Submitted by clara giraldou (clara.giraldou@hec.edu) on 2017-11-29T17:08:24Z No. of bitstreams: 1 Thesis - Clara Giraldou.pdf: 1001288 bytes, checksum: 280f342190a07f2aba3878d0b6a50e7c (MD5) / Rejected by Josineide da Silva Santos Locatelli (josineide.locatelli@fgv.br), reason: Oi Clara, Por favor veja as correções a serem feitas na sua tese: Página 1: Deve ter o nome completo do aluno, retire uns três espaços antes do título, o título está diferente do informado anteriormente: THE INFLUENCE OF CIVIL SOCIETY ORGANIZATIONS ON THE EXTENT OF CORRUPTION IN THE PRIVATE SECTOR Página 2: Corrigir o título, em “Knowledge field” deve ter a linha do seu orientador: INTERNACIONALIZAÇÃO DE EMPRESAS; Página 3: A Ficha Catalográfica deve ficar no final da página; Página 4: Colocar o nome completo, corrigir o título, Knowledge field” deve ter a linha do seu orientador: INTERNACIONALIZAÇÃO DE EMPRESAS; Acknowledments, Abstract, Resumo e TABLE OF CONTENTS deve estar no centro da página e com letras maiúsculas. Depois dessas correções, por favor, poste novamente. on 2017-11-29T17:45:14Z (GMT) / Submitted by clara giraldou (clara.giraldou@hec.edu) on 2017-11-29T18:06:52Z No. of bitstreams: 1 Thesis - Clara Giraldou.pdf: 1002258 bytes, checksum: a0203a44600fdc18c46b09e536344c2d (MD5) / Rejected by Josineide da Silva Santos Locatelli (josineide.locatelli@fgv.br), reason: Oi Clara, Por favor veja mais algumas correções a serem feitas na sua tese: Página 1: Dar espaço até o seu nome ir para a próxima página; Página 2: Nome no início da página, na linha do orientador tem que está em português: Internacionalização de Empresas; Retirar todos os números de páginas antes da introdução, porém devem ser considerados. Por exemplo, se tem 9 páginas antes, a introdução deve começar com a página 10. on 2017-11-29T18:28:24Z (GMT) / Submitted by clara giraldou (clara.giraldou@hec.edu) on 2017-11-29T19:12:14Z No. of bitstreams: 1 Thesis - Clara Giraldou.pdf: 1000898 bytes, checksum: 4babc783137f72178d2c4ee5e4b24174 (MD5) / Approved for entry into archive by Josineide da Silva Santos Locatelli (josineide.locatelli@fgv.br) on 2017-11-30T12:07:51Z (GMT) No. of bitstreams: 1 Thesis - Clara Giraldou.pdf: 1000898 bytes, checksum: 4babc783137f72178d2c4ee5e4b24174 (MD5) / Made available in DSpace on 2017-11-30T12:18:08Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Thesis - Clara Giraldou.pdf: 1000898 bytes, checksum: 4babc783137f72178d2c4ee5e4b24174 (MD5) Previous issue date: 2017-11-29 / Corruption is widespread in developed countries and emerging countries alike, both in the public and private sector, and corrupt activities have become embedded within daily routines for too many companies and government branches worldwide. Over the past few decades, corruption has stopped being considered as a taboo and most of people on earth now agree with the founder of the well-known organization Transparency International (TI), Peter Eigen, on the fact that corruption is ‘undermining everything’ (Eigen, 2010) and urgently needs to be fought back. The challenge faced by civil society organizations or any actor fighting corruption today is new: finding a way to rectify an already corrupt system where corruption has become normative. It is about inducing organizational change, working towards a context where change is more likely to occur. The objective of this paper is to examine civil society organizations’ actions to understand whether and how it is possible to bring about change within organizations to get them rid of corruption. It focuses on TI, which leads the fight against corruption worldwide and calls itself a body that strives to ‘stir the world’s collective conscience and bring about change’ (TI, 2016). / A corrupção está presente tão em países desenvolvidos como em países emergentes e difundida tão no setor público como no setor privado. Atividades corruptas já estão enraizadas na vida cotidiana para demasiadas empresas e órgãos do governo. Nas últimas décadas, o mundo parou de considerar a corrupção como um tabu e a maioria das pessoas concordariam agora com Peter Eigen, o fundador de Transparency International (TI), para dizer que a corrupção ‘prejudica tudo’ (Eigen, 2010) e que precisamos combatê-la. Organizações da sociedade civil que lutam contra a corrupção enfrentam agora um novo desafio: identificar uma maneira de corrigir um sistema que já está corrupto e no qual a corrupção representa a nova norma. Consiste em induzir uma mudança nas organizações, estabelecer um contexto onde alterações podem mais facilmente ocorrer. O objetivo desse trabalho acadêmico consiste em examinar as ações das organizações de sociedade civil para entender se é possível e como suscitar mudanças nas organizações para libertá-las da corrupção. Foca a atenção na famosa instituição TI, que indica o caminho para combater a corrupção e se identifica como uma organização que se empenha em ‘agitar a consciência coletiva do mundo e fomentar mudança’ (TI, 2016).

This dissertation deals with firms’ visual and pre-visual self-representations in accounting narratives. Self-representations are those descriptions about the company that firms include in accounting narratives to convey the current standings and their identity. External stakeholders increasingly expect non-numerical information about firms to be disclosed, and accounting narratives are a key medium for firms to account for their activities and maintain legitimacy as social actors. The question of which reporting conventions exist for legitimating selfrepresentations, especially from a visual perspective, remains unexplored. The purpose of this study is therefore to explore the empirical phenomenon of self-representations in accounting narratives in relation to legitimation rhetoric. The study is based on three research papers dealing with different patterns of self-representations in accounting-related narratives, including corporate reporting and business model diagrams. The examples are viewed through the theoretical lenses of semiotics and institutional theory, particularly legitimation theory. The study combines visual methods (visual content analysis and visual taxonomy) with other methods (interviews, text analysis) to conceptualize and exemplify what is meant by self-representations in accounting narratives. The study finds that there may be multiple parallel pre-visual self-representations at play to influence representations of the self, that visual self-representations are becoming more common in accounting narratives, and that several rhetorical strategies for legitimation are observable in these representations. By showing how diagrams can serve a legitimating purpose in accounting narratives, it is argued that diagrams should be considered on par with graphs and photographs as visual rhetorical devices in accounting narratives, and that they could be used as key communicative elements in the accounting process. Second, based on the longitudinal and comparative examples of self-representations, it is suggested that self-representations increasingly refer to abstract rather than concrete referents. This change is discussed in terms of the increasingly digital and service-based knowledge economy, where material referents give way to “amaterial” values. The contribution of this study is to describe selfrepresentations through several empirical examples, and to thereby increase awareness among practitioners and researchers of how visuals serve as communicative resources with legitimating functions in accounting narratives. Four concepts are proposed as tools for explaining the observed developments, and for improving visual literacy with regard to accounting narratives: inclusive perspective on accounting narratives, amateriality, self-representation, and diagrams. / Denna licentiatavhandling handlar om företags visuella och ”för-visuella” själv-representationer i kontexten redovisning. Till självrepresentationer hör de beskrivningar som företaget inkluderar i sin externt rapporterade information för att förmedla dess ställning och identitet. Externa intressenter förväntar sig i ökande utsträckning att även icke-numerisk information redovisas av företaget, vilket gör denna typ av externt rapporterade information viktig för att redovisa aktiviteter och för företag att därigenom bibehålla legitimitet som sociala aktörer. Frågan om vilka rapporteringskonventioner som finns kring företags självrepresentationer är i dagsläget inte utforskad. Syftet med denna studie är därför att undersöka det empiriska fenomenet självrepresentationer i kontexten redovisning kopplat till perspektivet legitimeringsretorik. Studien baserar sig på tre forskningsartiklar som behandlar olika empiriska exempel och mönster av självrepresentationer, exempelvis affärsmodellsdiagram. Dessa betraktas utifrån de teoretiska linserna semiotik och institutionell teori, speciellt legitimeringsteori. Studien kombinerar visuella metoder (visuell innehållsanalys och visuell taxonomi) med andra metoder (intervjuer och textanalys) för att konceptualisera och exemplifiera vad som menas med självrepresentation i kontexten redovisning. Studien finner att det kan förekomma många parallella för-visuella självrepresentationer som påverkar företags självuppfattning, att visuella självrepresentationer blir alltmer vanliga i företags externt publicerade information, och att flera retoriska legitimeringsstrategier förekommer i det undersökta materialet. Genom att visa hur diagram används som kommunikationsresurs så argumenterar studien för att fortsatt forskning behövs för att undersöka hur diagram, likt mer utforskade visuella format såsom grafer och fotografier, bidrar till företags legitimeringsretorik i externt publicerad redovisningskommunikation, samt att diagram kan fungera som viktiga resurser för självrepresentation i företags redovisningsprocess. Dessutom föreslås, baserat på longitudinella och jämförande exempel, att självrepresentationer i ökande grad relaterar till abstrakta snarare än konkreta referenter. Denna förändring diskuteras i termer av en alltmer digital och tjänstebaserad kunskapsekonomi, där materiella referenter överges till förmån för ”amateriella” värden. Studiens bidrag är att beskriva själv-representationer genom flera empiriska exempel, och att därmed öka medvetenheten hos praktiker och forskare om hur visuella format kan tjäna legitimeringssyften i kontexten redovisning. Baserat på studiens analys och resonemang lyfts fyra begrepp fram för att förklara den observerade utvecklingen, samt för att bidra till att förbättra praktikers såväl som forskares ”visuella läskunnighet”: ett inkluderande perspektiv på externt publicerad information, amaterialitet, självrepresentation, och diagram.

This paper-based dissertation comprises five essays dealing with corporate sustainability and digital reporting and is structured in six chapters. The first chapter is the introduction and provides an overview of the structure and aims of the dissertation, lays out the contribution of the work, and introduces the five manuscripts. The second chapter, respectively the first manuscript, deals with the consequences of mandatory sustainability reporting in Europe. Specifically, the study deals with the question whether Directive 2014/95/EU has achieved its objectives of increasing reporting quantity and quality. In the third chapter, the sustainability reports of the largest European firms are analyzed using computer-aided text analysis. This study investigates whether and how external assurance of sustainability reports is beneficial from the viewpoint of report transparency, which is proxied by reporting scope, optimism, and readability. In the fourth chapter, the role of corporate sustainability in the context of M&A transactions is examined, precisely whether sustainability influences the premia paid in M&A transactions. The fifth and the sixth chapters center around the voluntary usage of online financial reporting (OFR) in Europe. While the fifth chapter is concerned with the usage and empirical determinants of OFR, the analysis in the sixth chapter examines the impact of OFR on the financial market, specifically on analyst following and stock liquidity.

[ES] Las cooperativas son asociaciones de personas que se unen voluntariamente para satisfacer necesidades económicas, sociales y culturales y se distinguen de las empresas de capital (IOF) porque abordan las necesidades comunes de los miembros en relación con bienes y servicios asequibles. Las cooperativas son gestionadas democráticamente por socios que son propietarios y cumplen también el rol de proveedores, trabajadores o clientes. Hoy en día, la membresía de las cooperativas a nivel mundial asciende a mil millones de miembros que operan en varias industrias. La literatura existente refleja principalmente la perspectiva de las IOF y se centra en los determinantes impulsados por el mercado para la presentación de informes que no necesariamente reflejan la identidad cooperativa como determinante. Los marcos de presentación de informes corporativos existentes se centran predominantemente en las necesidades de presentación de informes de las IOF y se han configurado de acuerdo con las necesidades corporativas y del mercado financiero, sin reconocer aspectos clave de la identidad cooperativa. Además de estas deficiencias, la identidad de las cooperativas se ha convertido recientemente en un tema de debate entre diversas partes interesadas. Se argumenta que las cooperativas tienen un problema de gestión de imagen. También se insta a las cooperativas a aumentar la conciencia pública sobre sus contribuciones. Por lo tanto, ha llegado el momento de revisar la identidad cooperativa en un mundo moderno. Para arrojar luz sobre las prácticas de presentación de informes existentes de las cooperativas y como punto de partida para mejorar la conciencia pública y la imagen de las cooperativas, el estudio investigó el nivel de adopción y los determinantes para la adopción de informes corporativos de las 300 cooperativas más grandes del mundo. Para una muestra de 78 cooperativas, todos los informes corporativos publicados en línea, para el año 2017, fueron recopilados y codificados manualmente. Para establecer el nivel de adopción se realizó un análisis de contenido y para identificar los determinantes se realizaron análisis de regresión lineal, regresión logística binaria y regresión ordinal. El análisis de contenido distinguió entre los tipos de informes corporativos. Para el nivel de adopción, el estudio distinguió además entre informes publicados elaborados sin un marco de información, informes basados en un marco y la aplicación de un marco con revisión externa. Los reultados indicaron mejoras potenciales para el nivel de adopción de los diferentes tipos de informes. Por ejemplo, la presentación de informes integrados y de gestión son adoptados por una minoría de cooperativas sin ninguna revisión externa sobre los informes integrados. Para los determinantes de la adopción de informes, el estudio distinguió entre determinantes generales y determinantes idiosincrásicos de la naturaleza cooperativa. Los resultados indicaron que las cooperativas en países orientados a favor de las partes interesadas, las cooperativas más grandes y las cooperativas con instrumentos cotizados, así como las cooperativas que operan en un sector con un mayor impacto en el medio ambiente, tienen más probabilidades de adoptar la presentación de informes corporativos. Los determinantes idiosincrásicos de la naturaleza cooperativa incluyen la identidad cooperativa y la distribución de los resultados. Las cooperativas que comunican su identidad de manera más asertiva en la carta del presidente a sus miembros tienen más probabilidades de adoptar informes anuales. Las cooperativas que limitan la distribución de resultados sólo a sus miembros tienen más probabilidades de adoptar informes de gestión formales. / [CA] Les cooperatives són associacions de persones que s'unixen voluntàriament per a satisfer necessitats econòmiques, socials i culturals i es distingixen de les societats de capital (IOF) perquè aborden les necessitats comuns dels membres en relació amb béns i servicis assequibles. Les cooperatives són gestionades democràticament per socis que són propietaris i complixen també el rol de proveïdors, treballadors o clients. Hui dia, la filiació de les cooperatives a nivell mundial ascendix a mil milions de membres que operen en diverses indústries. La literatura existent reflectix principalment la perspectiva de les IOF i se centra en els determinants impulsats pel mercat per a la presentació d'informes que no necessàriament reflectixen la identitat cooperativa com a determinant. Els marcs de presentació d'informes corporatius existents se centren predominantment en les necessitats de presentació d'informes de les IOF i s'han configurat d'acord amb les necessitats corporatives i del mercat financer, sense reconéixer aspectes clau de la identitat cooperativa. A més d'estes deficiències, la identitat de les cooperatives s'ha convertit recentment en un tema de debat entre diverses parts interessades. S'argumenta que les cooperatives tenen un problema de gestió d'imatge. També s'insta les cooperatives a augmentar la consciència pública sobre les seues contribucions. Per tant, ha arribat el moment de revisar la identitat cooperativa en un món modern. Per a llançar llum sobre les pràctiques de presentació d'informes existents de les cooperatives i com a punt de partida per a millorar la consciència pública i la imatge de les cooperatives, l'estudi va investigar el nivell d'adopció i els determinants per a l'adopció d'informes corporatius de les 300 cooperatives més grans del món. Per a una mostra de 78 cooperatives, tots els informes corporatius publicats en línia, per a l'any 2017, van ser recopilats i codificats manualment. Per a establir el nivell d'adopció es va realitzar una anàlisi de contingut i per a identificar els determinants es van realitzar anàlisis de regressió lineal, regressió logística binària i regressió ordinal. L'anàlisi de contingut va distingir entre els tipus d'informes corporatius. Per al nivell d'adopció, l'estudi va distingir a més entre informes publicats sense marc, informes basats en un marc i l'aplicació d'un marc amb revisió externa. Les troballes van indicar millores potencials per al nivell d'adopció dels diferents tipus d'informes. Per exemple, la presentació d'informes integrats i de gestió són adoptats per una minoria de cooperatives sense cap revisió externa sobre els informes integrats. Per als determinants de l'adopció d'informes, l'estudi va distingir entre determinants comuns i determinants idiosincràtics de la naturalesa cooperativa. Els resultats van indicar que les cooperatives en països orientats a favor de les parts interessades, les cooperatives més grans i les cooperatives amb instruments cotizats, així com les cooperatives que operen en un sector amb un major impacte en el medi ambient, tenen més probabilitats d'adoptar la presentació d'informes corporatius. Els determinants idiosincràtics de la naturalesa cooperativa inclouen la identitat cooperativa i la distribució de resultats. Les cooperatives que comuniquen la seua identitat de manera més assertiva en la carta del president als seus membres tenen més probabilitats d'adoptar informes anuals. Les cooperatives que limiten la distribució dels resultats només als seus membres tenen més probabilitats d'adoptar informes de gestió formals. / [EN] Cooperatives are associations of persons voluntary uniting for economic, social and cultural needs and are distinguished from investor-owned firms (IOFs), as they are addressing the communal need of members relating to affordable goods and services. Cooperatives are democratically managed by members who are owners also fulfilling the role as suppliers, workers or customers. Today, cooperative membership globally amounts to one billion members operating in several industries. Existing literature mainly reflects the perspective of IOFs and focuses on market-driven determinants for reporting that do not necessarily reflect cooperative identity as a determinant. Existing corporate reporting frameworks are predominantly based on the reporting needs of IOFs and have been shaped according to corporate and financial market needs, not acknowledging key aspects of cooperative identity. In addition to these shortcomings, the identity of cooperatives recently become a topic of debate amongst various stakeholders. It is argued that cooperatives have an image management problem. Cooperatives are also urged to increase the public awareness about their benefits. The time has therefore come to revisit cooperative identity in a modern world. To shed light on the existing reporting practices of cooperatives and as a point of departure to improve on cooperatives' public awareness and image, the study investigated the level of adoption and determinants for the adoption of corporate reporting of the global largest 300 cooperatives in the world. For a sample of 78 cooperatives, all corporate reports published online, for the 2017 year of reporting, were hand collected and coded. To establish the level of adoption, a content analysis was performed and to identify the determinants, linear regression, binary logistic regression and ordinal regression analysis were performed. The content analysis distinguished between the types of corporate reports. For the level of adoption, the study further distinguished between reports published based on no framework, reports based on a framework and the application of a framework with external assurance. The findings indicated potential improvements for the level of adoption for the different types of reports. For example, integrated reporting and management reporting are adopted by the minority of cooperatives with no assurance on integrated reporting. For the determinants of adoption of reporting, the study distinguished between common determinants and determinants idiosyncratic to cooperative nature. Results indicated that cooperatives in countries orientated in favour of stakeholders, larger cooperatives and cooperatives with listed instruments, as well as cooperatives operating in a sector with a larger impact on the environment, are more likely to adopt corporate reporting. Determinants idiosyncratic to cooperative nature include cooperative identity and distribution of profits. Cooperatives more assertively communicating their identity in the president's letter to members, are more likely to adopt annual reporting. Cooperatives who limit profit distribution to members only, are more likely to adopt formal management reporting. / Fouché, KB. (2024). The Corporate Reporting Landscape and Identity of Cooperative Enterprises [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213882