Los periódicos impresos están pasando una difícil situación que podría amenazar su supervivencia. Este trabajo pretende determinar y cuantificar en qué medida influyen cada una de las causas que afectan en este escenario como son la expansión de la prensa digital; la irrupción de los diarios gratuitos; la mayor o menor apuesta por canales de distribución paralelos, como la suscripción u otros; la incidencia de la evolución de los puntos de venta tradicionales; la determinación del precio del producto; un posible cambio de hábitos sociales; o el inicio de la crisis económica. El estudio se concreta en torno a un caso. La evolución de los seis diarios generalistas más importantes de España en función de su difusión (a saber, El País, El Mundo del Siglo XXI, ABC, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, y La Razón), durante el período 2000-2010, analizando con detalle sus datos de difusión y audiencia. / Printed newspapers are going through a difficult situation that could threaten its survival. This paper aims to identify and quantify the extent to influence each of the causes that affect this scenario such as the expansion of digital media, the advent of free newspapers, the degree of commitment to parallel distribution channels, such as the subscription or other, the impact of the evolution of traditional outlets, the pricing of the product, a possible change in social habits, or the beginning of the economic crisis. The study around a concrete case. The evolution of the six major Spain's newspapers in according to their diffusion (ie, El País, El Mundo del Siglo XXI, ABC, La Vanguardia, El Periódico, and La Razón), during the period 2000-2010 analyzing in detail their distribution and audience data. / Els diaris impresos estan passant una difícil situació que podria amenaçar la seva supervivència. Aquest treball pretén determinar i quantificar en quina mesura influeixen cadascuna de les causes que afecten aquest escenari com són l'expansió de la premsa digital; la irrupció dels diaris gratuïts; la major o menor aposta per canals de distribució paral•lels, com la subscripció o altres; la incidència de l'evolució dels punts de venda tradicionals; la determinació del preu del producte; un possible canvi d’hàbits socials; o el començament de la crisi econòmica. L'estudi es concreta al voltant d'un cas. L'evolució dels sis diaris generalistes més importants d'Espanya en funció de la seva difusió (és a dir, El País, El Mundo del Siglo XXI, ABC, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, i La Razón), durant el període 2000-2010, analitzant amb detall les seves dades de difusió i audiència.

Inspirats en la filosofia moral de Paul Ricoeur, per qui l'ètica general pot contribuir per qüestionar les conviccions on es basa l'ètica aplicada, aquest estudi pretén identificar i qüestionar els principis ètics fonamentals que han fundat la nostra comprensió del que ha de ser una bona fotografia de premsa des de mitjan segle XIX. És la nostra convicció que la recent controvèrsia sobre el World Press Photo, motivada per la dificultat a establir un criteri clar i consensual que permeti distingir el que és un procediment de postproducció legítim i il·legítim, demostra que el vell paradigma de la fotografia analògica va deixar d'estar capacitat per promocionar la confiança en el fotoperiodisme. A través d'una anàlisi històrica i sistemàtic mostrem que fonamentar la credibilitat de la fotografia de premsa en la seva objectivitat, realisme i naturalesa no artística no té ni justificació teòrica ni utilitat pràctica. / Inspirados en la filosofía moral de Paul Ricoeur, para quien la ética general puede contribuir para cuestionar las convicciones donde se basa la ética aplicada, este estudio pretende identificar y cuestionar los principios éticos fundamentales que han fundado nuestra comprensión de lo que debe ser una buena fotografía de prensa desde mediados del siglo XIX. Es nuestra convicción que la reciente controversia sobre el World Press Photo, motivada por la dificultad en establecer un criterio claro y consensual que permita distinguir lo que es un procedimiento de postproducción legítimo e ilegítimo, demuestra que el viejo paradigma de la fotografía analógica dejó de estar capacitado para promocionar la confianza en el fotoperiodismo. A través de un análisis histórico y sistemático mostramos que fundamentar la credibilidad de la fotografía de prensa en su objetividad, realismo y naturaleza no artística no tiene ni justificación teórica ni utilidad práctica. / Building on the moral philosophy of Paul Ricoeur, for whom general ethics may play an important role in questioning the longstanding assumptions upon which the applied ethics are grounded, this study aims to identify and challenge the fundamental moral principles that have grounded our understanding of what a good press photograph is since the mid nineteenth-century. It is our contention that the recent controversy surrounding the World Press Photo, motivated by the difficulty for establishing a clear and consensual criterion to distinguish between legitimate and illegitimate post-processing procedures, demonstrates that the old paradigm of the analogue photography is no longer capable of promoting trust and confidence in photojournalism. Through an historical and a systematic analysis, we contend that basing press photography credibility on its objective, realistic and non-artistic nature is neither theoretically justified nor practically useful.

En l'esfera pública, el poder ja no s'aconsegueix a través de la dominació, sinó de la persuasió. L'objectiu dels actors polítics és obtenir el consentiment dels qui són governats i és així com el discurs esdevé una eina clau al servei del manteniment de l'ordre social i de la transferència d'ideologia. Per aquest motiu, les accions polítiques es poden entendre com a accions lingüístiques i comunicatives. La pugna per imposar una visió sobre una determinada realitat converteixen en essencial l'estratègia discursiva dels actors polítics. I la metàfora, per la seva capacitat de simplificar temes complexos i crear nous significats a través de l'analogia, es converteix en un recurs molt utilitzat per enmarcar la realitat que es vol definir. A través del Critical Metaphor Analysis, aquesta tesi compara quin ús es fa de la metàfora en els discursos polítics sobre els processos d'independència de Escòcia i Catalunya a Twitter. D'una banda, es fixa en les piulades emeses pels actors polítics durant 12 dates clau i n'identifica les metàfores més utilitzades a l'hora de conceptualitzar els processos d'independència. En base a aquestes metàfores, es desenvolupa l'estratègia utilitzada pels actors polítics a través de l'articulació de les diferents narratives sobre la independència, que posen de manifest la rellevància del context en la producció del discurs. D'altra banda, prenent com a referència una mostra del debat a Twitter durant les mateixes dates, es comprova si els usuaris van reproduir el discurs dels actors polítics o bé si van generar alternatives. La tesi conclou que el debat està marcat per la polarització de les opinions i no per la voluntat d'establir un diàleg entre iguals. / En la esfera pública, el poder ya no se consigue a través de la dominación, sino de la persuasión. El objetivo de los actores políticos es obtener el consentimiento de los que son gobernados y es así como el discurso se convierte en una herramienta clave al servicio del mantenimiento del orden social y de la transferencia de ideología. Por este motivo, las acciones políticas se pueden entender como acciones lingüísticas y comunicativas. La batalla para imponer una visión sobre una determinada realidad convierten en esencial la estrategia discursiva de los actores políticos. Y la metáfora, dada su habilidad para simplificar temas complejos y crear nuevos significados mediante la analogía, se convierte en un recurso muy utilizado para enmarcar la realidad que se quiere definir. Mediante el Critical Metaphor Analysis, esta tesis compara el uso que se hace de la metáfora en los discursos políticos sobre los procesos de independencia de Escocia y Cataluña en Twitter. Por un lado, se fija en los tweets emitidos por los actores políticos durante 12 fechas clave e identifica las metáforas más utilizadas para conceptualizar los procesos de independencia. En base a estas metáforas, se desarrolla la estrategia usada por los actores políticos mediante la articulación de las distintas narrativas sobre la independencia, que ponen de manifiesto la importancia del contexto en la producción del discurso. Por otro lado, tomando como referencia una muestra del debate en Twitter durante las mismas fechas, se comprueba si los usuarios reprodujeron el discurso de los actores políticos o bien si generaron alternativas. La tesis concluye que el debate está marcado por la polarización de las opiniones y no por la voluntad de establecer un diálogo entre iguales. / In the public sphere, power is achieved through persuasion rather than domination. The main goal is to be given the consent of the governed and this is why discourse becomes a key tool for maintaining the existent social order and for transferring ideology. Political actions, therefore, can be understood in terms both of linguistic and communication actions. The struggle for imposing a view on a particular reality makes discursive strategies essential to political actors. And metaphor, due to its ability to simplify complex issues and to create new meanings drawing on analogy, becomes a highly used resource to frame the reality they want to define. Critical Metaphor Analysis has allowed us to compare the use of metaphor in political discourses on the independence processes of Scotland and Catalonia on Twitter. The research looks at the tweets broadcast by political actors during 12 key dates and identifies which metaphors were used to conceptualize independence processes. Focusing on this metaphors enables us to develop the strategy used by political actors through the articulation of the various narratives on independence, which reveal the importance of context in discourse production. Taking a sample of the Twitter debate in the same dates as a reference, the thesis confirms whether users reproduced political discourses or generated alternatives to this discourses. The thesis concludes that the debate is marked by users' polarized opinions rather than by the will of establishing a dialogue between peers.

La tesi aborda la representació de l'afrocolombià immers en conflicte armat a través de la premsa colombiana, usant com a cas d'estudi la Massacre de Bojayá. Per a això, es va desenvolupar un component històric de context al voltant de la situació econòmica, política i religiosa, que ha incidit en la construcció de significats i discursos sobre l'afrocolombià; una anàlisi crítica del discurs i entrevistes a professionals de la informació. L'anàlisi discursiva es va desenvolupar amb una mostra de 126 peces periodístiques entre notícies, columnes d'opinió, reportatges i cròniques dels diaris El Tiempo, El Colombiano i El Espectador, els quals van fer una representació de l'afrocolombià com un agent passiu i exòtic emmarcat en una condició de pobresa i conformisme, associant-lo igualment a espais inhòspits, allunyats, mancats de desenvolupament. Des de l'exercici d'entrevistes realitzades als professionals de la informació es va identificar una representació estereotipada, majorment negativa, com a subjecte sense capacitat d'acció, exclòs i invisible, al qual se li naturalitzen certes característiques com l'abandonament, l'oblit i la pobresa. S'estableix, des de l'anàlisi de les seves percepcions sobre el cas concret d'estudi, que aquest va estar intervingut per la indiferència i la negligència institucionals. Els entrevistats eviten emprar la paraula racisme, però són conscients del procés d'exclusió i abandonament històric d'aquestes poblacions, el qual es veu reflectit en la seva representació mediàtica. / La tesis aborda la representación del afrocolombiano inmerso en conflicto armado a través de la prensa colombiana, usando como caso de estudio la Masacre de Bojayá. Para ello, se desarrolló un componente histórico de contexto en torno a la situación económica, política y religiosa, que ha incidido en la construcción de significados y discursos sobre el afrocolombiano; un análisis crítico del discurso y entrevistas a profesionales de la información. El análisis discursivo se desarrolló con una muestra de 126 piezas periodísticas entre noticias, columnas de opinión, reportajes y crónicas de los periódicos El Tiempo, El Colombiano y El Espectador, los cuales hicieron una representación del afrocolombiano como un agente pasivo y exótico enmarcado en una condición de pobreza y conformismo, asociándolo igualmente a espacios inhóspitos, alejados, carentes de desarrollo. Desde el ejercicio de entrevistas realizadas a los profesionales de la información se identificó una representación estereotipada, mayormente negativa, como sujeto sin capacidad de acción, excluido e invisible, al que se le naturalizan ciertas características como el abandono, el olvido y la pobreza. Se establece, desde el análisis de sus percepciones sobre el caso concreto de estudio, que éste estuvo mediado por la indiferencia y la negligencia institucionales. Los entrevistados evitan emplear la palabra racismo, pero son conscientes del proceso de exclusión y abandono histórico de estas poblaciones, el cual se ve reflejado en su representación mediática. / The thesis deals with the representation of Afro-Colombian immersed in armed conflict through the Colombian press, using as a case study the Massacre of Bojayá. For this, we have developed an historical component of context around economic, political and religious situation, which has affected the construction of meanings and discourses about Afro-Colombian; a critical discourse analysis and interviews with information professionals. The discursive analysis was developed with a sample of 126 journalistic pieces among news, opinion columns and reports from the newspapers El Tiempo, El Colombiano and El Espectador, which made a representation of Afro-Colombian as a passive and exotic agent framed in a poverty status and conformism, also associated to inhospitable, remote, lacking development spaces. From the exercise of interviews with information professionals, it was identified an stereotypical representation, mostly negative, as a subject incapable of action, excluded and invisible, which will naturalize certain characteristics such as abandonment, neglect and poverty. It is established from the analysis of their perceptions of the case study, that it was mediated by institutional indifference and neglect. Interviewees avoid using the word racism, but are aware of the historical process of exclusion and abandonment of these populations, which is reflected in its media representation.

Més enllà de la qualitat i la innovació de les seves creacions de Miguel Gila (1919-2001), la imatge pública d’aquest humorista creada pels mitjans de comunicació a través de notícies i entrevistes va permetre que aconseguís l’èxit amb les seves actuacions a partir del seu debut al teatre Fontalba de Madrid el 24 d’agost de 1951. Una imatge pública molt diferent de la que es crearia després de la seva tornada de Buenos Aires (Argentina) l’any 1985 també a través de notícies i entrevistes, la seva obra i també amb la publicació d’alguns llibres autobiogràfics. La seva imatge, defensa i compromís públic amb formacions polítiques d’esquerra d’aquests últims anys no hauria estat possible durant el primer terç de la dictadura franquista i encara menys li hauria permès assolir l’èxit d’aleshores. En aquesta investigació analitzem l’originalitat, l’estructura i l’evolució dels seus treballs així com les fonts en què es va inspirar, les relacions amb les persones que ostentaven el poder i el context històric determinat que va permetre que Gila rebés l’aprovació de crítica i públic amb un monòleg sobre la guerra només dotze anys després del final de la guerra civil espanyola. / Más allá de la calidad y la innovación de las creaciones de Miguel Gila (1919-2001), la imagen pública de este humorista creada por los medios de comunicación a través de noticias y entrevistas permitió que consiguiera el éxito con sus actuaciones a partir de su debut en el teatro Fontalba de Madrid el 24 de agosto de 1951. Una imagen pública muy diferente de la que se crearía después de su retorno de Buenos Aires (Argentina) en el año 1985 también a través de noticias y entrevistas, su obra y también con la publicación de algunos libros autobiográficos. Su imagen, defensa y compromiso público con las formaciones políticas de izquierdas de estos últimos años no habría sido posible durante el primer tercio de la dictadura franquista y aún menos le hubiera permitido conseguir el éxito que cosechó entonces. En esta investigación analizamos la originalidad, estructura y evolución de sus trabajos así como las fuentes en las que se inspiró, las relaciones con las personas que ostentaban el poder y el contexto histórico determinado que permitió que Gila recibiera la aprobación de crítica y público con un monólogo sobre la guerra solamente doce años después del final de la guerra civil española. / Beyond the quality and innovation of Miguel Gila's (1919-2001) creations, what made this comedian successful from his debut on Fontalba’s theather in Madrid on 24th August 1951 was his public image, created by media through news and interviews. This public image was very different from his previous one, created after his return from Buenos Aires (Argentina) in 1985, also through news and interviews, his work and also with the publication of some autobiographical books. His image, public engagement and support to left-wing political parties on those last years would not have been possible during the first third of the Franco dictatorship nor his success. In this study we analyze the originality, structure and evolution of his work as well as his sources of inspiration, his relations with the establishment and the specific historical context that allowed Gila to be well-considered by critics and audience with a monologue about the war only twelve years after the end of the Spanish Civil War.

Arrel de l’entrada en funcionament de l’EEES la universitat assumeix un rol encara més actiu pel que fa a l’alineament amb el mercat laboral. La sobre-formació i l’elevat nombre de graduats que accedeixen anualment a un mercat laboral incert es sumen a la situació en la que es troba el sector de la Comunicació i el Periodisme, immers en una triple crisi: digital, econòmica i de model. Aquest treball es desenvolupa en el marc dels estudis universitaris en Comunicació i Periodisme abordant la transformació de la indústria, de l’audiència, dels seus hàbits de consum i, en conseqüència, de les habilitats i competències demanades als professionals del sector. Pel que fa a la metodologia, aquesta recerca es centra en l’estudi de cas de tres graus en l’àmbit català: el Grau en Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, un centre públic que ofereix estudis en modalitat presencial; el Grau en Periodisme de la Universitat Ramon Llull, uns estudis també presencials però en aquest cas en un centre de titularitat privada; i el Grau en Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, uns estudis en modalitat no presencial. Alhora es combinen diverses tècniques quantitatives (com els qüestionaris o l’anàlisi estadístic) i qualitatives (com les entrevistes) per complementar la revisió bibliogràfica. En una primera part es planteja quines han de ser les habilitats i les competències que ha de tenir el periodista actualment. A través de quatre visions –la indústria, el mercat laboral, l’acadèmia i els experts- es proposa un glossari de competències clau que ens serveix per analitzar les assignatures bàsiques i obligatòries dels tres graus objecte d’estudi i veure on recauen aquestes competències. En aquest cas, veiem com algunes de les habilitats demanades des de la indústria formen part de l’eix vertebrador dels tres graus mentre que d’altres, com les que fan referència als mitjans a internet a través de la figura del Community manager o expert en xarxes socials, en queden fora. En una segona part, abordem el tema de les plataformes i els continguts tenint en compte que, independentment de que ens trobem en estudis en modalitat presencial o no presencial, les plataformes LMS ocupen un paper rellevant a tots els centres universitaris. Alhora, ens trobem amb uns estudiants que formen part de la generació que s’ha etiquetat com a Millenials amb fortes implicacions pel que fa a la seva relació amb la tecnologia i amb la xarxa. En aquest cas, es posa de relleu la diferència d’hàbits d’ús que es produeix entre els estudiants quan es tracta de temes vinculats a la universitat i de temes no vinculats a aquesta. Que internet representa una revolució pel periodisme ja no és cap novetat ni cap afirmació trencadora; com tampoc ho és que la xarxa representa també una revolució en l’àmbit de l’educació superior. La situació actual, definida com a disruptiva i contextualitzada en el que anomenem postmodernitat, inclou diversos actors; des del periodista fins al mitjà i des del professor fins a la universitat, passant sempre pels usuaris –o estudiants- que etiquetats com a nadius digitals han crescut amb una sèrie d’habilitats pròpies del context digital que topen frontalment amb part dels sistemes establerts. / Des de la entrada en funcionamiento del EEES la universidad asume un rol aún más alineado al mercado laboral. La sobre-formación y el elevado número de graduados que ingresan anualmente a un mercado laboral incierto se suman a la situación en la que se encuentra el sector de la Comunicación y el Periodismo, inmerso en una triple crisis: digital, económica y de modelo. Este trabajo se desarrolla en el marco de los estudios universitarios en Comunicación y Periodismo abordando la transformación de la industria, de las audiencias, de sus hábitos de consumo y, en consecuencia, de las habilidades y competencias requeridas a los profesionales del sector. En cuanto a la metodología, esta investigación se centra en el estudio de caso de tres grados en el ámbito catalán: el Grado en Periodismo de la Universitat Pompeu Fabra, un centro público que ofrece estudios en modalidad presencial; el Grado en Periodismo de la Universitat Ramon Llull, unos estudios también presenciales pero en este caso en un centro de titularidad privada; y el Grado en Comunicación de la Universitat Oberta de Catalunya, unos estudios en modalidad no presencial. Asimismo se combinan varias técnicas cuantitativas (como los cuestionarios o el análisis estadístico) y cualitativas (como las entrevistas) para complementar la revisión bibliográfica. En una primera parte se plantea cuáles deben ser las habilidades y las competencias que debe tener el periodista actualmente. A través de cuatro visiones -la industria, el mercado laboral, la academia y los expertos- se propone un glosario de competencias clave que nos sirve para analizar las asignaturas básicas y obligatorias de los tres grados objeto de estudio y ver dónde recaen estas competencias. En este caso, vemos como algunas de las habilidades requeridas desde la industria forman parte del eje central de los tres grados mientras que otras, como las que hacen referencia a los medios en internet a través de la figura del Community manager o experto en redes sociales, quedan fuera. En una segunda parte abordamos el tema de las plataformas y los contenidos teniendo en cuenta que, independientemente de la modalidad de los estudios -presencial o no presencial-, las plataformas LMS desempeñan un papel relevante en todos los centros universitarios. Asimismo, nos encontramos con unos estudiantes que forman parte de la generación que se ha etiquetado como Millenials con fuertes implicaciones referentes a su relación con la tecnología y con la red. En este caso, se pone de relieve la diferencia de hábitos de consumo que se produce entre los estudiantes cuando se trata de temas vinculados a la universidad y de temas no vinculados a la misma. Que internet representa una revolución para el periodismo ya no es ninguna novedad ni ninguna afirmación rompedora; como tampoco lo es que la red representa también una revolución en el ámbito de la educación superior. La situación actual, definida como disruptiva y contextualizada en lo que llamamos postmodernidad, incluye diversos actores; desde el periodista hasta el medio y desde el profesor hasta la universidad, pasando siempre por los usuarios -o estudiantes- que etiquetados como nativos digitales han crecido con una serie de habilidades propias del contexto digital que chocan frontalmente con parte de los sistemas establecidos. / Several studies have focused on the role of the university that assumes a 'new' role especially relevant since the EEES. Overskilled professionals, the number of graduates coming out every year to labour market and job opportunities directly impact on the field of Journalism and Communication, which is immersed in a triple crisis: financial, about model and digital. This work is focused on university communication studies and its adequation to the transformation of the industry, audience and their consumption habits and, consequently, the skills and competencies required to professionals. The methodology of this research focuses on a case study of three degrees in Catalonia: the Degree in Journalism from the Universitat Pompeu Fabra, a public school that offers this studies in offline modality; the Degree in Journalism from the Universitat Ramon Llull, also an offline studies but in this case in a private school; and the Degree in Communication from the Universitat Oberta de Catalunya, studies in online modality. This methodology is complemented with some quantitative techniques (such as questionnaires or statistical analysis) and also with qualitative techniques (such as interviews). Those techniques complement the literature review. The first part of the thesis is focused in the skills and competencies that a journalist should have today. Through four visions -the industry, the labour market, the experts, and the academy- it is proposed a glossary of ten key skills that allow us analyze the basic and compulsory subjects of the three degrees. In this case, we see how some of the skills required by the industry are included on the three degrees in the basic and compulsory subjects, while others, such as those that refer to Internet media through the figure of the Community manager or social networks expert, are not included. The second part of this work explore the uses of platforms and formats considering that, regardless of the modality of studies –online or offline- the LMS platforms play an important role in all universities. Also, we are in front of students who are part of the Millenials generation with strong implications regarding its relationship with technology and networks. In this case, it highlights the difference in consumption habits when they are in a university context or not. The affirmation that Internet represents a revolution for journalism is not a novelty; nor it is that the network also represents a revolution for higher education. The current situation, defined as disruptive and contextualized in what it is called postmodernism, includes various actors; from the journalist to the media and from the teacher to the university, without forgetting the student –or user- considered a digital native who have grown up with some abilities of digital context that smash against what it is established.

La Guerra de Malvines / Falklands va tenir lloc el 1982 entre el Regne Unit i Argentina a causa de la sobirania d'un grup reduït d'illes a l'Atlàntic Sud . Els nacionalismes van jugar un paper fonamental en el desenvolupament d'aquest conflicte , ja que el prestigi d'ambdues nacions havia de ser sobre guardat . La premsa va ser un mecanisme clau en la promoció de les identitats nacionalistes durant la guerra , mitjançant l'activació de sentiments patriotes . També va servir com a vehicle per a la propaganda política . L'any 2012 va marcar una data important: el 30 aniversari de la guerra ; que va tenir lloc enmig d' una recrudescència del conflicte polític mitjançant la demanda argentina de la reconsideració de la qüestió de la sobirania nacional sobre el territori de les Illes Malvines . L'objectiu principal d'aquesta investigació és explorar com el discurs nacionalista va ser construït i desenvolupat per la premsa britànica amb motiu de la commemoració de la guerra . La tesi ofereix una anàlisi del llenguatge i les imatges d'una selecció de diaris britànics de l'any 2012 , abastant tant premsa de qualitat com premsa popular . / La Guerra de Malvinas/Falklands tuvo lugar en 1982 entre el Reino Unido y Argentina a causa de la soberanía de un grupo reducido de islas en el Atlántico Sur. Los nacionalismos jugaron un rol fundamental en el desarrollo de este conflicto, ya que el prestigio de ambas naciones tenia que ser sobre guardado. La prensa fue un mecanismo clave en la promoción de las identidades nacionalistas durante la guerra, mediante la activación de sentimientos patriotas. También sirvió como vehículo para la propaganda política. El año 2012 marcó una fecha importante: el 30 aniversario de la guerra; que tuvo lugar en medio de un recrudecimiento del conflicto político mediante el pedido argentino de la reconsideración de la cuestión de la soberanía nacional sobre el territorio de las Islas Malvinas. El objetivo principal de esta investigación es explorar como el discurso nacionalista fue construido y desarrollado por la prensa británica con motivo de la conmemoración de la guerra. La tesis ofrece un análisis del lenguaje y las imágenes de una selección de diarios británicos del año 2012, abarcando tanto prensa de calidad como prensa popular. / The Malvinas /Falklands War was fought in 1982 between the United Kingdom and Argentina over the sovereignty of a small group of islands in the South Atlantic. Nationalisms played a key role in this conflict, since the prestige of the nation had to be defended. The press was a key mechanism in the promotion of nationalist identities during the war, triggering patriotic feelings and serving as a vehicle for political propaganda. The year 2012 marked the thirtieth anniversary of the war, amidst a revival of the conflict due to the Argentine demand that the issue of sovereignty be reconsider. The purpose of this research is to explore how the discourse of nationalism was constructed and developed by the British press regarding the commemoration of the war. The thesis will offer an analysis of language and press imagery of a selection of tabloid and quality British national newspapers of the year 2012.

DE LA TESI DOCTORAL DE MONTSERRAT CORRETGER SÀEZVIDA I OBRA D'ALFONS MASERAS: ESTUDI ESPECÍFIC DE LA SEVA NARRATIVALa tesi recupera la biografia i l'obra literària d'Alfons Maseras, un escriptor considerat superficialment per la crítica contemporània, que el reduí a formar part de la nòmina d'autors modernistes de segon ordre i n'ignorà dades com la data de la mort o de l'arribada a Barcelona en la infantesa, i no en la joventut com sempre s'havia afirmat.S'hi estudia l'horitzó intel·lectual d'Alfons Maseras, un dels més eficaços introductors de la cultura catalana a Europa i de l'expansió de models estrangers a Catalunya des de la seva tasca de corresponsal literari, indefugible per comprendre el món intel·lectual de Catalunya entre 1906 i 1939. S'estableix el credo polític de l'escriptor i la seva participació en els esdeveniments històrics de la primera meitat del segle XX: prop del CNR (a El Poble Català) i en els anys vint a París, com a director de Le Courrier Catalan en la lluita contra la Dictadura. Durant els anys trenta continuà exercint el seu ideal catalanista amb una dedicació plena a la creació literària i a la traducció. Els darrers anys de la vida, durant la guerra civil i el breu exili, actuà com a veu de la consciència pública, arran de múltiples activitats en defensa de la cultura i les institucions republicanes.Alfons Maseras havia conreat la poesia i el teatre, en el qual fou menys afortunat malgrat haver publicat i estrenat algunes obres. Paral·lelament al corpus narratiu -dotze novel·les, nou reculls de contes, onze novel·les curtes, quatre llibres de prosa vària, quatre biografies i un recull d'assaigs-, es dedicà al periodisme, amb una quantitat important de col·laboracions en publicacions catalanes i estrangeres, valorades en la tesi atès que forneixen algunes claus per entendre la seva narrativa. Es localitzen noranta publicacions, de les quals es fitxen i comenten uns 1.400 articles periodístics i col·laboracions literàries en els apèndixs de premsa i en els apartats dels capítols que n'estudien els aspectes més rellevants. La tesi sistematitza i comenta totes les obres de poesia, teatre, assaig i prosa, i dedica un estudi monogràfic a la narrativa, a partir d'un mètode analític que harmonitza els aspectes biogràfics i els creatius, que s'interfereixen.L'estudi es divideix en dues parts: la primera, que comprèn els cinc primers capítols, tracta la vida i l'activitat com a periodista, traductor, poeta i dramaturg de l'escriptor, i la segona, que abasta els quatre darrers capítols, n'analitza l'obra narrativa. Els capítols I, II, III, IV i V glossen els aspectes biogràfics de l'autor, en dibuixen les grans etapes productives i n'estudien l'obra no narrativa, especialment la periodística. El primer capítol descriu i interpreta els fonaments de la vida i de la producció de Maseras i aprofundeix en les seves arrels familiars i en les primeres manifestacions literàries. El segon analitza els àmbits intel·lectuals de formació, els primers viatges i la producció poètica inicial. El tercer i el quart constitueixen el nucli bàsic del treball ja que estudien la segona i tercera dècades del segle amb la intervenció directa de l'autor en els esdeveniments culturals i polítics més importants per al país. S'hi analitzen les múltiples i compromeses activitats pràctiques i teòriques que dugué a terme relacionades amb la Gran Guerra (Comitè d'Amics de la Unitat Moral d'Europa, Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, Conferències de les Nacionalitats de París i Lausanne, opuscle Pancatalanisme, manifestos Pro-Sèrbia i pro-Lituània, campanya pro-Autonomia de Catalunya, "Plebiscit del poble català per l'Autonomia" dins Tribune Libre des Nationalités, etc.) així com les successives estades a París i els consegüents contactes amb escriptors estrangers. El capítol cinquè analitza la instal·lació de Maseras a Barcelona en plena maduresa, els condicionants intel·lectuals, socials i familiars definitius de la seva obra i el seu tràgic final. Els capítols VI, VII, VIII i IX apleguen l'estudi del corpus narratiu de l'autor, dividit en quatre etapes fixades a partir de la seva evolució ideològica i estètica, establertes a partir de la biografia i del context historicocultural. Es descriuen les línies de pensament i les pautes formals de cada període. Cada capítol s'inicia amb una introducció que estudia de manera genèrica el pensament, les fonts literàries i els elements estètics i temàtics d'aquella part de la producció. Seguidament s'analitza cada una de les obres incloses al període, insistint en els aspectes ideològics, estructurals, estètics, i en el tractament que la crítica de l'època li atorgà. La tesi estableix la posició estètica i el pensament de Maseras en cada obra i en cada etapa de la seva producció narrativa, tenint en compte el context literari català i europeu en cada cas. ROVIRA I VIRGILI UNIVERSITYDEPARTMENT CATALAN PHILOLOGY / OF DOCTORAL THESIS BY MONTSERRAT CORRETGER SÀEZTHE LIFE AND WORKS OF ALFONS MASERAS: A SPECIFIC STUDY OF HIS NARRATIVEThe thesis studies the biography and literary work of Alfons Maseras, a writer considered only superficially by contemporary criticism which has relegated him to the list of second rate modernist authors and which ignores information such as the date when he died or the fact that he arrived in Barcelona during his infancy and not as a young man, as has always been stated.The thesis studies the intellectual horizons of Alfons Maseras, who was one of the most effective disseminators of Catalan culture in Europe and who introduced and expanded foreign models in Catalonia in his role of literary correspondent, something which is essential for understanding Catalan intellectual circles between 1906 and 1939. It also establishes the writer's political creed and his role in the historic events of the first half of the 20th century. He was allied to the CNR (Catalan Republican Nationalist Centre) and its organ El Poble Català (The Catalan People) and in Paris in the 1920s he was editor of Le Courrier Catalan in the struggle against the dictatorship. During the 1930s he continued to live out his Catalan ideals and dedicated himself fully to literary creation and translation. During the final years of his life, during the Civil War and his brief exile, he acted as the voice of the public conscience, resulting from his many activities in defence of Catalan culture and republican institutions.Alfons Maseras had cultivated an interest in poetry and theatre in which he was less successful despite having published and staged some plays. In addition to his narrative corpus, which includes twelve novels, nine collections of short stories, eleven novellas, four books of various writings, four biographies and a collection of essays, he was a journalist who made an important number of collaborations in Catalan and foreign publications, which are evaluated in the thesis on the grounds that they provide clues to understanding his narrative. Ninety publications have been tracked down, from which the thesis looks at and discusses some 1.400 journalistic articles and literary collaborations. These articles and collaborations are taken from the literary supplements and sections of chapters which investigate their most important aspects. The thesis systemizes and comments on the entire body of Maseras' poetry, theatre, essays and prose, and makes a monographic study of his narrative, using an analytic method which harmonizes both the biographical and creative aspects which interlaced with each other.The study is divided into two parts: the first, which consists of the first five chapters, deals with Maseras' life and activities as a journalist, translator, poet and playwright, and the second, which makes up the remaining four chapters, analyzes his narrative work. Chapters I, II, III, IV and V comment on the author's biography, depicting the main productive stages of his life and studying his non-narrative work, particularly his journalism. The first chapter describes and interprets the foundations of life and work and studies in depth his family roots and his first literary attempts. The second analyzes his formative intellectual circles, his first journeys and his initial poetic output. The third and fourth chapters form the nucleus of the study because they look at the second and third decades of the century where Maseras intervened directly in the most important political and cultural events in Catalonia. They analyze the numerous practical and theoretical activities which he carried out in relation to the Great War. He was involved in the Comitè d'Amics de la Unitat Moral d'Europa (the Committee of Friends for the Moral Unity of Europe), Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans (the Committee of Brotherhood with the Catalan Volunteers), Conferències de les Nacionalitats de París i Lausanne (the Conferences of the Nationalities in Paris and Lausanne), the treatise Pancatalanisme (Pan-Catalanism), the Pro-Serbia and Pro-Lithuania manifestos, the campaign Pro-Autonomia de Catalunya (campaign in favour of Catalan autonomy), the "Plebiscit del poble català per l'Autonomia" (Plebiscite of the Catalan People regarding Autonomy) in the Tribune Libre des Nationalités, etc. The chapters also analyze his stays in Paris and the resulting contacts he established with foreign writers. The fifth chapter analyzes his later life in Barcelona, the defining intellectual, social and familial conditions of his work and his tragic death. Chapters VI, VII, VIII and IX study Maseras' narrative corpus which is divided into four stages based on his ideological and aesthetic evolution and the biographical and historical-cultural context. Also described are the lines of thought and the formal criteria of each period. Each chapter begins with an introduction which generically studies the thought, the literary sources and the aesthetic and thematic elements from each stage of his production. After this each chapter analyzes each one of the author's works from that period, focussing on their ideological, structural and aesthetic aspects and on the treatment they received at the hands of contemporary criticism. The thesis establishes Maseras' thought and aesthetic position in each work and in each stage of his narrative production, taking into account the Catalan and European literary context in each case.

Las relaciones entre los poderes político-militares y los medios de comunicación en Estados Unidos han cambiado a la misma velocidad vertiginosa a la que, durante el siglo XX, evolucionaron las técnicas y las coberturas informativas. La censura militar se inició en la Guerra de Secesión de Estados Unidos (1861-1865), pero después el círculo de control se abrió desde la Guerra entre España y Estados Undos en Cuba y Puerto Rico (1895-1898), hasta la Guerra del Golfo contra Irak (1991) y los ataques terroristas del 11-S (2001). Lo que empezó como un asunto abierto en la Guerra de Cuba la práctica inexistencia de censura evolucionó sinuosamente a través de las relaciones del establishment político-militar de Estados Unidos y sus medios de comunicación. Más adelante en el siglo XX, pasó de la aparición de la propaganda en la Primera Guerra Mundial a la simbiosis casi total entre medios y estblishment político-militar en la Segunda conflagración mundial. Después, siguió la evolución con las primeras divisiones registrada al final de la II Guerra Mundial y en el conflicto de Corea, resultando en el enfrentamiento total entre los medios de comunicación y el establishment político-militar a raíz de la guerra de Vietnam, para terminar en el nuevo cierre del círculo con el control casi total de los medios impuesto por el Pentágono en la Guerra del Golfo contra Irak de 1991. / The relationship in between the political and military powers and the mass media in the United States has changed as quickly as during the 20th Century evolved the techniques and the press coverage of events. The military censorship began during the Secession War in the United States (1861-1865). Later on the control circle was well wide open since the Spanish-American War in Cuba and Puerto Rico(1895-1898) until it was steadely locked in the Gulf War (1991) and the aftermath of the terrorist attacks against the Trade World Center and the Pentagon (9/11/2001). What started as an open subject in the Spanish-American War, the non-existent censorship evolved sinuousely through the relations of the U.S.A. political and military powers with its own mass media. From that point, It went from the rise of propaganda in the first World War to the whole symbiosis registered in the Second World War. Further on the evolution followed whith the first recorded divisions at the end of that same World War and during the military conflict in Corea aswell, originating a permanent quarrel between the media and the military and political establishments due to the Vietnam War coverage, and ending in the new closure of the circle with the nearly total control imposed by the Pentagon on the media from the very begining of the 1991 Gulf War against Irak.

Internet facilita l'accés als ciutadans a un volum astronòmic de dades i d’intercanvis comunicatius, però la qualitat del que es publica és diversa i el rol dels intermediaris tradicionals s’ha alterat. En conseqüència, les bases epistèmiques del coneixement social s'estan transformant. Per aquest motiu esdevé necessari abordar els processos mitjançant els quals les audiències avaluen la informació digital. Aquest treball indaga en l'ús de la noció de credibilitat com a eina de cognició social que legitima la informació de segona mà i contribueix a transformar dades en coneixement. L'estudi de la credibilitat és complex perquè el seu significat és ambigu, polisèmic i incorpora una gran variabilitat en funció del tipus de coneixement on s'aplica i d'altres factors contextuals. Tot i això, un punt comú és que la idea de credibilitat està condicionada per allò que s'accepta com a veritat. Aquesta tesi analitza les pràctiques i les representacions discursives de les audiències entorn a tres àmbits temàtics –salut, economia i turisme– que se situen en una escala metafòrica de descripció del coneixement com a tancat, semi-obert i obert. Per fer-ho, ha emprat una metodologia qualitativa combinant les tècniques de l'entrevista semi-estructurada i l'observació a través del protocol de pensament en veu alta. Els resultats aporten itineraris de processament de la informació variats i condicionats pels discursos del coneixement hegemònic en els diferents camps temàtics. Alhora permeten copsar certes pràctiques comunes de l'avaluació de la informació que caminen cap a representacions d'autosuficiència informativa dels usuaris. L'aportació original del treball és una definició de credibilitat que supera els problemes d'ambigüitat teòrica associats al terme en la literatura científica i en la proposició d'un model teòric processual. / Internet facilita el acceso a los ciudadanos a un volumen astronómico de datos y de intercambios comunicativos, pero la calidad de lo que se publica es diversa y el rol de los intermediarios tradicionales se ha alterado. En consecuencia, las bases epistémicas del conocimiento social se están transformando. Por este motivo se hace necesario abordar los procesos mediante los cuales las audiencias evalúan la información digital. Este trabajo indaga en el uso de la noción de credibilidad como herramienta de cognición social que legitima la información de segunda mano y contribuye a transformar datos en conocimiento. El estudio de la credibilidad es complejo porque su significado es ambiguo, polisémico e incorpora una gran variabilidad en función del tipo de conocimiento donde se aplica y de otros factores contextuales. Sin embargo, un punto común es que la idea de credibilidad está condicionada por lo que se acepta como verdad. Esta tesis analiza las prácticas y las representaciones discursivas de las audiencias en torno a tres ámbitos temáticos -salud, economía y turismo- que se sitúan en una escala metafórica de descripción del conocimiento como cerrado, semi-abierto y abierto. Para ello, ha empleado una metodología cualitativa combinando las técnicas de la entrevista semi-estructurada y la observación a través del protocolo de pensamiento en voz alta. Los resultados aportan itinerarios de procesamiento de la información variados y condicionados por los discursos del conocimiento hegemónico en los diferentes campos temáticos. Asimismo permiten captar ciertas prácticas comunes de la evaluación de la información que caminan hacia representaciones de autosuficiencia informativa de los usuarios. La aportación original del trabajo es una definición de credibilidad que supera los problemas de ambigüedad teórica asociados al término en la literatura científica y en la proposición de un modelo teórico procesual. / Using the internet as a source of information is crucial to lots of people in contemporary societies. Its open and decentralized structure makes the access to data and communicative exchanges dramatically easy. The quality of what is published is diverse and the role of traditional intermediaries is altered. Consequently, the epistemic underpinnings of social cognition are changing. Therefore, addressing the processes by which audiences evaluate digital information has become a necessity. This work addresses the use of credibility as a tool for social cognition from a point of view beyond the deterministic sublimation of computers as symbolic objects of knowledge. Credibility legitimates second-hand information and it is essential for data to become knowledge. Researching credibility is very complex because its meaning is ambiguous, polysemic and includes a great variability according to the type of discipline where it is applied and other contextual factors. However, there is a consensus on the claim that credibility is conditioned by representations of what people accept as the truth. This dissertation analyses discursive representations of credibility assessments among a variety of internet audiences inside three topic domains: health, economy and tourism. This research design is influenced by a metaphoric description of knowledge in each domain as closed, semi-open and open, respectively. A qualitative methodology approach has been used, based on semi-structured interviews and observation. The last technique is a tailored adaptation of the think aloud protocol employed in usability research. Results provide a set of varied pathways of information processing that are influenced by discourses of hegemonic knowledge in the selected topic areas. Besides, they allow establishing some common habits that are close to representations of self-sufficiency in the evaluation of credibility. This self-sufficiency is built on access to primary information (raw data or testimonials) that is interpreted according to reliability criteria. The original contribution of this dissertation consists of: 1) a definition of credibility that overcomes the theoretical problems of ambiguity reported by scientific literature, 2) the proposition of a processual model for credibility assessment.