The doctoral thesis reflects the poetry of Quintana and Combis, taking into account that we keep the original manuscripts or first editions checked by the author in the family house of Torroella de Montgrí. The fact of having the material in the family library (or ancestral home) justifies that the study orders, classifies and transcribes the poet's originals. The objectives or aims of the academic work have focused on the elaboration of a biography of Albert de Quintana and Combis (1834-1907), which includes all the aspects that developed such as proprietor, politician and poet. Apart from that, the objectives have also classified the manuscripts of Quintana and Combis Library of Torroella. Finally we have investigated various editions of the poetic impress work of Quintana and we have elaborated the diplomatic transcription of his literary work complete / La tesi recull l’obra poètica de Quintana i Combis, tenint en compte que conservem els manuscrits originals o les primeres edicions revisades per l’autor, a la casa familiar de Torroella de Montgrí. El fet de disposar del material a la casa pairal justifica que l’estudi ordeni, classifiqui i transcrigui els originals del poeta. Els objectius del treball acadèmic s’han centrat en l’elaboració d’una biografia d’Albert de Quintana i Combis (1834-1907), que comprèn totes les facetes en què es desenvolupà: propietari, polític, poeta; també en la catalogació dels Manuscrits de la Biblioteca Quintana i Combis, de Torroella de Montgrí; en la investigació de les diverses edicions de l’obra impresa poètica de Quintana i, finalment, en la transcripció diplomàtica de la seva obra literària completa

No description available.

Aquesta tesi és una etnografia sociolingüística crítica d’un moviment social transnacional. Investiga la construcció discursiva i lingüística d’una identitat comuna així com de la diferència social dintre del moviment Emmaús des del punt de vista de dues comunitats de pràctica. Emmaús és un moviment de solidaritat fundat per l’Abbé Pierre durant la post-guerra que (re)insereix persones marginades que viuen i treballen amb d’altres en “comunitats” de vida que es dediquen al reciclatge i als projectes socials. La meva etnografia en múltiples contextos se centra en dues comunitats Emmaús, una en l’àrea metropolitana de Barcelona i una altra a Londres. Aquest estudi contribueix a la sociolingüística de la globalització (Blommaert, 2010) i a l’antropologia lingüística des d’una perspectiva etnogràfica crítica (Heller, 2011). La metodologia combina l’etnografia tradicional basada en l’observació-participació amb l’anàlisi narratiu de les interaccions observades i la genealogia discursiva dels dos contextos estudiats. L’anàlisi es basa en notes de camp, entrevistes, enregistraments d’assemblees, textos institucionals i materials audiovisuals. A partir del concepte de la comunitat imaginada transnacional (Anderson, 1983), aquesta tesi investiga processos sociolingüístics més enllà, en tensió i dintre de diferents estats-nació. Més concretament, investiga (a) l’articulació transnacional de moviment Emmaús a través de recursos narratius, semiòtics, discursius i comunicatius, (b) la localització dels textos, símbols i narratives comuns en diferents règims discursius i socioeconòmics, i (c) les pràctiques situades de socialització en i a través de la llengua que impliquen estratificació social. La primera troballa és que les comunitats Emmaús estudiades s’articulen a través de la història fundacional d’Emmaús (Linde, 2009). Aquesta història donava forma a les històries que explicaven, amb clars elements intertextuals i cronotòpics (Bakhtin, 1981), i a la disposició dels membres a recrear aquesta narrativa diàriament (Agha, 2007). Malgrat el diferent pes discursiu en les seves construccions d’Emmaús, les dues comunitats compartien un tipus de persona marcat per l’auto-transformació, el valor moral de la solidaritat, i trobar “raons per viure” en la trobada amb l’altre. Quan la història fundacional d’Emmaús es trasllada en el temps i l’espai, es recontextualitza i es corda (Gal, 2007) amb altres discursos situats en comunitats locals a diferents estats. La segona troballa mostra que Emmaús permet un ampli ventall de pràctiques discursives (Foucault, 1972) en comunitats locals. Emmaús Barcelona se centrava en la trobada amb l’altre dintre de la comunitat encarnada en l’icona del fundador, que s’articulava amb els discursos polititzats de l’altermundialisme i de l’alliberament cristià. Emmaús Londres, en canvi, emfatitzava el valor de la solidaritat amb l’altre en connexió amb una ètica individualista del treball, que promovia el voluntariat en l’estat britànic. Les dues comunitats Emmaús (re)produïen les corrents discursives centrípetes i centrífugues dintre del moviment (Brodiez-Dolino, 2008) que han localitzat la missió de solidaritat de manera diferent durant dècades. La tercera troballa qüestiona la connexió naturalitzada entre els moviments socials transnacionals i el multilingüisme, així com la participació horitzontal. La socialització en el moviment Emmaús en comunitats de pràctica (Wenger, 2008) inclou discursos i narratives comuns que conformen identitats comunicatives legítimes que alhora estratifiquen els membres. Les ideologies lingüístiques modernistes feien de l’anglès a Londres, i del català i el castellà a Barcelona, requisits per a la plena participació local. En contrast amb la invisibilització nacionalista del multilingüisme a Emmaús Londres, Emmaús Barcelona acceptava les pràctiques híbrides català-castellà en interaccions quotidianes i l’ús de llengües franques com el castellà, el francès i l’anglès. En conclusió, l’entramat dels moviments socials és la intertextualitat entre les apropiacions locals que fan diferents connexions discursives amb altres àmbits i adopten pràctiques lingüístiques diverses, que alhora creen heterogeneïtat de base i una pertinença transnacional en una comunitat de pràctica estratificada. / This thesis is a critical sociolinguistic ethnography of a transnational social movement. It investigates the situated discursive and linguistic construction of a common identity as well as social difference within the Emmaus movement from the viewpoint of two communities of practice. Emmaus is a post-war transnational movement of solidarity founded by the Abbé Pierre that (re)inserts formerly marginalised people who live and work with other privileged people in live-in “communities” dedicated to recycling and social projects. My multi-sited ethnography mainly explores two Emmaus communities, one located in the Barcelona metropolitan area and another one in Greater London. This study contributes to the fields of the sociolinguistics of globalisation (Blommaert, 2010) and linguistic anthropology from a critical ethnographic perspective (Heller, 2011). The methodological design combines traditional ethnography, retaining participant-observation as the core, with narrative inquiry emerging from observed interactions and discursive genealogy of the two focal sites. The analysis draws on fieldnotes, interview data, assembly recordings, institutional texts and audiovisual materials. Departing from the concept of a transnational imagined community (Anderson, 1983), this thesis explores sociolinguistic processes beyond, in tension and within different nation-states. In particular, it investigates (a) the transnational articulation of the Emmaus movement through narrative, semiotic, discursive and communicative resources, (b) the localisation of common texts, symbols and narratives in different discursive and socioeconomic regimes, and (c) the situated practices of socialisation through and into language resulting in social stratification. My first finding is that the two Emmaus communities investigated were articulated through the movement’s founding story (Linde, 2009). This common story shaped not only the stories told, with recognisable intertextual and chronotopic elements (Bakhtin, 1981), but also the members’ dispositions to reenact this narrative in the local communities daily (Agha, 2007). The two communities shared the person-types marked by self-transformation, the moral worth of solidarity, and finding “reasons to live” in the encounter with others. These chronotopic elements had different weight in local constructions of the movement. When the shared Emmaus founding story gets transposed across time and space, it is recontextualised, recycled and clasped (Gal, 2007) with other situated discourses in local communities in different nation-states. My second finding is that Emmaus allows for a wide range of discursive practices (Foucault, 1972) in multiple communities of practice. Emmaus Barcelona centered on the encounter with others in the community epitomised by the Abbé Pierre icon, clasped with politicised altermondialiste and Liberationist Christian discourses. Emmaus London, by contrast, emphasised the value of solidarity with others in connection to individualist work ethics, which promoted voluntary work in top-down charities in the British state. The two Emmaus communities (re)produced centrifugal and centripetal discursive trends within Emmaus (Brodiez-Dolino, 2008) that have localised the shared transnational mission of solidarity differently for decades. My third main finding is a denaturalisation of the commonsensical connection between transnational social movements and multilingualism, on the one hand, and horizontal participation, on the other. Socialisation into the Emmaus movement in communities of practice (Wenger, 1998) encompassed shared discourses and narratives to craft legitimate communicative identities that stratified members. In addition, modernist language ideologies positioned English in London, and Catalan and Spanish in Barcelona, as requisites for full participation in local communities. In contrast with the nationalist erasure of multilingualism in Emmaus London, Emmaus Barcelona accepted Catalan-Spanish hybrid practices in daily interactions and the use of Spanish, French and, to a lesser extent, English as linguae francae. In conclusion, the everyday fabric of social movements is intertextuality between local appropriations that have different discursive clasps with other social arenas and linguistic practices, which simultaneously creates grassroots heterogeneity and a common transnational belonging within a stratified community of practice.

Aquesta tesi doctoral, denominada Literatura d’Autoajuda dels EEUU i la Crida de l’ Orient Llunyà: la Acculturaciò d’ Idees i Pràctiques Orientals amb Atenció Especial al Període que va de 1980 en endavant, és un Estudi Cultural sobre la influència del Orient Llunyà dins d’un grup seleccionat de cinc llibres d’autoajuda. Està dividida en tres parts ben definides. La Primera Part és una introducció al tema d’autoajuda, des d’una perspectiva d’Estudis Culturals: la seva definició, les raons sociològiques, psicològiques i econòmiques de la seva aparició, un intent de categorització tenint en compte diferents corrents de pensament, així com un resum històric dels canvis bàsics en els ideals d’èxit i felicitat tal i com apareixen expressats en la literatura d’autoajuda americana al llarg del temps. L’intent de categorització és enterament meu i està especialment basat en un clar canvi d’orientació al llarg del temps, que ens ajuda a entendre la literatura d’autoajuda com un fenomen socio-cultural en evolució. En la Segona Part ofereixo un anàlisi cultural exhaustiu sobre la creixent influencia de l’Orient Llunyà en els Estats Units d’Amèrica, des d’una perspectiva històrica, social, psicològica, filosòfica i científica ja que aquesta informació és essencial per establir els contextos històrics, culturals i socials en els que s’ha desenvolupat la literatura d’autoajuda (i les influències orientals que conté). Sense aquest treball de contextualització, hauria estat extremadament difícil tractar autores específics i els seus escrits de forma intel·ligible i transparent. I finalment, a la Tercera Part, em dedico a l’anàlisi de la articulació de la influència de l’Orient Llunyà dins d’alguns dels llibres d’autoajuda més coneguts i més amplament llegits, des de la dècada de 1980 en endavant, en relació a la seva contribució als objectius relacionats amb la felicitat i la pau interior. Això porta a la conclusió de que les cultures de transformació personal, que han arribat a ser una part tan intrínseca de la cultura americana, sovint adopten i adapten idees i conceptes de fonts molt diferents, especialment de l’Orient Llunyà, moltes vegades per cobrir les seves pròpies necessitats, donant un ‘toc americà’ idiosincràtic. / Esta tesis doctoral, denominada Literatura de Auto-Ayuda de los EEUU y la Llamada del Lejano Oriente: La Aculturación de Ideas y Prácticas Orientales con Atención Especial al Período que va de los años 1980 en adelante es un Estudio Cultural sobre la influencia del Lejano Oriente dentro de un grupo seleccionado de cinco libros de auto-ayuda. Está dividida en tres partes bien definidas. La Primera Parte es una introducción al tema de auto-ayuda, desde una perspectiva de Estudios Culturales: su definición, las razones sociológicas, psicológicas y económicas de su aparición, un intento de categorización teniendo en cuenta diferentes corrientes de pensamiento, así como un resumen histórico de los cambios básicos en los ideales de éxito y felicidad tal y como aparecen expresados en la literatura de auto-ayuda americana a lo largo del tiempo. El intento de categorización es enteramente mío y está especialmente basado en un claro cambio de orientación a lo largo del tiempo, que nos ayuda a entender la literatura de auto-ayuda como un fenómeno socio-cultural en evolución. En la Segunda Parte ofrezco un análisis cultural exhaustivo sobre la creciente influencia del Lejano Oriente en los Estados Unidos de América, desde una perspectiva histórica, social, psicológica, filosófica y científica ya que esta información es esencial para establecer los contextos históricos, culturales y sociales en los que se ha desarrollado la literatura de auto-ayuda (y las influencias orientales que contiene). Sin este trabajo de contextualización, hubiera sido extremadamente difícil tratar a autores específicos y sus escritos de forma inteligible y transparente. Y finalmente, en la Tercera Parte, me dedico al análisis de la articulación de la influencia del Lejano Oriente dentro de algunos de los libros de auto-ayuda más conocidos y más ampliamente leídos, desde la década de 1980 en adelante, en relación a su contribución a los logros relacionados con la felicidad y la paz interior. Esto lleva a la conclusión de que las culturas de transformación personal, que han llegado a ser una parte tan intrínseca de la cultura americana, frecuentemente adoptan y adaptan ideas y conceptos de fuentes muy diferentes, especialmente del Lejano Oriente, a menudo para cubrir sus propias necesidades, dándoles un ‘toque americano’ idiosincrático. / This doctoral dissertation called US Self-help Literature and the Call of the East: the Acculturation of Eastern Ideas and Practices with special attention to the period from the 1980s onwards is a Cultural Study on the Far Eastern influence within a selected group of five self-help literature books. It is divided into three well-defined parts: Part One is an introduction to the topic of self-help, from a Cultural Studies perspective: its definition, the sociological, psychological and economic reasons for its appearance, an attempt at a categorisation considering different strands of thought, as well as a historical overview of the basic changes in the ideals of success and happiness as expressed in American non-fiction self-help literature through time. The attempt at a categorisation is entirely mine and it is mainly based on a clear shift in goal orientation throughout time, which helps us to understand self-help literature as an evolving socio-cultural phenomenon. In Part Two, I offer a thorough cultural analysis of the growing Far Eastern influence in the United States of America, from a historical, social, psychological, philosophical and scientific perspective, since this information is essential in order to establish the historical, cultural and social contexts in which self-help literature (and the Eastern influences within it) has developed. Without this work of prior contextualisation, it would have been extremely difficult to approach specific authors and their writings in an intelligible or transparent way. And finally, in Part Three, I deal with the analysis of the articulation of Far Eastern influence within some of the most well-known and widely read self-help books from the 1980s onward, in the light of their contributions to the achievement of happiness and inner peace. This leads to the conclusion that the cultures of personal transformation that have become such an intrinsic part of American culture, frequently adopt and adapt ideas and concepts from very different sources, especially Far Eastern, often to suit their own needs, giving them an idiosyncratic, American touch.

L'objectiu general d'aquesta tesi doctoral és integrar l'ús de corpus electrònics en l'ensenyament de la traducció. Per a arribar a aquest ens plantegem els següents objectius específics: 1) Elaborar el marc conceptual de la lingüística de corpus i els seus camps d'aplicació. 2) Elaborar el marc conceptual de la didàctica de la traducció apropiat per a integrar la metodologia de la lingüística de corpus. 3) Dissenyar una proposta d'ús de corpus electrònics en l'ensenyament de la traducció. 4) Avaluar la proposta dissenyada d'ús de corpus electrònics en l'ensenyament de la traducció. La tesi està organitzada en tres parts: La Part I està dedicada a la lingüística de corpus en general i la seva aplicació a la traducció. La Part II inclou el marc conceptual de la didàctica de la traducció per justificar la posterior integració de la metodologia de la lingüística de corpus en la formació per competències. El més destacable aquí és el Capítol 6, en què es presenta el marc de la proposta que es realitza en aquesta tesi. Se situa la competència "ús de corpus per a traduir" dintre de la competència traductora; es desglossen els objectius d'aprenentatge, així com s'expliciten els objectius relacionats amb competències genèriques i amb matèries de traducció, es desenvolupen els blocs de continguts inclosos en la proposta i el marc metodològic en que aquesta s'inscriu; es comenten les matèries de traducció en les quals s'aplica l'ús de corpus; es justifiquen la selecció i ubicació de les unitats didàctiques dissenyades; s'expliquen els criteris per a l'elaboració d'aquestes unitats i es posa en relleu la varietat de les mateixes. També es tracta la qüestió de l'avaluació dintre de la proposta, s'exposen les eines creades per a aquesta fi i s’ofereixen exemples reals de la seva posada en pràctica. La Part III mostra l'aplicació concreta de la proposta d'unitats didàctiques, és a dir, totes les unitats dissenyades, completes i provades a l'aula. Hi ha unitats de traducció directa i inversa, general i especialitzada. / El objetivo general de esta tesis es integrar el uso de corpus electrónicos en la enseñanza de la traducción. Para llegar a éste nos planteamos los siguientes objetivos específicos: 1) Elaborar el marco conceptual de la lingüística de corpus y sus campos de aplicación. 2) Elaborar el marco conceptual de la didáctica de la traducción apropiado para integrar la metodología de la lingüística de corpus. 3) Diseñar una propuesta de uso de corpus electrónicos en la enseñanza de la traducción. 4) Evaluar la propuesta diseñada de uso de corpus electrónicos en la enseñanza de la traducción. La tesis está organizada en tres partes: La Parte I está dedicada a la lingüística de corpus en general y su aplicación a la traducción. La Parte II recoge el marco conceptual de la didáctica de la traducción para justificar la posterior integración de la metodología de la lingüística de corpus en la formación por competencias. Lo más destacable aquí es el Capítulo 6, en el que se presenta el marco de la propuesta que se realiza en esta tesis. Se ubica la competencia "uso de corpus para traducir" dentro de la competencia traductora; se desglosan los objetivos de aprendizaje, así como se explicitan los objetivos relacionados con competencias genéricas y con materias de traducción, se desarrollan los bloques de contenidos incluidos en la propuesta y el marco metodológico en que ésta se inscribe; se comentan las materias de traducción en las que se aplica el uso de corpus; se justifican la selección y ubicación de las unidades didácticas diseñadas; se explican los criterios para la elaboración de dichas unidades y se pone de relieve la variedad de las mismas. También se trata la cuestión de la evaluación dentro de la propuesta, se exponen las herramientas creadas para este fin y se ofrecen ejemplos reales de su puesta en práctica. La Parte III muestra la aplicación concreta de la propuesta de unidades didácticas, es decir, todas las unidades diseñadas, completas y probadas en el aula. Hay unidades de traducción directa e inversa, general y especializada. / The general goal of this thesis is the incorporation of the use of electronic corpora into translation training. To that end, I set out to fulfil the following specific goals: 1) Establishing a theoretical framework of corpus linguistics and its fields of application. 2) Establishing a theoretical framework of translator training with a view to incorporating corpus linguistics methodology into such training. 3) Designing a proposal for the use of electronic corpora in translator training. 4) Assessing the said proposal. The thesis is organised into three parts: Part I focuses on corpus linguistics in general and its application to translation. Part II deals with the theoretical framework of translator training to explain the reasoning behind my aim of integrating corpus linguistics methodology into competence-based training. The most noteworthy section is Chapter 6, in which I set out the methodological framework corresponding to the proposal I put forward in the thesis. Firstly, I identify the competence of "using corpora to translate" as a sub-competence of translation competence. I then provide a breakdown of the learning goals involved and specify the goals related to generic competences and translation subjects, before developing the proposal's methodological framework and the units of content included in the proposal. Following some observations on the translation subjects in which I use corpora, I explain the thinking behind the selection and order of the teaching units I have designed and the criteria applied to their production, emphasising their varied nature. I also cover the matter of assessment within the proposal, present the tools created for that purpose and give real examples of the proposal's implementation. Part III features all the teaching units designed as part of the proposal, in full. Each unit has been piloted in the classroom. There are units on specialised and general translation into and out of the mother tongue.

Aquesta tesi doctoral, denominada Literatura d’Autoajuda dels EEUU i la Crida de l’ Orient Llunyà: la Acculturaciò d’ Idees i Pràctiques Orientals amb Atenció Especial al Període que va de 1980 en endavant, és un Estudi Cultural sobre la influència del Orient Llunyà dins d’un grup seleccionat de cinc llibres d’autoajuda. Està dividida en tres parts ben definides. La Primera Part és una introducció al tema d’autoajuda, des d’una perspectiva d’Estudis Culturals: la seva definició, les raons sociològiques, psicològiques i econòmiques de la seva aparició, un intent de categorització tenint en compte diferents corrents de pensament, així com un resum històric dels canvis bàsics en els ideals d’èxit i felicitat tal i com apareixen expressats en la literatura d’autoajuda americana al llarg del temps. L’intent de categorització és enterament meu i està especialment basat en un clar canvi d’orientació al llarg del temps, que ens ajuda a entendre la literatura d’autoajuda com un fenomen socio-cultural en evolució. En la Segona Part ofereixo un anàlisi cultural exhaustiu sobre la creixent influencia de l’Orient Llunyà en els Estats Units d’Amèrica, des d’una perspectiva històrica, social, psicològica, filosòfica i científica ja que aquesta informació és essencial per establir els contextos històrics, culturals i socials en els que s’ha desenvolupat la literatura d’autoajuda (i les influències orientals que conté). Sense aquest treball de contextualització, hauria estat extremadament difícil tractar autores específics i els seus escrits de forma intel·ligible i transparent. I finalment, a la Tercera Part, em dedico a l’anàlisi de la articulació de la influència de l’Orient Llunyà dins d’alguns dels llibres d’autoajuda més coneguts i més amplament llegits, des de la dècada de 1980 en endavant, en relació a la seva contribució als objectius relacionats amb la felicitat i la pau interior. Això porta a la conclusió de que les cultures de transformació personal, que han arribat a ser una part tan intrínseca de la cultura americana, sovint adopten i adapten idees i conceptes de fonts molt diferents, especialment de l’Orient Llunyà, moltes vegades per cobrir les seves pròpies necessitats, donant un ‘toc americà’ idiosincràtic. / Esta tesis doctoral, denominada Literatura de Auto-Ayuda de los EEUU y la Llamada del Lejano Oriente: La Aculturación de Ideas y Prácticas Orientales con Atención Especial al Período que va de los años 1980 en adelante es un Estudio Cultural sobre la influencia del Lejano Oriente dentro de un grupo seleccionado de cinco libros de auto-ayuda. Está dividida en tres partes bien definidas. La Primera Parte es una introducción al tema de auto-ayuda, desde una perspectiva de Estudios Culturales: su definición, las razones sociológicas, psicológicas y económicas de su aparición, un intento de categorización teniendo en cuenta diferentes corrientes de pensamiento, así como un resumen histórico de los cambios básicos en los ideales de éxito y felicidad tal y como aparecen expresados en la literatura de auto-ayuda americana a lo largo del tiempo. El intento de categorización es enteramente mío y está especialmente basado en un claro cambio de orientación a lo largo del tiempo, que nos ayuda a entender la literatura de auto-ayuda como un fenómeno socio-cultural en evolución. En la Segunda Parte ofrezco un análisis cultural exhaustivo sobre la creciente influencia del Lejano Oriente en los Estados Unidos de América, desde una perspectiva histórica, social, psicológica, filosófica y científica ya que esta información es esencial para establecer los contextos históricos, culturales y sociales en los que se ha desarrollado la literatura de auto-ayuda (y las influencias orientales que contiene). Sin este trabajo de contextualización, hubiera sido extremadamente difícil tratar a autores específicos y sus escritos de forma inteligible y transparente. Y finalmente, en la Tercera Parte, me dedico al análisis de la articulación de la influencia del Lejano Oriente dentro de algunos de los libros de auto-ayuda más conocidos y más ampliamente leídos, desde la década de 1980 en adelante, en relación a su contribución a los logros relacionados con la felicidad y la paz interior. Esto lleva a la conclusión de que las culturas de transformación personal, que han llegado a ser una parte tan intrínseca de la cultura americana, frecuentemente adoptan y adaptan ideas y conceptos de fuentes muy diferentes, especialmente del Lejano Oriente, a menudo para cubrir sus propias necesidades, dándoles un ‘toque americano’ idiosincrático. / This doctoral dissertation called US Self-help Literature and the Call of the East: the Acculturation of Eastern Ideas and Practices with special attention to the period from the 1980s onwards is a Cultural Study on the Far Eastern influence within a selected group of five self-help literature books. It is divided into three well-defined parts: Part One is an introduction to the topic of self-help, from a Cultural Studies perspective: its definition, the sociological, psychological and economic reasons for its appearance, an attempt at a categorisation considering different strands of thought, as well as a historical overview of the basic changes in the ideals of success and happiness as expressed in American non-fiction self-help literature through time. The attempt at a categorisation is entirely mine and it is mainly based on a clear shift in goal orientation throughout time, which helps us to understand self-help literature as an evolving socio-cultural phenomenon. In Part Two, I offer a thorough cultural analysis of the growing Far Eastern influence in the United States of America, from a historical, social, psychological, philosophical and scientific perspective, since this information is essential in order to establish the historical, cultural and social contexts in which self-help literature (and the Eastern influences within it) has developed. Without this work of prior contextualisation, it would have been extremely difficult to approach specific authors and their writings in an intelligible or transparent way. And finally, in Part Three, I deal with the analysis of the articulation of Far Eastern influence within some of the most well-known and widely read self-help books from the 1980s onward, in the light of their contributions to the achievement of happiness and inner peace. This leads to the conclusion that the cultures of personal transformation that have become such an intrinsic part of American culture, frequently adopt and adapt ideas and concepts from very different sources, especially Far Eastern, often to suit their own needs, giving them an idiosyncratic, American touch.

Aquesta tesi tracta l’adquisició de la relativització i la topicalització en xinès. Mitjançant un sèrie d'experiments, obtinc els resultats següents. En primer lloc, les frases de relatiu d'objecte són més mal compreses i produïdes que les de subjecte en els nens de tres a set anys d’edat. En segon lloc, les relatives de subjecte també presenten unes certes dificultats de comprensió i donen lloc a diversos errors en els nens fins als sis anys. En tercer lloc, l’experiment d'elicitació va donar com a resultat molts SNs resumptius en tots els grups d'edat (inclosos els adults); per a molts parlants natius del xinès, les frases de relatiu amb SNs resumptius són acceptables en xinès parlat. En quart lloc, els nens de tres a sis anys entenen les frases amb topicalització d’objecte tan bé com entenen les frases amb topicalització de subjecte; en els dues estructures els nens assoleixen nivells adults als cinc anys. La dificultat assenyalada amb les frases de relatiu d’objecte pot explicar-se mitjançant una anàlisi en termes de Minimitat Relativitzada. Proposo que la intervenció estructural del subjecte entre el nucli del relatiu i la seva còpia són la font de la dificultat. Pel que fa a la topicalització, els resultats indiquen que la topicalització en xinès no involucra el moviment A’, sinó una relació anafòrica entre la categoria buida pro i un tòpic generat a la base. / In questa tesi, viene trattata l’acquisizione delle frasi relative e delle frasi con topicalizzazione nel Cinese. Dai vari esperimenti condotti, è emerso (i) che le frasi relative sul soggetto sono più facili da comprendere e produrre delle frasi relative oggetto per bambini che hanno dai 3 ai 7 anni; (ii) le relative soggetto in cinese presentano alcune difficoltà per i bambini fino a 6 anni; (iii) si osserva un uso consistente di NP di ripresa in produzione in tutti i gruppi di partecipanti, inclusi gli adulti; inoltre, per molti adulti le frasi relative con NP di ripresa sono accettabili nella lingua orale; (iv) i bambini comprendono a partire dai 3 anni tanto le frasi in cui l’oggetto è topicalizzato quanto quelle in cui il soggetto è topicalizzato; inoltre, a 5 anni la loro prestazione è a soffitto. La difficoltà che i bambini hanno con le frasi relative è spiegata in termini di minimalità relativizzata. Propongo che l’intervento strutturale del soggetto tra la testa della relativa oggetto e la sua copia è ciò che causa le difficoltà di comprensione. I risultati sulla comprensione della frasi con topicalizzazione suggeriscono che la topicalizzazione in cinese mandarino non mette in gioco il movimento, ma una relazione anaforica tra il topic che è generato in posizione iniziale della frase e una categoria vuota, pro. / This thesis is about the acquisition of relativization and topicalization in Chinese. Through a series of experimental studies, I obtain the following results. First, a disadvantage of object relatives holds in comprehension and in production for children from three to seven years of age. Second, subject relatives are also difficult to comprehend and elicit a variety of errors from children up to six years of age. Third, a large use of resumptive NPs is observed in production across age groups (including adults); for many adult native speakers of Mandarin Chinese, relative clauses with resumptive NPs are acceptable in spoken Chinese. Fourth, children from three to six years of age understand sentences featuring object topicalization as well as those featuring subject topicalization; on both structures children perform at ceiling at five years of age. The noted difficulty of object relatives is captured by the Relativized Minimality approach. I propose that structural intervention of the subject within the chain connecting the relative head and its copy is the source of the difficulty. With respect to topicalization, the results are interpreted by assuming that topicalization in Chinese does not involve A’-movement, but an anaphoric relation between the empty category pro and the base-generated topic.

Un tema en l'estudi de l'adquisició del llenguatge que ha atret molt l'atenció és la naturalesa dels primers verbs. Als 2 anys, els nens comencen a combinar paraules i a produir els primers verbs. Els elements verbals apareixen més tard que els substantius i es refereixen als conceptes relacionals en el món que estan representats a la sintaxi a través de l'estructura argumental. Aquesta tesi té com a objectiu examinar les característiques de les primeres produccions verbals en italià. L'aparició dels verbs implica el domini d'un procediment d'assignació dels papers semàntics a les posicions sintàctiques. El tema objecte d'estudi té conseqüències no només per a la descripció de l’evolució de l'adquisició del lèxic, sinó també per a la definició d'un model general de la interfície entre la sintaxi i la semàntica lèxica en les primeres etapes. La proposta és que les característiques sintacticosemàntiques estan actives en la gramàtica del nen a l’hora de determinar la derivació oracional. Els verbs impliquen significats estructurals i idiosincràtics: mentre que el significat estructural es deriva dels marcs sintàctics (del nombre i característiques dels arguments) en què un verb pot aparèixer, el significat idiosincràtic es troba en les relacions en el món que cada arrel verbal denota. L'arquitectura de la interfície sintaxi-semàntica dels verbs implica un procediment de projecció des d'uns marcs sintàctics a moltes relacions en el món i viceversa. El significat estructural dels primers verbs s’explora mitjançant una anàlisi de la distribució dels arguments manifestos i dels auxiliars en un corpus de parla espontània de nens i adults. Els resultats mostren que les classes lèxiques dels verbs influeixen en la distribució dels subjectes nuls i en l'elecció de la posició oracional en la qual els subjectes s'expressen. Les classes de verbs són rellevants també per a la selecció i la distribució dels auxiliars: els nens seleccionen correctament els auxiliars en funció de la informació lèxica sintàctica codificada en els SV. Quan apareixen els primers verbs, els nens estan aprenent alhora les derivacions sintàctiques que impliquen el SFlexió i les projeccions del SComplementador. Es troben algunes diferències entre la gramàtica del nen i la dels adults en els dominis sintàctics utilitzats per a la expressió dels subjectes a la interfície sintaxi-fonologia: un spell-out inicial més baix pot dificultar les derivacions sintàctiques que impliquen les projeccions oracionals on es comproven els trets semàntics del discurs com a Tòpic i Focus. S’han dissenyat dues tasques experimentals per tal d’observar els efectes de la presència d'un objecte explícit dins el SV en la determinació de la lectura aspectual. La interacció entre l'aspecte perfectiu codificat en el pretèrit perfet (passato prossimo) i l'aspecte lèxic dels SV s’ha investigat en el context de la producció i comprensió dels temps compostos perfectius. Els resultats mostren que els nens no utilitzen el pretèrit perfet amb tots els verbs com els adults: la informació aspectual codificada en el SV, tant la que afecta el significat estructural vinculat a la projecció dels objectes com la que afecta el significat idiosincràtic de l'arrel verbal, influeix en la comprensió infantil de la morfologia aspectual perfectiva fins a l'edat de 7 anys. Les principals conclusions d'aquest treball mostren que les relacions en la interfície sintaxi-semàntica ja estan ben establertes quan els nens produeixen els primers verbs i tenen influència en la distribució dels arguments implícits, en la posició oracional dels arguments explícits i en la interpretació aspectual. Si bé no podem determinar si l’adquisició dels primers verbs està desencadenada per la representació sintàctica o semàntica, sí que podem argumentar que tant els significats estructurals com els idiosincràtics que estan codificats en els SV estan actius en les diferents etapes de l'adquisició d'una llengua. / An issue in the study of language acquisition that has attracted much attention is the nature of early verbs. At around the age of 2, children start to combine words and to produce the first verbs. Verbal items appear later than nouns and refer to the relational concepts in the world that are represented in syntax through the argument structure. This dissertation aims to examine the features of the first verbal productions in Italian. Since the appearance of verbs implies the mastery of a procedure of mapping between syntactic positions and semantic roles, the topic under examination has consequences not only for the description of the timeline of the acquisition of the lexicon, but also for the definition of a general model of the interface between syntax and lexical semantics in the early stages. The proposal is that syntactic-semantic features are at work early in child grammar in determining the clausal derivation. Verbs involve structural and idiosyncratic meaning: while structural meaning is derived by the few syntactic frames (number and features of the arguments) which a verb can appear in, idiosyncratic meaning is given by the relations in the world that each verbal root denotes. The architecture of the syntax-semantics interface for verbs implies a mapping procedure from few syntactic frames to many relations in the world and/or vice versa. The structural meaning of early verbs is explored through an analysis of the distribution of the overt arguments and the auxiliaries in a corpus of spontaneous speech of children and adults. The results will show that the lexical classes of verbs influence the distribution of null subjects and the choice of the position in which the subjects are expressed in the sentences. Verb classes also seem at work in the selection and the distribution of the auxiliaries: children properly select auxiliaries depending on the lexical-syntactic information encoded in the VP layer. At the age of the appearance of the first verbs, children are simultaneously learning the syntactic derivations that involve the IP and the CP layers. Some differences between child and target grammar are found in the syntactic domains used for the spell-out at syntax-phonology interface: a lower initial spell-out domain may disfavor the derivations to high clausal positions where scope discourse semantic features like Topic and Focus are checked. Two experimental tasks are designed to observe the effects of the presence of an overt object in the VP in determining the aspectual reading. The interaction between the perfective aspect encoded in the present perfect (passato prossimo) and the lexical aspect of the VPs is investigated in the production and comprehension of perfective compound tenses. The results show that children do not use the present perfect with all verbs like adults: the aspectual information encoded in the VP, both the structural meaning linked to the projection of the objects and the idiosyncratic meaning of the verbal root, influences children’s understanding of aspectual perfective morphology till the age of 7. The main conclusions of the present work show that the relations at syntax- semantics interface are already well established when the first verbs are uttered by children and influence the pattern of distribution of overt/null arguments, the clausal derivation to scope-discourse semantic position, and the aspectual interpretation. While we cannot determine whether the first verbs are bootstrapped by the semantic or the syntactic representations, we can argue that both the structural and idiosyncratic meanings encoded in the VPs are at work in the different stages of acquisition of a language.

El propósito de la presente tesis doctoral es estudiar las relaciones semánticas entre dos verbos de movimiento básicos del español, entrar y salir, a lo largo de los siglos XIII, XIV y XV mediante las propuestas teóricas de la semántica cognitiva, concretamente, a través de la teoría de los prototipos y la teoría de la metáfora y la metonimia. Asumimos que no es posible analizar el léxico de forma aislada, sino que es necesario conocer los vínculos que mantiene con otras voces, así como el contexto de uso. Por ese motivo, a lo largo del análisis se han tenido en cuenta, también, las tradiciones discursivas en las que aparecen. Se prioriza, por tanto, el análisis de las relaciones léxicas y semánticas desde una perspectiva diacrónica y del uso. En el desarrollo de esta investigación se ha pretendido a) analizar los valores semánticos de los verbos entrar y salir desde su étimo latino hasta el siglo XV y conocer, así, los cambios que han experimentado; b) determinar con qué clases de palabras se vinculan estas unidades verbales y si su presencia tiene relación con el significado del verbo; c) identificar las tradiciones discursivas en las que se inscriben las documentaciones del corpus; d) investigar los lazos existentes entre los dos verbos estudiados y otros de la clase de verbos de movimiento, y, por último, e) localizar los procesos metafóricos y metonímicos que intervienen en la evolución de ambos verbos y explicar su desarrollo a través de la teoría de los prototipos. Todo ello se desarrolla a lo largo de los seis capítulos que componen la investigación. En el primero de ellos, se presentan las características del marco teórico empleado –la semántica cognitiva– y los estudios existentes acerca de la manifestación lingüística del movimiento, como las tesis localistas, los patrones de lexicalización y el embodiment. También se pone de manifiesto la relevancia de las relaciones léxicas y su aplicación en el ámbito de la lexicografía, además de introducir los conceptos de inmediatez y distancia comunicativa y la función de las tradiciones discursivas. En el segundo capítulo se justifica la delimitación de los objetos de estudio y se expone la elección de la lingüística de corpus como método de obtención de los datos, así como un repaso por su historia. Se exponen, además, las características del NDHE en tanto que constituye la fuente de los ejemplos de nuestro corpus. El tercer y cuarto capítulos constituyen el análisis del verbo entrar y salir, respectivamente. A pesar de que el núcleo de la investigación tiene como marco temporal los siglos XIII, XIV y XV, en ambos casos se ha retrocedido hasta el étimo latino y se han explorado las relaciones de significado que ya existían en esa lengua. A continuación, se ha analizado la evolución al romance previa al siglo XIII y, por último, se ha realizado el análisis del periodo seleccionado. A cada lapso de cien años se le ha dedicado un apartado en el que se ha analizado una por una cada extensión semántica los verbos en relación con las tradiciones discursivas en que aparecen y las voces que seleccionan como argumentos externos e internos. Especialmente relevante es la situación de competencia léxica que experimentan salir y su sinónimo exir, a la que se dedica buena parte del capítulo cuatro y la reestructuración que experimenta el grupo de los verbos de movimiento en su transición del latín al romance. En el capítulo cinco se comparan los resultados del examen de cada verbo y se establecen las similitudes y diferencias en el desarrollo de uno y otro. Asimismo, se ponen de manifiesto los procesos cognitivos que operan en el empleo de ambas unidades y las repercusiones que tienen en su estructura como categorías. Además, al considerar cada significado como un miembro categorial, es posible explicar la evolución diacrónica en términos de mayor o menor prototipicidad. Finalmente, en el capítulo seis, se destacan las similitudes entre entrar y salir como verbos pertenecientes a una misma clase semántica, así como la importancia de los vínculos con otros verbos de movimiento. / The purpose of this thesis is to study semantic relations between two basic verbs of motion in Spanish, entrar and salir, throughout the 13th, 14th and 15th centuries by using the theoretical proposals of Cognitive Semantics, especially, the Prototype Theory and the Theory of Metaphor and Metonymy. We assume that it is not possible to analyze the vocabulary in isolation, but it is necessary to know the bonds with other words, and the context of use. For this reason, throughout the analysis, the discursive traditions in which they appear have been taken into account. Therefore, the priority is the analysis of lexical and semantic relations from a diachronic perspective and, also, from the use point of view. In the development of this research we have tried a) to analyze the semantic values of the verbs entrar and salir from their Latin etymon until the 15th century, and, thus, to know the changes they have experienced; b) to determine what kinds of words these verbal units are linked to and whether their presence is related to the verb meaning; c) to identify the discursive traditions the corpus examples belong to; d) to research the bonds between those two verbs and other verbs of motion from the same semantic class; and finally, e) to find the metaphoric and metonymic processes involved in the evolution of both verbs and to explain their development by the Prototype Theory. All this takes place along the six chapters included in this research. In the first one, the theoretical framework features –Cognitive Semantics– and the existing studies about the linguistic manifestation of motion, such as the localistic theories, lexicalization patterns, and embodiment, are presented. This chapter also highlights the relevance of lexical links and their implementation in Lexicography, in addition to introducing the concepts of communicative immediacy and communicative distance and the discursive traditions roles. In the second chapter, we prove the delimitation of the objects of study and we explain the choice of Corpus Linguistics as a method to collect data, as well as a review of its history is exposed. The features of NDHE are also disclosed, as it is the source of the examples of our corpus. The third and fourth chapters cover the analysis of the verb entrar and salir, respectively. Although the timeframe of the core of the research is 13th, 14th, and 15th centuries, in both cases we have gone back to its Latin etymon and have explored the semantic bonds that existed in that language. Next, we analyzed their evolution to romance prior to the 13th century and, finally, we have made the analysis of the selected period. Each span of hundred years has its own section in which we have analyzed one by one each semantic extension of both verbs in relation to the discursive traditions in which they appear and the words they select as verbal arguments. The status of lexical rivalry experienced by salir and its synonym exir is especially relevant. Much of chapter four is dedicated to it, as well as to the restructuring experienced by the group of verbs of motion in its transition from Latin to romance. In chapter five the results of the examination of each verb are compared and we define the similarities and the differences in the development of both units. We also show the cognitive processes operating in the use of entrar and salir and the consequences they have in their structure as categories. Additionally, considering each meaning as a member of a category, it is possible to explain the diachronic evolution in terms of more or less prototypicality. Finally, in chapter six, we highlight the similarities between the verbs entrar and salir as they belong to the same semantic class, as well as the importance of the links with other verbs of motion.

L’objectiu d’aquesta tesi és argumentar, teòricament i empíricament, que els mecanismes encarregats de l’adquisició del llenguatge defineixen patrons lingüístics tant sincrònics com diacrònics de les llengües naturals. Aquest objectiu ens duu a explorar, doncs, com el problema de Greenberg es pot derivar del problema de Plató. Es proposa un apropament al problema lògic de l’adquisició del llenguatge en termes d’un procediment de descobriment que, basat en condicions d’aprendibilitat (learnability), relaciona l’adquisició de propietats abstractes amb l’adquisició d’altres de perceptibles. Al capítol 2 fem la proposta explícita i definim alguns conceptes clau; a més, comentem quina ha estat la metodologia usada al llarg de la tesi. Al capítol 3 oferim els arguments teòrics de la proposta. Argumentem que el fet d’acostar-nos a l’adquisició del llenguatge i a la variació lingüística com dues cares d’un mateix problema té no només implicacions teòriques desitjables, sinó també ens permet de donar compte més satisfactòriament dels fenòmens lingüístics. Revisem propostes paramètriques clàssiques així com alguns dels models formals més importants de fixació paramètrica, i demostrem que tots ells presenten problemes rellevants. Oferim algunes directrius sobre com desenvolupar una teoria plausible de l’adquisició que també faci prediccions sobre patrons de variació lingüística. Al capítol 4, proposem una restricció d’aprenentatge basada en consideracions de simplicitat que opera en com l’aprenent adquireix la morfologia verbal. Argumentem que patrons sincrònics i diacrònics, concretament, els patrons de morfologia fusional i aglutinant, deriven dels efectes d’aquesta restricció d’aprenentatge. Al capítol 5 proposem un mecanisme morfofonològic d’anàlisi de dades. Mitjançant mecanismes que relacionen propietats perceptibles amb propietats abstractes (bootstrapping mechanisms), les dades obtingudes amb l’analitzador morfofonològic permeten l’aprenent adquirir propietats morfosintàctiques d’ordre més alt. Aquesta metodologia permet analitzar patrons de variació lingüística de la mateixa manera que l’aprenent analitzaria les dades del seu entorn durant el procés d’adquisició. Al capítol 6 s’apunten algunes qüestions que hem deixat obertes, així com algunes línies d’investigació per futura recerca. / The goal of this thesis is to argue, on theoretical and empirical grounds, that mechanisms in charge of language acquisition define both synchronic and diachronic patterns of linguistic realisation found across natural languages. This aim leads us to explore, then, how Greenberg's problem is derivative from Plato's problem. An approach to the logical problem of language acquisition in terms of a modified discovery procedure is proposed, which, based on learnability considerations, anchors the acquisition of abstract properties on perceptible ones. In chapter 2, I make the proposal explicit, and I go through some definitions and assumptions that are relevant for the thesis. I also make some comments regarding the methodology that will be used. In chapter 3, I provide the theoretical arguments for the proposal. It is argued that approaching acquisition and linguistic variation as two sides of the same problem has not only desirable theoretical implications, but also allows for a better account of well-known linguistic phenomena. Standard parametric proposals, as well as some of the most famous formal models for parameter setting are reviewed and it is demonstrated that they face some relevant shortcomings. Some guidelines about how to develop a plausible theory of acquisition that also makes relevant predictions for variation patterns is provided. In chapter 4, a learning constraint derived from simplicity considerations on how the learner acquires affixal morphology is proposed. It is argued that some synchronic and diachronic linguistic patterns, namely, those concerning the fusional and the agglutinative nature of affixes, derive from the effects of successive analyses of learners applying this constraint during language acquisition. In chapter 5, a morphophonological mechanism of data analysis is proposed to be active during acquisition. By means of bootstrapping mechanisms, the values obtained by the learner using the data analyser can be postulated to be triggers for the acquisition of some high-order morphosyntactic properties. By using a methodology like this one, some well-known patterns of natural languages can be analysed in the very same terms as those used by the learner when examining his linguistic input. In Chapter 6 I point out some open questions and I provide some research lines for further research.