La tesi doctoral L'obra editada del canonge Teodor Tomàs (València, 1677-1748). Estudi lingüístic i edició estudia la vida i obra del canonge Teodor Tomàs Palomar, que es dedicà al mecenatge d'obres d'art (retaules i llenços) i sobretot a la reescriptura i edició d'obres medievals en català de tema hagiogràfic. Aquesta tasca la concebé com un exercici d'actualització lingüística i d'assentament doctrinal; això va comportar que el canonge farcira amb altres passatges les seues edicions, que ampliara alguns capítols o parts, que glossara mots dels llibres medievals sense suprimir-los i que n'eliminara fragments poc consistents doctrinalment, sobretot a causa del seu caràcter supersticiós. En concret, les dues edicions que el canonge va editar, després d'haver-les modificades com hem explicat, van ser el Verger de la sacratíssima Verge Maria i la Història y portentosa vida de la extàtica y seràfica verge sancta Catherina de Sena; la primera es va imprimir a Barcelona l'any 1732 i la segona a València el 1736. Segons les conclusions aportades, l'estudi de les edicions de Tomàs demostra que al segle XVIII existia un públic lector interessat en la literatura hagiogràfica en català, escrita en un model lingüístic culte; i també prova que el mercat del llibre i de la cultura escrita no se supeditava a les fronteres polítiques, sinó que s'estenia naturalment de València a Barcelona. / The doctoral thesis L'obra editada del canonge Teodor Tomàs (València, 1677-1748). Estudilingüístic i edició studies the life and work of the canon Teodor Tomàs Palomar, whodedicated himself to the patronage of works of art and specially to the rewriting andmedieval edition of works in Catalan of hagiographic subject. The two editions that thecanon edited, after having modified them, were Verger de la sacratíssima Verge Maria andHistòria y portentosa vida de la extàtica y seràfica verge sancta Catherina de Sena; the first oneprinted in Barcelona in year 1732 and the second one in Valencia 1736. According to thebrought conclusions, the study of the editions of Tomàs demonstrates that in the 18thcentury there was a reading public interested in the hagiographic literature in Catalan,written in a literate linguistic model; and also evidences that the market of the book and thewritten culture did not depend on the political borders, but arrived naturally from Valenciato Barcelona.

RÈSUMAquest treball analitza de manera quantitativa i qualitativa el lèxic disponible del valencià dels estudiants de segon de batxillerat de les comarques valencianoparlants de la província de valència.El lèxic disponible s'obté mitjançant l'aplicació de tècniques associatives controlades, les quals possibiliten que els individus actualitzen unitats lèxiques, principalment de caràcter paradigmàtic, a partir de determinats centres d'interés que actuen com a veritables estímuls verbals de situacions comunicatives concretes per als parlants.En el nostre cas el lèxic estudiat correspon als camps lèxics següents: el cos humà, la roba, parts de la casa (sense mobles), els mobles de la casa, menjars i begudes, objectes col·locats a taula per a menjar, la cuina i els seus utensilis, l'escola: mobles i material (institut o col·legi), il·luminació, calefacció i ventilació, la ciutat, el camp, mitjans de transport, treballs del camp i del jardí, els animals, jocs i distraccions, professions i oficis, i colors.La mostra està formada per 464 informants i les variables preses en consideració han estat: sexe, tipus de centre, llengua habitual, nivell sociocultural, lloc de residència, llengua materna, programa d'educació bilingüe i comunitat de parla.Els programes emprats per a l'estudi del corpus lèxic obtingut, han estat per una banda el programa Lexidisp (Moreno i altres, 1995) i per d'altra el programa SPSS (versió 11.0). El primer és un programa estadístic, que parteix de la fórmula de López Chávez i Strasburguer (1991) que calcula l'índex de disponibilitat (Disponibilitat) de cada vocable (Paraula) combinant el seu nombre d'aparicions amb la posició que ocupa en la llista; el nombre de vegades que sobre el total de lexies recollides s'actualitza aqueix mot (Freqüència %); la freqüència d'actualitzacions (Aparició %) % i la suma de les freqüències relatives (Freqüència Acumulada).Per la seua part, el programa SPSS calcula els valors que mostren el grau de significacióestadística dels resultats obtinguts (valor p), les correlacions que es poden establir entre totes les variables interrelacionades, dependents i independents, i el pes específic que les variables socials tenen en el comportament lèxic definitiu. / This study analyses, both in quantity and in quality, the available Valencian lexic of 2n year Baccalaureate students from Valencian-speaking areas of the province of València. This is obtained by applying controlled associating techniques, which enable testees to update lexical units/ items, mainly of paradigmatic character, arising from interest focuses that stimulate verbal performance in communicative situations.The studied lexic falls under the following semantic areas/ hyperonims : the human body, clothes, , the house, furniture, food and drink, the table set, the kitchen and its utensils, school, light, heating, the town and countryside, transport gardening and farming activities, animals, games and entertainment, jobs and colours.The samples have been taken from 464 informants and the considered variables include sex, school type, language used habitually, socio-cultural level, place of residence, mother tongue, bilingual education programme and type of speaking community.The programmes used to carry out the study are Lexidisp (Moreno et altri1995) and SPSS 11.0. The first one, developed from López Chávez an Strasburguer (1991) calculates the index of availability of each word by combining its frequency with its position in the list; the number of times a particular word is updated over the total number of collected lexical items (frequency %); the frequence of updates (appearance %) and the addition of relative frequencies (accumulated frequency).The second programme calculates the value p , the values which show the degree of statistic significance of the obtained results, the relationships that can be established amongst the connected variables, both dependent and independent, and the specific weight the social variables have in the final lexical behaviour.

El present treball, cal situar-lo dins dels estudis sobre la variació lingüística, i més concretament sobre la variació sintàctica. És un fet evident que les llengües, com a entitats vives, evolucionen amb el pas dels anys i que aquests canvis no solen ser discrets o radicals, sinó continus o progressius. Això significa que en un determinat període històric poden conviure perfectament la solució conservadora, que tendeix a desaparéixer, i la innovadora, que mira d'imposar-se. Aquestes solucions, al mateix temps, poden donar-se en un mateix parlant, de manera que manifeste vacil·lacions, o poden estendre's més ràpidament en unes determinades zones dialectals.Entre els estudis sobre la variació, els sintàctics són els que han rebut una menor atenció. Per la nostra part, volem contribuir a millorar aquesta situació centrant-nos en el fenomen de les alternances entre el règim datiu i l'acusatiu, que no disposa d'un estudi exhaustiu i detallat en el nostre idioma.Per dur a terme aquesta investigació, afrontem l'estudi des de dos vessants fonamentalment: un basat en un corpus escrit, que té un caràcter més exhaustiu, i un altre basat en un corpus oral, que té una funció més complementària.Per a l'anàlisi de la llengua escrita, partim d'un extens corpus de textos literaris provinents de tot el domini català extret del fons bibliogràfic de l'Institut d'Estudis Catalans (Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana/CTILC). Aquest corpus, l'hem dividit en dos períodes cronològics: de 1833 a 1932 i de 1933 a 1988, per tal de comprovar si l'aparició del Diccionari general de la llengua catalana de Fabra ha suposat un canvi en l'ús del règim verbal per part dels nostres literats.Estructuralment, el treball es divideix en cinc apartats. El primer capítol constitueix la introducció. En aquesta, es mostra el posicionament pres pels distints estudiosos sobre el tema a analitzar, es justifica aquesta investigació, es fa una descripció de les característiques del corpus escrit i s'aborden aspectes metodològics de l'anàlisi del corpus.En els capítols segon i tercer, a partir de l'estudi del corpus escrit, es fa una descripció del comportament dels verbs seleccionats. D'acord amb l'entrada que ens ofereix el DIEC, hem classificat aquests verbs segons les estructures sintàctiques que els caracteritzen, es fa una anàlisi quantitativa dels resultats i s'indica la procedència geogràfica de les tendències sintàctiques. Els verbs agentius estudiats són: ajudar, aplaudir, apuntar, disparar, encertar, ensenyar, obrir, pagar, pegar, picar, pregar, respondre, robar, servir, succeir, suplicar, telefonar, tocar (per telèfon), trucar, tossar/tussar, votar, i xiular. Mentre que els verbs psicològics són: agafar, apassionar, apetir, concernir, desagradar, destorbar, encantar, entusiasmar, espantar, esperar, estranyar, impressionar, interessar, intrigar, molestar, picar, preocupar, rebentar, sobtar, i sorprendre.En el capítol quart, es comenten les característiques del corpus oral elaborat a partir d'unes enquestes dialectals, i es confronten i valoren les dades obtingudes amb les que aportaven les fonts bibliogràfiques, a més de les que ens proporcionen els capítols segon i tercer. El capítol es tanca amb un apartat de caràcter interpretatiu, en el qual s'intenten explicar els factors que han pogut intervenir en el tema que tractem.Finalment, en el capítol cinqué, dedicat a les conclusions, fem un breu repàs dels diversos aspectes i hipòtesis que hem plantejat al llarg de la tesi i apuntem la conveniència que els documents normatius tinguen presents les tendències observades.La tesi doctoral es completa amb un segon volum, que a tall d'apèndix mostra de manera ordenada i classificada la totalitat dels exemples que per raons d'espai i expositives no s'han inclòs en el primer volum, però que constitueixen la base de les anàlisis quantitatives que duem a terme al llarg de la tesi. / This thesis is situated in the studies about linguistic variation and, more specifically, about syntactic vacillation. In this research, we focus on the phenomenon of the vacillation between dative and accusative government, since there isn't an exhaustive analysis in Catalan language.In order to carry out this research, we are based on the analysis of an oral corpus and a written corpus. For the study of the written language, we start from a lengthy corpus that contains literary texts from the whole catalan dominion. This corpus is extracted from the Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana and it is divided into two chronological periods: from 1833 to 1932 and from 1933 to 1988, in order to prove if the appearance of the Fabra Diccionari general de la llengua catalana has meant a change in the use of the verbal government among our literary people.Structurally, this study is divided into five sections. Chapter one is the introduction, where we justify our research.In chapter two and three, according to the entry of the DIEC, we describe the performance of the verbs from their syntactic structures and we indicate the geographical origin of syntactic tendencies. The agentive verbs which have been studied are: ajudar, aplaudir, apuntar, disparar, encertar, ensenyar, obrir, pagar, pegar, picar, pregar, respondre, robar, servir, succeir, suplicar, telefonar, tocar (per telèfon), trucar, tossar/tussar, votar, and xiular. And the psycological verbs are: agafar, apassionar, apetir, concernir, desagradar, destorbar, encantar, entusiasmar, espantar, esperar, estranyar, impressionar, interessar, intrigar, molestar, picar, preocupar, rebentar, sobtar, and sorprendre.In chapter four, we comment on the characteristics of the oral corpus which has been prepared from dialectal surveys, and we compare the information with the other one of the chapter two and three.Finally, in chapter five, which is on conclusions, we do a brief review of the diverse aspects and hypothesis we have explained throughout our research and we point out it would be better normative documents would take these observed tendencies into account.Our doctoral thesis has another volume by way of an appendix that shows all the analyzed examples neatly.

La tesi es planteja una aproximació a les dues traduccions catalanes medievals del Liber de Moribus (ca. 1300) del dominic piemontés Jacobus de Cèssulis i l'edició crítica de la primera d'elles (ca. 1385), transmesa a través del ms. M (Madrid, Biblioteca Nacional, ms. 925). L'edició és precedida d'un estudi que s'inicia amb la contextualització de la funció del joc dels escacs en la vida social i literària medieval. Aspectes com ara la transformació del caràcter militar del joc en cortesà, la possessió de taulers d'escacs, les condemnes socials als jocs, la presència de tractats tècnics d'escacs i de textos literaris on el joc és present, proven l'arrelament dels escacs a tot l'occident medieval i, molt especialment, a la Corona d'Aragó.Pel que fa al Liber, es fa un repàs biogràfic a la vida del seu autor i es valora la seua vigència durant més de dos segles a través de les seues múltiples traduccions (quatre alemanyes, tres franceses, dues italianes i una holandesa, txeca i sueca, respectivament) i edicions, especialment en el perídode 1474-1551. En aquest sentit, es localitza i descriu una traducció castellana del s. XV no coneguda fins ara, diferent al Dechado de 1549.S'estudia l'obra des de diferents perspectives, que caracteritzen el tractat successivament com un pseudosermó, un mostrari de vicis i virtuts, un art de la memòria, una col·lecció d'exemples i sentències, un regiment de prínceps que descriu un model social jerarquitzat i, finalment, un llibre d'escacs. S'hi arrepleguen les fonts bàsiques del Líber (en especial Vicent de Beauvais), el context genovés de la seua redacció i la influència posterior de l'obra. A partir de documentació procedent d'inventaris, s'estudia l'enorme difusió del Líber, almenys en tres llengües (llatí, català i francés) formant part de les biblioteques de les diferents categories socioprofessionals en la Corona d'Aragó durant el període 1349-1527. Entre els possesors, són importants els conjunts de la Casa Reial i dels centres monàstics diversos, però hi destaca el grup dels notaris i escrivans i el dels nobles i cavallers, amb una forta presència entre els mercaders.Es descriuen codicològicament els cinc ms. coneguts que transmeten les traduccions catalanes. Una traducció, que anomenem A, de mitjan s. XIV, amb el testimoni del còdex de Madrid. I una segona traducció, que anomenem B, de finals del s. XV, tranmesa pels manuscrits següents: Carpentràs, Biblioteca Inguimbertina, ms. 951, el ms. 58 de l'Arxiu Capitular de Girona, l'incomplet ms. 41 de l'ACA, procedent de Sant Cugat i el ms. 4.801 de la Biblioteca Vaticana, copiat el s. XVIII pel canonge Antoni de Basteró a la compilació del ms. 239 de la Biblioteca Universitària de Barcelona.La compilació on es troba el ms. M hauria estat encarregada pel rei Pere III amb la finalitat de servir a la formació del seu fill primogènit, l'infant Joan (ca. 1370-1385). El traductor, per les característiques de producció del volum, el suposem un membre de la Cancelleria Reial.Es caracteritza lingüísticament el ms. M, amb constància de l'ús asistemàtic de les correspondències gràfiques, i de les formes consonàntiques i morfosintàctiques, i s'hi analitzen les seues particularitats traductològiques i estilístiques. El text editat destaca per la convivència de formes, entre cultes i populars dins un model prosa cancelleresc i és prou més fidel respecte al text llatí, que no pas el de la traducció B, més tardana, i amb un grau d'intervenció major respecte a l'original. L'edició es completa amb una síntesi dels errors accidentals de còpia motivats pels fenòmens de l'addició, omissió, alteració i substitució. S'hi acompanya del text llatí i s'hi anoten les fonts llatines constatades. A l'aparat crític es contrasten les lliçons dubtoses amb el text llatí i, subsidiàriament, amb les traduccions romàniques més pròximes. Tanca el treball un índex de noms, un glossari de lèxic, una taula sistemàtica amb els diferents exempla i sententiae, amb anotació de les fonts clàssiques i tardanes i les indicacions bibliogràfiques particulars, i un annex amb la reproducció de fulls manuscrits dels volums descrits i una selecció de motius iconogràfics, comuns en múltiples còpies. / The objective of this work, is the study of the two Middle Age Catalan translations of the Liber de Moribus (ca. 1300) of the Dominican Jacobus de Cessulius from Piedmont, Italy, and a review of the first of them, which was diffused through the ms M (Madrid, Biblioteca Nacional, ms 925). The publication is preceded by a survey, which begins with the conceptualisation of the role of the game of chess within the medieval social and literary life. In regards to the Liber, the work includes a review of the author's life and its influence during more than two centuries, through its various translations and editions. In this vein, the study has identified Castilian translation from the 15th century, which was unknown till our days. The study reviews the edition from different perspectives, which describe it as a pseudo sermon; an inventory of virtues and vices; an art of memory; a compilation of models and sentences; a regiment of princes that describes a hierarchic social model; and eventually, a chess book. The study also compiles the fundamental sources of the Liber, its Genoa context in its writing, and the later influence of the work. It studies the large diffusion of the Liber, which is available at the different socio-professional libraries within the Kingdom of Aragon during the period 1349-1527. It also includes a codified description of the five well-known ms., which diffuse the Catalan translation. The ms M is linguistically characterised, and its translation and style peculiarities are analysed. The various copying errors are also described. Finally, the edition includes Latin text, with annotations of the Latin sources (with special attention to the ones coming from the Speculum maius of Vincent of Beauvais) and ends with a systematic table of exempla and sententiae and one selection of iconographic motifs witch appear in many editions.

La competencia comunicativa (tanto oral como escrita) de los estudiantes de Ingeniería Civil precisa de contenidos y habilidades de carácter técnico propios de la lengua específica de su carrera profesional. Con el objeto de la posible mejora de dicha competencia, este trabajo de investigación se ha basado, en primer lugar, en la descripción de un modelo didáctico contextualizado en el que los estudiantes, mediante una serie de actividades diseñadas para este fin, producen una serie de géneros y subgéneros discursivos del ámbito profesional y académico y, en segundo lugar, en el análisis del corpus seleccionado (el correo electrónico profesional y las presentaciones orales profesionales y académicas). Un vez observados y descritos los rasgos lingüístico-textuales, retóricos y pragmáticos de los textos producidos, se han obtenido ciertas conclusiones relevantes para su mejora, partiendo del criterio de que los estudiantes no son todavía profesionales. Para ello, la Tesis ha detallado el marco teórico y disciplinar en el que se sustenta como es el de la Lingüística Aplicada, la Lingüística del Texto y la Pragmática. Asimismo, se ha llevado acabo la delimitación del Español Profesional y Académico (EPA) y las marcas lingüístico-textuales de los géneros elegidos de este ámbito laboral. Debido al carácter didáctico de la Tesis, se ha destacado la enseñanza de las destrezas lingüísticas, siempre aplicadas al uso de los géneros del EPA, y las herramientas de la tecnologías de la información y la comunicación. / To fully develop their communicative competence as future Civil Engineers, not only must undergraduate university students be familiar with the specific contents of their field of study, but they must also be capable of using the technical expressions common to their profession. To enhance said competence, this dissertation first proposes a didactic model contextualized in such a way that these students, through specifically designed activities, produce a series of discourse genres and subgenres of an academic and professional nature. A corpus of selected texts, namely professional electronic mail and academic/professional oral presentations, was then compiled and analyzed in terms of the linguistic-textual, rhetorical and pragmatic characteristics of the students' work. Finally, relevant conclusions were drawn and, considering the fact that these students are not yet professionals, proposals were made for improving their communicative competence.Disciplines such as Applied Linguistics, Textual Linguistics and Pragmatics provide a theoretical framework for the didactic model and corpus analysis. Likewise, a detailed definition of Academic and Professional Spanish (Español Profesional y Académico, EPA) is given, and the linguistic and textual markers of the genres chosen for this research are discussed.Given the didactic nature of this research, the teaching of communication skills, using resources like Information and Communication Technologies (ICT) and EPA genres, is highlighted.

¿Cómo entender los textos literarios que dicen 'yo' antes del comienzo del tiempo de lo autobiográfico?, Más todavía, ¿cómo hacerlo si estos textos son textos de mujeres? Los relatos de vida de María de San José, la Madre Castillo y Úrsula Suárez, monjas hispanoamericanas de los siglos XVII y XVIII, se convierten en el corpus de trabajo desde el que pensar un linaje, aquel que recorre la línea que une a hagiografías, vidas y autobiografías y desde la que es posible releer la moderna teoría autobiográfica con una mayor profusión de sentidos. Las autobiografías de Teresa de los Andes y Laura de Montoya (siglo XX) ayudan a completar una parábola que se pregunta por el modo de circulación de saberes de mujeres en América Latina.¿Qué significa ser mujer en la Hispanoamérica de la colonia? ¿Qué escribir como mujer en la colonia? Son las preguntas que actúan como punto de partida para una tesis que combina la incógnitas de historia literaria e historia de mujeres con las de teoría autobiográfica, pero donde también ante la pregunta ¿qué significa escribirse como mujer? Los textos del corpus contestan sin tapujos: escribir un cuerpo. La retórica de la corporalidad en la textualidad femenina se convierte en la piedra de toque sobre la que se construye este estudio; que piensa la relación entre anorexia mirabilis y anorexia moderna, que documenta el origen de la retórica del llanto como lenguaje de mujeres, que aborda el análisis de las metáforas de sangre..., desplazando las reivindicaciones de los modernos feminismos hacia sus orígenes históricos. / How to understand literary texts that they say - I' before the beginning of the time of the autobiographical thing, More still, how to do it if these texts are texts of women? The stories of life of Maria of San José, the Mother Castillo and Úrsula Suárez, Hispano-American nuns of centuries XVII and XVIII, become corpus of work from which to think a lineage, wich crosses the line that unites to hagiografías, lives and autobiographies and from that it is possible to re-read the modern autobiographical theory with a greater profusion of senses. The autobiographies of Teresa of the Andes and Laura de Montoya (century XX) help to complete a parabola that is asked for the way of circulation of knowledge of women in Latin America. What means to be woman in the Hispano-America of the colony? What to write like woman in the colony? These are the questions that act like departure point for a thesis that combines the incognitos of literary history and history of women with those of autobiographical theory, but where also before the question what means to be written like woman? The texts of corpus answer without problemens: to write a body. The rhetoric of the corporality in the feminine textualidad becomes the touchstone on which this study is constructed; that it thinks the relation between anorexy mirabilis and modern anorexy, that the origin of the rhetoric of the weeping like language of women documents, that approaches the analysis of the blood metaphors..., moving the vindications of the modern feminism towards its historical origins.

La Sierra o Comunidad de Albarracín se halla situada en la parte sudoccidental de la provincia de Teruel. El español hablado de esta comarca se halla condicionado por el espacio geográfico que ocupa (zona fronteriza y de transición entre Aragón y Castilla, y en la línea que de norte a sur trazó la Reconquista a través de las sierras orientales de la Península); así mismo se halla influenciado por los rasgos sociales de sus hablantes y del registro o situación comunicativa más cotidiano para ellos (el coloquial). En esta monografía dialectal se analiza y describe el español hablado de esta comarca (niveles fonético, morfosintáctico y léxico); pero más allá de la variedad geográfica se consideran especialmente determinados rasgos del español coloquial y de las variedades sociolectales que solidariamente conviven con la variedad diatópica. Así mismo, se estudian otras manifestaciones lingüístico-culturales de la comunidad y se caracteriza pragmalingüísticamente la entrevista dialectal como método de estudio. / La Sierra de Albarracín (or Comunidad de Albarracín) is an Aragonese historical region in the Southwest of de province of Teruel wich is located on the borderline between Castilla and Aragon. The aim of this study is the description and analysis (phonetic, morphosyntactic, lexical) of the spoken Spanish in that region (its geographical variety). Furthermore, this study survey focuses on the social factors of the speakers and their colloquial register, the one they use more frequently. These elements are mixed together in their everyday discourse. Several linguistic-cultural manifestations by the speakers are also examined and the dialectal interview is characterized, from a pragmalinguistic point of view, as a method of study.

En este trabajo se analiza la Idea de un diccionario universal egecutada enla jurisprudencia civil, diccionario terminológico de Gregorio Mayans,publicado en 1768. La obra es un claro reflejo los múltiples ejes en torno a losque se construye el pensamiento lingüístico y reformista de este ilustradovalenciano, que son, en gran medida, fruto de la época en la que el autor sehalla inserto.El progreso científico propio del siglo XVIII tuvo, entre otras consecuencias,la necesidad de realizar catalogaciones y recopilaciones de las diferentes ramasdel saber, que se hallaban en un momento de gran desarrollo. Este anhelo, quese expande por toda Europa, tuvo su representación más lograda en laEncyclopédie Française y se encuentra también entre las preocupaciones deGregorio Mayans, que creía necesaria, para el ámbito hispano, la elaboraciónde una enciclopedia o diccionario facultativo que recogiera y clasificara en sutotalidad las más variadas disciplinas: desde la física, las matemáticas, laquímica o la medicina, hasta la filosofía moral o el derecho.La elaboración de la obra concebida por Mayans debía correr a cargo deAntonio Bordazar de Artazu, impresor valenciano con el que el autorcompartiría diversos proyectos e inquietudes. Sin embargo, parece queBordazar no llegaba a comprender el método que don Gregorio le propuso parallevar a cabo su trabajo, así que el ilustrado de Oliva optó por redactar unmodelo que orientara a su discípulo: la Idea de un diccionario universalegecutada en la jurisprudencia civil.Entre las instrucciones que Mayans proporciona a Bordazar para laredacción del Diccionario Facultativo hay una especialmente recurrente: elimpresor debía comenzar recopilando voces y ordenándolas de formasistemática, de tal manera que entre ellas quedaran claras las relaciones que seestablecían entre las ideas. Esta y otras indicaciones llevaron a pensar a Bordazar que la intención de Mayans era elaborar un sistema que manteníaciertas similitudes con algunos proyectos de lengua universal elaborados en elsiglo anterior.De esta forma, podríamos decir que, en la obra de Mayans que aquí hemosanalizado, se aúna el interés enciclopédico dieciochesco con las ideasimpulsoras de los proyectos de lengua universal, intereses que, por otra parte,no eran excluyentes y que fácilmente se podían conjugar.En esta tesis doctoral se presenta a Gregorio Mayans como un buenconocedor de la producción lexicográfica española y extranjera. Las carenciasque el autor observa en el panorama lexicográfico de su época parecen tenermucho que ver con la Idea y con el proyecto del Diccionario Facultativo. Dadoque uno de los principales defectos de los diccionarios era, según el autor, laescasez del caudal léxico que los mismos recogían, no sorprenden el afánenciclopedista de Mayans y su inquietud por la creación de una obra de grandesdimensiones, integradora del léxico científico.Analizada como obra lexicográfica, la característica más destacable en laIdea es precisamente aquella en la que más insistía al intentar orientar aBordazar, el orden onomasiológico en la presentación de su inventario. Es esteel rasgo lexicográfico más destacado de la obra de Mayans, que la dota demayor valor y modernidad.Por último, han sido tratadas también en esta tesis las fuentes de la Idea. Así,el Corpus iuris civilis puede ser considerado la fuente principal con la quenuestro autor cuenta para nutrir su diccionario de voces y, en muchos casos,para construir sus definiciones. / This study analyses the work called Idea de un diccionario universal egecutada enla jurisprudencia civil (Idea for a universal dictionary developed in civiljurisprudence), a terminological dictionary griten by Gregorio Mayans and publishedin 1768. This work is a clear example of the multifaceted dimensions around whichthe linguistic and reformist thought of this Valencian writer from the Enlightenment isbuilt up.Gregorio Mayans thought it was necessary, within the Hispanic domain, toelaborate an encyclopaedia or integrating and comprehensive dictionary collecting andclassifying the full range of the most varied scientific disciplines. The elaboration ofthe work conceived by Mayans should be carried out by Antonio Bordazar de Artazu,a Valencian printer who shared several projects and concerns with the author.Nevertheless, apparently Bordazar did not manage to understand the methodsuggested by Don Gregorio in order to carry out his task, so the Enlightened writerfrom Oliva decided to write a model so as to guide his disciple, that is the so-calledIdea de un diccionario universal egecutada en la jurisprudencia civil.Our analysis of the Idea, on the one hand, is based on approaches of a philologicalnature, closely related to the field of Linguistic Historiography. The first one of themaims to explain a series of issues regarding the gestation and publication of the work,particularly its possible connection with projects of a universal language. The secondapproach, also based on Linguistic Historiography, intends to point out and discusswhat were Gregorio Mayans’ lexicographic ideas, in order to explain possiblepeculiarities of his work.On the other hand, other criteria which are rather lexicographic in nature have alsobeen taken into account when writing the analysis of this work.Finally, another objective of this study has also been to carry out an analysis of thesources of this dictionary.

Mi estudio se ha centrado en el análisis del teatro que realizó el actor Enrique Rambal durante la primera mitad del siglo XX. Con esta investigación sobre un personaje concreto de la escena se ha intentado recuperar algunos aspectos del teatro español contemporáneo hasta ahora no analizados centrados en la escena valenciana. En primer lugar, se ha intentado recuperar los aspectos personales de Enrique Rambal. Una breve biografía junto con un amplio capítulo sobre las formaciones que lideró en sus distintas composiciones en nuestro primer capítulo que se ha elaborado. A continuación se ha intentado completar dicha información con algunos de sus principales colaboradores literarios, actores, actrices junto a otros miembros de su compañía que destacaron en sus puestas en escena. En el segundo apartado del capítulo dedicado a la compañía de Rambal y su puesta en escena se ha querido detallar los elementos básicos para la práctica escénica. Telones, vestuario, maquillaje e iluminación entre otros, son los elementos tradicionales que adquieren peculiaridad en el caso de Rambal. Dada la importancia que tenían para Rambal los trucos escénicos en su puesta en escena, se ha analizado dentro de un apartado especial.Junto a la figura de Rambal se encuentra ligado un género, el melodrama. En nuestro análisis se ha verificado el inicio del esplendor del melodrama en los primeros años del siglo. El melodrama es un género que evoluciona a medida que avanza el siglo y a veces la misma obra se adaptaba a las nuevas exigencias del momento.Rambal popularizó el teatro hasta el punto de poder competir con otros espectáculos como el cine y el fútbol que en esas primeras décadas del siglo ganaban más adeptos. La personalidad de Rambal influyó a varias generaciones de público, no sólo valenciano sino de toda España, como ya se ha dicho, por su impulso por la renovación del arte escénico. / My research has focused on the analysis of the theatre carried out by the actor Enrique Rambal during the first half of the twentieth century. With this research about a particular actor, I have tried to retrieve some aspects of contemporary Spanish theatre not discussed so far focusing on the Valencian scene.Firstly, I have tried to retrieve the personal aspects of Enrique Rambal. A brief biography along with a comprehensive chapter about the formations which he led in his various compositions developed in the first chapter. Next I have completed this information with some of his senior literary aides, actors and actresses along with other members of his company that stood out in its mise en scène.In the second paragraph of the chapter about Rambal's company and his staging I wanted to detail the basic elements for the practice stage. Curtains, costumes, make-up and lighting among others, are the traditional elements that acquire peculiarity in the case of Rambal.A particular genre is linked to Rambal's figure: the melodrama. In my analysis it can verified the beginning of the splendour of the melodrama in the early years of the century. The melodrama is a genre that evolves as the century progresses, and sometimes the same book was adapted to the new demands of the moment.Rambal popularized the theatre to the point of being able to compete with other means of entertainment such as cinema and football in the early decades of the century. The personality of Rambal influenced several generations of audiences, not only in Spain but in the American continent, as I have previously said, since he promoted the renewal of the performing arts.

Esta tesis se centra en la vida teatral de la ciudad de Valencia. El período que trata son los treinta y dos meses que duró la contienda que comprenden desde julio de 1936 a marzo de 1939. Hemos realizado la reconstrucción de la cartelera valenciana de las salas comerciales, así como la recepción de las obras por parte del público y de la crítica de la época, también hemos elaborado una teoría teatral.En el período que hemos investigado tuvo lugar un hecho muy violento como fue el de la guerra civil y hemos querido conocer las causas que condujeron a ese hecho tan violento, así como los motivos por los que se produjo. Para ello hemos analizado los antecedentes culturales e históricos, y cómo estos hechos influyeron en los espectáculos públicos.Esta tesis consta de dos partes en la primera parte hemos analizado los estudios más importantes sobre el hecho teatral de las principales ciudades republicanas Madrid, Barcelona y Valencia. En la segunda parte hemos realizado un trabajo de campo con la realización de una base de datos con el vaciado de la cartelera de los tres periódicos: Fragua Social, El Mercantil Valenciano y Verdad. Una vez realizado el vaciado hemos elaborado una serie de tablas con los resultados. Las tablas ponen en contacto diferentes campos recogidos con lo que muestra en detalle la descripcón de las representaciones que se realizaron en los teatros comerciales de la ciudad de Valencia.Para conocer la recepción que tuvo el público y la crítica del momento de estas representaciones hemos realizado el vaciado de los artículos de crítica teatral de los tres periódicos antes citados, así como los artículos teatrales de la revista Semáforo, órgano de expresión del Comité de Espectáculos Públicos, UGT-CNT de Valencia. Con todo este material hemos elaborado un estudio que agrupa e intenta explicar la visión que aporta cada una de las publicaciones. También hemos realizado una teoría teatral sobre todo a partir de los artículos de la revista Semáforo. Por último hemos realizado unas conclusiones por cada periódico estudiado y finalmente una conclusión global teniendo en cuenta todas las parciales. / We have focused this thesis on the theatre scene in the city of Valencia during the thirty-two months of the Spanish Civil War between July 1936 and March 1939.A panorama of what was on in the stage in commercial theatres in Valencia has been put together, as well as how those plays were received and reviewed both by the audience and the critics. A theatre theory has also been put forward.The period object of this research witnessed a very violent event which was the Civil War. We have tried to learn about both origin and causes that led to such violent event. In order to do so, the cultural and historical background of the period has been analysed and the impact such event had on public entertainment.The thesis has two parts. In the first part, the most significant research papers on the Drama scene in the main Republican cities like Barcelona, Madrid and Valencia have been reviewed. In the second half, field work has been carried out comprising a data base from the theatre listings of three periodicals: Fragua Social, El Mercantil Valenciano and Verdad. The results have been arranged into a number of tables which relate different fields to each other showing in detail a description of theatre performances shown in commercial theatres in the city of Valencia.In order to learn about how those plays were received and reviewed both by the audience and the critics of the time , we proceeded to render all theatre reviews from the aforementioned newspapers, as well as theatre articles from "Semáforo" magazine the organ of expression of the UGT-CNT committee of public entertainment. From the above mentioned materials an analysis describing the position of each publication has been put forward. A theatre theory has also been proposed, especially taking into account articles from "Semáforo" magazine Lastly, a conclusion has been brought forward for each publication involved and a general one comprising those above.