Aquesta tesi s'emmarca dins l'àmbit de l'Economia Regional. Es pretén fer un estudi estadístic de les comarques de Catalunya amb un triple objectiu:- Estudiar les tipologies que es poden determinar a partir de la anàlisi del benestar econòmic.Es tracta de verificar la influència que sobre aquest exerceixen variables com l'especialització sectorial, les característiques de la població i els nuclis urbans o el nivell d'instrucció, entre altres. - Dissenyar un model economètric que permeti explicar el benestar econòmic a partir d'un nombre reduït de variables.- Estudiar les tipologies basades en la determinació de regions. Es vol contrastar estadísticament la divisió de Catalunya en els sis àmbits definits pel Pla Territorial General (PTG). Ens preguntarem sobre quins són els canvis d'adscripció comarcal que millorarien la homogeneïtat dels territoris resultants.Les variables actives seleccionades corresponen principalment a l'any censal 1991 i pertanyen als següents grups: físiques, demogràfiques, treball, sector primari, secundari i terciari, medi ambient, sanitat, educació i comunicacions. Les variables il·lustratives són: renda familiar disponible i PIB per càpita i índex de benestar comarcal.A la primera i tercera part, la metodologia utilitzada ha estat l'Anàlisi de Components Principals (ACP), mitjançant el programari SPAD.N. Hem utilitzat la generació i descripció de eixos factorials i la classificació jeràrquica per a l'obtenció de tipologies, les projeccions de cada comarca en els dos eixos principals -demogràfic i econòmic- i l'anàlisi de la variància d'aquestes projeccions per a cada regió.A la segona part hem fet servir les tècniques de regressió múltiple a través del programa Minitab.Les conclusions més significatives de la primera part són les següents:- La variable il·lustrativa més ben representada és la Renda per càpita.- Les variables més correlacionades positivament amb la renda per càpita són les del sector terciari, les línies telefòniques, el parc d'automòbils i la població amb nivell d'instrucció superior, mentre que les més negativament correlacionades són les relatives a la indústria, l'agricultura i la població amb nivell d'instrucció bàsic- Les comarques amb renda per càpita alta es classifiquen en cinc tipologies i es caracteritzen per tenir un pes del sector terciari molt superior a la mitjana de Catalunya i perquè el nivell d'instrucció no discrimina.- Les comarques amb renda mitjana es classifiquen en cinc tipologies i tenen una estructura sectorial bastant equilibrada, amb un cert predomini de la indústria. - Les comarques amb renda baixa es classifiquen en tres tipologies i destaquen per la seva elevada especialització agrícola.Entre les conclusions de la segona part, destaquem les següents:- Els millors models obtinguts compleixen totes les hipòtesis i expliquen entre un 84 i un 87% de la variabilitat total.- Les variables més importants amb un coeficient positiu són Comerç detallista i Nivell d'instrucció superior.- L'única variable significativa amb un coeficient negatiu és Població ocupada a l'agricultura.De la tercera part podem remarcar les següents conclusions:- Crear una regió d'alta muntanya -Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i Val d'Aran- millora l'homogeneïtat dels territoris resultants. Les especificitats de la Val d'Aran requereixen un tractament diferenciat.- La creació d'una regió de mitja muntanya -Solsonès, Berguedà, Ripollès i Garrotxa- també millora l'homogeneïtat dels territoris resultants..- La comarca del Priorat queda integrada dins les Terres de l'Ebre. Els objectius plantejats han estat satisfactòriament assolits: hem demostrat la potència de la ACP per a la determinació de tipologies regionals, hem detectat les variables que més influeixen sobre la renda per càpita i hem trobat dos models economètrics explicatius i, finalment, hem suggerit millores en els àmbits territorial definits pel PTG.

El treball és un extens recull de tota una sèrie d'actes d'espoli del patrimoni arqueològic i històric-artístic a l'Alt Pirineu català (Val d'Aran, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alt Urgell) durant el segle XX. Analitza quines han estat les causes que han provocat l'espoli d'una part important del llegat històric de les comarques pirinenques.Posa de relleu que l'espoli no ha estat ni és un fet aïllat i puntual sinó força comú, i aprofita per iniciar una nova línia d'investigació en un camp pràcticament verge; així doncs, ha de servir com a punt de partença per a noves investigacions en aquest camp. A més a més, pretèn, tot i que no és pròpiament la seva finalitat, ajudar, orientar i sensibilitzar els professionals i les institucions competents per tal que estableixin les mesures adients de prevenció i protecció del patrimoni.La tesi consta de dos blocs; el primer de caràcter introductori, on es defineixen els termes de patrimoni cultural i espoli, alguns dels condicionants que el provoquen, així com la situació actual en alguns estats europeus, africans, americans i asiàtics. El segon bloc incideix concretament en la problemàtica pirinenca. A partir d'aspectes sòcio-econòmics i legals, entre d'altres, es diferencien quatre períodes, a dins dels quals l'espoli del patrimoni cultural es manifesta d'una manera concreta.Al principi de cada període es contextualitza el marc socio-econòmic i legal i posteriorment es relacionen i s'analitzen els fets dels quals hem tingut coneixement per diferents vies (fonts judicials, bibliogràfiques, orals, etc.). Els diversos períodes tenen unes conclusions pròpies. Finalment, s'indiquen una sèrie de conclusions generals i s'apunten les principals causes d'espoli o èxode, del patrimoni cultural a l'Alt Pirineu i que, a grans trets, podem resumir en quatre:a) El pas del temps sobre les obres.b) L'acció dels col·leccionistes i els museus de concentració.c) Les guerres.d) Els robatoris. / This work is a compilation of several plundering attack to the archeologic and artistic historical patrimony of the Catalan Pyrinees (Val d'Aran, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà and Alt Urgell) during the 20th century. It analyzes what caused the plundering of an important part of the historical legacy in this area. It highlights that plundering has not been or is a one off event but rather common so it opens up a new line of investigation about an unexplored field, thus it can be used as a starting point for new work in this field. It is our intent, although not the main goal, to orientate and raise awareness amongst professionals and institutions to establish procedures for art protection.The work has two main parts; an introduction were terms as cultural patrimony and plundering are defined and a report about present day situation in European, African, American and Asian countries.Second part focuses on the Pyrinees problem. Begining with social, economical and legal aspects among others it is possible to establish four main periods where art plundering shows up.Each period is contextualized in its social, economic and legal frame in order to analyze and establish relations with events known from different sources (bibliography, oral, judicial, etc.). The work finishes with four main conclusions to point out the main causes of art plundering or exodus of cultural patrimony from the High Pyrinees, which are:- The passing of time regarding the works of art.- Collectors and museums actions.- Wars- Thefts

L'objectiu del treball és fer una aproximació al present del municipi de Calders i, de forma més modesta, a la comarca del Moianès. El paisatge actual i les causes que l'han portat a aquesta vigència. L'acció natural sobre el medi ha estat la més important en la història, però l'activitat humana i especialment la seva conducta en els darrers decennis són, com en altres llocs, els factors de modificació principals. Una modesta visió geològica, subratllat els efectes de la xarxa hidrogràfica, principal motor de meteorització sobre l'actual paisatge, ens ajuda a entendre la convulsió del relleu. La dinàmica d'abandó de l'espai rural quan aquest era usat únicament per les activitats primàries i un retorn posterior per les segones residències i més properament com a primeres residències per una població que ja fonamenta en la mobilitat la seva organització principal, es palesa en aquesta població de prop mil habitats, que constitueix un espai de transició entre la terra baixa Bagenca i l'altiplà Moianès. Una població que ha passat de fonamentar la seva economia en l'agricultura i la indústria tèxtil en aquest cas per les activitats manufactureres, sempre al costat del riu, a fi d'aprofitar l'energia hidràulica d'aquest, a un altre tipus d'activitats on l'agricultura encara manté un pes residual, molt decantada a l'agroturisme i altres activitats terciàries..Un passat proper determinat també per les segregacions del Galobart, en favor de Navarcles i de la part sud-est del terme per concretar el nou municipi de Monistrol de Calders, que aquest any celebra els 75 anys de la seva constitució.Un espai urbà, concretat en: el poble vell que es desenvolupa sota el Puig, l'eixample cap el est i sud-est, i, cap a l'oest l'urbanització de la finca de la Guàrdia iniciada a principis dels anys 60's del segle passat; tots ells encimats a la carena que, d'est a oest, limita les aigües de la riera Gavarresa al nord i del riu Calders al sud. El fons del riu Calders que constitueix un espai amb unes potencialitats encara no valorades, però que es manifesta pregonament per la seva bellesa i singularitat en un territori molt més proper de les grans concentracions urbanes que altres de més feréstecs però més allunyats.La condició d'espai de transició es pot veure també en la meteorologia. El terme de Calders canvia entre la zona més baixa de l'Ollé i les Tapies, propera al pla de Bages, a poc més de 250 m d'altitud i la de la Grossa a més de 500 m d'altitud. La pluja i les temperatures remarquen el canvi i la diferència. També per l'efecte de la Serra de Sant Llorenç i de l'Obac, que sovinteja els 1.000 m d'altitud, a la serralada prelitoral, al sud del terme.La presència, des de fa 50 anys, dels grans incendis forestals a la Catalunya Central, han fet que el "corró de foc", els grans incendis forestals, hagi afectat en diverses ocasions els boscos, relleu i fins i tot l'espai urbà de Calders. En existir diversos episodis en la cronologia d'aquest darrer mig segle, ens permet fer exemple per altres espais de les zones mediterrànies. Per això es fa una extens estudi dels grans incendis rurals que han afectat al meso espai de la Depressió Central Catalana i de forma especial els que durant els darrers 20 anys han afectat a Calders o l'espai molt proper a aquest municipi. La voluntat, modesta, però, de diversos municipis per definir un espai comú que reivindica com a comarca administrativa el Moianès, i la creació d'un consorci, de tèbies, però efectives accions, ens ha permès aprofitar un estudi de població que, degudament analitzat, ens permet obtenir una fotografia de l'actualitat de Calders i del Moianès. / The purpose of my thesis is to set up an approach to the present-day village of Calders and, in a more modest way, to the small region of Moianès: the current landscape and the reasons why it has become what it is. The action of nature on the environment has been the most important in history, but the action of man and especially his attitude over the last decades are, as in other places, the main elements in this alteration.The abandoning of rural space, when it was used exclusively in primary activities, and a later return to it because of second homes and later still as first homes by a mobile population become patently clear in this village with its thousand inhabitants. It represents a space of transition between the lowland from Bages and the high Moianès plateau. The economy of the population was previously based on agriculture and the textile industry, mainly because of factories beside the river taking advantage of water power. Now, however, it depends on other kinds of activities and, although agriculture still has a slight importance, it is strongly moving towards agricultural tourism and other tertiary activities.The urban space consists of: the old village developing under the Puig, the expansion towards the east and south-east, and, to the west, the urbanisation of the La Guàrdia property, at the beginning of the 1960's, all of them on the crest line that, from east to west, delimits the Gavarresa brook in the north and the Calders river in the south.Its recent past has been marked also by the segregations of the Galobart, in favor of Navarcles, and that of the south-eastern part of the municipal district to result in the new village of Monistrol de Calders.The presence, over the last fifty years, of important forest fires in Central Catalonia has damaged the woods, the relief and even the urban space of Calders several times. For this reason an extensive study of the great rural fires has been carried out: those affecting the Catalan Central Depression and especially Calders or its vicinity over the last twenty years.

Aquesta Tesi Doctoral se situa en l'àmbit dels estudis històrico-educatius. S'estructura a partir d'una aproximació a la història de l'educació especial de les persones amb discapacitat i contextualitzada a partir de l'educació institucionalitzada en centres d'educació especial, a les comarques de Girona, durant el període de 1873 fins a 1997. El primer centre es va crear el 1873. Li seguiran, molts més anys més tard, altres iniciatives que sorgeixen a través de l'impuls de professionals i associacions de pares. L'Església participarà a través dels seus mossens i ordes religioses en la creació d'alguns d'aquests centres. L'administració educativa també assumirà un important paper en la creació, manteniment i consolidació dels centres. Aportem un important estudi sobre la legislació que va aparèixer al llarg d'aquest període. El punt final, el situem el 1997, a partir de la publicació per part del Department d'Ensenyament, del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb NEE. / This Doctoral Thesis is based in the field of the historical educative studies. It is structured from an approach to the history of education of people with special needs and from the institutionalized education in special centres, in the county of Girona, during the period from 1873 to 1997. The first centre was created in 1873. Other initiatives emerging from the professionals and parents associations would follow .The Catholic Church would participate through its parish priests and religious orders in the creation of these centres. The educative administration would also assume an important role in the creation, maintenance and consolidation of the centres. An important study on the legislation that appeared during this period is given. The last point is situated in 1997, in the publication by the Departament d'Ensenyament (Educational Board), decree 299/1997, 25th November, on the educative attention to the pupils with special needs.

Si el segle XVII català havia estat considerat fins ara pels especialistes com un període de declivi econòmic, les darreres aportacions bibliogràfiques han modificat alguns dels tòpics historiogràfics més arrelats. Dins d'aquest context, la present Tesi Doctoral ha volgut demostrat que a la comarca del Maresme, durant els segles XVI y XVII, es van posar les bases del creixement econòmic del segle XVIII, fruit de l'expansió demogràfica, l'especialització viti-vinícola i l'intensitat de l'activitat comercial duta a terme des dels seus ports. La recerca que hem desenvolupat ha analitzat l'evolució demogràfica, el perfil sòcio-demográfic, el perfil sòcio-professional, la distribución dels conreus, l'activitat comercial, el nivell de riquesa i cultura material, així com l'endeutament dels particulars i dels ens públics d'aquesta comarca, en el decurs de l'Edat Moderna.Des del punt de vista cronològic, ens hem plantejat una investigació de llarga durada, per tal de situar no només la data de l'expansió econòmica d'aquesta zona, sinò també per demostrar fins a quin punt aquest creixement va anar evolucionat durant tot el segle XVIII.Hem seleccionat sis poblacions amb uns perfils professionals ben diferents: unes d'economia més agrària (Vilassar, Llavaneres, Cabrera i Tordera) i unes altres on l'economia agafa un caire més mercantil (Arenys de Mar i Canet). D'aquesta manera, hem pogut observar si aquesta especialització econòmica va permetre l'aparició de comportaments diferents dins d'aquests dos mitjans professionals. Així, les localitats més agràries es ruralitzarien i les més marineres es mercantilitzarien. Tanmateix, aquesta especialització econòmica precoç hauria desencadenat una major vulnerabilitat i dependència d'aquesta comarca davant l'esclat de conflictes bèl·lics o els efectes de les crisis frumentàries a causa dels problemes derivats del subministrament d'aliments. / This dissertation has tried to show that during the 16th and 17th centuries the basis of the Maresme's economic growth in the 18th century was established thanks to the demographic expansion, the exclusive cultivation of vineyards, and the strong commercial activity in its ports. The choice of six towns with precise professional identities, some of them more agrarian, some of them with more maritime activities, has allowed to observe that within this economic specialization different behaviours would have taken place. Thus, agrarian towns would have become more rural, whereas the maritime ones would have become more mercantile. Anyhow, the early specialization would have caused a greater vulnerability and dependance of this area before outbreak of wars on the corn crisis due to the food supply problems. / RESUMEN DE LA TESIS:Si el siglo XVII catalán había sido considerado como un período de declive económico, las últimas aportaciones bibliográficas han modificado algunos de los tópicos historiográficos más arraigados. En este contexto, esta Tesis Doctoral ha pretendido demostrar que en la comarca catalana del Maresme a lo largo de los siglos XVI y XVII se habrían asentado las bases del crecimiento económico del siglo XVIII fruto de la expansión demográfica, la especialización vitivinícola y la intensidad de la actividad comercial desarrollada desde sus puertos.La investigación ha analizado la evolución demográfica. El perfil sociodemográfica, el perfil socio-profesional, la distribución de los cultivos, la actividad comercial, el nivel de riqueza y cultural material, así como el endeudamiento particular y público de esta comarca, situada en las proximidades de Barcelona, a lo largo de la época moderna.Cronológicamente, nos hemos planteado una investigación de larga duración, para situar no sólo la fecha de su expansión económica, sino también para evidenciar como había ido evolucionando este crecimiento durante el siglo XVIIIHemos seleccionado seis poblaciones con unos perfiles profesionales muy dispares: unas más agrarias (Vilassar, Llavaneres, Cabrera y Tordera) y otras más mercantiles (Arenys de Mar y Canet). Así, hemos podido observar, si en el contexto de esta especialización económica se habrían producido comportamientos distintos entre estos dos medios profesionales.