Esta tesis aborda el análisis comparativo de las manifestaciones lingüísticas de la argumentación y de la cortesía en las columnas periodísticas. El objetivo principal es observar mediante el análisis discursivo cuáles son los mecanismos lingüísticos y pragmáticos de la argumentación y de cortesía usados por los autores (un catálogo cerrado de columnistas) para presentar y defender su opinión con el fin de persuadir al lector. Para este análisis se han escogido columnas firmadas, publicadas en dos periódicos de orientación distinta: El País y ABC. Los autores de las columnas elegidas de El País son Carlos Boyero y Maruja Torres y de ABC, Antonio Burgos e Ignacio Camacho. Por tanto, la pregunta esencial de esta tesis es: ¿Las formas o estrategias de opinión, de argumentación y de cortesía dependen de la ideología de cada medio (que las condiciona), o dependen, más bien, del estilo personal de cada autor? El análisis se ha centrado en tres aspectos. Primero se han analizado los recursos y exponentes propios de la argumentación que se ponen de manifiesto en las columnas. Dado que la relación argumentativa se define a partir de las nociones de orientación argumentativa y fuerza argumentativa, por un lado se han analizado los mecanismos que marcan la orientación argumentativa, la coorientación y la antiorientación, y, por otro, los mecanismos que marcan la fuerza argumentativa, que abarcan los conceptos de intensificación y atenuación argumentativa. En segundo lugar, se han analizado los recursos lingüísticos relacionados con el carácter dialógico de la argumentación: los mecanismos relacionados con la figura del emisor y la del receptor. Por un lado, se ha analizado cómo se manifiesta la visión personal de la figura del emisor, los columnistas en nuestro caso, las manifestaciones de polifonía en su discurso y el uso de las estructuras impersonales, que sirven para la desautorización y despersonalización del discurso. Por otro lado, nos ocuparemos de la figura del receptor y los mecanismos que utilizan los columnistas para hacer referencia a él en sus columnas. Y, por último, hemos intentado ver cómo se manifiesta en las diferentes fuentes la relación entre la argumentación y la cortesía y estudiar las manifestaciones de cortesía verbal al expresar diferentes puntos de vista y diferentes actitudes con referencia a lo manifestado. El análisis llevado a cabo intenta contribuir a los estudios comparativos de Análisis de Discurso en general y, en particular, acercarse a los estudios de la Literacidad Crítica con el fin de desarrollar la Competencia Receptiva Crítica en la enseñanza de E/LE de acuerdo con la propuesta de MCERL (2001) que plantea la interpretación crítica de textos en los niveles B2/C de dominio de una lengua. / This thesis focuses on a comparative analysis of linguistic manifestations of argumentation and politeness in expressing different points of view in newspaper columns. Therefore, the aim of this thesis is to reveal argumentative and politeness structures and strategies used by certain columnists in their discourse to present their opinions, defend their statements and, ultimately, persuade the reader. For proving this proposal, columns published in two Spanish newspapers with different political orientation: progressive, El País (Carlos Boyero and Maruja Torres), and conservative, ABC (Antonio Burgos and Ignacio Camacho) were analyzed. Therefore, the essential question is whether the argumentation and politeness strategies and structures used by columnists depend on the ideology of each publication (which conditions them), or rather on the personal style of each author. The analysis focused on three aspects. The first aspect regarding argumentation focuses, on the one hand, on the notion of arguments' orientation, whether they are cooriented and lead to the expected conclusions or antioriented and lead to opposite conclusions; and, on the other hand, on the strength of the arguments, focusing primarily on two particular mechanisms: intensification and attenuation. The second aspect has to do with the intention of the speaker to influence the reader and the dialogical character of argumentation. Therefore, as for the columnist, the focus is on the expressions of the personal view, polyphony (the use of different voices), and the use of impersonal structures for depersonalization of the discourse. And as for the reader, the use of pronominal forms as a way of addressing the reader (T – V distinction) and other types of reference to the reader that make columns more dialogical and interactive. Finally, the third aspect focuses on manifestations of linguistic politeness in expressing different points of view and attitudes and the relation between argumentation and politeness since previous studies have shown that, on the one hand, argumentation is a way of being polite because it justifies communicative goals and is a way of collaborating with the speaker, and, on the other hand, politeness can be considered as a tool for argumentation. The analysis carried out aims to make contribution to Discourse Analysis studies in general and, in particular, to approach Critical Literacy studies in order to enhance critical literacy competence in teaching Spanish as a FL to advanced level students according to the CEFR (2001) which suggests the critical interpretation of texts in levels B2/C.

Als Països Catalans, durant la segona meitat del segle XX, tingué lloc el moviment anomenat com La Nova Cançó, que segons el meu parer, podem considerar que s’originà i mantingué vigència entre els anys 1961 i 1986. Nascut en plena etapa de dictadura a l’estat espanyol, durant la qual la llengua catalana era prohibida en quasi tots els àmbits i marginada en l’esfera pública, aquest moviment tenia per objectiu normalitzar la llengua nacional, el català, en l’àmbit de la cançó, i crear una cançó nacional a l’estil d’altres com ara la cançó italiana o la chanson francesa. Al llarg d’aquest moviment, que malgrat tot aconseguí reeixir i consolidar-se, aparegué una gernació de cantants de tot l’àmbit del territori català i una extensa producció de cançons de diversos gèneres, dintre de la qual es pot distingir una tipologia de cançons de caire reivindicatiu, de les quals, fent-ne una abstracció, en aquest treball anomenem Nova Cançó Combativa. N’hem seleccionat un corpus de 150 cançons d’un total de 27 autors i grups. El treball, que és eminentment lingüístic, tracta de l’anàlisi dels textos de les cançons des del punt de vista retòric i lingüístic, i els situa en el context històric, polític i sociològic en què van aparèixer, la qual cosa requereix una anàlisi detallada i rigorosa dels fets socials i polítics ocorreguts durant aquest període, per tal de contextualitzar les cançons i comprendre els textos. En aquests context, els autors enfoquen la problemàtica de la societat catalana des del punt de vista de dues menes d’opressió. Per un cantó, l’opressió nacional que pesa sobre el conjunt de la nació catalana d’ençà de la Guerra de Successió, partint de la batalla d’Almansa, el 1707. Cal aclarir que, per al conjunt de cantants de la Nova Cançó Combativa, la dictadura franquista no era sinó l’episodi en què llavors es manifestava aquesta opressió de caire colonial que arrencava de dos segles enrere, per molt que la major part d’analistes contemporanis hagin volgut veure en l’aspecte combatiu de la Nova Cançó una mera manifestació de resistència a la dictadura. Per altre cantó, els mateixos autors que incideixen en el tema nacional ho fan també sobre l’opressió de classe. Són temps de reivindicacions laborals i de forta repressió contra lluites obreres, amb el resultat de morts de manifestants i d’obrers en vaga a mans de la policia. Pel que fa al factor lingüístic, que és el tema central de la tesi, cal dir que, de resultes de l’anàlisi retòrica i lingüística, es dedueix l’existència d’uns esquemes retòrics recurrents a manera de fils argumentals i temàtics que guarden una estructura similar i que són perfectament classificables, i que anomenem fils conductors tematicoargumentals. L’objecte principal de la tesi consisteix, doncs, a demostrar-ne l’existència i a descriure aquests fils conductors tematicoargumentals, estructures espontànies i peculiars que resulten coincidents en autors diversos dins una mena de discurs propi d’aquest vessant combatiu del moviment de la Nova Cançó. Per completar el marc contextual necessari per comprendre el perquè d’aquests esquemes retòrics peculiars, analitzem també els trets ideològics i psicosocials que feien connectar la societat catalana amb el missatge d’aquestes cançons. / In the Catalan countries during the second half of the 19th Century, a movement named La Nova Cançó took place which, in my opinion, originated and kept going between 1961 and 1986. Born in full Spanish dictatorship when the use of the Catalan language was forbidden in nearly all contexts and marginated in the public sphere, the aim of this movement was to normalize the Catalan language in the area of song creation, and to create a national song in the style of the Italian song or the French chanson. During this movement, which managed to succeed and take roots in spite of the difficulties, a large number of singers appeared all around the Catalan territory as well as an extensive production of songs of a wide range of genres. Among this production there is a group of protest and vindicatory songs, which in this work is named as Nova Cançó Combativa (Combative New Song). For this thesis a corpus of 150 songs have been selected from 27 authors and groups. This work, eminently linguistic, deals on the text analysis of the songs from a rethoric and linguistic point of view, and places them in their historical, political and sociological context. This requires a detailed and rigorous analysis of social and political issues arised during that period, in order to put songs in context and undertand their texts. In this context, the authors focalized problems in the Catalan society considering two kinds of oppression. On one hand, national oppression weighting on the whole of the Catalan nation since the Guerra de Successió (War of the Spanish Succession), starting from the Almansa Battle in 1707. It’s necessary to clarify that for singers of the Nova Cançó Combativa, the Francoist dictatorship was a period when this oppression of a colonial nature was evident but had in fact originated two centuries before, no matter that most contemporary analysts have chosen to see in the combative character of the Nova Cançó a mere expression of resistence to the dictatorship. On the other hand, the same authors that make emphasis on national issues also do it on class oppression. Those times witnessed constant working demands and a strong reppression against workers’ struggles, resulting in demonstrators and striking workers dying at hands of the police. Regarding the linguistic factor, which is the central topic of the thesis, it is necessary to point that as a result of rethorical and linguistic analysis, some rethoric and recurring schemes are identified that act as plot and thematic threads with a similar structure and are perfectly classifiable. They are named here fils conductors tematicoargumental (conducting thematic threads). The principal aim of this thesis is to prove the existence and describe these fils conductors tematicoargumental, that are spontaneous and peculiar structures common in different authors within a discourse that is characteristic of this combative side of the Nova Cançó movement. In order to complete the contextual frame needed to understant the reason of these peculiar rethorical schemes, the ideological and psychosocial features that connected Catalan society with these songs message are analysed.

En aquesta tesi, examino les propietats del perfet en diferents llengües. En particular, presento un estudi comparatiu del català, l’anglès i el gĩkũyũ, una llengua bantu que té un sistema de distinció gramatical de la distància temporal. Començo la investigació explorant una de les diferències més singulars entre els usos del perfet en català i en anglès, concretament la lectura hodiernal del perfet que té el català, però no l’anglès. Afirmo que la propietat principal del perfet en català no és que tingui una lectura extra que és absent en anglès, sinó que la lectura hodiernal és un subtipus de l’existencial, que, a més, admet la modificació temporal de l’esdeveniment mitjançant sintagmes adverbials puntuals. Suggereixo que el significat progressiu del temps de present, és a dir, la possibilitat de localitzar un esdeveniment en el moment de la parla, està connectat amb la compatibilitat del perfet amb complements temporals puntuals. El temps de present en català es pot utilitzar per indicar un esdeveniment en curs, però, en anglès, el present té una interpretació habitual a gairebé tots els tipus d’eventualitats, a excepció dels estats. També examino un tipus de lectura hodiernal que mostra el gĩkũyũ, una llengua que no està tipològicament relacionada amb el català ni l’anglès. El gĩkũyũ té un prefix específic, i.e., un morfema de distància temporal hodiernal, que localitza l’esdeveniment en el dia que envolta el moment de la parla. Dins d’aquest interval temporal, la localització de l’esdeveniment es pot fixar en la línia temporal. Una altra diferència important entre el català i l’anglès té a veure amb la lectura universal, que és la lectura prototípica del perfet en anglès. El català, tanmateix, mostra altres maneres, a banda del perfet, d’obtenir una lectura universal, com el temps de present o construccions temporals perifràstiques (p.ex., portar + X temps + gerundi). Afirmo que el significat universal no es codifica en la semàntica del perfet per se, sinó que és una lectura que sempre es garanteix amb el suport adverbial. Per derivar una lectura hodiernal i universal, segueixo la proposta semàntica de l’interval temporal del perfet de Pancheva i von Stechow (2004) i distingeixo aquest interval i l’interval del temps de referència. La relació temporal entre l’interval temporal del perfet i el temps de referència en anglès és la de coextensió, mentre que, en català, la relació pot ser d’identitat o d’intersecció. Aquesta última relació temporal s’explicita a través de la modificació temporal. Un tipus de complement adverbial temporal que estudio en profunditat és el sintagma adverbial since. Comparo les propietats gramaticals del complement introduït per since en anglès, el qual ha estat analitzat com un complement adverbial de perfet (Iatridou et al. 2001), amb el complement temporal encapçalat per des de en català. Argüeixo en contra de la idea que el perfet o les preposicions com since són ambigües entre una interpretació universal i existencial. Demostro que una anàlisi basada en les propietats gramaticals de l’estructura interna de la trajectòria temporal denotada per des de i since pot contribuir a una derivació més fina de les lectures universals i existencials de les oracions de perfet modificades per aquest tipus de complements en totes dues llengües. / In this thesis, I examine the properties of the Present Perfect (henceforth PrP) across different languages. In particular, I present a comparative study of Catalan, English and Gĩkũyũ, a Bantu language that has ‘graded tenses’. The main question explored in this thesis is how we can account in a uniform way for the cross-linguistic pattern found in Catalan and English. In chapter 1, I begin my investigation by reviewing the main readings and theories of perfect. In chapter 2, I examine one of the most striking differences between the uses of the PrP in Catalan and English namely, a hodiernal reading of the PrP present in Catalan but not in English. I claim that the main property of the PrP in Catalan is not that is has an extra reading that English does not possess, but rather that hodiernal is a subtype of the existential PrP that allows, in addition, for a temporal modification of the event by punctual time adverbials. I suggest that a progressive meaning of the present tense, i.e., the possibility of locating an event at the utterance time, is connected to the compatibility of the PrP to appear with punctual time adverbials. In particular, the Catalan present can be used to report an ongoing event but the English present has a habitual interpretation for almost all types of eventualities, apart for states. In chapter 3, I also examine a type of hodiernal reading found in Gĩkũyũ, a language typologically not related to either Catalan or English. Gĩkũyũ has a specific prefix, i.e., a hodiernal temporal remoteness morpheme, which places the eventuality on the day surrounding the utterance time. Within this temporal interval, the eventuality can be fixed on the timeline. In chapter 4, I show that another major difference between Catalan and English has to do with the universal reading, which is a prototypical reading of the PrP in English. Catalan, however, has other means apart from the PrP to yield a universal meaning, such as, for instance, the present tense or periphrastic temporal constructions (i.e., portar ‘carry’ X time + gerund). I claim that the universal meaning is not encoded in the semantics of the perfect per se, but is a reading that is always ensured by adverbial support. To derive a hodiernal and a universal reading, I follow Pancheva & von Stechow’s (2004) weak semantics of the Perfect Time Span (PTS) and distinguish between the PTS and the reference time intervals. The temporal relation between the PTS and the reference time in English is that of coextension, whereas in Catalan can be that of identity or intersection. This latter temporal relation is made explicit via temporal modification. In chapter 5, one type of temporal adverbial that I study in depth is since adverbials. I compare the grammatical properties of English since-adverbials, which have been analysed as perfect-level adverbials (Dowty 1979; Vlach 1993; Iatridou et al. 2001), with Catalan des de-adverbials. I argue against the claim that either the perfect tense or prepositions like since are ambiguous between a universal and an existential interpretation. I show that an analysis based on the grammatical properties of the internal structure of the temporal path denoted by des de or since can contribute to a more fine-grained derivation of universal and existential interpretations of PrP sentences modified by since-type of intervals in both languages.

La interpretació del llenguatge cinematogràfic és de fa molt temps al centre de les investigacions centrades en l’audescripció. Mentre que molts investigadors han estudiat com els moviments de càmera, les tècniques d’edició i la composició del pla s’expressen als guions d’audiodescripció, la llum i el contrast, codis fonamentals del llenguatge fílmic, no han despertat fins ara massa interès acadèmic. Aquesta tesi té com a objectiu respondre a aquest buit parant esment a les estratègies emprades pels audiodescriptors quan s’enfronten amb configuracions d’il·luminació rellevants. A tal fi, al llarg del projecte de doctorat s´ha realitzat un estudi de cas múltiple de 13 pel·lícules amb audiodescripció. El corpus ha estat analitzat tenint en compte quatre categories generals de funcions de la il·luminació: puntuació argumental, percepció de l’escenari, percepció dels personatges i orientació de la mirada, totes elles prèviament identificades després d’un ampli escrutini de la literatura dels Estudis Fílmics. A la fase preliminar de la investigació, els fragments d’audescripció amb aspectes rellevants de configuració de la il·luminació pertanyen a un corpus de sis pel·lícules policíaques. En aquesta etapa de la recerca van sorgir dues macroestratègies per audiodescriure la llum: audiodescripció pròpiament descriptiva o audiodescripció centrada en l’efecte. A la segona fase, les quatre mateixes funcions de llum s´estudien en 7 films del director Tim Burton. També s’hi efectua una anàlisi més al detall, basada en la continuïtat descriptiva-narrativa de Kruger (2010). Com a resultat de la recerca realitzada emergeix la contribució final del present treball: una visió general de les estratègies d’audiodescripció existents aplicables a patrons rellevants de llum i contrast. La conclusió bàsica a la que s’arriba en acabar aquesta tesi és que no hi ha una estratègia específica per l’audiodescripció de la llum. Algunes pautes d’il·luminació es s’expressen de manera explícita, altres donen lloc a una explicació narrativa, i n’hi ha que poden ésser descrites mesclant descripció amb elements narratius. La decisió depèn de diferents factors com, entre d’altres, del coneixement de l’audiodescriptor de l’ofici fílmic i dels seus modes d’aplicació i de les limitacions de temps en cada escena. Aquest acostament hauria de permetre assolir una visió de l’estat actual de l’expressió de la il·luminació en audiodescripció. Degut a la immensitat del subjecte, aquesta tesi no pretén ser un estudi complert, sinó que espera ésser considerada un primer pas envers d’una millor comprensió del significat de la llum per al cinema i, conseqüentment, per a l’audiodescripció. / The aspects of film language rendition have long been at the core of international audio description research. While many scholars have looked into ways in which camera movements, editing techniques and elements of mise-en-shot are accounted for in AD scripts, light and contrast, some of the most fundamental codes of film language, have so far not garnered any significant academic interest. The aim of the present thesis is to address this gap by investigating the strategies the describers apply when dealing with relevant lighting set-ups. To that end, in the course of the PhD project a multiple case-study of 13 films audio described in English was carried out. The analysis of the corpus material was conducted against the backdrop of four general categories of lighting functions: plot punctuation, setting perception, character perception, and eye guidance. All of them had previously been identified on the basis of an extensive literature review in the field of Film Studies. In the preliminary phase of research, the audio description fragments corresponding to the relevant lighting set-ups were retrieved from a corpus of six crime films. In that stage of investigation, two macro-strategies for audio describing light surfaced: property- and effect-oriented AD. In the second phase of the project, the same four functions of light were investigated, but in a corpus of seven Tim Burton films. Also, a finer-granular analysis drawing on Kruger’s descriptive-narrative continuum (2010) was carried out. As a result of the conducted studies, the final contribution of present dissertation emerged: an overview of the existing audio description strategies applicable to cinematographically relevant light and contrast patterns. The basic conclusion reached upon completing this thesis is that there is no one strategy for the audio description of light. Some patterns of lighting may call for a more explicit rendering, some lend themselves better to a narrative account, and others can be described by mixing description with elements of narration. The decision will depend on the describer’s knowledgeability about the filmic craft and its modes of application, as well as on time constraints and scene context, to name only but a few considerations. It is believed that this approach allows to achieve a photograph of the current state of affairs regarding the AD of lighting. While due to the vastness of the subject matter this project makes no claim to completeness, it can be considered a first step towards better understanding the meaning of light for cinema and, subsequently, for audio description.

La present tesi doctoral investiga instrumentalment la qualitat de les vocals del català de l’Alguer i de quatre varietats sardes a fi d’assolir tres objectius. El primer objectiu consisteix a avaluar el possible rol del sard en la modificació de la qualitat de les vocals alguereses. Per aconseguir aquest objectiu, portàrem a terme una anàlisi formàntica de les set vocals tòniques de l’alguerès /i, e, ɛ, a, ɔ, o, u/ a partir de 525 realitzacions (7 vocals x 3 contextos consonàntics x 5 repeticions x 5 parlants natius), i comparàrem els valors formàntics obtinguts amb els de 2105 realitzacions vocàliques del sard (7 vocals x 3 contextos consonàntics x 5 repeticions x 5 parlants natius + 5 realitzacions extra). Com a referència per al català, s’han inclòs en el present treball les dades formàntiques de les vocals tòniques corresponents a quatre varietats dialectals d'aquella llengua incloses a Recasens & Espinosa (2006). Els resultats de l’anàlisi han mostrat que la qualitat vocàlica de les vocals de l’alguerès és més semblant a la de les vocals sardes que no pas a la de les vocals de les altres varietats del català. Pel que fa a les diferències entre varietats individuals i tal com era d’esperar, les vocals acústicament més similars a les de l’alguerès han resultat ésser les del logudorès septentrional. Aquestes primeres conclusions han estat confirmades amb anàlisis estadístiques (ANOVA) de les dades formàntiques. D'acord amb els resultats obtinguts i atès que l’alguerès presenta els mateixos fonemes vocàlics que les altres varietats catalanes, el seu sistema vocàlic ha estat caracteritzat com a fonològicament català i fonèticament sard. El segon objectiu del present treball és avaluar dues previsions de l’Adaptive Dispersion Theory (ADT) amb dades instrumentals de l’alguerès, del sard i d’altres varietats catalanes. En concret, la primera previsió suggereix que els sistems vocàlics amb més fonemes presenten espais vocàlics més extensos, i la segona que les vocals pertanyents a sistemes més densos varien menys respecte a les vocals de sistemes amb menys fonemes vocàlics. Aquestes previsions han estat avaluades utilitzant la mateixa base de dades recollida per a l'estudi del primer objectiu de la tesi. La primera previsió ha estat examinada calculant l’àrea de les vocals /i, u, a/ en cada varietat, i la segona calculant les desviacions estàndard dels valors formàntics contextuals per a cada varietat i també a través de dialectes. En termes generals, els resultats contradiuen les dues previsions de l’ADT per tal com, respecte als sistemes vocàlics amb menys fonemes, els sistemes amb més fonemes no presenten sistemàticament espais vocàlics més extensos ni vocals amb menys variació contextual. El tercer objectiu de la tesi és recollir informació sobre la reducció acústica de les vocals mitjanes sardes àtones, i ha estat investigat amb un grup ulterior de 1215 vocals àtones pertanyents a quatre varietats sardes (12 vocals x 5 repeticions x 5 informants x 4 varietats). Algunes dades interessants sobre aquest tema han aparegut publicades a Contini (1987:449), i indiquen que en tres varietats sardes les vocals àtones mitjanes obertes no presenten, per regla general, signes visibles de tancament respecte a les vocals tòniques corresponents. Aquests resultats contrasten amb dos models utilitzats normalment per a descriure la reducció acústica de vocals, a saber, l’undershootbased model, que prediu una elevació general de l’espai vocàlic per a les vocals reduïdes, i el centralisation-based model, segons el qual les vocals reduïdes tendeixen a acostar-se a la regió de la vocal central o schwa. En consonància amb els resultats de Contini, el nostre estudi ha confirmat que les vocals mitjanes obertes del sard en posició àtona no presenten tancament aparent. Així doncs, sembla clar que per tal de portar a terme una avaluació del grau de reducció acústica de les vocals mitjanes sardes caldria prendre en consideració també variables de tipus sistèmic (languagedependent). / The present dissertation sets out to instrumentally investigate the quality of the vowels of Algherese Catalan and of four Sardinian varieties in order to pursue three different aims. The first aim concerns the evaluation of the possible role played by Sardinian in modifying the quality of Algherese Catalan vowels. To fulfil this goal, a formant analysis of the seven Algherese vowels /i, e, ɛ, a, ɔ, o, u/ in stressed position has been carried out for 525 realisations (7 vowels x 3 consonantal contexts x 5 repetitions x 5 native speakers), and the corresponding formant frequency values have been compared to those obtained for 2,105 Sardinian realisations (7 vowels x 3 consonantal contexts x 5 repetitions x 5 native speakers x 4 varieties + 5 extra tokens). As a framework of reference for Catalan, the formant data reported in Recasens & Espinosa (2006) for the stressed vowels of four Catalan varieties have also been included in the present work. The analysis results show that the acoustic quality of Algherese vowels is more similar to that of the Sardinian vowels than to that of the vowels of other Catalan varieties. In terms of individual dialects, as expected, the vowels most resembling those of Algherese were found to belong to the Northern Logudorese variety. These tentative conclusions were also strongly supported by statistical analyses (ANOVA) of the formant frequency data. According to this scenario and given the fact that Algherese still possesses the same seven vowel phonemes as Catalan, its vowel system was defined as phonologically Catalan and phonetically Sardinian. The second aim of the present work is to evaluate two predictions of the Adaptive Dispersion Theory (ADT) against instrumental data from Algherese, Sardinian and other Catalan varieties. Specifically, the first prediction suggests that larger vowel inventories should cause the vowel space to expand, while the second suggests that vowels in more crowded inventories should vary less than vowels in less crowded ones. These predictions were evaluated with the same formant frequency database which was used in order to fulfil the first aim of this dissertation. The first prediction was tested by calculating the point-vowel area for each dialectal variety, and the second by calculating the standard deviations of the contextual formant frequency values for each vowel in each dialect and across dialects. In general terms, the results challenged the validity of the two ADT predictions, since, in comparison to less crowded inventories, those which were more crowded did not always exhibit larger vowel spaces and less context-dependent variability. The third aim of this dissertation is to gather information on the acoustic reduction of Sardinian unstressed mid vowels, and was investigated by analysing a further set of 1,215 unstressed vowels of four Sardinian varieties (12 vowels x 5 repetitions x 5 informants x 4 varieties). In this respect, some very interesting data published by Contini (1987:449) indicate that in three Sardinian varieties unstressed /ɛ, ɔ/ do not present, on average, visible signs of rising with respect to their stressed counterparts. This finding is in contrast with two models normally used to describe acoustic vowel reduction, i.e. the undershoot-based model, which predicts an overall elevation of the vowel floor for reduced vowels, and the centralisation-based model, according to which similar contextual and prosodic conditions are expected to trigger a shift of the target vowels towards a central or ‘schwa’ region. Our results confirmed Contini’s finding in that the Sardinian unstressed open-mid vowels analysed in this study lacked visible rising. These data led us to conclude that, when evaluating acoustic vowel reduction for Sardinian mid vowels, language-dependent or systemic variables should also be taken into account.

Esta tesis se centra en el estudio de la evolución de los derivados de origen numeral desde el latín hasta la actualidad. Nuestro objetivo principal es doble: por un lado, pretendemos descubrir si este conjunto de elementos léxicos presenta unas características comunes y, por otro, por lo que se refiere a la perspectiva histórica, saber en qué medida el castellano es deudor del latín y en qué medida se muestra innovador. El marco teórico que se utiliza es el de Bybee (1985) y (1988).En la primera parte, el capítulo 1 contiene una síntesis de los modelos de análisis morfológico de los últimos cincuenta años junto con una exposición detallada del desarrollo que han seguido los trabajos de morfología histórica en el ámbito de la derivación, desde principios de este siglo hasta nuestros días. En el capítulo 2 se lleva a cabo una descripción pormenorizada del sistema de numerales del latín, a la que sigue una explicación concisa del sistema de numerales en las lenguas romances. En los capítulos 3 y 4, atendiendo a la secuencia de final de palabra, se analizan los tipos de derivados de origen numeral más frecuentes en español: las formaciones a partir de los sufijos -ill-, -on-, -ari- y -er-. Debido a la particularidad que supone abordar el estudio de un conjunto de derivados con sufijo apreciativo con carácter lexicalizador, el capítulo 3 se inicia con un estado de la cuestión sobre cómo se ha tratado este tema en los estudios existentes y una valoración de la productividad de este tipo de formaciones en el español actual. Los capítulos que conforman la segunda parte presentan un análisis integral es decir, desde un punto de vista etimológico, morfológico, semántico y documental de las familias léxicas en relación a los conceptos de dos, tres, cuatro, cinco y seis. A causa de los resultados obtenidos en trabajos anteriores sobre numerales, en donde se confirma que uno presenta siempre comportamientos particulares frente a los demás cardinales, tanto por lo que respecta a la morfosintaxis como a la semántica, en esta investigación hemos obviado el estudio del conjunto de formaciones del español en torno al concepto de uno cf. Pujol Payet (1996) .

La presente tesis doctoral es un análisis diacrónico de la formación de palabras compuestas en español a partir de las teorías de la gramaticalización y la lexicalización. De este modo, el primer capítulo de la tesis está dedicado a la descripción exhaustiva de este marco teórico y al análisis de sus características, partiendo de la abundante bibliografía existente. Del mismo modo, se estudian las implicaciones semánticas de la gramaticalización y la lexicalización, y por ello se efectúa una profundización en la metáfora y en la metonimia a partir de los postulados de la lingüística cognitiva. Esto ha hecho posible señalar diferentes tipos de metáforas y de metonimias que serán de especial relevancia en el análisis de los compuestos. Para llevar a cabo el estudio de la composición, esta tesis parte de un corpus de 16211 compuestos extraídos del DRAE (2001) que aparece recogido como un Diccionario de compuestos del español que se adjunta como anexo. Una vez compilado y analizado el corpus, se ha dedicado un capítulo para cada tipo compositivo. Así, el capítulo II está destinado al análisis y caracterización de la composición sintagmática. En primer lugar, se ofrece una descripción marcadamente sincrónica pues se señalan una serie de criterios que permiten delimitar la composición sintagmática de otros fenómenos afines formalmente (como, por ejemplo, locuciones, colocaciones y sintagmas nominales libres) y se destacan todas las estructuras que presenta la composición sintagmática y su productividad, así como los campos semánticos más prolíficos. Por otro lado, se analizan los compuestos sintagmáticos desde el punto de vista diacrónico teniendo en cuenta, básicamente, los procesos de lexicalización. Así, se tratan los diferentes tipos de lexicalización y la incidencia de la metáfora y la metonimia en los ámbitos semánticos más frecuentes, como las plantas, los animales o la designación de personas (oficios y apelativos despectivos o humorísticos), pero también en los alimentos, los líquidos, las enfermedades, las prendas de vestir, los juegos, las monedas y los fenómenos meteorológicos. Del mismo modo, por su incidencia en este tipo compositivo también se estudia la presencia de los lenguajes de especialidad y la actuación de las partes del cuerpo como patrón de creación de compuestos. El tercer capítulo de esta tesis ha estado dedicado al estudio de la composición culta. Después de mostrar las características que muestran que este tipo de formaciones pertenece al ámbito de la composición y de efectuar su análisis formal y semántico, se detallan cómo los elementos que intervienen en la composición culta se pueden caracterizar en función del grado de gramaticalización que presentan y cómo también pueden llegar a sufrir procesos de lexicalización, lo que demuestra que ambos procesos pueden interactuar. En el cuarto capítulo de esta investigación, se trata la composición léxica. En este capítulo, ha sido necesario definir un nuevo concepto de palabra compuesta que no sólo tenga en cuenta la independencia de los elementos que entran en la formación, sino otra clase de particularidades semánticas y formales. Esto nos ha permitido situar fuera de la composición aquellas formaciones en las que interviene una preposición. El análisis sincrónico de las características formales y semánticas, da paso al tratamiento diacrónico de la incidencia de los procesos de gramaticalización y lexicalización en este tipo de composición. Este trabajo demuestra que la diacronía juega un papel importantísimo en el estudio de la formación de palabras y, en concreto, de la composición; y que las teorías de la gramaticalización y la lexicalización son el mejor marco teórico para alcanzar dicho objetivo. En este sentido, contribuye a llenar en parte el vacío bibliográfico existente en el tratamiento histórico de la composición. / The present doctoral dissertation is a diachronic analysis of compound word formation in Spanish based on theories of grammaticalization and lexicalization. Chapter one of this thesis provides an exhaustive account of the theoretical framework and its main features. This chapter includes a discussion of the semantic implications of grammaticalization and lexicalization where detailed attention is dedicated to cognitive notions of metaphor and metonymy. It is from this perspective that different types of metaphors and metonyms that play a role in the analysis of compounds are identified. The study is carried out with a corpus of 16211 compounds selected from the DRAE (2001) and which also appear in the Diccionario de Compuestos del Español (Dictionary of Spanish Compounds) that is included in the annex. A chapter is dedicated to syntagmatic, learned, and lexical word composition processes. Chapter two takes up the characterization and analysis of syntagmatic composition. A synchronic description along with the main criteria for distinguishing syntagmatic composition from similar phenomena (like locutions, collocations, SSNN autonomous) are provided. All the structures that make up syntagmatic composition and their degree of productivity as well as the most common semantic fields are also discussed. Syntagmatic composition is analyzed from a diachronic perspective taking into account processes of lexicalization. The chapter covers the various types of lexicalization and the incidence of metaphors and metonymy in certain semantic fields such as plants, animals, the designation of people (trades, humorous and derogatory names), food, liquids, illnesses, clothes, games, and money and weather phenomena. It also includes specialized languages and action involving parts of the body are also studied, as they are a significant pattern for the creation of compounds. Chapter three of this dissertation deals with learned word composition. It includes evidence that shows that these items have undergone a process of composition. After undertaking a formal and semantic analysis, a list of elements that intervene in learned word composition is provided according to their degree grammaticalization and lexicalization thus showing that both processes are relevant. Chapter four of this study analyzes lexical composition. In this chapter, semantic and formal properties along with a new concept of word compounding that takes into account the independence of the words that contribute to word formation is presented. This analysis also accounts for why compounds involving a preposition have been excluded from the list of items studied. The synchronic analysis of formal and semantic features is followed by a diachronic analysis of the incidence of processes of grammaticalization and lexicalization on this type of compounds. This dissertation demonstrates that diachrony plays a crucial role in the study of word formation and more specifically in the understanding of compounds. Theories of grammaticalization and lexicalization have been the best theoretical frame to achieve this goal and to fill in a gap that has existed up till now on the historical treatment of compound word formation.

Un aspecto fundamental en la percepción del habla es cómo se transforma la señal acústica en unidades significativas y se reconocen palabras. El habla coloquial se ve frecuentemente afectada por procesos de reducción fonética que son comunes y productivos, p.e., asimilación, lenición, elisión, etc. Los oyentes (nativos), sin embargo, pueden reconocer fácilmente las consecuencias acústicas de estos procesos y entender el mensaje del hablante. Este estudio examina el procesamiento del habla informal por parte de nativos y no nativos. Estudios sobre el Modelo de Asimilación Perceptivo ('Perceptual Assimilation Model,' p.e., Best, 1995) muestran que los hablantes tienden a asimilar los sonidos de una lengua extranjera (L2) a la categoría más próxima en su lengua materna (L1) y que la percepción de los sonidos de la L2 se puede predecir en base a cómo se asimilan a los sonidos de la L1. Este estudio elabora las predicciones de PAM y las extiende al procesamiento del habla coloquial en inglés y catalán por parte de hablantes nativos y no-nativos. En particular, examina si los hablantes no nativos tienen más facilidad para interpretar los procesos de reducción en la L2 que también se dan en su lengua (L1) en contextos parecidos (mismo proceso, mismo contexto), que procesos que se dan en contextos distintos (mismo proceso, contexto distinto) o procesos de la L2 que no ocurren en la L1 (proceso distinto). Con este objetivo, una frase en inglés, Is your friend the one that can't go to bed by ten, y una frase en catalán, Em sap greu que cap del dos xicots no em pugui donar un cop de mà, que presentaban diversos casos de asimilación, lenición y elisión, fueron segmentadas en fragmentos de 80 ms como en Shockey (1997, 1998, 2003). Los fragmentos se presentaron a 24 hablantes nativos (12 ingleses y 12 catalanes), y 24 no nativos (12 catalanes y 12 ingleses) con un nivel avanzado de la L2. Las respuestas se analizaron en función del reconocimiento de palabras y de las "confusiones." Los resultados muestran que los hablantes no nativos presentan porcentajes de reconocimiento de palabras más bajos y el reconocimiento ocurre más tarde en general, además de más procesamiento de abajo hacia arriba ('bottom-up' o procesamiento fonético), tanto para los datos del inglés como del catalán. Los resultados también muestran que los no nativos son mejores a la hora de reconocer palabras reducidas por procesos existentes en la L1 en el mismo contexto, que por procesos que se dan en un contexto distinto o por procesos que no se dan en la L1. También se han identificado otros factores importantes en el reconocimiento del habla reducida, en particular factores relacionados con la frecuencia. Por último, se considera cómo los resultados contribuyen a la modelización del procesamiento del habla. / A fundamental problem concerning speech perception is how listeners transform the acoustic signal into meaningful units and recognize words. Normal speech is often (heavily) affected by common, productive reduction processes, e.g., assimilation, weakening, deletion, etc. Despite this, (native) listeners are easily able to undo the acoustic consequences of these processes and understand the speaker's intended message. This study examines native and non-native processing of casual speech. Research related to the Perceptual Assimilation Model (PAM, e.g., Best, 1995) evidences that listeners tend to assimilate foreign sounds to the closest L1 category and that perception of L2 sounds may be predicted on the basis of how they assimilate to L1 sounds. This study extends the predictions of PAM to the processing of English and Catalan casual speech in native and non-native speakers. Specifically, it examines whether non-natives are better at interpreting the results of common L2 reduction processes that occur in contexts similar to the L1 (same process, same context) than L2 processes which occur in different contexts (same process, different context) or L2 processes which do not occur in the L1 (different process). A highly reduced English sentence, Is your friend the one that can't go to bed by ten, and Catalan sentence, Em sap greu que cap dels dos xicots no em pugui donar un cop de mà, affected by assimilation, weakening, and deletion, were gated in 80 ms steps as in Shockey (1997, 1998, 2003). Gates were presented to 24 natives (12 English and 12 Catalan) and 24 non-natives (12 Catalan and 12 English) with an advanced command of the language. Responses were examined in terms of successful recognition and "confusions." Results show that non-native speakers exhibit generally lower and later lexical recognition, in addition to greater bottom-up (phonetic processing) than native speakers, both for the English and Catalan data. Moreover, the data bear out that non-natives are generally better at recognizing words affected by reduction processes existing in the L1 in the same context, than those occurring in a different context or not occurring in the L1. Other factors, particularly frequency, were identified as also important. Finally, the results are considered in terms of relevant issues in speech processing modeling.

Es innegable que la preocupación por la evolución de las lenguas ha sido un asunto recurrente en la disciplina lingüística. Sin embargo, no son tan comunes los estudios que separando al individuo de la comunidad lingüística en que se integra haya abordado el cambio y la variación lingüística. La presente tesis, Del idiolecto a la gramática sociohistórica: un modelo de cambio lingüístico. El caso de algunos cuantificadores del español, precisamente, se gesta con el objetivo principal de comprender cómo cambian las lenguas y qué papel juega en ese proceso el hablante, por un lado, y todos aquellos aspectos que rodea al hablante, por el otro. El otro objetivo es ofrecer un nuevo método de trabajo que permita a los investigadores recopilar, describir y analizar los datos de un modo distintos con el fin de ofrecer hipótesis no solo verificables, sino también falseables. El eje central sobre el que vamos a articular nuestra propuesta va a ser el proceso de adquisición de una lengua y vamos a ilustrar esa nueva propuesta con el caso de algunos cuantificadores del español. Una de las cuestiones más originales que se derivan de esta propuesta teórica es el nuevo concepto de gramaticalización. Así, a partir de una revisión crítica del concepto y de las características asociadas a él, se propone una definición de gramaticalización como etiqueta epifenoménica que recoge en un mismo concepto sucesivas reasignaciones de rasgos que provocan ajustes microparemétricos. Esos reanálisis implican la paradigmatización funcional de un elemento léxico. Esta asunción nos lleva a conjeturar una relación entre las unidades funcionales y las unidades léxicas solo atribuible a la presencia del mismo tipo de rasgos en las dos clases de material lingüístico. Para formular a nivel teórico esta intuición, hemos incorporado la noción de cadenas de condicionantes lingüísticos. De este modo, en cada proceso de adquisición, los datos que ofrece un sistema coherente deben haber presentado las condiciones lingüísticas necesarias para que un cambio pueda producirse potencialmente. A la vez, siempre que esas condiciones lingüísticas estén presentes, el mismo cambio será potencialmente predecible. Este movimiento de la causalidad a la condicionalidad implica, principalmente, una manera distinta de trabajar con los datos. Si a ello sumamos , además, que la muestra mejor documentada de un sistema lingüístico coherente solo puede extraerse de una lengua-i, entonces el método de trabajo que más se adecúa a nuestro propósito es el corpus de tipo idiolectal. Los resultados obtenidos mediante este modo de recopilar, ordenar y analizar los datos, nos ha permitido plantear el cambio y la variación en términos de esperabilidad, potencialidad e imposibilidad. Con esta metodología, por tanto, no solo logramos explicar el cambio retrospectivamente, sino predecir los cambios potenciales que podrían producirse en un hablante. Con el fin de demostrar la viabilidad de esta propuesta teórica y metodológica, hemos propuesto el estudio de bastante. Se ha abordado esta unidad desde una perspectiva pancrónica, lexicográfica e idiolectal. Como resultado de todos esos datos, se han obtenido cuatro cadenas de condicionantes lingüísticos que explican el paso de determinados adjetivos a la categoría de cuantificador, ya sean en número, cantidad o grado. Los distintos conjuntos de rasgos que se han propuesto en esas cadenas han sido sometidos a verificación y falseamiento mediante elementos como suficiente y harto. La voluntad de esta tesis doctoral no es otra que la de abrir una nueva vía de reflexión sobre qué consideramos que es el cambio lingüístico y cómo es posible abordarlo. Una teoría como la que hemos propuesto aquí refuerza la idea de gramática universal, postula mecanismos cognitivos universales y confiere al proceso de adquisición el papel de mediador entre estos aspectos innatos y las cuestiones sociales, otorgándoles a cada una labor distinta, pero íntimamente relacionada. No se trata de plantear qué va a pasar en el futuro, sino de ofrecer, a través de las propiedades constatadas en el ayer, para qué está preparada la lengua del mañana. / It is beyond doubt that the concern about language evolution has been a recurring issue in Linguistics. Nevertheless, it is not so common to find a study that has approached change and linguistic variation separating the individual from the linguistic community in which he is integrated. The present dissertation, titled Del idiolecto a la gramática sociohistórica: un modelo de cambio lingüístico. El caso de algunos cuantificadores del español (From idiolects to socio-historical grammar: a model of linguistic change. The case of some quantifiers in Spanish) is born precisely with the main objective of understanding on the one hand how languages change and the role speakers have in this process, and all aspects surrounding those speakers on the other. The other objective is to offer a new work methodology that allows researchers to collect, describe and analyse data in a different way in order to offer hypotheses that are, not only verifiable, but also falsifiable. The central axis on which this proposal will be articulated will be the acquisition process of a language. We shall illustrate this new proposal with the case study of some quantifiers in Spanish. One of the most original outcomes of this theoretical proposal is a novel way to view grammaticalization. Thus, I propose a definition of grammaticalization as an epiphenomenal concept which encompasses the successive featural readjustments which cause microparametric changes. These reanalyses yield the functional paradigmatisation of a lexical item. This assumption surmises that there exists a relationship between functional and lexical units that is only attributable to the presence of the same kinds of features in the two classes of items. In order to formalise this intuition I have included the notion of chains of linguistic conditions. Hence, in every process of acquisition, the data within a coherent system must have shown the necessary linguistic conditions for a change to take place potentially. In turn, the same change will be potentially predictable as long as these conditions are present. The move from causality to conditionality mainly implies a different way to deal with the data. If we further consider that the best documented sample of a coherent linguistic system can only be extracted from an i-language, the optimal work method for our purposes is the idiolect-type corpus. Additionally, the results obtained by means of this methodology of collection, ordering and analysis of the data has enabled me to lay out the language change and variation in terms of predictibility, potentiallity and impossibility. By means of this methodology I am able to explain the linguistic change retrospecitvely and to predict the potential changes that may take place at the level of the speaker. I have shown the feasibility of my theoretical and methodological proposal by studying the case of Spanish bastante "quite" from a panchronic, lexicographic and idiolectal viewpoint. As a result of this case study I have come up wth four chains of linguistic determinants that account for the transition of certain adjectives into quantifiers, whether they be in number, quantity or degree. The distinct feature bundles that I have proposed for such chains have been subject to verification and refutation by means of elements like suficiente "enough" and harto. This thesis seeks to pave the way for a novel understanding of what we mean by linguistic change and for a new way to approach it. A theory of this sort reinforces the idea of universal grammar, which postulates universal cognitive mechanisms and confers a mediator role between inner and social aspects on the acquisition process. Both of these aspects would have a different but intrinsically related labour. The idea is not to forecast the future of a language, but to offer a careful insight on what the language of the future may be prepared to by examining the attested data in the past.

Els orígens de la següent tesis doctoral es remunten a l’any 2011, quan es va iniciar una col·laboració en un projecte interdisciplinar entre acadèmics del camp de la enginyeria i de la traducció audiovisual del centre de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona CaiaC (Centre d’Accessibilitat i Intel·ligència Ambiental de Catalunya). La finalitat del projecte era desenvolupar el Sistema d'Accessibilitat Universal (UAS per les seves sigles en anglès) una aplicació que permet la creació i l’enviament de continguts en diverses modalitats de Traducció Audiovisual (TAV): subtitulació, audiodescripció i audio subtitulació. Des d’un inici, el principal repte d’aquesta tesis fou proporcionar accés en temps real a la informació verbal i visual a una audiència que pot presentar una discapacitat lingüística o sensorial. Si es consideren els múltiples i variats tipus d'esdeveniments culturals en viu resulta difícil establir una taxonomia. Per tant , el focus principal d’aquest estudi s'ha centrat en dos formats audiovisuals (AV) principals: representacions teatrals, principalment, teatre i òpera; i pel·lícules projectades en festivals internacionals de cinema. Durant l'etapa de desenvolupament del Sistema UAS es va observar com determinats aspectes externs, com el lloc i les instal·lacions disponibles, que no estan directament relacionats amb el procés de traducció, determinen la forma en què es produeixen, es mostren i es consumeixen les diverses modalitats de la TAV. Si bé aquests aspectes externs són independents de la pràctica de la traducció, s'han de tenir en compte per l’anàlisi dels subtítols i els sobretítols. Per aquesta raó, el present estudi analitza els serveis d'accessibilitat a les arts escèniques des d'un punt de vista global, considerant no només el producte AV a traduir, sinó també on i com es lliure aquest contingut i quina modalitat de TAV s’utilitza. A fi de proporcionar un anàlisi en profunditat, aquesta tesi es centra en dues modalitats específiques de TAV: sobretítols per a representacions escèniques i subtítols per a festivals internacionals de cinema. / The origins of the following study date back to 2011 when the Universal Access System (UAS) was developed. This system was conceived and developed by the research centre CaiaC (Centre d'Accessibilitat i Intelligéncia Ambiental de Catalunya) at the UAB (Spain). It aims to create and broadcast wireless media access content in different Audiovisual Translation (AVT) modalities: subtitling, audio description and audio subtitling. The main challenge was to provide real-time access to verbal and visual information to both linguistically and sensory impaired audiences. Given the many and varied types of live cultural events, it is difficult to establish a taxonomy. Therefore, the principal focus of this study has been placed on two main Audiovisual (AV) formats: stage performances, mainly theatre and opera, and films screened at international film festivals. During the development stage of the UAS System it was observed how depending on the AVT modality to be delivered, external aspects such as the venue and the available facilities, which are not directly relevant to the translation process, determine the way in which AVT is produced, displayed, and consumed. While these aspects are not directly related to from the practice of translation, they should be considered when analysing surtitles and subtitles. Therefore, this study aims to approach accessibility services from a holistic point of view, analysing not only the AV product to be translated, but also where and how this AV content and its AVT modality are delivered. In order to provide an in depth analysis, focus has been placed on two AVT modalities: surtitles for stage performances and subtitles for international film festivals. Subtitles and surtitles in both cases are usually displayed on screens that everyone can see, but depending on the venue and the available facilities, the placement of the screen is different and the text displayed might not cover all accessibility needs of the audience. The main objective of this thesis is first to present the UAS system, a wireless accessibility service intended for all. Secondly, two different AV formats, namely stage performances and international film festivals, where the system could be implemented will be examined and outlined. The different stages involved in this work are presented as a compendium of publications. The articles included range from the definition of the UAS System and its possible fields of application within the AV environment. Finally, the recent developments that are being introduced in the AVT field, which trigger and demand new approaches in AVT Studies, will also be outlined.