• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 117
  • 12
  • 6
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 145
  • 62
  • 46
  • 43
  • 39
  • 35
  • 29
  • 19
  • 16
  • 13
  • 12
  • 12
  • 11
  • 10
  • 9
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
141

Essays on conglomerate mergers

Garcia, Carolina Policarpo 21 May 2018 (has links)
Submitted by Carolina Policarpo Garcia (carolpolicarpo01@hotmail.com) on 2018-06-12T08:52:26Z No. of bitstreams: 1 CarolinaPolicarpoGarcia_ Thesis.pdf: 958648 bytes, checksum: a8dec0d560b7e7164ae85a33aa397f06 (MD5) / Rejected by Katia Menezes de Souza (katia.menezes@fgv.br), reason: Prezada Carolina bom dia, Para que possamos aprovar seu trabalho será necessário realizar um ajuste no seu trabalho conforme norma ABNT/APA. Contracapa (2º página) - Nesta folha NÃO deverá conter “FUNDAÇÃO GETULIO VARGAS ESCOLA DE ECONOMIA DE SÃO PAULO” favor excluir. Após o ajuste excluir o pdf já postado e submete-lo novamente para aprovação. Qualquer duvida estamos a disposição, Att. Katia Menezes on 2018-06-12T13:35:53Z (GMT) / Submitted by Carolina Policarpo Garcia (carolpolicarpo01@hotmail.com) on 2018-06-12T19:25:08Z No. of bitstreams: 1 CarolinaPolicarpoGarcia_Thesis.pdf: 958535 bytes, checksum: 84209a77fa603c2832a2d5d4cf548eae (MD5) / Approved for entry into archive by Katia Menezes de Souza (katia.menezes@fgv.br) on 2018-06-12T19:27:27Z (GMT) No. of bitstreams: 1 CarolinaPolicarpoGarcia_Thesis.pdf: 958535 bytes, checksum: 84209a77fa603c2832a2d5d4cf548eae (MD5) / Approved for entry into archive by Isabele Garcia (isabele.garcia@fgv.br) on 2018-06-13T13:13:54Z (GMT) No. of bitstreams: 1 CarolinaPolicarpoGarcia_Thesis.pdf: 958535 bytes, checksum: 84209a77fa603c2832a2d5d4cf548eae (MD5) / Made available in DSpace on 2018-06-13T13:13:54Z (GMT). No. of bitstreams: 1 CarolinaPolicarpoGarcia_Thesis.pdf: 958535 bytes, checksum: 84209a77fa603c2832a2d5d4cf548eae (MD5) Previous issue date: 2018-05-21 / This thesis takes advantage of a wave of mergers and acquisitions in the Brazilian higher education industry to provide evidence on the potential effects of conglomerate mergers, particularly market extension mergers. The first chapter is devoted to assess the effects of such mergers on tuition fees, enrollment rate and quality indicators. The richness of the dataset allows to disentangle the effects of conglomerate mergers and horizontal mergers, showing that both types of mergers impact acquired institutions, but in different ways. The second chapter evaluates the effects of the ownership changes on the labor market of professors, focusing on wages, total number of faculty, workload and the likelihood of contract termination after the acquisition. The last chapter analyzes the determinants of choice in higher education, focusing on estimating to which extent educational groups and brand names influence the choice of potential students. Results show that conglomerate mergers raise efficiency on acquired units and the gains may be partially shared with students, in the form of an increased number of freshmen, and professors, by means of higher wages. These efficiences may come through higher student-faculty ratios, standardized courseware between the units of the group, extensive use of online content in substitution to in-class activities and the centralization of the management and financial activities in a shared services center. Educational groups attract a great number of potential students and have an important role in increasing access to higher education. The ability to recruit potential students may come from international network benefits, attractive prices, funding availability, better quality indexes and brand awareness. Importantly, each educational group has its own strategy when combining these elements and not all of them must be present. The results also highlight the role of government and regulatory constraints in the sector. The first and most obvious consequence is the high number of mergers and acquisitions that took place to avoid the requirements to entry organically in local markets. Second, the availability of public student loans greatly determines the access to higher education. Third, as the students' willingness to pay for higher quality programs is low, the educational groups closely follow the minimum requirements for the quality indexes. / Esta tese explora uma onda de fusões e aquisições no setor de ensino superior brasileiro para fornecer evidências sobre os efeitos potenciais de fusões de conglomerados, particularmente fusões de extensão de mercado. O primeiro capítulo é dedicado a avaliar os efeitos de tais fusões sobre as mensalidades, número de ingressantes e indicadores de qualidade. A riqueza dos dados permite separar os efeitos de fusões conglomeradas e fusões horizontais, mostrando que os dois tipos de fusões afetam as instituições adquiridas de maneiras diferentes. O segundo capítulo avalia os efeitos das mudanças de propriedade no mercado de trabalho dos professores, com foco nos efeitos sobre salários, número total de docentes, carga de trabalho e probabilidade de rescisão contratual. O último capítulo analisa os determinantes da escolha no ensino superior, estimando em que medida os grupos educacionais e suas marcas influenciam a escolha de potenciais alunos. Os resultados mostram que fusões de conglomerados aumentam a eficiência das unidades adquiridas e os ganhos ser parcialmente compartilhados com os estudantes, na forma de um número maior de ingressantes, e professores, por meio de salários mais altos. Essas eficiências podem ser obtidas por meio de um maior número de alunos por professor, material didático padronizado entre as unidades do grupo educacional, uso extensivo de conteúdo on-line em substituição a atividades em sala de aula e centralização das atividades administrativas e financeiras em um centro de serviços compartilhados. Grupos educacionais atraem um grande número de estudantes e têm papel importante no aumento do acesso ao ensino superior. A capacidade de recrutar potenciais alunos pode vir dos benefícios provenientes da rede internacional, preços atrativos, disponibilidade de financiamento, melhores índices de qualidade e reconhecimento da marca. Cada grupo educacional tem sua própria estratégia ao combinar esses elementos e nem todos devem estar presentes. Os resultados destacam o papel da regulação no setor. A primeira e mais óbvia consequência é o elevado número de fusões e aquisições que ocorreram para evitar as barreiras regulatórias à entrada orgânica nos mercados locais. Em segundo lugar, a disponibilidade de financiamento estudantil público determina grande parte do acesso ao ensino superior. Terceiro, como a disposição à pagar por programas de maior qualidade é baixa, os grupos educacionais seguem de perto os requisitos mínimos exigidos para os índices de qualidade.
142

Transporte público y entorno construido: análisis de las áreas de influencia de las estaciones del BRT en la ciudad de Quito

Núñez Basantes, Alba Cristina 04 March 2024 (has links)
[ES] Los sistemas de buses de tránsito rápido (Bus Rapid Transit, BRT por sus siglas en inglés) han experimentado un gran crecimiento en los últimos años, pues más de 170 ciudades tienen algún tipo de sistema BRT. La evidencia empírica acerca de la relación entre el entorno urbano y estos sistemas todavía requiere ser estudiada, especialmente en las urbes en desarrollo que no disponen de información a pie de calle para realizar análisis en el nivel de las estaciones. En este contexto, el primer objetivo de la investigación fue generar datos a microescala (a pie de calle) del entorno próximo a las estaciones del sistema BRT de Quito, mediante métodos e instrumentos de análisis de campo, así como seguimientos, recopilación técnica de información de características del entorno urbano y encuestas. Además, se propuso utilizar los sistemas de información geográfica (SIG) para el manejo y análisis de los datos. Así, se obtuvieron mapas que representan la densidad de la población a escala de manzana y a escala de segmentos: la densidad de la edificación, la mezcla de usos de suelo (servicios, entidades públicas, escuelas, comercio, etc.); mezcla vertical (es decir, usos de vivienda, comercio y oficina en el mismo edificio) y características de espacio público (seguridad vial, ancho de acera, topografía, etc.). Se propuso también identificar el umbral de distancia máxima mediante el método de seguimiento, cuyo hallazgo revela que este umbral se sitúa en una distancia de 600 metros En relación al objetivo de analizar las características de los usuarios del sistema BRT y el comportamiento del viaje a través de una encuesta de intercepción, los resultados establecen que la mayoría de los usuarios encuestados corresponden al grupo femenino con formación académica universitaria que utiliza el transporte por trabajo. El siguiente objetivo fue determinar de forma cuantitativa la relación entre el sistema BRT de Quito y las características del entorno urbano en un umbral de distancia de 600 m, en 42 puntos a través del análisis estadístico multivariante (modelo de regresión múltiple). Los resultados señalan que la densidad de los segmentos del viario con acera entre 3 y 4 metros, la densidad del equipamiento de administración pública son variables significativas y positivas. Asimismo, la distancia al centro de la ciudad (accesibilidad regional) y la distancia a los destinos dentro de los 400 metros, (accesibilidad local), son dominios con signo negativo. Mientras que, la densidad no tiene un poder explicativo en el modelo de demanda del sistema tipo BRT de la ciudad de Quito. Asimismo, se planteó el examinar las cualidades del contexto inmediato de las mismas 42 estaciones del sistema BRT de Quito dentro de un umbral de distancia de 600 m a través del análisis estadístico multivariante. Los resultados muestran que la accesibilidad local, es decir, la distancia a la parada destino, el índice de rodeo (relación entre la distancia a pie medida a través de la red y la distancia euclidiana), el logaritmo de la densidad de la población se correlaciona de manera positiva con la distancia a pie. Mientras que, la densidad de los estratos (medio alto y alto), la densidad no residente (personas que trabajan, estudian o realizan otras actividades) y la distancia a la parada destino son variables significativas y con signo negativo. Otro objetivo de estudio fue tipificar el entorno urbano próximo de las 42 paradas en un umbral de distancia de 600 metros del sistema BRT de Quito a través del análisis estadístico factorial y los clústeres. Las características del entorno se clasificaron en tres factores. / [CA] Els sistemes de busos de trànsit ràpid (Bus Rapid Transit, BRT per les seues sigles en anglés) han experimentat un gran creixement en els últims anys, perquè més de 170 ciutats tenen algun tipus de sistema BRT. L'evidència empírica sobre la relació entre l'entorn urbà i estos sistemes encara requereix ser estudiada, especialment en les urbs en desenvolupament que no disposen d'informació a peu de carrer per a realitzar anàlisi en el nivell de les estacions. En este context, el primer objectiu de la investigació va ser generar dades a microescala (a peu de carrer) de l'entorn pròxim a les estacions del sistema BRT de Quito, mitjançant mètodes i instruments d'anàlisis de camp, així com seguiments, recopilació tècnica d'informació de característiques de l'entorn urbà i enquestes. A més, es va proposar utilitzar els sistemes d'informació geogràfica (*SIG) per al maneig i anàlisi de les dades. Així, es van obtindre mapes que representen la densitat de la població a escala de poma i a escala de segments: la densitat de l'edificació, la mescla d'usos de sòl (serveis, entitats públiques, escoles, comerç, etc.); mescla vertical (és a dir, usos d'habitatge, comerç i oficina en el mateix edifici) i característiques d'espai públic (seguretat viària, ample de vorera, topografia, etc.). Es va proposar també identificar el llindar de distància màxima mitjançant el mètode de seguiment, la troballa del qual revela que este llindar se situa en una distància de 600 metres En relació a l'objectiu d'analitzar les característiques dels usuaris del sistema BRT i el comportament del viatge a través d'una enquesta d'intercepció, els resultats estableixen que la majoria dels usuaris enquestats corresponen al grup femení amb formació acadèmica universitària que utilitza el transport per treball. El següent objectiu va ser determinar de manera quantitativa la relació entre el sistema BRT de Quito i les característiques de l'entorn urbà en un llindar de distància de 600 metres, en 42 punts a través de l'anàlisi estadística multivariant (model de regressió múltiple). Els resultats assenyalen que la densitat dels segments del viari amb vorera entre 3 i 4 metres, la densitat de l'equipament d'administració pública són variables significatives i positives. Així mateix, la distància al centre de la ciutat (accessibilitat regional) i la distància als destins dins dels 400 metres, (accessibilitat local), són dominis amb signe negatiu. Mentre que, la densitat no té un poder explicatiu en el model de demanda del sistema tipus BRT de la ciutat de Quito. Així mateix, es va plantejar l'examinar les qualitats del context immediat de les mateixes 42 estacions del sistema BRT de Quito dins d'un llindar de distància de 600 metres a través de l'anàlisi estadística multivariant. Els resultats mostren que l'accessibilitat local, és a dir, la distància a la parada destine, l'índex de marrada (relació entre la distància a peu mesurada a través de la xarxa i la distància euclidiana), el logaritme de la densitat de la població es correlaciona de manera positiva amb la distància a peu. Mentre que, la densitat dels estrats (mig alt i alt), la densitat no resident (persones que treballen, estudien o realitzen altres activitats) i la distància a la parada destine són variables significatives i amb signe negatiu. Un altre objectiu d'estudi va ser tipificar l'entorn urbà pròxim de les 42 parades en un llindar de distància de 600 metres del sistema BRT de Quito a través de l'anàlisi estadística factorial i els clústers. Les característiques de l'entorn es van classificar en tres factors. / [EN] Bus Rapid Transit (BRT) systems have experienced tremendous growth in recent years, with more than 170 cities having some form of BRT system. Empirical evidence about the relationship between the urban environment and these systems still needs to be studied, especially in developing cities that do not have street-level information for station-level analysis. In this context, the first objective of the research was to generate micro-scale data (at street level) of the environment near the stations of Quito's BRT system, through field analysis methods and tools, as well as monitoring, technical collection of information on urban environment characteristics and surveys. In addition, the use of geographic information systems (GIS) was proposed for data management and analysis. As a result, maps were obtained that represent population density at the block scale and at the segment scale: building density, mix of land uses (services, public entities, schools, commerce, etc.), vertical mix (i.e., housing, commerce and office uses in the same building) and public space characteristics (road safety, sidewalk width, topography, etc.). Also, it was proposed to identify the maximum distance threshold using the tracking method, the finding of which reveals a distance of 600 meters. Regarding the objective of recognizing the qualities of the users of the BRT system and the characteristics of the trip through the application of an intercept survey, the results establish that most of the surveyed users correspond to female group with university education who use the transport for work. The next objective was to quantitatively determine the relationship between Quito's BRT system and the characteristics of the urban environment at a distance threshold of 600 meters, at 42 locations through multivariate statistical analysis (multiple regression model). The results indicate that the density of road segments with sidewalks between 3 and 4 meters, the density of public administration equipment are significant and positive variables, likewise, the distance to the city center, regional accessibility and the distance to destinations within 400 meters, local accessibility, are domains with a negative sign. Meanwhile, density has no explanatory power in the demand model of the BRT type system in the city of Quito. Likewise, it was proposed to examine the qualities of the immediate context of the same 42 stations of the Quito BRT system within a distance threshold of 600 meters through multivariate statistical analysis. The results show that local accessibility, meaning the distance to the destination stop, the rounding index (ratio between the walking distance measured through the network and the Euclidean distance), the logarithm of the population density correlates positively with the walking distance. While, stratum density (upper middle and high), non-resident density (people working, studying or performing other activities) and distance to the destination stop are significant variables and with negative sign. Another study objective was to typify the proximate urban environment of the 42 stops within a distance threshold of 600 meters of the Quito BRT system through statistical factor analysis and clustering. The characteristics of the environment were classified into three factors. / Núñez Basantes, AC. (2024). Transporte público y entorno construido: análisis de las áreas de influencia de las estaciones del BRT en la ciudad de Quito [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202963
143

Prevalência da rinossinusite crônica através de inquéritos domiciliares na cidade de São Paulo / Prevalence of chronic rhinosinusitis by household surveys in the city of São Paulo

Pilan, Renata Ribeiro de Mendonça 01 October 2014 (has links)
INTRODUÇÃO: A rinossinusite crônica (RSC) é uma doença comum na população, com documentada repercussão na qualidade de vida e com alto custo direto em saúde pública que engloba consultas médicas, exames complementares e radiológicos, internações hospitalares, cirurgias e tratamento medicamentoso. Apresenta também custos indiretos como diminuição da produtividade no trabalho e absenteísmo. Os dados epidemiológicos sobre rinossinusite crônica são escassos; e as definições de rinossinusite crônica estabelecidas, as metodologias das pesquisas e as taxas de respostas diferem muito entre si. A pesquisa epidemiológica da RSC é importante para avaliar sua distribuição, analisar seus fatores de risco e fornecer dados para promoção de políticas de saúde pública, entretanto não existem dados epidemiológicos sobre a prevalência desta doença em nossa população. MÉTODO: Foi realizado um inquérito transversal de base populacional (survey) com plano de amostragem complexo realizado em dois estágios: setor censitário e domicílio. Entrevistas foram conduzidas pessoalmente, através de entrevistadores treinados, em 2003 indivíduos com idade de 12 anos ou mais, residentes da cidade de São Paulo. O questionário incluiu o diagnóstico de rinossinusite crônica segundo os critérios epidemiológicos estabelecido pelo EP3OS. Dados demográficos, diagnóstico médico autorreferido de doenças respiratórias (asma, sinusite, rinite), tabagismo, renda familiar, nível educacional e características do domicílio também foram incluídas. RESULTADOS: A taxa de resposta total foi de 87,8%. A idade média foi de 39,8 anos (DP= 21, 12-92), 45,33% do sexo masculino. A prevalência da rinossinusite crônica na cidade de São Paulo foi de 5,51% (IC 95%=3,99-7,58). Não existiu uma diferença estatisticamente significativa na prevalência segundo o sexo. Foi encontrada uma associação estatisticamente significativa do diagnóstico de RSC com o diagnóstico de asma (OR=3.88), de rinite (OR=5,02) e com o subgrupo de baixa renda (OR=2,28) As prevalências de RSC segundo o estado tabágico (p=0,43), consumo tabágico em anos.maço (p=0,26) e tabagismo passivo intradomiciliar (p=0,18) não apresentaram uma diferença estatisticamente significativa. CONCLUSÃO: A prevalência estimada de RSC na população da cidade de São Paulo é de 5,51% (aproximadamente 500.000 indivíduos). Foi encontrada associação com rinite, asma e com o subgrupo de baixa renda. Não houve associação com tabagismo / INTRODUCTION: Chronic rhinosinusitis (CRS) is a common disease with proven repercussions on quality of life and a high burden of direct costs to public health, which included physician visits, laboratory tests and medical imaging, hospital admissions, surgical intervention, and medical treatment. It also carries indirect costs, such as decreased productivity in the workplace and absenteeism. Epidemiological data on CRS are scarce, and the established definitions of CRS, study methods, and response rates vary widely. Epidemiological research into CRS is important to assess its distribution, analyze its risk factors, and provide data to subsidize public health policies; however, there are no epidemiological data on the prevalence of this disease in our population. METHOD: This was a cross-sectional population-based survey with a complex cluster sampling plan carried out in two stages: census sector and household. Interviews of 2,003 individuals, aged 12 years or older and living in the city of São Paulo, were conducted face-to-face by trained investigators. The questionnaire included diagnosis of CRS according to the epidemiological criteria established by EP3OS. Demographic data, a self-reported history of physician-diagnosed respiratory diseases (asthma, sinusitis, rhinitis), smoking, family income, educational attainment, and household characteristics were also included. RESULTS: The overall response rate was 87.8%. The mean age was 39.8 years (SD = 21 years; range = 12-92), and 45.33% were male. The prevalence of CRS in the city of São Paulo was 5.51% (95%CI = 3.99-7.58). There was no statistically significant difference in prevalence between the sexes. Statistically significant associations were found between diagnosis of CRS and diagnosis of asthma (OR=3.88), of rhinitis (OR=5.02), and belonging to the low-income subgroup (OR=2.28) The prevalences of CRS according to smoking status (p=0.43), tobacco intake in pack years (p=0.26) or exposure to passive smoking in the household (p=0.18) did not exhibit a statistically significant difference. CONCLUSION: The estimated population-wide prevalence of CRS in the city of São Paulo is 5.51% (approximately 500,000 individuals). Associations were found with rhinitis, asthma, and low income. There was no association with smoking
144

Modelagem espacial, temporal e longitudinal: diferentes abordagens do estudo da leptospirose urbana / Space, time and longitudinal modeling: different approaches for the urban leptospirosis study

Tassinari, Wagner de Souza January 2009 (has links)
Made available in DSpace on 2011-05-04T12:42:00Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2009 / (...) O objetivo desta tese foi modelar os fatores de risco associados à ocorrência de leptospirose urbana em diferentes contextos, com especial atenção para aspectos espaciais e temporais. Foram utilizadas técnicas de modelagem tais como, modelos generalizados aditivos e mistos. Também explorou-se técnicas de detecção de aglomerados espaço-temporais. (...) / Leptospirosis, a disease caused by pathogenic spirochete of the genus Leptospira, is one of the most widespread zoonoses in the world, considered a major public health problem associated with the lack of sanitation and poverty. It is endemic in Brazil, data from surveillance show that outbreaks of leptospirosis occur as cyclical annual epidemics during rainfalls. The aim of this thesis was modeling the risk factors associated with the occurrence of leptospirosis in di erent urban contexts, with particular attention to spatial and temporal aspects. We used some modeling techniques such as generalized additive and mixed models. Techniques for detection space-time clusters were also explored. This thesis has prioritized the use of free softwares - R, ubuntu linux operating system, LATEX , SatScan (this is not open source but free). This thesis was prepared in the form of three articles. In the rst article is presented a spatio-temporal analysis of leptospirosis cases occurrence in Rio de Janeiro between 1997 and 2002. Using the detection of space-time clusters - \outbreaks" method - were statistically signi cant only cluster ocorred in 1997 and 1998. Generalized Linear Mixed Models were used to evaluate the risk factors associated with the occurrence of cases that belonged to outbreaks in endemic cases. The cases belonging to the outbreaks are associated with the occurrence of rainfall over 4 mm (OR, 3.71; 95% CI, 1.83 - 7.51). There were no signi cant associations with socioeconomic covariates, in other words, being endemic or epidemic leptospirosis occurs in the same population. The second and third articles examined a seroprevalence survey and seroconversion cohort conducted in Pau da Lima community, Salvador, Bahia. In both Generalized Additive Models were used to t the exposure variables both in individuals and peridomicile context, as well as to estimate the spatial area of leptospirosis risk. The signi cant variables were: gender, age, presence of rats in the peridomicile, domicile near a trash collectin or an open sewer and domicile altitude above sea level. Studies show that individual and contextual variables explain much of the spatial variability of leptospirosis, but there are still factors that were not measured in the studies but which should be investigated. The maps of risk of seroprevalence and seroconversion show distinct regions where the spatial e ect is signi cantly di erent from the global average. It is still lack for a more robust integration between the professionals who develop and operate the GIS, epidemiologists and biostatistics. This integration represents an important advance enabling the development and use of these techniques in Public Health support. The study of prevalence and incidence of endemic areas, in the leptospirosis context, it is very complex and still grow up. The reunion of professional specialists from several areas of human knowledge (eg, clinicians, epidemiologists, geographers, biologists, statisticians, engineers, etc.), it is essential to advance the knowledge about the disease and their relationship to social inequality and environmental well to contribute to the creation of efficient and e ective measures to control endemic diseases.
145

Prevalência da rinossinusite crônica através de inquéritos domiciliares na cidade de São Paulo / Prevalence of chronic rhinosinusitis by household surveys in the city of São Paulo

Renata Ribeiro de Mendonça Pilan 01 October 2014 (has links)
INTRODUÇÃO: A rinossinusite crônica (RSC) é uma doença comum na população, com documentada repercussão na qualidade de vida e com alto custo direto em saúde pública que engloba consultas médicas, exames complementares e radiológicos, internações hospitalares, cirurgias e tratamento medicamentoso. Apresenta também custos indiretos como diminuição da produtividade no trabalho e absenteísmo. Os dados epidemiológicos sobre rinossinusite crônica são escassos; e as definições de rinossinusite crônica estabelecidas, as metodologias das pesquisas e as taxas de respostas diferem muito entre si. A pesquisa epidemiológica da RSC é importante para avaliar sua distribuição, analisar seus fatores de risco e fornecer dados para promoção de políticas de saúde pública, entretanto não existem dados epidemiológicos sobre a prevalência desta doença em nossa população. MÉTODO: Foi realizado um inquérito transversal de base populacional (survey) com plano de amostragem complexo realizado em dois estágios: setor censitário e domicílio. Entrevistas foram conduzidas pessoalmente, através de entrevistadores treinados, em 2003 indivíduos com idade de 12 anos ou mais, residentes da cidade de São Paulo. O questionário incluiu o diagnóstico de rinossinusite crônica segundo os critérios epidemiológicos estabelecido pelo EP3OS. Dados demográficos, diagnóstico médico autorreferido de doenças respiratórias (asma, sinusite, rinite), tabagismo, renda familiar, nível educacional e características do domicílio também foram incluídas. RESULTADOS: A taxa de resposta total foi de 87,8%. A idade média foi de 39,8 anos (DP= 21, 12-92), 45,33% do sexo masculino. A prevalência da rinossinusite crônica na cidade de São Paulo foi de 5,51% (IC 95%=3,99-7,58). Não existiu uma diferença estatisticamente significativa na prevalência segundo o sexo. Foi encontrada uma associação estatisticamente significativa do diagnóstico de RSC com o diagnóstico de asma (OR=3.88), de rinite (OR=5,02) e com o subgrupo de baixa renda (OR=2,28) As prevalências de RSC segundo o estado tabágico (p=0,43), consumo tabágico em anos.maço (p=0,26) e tabagismo passivo intradomiciliar (p=0,18) não apresentaram uma diferença estatisticamente significativa. CONCLUSÃO: A prevalência estimada de RSC na população da cidade de São Paulo é de 5,51% (aproximadamente 500.000 indivíduos). Foi encontrada associação com rinite, asma e com o subgrupo de baixa renda. Não houve associação com tabagismo / INTRODUCTION: Chronic rhinosinusitis (CRS) is a common disease with proven repercussions on quality of life and a high burden of direct costs to public health, which included physician visits, laboratory tests and medical imaging, hospital admissions, surgical intervention, and medical treatment. It also carries indirect costs, such as decreased productivity in the workplace and absenteeism. Epidemiological data on CRS are scarce, and the established definitions of CRS, study methods, and response rates vary widely. Epidemiological research into CRS is important to assess its distribution, analyze its risk factors, and provide data to subsidize public health policies; however, there are no epidemiological data on the prevalence of this disease in our population. METHOD: This was a cross-sectional population-based survey with a complex cluster sampling plan carried out in two stages: census sector and household. Interviews of 2,003 individuals, aged 12 years or older and living in the city of São Paulo, were conducted face-to-face by trained investigators. The questionnaire included diagnosis of CRS according to the epidemiological criteria established by EP3OS. Demographic data, a self-reported history of physician-diagnosed respiratory diseases (asthma, sinusitis, rhinitis), smoking, family income, educational attainment, and household characteristics were also included. RESULTS: The overall response rate was 87.8%. The mean age was 39.8 years (SD = 21 years; range = 12-92), and 45.33% were male. The prevalence of CRS in the city of São Paulo was 5.51% (95%CI = 3.99-7.58). There was no statistically significant difference in prevalence between the sexes. Statistically significant associations were found between diagnosis of CRS and diagnosis of asthma (OR=3.88), of rhinitis (OR=5.02), and belonging to the low-income subgroup (OR=2.28) The prevalences of CRS according to smoking status (p=0.43), tobacco intake in pack years (p=0.26) or exposure to passive smoking in the household (p=0.18) did not exhibit a statistically significant difference. CONCLUSION: The estimated population-wide prevalence of CRS in the city of São Paulo is 5.51% (approximately 500,000 individuals). Associations were found with rhinitis, asthma, and low income. There was no association with smoking

Page generated in 0.0702 seconds