La tesi delinea la figura di Gian Giacomo Trivulzio (Milano, 1774-1831), bibliofilo, editore, intellettuale. La prima parte è dedicata a una ricostruzione sistematica della biografia, la seconda si concentra sui principali interessi culturali di Trivulzio, in particolare: l’amore per Parini, la produzione poetica originale (con una breve storia dell’Accademia degli Inesperti), l’attività collezionistico-editoriale legata ai novellieri italiani, gli studi critici e testuali condotti o promossi su una parte dell’opera di Boccaccio. Infine, il progetto di un’antologia della poesia italiana dalle origini a Poliziano e le proposte di emendazione del Convivio, della Vita nuova e delle Rime di Dante testimoniano gli sviluppi più maturi di quella che si può a buon diritto definire filologia trivulziana. / The thesis is about Gian Giacomo Trivulzio (Milan, 1774-1831), bibliophile, editor and intellectual. The first part is a Trivulzio’s systematic biography, the second one focuses on his main cultural interests, particularly: his love for Parini, his original poetic production (with a short history of the “Accademia degli Inesperti”), his collectible and editorial activity linked to the Italian novelists, his critical and textual studies on Boccaccio’s works. Finally, the project concerning an anthology of the Italian poetry from its beginning to Poliziano and the proposals for a recovery of Dante’s Convivio, Vita nuova and Rime textify the most mature developments of what can rightly be defined Trivulziana philology.

Este trabalho tem um caráter multidisciplinar; faz parte de uma pesquisa mais extensa, cujo objetivo principal é o de estudar, diacronicamente, a formação de palavras do português, com ênfase no processo de sufixação. Direciona-se ao estudo morfológico-diacrônico do sufixo MENTO, precisamente na formação de palavras, por meio do processo derivacional de sufixação; observamos as palavras portuguesas formadas pelo sufixo derivacional MENTO (do latim MEN, MENTUM). Nosso objetivo foi o de identificar os substantivos deverbais, formados por meio de um verbo unido ao sufixo MENTO, e seus significados, para então podermos afirmar a hipótese de todos se originarem de uma ação, construídos pelo modelo verbo + sufixo MENTO. Além disso, também consideramos as acepções semânticas desse sufixo, a fim de apresentarmos algumas formações parafrásticas que denotam um significado no morfema sufixal e não na base das palavras. Com o objetivo de pesquisarmos diacronicamente, como corpus adotamos o Dicionário Houaiss da Língua Portuguesa em duas versões: publicado em livro e em arquivo digital. Também utilizamos o Corpus do Português e as Cantigas de Santa Maria como corpora para acrescentarmos e alterarmos as datações do dicionário utilizado, além de incluirmos palavras não registradas naquele. A aplicação deste trabalho dá-se no campo da educação superior por meio do estudo da mudança gramatical e da história social do português, com organização simultânea de um corpus de análise. / The present work has a multidisciplinary character and finds its justification before the challenges faced by the contemporary world educational institutions; it is part of a more extensive research, which main objective is to diachronically study the formation of words in Portuguese, with emphasis in the process of suffixation. This work is directed to the diachronic morphological study of the suffix MENTO, more specifically in the formation of words, by means of the derivational process of suffixing; we will observe the Portuguese words formed by the derivational suffix MENTO (from the Latin, MEN, MENTUM). Our objective is to observe the deverbal nouns formed by a verb connected to the suffix MENTO, and its meanings, so we can state the hypothesis that they all origin from an action, formed by the model verb + suffix MENTO. Moreover, we will also research the semantic meanings of this suffix, in order to present some paraphrastic formations that denote a meaning in the suffix morpheme, and not in the base of the word. In order to search diachronically we adopted as corpus the Dicionário Houaiss da Língua Portuguesa in two versions: as published and in its digital archive. We have also used the Corpus do Português and the Cantigas de Santa Maria as corpora to add and alter the datings of the adopted dictionary, and furthermore, to include words that do not figure in it. The area of application of this work is higher education by means of study of grammatical change and the social history of Portuguese, with the simultaneous organization of an analysis corpus.

En esta tesis se analizan aspectos relacionados con exámenes de segundas lenguas de alto impacto (high-stakes). A diferencia de estudios anteriores, se trata de un trabajo de investigación comparativo que toma como referencia los contrastes y las similitudes que existen entre la PAU española y el sistema inglés de exámenes A-levels en relación a distintos aspectos. Por un lado, se presenta el tema desde una perspectiva histórica de la evolución de los exámenes de acceso a la universidad en cada país. Por otro, se hace un análisis en profundidad de aspectos clave de la evaluación como la validez del constructo, las características de las actividades o ítems y la fiabilidad. El contraste entre dos realidades evaluadoras diferentes nos permite ilustrar los desaciertos del sistema español mediante una evaluación de los éxitos relativos al procedimiento de evaluación pre-universitario inglés. Además, al comparar la naturaleza de la prueba en España con un equivalente europeo, se pretende comprender la manera en la que la PAU puede ser mejorada en el futuro. Finalmente, en esta tesis presentamos una propuesta de cambios fundamentales y viables para la prueba de inglés en la PAU actual. / López Navas, MD. (2012). COMPARATIVE STUDY OF TWO FOREIGN LANGUAGE EXAMINATIONS FOR UNIVERSITY ENTRY IN ENGLAND AND SPAIN [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/18055

The purpose of this thesis is to formulate a coherent history of Roussillon in the nineteenth century in an attempt to explain the causes for the weaknesses underpinning its Catalan cultural revival. In order to do so, I will commence by broaching the subject of the French process of nation-building, to illustrate how the initial Roussillonese studies were stimulated by research and inquiries into “national antiquities”. Such studies were indeed promoted by consecutive French governments with the aim of classifying, documenting and preserving all the artistic, linguistic and architectural “monuments” of the French nation. My research then proceeds to examine the Occitan-Catalan cultural context, within which the Roussillonese linguistic and cultural revival should be inserted and analysed. Moreover, I shall attempt to quantify the contribution made by Roussillonese scholars to the reflection on the Catalan language during the nineteenth century, as well as the extent and type of knowledge they possessed of Catalan and how they investigated it. / El objetivo de esta tesis es establecer una historia coherente del Rosellón en el siglo XIX con el objetivo de explicar las causas de la “debilidad” del renacimiento cultural en catalán. Para ello, empezaré planteando la cuestión del proceso francés de construcción de la nación con el fin de ilustrar cómo los primeros estudios roselloneses fueron estimulados por las investigaciones y estudios sobre las “antigüedades nacionales”. Estos estudios fueron promovidos por varios gobiernos franceses con el objetivo de clasificar, documentar y preservar todos los “monumentos” artísticos, lingüísticos y arquitectónicos de la nación francesa. A continuación, mi investigación procederá a examinar el contexto cultural Occitano-Catalán, dentro del cual debe inserirse y analizarse el renacimiento lingüístico y cultural rosellonés. Además, pretendo valorar la contribución hecha por los eruditos roselloneses a la reflexión sobre la lengua catalana durante el siglo XIX, así como el alcance y el tipo de conocimiento sobre el catalán que poseían y cómo la investigaban.

In migration contexts, the diversity of languages in contact triggers the processes of second language (L2) acquisition and language transfer; as well as drawing attention to the importance of mother tongue (L1) maintenance. The present study examines the processes of L2 acquisition (Catalan and Spanish), L1 (Romanian) maintenance, and L1transfer, in the case of 130 immigrant Romanian students, as well as the effect of attendance at L1 classes and length of residence on the three languages analysed. Accordingly, three parallel language competence tests were applied in seven public schools of Compulsory Secondary Education in Catalonia. Generally, the results indicate that the language transfer from the L1 to the L2s occurs and a longer length of residence facilitates the learning of Catalan and Spanish, but, at the same time, hinders the level of competence in L1. Also, attendance at Romanian classes seems to influence the maintenance of the mother tongue and the acquisition of the second languages. / En contextos de migració, la diversitat de llengües en contacte esdevé processos d’adquisició de segones llengües (L2) i de transferència lingüística; a més de revifar el debat sobre la importància del manteniment de la llengua materna (L1). En el següent treball s’exploren els processos d’adquisició de l’L2 (català i castellà), del manteniment de l’L1 (romanès) i de la transferència lingüística de l’L1, de 130 estudiants immigrants d’origen romanès; així com l’efecte d’assistir a classes d’L1 i el temps d’estada, en les tres llengües estudiades. Per a aquest propòsit, s’han aplicat tres proves paral•leles de competència lingüística en set instituts d’Educació Secundària Obligatòria de Catalunya. A nivell general, els resultats indiquen que la transferència lingüística de l’L1 a les L2s sorgeix i que un major temps d’estada afavoreix l’aprenentatge del català i del castellà però, al mateix temps, va en detriment del nivell del coneixement adquirit en la seva L1. Així mateix, l’assistència a classes de romanès sembla influir en el manteniment de la seva llengua materna i en l’aprenentatge de segones llengües. / En contextos de migración, la diversidad de lenguas en contacto desencadena procesos de adquisición de segundas lenguas (L2) y de transferencia lingüística; además de reavivar el debate sobre la importancia del mantenimiento de la lengua materna (L1). En el siguiente trabajo se exploran los procesos de adquisición de L2 (catalán y castellano), del mantenimiento de la L1 (rumano) y de la transferencia lingüística de la L1, de 130 estudiantes inmigrantes de origen rumano, así como el efecto de asistir a clases de L1 y el tiempo de estancia, en las tres lenguas estudiadas. Para ello, se han aplicado tres pruebas paralelas de competencia lingüística en siete institutos de Educación Secundaria Obligatoria de Cataluña. A nivel general, los resultados indican que se da la influencia de la L1 en las L2 y que un mayor tiempo de estancia favorece el aprendizaje del catalán y del castellano, pero, a su vez, va en detrimento del nivel de conocimiento adquirido en su L1. Asimismo, la asistencia a clases de rumano parece influir en el mantenimiento de su lengua materna y en el aprendizaje de segundas lenguas.

Esta tesis doctoral examina la figura de la inválida como símbolo de la indefensión de la mujer en los Estados Unidos durante el cambio de siglo. En mi opinión, éste es un aspecto esencial para comprender la producción literaria de la escritora de Virginia Ellen Glasgow (1873-1945). Aunque escribió la mayor parte de sus novelas durante las tres primeras décadas del siglo veinte, Glasgow fue educada en la moral victoriana. Por tanto, mi análisis de la enfermedad y la invalidez como metáfora de la condición de la mujer se ha llevado a cabo en el contexto del culto a la invalidez femenina de la época. La tesis se centra especialmente en la imagen de la inválida como una manifestación exagerada de los ideales masculinos de género, que definían la feminidad como sinónimo de extrema debilidad.Los capítulos de esta tesis doctoral intentan examinar la figura de la inválida en algunas de las novelas y narraciones cortas de Ellen Glasgow. A mi parecer, este cánon opera como un espejo y refleja aspectos de la personalidad de sus protagonistas así como de la misma autora y, hasta cierto punto, de la mujer en general. Aunque algunos de los personajes femeninos que se consideran no pueden calificarse de físicamente o médicamente inválidos, mi agumento principal es que Glasgow utiliza este ideal cultural y estético como metáfora para revelar los mecanismos de la sociedad machista en la que vivía. La ficción de Glasgow advierte de los peligros que comporta asimilar estos valores, ya que las mujeres de la época eran instruidas para convertirse en un modelo de delicadeza, inocencia y abnegación, hasta el punto de ser reducidas a la invisibildad como individuos. Glasgow parece sugerir que esta doctrina debilita a la mujer tanto física como psicológicamente, ya que condena sus necesidades y aspiraciones como inválidas, es decir, no-válidas.

La motivació remota d'aquesta tesi arrenca de 1982, any que vaig obtenir una plaça com professora d'E.G.B. en el Col·legi Públic de Santa María de Gardeny, situat en els Blocs Juan Carlos en el barri de La Mariola. En aquells moments, la població escolar era de 1.200 nois dels quals, aproximadament, el 30% era d'ètnia gitana. L'escola per les peculiars característiques del barri i de la població que acollia, va ser classificada d'Acció Especial.Els anys que van seguir a la meva incorporació van ser un continu aprenentatge humà i professional. Possiblement, a part dels problemes socials amb els que diàriament convivia, la dificultat més important dels alumnes era la lingüística potser pel fet que el nostre sistema d'escolarització es fonamenta essencialment en l'aprenentatge lector-escriptor.Per altra banda, en les meves explicacions quotidianes notava que els nens no solament tenien problemes de coneixement o ús de la llengua -s'entén l'estàndard- sinó que presentaven resistència a l'aprenentatge de conceptes nous, amb la qual cosa la tasca d'ensenyament/aprenentatge era molta més dura i menys fructífera. Aquest podia considerar-se el segon gran poblema que afectava a aquest nucli de població i que el seu efecte produïa un notable augment del cridat "fracàs escolar".Enfront de les opinions majoritàries de psicòlegs i pedagogs que argumentaven que dit fracàs era imputable a una cosa de "intel·ligència", la meva percepció personal de la situació diferia notablement ja que, quan em dirigiria als nois i m'interessava per algunes de les seves preferències, sempre relacionades amb les pròpies vivències, desenvolupaven habilitats i estratègies inesperades. / La motivación remota de esta tesis arranca de 1982, año en que obtuve una plaza como profesora de E.G.B. en el Colegio Público de Santa María de Gardeny, situado en los Bloques Juan Carlos en el barrio de La Mariola. En aquellos momentos, la población escolar era de 1.200 chicos de los cuales, aproximadamente, el 30% era de etnia gitana. La escuela por las peculiares características del barrio y de la población que acogía, fue clasificada de Acción Especial.Los años que siguieron a mi incorporación fueron un continuo aprendizaje humano y profesional. Posiblemente, aparte de los problemas sociales con los que a diario convivía, la dificultad más importante de los alumnos era la lingüística quizá debido a que nuestro sistema de escolarización se fundamenta esencialmente en el aprendizaje lecto-escritor.Por otra parte, en mis explicaciones cotidianas notaba que los niños no solamente tenían problemas de conocimiento o uso de la lengua -se entiende la estándar- sino que presentaban resistencia al aprendizaje de conceptos nuevos, con lo cual la tarea de enseñanza/aprendizaje era mucha más dura y menos fructífera. Este podía considerarse el segundo gran poblema que afectaba a dicho núcleo de población y cuyo efecto producía un notable aumento del llamado "fracaso escolar".Frente a las opiniones mayoritarias de psicólogos y pedagogos que argumentaban que dicho fracaso era imputable a una cuestión de "inteligencia", mi percepción personal de la situación difería notablemente ya que, cuando me dirigía a los chicos y me interesaba por algunas de sus preferencias, siempre relacionadas con las propias vivencias, desarrollaban habilidades y estrategias inesperadas.

Este trabajo de tesis doctoral se centra en el uso de ontologías de dominio y su refinamiento enfocado a la recuperación de la información. El dominio seleccionado ha sido el de la Biomedicina, que dispone de una extensa colección de resúmenes en la base de datos Medline y recursos que facilitan la creación de ontologías muy extensas, tales como MeSH o UMLS. En este trabajo se ha desarrollado también un modelo de formulación de consulta que permite relacionar un modelo de documento con una ontología dentro de los modelos de lenguaje. Además hemos desarrollado un algoritmo que permite mejorar la ontología para la tarea de recuperación de la información a partir de recursos no estructurados. Los resultados muestran que el refinamiento de las ontologías aplicado a la recuperación de la información mejora el rendimiento, identificando automáticamente información no presente en la ontología. Además hemos comprobado que el tipo de contenido relevante para las consultas depende de propiedades relacionadas con el tipo de consulta y la colección de documentos. Los resultados están acordes con resultados existentes en el campo de la recuperación de la información.

Aquesta tesi té dos objectius. En primer lloc, oferir una descripció lingüística dels processos fonològics promoguts pels contactes consonàntics en balear a partir del conjunt d'enquestes dialectals que van servir de base per a la confecció del treball d'investigació Els contactes consonàntics en mallorquí i menorquí i del conjunt de dades de què disposa el Corpus Oral Dialectal (COD), del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. En segon lloc, elaborar una anàlisi formal d'aquests processos a partir de les eines que ofereix la teoria de l'optimitat. La part de descripció lingüística té dos objectius. D'una banda, matisar i ampliar els estudis que s'han fet sobre el consonantisme del subdialecte mallorquí; d'altra banda, presentar un estudi complet de les resolucions dels contactes consonàntics en menorquí, subdialecte que encara no ha rebut un tractament individualitzat ni prou exhaustiu, especialment pel que fa als contactes que impliquen més de dues consonants. En aquesta part de descripció lingüística, també s'hi ha incorporat una modesta caracterització de l'eivissenc, subdialecte que serveix de base de comparació idònia respecte dels subdialectes mallorquí i menorquí, ja que els processos fonològics ocasionats pels contactes consonàntics hi són molt menys freqüents. La part d'anàlisi lingüística pretén analitzar formalment, en el marc de la teoria de l'optimitat, els processos fonològics que es desencadenen en balear quan dues o més consonants entren en contacte. Concretament, s'hi analitzen aquells processos que impliquen un canvi en la qualitat segmental (l'assimilació de lloc d'articulació, l'assimilació de mode d'articulació, el rotacisme i la dissimilació), aquells que impliquen un canvi en la quantitat segmental (l'allargament, la simplificació consonàntica, l'elisió i la inserció vocàlica), i aquells que impliquen un canvi en la qualitat i la quantitat segmentals (la fusió i la coalescència i l'escissió). En el treball d'investigació Els contactes consonàntics en mallorquí i menorquí es va demostrar que l'aplicació i la naturalesa d'aquests processos depèn d'un conjunt de factors, dels quals es van mostrar especialment rellevants els següents: a) el subdialecte o varietat dialectal de què es tracta; b) el tipus de consonants implicades; c) el domini d'aplicació; i d) la posició sil·làbica dels sons involucrats. L'anàlisi formal proposada en el marc d'aquesta tesi pretén donar compte de la incidència d'aquests factors en la resolució d'un determinat contacte consonàntic.La teoria de l'optimitat és encara avui un model en desenvolupament, la fesomia del qual es va perfilant a mesura que es plantegen nous problemes i noves necessitats. La riquesa i la complexitat de fenòmens que caracteritzen el balear fan d'aquest dialecte un marc empíric idoni per ratificar la capacitat explicativa del model teòric adoptat i per detectar-ne les principals limitacions. Tenint present aquest context, en aquesta tesi es proposen els objectius següents: en primer lloc, comprovar en quina mesura la teoria de l'optimitat és capaç de donar compte de la complexitat de processos que caracteritzen les varietats balears; en segon lloc, investigar si les dades analitzades donen evidència a favor d'un determinat tractament formal enfront d'altres en els casos en què el model preveu més d'una possibilitat d'anàlisi; i, en tercer lloc, estudiar de quina manera les dades objecte d'anàlisi fan evident la necessitat de matisar i d'ampliar certs mecanismes i certes premisses del model. Amb aquesta tesi també es vol demostrar que l'anàlisi formal proposada per donar compte del comportament del balear és extensible al comportament d'altres dialectes del català, així com a altres processos no estudiats de manera específica en el treball. Per això, partint de l'anàlisi concreta dels contactes consonàntics en balear, es fa referència a anàlisis possibles referents a altres processos i a altres varietats dialectals del català, operació que, de retruc, serveix per validar el model teòric adoptat. / This dissertation has two goals. On the one hand, to offer a linguistic description of the phonological processes promoted by consonantal contacts in Balearic Catalan based on a set of exhaustive dialectal inquiries carried out in 13 locations of this linguistic area. On the other hand, to analyze and formalize these processes within Optimality Theory. The descriptive section of the dissertation aims at completing previous studies about Majorcan consonantism and, also, at offering a comprehensive account of the resolutions of consonantal contacts in Minorcan Catalan, a subdialect much less studied. A modest characterization of Eivissan Catalan consonantism is also incorporated in this part. The theoretical section of the dissertation attempts to find out a formal explanation for the triggering of the different phonological processes, particularly for those which imply a change in the quality of the original consonants (i.e. place assimilation, manner assimilation, rhotacism, and manner dissimilation), a change in the quantity of the original consonants (i.e. lengthening, consonant simplification, deletion and vocalic insertion), and for those which mean a change in the quality and the quantity of the original consonants (fusion, coalescence and split). KEYWORDS:Catalan, Balearic Catalan, consonantal contacts, place assimilation, manner assimilation, affrication, lengthening, rhotacism, cluster simplification, manner dissimilation, fusion, split, vocalic insertion, first person singular present indicative, phonology, dialectology, linguistic theory, Optimality Theory, markedness constraints, positional faithfulness constraints, dialectal variation and factorial typology, constraint ranking, unranked constraints and structural optionality, syllable contact, paradigmatic pressures, optimal paradigms, paradigmatic contrast, subparadigms, comparative markedness

Aquesta tesi s’emmarca en un projecte de majors proporcions encapçalat per la redacció del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, que analitza les manifestacions romàniques en la documentació llatina altomedieval conservada en els comtats situats al territori que posteriorment rebé el nom de Catalunya. En les nostres fonts s’hi inclouen sobretot testaments, llegats, acords i confirmacions de compra-venda. Quant als límits cronològics, els textos notarials objecte d’aquesta recerca se situen entre els anys 800 i 1150. El fet d’acotar la investigació a un àmbit tan present en les societats d’arreu, el vocabulari tèxtil, respon a la voluntat d’intentar observar la vida quotidiana de la societat de l’època. D’aquesta manera, a més d’una anàlisi purament filològica basada en l’estructura lèxica de la llengua continguda en els textos, s’obté una panoràmica social que si més no reflecteix certs aspectes de la realitat quotidiana dels individus que habitaven les nostres terres ara fa més de mil anys. El corpus obtingut consta de 186 entrades i 24 subentrades que s’han distribuït en tres grans apartats: els draps laics, els draps eclesiàstics, i els tipus de teixits i materials de confecció. Finalment a mode d’apèndix s’hi ha afegit una última part, que inclou 27 ètims, dedicada a les referències als colors i les provinences de les peces tractades. Malgrat que en aquell temps encara s’estipulava que els documents oficials s’havien d’escriure en la llengua de cultura per excel•lència –el llatí–, la comunicació oral ja havia mutat cap a un parlar divers que més endavant, en aquest territori concret, es coneixeria amb el nom de català. Així doncs, la traça lingüística de l’escrivent jugava un paper decisiu en la redacció de qualsevol document, ja que era ell qui decidia com transcrivia en llatí un afer que s’havia donat, per via oral, en un parlar romànic. D’aquí que en els textos sovint hi apareguin mots amb una marcada empremta romànica, així com oscil•lacions de caràcter divers. Molts termes, a més, apareixen escrits sota múltiples formes, ja que l’escriba sovint vacil.lava a l’hora reproduir mots en la majoria de les ocasions només vius en la parla oral. D’altra banda, el sistema de casos del llatí, així com la formació del nombre i el gènere, són testimoni d’un procés de reestructuració, segurament fruit dels minvats coneixements lingüístics dels escribes i els seus intents d’adaptar el parlar popular a la llengua de cultura. Mitjançant l’anàlisi dels vestits, els draps o els teixits podem percebre certes influències culturals provinents d’altres pobles, que segurament repercutiren també en la resta d’àmbits vitals. En aquest sentit cal destacar el fet que, malgrat que la gran majoria dels mots presenten una clara ascendència llatina, l’empremta de l’àrab o el germànic no hi és pas absent. El primer enriquí el vocabulari de l’època amb designacions de teles i vestits importats de la Hispània musulmana; el segon ens aportà nombrosos termes vinculats a la indumentària i a la confecció tèxtil provinents del contacte que les guarnicions establertes al limes i el seu seguici mantingueren amb la població germànica. Al llarg d’aquesta recerca s’ha pogut comprovar que, si bé la majoria de les veus es revelen comunes als territoris romànics, determinats mots constitueixen innovacions pròpies de la nostra regió. D’altres, més enllà del domini lingüístic català, abarquen la totalitat de la península Ibèrica. D’altra banda, en aquest moment d’impàs tant lingüistic com cultural, econòmic i social, es pot apreciar el gran canvi que suposà el tombant del segle XI, punt d’inflexió en la trajectòria d’una societat marcada per l’evolució econòmica d’una noblesa assedegada d’ostentació. Comparat amb el segle X, al segle XI el panorama havia canviat radicalment. Les classes benestants i les jerarquies eclesiàstiques es començaren a preocupar per l’ornamentació, aviat present tant en el parament de la llar i de l’església com en la indumentària. / This PhD thesisl is closely related to a much bigger project leaded by the Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, which analyzes the romance traces contained in the huge Latin early medieval documental collections kept in many Catalan archives. Our documental sources are basically wills, donations, agreements and buying and selling contracts written between 800 and 1150. This is not only a philological research based on the structure of the language contained in the texts, but also an attempt to look at the daily life of all kinds of people living in our region through their clothes and fabrics. Our corpus has 186 entries and 24 subentries distributed in three large groups: lay clothes and fabrics, ecclesiastical clothes and fabrics, and materials. On the other hand, there is an appendix at the end of this thesis on the very few references to colours and origin of the garments. This part has 27 entries. Through the analysis of the garments and fabrics one realizes influences of many cultures on the Catalan one. Although most of the words have a clear Latin origin, the Arabic and German traces are also present. The first one contributed with fabric designations and clothes imported from Al-Andalus, while the second one provided us with textile and dressmaking vocabulary.