Aquesta tesi construeix un cas del que és la dignitat, per què és important, i com i quan les organitzacions poden assistir a la dignitat. El primer treball s'investiga el què i el per què de la dignitat examinant i analitzant el contingut dels coneixements actuals en la literatura de gestió per aconseguir una conceptualització robust. El segon treball s'investiga la forma de la dignitat de l'explicació a través d'un estudi longitudinal, qualitativa, com un camp de plans d'organització i dissenya l'espai físic destinat a fomentar sentiments d'integritat, dignitat i benestar. El tercer article revisa el quan de la dignitat en il·lustrar amb un estudi de cas únic com les històries narratives donen suport al desenvolupament de la coordinació relacional a través de fronteres organitzacionals i internacionals. En aquest cas particular, les històries s'utilitzen per promoure la missió de l'organització, que és la promoció de la dignitat. Les contribucions d'aquest cos de treball inclouen una comprensió més profunda de: els processos per afirmar la dignitat i les especificacions culturals de dignitat; i delineació dels resultats i desafiaments a les persones i organitzacions en l'acte de promoció de la dignitat positius; la definició i un model d'una pràctica de disseny que es pot utilitzar per aconseguir el disseny humanista (és a dir, disseny que promou la dignitat humana); i propostes per a la futura investigació prova la teoria deductiva fa a l'ús d'històries com una forma de comunicació que contribueix a la qualitat de la coordinació relacional, sobretot quan la dignitat és l'objectiu comú d'aquestes relacions. La contribució a les funcions pràctiques de gestió per reduir una bretxa-fer saber per que ofereixen els líders i les parts interessades una manera de fer front amb eficàcia, i les qüestions socials més àmplies d'avui, polítiques ambientals a través de la pràctica de la gestió humanista de la col·locació de la gent com el front i el centre propòsit de negoci. Tres mètodes qualitatius es van utilitzar incloent una revisió de la literatura literatura, un longitudinal, qualitativa, estudi de camp, i un estudi de cas. / Esta tesis construye un caso de lo que es la dignidad, por qué es importante, y cómo y cuándo las organizaciones pueden asistir a la dignidad. El primer trabajo se investiga el qué y el por qué de la dignidad examinando y analizando el contenido de los conocimientos actuales en la literatura de gestión para lograr una conceptualización robusto. El segundo trabajo se investiga la forma de la dignidad de la explicación a través de un estudio longitudinal, cualitativa, cómo un campo de planes de organización y diseña el espacio físico destinado a fomentar sentimientos de integridad, dignidad y bienestar. El tercer artículo revisa el cuándo de la dignidad al ilustrar con un estudio de caso único cómo las historias narrativas apoyan el desarrollo de la coordinación relacional a través de fronteras organizacionales e internacionales. En este caso particular, las historias se utilizan para promover la misión de la organización, que es la promoción de la dignidad. Las contribuciones de este cuerpo de trabajo incluyen una comprensión más profunda de: los procesos para afirmar la dignidad y las especificaciones culturales de dignidad; una delineación de los resultados y desafíos a las personas y organizaciones en el acto de promoción de la dignidad positivos; la definición y un modelo de una práctica de diseño que se puede utilizar para lograr el diseño humanista (es decir, diseño que promueve la dignidad humana); y propuestas para la futura investigación prueba la teoría deductiva con respecto al uso de historias como una forma de comunicación que contribuye a la calidad de la coordinación relacional, sobre todo cuando la dignidad es el objetivo común de estas relaciones. La contribución a las funciones prácticas de gestión para reducir una brecha-hacer saber por que ofrecen los líderes y las partes interesadas una manera de hacer frente con eficacia, y las cuestiones sociales más amplias de hoy, políticas ambientales a través de la práctica de la gestión humanista de la colocación de la gente como el frente y el centro propósito de negocio. Tres métodos cualitativos se utilizaron incluyendo una revisión de la literatura literatura, una longitudinal, cualitativa, estudio de campo, y un estudio de caso. / This dissertation builds a case for what dignity is, why it is important, and how and when organizations can attend to dignity. The first paper investigates the what and why of dignity by examining and analyzing the content of current understandings in the management literature to achieve a robust conceptualization. The second paper investigates the how of dignity by explicating through a longitudinal, qualitative, field study how an organization plans and designs physical space intended to foster feelings of wholeness, dignity, and wellbeing. The third paper reviews the when of dignity by illustrating with a single case study how narrative stories support the development of relational coordination across organizational and international borders. In this particular case, the stories are used to promote the organization’s mission, which is the promotion of dignity. Contributions of this body of work include a deeper understanding of: the processes for affirming dignity and dignity’s cultural specifications; a delineation of positive outcomes and challenges to individuals and organizations in the act of promoting dignity; the definition and a model of a design practice that may be used to achieve humanistic design (i.e. design that promotes human dignity); and, propositions for future deductive theory testing research regarding the use of stories as a form of communication that contributes to the quality of relational coordination, particularly when dignity is the shared aim of these relationships. The contribution to management practice functions to shrink a knowing–doing gap by offering leaders and stakeholders a way to effectively cope with today’s wider social, political, and environmental issues through the humanistic management practice of placing people as the front and center purpose of business. Three qualitative methods were used including a bibliographic literature review, a longitudinal, qualitative, field study, and a case study.

Al llarg d'aquest treball, he intentat defensar la idea de que els judicis de valor que elabora la crítica de cinema espanyola estàn inscrits en tradicions culturals que deriven, la major part d'elles, de categories històrica i socialment construïdes. En aquest cas, la cinefília, en qualsevol de les seves accepcions, seria l'origen sociocultural de les tradicions cinematogràfiques de gran part de la crítica. D'ella sorgirien les idees i conceptes que fa servir la crítica sobre el que és art, cultura i cinema. D'altra banda, he desenvolupat la idea de que aquestes tradicions cinèfiles, per molt diverses que puguin ser des d'un punt de vista històric, cultural i social, es converteixen en una pràctica institucionalitzada des del moment en què es formulen a través de la crítica de cinema. Pel que fa institució, per tant, la crítica treballa per mantenir la seva posició social privilegiada com estament regulador dels discursos cinematogràfics que circulen en la societat en un moment històric determinat. La proposta d'analitzar la crítica de cinema en els anys 90 és perquè en aquesta dècada es formalitza un canvi generacional llargament incubat durant els 80. En aquest aspecte, es produeix un xoc generacional en el qual cada formació crítica, més enllà de les seves tradicions culturals i cinèfiles, treballarà per legitimar uns gustos cinematogràfics i consolidar-los com a part de la institució. En el procés, els mateixos crítics s'erigeixen en representants d'aquests gustos emetent discursos públics sobre el cinema i la cultura, jerarquitzant, fent judicis de valor i discriminant models estètics cinematogràfics i culturals. En aquest sentit, la crítica de cinema funciona com un espai de confrontació dels gustos culturals de les diferents tradicions cinèfiles, gustos que es van institucionalitzant a mesura que els discursos es legitimen social i culturalment. Aquests discursos cinematogràfics i aquests processos d'institucionalització estan sotmesos a múltiples variables socials, culturals, històriques, econòmiques, nacionals, generacionals i de gènere que els situa més enllà del camp cinematogràfic. Al llarg d'aquest treball, he intentat aprofundir en cadascun d'aquests paràmetres per a establir els orígens i significats dels discursos i pràctiques culturals que circulen al voltant del cinema. El mètode d'anàlisi que m'ha permès un acostament interdisciplinari a la cinefília i la crítica de cinema és la branca dels estudis culturals que ve de la teoria cultural i la sociologia de la cultura. / A lo largo de este trabajo, he intentado defender la idea de que los juicios de valor que elabora la crítica de cine española están inscritos en tradiciones culturales que derivan, la mayor parte de las veces, de categorías histórica y socialmente construidas. En este caso, la cinefilia, en cualquiera de sus acepciones, sería el origen sociocultural de las tradiciones cinematográficas de gran parte de la crítica. De ella surgirían las ideas y conceptos que maneja la crítica acerca de lo que es arte, cultura y cine. Por otro lado, he desarrollado la idea de que estas tradiciones cinéfilas, por muy diversas que puedan ser desde un punto de vista histórico, cultural y social, se convierten en una práctica institucionalizada desde el momento en que se formulan a través de la crítica de cine. En cuanto institución, por tanto, la crítica trabaja para mantener su posición social privilegiada como estamento regulador de los discursos cinematográficos que circulan en la sociedad en un momento histórico determinado. La propuesta de analizar la crítica de cine en los años 90 es porque en esa década se formaliza un cambio generacional largamente incubado durante los 80. En este aspecto, se produce un choque generacional en el que cada formación crítica, más allá de sus tradiciones culturales y cinéfilas, trabajará para legitimar unos gustos cinematográficos y consolidarlos como parte de la institución. En el proceso, los mismos críticos se erigen en representantes de esos gustos emitiendo discursos públicos acerca del cine y la cultura, jerarquizando, haciendo juicios de valor y discriminando modelos estéticos cinematográficos y culturales. En este sentido, la crítica de cine funciona como un espacio de confrontación de los gustos culturales de las diferentes tradiciones cinéfilas, gustos que se van institucionalizando a medida que los discursos se legitiman social y culturalmente. Estos discursos cinematográficos y estos procesos de institucionalización están sometidos a múltiples variables sociales, culturales, históricas, económicas, nacionales, generacionales y de género que los sitúa más allá del campo cinematográfico. A lo largo de este trabajo, he intentado profundizar en cada uno de estos parámetros para establecer los orígenes y significados de los discursos y prácticas culturales que circulan en torno al cine. El método de análisis que me ha permitido un acercamiento interdisciplinar a la cinefilia y la crítica de cine es la rama de los estudios culturales que viene de la teoría cultural y la sociología de la cultura. / Throughout this work I have attempted to defend the idea that value judgments produced by the Spanish film criticism are enrolled in cultural traditions that derive, most of the times, from historically and socially constructed categories. In this case, cinephilia, in any of its forms, would be the sociocultural background of the cinematic traditions of much of contemporary Spanish film critics. From it arises the ideas and concepts to handle criticism about what art, culture and film should be. Furthermore, I developed the idea that these cinéphiles traditions, however different that may be from an historical, cultural and social perspective, become an institutionalized practice from the time they are made through film criticism. As an institution, therefore, film criticism works to maintain its privileged status as a regulator estate of those cinematic discourses circulating in a society at a particular historical moment. The proposal to analyze Spanish film criticism in the 90s, is because in that decade formalizes a long-incubated generational change since 80s. In this aspect, there is a generational clash in which each critical training, beyond cultural and cinéphiles traditions, will work to legitimize and consolidate some cinematic tastes as part of the institution. In this process, critics are put forward as representatives of those tastes by issuing public statements about cinema and culture, a hierarchy, making discriminating judgments, and aesthetic models and cultural films. In this sense, film criticism works as a confrontation of cultural tastes of the different cinéphile traditions, and tastes are becoming institutionalized as legitimate social and cultural statements. These cinematographic discourses and institutionalizing processes are subject to multiple social, cultural, historical, economic, national, generational and gender variables, which puts them beyond the cinematographic field. Throughout this work I have attempted to delve into each one of these parameters in order to establish the origins and meanings of discourses and cultural practices that circulate around the cinema. The method of analysis that has allowed me to an interdisciplinary approach to cinephilia and film criticism is the branch of cultural studies that comes from cultural theory and sociology of culture.