DOCTORALLa importancia emergente de desarrollar competencias que favorezcan la comunicación intercultural entre las personas, especialmente al finalizar las etapas de la educación obligatoria, nos planteamos dos problemas básicos: ¿qué competencias comunicativas interculturales son necesarias en el primer ciclo de la ESO? y ante la propuesta de una intervención educativa a través de un programa ¿qué aportaciones supone su aplicación en un contexto concreto? Responder a estas cuestiones nos hacen plantearnos un diseño metodológico mixto basado en la integración por combinación de una aproximación cuantitativa y cualitativa. Concretamente, diseñamos esta investigación en tres fases básicas que corresponden al diagnóstico de las competencias, la creación del programa según este diagnóstico, y su adaptación, aplicación y evaluación en un contexto concreto. La primera fase de investigación que responde al diagnóstico hace referencia a una aproximación metodológica cuantitativa, bajo un diseño descriptivo, basado en la investigación por encuesta. Para ello, se ha adaptado la escala de sensibilidad intercultural y se ha creado el test de competencia comunicativa intercultural. En este estudio diagnóstico el alumnado ha manifestado tener carencias importantes en cuanto a competencias comunicativas interculturales, especialmente a nivel cognitivo y comportamental, aunque también a nivel afectivo. El perfil del alumnado con mayores necesidades en el ámbito cognitivo y comportamental, responde a un chico que se identifica con un único referente cultural que se percibe como competente en un único idioma, que es el que más utiliza en los distintos contextos, castellanohablante y que percibe que todas sus amistades pertenecen a una única cultura. Dadas estas necesidades hemos elaborado el programa de comunicación intercultural. La creación de este programa, en la segunda fase de investigación, dará pie a una nueva aproximación metodológica de carácter cualitativo para la adaptación y evaluación de la aplicación de este programa en un contexto escolar concreto. El programa se ha sido aplicado a un grupo de 21 alumnos y alumnas. Para la evaluación de la experiencia proponemos un diseño de investigación evaluativa de carácter colaborativo compuesto de la evaluación diagnóstica, evaluación de proceso, evaluación de resultados. En la evaluación diagnóstica se realizó la primera adaptación del programa respecto a su temporalización y cuestiones metodológicas y organizativas. La evaluación del proceso, mediante análisis triangulado de las diferentes fuentes de información, nos ha permitido identificar tres ámbitos de análisis: el clima en el aula progresivamente se ha ido manteniendo cálido, favoreciendo la participación y avanzando desde la pasividad hacia un clima activo y participativo; el proceso de aprendizaje del alumnado caracterizada por el incremento progresivo de su participación, la alta motivación y la consecución de los objetivos cognitivos, afectivos y comportamentales por una buena parte del alumnado (es especialmente relevante haber podido romper algunos bloques de segregación entre alumnado autóctono e inmigrado, y superado algunas manifestaciones sexistas y de rechazo a la lengua y cultura catalana por parte de un sector del alumnado); y los materiales didácticos, bastante valorados, aunque se señalan algunas medidas a considerar para su mejora, la metodología destaca como muy motivadora y que fomenta implicación del alumnado y los contenidos han sido valorados por su carácter novedoso e inusual. Finalmente, la evaluación de resultados pone de manifiesto la mejora de la competencia comunicativa intercultural, sobre todo de los aspectos cognitivos, aunque también algunos aspectos afectivos y comportamentales, y mejoras en las relaciones intergrupales, rompiendo ciertas tendencias a agrupamiento por razón de género y lugar de nacimiento. Mejoras por ejemplo en la reducción del rechazo hacia la comunicación intercultural o en el desarrollo de disfrutar ante la interacción intercultural, que nos hacen valorar de forma positiva la experiencia. / Develop competence to intercultural communication among people, especially when concluding the stages of the obligatory education, produce two basic problems: Are teenagers competent to intercultural communication? and before the proposal of an educational intervention through a program, what contributions does its application suppose in a concrete context?To answer these questions makes us think about a mixed methodological design based on the integration by combination of a quantitative and qualitative approach. Concretely, we design this investigation in three basic stages that correspond to the diagnosis of the competences, the creation of the program according to this diagnosis, and their adaptation, application and evaluation in a concrete context. The first investigation stage that responds to the diagnosis makes reference to a quantitative methodological approach, under a descriptive design, based on survey research. We adapted the intercultural sensibility scale and we created intercultural communication competence test. In this study students has manifested important lacks in intercultural competence, especially in cognitive and behavioural dimesnions, although also at affective level. These necessities show the importance to elaborate the program of intercultural communication, in the second investigation stage. The program has been applied in a 21 students group. The evaluation of the experience has been done by a design of evaluation research. It has three stages: diagnostic evaluation, process evaluation, and evaluation of results. The obtained results indicate us the development of these competences and other improvements, for example the reduction of the rejection toward intercultural communication or the development of enjoyment of intercultural interaction, make us value the experience in a positive way.

abstract: This dissertation analyzes the reliability of reported employee stock option (ESO) expense, the determination of expected life of ESOs, motivations to manipulate ESO expense, and the impact of noise in ESO expense on subsequent stock price returns. Based on unique data, this is the first paper to measure average historical ESO life for all employees of a broad set of firms. I find average life has a mean of 4.12 years. Average life is reduced by 0.38 years per 10 percentage point increase in volatility, and industry effects explain an additional 7% of the variation. Reported expected life increases 0.37 years per year of historical life and an additional 0.16 years per year of age of the outstanding options. Deviations of reported volatility and life from benchmarks have positive correlations with deviations from own reporting history. Using stated assumptions rather than benchmark assumptions drops (increases) ESO expense by 8.3% (17.6%) for the 25th (75th) percentile firm. The change in earnings per share decreases (increases) by $0.019 ($0.007) for the 25th (75th) percentile firm. Tests for motivations to manipulate stock option expense downward have mixed results. Absolute values of deviations from benchmarks have a positive relationship with subsequent stock price volatility suggesting noise in reported stock option expense results in stock price noise. Deviations from benchmarks and subsequent cumulative abnormal returns have statistically significant results but are difficult to interpret. / Dissertation/Thesis / Ph.D. Business Administration 2011

No description available.

Les lymphocytes T cytotoxiques (CTLs) présents au niveau des tumeurs reconnaissent des antigènes présentés par les cellules cancéreuses, mais ne parviennent pas à induire le rejet de ces tumeurs chez les patients cancéreux. Cette observation a amené les immunologistes à étudier les différents mécanismes d'immunosuppression induits par les tumeurs qui permettent aux cellules cancéreuses d'échapper à la reconnaissance et à la destruction immunitaires. L'un des mécanismes contribuant à la résistance des tumeurs aux réponses immunitaires est le recrutement de lymphocytes T CD4+ régulateurs (Tregs). Les Tregs s'accumulent au niveau des sites tumoraux et jouent un rôle important dans la suppression des réponses immunitaires dirigées contre les cellules tumorales. Dans ce travail de thèse, nous rapportons que des épitopes tumoraux dérivés des protéines NY-ESO-1 et TRAG-3 stimulent à la fois des lymphocytes T CD4+ auxiliaires (Th) et des Tregs chez des patients porteurs de mélanome. Grâce à une analyse clonotypique, nous démontrons que, contrairement aux cellules CD4+ Th, les TCR des Tregs dirigés contre NY-ESO-1 et TRAG-3 sont retrouvés à la fois dans le répertoire des Tregs naturels (CD4+CD25high) et dans celui des cellules T CD4+ classiques/Th (CD4+CD25-), au niveau des PBMCs des patients. Cette observation suggère que le recrutement des Tregs spécifiques d'antigènes tumoraux se fait en partie par la conversion des cellules T CD4+ classiques suite à leur stimulation chronique par des antigènes de tumeurs. / Cytotoxic T lymphocytes (CTLs) present in tumors recognize tumor antigens presented by cancer cells but fail to induce tumor rejection in patients. This observation has led immunologists to study the different mechanisms of tumor-induced immunosuppression that allow cancer cells to escape from recognition and destruction by the immune system. One of the mechanisms contributing to tumor resistance to immune responses is the recruitment of CD4+ regulatory T cells (Tregs). Tregs accumulate at tumor sites and play an important role in suppressing immune responses against tumor cells. In this thesis, we report that tumor epitopes derived from the proteins NY-ESO-1 and TRAG-3 stimulate both CD4+ T helper cells (Th) and Tregs in patients with metastatic melanoma. Through clonotypic analysis, we show that, within PBMCs of melanoma patients, tumor antigen-specific Tregs, but not Th cells, share a common TCR usage with naturally-occuring Tregs (CD4+CD25high) and Th cells (CD4+CD25-), suggesting that their recruitment occurs through the peripheral conversion of CD4+CD25- T cells upon chronic antigen exposure. The second part of this thesis consists of the study of inhibitory receptors expressed by CTLs directed against tumor antigens which, upon engagement by their ligands presented on the surface of tumor cells, activate negative regulatory pathways. Here, we report that tumor-induced CTLs directed against a peptide derived from NY-ESO-1 in melanoma patients upregulate the expression of the inhibitory receptors PD-1, Tim-3 and BTLA. Additionaly, the co-expression of PD-1 with Tim-3 and/or BTLA defines populations of dysfunctional tumor antigen-specific CTLs.

Aquesta tesi té la intenció principal o fonamental de fer veure de manera global la feina perseverant i tossuda d'un bon nombre de professors i professores de llengua d'Educació Secundària que, de gra de sorra en gra de sorra, arriben a aixecar una torre de propostes i d'idees relacionades amb l'ensenyament i l'aprenentatge de la composición escrita que faríem bé de tenir en compte i d'aplicar, amb les variacions i les actualitzacions necessàries i pertinents, a les classes de llengua dels centres educatius. Pel que fa a l'estructura, els quatre primers capítols són una revisió sumària de l'estat de la qüestió dels estudis relacionats amb la composición escrita en general, basant-se en la bibliografia existent sobre aspectes diferents d'aquesta disciplina. Quant al capítol 5è ("El taller com a instrument per a l'aprenentatge cooperatiu de l'escriptura"), hem de veure la relació entre aprenentatge i espais d'aprenentatge en una estratègia o en un context de fer desenvolupar la composición escrita entre l'alumnat. Al 6è capítol ("La interacción professor/alumne i l'aprenentatge"), parlarem de la relació entre el professorat i els estudiants quan es tracta d'escriure un text. Pel que fa al 7è capítol ("L'escriptura al currículum de l'ESO") donarem información sobre l'ensenyament de la compsociió escrita en el marc de les tres lleis educatives que s'han despelgat en el sistema educatiu català des dels anys vuitanta. Començarem el capítol 8è ("Les experiències didàctiques del professsorat de secundària") amb un decàleg d'opcions per ajudar a desenvolupar l'escriptura entre els estudiants. En aquesta direcció, pensum que la presentación del material didàctic que conforma el corpus de la recerca podria fer un doble servei: ser una ajuda pedagògica per al professorat i servir els estudiants en les seves tasques d'aprenentatge. En el capítol 9è plantejarem les preguntes de la tesi que han de dur a la realització de la part pràctica del treball i que, bàsicament, hauran d'estar relacionades amb models i propostes per a la realització de textos escrits. El capítol 10è ("Descripció del corpus") farà referència al conjunt d'experiències publicades a diverses revistes especialitzades que han de ser objecte d'anàlisi en aquesta recerca. En el capítol 11è farem saber el mètode de treball usat en aquesta recerca i que té la intenció d'aconseguir els objectius generals proposats. Per la seva banda, el capítol 12è recull la relació de propostes didàctiques (setenta-una en total) publicades que conformen el corpus de treball de la recerca. El capítol 13è planteja una enquesta teòrica per a l'anàlisi de les experiències didàctiques a què fem referència al capítol desè. El capítol 14è significa la presentació del treball d'anàlisi pròpiament dit, i és la part més extensa de la recerca. S'hi revisaran les propostes didàctiques que hem relacionat al capítol dotzè. Els capítols quinzè, setzè, dissetè i divuitè relacionen els resultats de l'anàlisi amb les preguntes de la recerca. Per tant, per una banda indicaran models teòrics que puguin ser a la base de les experiències didàctiques, així com tipus i gèneres textuals desenvolupats, i per una altra banda, faran explícites les propostes concretes d'ensenyament del desenolvupament de l'escriptura a partir dels autors i autores de referència. Finalment, al capítol 19è es presenten les conclusions, on es farà saber entre d'altres coses el nivell de coneixements i el marge de seguiment de models teòrics de desenvolupament de l'escriptura, la relació entre la recerca didàctica universitària i la práctica educativa als centres de secundària o l'estat de l'ensenyament de la composició escrita com a procés.

A channel rebate is a payment from a manufacturer to a retailer based on retailer sales to end consumers. The widespread use of rebates by manufactures is being met with growing retailer and consumer acceptance. Channel rebates are especially significant in the consumer industries. This kind of sales force compensation method involves the agency relationship between manufactures and retailers. Manufactures often make a specified contract, which rewards retailers when retailing sales exceeds the specified level in a certain period, to minimize the agency cost effectively and align the interests of manufactures and retailers. Since the employ stock option (ESO) transaction involves the exchange of labor inputs for a contingent equity claim on the firm, the economic intuition of ESO and channel rebates is such similar. However, the accounting treatments of channel rebates are often not recorded exactly in the period in which they are incurred. It is important to employ reasonable and correct methods for estimating the value of channel rebates. This article suggests that manufacturers should expense the channel rebates at the grant date. In addition, adjustments for rebate expenses are necessary to recognize the different value of rebates between grant date and statement date. This article estimates channel rebates using the options model, which is a more flexible and useful method to value intangible assets, to make it possible to report on the balance sheet the appropriate assets, liabilities, and stockholders¡¦ equity at the statement date and to report on the income statement the proper net income for the period. Because the analytical solution of our model is unknown, the numerical solution can be obtained by Monte Carlo simulation to determine the value of channel rebates reasonably and correctly. Thus, the financial statements of both manufactures and retailers will provide the most useful information to various user groups.

由於忽略員工認股選擇權的稀釋性會造成偏誤的企業評價，本研究利用以認購權證為基礎的改良評價模型，並配合會計研究的剩餘淨利模型，欲探討Warrant-Pricing Model與 Black-Scholes-Model之差異。由於現行國際會計準則與美國會計準則都已明確規定員工認股選擇權需依公平價值認列為費用，我國會計公報未來必定朝此方向修改，為因應使用公平價值法對員工認股權評價，本文對於財報附註揭露之表達提出建議，以提供會計人員與審計人員進行財務報表編製與查核工作時為參考。 / Because employee stock option (ESO) has some special conditions which make them different from all the options transferring in markets, we can not use the general option pricing model, such as: Black-Scholes-Model, to price ESO. By using Warrant-Pricing Model and the residual income model, this research introduces us the differences between Warrant-Pricing Model and Black-Scholes-Model. Moreover this research leads to the conclusion that Warrant-Pricing Model can price ESO more properly, and it is helpful in evaluating company equity and pricing stock. This research also provide some advice to auditors and accountants on financial statement disclosures.

Aquesta tesi doctoral té com a finalitat aprofundir en la identificació, caracterització i comprensió, tant des del punt de vista teòric, com des del punt de vista metodològic, de l'avaluació que du a terme el professorat de matemàtiques de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) per tal d'avaluar els aprenentatges dels alumnes que presenten dificultats en l'aprenentatge d'aquesta àrea. Més específicament, els objectius són: en primer lloc, identificar els programes avaluatius que utilitza el professorat per als alumnes amb dificultats en l'aprenentatge de les matemàtiques (d.a.m.) i, un cop identificats, establir semblances i diferències entre aquests programes i els que s'utilitzen per a la resta de l'alumnat; en segon lloc, analitzar les possibles relacions entre la diversificació dels programes avaluatius per als alumnes amb d.a.m. i la diversificació d'altres aspectes del procés d'ensenyament/aprenentatge; i, en tercer lloc, copsar la incidència de determinats factors en els processos i criteris de presa de decisions per part del professorat o del centre en relació a la diversificació dels programes avaluatius o d'altres elements del procés d'ensenyament i aprenentatge dels alumnes amb d.a.m.El marc teòric que s'assumeix com a referència és la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge que fonamenta en alguns principis sòcio-culturals, d'inspiració vigotskiana, la seva conceptualització de les pràctiques avaluatives i sobre els processos d'atenció a la diversitat. L'estratègia de l'ensenyament adaptatiu i, com a conseqüència, l'avaluació de caire inclusiu, esdevenen els eixos principals de la recerca.L'estratègia metodològica general que s'adopta és de caràcter observacional i basada en l'anàlisi de casos. L'anàlisi detallada de les pràctiques avaluatives del professorat de matemàtiques de quart d'ESO de quatre instituts, juntament amb l'anàlisi del context en el qual es troben constitueixen la base empírica del treball. Els instruments que s'han utilitzat per a la recollida de dades han estat, fonamentalment: entrevistes semiestructurades al cap d'estudis o coordinador pedagògic de l'IES; al cap del departament de matemàtiques i als professors que imparteixen l'àrea de matemàtiques a 4art d'ESO.Vinculat a cadascuna de les entrevistes, recull de documents relatius a l'atenció a la diversitat i a l'avaluació. El procediment d'anàlisi de les dades es va abordar de manera successiva per objectius, i per a cadascun d'ells es van elaborar un seguit d'instruments amb diferents dimensions i criteris operatius de validació. Els resultats mostren les relacions existents entre les pràctiques avaluatives utilitzades per als alumnes amb d.a.m. i les utilitzades per a la resta de l'alumnat, en el sentit que en un bon nombre de casos, els programes avaluatius utilitzats per avaluar els alumnes amb d.a.m. són iguals als emprats per avaluar la resta de l'alumnat, sense que es produeixi cap diferenciació, i també que la proporció de programes avaluatius que poden qualificar-se com "adaptatius" és baixa. L'estudi també mostra les relacions entre la diversificació i adaptabilitat dels programes avaluatius i la diversificació i adaptabilitat d'altres elements del procés d'ensenyament i aprenentatge, en el sentit que s'han identificat docents que diversifiquen diversos aspectes del procés d'esenyament i aprenentatge, però no diversifiquen els seus programes avaluatius; en canvi, no es troba, en cap cas, la situació inversa. El treball també mostra en funció de quins factors es prenen decisions tant a nivell de professor com a nivell de centre sobre la diversificació dels programes avaluatius o sobre la diversificació d'altres elements del procés d'ensenyament i aprenentatge, essent la concepció sobre les difereències individuals del centre i el grau d'elaboració de les decisions col·lectives els que presenten una incidència més clara. / The objectives of this study are: firstly, to analyze the assessment programmes (AP) addressed by teachers of Compulsory Secondary Education (16 years old) to mathematics low-achievement students and to compare AP addressed to mathematics low-achievement students with AP addressed to the rest of the students; secondly, to analyze the relationship between assessment diversification and teaching diversification for mathematics low-achievement students; and finally, to understand some of the factors that affect the possibility to use more inclusive assessment practices by teachers. The theoretical approach is socio-cultural perspective, that has pointed out the intrinsic interrelationship between teaching and learning, and assessment processes. It has also called attention to the importance of using certain assessment tools and forms in order to develop inclusive schools and classrooms. Both statements highlight the relationship between more inclusive assessment practices and the improvement of teaching in the same way. We studied the teaching, learning and assessment processes of 21 groups from students in their 4th year in Secondary School (16 years old). These 21 groups are from four high schools with different features. In each high school we studied all the groups ordinary and extraordinary, homogeneous and heterogeneous where the mathematics subject was taught to students in their 4th year. For each process, we made several interviews with the mathematics teachers and we collected all the assessment tools used for students with learning disabilities as well as for all the rest. We also collected complementary data from interviews to school teaching supervisors and heads of mathematics departments, as well as documents related to assessment and/or educative response to students' diversity elaborated by the whole school and by mathematics teachers. All these data were analyzed according to a categories system reviewed and adapted for the study of assessment situations and activities Results show that, generally, assessment practices developed by teacher and students do not show a high degree of adaptability. They also show that, in most cases, although the assessment practices used to assess students with mathematics learning disabilities are different to those used with the rest of the students, they are not, however, more adaptative and inclusive. Finally, results show that this adaptability and inclusiveness depend on a wide range of factors, amongst which we can point out those related to the agreements reached by high schools on how respond pedagogically to diversity and learning disabilities students.

This thesis was carried out in two parts. The stellar spectral data was used from the Gaia-ESO survey. The data used was fromthe public archive as well as data received from Dr. Recio-Blanco at Observatoire Cote D'Azure. 1) I performed anomaly detection using unsupervised random forests, by applying the concept of weirdness scores to identify outliers. 2) Using spectral data along with physical parameters of objects in the galactic bulge of the Gaia-ESO survey, I built a variational autoencoder neural network to reconstruct stellar spectra and explore latent features learning physical parameters by themselves.

No description available.