L’objectiu de la nostra investigació és analitzar la manera com una identitat convincent pot ser construïda a través de les estratègies discursives. Per començar, establim un marc teòric que ens permet definir de manera apropiada la noció d’identitat. D’entre les diferents tendències i orientacions amb què presentem la nostra recerca, ens decantem finalment pel Constructivisme social, per la seva concepció de la identitat d’arrel discursiva. De la mateixa manera, tenim en compte diferents constructes que deriven d’aquesta assumpció de la identitat, com ara la indexicalitat o el Footing. També tractem la noció de les estratègies discursives tal com la desenvolupen, sobretot, l’Anàlisi crítica del discurs i la Pragmàtica. I finalment, discutim la noció de Macroestructura i ens centrem en les diferents operacions que la faciliten. Seguidament, passem a l’anàlisi del corpus. Aquest consta de 243 documents i tots ells aporten mostres de la construcció i/o difusió a través dels mèdia d’una mateixa identitat. Apliquem les estratègies discursives a una selecció d’aquests documents per tal de comprovar quin tipus d’estratègies són les més emprades per transmetre un cert tipus d’identitat. A més, suggerim que dues macroestructures diferents estan contínuament projectades en els documents; bé l’una, bé l’altra, depenent de la data en què els discursos són articulats (si constitueixen un producte previ a la descoberta de la mentida en la història del nostre cas d’estudi). Una de les paraules clau en la nostra investigació, juntament amb “self”, “estratègia” o “interacció”, és “involvement” (“complicitat”). El nostre cas d’estudi busca generar complicitat amb el receptor per tal que aquest n’esdevingui ferm seguidor. Concloem, en conseqüència, que el nostre cas d’estudi no persegueix només explicar un relat de vida –inventat o real- sinó que malda per obtenir quelcom més: vol provocar admiració en l’auditori. / The aim of our investigation is to analyze how a convincing identity can be built through discourse strategies. To begin with, we establish a theoretical framework that enables us to define appropriately the notion of identity. Amongst the different trends and orientations that we present our research with, we privilege Social constructivism, with its discourse-based notion of identity. Likewise, constructs that derive from this assumption of identity are taken into account, such as Indexicality or Footing. We also tackle on the notion of discourse strategies very much developed by Critical Discourse Analysis (CDA) and Pragmatics. And finally, we discuss the notion of Macrostructure and focus on the different operations that enable it. We then turn to the analysis of our corpus. It features 243 documents and they all show evidence of the construction and/or dissemination through the media of one same identity. We apply the strategies of the discourse to a selection of these documents to check which kind of strategies are the most used to convey a certain type of identity. Besides, we suggest two different macrostructures are continuously projected onto the documents, depending on the date they are articulated (whether they are a product previous to the discovery of a lie in the story of our case of study). One of the keywords in our investigation –alongside with “self”, “strategy” or “interaction”- is “involvement”. Our case of study seeks to generate involvement with the recipient so that they become followers of his. We conclude, therefore, that our case of study does not simply want to tell a story –invented or real-, but looks for something else: he wants to provoke admiration in his recipients.

La tesis se centra en el estudio de la interfaz entre pragmática y prosodia y su objetivo principal consiste en establecer el papel que desempeña la entonación en la expresión de las funciones comunicativas. Con este propósito, entre los distintos actos de habla, la investigación ofrece un análisis de la realización pragmática y prosódica de algunos tipos de peticiones en habla dialógica en contextos pragmáticamente orientados. El italiano, en su variedad napolitana, y el español, en su variedad barcelonesa, constituyen las dos lenguas objeto de estudio, que se contrastan sistemáticamente con el fin de proporcionar un punto de partida para el desarrollo tanto de consideraciones teóricas y metodológicas, como de herramientas útiles en la enseñanza del italiano a hispanohablantes y del español a hablantes nativos de italiano. En ambos niveles de análisis –pragmático e prosódico–, los resultados permiten poner de relieve la existencia de diferencias interlingüísticas. En el nivel pragmático, si se consideran las etapas de introducción y de gestión de las entidades tópicas, así como el empleo y la distribución de los distintos tipos de peticiones, el sistema se configura de manera diferente en las dos lenguas. Además, si se examina cada tipo de petición, la configuración funcional de las dos lenguas resulta también diferente. En el nivel prosódico, la realización entonativa se ha examinado, desde una perspectiva fonética, en función de la organización informativa y de las estructuras morfosintácticas de las peticiones. A este respecto, se puede concluir que, tanto en italiano como español, la organización informativa afecta a la realización entonativa en la medida en que a las funciones pragmáticas del tópico y del comentario de las peticiones les corresponden determinadas configuraciones entonativas. En cambio, considerando globalmente los datos de ambas lenguas, el tipo de análisis llevado a cabo no ha puesto de manifiesto una relación directa entre las realizaciones entonativas y las estructuras morfosintácticas de las peticiones. La comparación interlingüística ha puesto de relieve, como era de esperar, que los mismos tipos de peticiones presentan una realización entonativa en italiano distinta a la del español. Si se ponen en relación los resultados obtenidos en los dos niveles de análisis, pragmático y prosódico, se puede concluir que, tanto en italiano como en español, la entonación desempeña un papel crucial en la construcción del sistema funcional de las peticiones: cada uno de los tipos de peticiones muestra su propia realización entonativa, aunque la entonación contribuye funcionalmente de manera diferente en cada caso, porque interactúa con factores estrictamente lingüísticos y con factores extralingüísticos, íntimamente relacionados con el contexto de emisión. Los resultados obtenidos confirman que el estudio de las interfaces lingüísticas, pese a que plantea numerosas dificultades teóricas y metodológicas, resulta útil y permite lograr una descripción más completa y más adecuada que la que se obtendría si se consideraran los mismos niveles únicamente de manera aislada. / La tesi prende in esame alcuni aspetti dell’interfaccia tra pragmatica e prosodia e mira a stabilire il ruolo svolto dall’intonazione nel veicolare le funzioni comunicative. A tal fine, tra i vari tipi di atti linguistici, il lavoro verte sugli aspetti pragmatici e prosodici delle richieste di informazione, considerate in dialoghi task-oriented. Il corpus impiegato è costituito da un insieme di dialoghi italiani (varietà di Napoli) e spagnoli (varietà di Barcellona) ed è esaminato in prospettiva intra ed interlinguistica, con lo scopo ultimo di fornire un contributo allo sviluppo di aspetti sia teorici che metodologici nell’ambito della didattica dell’italiano e dello spagnolo come lingue straniere. L’analisi di entrambi i livelli linguistici –pragmatico e prosodico– mette in luce interessanti differenze tra le due lingue. Dal punto di vista pragmatico, gli stessi tipi di richieste risultano nelle due lingue funzionalmente diversi in merito all’introduzione e alla gestione delle entità topicali, nonché in relazione alla loro frequenza d’uso e distribuzione. Sul piano prosodico, l’analisi intonativa –consistente in una descrizione fonetica dei pattern melodici delle richieste– è stata condotta osservando le possibili interazioni con l’organizzazione informativa e con le strutture morfosintattiche degli enunciati. I risultati indicano che la struttura informativa condiziona la resa intonativa nella misura in cui alle funzioni pragmatiche del topic e del comment delle richieste corrispondono, sistematicamente, diverse configurazioni intonative. Per quanto riguarda invece il rapporto tra le strutture morfosintattiche delle richieste e le realizzazioni intonative, il tipo di analisi svolto non ha messo in luce una dipendenza diretta, né in italiano, né in spagnolo. Dal confronto interlinguistico emerge che alcuni tipi di richiesta hanno una diversa intonazione nelle due lingue, con evidenti ricadute didattiche per gli italofoni che studiano lo spagnolo come lingua straniera e, viceversa, per gli ispanofoni che apprendono l’italiano. Analizzando i risultati nell’interfaccia tra pragmatica e prosodia, si può concludere che l’intonazione svolge, in ambedue le lingue, un ruolo chiave nella costruzione del sistema funzionale delle richieste di informazione: ciascun tipo di richiesta si realizza, infatti, in modo diverso. Tuttavia, il contributo funzionale dell’intonazione varia e pare dipendere dall’interazione con gli altri fattori sia di tipo linguistico in senso stretto, che di tipo extralinguistico, intimamente legati al contesto concreto di emissione. I risultati, dunque, confermano che lo studio delle interfacce linguistiche, pur presentando svariati problemi teorici e metodologici, è utile ed essenziale in quanto permette una descrizione più completa e più adeguata rispetto a quanto consentirebbe l’analisi degli stessi livelli linguistici considerati soltanto separatamente. / This dissertation investigates some aspects of the interface between pragmatics and prosody and it aims to determine the role played by intonation in expressing communicative functions. For this purpose, among the different speech acts, this study explores some pragmatic and prosodic aspects of requests in task-oriented dialogues. The corpus is composed of Neapolitan Italian dialogues and Spanish dialogues (in the variety spoken in Barcelona) and we examined it intra and interlinguistically, in order to contribute to theoretical and methodological developments of the field of teaching Italian and Spanish as foreign languages. In both linguistic levels –pragmatic and prosodic–, results do reveal interesting differences between the two languages. Pragmatic analysis indicates that the same kinds of requests occur with a different frequency and distribution and that they have different functional values as far as discourse topic introduction and management are concerned. Prosodic analysis –consisting in a phonetic description of tonal contours of the requests– pays special attention to if and how information structure and morfo-syntax correlate with intonation. Results suggest that information structure and prosodic realizations do interact in so far as pragmatic functions of topic and comment systematically show specific melodic patterns. On the contrary, our analysis does not reveal a direct connection between morfo-syntactic structures and melodic patterns of request, either in Italian or in Spanish. Interlinguistic comparison shows that some kinds of requests present a different intonation in Italian and Spanish, with relevant implications on teaching Italian to Spanish-speaking learners and, vice versa, on teaching Spanish to Italian-speaking learners. Considering our results in the interface between pragmatics and prosody, we can conclude that intonation plays a crucial role in the construction of the functional systems of requests: each request shows its intonation pattern. Nevertheless, functional contribution of intonation varies and it seems to depend on the interaction with various kinds of linguistic and extralinguistic factors, strongly related to the real context of utterance. Our findings provide empirical evidence which shows that even if it presents various theoretical and methodological problems, the study of linguistic interfaces is very useful and it allows a deeper and a better description compared to the separated analysis of the same linguistic levels.

La presente tesis es un análisis comparativo del Sintagma Determinante en español y chino. De acuerdo con Cinque y Kayne (2005), la comparación entre lenguas es una parte esencial de la lingüística formal. El estudio de lenguas o dialectos estrechamente relacionados ha demostrado que las diferencias sintácticas entre las lenguas son menos importantes de lo que a primera vista podrían parecer, y ha ayudado a identificar los principios fundamentales de la Gramática Universal (GU). Las lenguas altamente flexionadas, como el español, son tanto tipológicamente como genéticamente distintas de las lenguas radical-aislantes, como el chino. Aparentemente una comparación lingüística entre las dos no tiene mucho valor investigador porque ambas lenguas no presentan muchas similitudes. No obstante, si las analizamos desde un punto de vista generativo, los rasgos distintivos de cada una cumplen con determinados principios comunes, lo cual aportaría pruebas más convincentes para la demostración de la GU. En la bibliografía lingüística moderna, debido a la propuesta de la proyección extendida que concede importancia a la proyección de las categorías funcionales y el descubrimiento de diversos paralelismos entre el sintagma nominal y la oración, ha habido estudios abundantes sobre la proyección nominal y las proyecciones superiores encabezadas por categorías funcionales en los nuevos análisis, sobre todo, la proyección del determinante. La hipótesis del SDet (Abney 1987) renueva el antiguo concepto del sintagma nominal y postula que el sintagma determinante subcategoriza la proyección nominal. La propuesta ha sido polémica porque se fundó en una categoría funcional que en algunas lenguas falta, como sucede en esta investigación: en español hay artículos pero en chino esta categoría no existe. Por lo tanto, esta tesis tiene el propósito de analizar comparativamente las construcciones del sintagma determinante en chino y en español, encontrar las similitudes y distinciones sintácticas y semánticas y proponer que, aunque los SSDD se proyecten de modo muy distinto en español y chino, presentan similitudes derivadas de los principios de la GU. / This dissertation is a comparative analysis of Determiner Phrase in Spanish and in Chinese. According to Cinque and Kayne (2005), comparison between languages is an essential part of formal linguistics. The study of closely related languages or dialects has shown that syntactic differences between languages are less important than they might appear at first sight, and has helped to identify the fundamental principles of Universal Grammar (UG). The highly inflected languages such as Spanish are both typologically and genetically different from the radical isolating languages like Chinese. Seemingly, a linguistic comparison between these two does not have much research value because there are not many similarities between them. However, if we analyze them from a generative point of view, the distinctive features of each language comply with certain common principles, which would provide more convincing demonstration of UG. In modern linguistic literature, due to the proposal of the extended projection that attaches importance to the projection of functional categories and the discovery of various parallels between the noun phrase and the clause, there have been numerous studies on the nominal projection and higher projections headed by functional categories in the new analysis, particularly, the projection of determiners. The hypothesis of DP (Abney 1987) renews the ancient concept of the noun phrase and postulates that the determiner phrase subcategorizes the nominal projection. The proposal has been controversial because it was based on a functional category that some languages lack, as in this research: there are articles in Spanish but in Chinese this category does not exist. Therefore, this investigation aims to analyze comparatively determiner phrases in Chinese and in Spanish, to find the syntactic and semantic similarities and distinctions and to propose that although the determiners project very differently in Spanish and in Chinese, present similarities derived from the principles of UG.

El Japó és un país situat a una gran distància geogràfica i cultural respecte Espanya i, sumant això a la categoria d’oriental, implica una gran proliferació d’esteretips en la imatge d’aquest país. L’ús dels paratextos en la recerca en traducció és relativament recent i no hi ha gaires treballs que tractin sobre les traduccions del japonès a Espanya. Els paratextos són sovint el primer contacte del lector amb un llibre i, per tant, poden influir en la imatge que es formarà el lector en llegir el text. La imatge de l’altre, però, ja es comença a formar en el moment en què s’escullen determinades obres per traduir. Aquest treball s’emmarca en els estudis descriptius de la traducció, però incorpora un enfocament multidisciplinar, entre la sociologia de la traducció, la història de la traducció i els estudis culturals. Alguns dels conceptes fonamentals amb què treballem són els paratextos, la representació de l’alteritat, la selecció de textos per traduir i la traducció indirecta. Les nostres hipòtesis principals són que una part important de la imatge de l’altre japonès que s’ofereix en la literatura traduïda a la cultura meta comença en el moment de la selecció d’obres per traduir i es reelabora en els paratextos que envolten la traducció, i que la imatge de l’altre japonès que s’ofereix en aquests paratextos no ha variat significativament en els últims 40 anys. Per tal d’analitzar els paratextos de les traduccions, hem creat una base de dades que ens ha permès oferir una àmplia panoràmica de les traduccions del japonès a Espanya. El cos del treball es divideix en dues parts: l’anàlisi principalment quantitativa del corpus i l’anàlisi del subcorpus, una selecció de traduccions de les quals n’analitzem els paratextos en profunditat. El corpus inclou els llibres traduïts del japonès, directa o indirectament, i publicats a Espanya des del 1900 fins al 2014. Al llarg del temps s’observa una gradual tendència a l’alça en el nombre de traduccions, especialment en els últims deu anys. Gairebé la meitat de les traduccions són de llibres no literaris i, malgrat que hi ha diversitat temàtica, la major part dels llibres pertanyen a categories que s’identifiquen amb la imatge predominant del Japó (arts marcials, budisme, empresa i dibuix). Així doncs, la selecció d’aquestes obres per traduir reflecteix i reforça una imatge concreta del Japó. En les cobertes s’observa un predomini d’imatges que evoquen la tradició i figures femenines. El subcorpus consta de tretze edicions derivades de quatre traduccions d’obres de Kawabata i Mishima, de les quals n’analitzem els paratextos, principalment la coberta, coberta posterior, prefacis i notes al peu, entre d’altres. Amb aquesta anàlisi hem constatat l’ús reiterat d’estereotips en la presentació de l’altre, en els paratextos tant de publicacions antigues com recents. Els resultats mostren que, si bé l’ús d’imatges tradicionals ha disminuiït en termes proporcionals, els mateixos estereotips de fa 40 anys es segueixen utilitzant de forma abundant en els paratextos de les traduccions. Aquesta tesi suposa dues aportacions principals: d’una banda, mostra la importància dels paratextos en la creació i reforç d’imatges culturals i com els estereotips prevalen en la presentació de l’altre japonès i, de l’altra, inclou una extensa base de dades que pot ser útil per tothom interessat en la literatura japonesa o la seva traducció. / Japan is a country placed at a great cultural and geographical distance from Spain and, being categorized as “oriental”, its image has been widely represented using stereotypes. Paratext study in translation research is relatively new and, furthermore, there are not many studies dealing with Japanese translation in Spain. Paratexts are often a reader's first contact with a book, and thus they may influence readers' interpretation when reading the text. The image of the Other starts being shaped even earlier, when certain books are chosen to be translated. The framework of this study is Translation Descriptive Studies, including a multidisciplinary approach between translation sociology, translation history and cultural studies. Among the fundamental concepts we deal with are paratexts, representation of Otherness, selection of books to be translated and indirect translation. Our main hypothesis is that an important part of the image of the Japanese Other offered in translated literature in the target culture begins when books are selected for translation and that this image is reshaped in the paratexts that surround translation. Moreover, we think that the image of the Japanese Other offered in the paratexts has not significantly changed in the last 40 years. In order to analyse translation paratexts, a database was created, which allowed us to study a wide view of the translations from Japanese in Spain. The main body of this study has two parts: the analysis of the corpus, mainly quantitative, and the analysis of the subcorpus, a selection of translations whose paratexts are analysed in depth. The corpus includes all books directly or indirectly translated from Japanese and published in Spain from 1900 to 2014. Throughout time, the number of translations has been steadily increasing, especially in the last ten years. Almost a half of the total are non-literary books and, despite diversity in subjects, most of the books are in categories that fit into the predominant image of Japan (martial arts, Buddhism, business and drawing). Therefore, the selection of these works to be translated reflects and reinforces a specific image of Japan. In book covers, images evoking tradition and feminine characters are prevalent. The subcorpus consists of thirteen editions deriving from four translations of works by Kawabata and Mishima, whose paratexts are analysed: mainly book cover, back cover, prefaces and footnotes, among others. Through this analysis, we have verified the reiterated use of stereotypes in the presentation of the Other in the paratexts of both new and old publications. The results show that, even while traditional image usage has proportionally decreased, the same stereotypes used 40 years ago are still being widely used in the paratexts of translations. This dissertation includes two main contributions: on the one hand, it demonstrates the importance of paratexts in the creation and reinforcement of cultural images and how stereotypes are prevailing in the presentation of the Japanese Other and, on the other hand, it provides an extensive database which may be useful for anyone interested in Japanese literature or in its translation.

No description available.

Esta investigación teórica pretende servir de herramienta de consulta accesible para el profesor de portugués como lengua extranjera. En la primera parte se plantean los objetivos: (1) establecer el sistema fonológico segmental del portugués atendiendo a las variedades europea y brasileña, (2) realizar el análisis contrastivo de las descripciones de los sistemas castellano y portugués, y (3) caracterizar la interlengua fónica de los castellanohablantes que aprenden portugués. Asimismo, en esta parte, se nos introduce en el marco teórico de la lingüística contrastiva, en la adquisición de la fonología y en el concepto de interlengua fónica del aprendiente de segundas lenguas. En la segunda parte se describen, desde el punto de vista del estructuralismo y partiendo de los rasgos tradicionales de base articulatoria, los sistemas fonológicos segmentales de los estándares del castellano y del portugués. La descripción del portugués ofrece un sistema unitario que abarca las variedades europea y brasileña (carioca). A partir del orden fonológico establecido para el portugués, se describe la articulación de los alófonos correspondientes a cada fonema y se restringe su distribución (primer objetivo). En la tercera parte se lleva a cabo el análisis contrastivo de los dos sistemas fonológicos descritos (segundo objetivo), se realiza una caracterización fónica de la interlengua de castellanohablantes adultos aprendientes de portugués basada en fenómenos de transferencia (tercer objetivo), se ofrecen las conclusiones y se comentan las implicaciones didácticas que tiene una investigación de este tipo en la enseñanza del portugués como L2 en general y en la formación lingüística de traductores e intérpretes en particular. Asimismo, se apuntan algunas de las líneas futuras de investigación que se desprenden de la tesis. / The present theoretical research study aims to be an easy-to-use reference tool for teachers of Portuguese as a foreign language. Part I sets out the objectives: (1) to establish the segmental phonological system of Portuguese, taking into account both the European and the Brazilian varieties of the language. (2) to carry out a contrastive analysis of the descriptions of the Spanish and the Portuguese systems, and (3) to establish the characteristics of the phonic interlanguage of Spanish-speaking learners of Portuguese. Part I also introduces the theoretical framework of contrastive linguistics, phonology acquisition and the concept of the phonic interlanguage in learners of second languages. Part II describes, from a structuralist perspective and using traditional articulatory features, the segmental phonological systems of standard Spanish and Portuguese varieties. The description of Portuguese puts forward a single system embracing both the European and the Brazilian (Carioca) varieties. Following the phonological order established for Portuguese, the articulation of the allophones corresponding to each phoneme are established and their distribution is restricted (first objective). Part III carries out a contrastive analysis of the two phonological systems described (second objective), the phonic interlanguage of adult, Spanish-speaking learners of Portuguese is characterised on the basis of transfer phenomena (third objective), the conclusions are presented and the implications of this type of research for the teaching of Portuguese as a second language, in general, and for the language training of translators and interpreters, in particular, are discussed. Some of the future lines of research arising from the thesis are also indicated.

L’objectiu d’aquesta tesi és estudiar un tipus específic de formació de paraules complexes, és a dir, els compostos, i la seva relació amb la interfície morfologia-sintaxi, amb l’objectiu final d’entendre millor el fenomen. S’analitzen diferents aspectes de la composició. A continuació es resumeixen les preguntes principals que s’adrecen a cada capítol. En el primer capítol es presenten arguments per a la plausibilitat d’una teoria de la gramàtica en què la sintaxi de la paraula i la sintaxi de la frase (a les quals ens referim com a morfologia i sintaxi, respectivament) són dos mòduls distints dins un mòdul sintàctic més gran (cf. Jackendoff 1990, 1997, 2002, Ackema & Neeleman 2004) així com també arguments per a la formació de compostos dins la sintaxi de la paraula/la morfologia. S’explora una explicació morfològica de la composició, basada en la teoria de la competició morfosintàctica d’Ackema & Neeleman (2004), amb dades de l’anglès i de llengües romàniques (el català i l’espanyol). El resultat d’aquesta exploració es contrasta amb l’anàlisi sintàctica de compostos de Harley (2004, 2008b), d’acord amb la Morfologia Distribuïda (cf. Halle & Marantz 1993, Marantz 1997a, b, 2001, 2007, entre d’altres). Les dades que s’estudien en aquest capítol afavoreixen l’explicació morfològica de la formació de compostos i no l’explicació sintàctica. Per exemple, la primera pot explicar contrastos com *to meat-eat (carn-menjar) i to computer-generate (ordinador-generar), mentre que la segona no ho pot fer. El segon capítol comença establint l’existència de nuclis en la morfologia i demostrant el seu paper crucial en la classificació de compostos. Tot seguit, s’estudia la naturalesa dels elements que formen els compostos en anglès i en català. El segon capítol també inclou un panorama general de classificacions de compostos. La més prometedora és la de Bisetto & Scalise (2005), segons la qual hi ha tres macrotipus de compostos: els subordinatius, els atributius i els coordinats. Cada tipus està subdividit en endocèntric i exocèntric. S’afegeix un nou nivell d’anàlisi a la classificació original i l’esquema que en resulta s’aplica a un estudi detallat de compostos en anglès i en català. La classificació tripartita de Bisetto & Scalise s’adopta inicialment però canvia substancialment al llarg del capítol. Els tres macrotipus queden reduïts a un sol tipus, basat en la relació de nucli envers no-nucli, de la qual en sorgeixen les diferents interpretacions (subordinativa, atributiva). Es nega l’existència de compostos coordinats i de compostos exocèntrics. El tercer capítol primer explora el Paràmetre dels Compostos de Snyder (Snyder 1995, 1996, 2001, 2002). Després d’identificar quins predicats complexos s’han de considerar rellevants per al paràmetre, el funcionament d’aquest s’analitza en vàries llengües. Es qüestiona la validesa del Paràmetre dels Compostos. Es conclou que no es pot mantenir una aplicació estricta de composició/paràmetre de predicats complexos ni tampoc la suposada dependència dels predicats complexos en la composició de NN. La segona part del capítol considera la possibilitat d’un lligam real entre resultatives i composició. A aquesta fi, s’analitzen breument dues anàlisis sintàctiques de resultatives (Kratzer 2005 i Mateu 2000, 2010). La conclusió és que la composició i les construccions resultatives semblen tractar-se de dos fenòmens bastant diferents. En darrer lloc, s’aborda la qüestió de per què en algunes llengües, com el català, la composició de NN és productiva, tot i que en un grau inferior als compostos de NN en llengües com l’anglès. El quart capítol sintetitza les troballes principals de la tesi. / The goal of this dissertation is to study a specific type of complex word-formation, namely compounding, and its relation to the morphology-syntax interface, with the ultimate aim of gaining a better understanding of the phenomenon. Different aspects of compounding are explored in this work, of which the main questions addressed in each chapter are outlined below. The first chapter presents some evidence for the plausibility of a theory of grammar in which word syntax and phrasal syntax (which will be referred to as morphology and syntax respectively) are two distinct modules within a bigger syntactic module (cf. Jackendoff 1990, 1997, 2002, Ackema & Neeleman 2004), as well as evidence for the generation of compounds within word syntax/morphology. A morphological account of compounding, based on Ackema & Neeleman’s (2004) morphosyntactic competition theory, is explored, tested with some English and Romance (Catalan and Spanish) compounds and contrasted with Harley’s (2004, 2008b) syntactic analysis of compounds, based on Distributed Morphology (cf. Halle & Marantz 1993, Marantz 1997a, b, 2001, 2007, a.o.). The data examined in this chapter favour the morphologically-based account over the syntactically-based account of compound formation. For example, the former account can explain contrasts like *to meat-eat and to computer-generate, while the latter cannot. The second chapter starts by establishing the existence of heads in morphology and showing their crucial role in the classification of compounds. Then, the nature of the compounding elements in English and Catalan is examined, which is followed by a brief overview of some compound classifications. The most promising classification is that of Bisetto & Scalise (2005), according to which there are three overarching macro-types of compounds: subordinate, attributive, and coordinate, each being subdivided into endocentric and exocentric types. Another level of analysis is added to their original classification and the resulting scheme is applied when carrying out an exhaustive study of compounding in English and Catalan. Although initially adopted, Bisetto & Scalise‘s tripartite classification changes substantially in the course of the chapter. The three macro-types of compounds are reduced to one compounding type, based on a head vs. non-head relation, from which the different interpretations arise (subordinate, attributive). The existence of coordinate compounds and exocentric compounds is argued against. The third chapter first explores Snyder’s Compounding Parameter (Snyder 1995, 1996, 2001, 2002). After identifying which complex predicates must count as relevant to the parameter, its workings are considered in a few languages. The validity of the Compounding Parameter is questioned. It is concluded that a strict application of the compounding/complex-predicate parameter cannot be maintained nor can the alleged dependence of complex predicates on NN compounding. The second part of the chapter considers the possibility of a real connection between resultatives and compounding. To this end, two syntactic analyses of resultatives (Kratzer’s 2005 and Mateu’s 2000, 2010) are briefly reviewed. The conclusion is that compounding and resultative constructions seem to be two rather different phenomena. Finally, the question of why in some languages - like Catalan - NN compounds are productive, albeit to a lesser degree than NN compounds in a language like English, is addressed. The fourth chapter brings together the main findings of this dissertation in a compact form.

El presente trabajo pretende profundizar en la práctica y la profesión de la Interpretación en los servicios públicos (de ahora en adelante, ISP). Se trata de un estudio de caso comparativo de los servicios de ISP en el ámbito sanitario de las ciudades de Barcelona y Montreal (caracterizadas por sus elevados niveles de inmigración y su condición de bilingües). En él se realiza una observación indirecta detallada mediante entrevistas y cuestionarios aplicados a una muestra conformada por profesionales de la salud y los servicios sociales, profesionales de la ISP, gestores de los servicios de ISP y usuarios de dichos servicios. Esta investigación describe las soluciones aportadas en ambos contextos al problema que supone la existencia de barreras comunicativas en el acceso a los servicios públicos. Posteriormente, las compara en busca de similitudes y diferencias, destacando en las conclusiones aspectos susceptibles de ser modificados, en pro de una reorientación del perfil profesional que mejor se adecue a las necesidades del ámbito sanitario. / The main aim of this research is to explore the field of community interpreting as a practice and a profession. This case study compares the healthcare interpreting services provided in the cities of Barcelona and Montreal (both characterised by their high levels of immigration and bilingualism). Using an indirect method of observation (based on interviews and questionnaires), this study examines the services provided in both cities, taking into account the views of community interpreters, healthcare providers, managers of community interpreting services and their users. This research outlines the solutions adopted in both contexts to overcome the communication barriers encountered by allophone users of public healthcare services and subsequently compares the two, highlighting their similarities and differences. The conclusions of this study draw attention to several aspects of the interpreting services analised, which, should they be modified, could be beneficial. The application of these modifications could lead to a new direction for community interpreting which could better meet the needs of all parties in healthcare settings.

No description available.

No description available.