of TASOC trained in public centres in Catalonia up to 2006. The sample consists of 303 participants who filled it in; this amounts to 25.6% of the total population. Research continues with a second questionnaire aimed at the 154 TASOC who work in socio-cultural animation or fields related to animation, from which we obtain data about incorporation into the workforce. Analysis of quantitative data is done using the statistical pack SPSS.In a second phase qualitative methods are used in order to study in depth and interpret the statistical data. Group interviews are carried out both with TASOC who act as key informants in the different fields of socio-cultural animation and with a group of tutors. The methodology used to analyse the data is dense description. These key informants also make up documental registration of their professional activity. By means of content analysis it has been determined what functions and tasks are carried out in the workplace and to what extent.In the third part a description of the results referred to is presented with regard to the aims set.Finally, the conclusions give information prepared with the intention of providing elements for thought so as to improve the situation of TASOC in the job-market. The following conclusions stand out:- The main reason for studying ASC is for access to higher education.- The formation of Work Centres is a key tool for their professionalization.- It is a very motivated group who are happy with the training received.- There is plenty of work to be had in ASC but working conditions are uncertain: temporary contracts, part-time jobs, low salaries and high mobility of the work teams. - The professional categories that TASOC are given contracts for are not usually in accordance with the functions and responsibilities they require nor with their training.- Half of all TASOC are taken on by the Government and work with children and adolescents.- The field of leisure and socio-educational care is where most TASOC work.- The duties carried out by TASOC can be said to be: obtaining and managing information, socio-educational duties or user relations and planning and management of resources. The majority of their working hours are given over to user attention.- At the moment TASOC is not well-known enough nor socially recognised.These conclusions bring us to some proposals and prospects for the future structured in two fields: those related to training and those related to the world of employment.

The reproductive biology of poriferans is still poorly understood. We have investigated the sexual reproductive biology of seven demosponge species, six of them from the Mediterranean (Corticium candelabrum, Crambe crambe, Raspaciona aculeata, Axinella damicornis, Chondrosia reniformis, and Petrosia ficiformis), and one from the Pacific coast of Canada (Asbestopluma occidentalis). The thesis consists of a general introduction, 7 different chapters and a general discussion.Chapter 1. It is well established that in temperate regions invertebrates restrict their reproductive cycles to the warm periods. The sexual cycle of A. damicornis, C. candelabrum, C. reniformis, and R. aculeata is very different in timing and duration, despite all of them shared habitat and thermal regime. While the gametogenesis of R. aculeata and C. reniformis underwent during summer and autumn (warm periods in the Mediterranean), the gametogenesis of C. candelabrum and A. damicornis occurred during winter. Therefore, the relationship between gametogenesis and temperature in temperate waters was not straightforward, and many different relationships appeared.Chapter 2. The oogenesis of C. candelabrum resulted in a surprising long process, with continuous production of oocytes. However, the oocyte maturation extended for 7/8 months during autumn and winter. Spermatogenesis occurred during 4 or 5 at the end of the oocyte maturation (spring and summer). Spermatozoans were primitive but possessed a true C-shaped acrosome. Chapter 3. The gametogenesis of the oviparous demosponge P. ficiformis occurred during autumn and early winter. Large oocytes and round primitive spermatozoans with proacrosomal vesicles were released to the water on December. Recently fertilised eggs were placed in Petri dishes. Since no free-swimming larva was observed, the development in this demosponge was suggested to be direct.Chapter 4. The reproduction of the carnivorous sponge A. occidentalis was studied under light and electron microscopy. It was a contemporaneous hermaphroditic sponge with clusters of oocytes and very complex spermatic cysts. The fertilisation mechanism was unusual for the phylum Porifera, and shared many similarities with the feeding mechanism of this carnivorous sponge.Chapter 5. The spermatogenesis of the common Mediterranean demosponge C. crambe was investigated by light and electron microscopy. The mature spermatozoan was a extremely modified cell, with the body bent at the level of the flagellum insertion, a true acrosome, and a striated rootlet that connected the basal body to the mitochondrion. In addition, such modifications resembled to the sperm morphology of a phoronid, in a well example of adaptive convergence. Chapter 6. The oogenesis in A. damicornis and R. aculeata was very similar, except for the duration. While it extended for 5 months in R. aculeata, A. damicornis required 7 months to complete it. The differences resided in the vitellogenesis. Yolk was almost exclusively auto-synthesized in A. damicornis from digestion of bacteria. However, in R. aculeata the process shortened because of the help of nurse cells in creation of yolk. Chapter 7. Unspawned sperm and precursors of sperm cells were phagocytosed by motile phagocytic cells in the spermatic cysts of P. ficiformis and R. aculeata. All these features observed for the first time in demosponges revealed that sponges contain many complex features and are capable of complex processes that are usually regarded to higher invertebrates and vertebrates.

El desenvolupament de models acurats pels cicles biogeoquímics d'elements clau, especialment pel carboni,depèn del coneixement dels fluxos d'aquests elements a través dels límits de l'oceà. La quantificació delsfluxos entre l'oceà obert i els marges continentals dels mars marginals és crucial per al desenvolupamentd'aquests models.Les taxes d'acumulació de sediment als marges continentals són ordres de magnitud més altes que a l'oceà obert i, per tant, els sediments marginals poden contenir registres d'alta resolució dels processos desencadenats com a resposta de la variabilitat de les condicions ambientals. Els estudis de fluxos de partícules en els marges continentals són determinants per entendre les taxes de transferència de la matèriaparticular entre la columna d'aigua i els sediments de fons.La present tesis està centrada en la transferència i acumulació de la matèria particular en la Conca d'Alborán (Mar Mediterrània) i en l'evolució ambiental passada enregistrada pels sediments profunds de la Conca de Bransfield (Península Antàrtica). Els estudis dels fluxos de partícules a la Conca Occidental d'Alboran entre juliol de 1997 i maig de 1998 mostren que la transferència vertical de material en la part alta de la columna d'aigua està controlada per la focalització de material des de la vora de la conca cap al seu centre. L'advecció cap avall i cap al sud al llarg de les superfícies d'igual densitat del front associat al límit del Gir Occidental d'Alboran (Western Alboran Gyre, WAG) produeix una tendència d'augment dels fluxos de partícules cap a mar obert, fet que és inusual en la majoria dels marges continentals.L'evolució dels fluxos a profunditats intermèdies de la columna d'aigua és variable al llarg de l'any. Totes les sèries mostren una evolució general comú amb un primer pic a l'inici de l'estiu de 1997, un segon pic ample compost durant la darrera part de la tardor i l'hivern i un tercer pic a la primavera de 1998. La descàrrega fluvial pot ser responsable dels fluxos litogènics més alts durant el pic de tardor/hivern, mentre que l'elevadaproducció primària a la perifèria del WAG promou la generació de partícules biogèniques al llarg de l'any i especialment durant la primavera i l'estiu.Els resultats de l'experiment dels Fluxos d'Alta Freqüència (High Frequency Flux, HFF), realitzat durant la primavera de 1998, mostren que, a més de l'elevada producció a la vora del gir, l'advecció de masses d'aigua riques en fitoplàncton, l'agregació de partícules i la predació per zooplàncton són mecanismes necessaris perintensificar l'exportació des de les aigües superficials del WAG. El mateix experiment mostra que la desagregació, la disminució en la mida de les partícules i l'advecció física pel flux pausat de les aigüesintermèdies i profundes cap a l'oest provoca probablement el decreixement substancial en la transferència de partícules a profunditats mesopelàgiques.L'evolució temporal dels fluxos prop del fons està controlada per la transferència cap avall de matèria particular des d'aigües intermèdies i l'aportació advectiva per capes nefeloides de material majoritàriament litogènic i carbonàtic. Durant els períodes d'exportació intensificada des de les aigües superficials hi ha tambéuna important transferència, talús avall i prop del fons, de material ric en fracció biogènica acumulat prèviament en el fons de les àrees més somes. Les dades dels correntímetres mostren com els polsos del flux d'aigua profunda cap a l'oest influencien l'activitat nefeloide al fons.Ambdós, la degradació de la matèria orgànica i l'advecció durant la sedimentació a través de profunditats mesopelàgiques, i la redistribució prop del fons talús avall, constitueixen mecanismes pel qual el carboni pot ésser extret efectivament des de les aigües superficials i reconduït cap a masses d'aigua i sediments profunds.El darrer procés mostra a més que els sediments profunds del Mar d'Alboran poden enregistrar acuradament els esdeveniments productius de les aigües superficials que afecten tota la conca.Els estudis geoquímics dels sediments superficials mostren que, a escales temporals de desenes a centenars d'anys, les taxes d'acumulació de sediment decreixen a mida que la profunditat augmenta, i que el relleu submarí profund juga un paper determinant en la distribució de sediment a la Conca d'Alboran. Lacomparació de les dades dels sediments profunds amb les dades de les trampes de sediment de la Conca Occidental d'Alboran mostra que l'aportació advectiva de partícules fins a 30 metres sobre el fons correspon al 50-70% del material acumulat en el fons. L'abundància i les taxes d'acumulació de matèria orgànica concorden amb la distribució espacial de la producció primària al Mar d'Alboran, que és més alta a l'oest. Lacomparació amb les dades de les trampes de sediment permet estimar que la degradació de la matèria orgànica és d'almenys el 30-40% de la que arriba al fons. La sílice biogènica produïda i exportada des de les aigües superficials no s'acumula de manera efectiva en el fons.L'anàlisi granulomètric i geoquímic dels sediments recuperats a la Conca de Bransfield mostra que s'han acumulat majoritàriament a través de processos hemipelàgics, i en menor proporció, per corrents de terbolesa.La comparació amb dades de trampes mostra que els processos hemipelàgics a la Conca de Bransfield estan dominats per l'advecció lateral prop del fons (70%)i la sedimentació vertical des de les aigües superficials(30%). Les fluctuacions en la contribució de partícules per aquests dos processos explicaria la formació de làmines amb diferents gruixos i abundàncies en constituents biogènics. La relació entre clima i la contribució d'aquests dos processos és utilitzada per a reconstruir les fluctuacions ambientals dels darrers 3000 anys, el que demostra que els sediments hemipelàgics de la Conca de Bransfield contenen un registre d'alta resolució de les fluctuacions climàtiques durant l'Holocè.

Orientador: Julia Ziviani Vitiello / Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Instituto de Artes / Made available in DSpace on 2018-08-12T05:36:49Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Macedo_VanessaFreitasdePaiva_M.pdf: 3758047 bytes, checksum: 106d65a2ca1d3156116d47fb0eb52474 (MD5) Previous issue date: 2008 / Resumo Esta pesquisa propõe perceber a simbiose entre o artista e sua obra, reconhecendo a proximidade que vida e criação artística podem assumir, convergindo para uma arte autobiográfica. Investiga-se a relação entre dor e arte/ morte e criação como ciclo possível e necessário ao processo criativo. Frida Kahlo é escolhida como artista expoente para suscitar essas questões. A pesquisa mergulha em seu universo para, a partir dele, ver surgir o seu próprio, numa criação em dança. Nasce Entre Chagas e Borboletas. Os intermédios por que ela passa para estruturar-se - o processo criativo - são o material que interage com todos os temas investigados, para registrar o caminho anterior à obra. / Abstract This research propose to sense the symbiosis between the artist and his work, recognising the proximity that life and artistic creation can built, converging to an autobiografic art. Investigating the relation between pain and art, death and creation as a possible and necessary cicle to creative process. Frida Kahlo is chosen as an expoent artist to bring up these questions. The research dives deeply into her universe to, starting from that, built its own universe in a dance creation. Among Wounds and Butterflies born. The inner - ways it passes though to built itself - the creative process - is the material that interacts with all the themes investigated, to register the path before the creation. / Mestrado / Mestre em Artes

Les xarxes neuronals cel·lulars altrament anomenades CNNs, són un tipus de sistema dinàmic que relaciona diferents elements que s'anomenen neurones via unes plantilles de paràmetres. Aquest sistema queda completament determinat coneixent quines són les entrades a la xarxa, les sortides i els paràmetres o pesos. En aquest treball fem un estudi exhaustiu sobre aquest tipus de xarxa en el cas més senzill on només hi intervenen dues neurones. Tot i la simplicitat del sistema, veurem que pot tenir una dinàmica molt rica. Primer de tot, revisem l'estabilitat d'aquest sistema des de dos punts de vista diferents. Usant la teoria de Lyapunov, trobem el rang de paràmetres en el que hem de treballar per aconseguir la convergència de la xarxa cap a un punt fix. Aquest mètode ens obre les portes per abordar els diferents tipus de problemes que es poden resoldre usant una xarxa neuronal cel·lular de dues neurones. D'altra banda, el comportament dinàmic de la CNN està determinat per la funció lineal a trossos que defineix les sortides del sistema. Això ens permet estudiar els diferents sistemes que apareixen en cada una de les regions on el sistema és lineal, aconseguint un estudi complet de l'estabilitat de la xarxa en funció de les posicions locals dels diferents punts d'equilibri del sistema. D'aquí obtenim bàsicament dos tipus de convergència, cap a un punt fix o bé cap a un cicle límit. Aquests resultats ens permeten organitzar aquest estudi bàsicament en aquests dos tipus de convergència. Entendre el sistema d'equacions diferencials que defineixen la CNN en dimensió 1 usant només dues neurones, ens permet trobar les dificultats intrínseques de les xarxes neuronals cel·lulars així com els possibles usos que els hi podem donar. A més, ens donarà les claus per a poder entendre el cas general. Un dels primers problemes que abordem és la dependència de les sortides del sistema respecte les condicions inicials. La funció de Lyapunov que usem en l'estudi de l'estabilitat es pot veure com una quàdrica si la pensem com a funció de les sortides. La posició i la geometria d'aquesta forma quadràtica ens permeten trobar condicions sobre els paràmetres que descriuen el sistema dinàmic. Treballant en aquestes regions aconseguim abolir el problema de la dependència. A partir d'aquí ja comencem a estudiar les diferents aplicacions de les CNN treballant en un rang de paràmetres on el sistema convergeix a un punt fix. Una primera aplicació la trobem usant aquest tipus de xarxa per a reproduir distribucions de probabilitat tipus Bernoulli usant altre cop la funció de Lyapunov emprada en l'estudi de l'estabilitat. Una altra aplicació apareix quan ens centrem a treballar dins del quadrat unitat. En aquest cas, el sistema és capaç de reproduir funcions lineals. L'existència de la funció de Lyapunov permet també de construir unes gràfiques que depenen dels paràmetres de la CNN que ens indiquen la relació que hi ha entre les entrades de la CNN i les sortides. Aquestes gràfiques ens donen un algoritme per a dissenyar plantilles de paràmetres reproduint aquestes relacions. També ens obren la porta a un nou problema: com composar diferents plantilles per aconseguir una determinada relació entrada¬sortida. Tot aquest estudi ens porta a pensar en buscar una relació funcional entre les entrades externes a la xarxa i les sortides. Com que les possibles sortides és un conjunt discret d'elements gràcies a la funció lineal a trossos, la correspondència entrada¬sortida es pot pensar com un problema de classificació on cada una de les classes està definida per les diferent possibles sortides. Pensant¬ho d'aquesta manera, estudiem quins problemes de classificació es poden resoldre usant una CNN de dues neurones i trobem quina relació hi ha entre els paràmetres de la CNN, les entrades i les sortides. Això ens permet trobar un mètode per a dissenyar plantilles per a cada problema concret de classificació. A més, els resultats obtinguts d'aquest estudi ens porten cap al problema de reproduir funcions Booleanes usant CNNs i ens mostren alguns dels límits que tenen les xarxes neuronals cel·lulars tot intentant reproduir el capçal de la màquina universal de Turing descoberta per Marvin Minsky l'any 1962. A partir d'aquí comencem a estudiar la xarxa neuronal cel·lular quan convergeix cap a un cicle límit. Basat en un exemple particular extret del llibre de L.O Chua, estudiem primer com trobar cicles límit en el cas que els paràmetres de la CNN que connecten les diferents neurones siguin antisimètrics. D'aquesta manera trobem en quin rang de paràmetres hem de treballar per assegurar que l'estat final de la xarxa sigui una corba tancada. A més ens dona la base per poder abordar el problema en el cas general. El comportament periòdic d'aquestes corbes ens incita primer a calcular aquest període per cada cicle i després a pensar en possibles aplicacions com ara usar les CNNs per a generar senyals de rellotge. Finalment, un cop estudiats els diferents tipus de comportament dinàmics i les seves possibles aplicacions, fem un estudi comparatiu de la xarxa neuronal cel·lular quan la sortida està definida per la funció lineal a trossos i quan està definida per la tangent hiperbòlica ja que moltes vegades en la literatura s'usa l'una en comptes de l'altra aprofitant la seva diferenciabilitat. Aquest estudi ens indica que no sempre es pot usar la tangent hiperbòlica en comptes de la funció lineal a trossos ja que la convergència del sistema és diferent en un segons com es defineixin les sortides de la CNN. / Les redes neuronales celulares o CNNs, son un tipo de sistema dinámico que relaciona diferentes elementos llamados neuronas a partir de unas plantillas de parámetros. Este sistema queda completamente determinado conociendo las entradas de la red, las salidas y los parámetros o pesos. En este trabajo hacemos un estudio exhaustivo de estos tipos de red en el caso más sencillo donde sólo intervienen dos neuronas. Este es un sistema muy sencillo que puede llegar a tener una dinámica muy rica. Primero, revisamos la estabilidad de este sistema desde dos puntos de vista diferentes. Usando la teoría de Lyapunov, encontramos el rango de parámetros en el que hemos de trabajar para conseguir que la red converja hacia un punto fijo. Este método nos abre las puertas parar poder abordar los diferentes tipos de problemas que se pueden resolver usando una red neuronal celular de dos neuronas. Por otro lado, el comportamiento dinámico de la CNN está determinado por la función lineal a tramos que define las salidas del sistema. Esto nos permite estudiar los diferentes sistemas que aparecen en cada una de las regiones donde el sistema es lineal, consiguiendo un estudio completo de la estabilidad de la red en función de las posiciones locales de los diferentes puntos de equilibrio del sistema. Obtenemos básicamente dos tipos de convergencia, hacia a un punto fijo o hacia un ciclo límite. Estos resultados nos permiten organizar este estudio básicamente en estos dos tipos de convergencia. Entender el sistema de ecuaciones diferenciales que definen la CNN en dimensión 1 usando solamente dos neuronas, nos permite encontrar las dificultades intrínsecas de las redes neuronales celulares así como sus posibles usos. Además, nos va a dar los puntos clave para poder entender el caso general. Uno de los primeros problemas que abordamos es la dependencia de las salidas del sistema respecto de las condiciones iniciales. La función de Lyapunov que usamos en el estudio de la estabilidad es una cuadrica si la pensamos como función de las salidas. La posición y la geometría de esta forma cuadrática nos permiten encontrar condiciones sobre los parámetros que describen el sistema dinámico. Trabajando en estas regiones logramos resolver el problema de la dependencia. A partir de aquí ya podemos empezar a estudiar las diferentes aplicaciones de las CNNs trabajando en un rango de parámetros donde el sistema converge a un punto fijo. Una primera aplicación la encontramos usando este tipo de red para reproducir distribuciones de probabilidad tipo Bernoulli usando otra vez la función de Lyapunov usada en el estudio de la estabilidad. Otra aplicación aparece cuando nos centramos en trabajar dentro del cuadrado unidad. En este caso, el sistema es capaz de reproducir funciones lineales. La existencia de la función de Lyapuno v permite también construir unas graficas que dependen de los parámetros de la CNN que nos indican la relación que hay entre las entradas de la CNN y las salidas. Estas graficas nos dan un algoritmo para diseñar plantillas de parámetros reproduciendo estas relaciones. También nos abren la puerta hacia un nuevo problema: como componer diferentes plantillas para conseguir una determinada relación entrada¬salida. Todo este estudio nos lleva a pensar en buscar una relación funcional entre las entradas externas a la red y las salidas. Teniendo en cuenta que las posibles salidas es un conjunto discreto de elementos gracias a la función lineal a tramos, la correspondencia entrada¬salida se puede pensar como un problema de clasificación donde cada una de las clases está definida por las diferentes posibles salidas. Pensándolo de esta forma, estudiamos qué problemas de clasificación se pueden resolver usando una CNN de dos neuronas y encontramos la relación que hay entre los parámetros de la CNN, las entradas y las salidas. Esto nos permite encontrar un método de diseño de plantillas para cada problema concreto de clasificación. Además, los resultados obtenidos en este estudio nos conducen hacia el problema de reproducir funciones Booleanas usando CNNs y nos muestran algunos de los límites que tienen las redes neuronales celulares al intentar reproducir el cabezal (la cabeza) de la máquina universal de Turing descubierta por Marvin Minsky el año 1962. A partir de aquí empezamos a estudiar la red neuronal celular cuando ésta converge hacia un ciclo límite. Basándonos en un ejemplo particular sacado del libro de L.O Chua, estudiamos primero como encontrar ciclos límite en el caso que los parámetros de la CNN que conectan las diferentes neuronas sean anti¬simétricos. De esta forma encontramos el rango de parámetros en el cuál hemos de trabajar para asegurar que el estado final de la red sea una curva cerrada. Además nos da la base para poder abordar el problema en el caso general. El comportamiento periódico de estas curvas incita primero a calcular su periodo para cada ciclo y luego a pensar en posibles aplicaciones como por ejemplo usar las CNNs para generar señales de reloj. Finalmente, estudiados ya los diferentes tipos de comportamiento dinámico y sus posibles aplicaciones, hacemos un estudio comparativo de la red neuronal celular cuando la salida está definida por la función lineal a trozos y cuando está definida por la tangente hiperbólica ya que muchas veces en la literatura se usa una en vez de la otra intentado aprovechar su diferenciabilidad. Este estudio nos indica que no siempre se puede intercambiar dichas funciones ya que la convergencia del sistema es distinta según como se definan las salidas de la CNN. / In this dissertation we review the two neuron cellular neural network stability using the Lyapunov theory, and using the different local dynamic behavior derived from the piecewise linear function use. We study then a geometrical way to understand the system dynamics. The Lyapunov stability, gives us the key point to tackle the different convergence problems that can be studied when the CNN system converges to a fixed¬point. The geometric stability shed light on the convergence to limit cycles. This work is basically organized based on these two convergence classes. We try to make an exhaustive study about Cellular Neural Networks in order to find the intrinsic difficulties, and the possible uses of a CNN. Understanding the CNN system in a lower dimension, give us some of the main keys in order to understand the general case. That's why we will focus our study in the one dimensional CNN case with only two neurons. From the results obtained using the Lyapunov function, we propose some methods to avoid the dependence on initial conditions problem. Its intrinsic characteristics as a quadratic form of the output values gives us the key points to find parameters where the final outputs do not depend on initial conditions. At this point, we are able to study different CNN applications for parameter range where the system converges to a fixed¬point. We start by using CNNs to reproduce Bernoulli probability distributions, based on the Lyapunov function geometry. Secondly, we reproduce linear functions while working inside the unit square. The existence of the Lyapunov function allows us to construct a map, called convergence map, depending on the CNN parameters, which relates the CNN inputs with the final outputs. This map gives us a recipe to design templates performing some desired input¬output associations. The results obtained drive us into the template composition problem. We study the way different templates can be applied in sequence. From the results obtained in the template design problem, we may think on finding a functional relation between the external inputs and the final outputs. Because the set of final states is discrete, thanks to the piecewise linear function, this correspondence can be thought as a classification problem. Each one of the different classes is defined by the different final states which, will depend on the CNN parameters. Next, we study which classifications problems can be solved by a two neuron CNN, and relate them with weight parameters. In this case, we also find a recipe to design templates performing these classification problems. The results obtained allow us to tackle the problem to realize Boolean functions using CNNs, and show us some CNN limits trying to reproduce the header of a universal Turing machine. Based on a particular limit cycle example extracted from Chua's book, we start this study with anti symmetric connections between cells. The results obtained can be generalized for CNNs with opposite sign parameters. We have seen in the stability study that limit cycles have the possibility to exist for this parameter range. Periodic behavior of these curves is computed in a particular case. The limit cycle period can be expressed as a function of the CNN parameters, and can be used to generate clock signals. Finally, we compare the CNN dynamic behavior using different output functions, hyperbolic tangent and piecewise linear function. Many times in the literature, hyperbolic tangent is used instead of piecewise linear function because of its differentiability along the plane. Nevertheless, in some particular regions in the parameter space, they exhibit a different number of equilibrium points. Then, for theoretical results, hyperbolic tangent should not be used instead of piecewise linear function.

This thesis sheds light on several macroeconomic aspects of international and domestic goods trade during the last three decades. The first chapter investigates the causes of the growth of world trade during this period and shows that it is best understood from a factor-proportions perspective. The second chapter analyses the decline in trade experienced by countries in the wake of sovereign debt crises. Empirical evidence suggests that it is due to a reduction in exporters’ access to foreign credit. The third and final chapter provides an explanation for the procyclicality of input trade among domestic firms. I argue that periods of economic expansion affect vertically integrated producers asymmetrically, providing incentives for intermediate-goods trade between fast-growing and slow-growing firms. / Aquesta tesis posa en relleu varis aspectes macroeconòmics del comerç internacional i domèstic en les últimes tres dècades. El primer capítol investiga les causes del creixement del comerç mundial en aquest període i demostra que s’entén millor des de la perspectiva dels proporcions dels factors. El segon capítol analitza la caiguda del comerç experimentada per països arran de crisis del deute sobirà. L’evidencia empírica suggereix que aquest declivi es deu a la reducció en l’accés dels exportadors al crèdit extern. El tercer i últim capítol ofereix una explicació per la prociclicitat del comerç d’inputs entre empreses domèstiques. En períodes d’expansió econòmica els productors integrats verticalment es veuen afectats d’una forma asimètrica, proporcionant així incentius pel comerç de bens intermedis entre empreses que creixen a diferent ritme.

Made available in DSpace on 2016-06-02T19:26:23Z (GMT). No. of bitstreams: 1 MEDOLAGO_Cesar_2013.pdf: 1874610 bytes, checksum: 3e19d8b8517c60b82a8deacf9f5614ce (MD5) Previous issue date: 2013-11-08 / This study aims to describe the pattern of moulting and reproduction, evaluating their temporal overlap in an assembly of birds in the Atlantic Forest. These events tend to have little or no overlap due to high energy costs involved, but some authors argue that in tropical regions, they may present a significant overlap, since the period of resource abundance would be longer in this region. We also noticed the amount of fat deposition, because this phenomenon is important in thermo-isolation, energy reserves and development of egg-yolk. It is possible that environmental variables act directly on the breeding period of birds, which in turn influences the moult, it is expected that this starts right after the breeding season, when the young leave their nests. There taking into account that ecological groups, such as trophic guilds, may show different patterns for the periods, since the supply of food resources varies temporally in a different way for each group. It were determined five areas in Carlos Botelho State Park , state of São Paulo ( 24 ° 06 ' 55'' , 24 º 14' 41'' S , 47 º 47 ' 18'' and 48 º 07' 17'' W), which were sampled from June 2012 to May 2013, once a month, during the daytime, using lines with ten mist nets (3x12m , mesh 36mm ). Each bird was received a numbered metal band provided by CEMAVE. With a total of 4650 mistnet-hours were held 700 catches and 130 were recaptures, totaling 54 species, all residents. The period of moult of flight concentrated from November to April, with its peak in February. Incubation began in August, with the highest percentage of individuals presenting brood patch occurred in the months of November and December, declining from February, when the percentage of young individuals in the assemblage began to increase. The highest percentage of individuals with fat deposition occurred in the months comprising the coldest period of the year. The incubation period began at the end of the dry season, increasing with the photoperiod, reaching its peak in November. Thus, the young individuals leave their nests in the beginning of the hot season, when the supply of food resources would be higher, which would support the new individuals in the community as well as the start of moult period. There was little difference in the incubation period and fat deposition between trophic guilds and no difference in their moult period. The overlap between the events found in this study was 7 %, which confirms the tendency to avoid the overlap of these cycles, even in tropical regions, such as the Atlantic Forest, due to high energy costs involved. / O presente estudo tem por objetivos descrever o padrão de muda de penas e reprodução, avaliando sua sobreposição temporal, em uma assembleia de aves na Mata Atlântica. Esses eventos tendem a apresentar pouca ou nenhuma sobreposição devido aos altos custos energéticos envolvidos; porém alguns autores defendem que em regiões tropicais, eles poderiam apresentar uma maior sobreposição, já que a o período de abundância de recursos é mais longo nessa região. Foi verificado também o período de acúmulo de gordura na região da fúrcula, pois esse fenômeno tem importância no isolamento térmico, reserva de energia e desenvolvimento da gema do ovo. É possível que as variáveis ambientais atuem diretamente sobre o período de reprodução das aves, que por sua vez, teriam influência sobre a muda de penas, pois é de se esperar que esse comece logo em seguida ao período reprodutivo, juntamente com a saída dos jovens dos ninhos. Há de levar-se em conta que grupos ecológicos, como as guildas tróficas, podem apresentar padrões distintos em relação a esses períodos, já que a oferta recursos alimentares varia temporalmente, de maneira diferente, para cada um desses grupos. Para isso foram determinadas cinco áreas no Parque Estadual Carlos Botelho, estado de São Paulo (24º 06 55 , 24º 14 41 S, 47º 47 18 e 48º 07 17 W), que foram amostradas de junho de 2012 a maio de 2013, uma vez por mês, durante o período diurno, utilizando-se linhas de dez redes de neblina (3x12m, malha 36mm). Foram utilizadas anilhas metálicas padrão CEMAVE para marcar os indivíduos. Com um total de 4650 horas-rede, foram realizadas 700 capturas, das quais 130 foram recapturas, totalizando 54 espécies, todas residentes. O período de muda de penas de voo concentrou-se de novembro a abril, apresentando seu auge em fevereiro. A incubação teve início em agosto, sofrendo influência do fotoperíodo e a maior porcentagem de indivíduos apresentando placa de incubação se deu nos meses de novembro e dezembro, declinando a partir de fevereiro, quando a porcentagem de indivíduos jovens começou a aumentar. A maior porcentagem de indivíduos com acúmulo de gordura se deu nos meses que compreende o período mais frio do ano. O período de incubação iniciou-se no final da estação seca, atingindo seu ápice em novembro. Assim, a saída dos jovens dos ninhos coincidiria com o início da estação mais quente, quando a oferta de recursos alimentares seria maior, o que suportaria os novos indivíduos na comunidade, bem como a realização da muda de penas. Houve uma pequena diferença no período de incubação e de acúmulo de gordura entre as guildas tróficas e não houve diferença entre seus períodos de muda. A sobreposição entre os eventos encontrada nesse estudo foi de 7%, o que corrobora a tendência em evitar a sobreposição desses ciclos, mesmo em regiões tropicais, como é o caso da Mata Atlântica, devido aos altos custos energéticos envolvidos.

Orientador: Jose Roberto Rus Perez / Tese (doutorado) - Universidade Estadual de Campinas, Faculdade de Educação / Made available in DSpace on 2018-08-10T19:41:36Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Vasconcelos_LuziaSiqueira_D.pdf: 1835400 bytes, checksum: 0b56e4ec07416b995324cf08da5401f8 (MD5) Previous issue date: 2007 / Resumo: Estudo teórico que aborda a Progressão Continuada, implantada no Brasil a partir da política educacional que promulgou a Lei de Diretrizes e Bases nº 9.394/96. A análise se debruça sobre o Ensino Fundamental - nível obrigatório e gratuito da educação - no qual a Progressão Continuada se situa e a política educacional que a instituiu. Contextualiza o complexo educacional no processo de reprodução social em sua forma capitalista, buscando traçar as mediações que atrelam o fenômeno em pauta à crise contemporânea do capital. O estudo resgata os princípios liberais que fundamentam a política educacional e a prática pedagógica, desde a instituição da escola pública no país, e pretende demonstrar que, se, por um lado, o mecanismo da Progressão Continuada favoreceu a universalização do acesso das crianças à escola, promoveu a correção do fluxo escolar e o saneamento dos investimentos públicos com a educação, por outro lado, criou, no seio da própria escola, novas e diferentes formas de exclusão educacional, promovendo a produção do analfabetismo escolarizado e a desestruturação da escola seriada. / Abstract: This is a theoretical study on Continuing Progression, which was implemented in Brazil through the educational policy emanated from LDB (Act.9.394/96). The present work analyzes Primary School - compulsory and provided by the government - in which the Continuing Progression Regime is contexted and also, the educational policy that has established it. It contextualizes education in the process of social reproduction under capitalism by seeking to outline the mediation that relates this phenomenon to the contemporary crisis of capital. This study rescues the liberal principles, which have been the foundation of educational policies and pedagogical practices since public school was first instituted in the country. In addition, it aims at demonstrating that, if on one hand, the mechanism of Continuing Progression has favored the universalization of school access to children, and the promotion of students as well as improved the public investment in education, on the other hand, it has brought new and different forms of educational exclusion to the core of school itself, producing illiteracy within school, and the disestablishment of serial school. / Doutorado / Politicas de Educação e Sistemas Educativos / Doutor em Educação

Aquesta Tesi Doctoral està centrada en la reconstrucció de les condicions climàtiques del passat a la conca occidental del Mediterrani, i més concretament en l’estudi de l’efecte de la variabilitat climàtica d’escala orbital i mil•lenària sobre les condicions oceanogràfiques de la conca. El treball es basa en l’anàlisi i interpretació de dades de indicadors sedimentològics, com ara la mida de gra i la composició elemental dels sediments, d’on s’ha obtingut informació sobre els canvis en les aportacions terrígenes induïts per la variabilitat climàtica i oceanogràfica de la conca, reflectida en canvis del nivell del mar o de la circulació termohalina. Hom ha pogut investigar els canvis del nivell del mar associats als cicles glacials mitjançant l’estudi de les variacions en la mida de gra de les partícules sedimentàries i en la composició elemental d’un testimoni del marge progradant del Golf de Lleó. Les variacions eustàtiques del nivell del mar han determinat l’apilament d’unitats sedimentaries regressives en el talús superior amb una ciclicitat de 100 ka. Els canvis en el nivell del mar han modulat la sedimentació en el marge, la qual va oscil•lar entre aportacions principalment fluvials durant els períodes glacials coincidint amb nivells del mar baixos, i aportacions degudes a la reactivació de processos erosius a la plataforma continental com les Cascades d’Aigües Denses de Plataforma durant les èpoques amb nivell del mar alt corresponents als períodes interglacials. L’estudi de l’Estadi Isotòpic Marí 3, entre 65 i 20 ka, caracteritzat per condicions climàtiques fluctuants de escala mil•lenària, ens hauria d’ajudar a entendre com el clima es comporta sota condicions canviants ràpides i per lo tant pot ser clau per entendre millor el ràpid canvi climàtic induït per l’ésser humà. Les variacions de la mida de gra durant aquest període en el marge del Golf de Lleó han revelat per primera vegada l’existència d’oscil•lacions del nivell del mar d’escala mil•lenària associades a la variabilitat climàtica dels cicles de Dansgaard-Oeschger observats a l’Atlàntic Nord. Nivells del mar relativament alts s’associen a les fases càlides dels cicles de Dansgaard-Oeschger. Aquests resultats mostren una ràpida resposta dels casquets polars a la variabilitat climàtica ràpida del darrer període glacial. Resta per identificar, però, amb precisió el inici d’aquestes pujades del nivell del mar i la seva amplitud. La circulació termohalina del Mediterrani occidental també s’ha vist afectada per les oscil•lacions climàtiques dels cicles de Dansgaard-Oeschger durant l’Estadi Isotòpic Marí 3. Els resultats confirmen que la circulació profunda del Mediterrani occidental funcionà de manera asincrònica respecte a la Circulació de Retorn de l’Atlàntic Nord durant els cicles de Dansgaard-Oeschger. Aquest fet posa de manifest la rapidesa en la transmissió de la variabilitat climàtica entre latituds altes i intermèdies, probablement induïda per un mecanisme de teleconnexió atmosfèrica similar a l’actual Oscil•lació de l’Atlàntic Nord. Tot i així, la circulació profunda del Mediterrani occidental també fou modulada per canvis en la hidrologia de la conca. A l’Holocè hom ha identificat igualment una sèrie d’esdeveniments de curta durada de intensificació de la circulació termohalina, els quals mostren una ciclicitat d’uns 1000 anys. Hom ha pogut correlacionar aquest esdeveniments amb altres observats a l’Atlàntic Nord i en altres regions del planeta, fet que confirma que les reorganitzacions ràpides del sistema climàtic són també comuns en els períodes interglacials. / This PhD Thesis focuses on the reconstruction of past climatic conditions in the Western Mediterranean Basin, and more precisely on the study of the impact of climate variability at orbital and millennial time scales over oceanographic conditions. The work relies on the study of sedimentological proxies like grain-size and elemental geochemical composition of the sediments for unravelling the changes in terrigenous supplies led by oscillations in climate and oceanographic conditions, namely sea level fluctuations and changes in the termohaline circulation of the Western Mediterranean Sea. Sea level changes associated with glacial cycles have been investigated by analysing the oscillations in grain-size and geochemical composition of the sediment records from the progradational Gulf of Lion margin. Eustatic sea level oscillations have determined stacking of regressive progradational units in the upper slope following a 100 kyr cyclicity. Sea level fluctuations have modulated sediment accumulation over this margin, with a succession of periods dominated by high fluvial supplies, and periods characterized by the reactivation of erosive processes in the continental shelf such as Dense Shelf Water Cascading during glacial lowstands and interglacial highstands, respectively. The study of climate variability during Marine Isotope Stage 3, between 65 and 20 ka, characterized by rapid climate fluctuations of millennial time scales, may help us to understand how the climate behaves when undergoing rapid changes and therefore might also further increase our understanding of rapid, anthropogenic climate change. The high-resolution study of grain-size oscillations during Marine Isotopic Stage 3 in the Gulf of Lion margin has shown by the first time the occurrence of millennial scale sea level fluctuations associated with climate variability during the Dansgaard-Oeschger cycles identified in the North Atlantic region. Relative high sea level has been observed to occur during warm interstadials of the Dansgaard-Oeschger cycles. These results point to a rapid response of the ice sheets to climate variability during the last glacial period. However, the precise timing and the amplitude of these millennial-scale sea level rises are still to be determined. The termohaline circulation of the Western Mediterranean Sea has been affected by Dansgaard-Oeschger climate oscillations during Marine Isotopic Stage 3 too, as determined by the study carried out in the IMAGES core MD99-2343 offshore Minorca island. Our results show that during Dansgaard-Oeschger cycles the circulation of deep-water masses in the Western Mediterranean was not synchronized with the Atlantic Meridional Overturning Circulation. This confirms the rapid transmission of climate variability between high and mid-latitudes, likely induced by an atmospheric mechanism similar to the present-day North Atlantic Oscillation. Hydrological oscillations within the basin further modulated the termohaline circulation in the Western Mediterranean Sea. During the Holocene a series of short-lived events of enhanced deep-water circulation have been identified to occur with a cyclicity close to 1000 yr, which have been correlated to relatively cold periods recently recognized from the North Atlantic region and in other regions of the world. These results confirm that rapid reorganizations of the climate system usually ascribed to glacial stages are also a common feature during interglacial periods.

Esta tesis presenta tres diferentes experimentos de política utilizando estimaciones Bayesianas de modelos DSGE. En la primera parte, se quiere demostrar que una política fiscal contracíclica es un instrumento importante para la estabilidad macroeconómica. Este resultado es robusto a diferentes controles. En la segunda parte, se demuestra las variaciones de las estimaciones de los parámetros estructurales según la descomposición ciclo-tendencia, si en uno o en dos estadios. Resulta que con un procedimiento a dos estadios la volatilidad del PIB es explicada mayormente por shocks nominales, mientras que con un procedimiento a un estadio por un shock a la inversión. Se argumenta que el procedimiento a un estadio proporciona una estructura probabilística más coherente. La tercera parte de la tesis propone una manera de estimar los parámetros estructurales utilizando la información procedente de distintos filtros. Mientras que con un tipo de estimación con un único filtro el dinero tiene poca influencia en las fluctuaciones de medio plazo, con un sistema de múltiples filtros el dinero tiene un papel importante en la transmisión de los shocks. / This thesis examines three different policy experiments using Bayesian estimates of DSGE models. First, we show that countercyclical fiscal policies are important to smooth fluctuations and that this is true regardless of how we specify the fiscal rule and several details of the model. Second, we show that the sources of output volatility obtained from a cyclical DSGE model crucially depend on whether estimation is done sequentially or jointly. In fact, while with a two step procedure, where the trend is first removed, nominal shocks drive output volatility, investment shocks dominate when structural and trend parameters are estimated jointly. Finally, we examine the role of money for business cycle fluctuations with a single and a multiple filtering approach, where information provided by different filters is jointly used to estimate DSGE parameters. In the former case, money has a marginal role for output and inflation fluctuations, while in the latter case is important to transmit cyclical fluctuations.