La creativitat és considerada un ingredient fonamental de la innovació, un recurs altament valorat per a la competitivitat sostenible i l’èxit a llarg termini de les empreses. Per això, líders de negoci, així com investigadors acadèmics i estaments polítics, han donat una atenció creixent a aquest tema. La investigació sobre la creativitat és un camp multifacètic i en creixement continuat. Degut a una falta de consens en la definició de la creativitat, aquest camp d’investigació s’ha anat ampliant al llarg de dècades, arribant als nostres dies amb una gran varietat d’aproximacions al seu estudi des de diferents disciplines, tals com la psicologia, sociologia, antropologia, neurologia o economia entre altres. No obstant, la perspectiva cultural aplicada a l’estudi de la creativitat ha estat relativament inferior. Malgrat algunes Formulacions teòriques, aquesta aproximació roman un pas per darrere en termes de recerca empírica. La present tesi es planteja la pregunta d’investigació de en quina mesura la cultura influència la creativitat de l'empleat en els seus llocs de treball, cosa que també es podria conceptualitzar com la influència de la cultura en el domini de coneixement de la creativitat en les organitzacions. Aquesta tesi proporciona evidència empírica a partir de 198 empleats de 10 organitzacions espanyoles, amb respecte a la relació entre cultura i creativitat en el treball. Es proposa que la cultura té una influència significativa a la creativitat de l'empleat. L'efecte de la cultura sobre aquesta creativitat s’estudia aplicant un model multidimensional de la creativitat de l'empleat percebuda, tenint en compte l’impacte cultural a un nivell individual d’anàlisi en tres dimensions diferents: cultura nacional, cultura organitzacional i valors individuals independents. En aquest model la creativitat de l’empleat es percebuda per ell mateix, i també (a mode de punt de validació) pel cap de l’empleat. Mentre la majoria de les eines i teories de la creativitat han estat desenvolupades a l’entorn de la cultura Anglo-Saxona, aquesta tesi es focalitza a la creativitat de l’empleat en el si d'organitzacions d'Espanya, una societat mediterrània que representa un espai cultural relativament poc investigat fins al moment. Entre les principals contribucions, els resultats empírics suggereixen un procés diferent procés social de creativitat en les organitzacions participants en aquest estudi, i una inesperada diferent percepció sobre la creativitat de l'empleat, en funció del punt d'observació. En resum, el propòsit d’aquesta tesi és la d'estudiar l'efecte de la cultura a la creativitat de l'empleat percebuda, en tres diferents dimensions d'anàlisi: la cultura nacional, la cultura organitzacional i els valors individuals independents. / La creatividad es considerada un ingrediente fundamental de la innovación, un recurso altamente preciado para la competitividad sostenible y el éxito a largo plazo de las empresas. Por ello, líderes de negocios, así como investigadores académicos y estamentos políticos, han prestado una atención creciente a este tema. La investigación sobre la creatividad es un campo multifacético y en continuo crecimiento. Debido a una falta de consenso en la definición de la creatividad, este campo de investigación se ha ido ampliando a lo largo de décadas, llegando a nuestros días con una gran variedad de aproximaciones a su estudio desde diferentes disciplinas, tales como psicología, sociología, antropología, neurología, o economía, entre otros. Sin embargo, la perspectiva cultural aplicada al estudio de la creatividad ha sido relativamente menor. A pesar de algunas formulaciones teóricas, esta aproximación permanece un paso por detrás en términos de investigación empírica. La presente tesis se plantea la pregunta de investigación de en qué medida la cultura influencia la creatividad del empleado en sus puestos de trabajo, lo que también se podría conceptualizar como la influencia de la cultura en el dominio de conocimiento de la creatividad en las organizaciones. Esta tesis proporciona evidencia empírica a partir de 198 empleados de 10 organizaciones españolas, con respecto a la relación entre cultura y creatividad en el trabajo. Se propone que la cultura tiene una influencia significativa en la creatividad del empleado. El efecto de la cultura sobre dicha creatividad se estudia aplicando un modelo multidimensional de la creatividad del empleado percibida, teniendo en cuenta el impacto cultural a un nivel individual de análisis, en tres dimensiones distintas: cultura nacional, cultura organizacional, y valores individuales independientes. En este modelo la creatividad del empleado es percibida por él mismo, y también (a modo de punto de validación) por el jefe del empleado. Mientras la mayoría de las herramientas y teorías de la creatividad han sido desarrolladas en el entorno de la cultura Anglo-Sajona, esta tesis se focaliza en la creatividad del empleado en el seno de organizaciones de España, una sociedad mediterránea que representa un espacio cultural relativamente poco investigado hasta el momento. Entre las principales contribuciones, los resultados empíricos sugieren un diferente proceso social de creatividad en las organizaciones participantes en el estudio, y una inesperada diferente percepción sobre la creatividad del empleado, en función del punto de observación. En resumen, el propósito de esta tesis es la de estudiar el efecto de la cultura en la creatividad del empleado percibida, en tres distintas dimensiones de analisis: la cultura nacional, la cultura organizacional y los valores individuales independientes. / Creativity is considered as a key ingredient of innovation, a highly praised resource for sustainable competitiveness and long term business success. As such, business leaders but also academic researchers and policy makers have paid increased attention to the subject. Creativity research is an ever-growing and multifaceted field of enquiry. Despite a lack of consensus regarding how to define creativity, this field of research has grown over the decades and today it includes a wide variety of approaches from diverse disciplines such as psychology, sociology, anthropology, neurology, economy, among others. The cultural approach to the study of creativity has been relatively understudied. Although there are some theoretical formulations, this stream of research lags behind in terms of empirical research. The current dissertation addresses the research question in relation to what extent culture affects the creativity of employees at work, that might also be conceptualized as the effect of culture on the knowledge domain of organizational creativity. This dissertation provides empirical evidence from a sample of 198 employees from 10 Spanish organizations, regarding the relationship between culture and creativity at work. It is maintained that culture has a significant influence on the employee creativity. The effect of culture on employee creativity is examined employing a multidimensional model, of the perceived employee creativity, that takes into account culture’s imprints at an individual level of analysis, at three distinct dimensions: national culture, organizational culture and individual stand-alone values. In this model the employee’s creativity is perceived by the employee himself, and also (as a validation point) by the employee’s manager. While most of creativity tools and theories have been developed within an Anglo-Saxon culture, this dissertation is focused on employee creativity in organizations belonging to Spain, a Mediterranean society and a cultural space that is relatively under-examined by previous research. Among the main contributions, empirical findings suggest a potential different social process of creativity in the organizations under study, and an unexpected different perception of employees’ creativity depending on the observation point. In summary, the purpose of this study is to examine the effect of culture on perceived employees' creativity, at three distinct dimensions: national culture, organizational culture and individual stand-alone values.

Els negocis familiars representen, a nivell mundial, la majoria de les empreses, i son reconeguts com importants creadors de PIB i de llocs de treball. Tenint en compte el seu destacat paper en l’ economia, els acadèmics han desenvolupat una important línia de recerca per comprendre les empreses familiars en quant se les considera diferents de les seves equivalents no familiars en diversos aspectes. Per això cal analitzar aquests factors de diferenciació i la forma en que poden continuar afegint valor al bé comú. Aquesta tesi, integrada per cinc estudis, explora diversos aspectes interconnectats de les empreses familiars des d’una perspectiva de contingència, aplicant diferents marcs teòrics. Utilitzant un mètode d’ investigació qualitativa basada en l’ anàlisi de casos, ofereix un anàlisi aprofundida dels factors diferencials, dels processos darrere l’evolució en el temps de les empreses familiars, i de l’ emergent institucionalització del tema promoguda per les associacions professionals. El primer article (capítol 2) estudia si la “familiness”, és a dir, el conjunt específic de recursos de la família, pot ser positiva o negativa i en quines situacions. El segon article (capítol 3) posa també l’ accent sobre la “familiness”, investigant com aquest conjunt específic de recursos pot ser mantingut al llarg del temps, a mesura que la complexitat augmenta. El tercer article (capítol 4) explora com les empreses familiars professionalitzen els seus àmbits de presa de decisions, en els casos on una més gran professionalització pot sostenir l’avantatge de la seva “familiness”. El quart article (capítol 5) aprofundeix en l’anàlisi de la variable familia i concentra la seva atenció en el “parenting”, és a dir, els estils parentals, i el seu efecte sobre la conducta dels membres de la generació següent respecte a l’empresa familiar. El cinquè article (capítol 6) amplia la perspectiva i tracta del paper de les associacions professionals en la conscienciació dels responsables polítics, abordant el procés d’ institucionalització pel que travessa actualment la qüestió. Aquesta recerca contribueix al camp de l’empresa familiar principalment per l’ utilització d’un enfoc interdisciplinari que combina diferents perspectives teòriques des d’una perspectiva de contingencia. / Las empresas familiares representan la mayoría de compañías en el mundo, y son reconocidas por su significativa contribución en la creación de empleo y generación de PIB. Dado el importante rol que juegan en la economía, numerosos investigadores han desarrollado una línea de trabajo importante para entender las empresas familiares, ya que se las considera diferentes de sus equivalentes no familiares en diversos aspectos. Por esto se considera necesario entender estos factores de diferenciación y la forma en que pueden continuar añadiendo valor al bien común. Esta tesis integrada por cinco estudios, explora diversos aspectos interconectados de la empresa familiar desde una perspectiva de contingencia, aplicando diferentes marcos teóricos. Utilizando una metodología cualitativa, basada en el análisis de casos, este estudio ofrece un análisis en profundidad de los factores diferenciales, de los proceso de evolución en el tiempo de las empresas familiares, y de la emergente institucionalización de dicho campo, promovida por las asociaciones profesionales. El primer artículo (capítulo 2) estudia si el “familiness”, es decir, el conjunto específico de recursos de la familia, puede ser positiva o negativa y en qué situaciones. El segundo artículo, (capítulo 3) pone también el foco en el “familiness”, investigando cómo este conjunto específico de recursos puede ser mantenido a lo largo del tiempo, a medida que la complejidad aumenta. El tercer artículo (capítulo 4) explora cómo las empresas familiares profesionalizan sus ámbitos de toma de decisiones, en los casos en donde una profesionalización mayor puede mantener la ventaja derivada de su “familiness”. El cuarto artículo (Capítulo 5) profundiza en el análisis de la variable familia y concentra su atención en los estilos de “parenting”, es decir, el estilo parental, y su efecto sobre la conducta de los miembros de la siguiente generación respecto a la empresa familiar. El quinto artículo (capítulo 6) amplia la perspectiva y trata el papel de las asociaciones profesionales en la concienciación de los responsables políticos, abordando el proceso de institucionalización por el que atraviesa actualmente el campo del empresa familiar. Esta investigación contribuye al campo de la empresa familiar principalmente al utilizar un enfoque interdisciplinario que combina diferentes marcos teóricos desde una perspectiva de contingencia. / Family businesses represent the majority of companies around the world, and are recognized as major employers and GNP generators. Given the important role they play in the economy, scholars have developed a major stream of research to understand family businesses as they are considered to differ from their non-family counterparts in various dimensions, thus the need to understand these sources of distinctiveness and how they can continue adding value to the common good. This dissertation, composed by five studies, explore diverse interconnected dimensions of the family business from a contingency perspective, applying different theoretical frameworks. Using qualitative case-based research, this study offers in-depth insights about the sources of distinctiveness, processes behind the evolution of family businesses over time, and the emergent institutionalization of the field driven by professional associations. The first article (chapter 2) studies whether familiness, the specific family bundle of resources can be either positive or negative and in which situation. The second article (chapter 3) focuses also on familiness investigating how familiness can be sustained over time as complexity increases. The third article (chapter 4) explores how family businesses professionalize their decision making domains, where more professionalized companies may sustain their familiness advantage. The fourth article (chapter 5) digs deeper into the family variable and centers its attention in parenting styles and its effect on next generation members’ behavior towards the family business. The fifth article (chapter 6) broadens the perspective and deals with the role of professional associations in creating awareness among policy makers, tackling the institutionalization process the field is going through. This research contributes to the family business field mainly by using an interdisciplinary approach combining different theoretical perspectives from a contingency perspective.

L'emprenedoria tecnològica té una influència destacada sobre la societat per la seva relació amb la generació de riquesa i ocupació, encara que no exempta de dificultats per als individus emprenedors. La investigació es centra en la relació dels emprenedors i les oportunitats d'emprenedoria tecnològica, explorant una de les etapes més rellevants del procés emprenedor: la identificació de les oportunitats. En aquesta línia, diversos autors han mostrat que el coneixement a priori, allò que coneix sobre les coses, propi de la seva història personal i social, i que li permet guiar-se en les seves accions, és un dels factors més significatius. Tot i que les teories existents plantegen una certa uniformitat en la relació entre el coneixement a priori i la identificació de les oportunitats d'emprenedoria, la literatura mostra una varietat de casos empírics on aquesta relació dista de ser lineal, permanent o homogènia. En absència d'un marc teòric complet, la present investigació adopta un caràcter exploratori, centrada en l'estudi de la identificació de les oportunitats d'emprenedoria i la influència mostrada pel coneixement a priori i els seus components. Per a això, s'ha realitzat un estudi amb una mostra d'individus immersos en iniciatives d'emprenedoria de base tecnològica, a través d'una aproximació metodològica qualitativa, la Teoria Fonamentada, i amb l'objectiu d'obtenir un conjunt de proposicions que proporcionin una explicació sobre la relació entre el coneixement a priori i la diversitat en la identificació d'oportunitats. Utilitzant la teoria cognitiva de l'individu, i una interpretació àmplia de la perspectiva del capital humà i social, la investigació identifica quatre noves categories de coneixement a priori: el coneixement a priori de negoci, i el coneixement a priori d'emprenedoria, ambdues amb una component de capital humà, i capital social. També mostra que la seva rellevància és específica, i alhora complementària, en funció del context d'emprenedoria. Els resultats permeten proposar consideracions tant en l'àmbit teòric, plantejant una nova tipologia del coneixement a priori amb influències específiques i complementàries en la identificació; com en el pràctic, sobre la idoneïtat de formació específica per emprendre, en funció del context en el qual desenvolupar aquest emprenedoria. / El emprendimiento tecnológico tiene una influencia destacada en la sociedad por su relación con la generación de riqueza y empleo, aunque no exenta de dificultades para los emprendedores. La investigación se centra en la relación de los emprendedores y las oportunidades de emprendimiento tecnológico, explorando una de las etapas más relevantes del proceso emprendedor: la identificación de las oportunidades. En esta línea, diversos autores han mostrado que el conocimiento a priori del individuo, aquello que conoce acerca de las cosas, propio de su historia personal y social, y que le permite guiarse en sus acciones, es uno de los factores más significativos. Aunque las teorías existentes plantean una cierta uniformidad en la relación entre el conocimiento a priori y la identificación de las oportunidades de emprendimiento, la literatura muestra una variedad de casos empíricos donde esa relación dista de ser lineal, permanente u homogénea. En ausencia de un marco teórico completo, la presente investigación adopta un carácter exploratorio, centrada en el estudio de la identificación de las oportunidades de emprendimiento y la influencia mostrada por el conocimiento a priori y sus componentes. Para ello, se ha realizado un estudio con una muestra de individuos inmersos en iniciativas de emprendimiento de base tecnológica, a través de una aproximación metodológica cualitativa, la Teoría Fundamentada, y con el objetivo de obtener un conjunto de proposiciones que proporcionen una explicación sobre la relación entre el conocimiento a priori y la diversidad en la identificación de oportunidades. Usando la teoría cognitiva del individuo, y una interpretación amplia de la perspectiva del capital humano y social, la investigación identifica cuatro nuevas categorías de conocimiento a priori: el conocimiento a priori de negocio, y el conocimiento a priori de emprendimiento, ambas con una componente de capital humano, y capital social. También muestra que su relevancia es específica, y a la vez complementaria, en función del contexto de emprendimiento. Los resultados plantean una tipología de conocimiento a priori basada en diversas componentes, con influencias específicas y complementarias en la identificación de oportunidades; y permiten consideraciones en el ámbito práctico, sobre la idoneidad de formación específica para emprender, en función del contexto en el cual desarrollar ese emprendimiento. / The technology-based entrepreneurship shows a significant influence on society through the generation of wealth and employment, though not without difficulties for entrepreneurs. This study is focused on the relationship between technology-based opportunities and entrepreneurs, exploring one of the most significant stages in the entrepreneurial process: the opportunity identification. The research literature proves that prior knowledge, the knowledge that an individual owns about things, which is a result of his own personal and social history and guides his actions, is one of the most significant factors to study in entrepreneurship. The existing theories suggest uniformity in the relationship between prior knowledge and entrepreneurial opportunity identification, though the literature shows significant examples where this relationship is far from being linear, continuous or homogeneous. In the absence of a comprehensive theoretical framework, this study addresses an exploratory research above the entrepreneurial opportunity identification and its relationship with the prior knowledge that an individual owns. To this end, a study has been conducted with a sample of individuals working on technology-based entrepreneurial initiatives, with a qualitative methodology approach, the Grounded Theory, in order to obtain a set of proposals that provide an explanation to the relationship between a priori knowledge and diversity in identifying opportunities. In this research, we use established cognitive theories and, a broad interpretation of human and social capital theories, which allows us to identify four prior knowledge categories: prior knowledge of business, and prior knowledge of entrepreneurship, both with a human and social capital component. This research also shows that the relevance of categories and their components is so specific, yet complementary, depending on the context of entrepreneurship. Our results suggest a specific typology of components in prior knowledge, with relevant and complementary influences on opportunity identification; on the practitioner side, several considerations are proposed according to the suitability to undertake a specific entrepreneurial training, depending of the nature of the entrepreneurial context.

La gestió de marca és un àmbit en evolució constant. Des dels seus orígens, les marques han evolucionat de ser percebudes només com a noms indicant qui és el fabricant d’un producte a ser conceptualitzades com a entitats orgàniques, dinàmiques, socials, i conversacionals basades en aproximacions co-creatives i corporatives. Els recents avanços exponencials en les tecnologies de la informació han millorat la interconnectivitat entre les marques i els seus múltiples stakeholders, donant així a les marques l’oportunitat d’involucrar aquests stakeholders en processos de co-creació. La investigació anterior en l’àmbit de la co-creació ha estudiat predominantment les interaccions i relacions entre les marques i els seus clients. Els acadèmics han desenvolupat aquesta investigació principalment des del punt de vista dels clients, centrant-se en les seves motivacions, recursos i experiències. Però, els acadèmics han dut a terme poca investigació sobre la co-creació des de la perspectiva dels directius. Això és sorprenent perquè, malgrat que sigui valuós conèixer les motivacions, recursos i experiències dels clients, els directius també necessiten saber com gestionar la co-creació per assolir el seu potencial. Per tant, el primer objectiu general d’investigació d’aquesta tesi doctoral és investigar empíricament la co-creació des de la perspectiva dels directius per comprendre com assolir el seu potencial. Per aconseguir aquest objectiu, s’aplica la metodologia qualitativa. La font de les dades són 20 entrevistes en profunditat a directius que han liderat iniciatives de co-creació en 20 marques. Els resultats mostren diverses aproximacions a la co-creació – des d’eina tàctica d’investigació de mercats fins a mètode estratègic d’innovació col·laborativa, i suggereixen que les marques es poden posicionar al llarg d’un continu entre aquests dos extrems. Els resultats també detallen les característiques fonamentals de cada extrem, i presenten tant les barreres que poden impossibilitar a les marques assolir el potencial de la co-creació com les maneres de sobrepassar aquestes barreres. No obstant, l’actual interconnectivitat millorada entre les marques i els stakeholders també ha causat que l’entorn sigui més transparent, generant així preocupacions ètiques en els negocis. En aquest entorn, el consumisme ètic s’està propagant ràpidament, i els clients esperen cada vegada més que les marques mostrin el seu compromís ètic durant les seves interaccions i relacions. Això ha emfatitzat el repte que tenen les marques de tenir una imatge ètica. Per això, moltes marques han començat a considerar l’ètica com a una dimensió estratègica que les pot ajudar a millorar la seva imatge. Això ha portat a una creixent quantitat d’investigació sobre l’ètica en els negocis i la responsabilitat social corporativa en els últims anys, la qual ha estat desenvolupada majoritàriament en l’àmbit del màrqueting. Però, malgrat que diversos acadèmics han reconegut que l’ètica ha d’estar al centre de les marques corporatives, encara hi ha una manca d’investigació sobre l’ètica en el context de les marques corporatives que operen en el sector dels serveis. Això és inesperat, ja que les marques corporatives són més rellevants en el sector dels serveis que en l’àmbit de productes/béns, a causa de la naturalesa diferent dels serveis (intangible, heterogènia, inseparable i perible), i el consegüent major nombre d’interaccions i relacions entre les marques i els clients que els contextos de serveis contenen. Per tant, el segon objectiu general d’investigació d’aquesta tesi doctoral és examinar els efectes de les percepcions que els clients tenen de l’ètica de les marques corporatives de serveis sobre variables dependents rellevants de marca i client. Per aconseguir aquest objectiu, s’aplica la metodologia quantitativa. Les dades són recol·lectades fent servir un panell de 2179 clients de marques corporatives de serveis. Els resultats mostren que l’ètica percebuda pels clients té un efecte positiu i indirecte sobre el valor de la marca i la lleialtat d’aquests clients, a través dels mediadors de qualitat percebuda pels clients i compromís afectiu dels mateixos. Mentre un impacte directe de l’ètica percebuda pels clients sobre el valor de la marca no està recolzat empíricament, un efecte directe d’aquesta ètica percebuda pels clients sobre la seva lleialtat sí que ho està. Finalment, l’empatia dels empleats modera positivament l’efecte de l’ètica percebuda pels clients sobre el compromís afectiu d’aquests, la qualitat percebuda pels clients té un impacte positiu sobre el seu compromís afectiu, i la lleialtat dels clients influeix positivament el boca a orella positiu per part dels mateixos. / La gestión de marca es un ámbito en evolución constante. Desde sus orígenes, las marcas han evolucionado de ser percibidas sólo como nombres indicando quién es el fabricante de un producto a ser conceptualizadas como entidades orgánicas, dinámicas, sociales, y conversacionales basadas en aproximaciones co-creativas y corporativas. Los recientes avances exponenciales en las tecnologías de la información han mejorado la interconectividad entre las marcas y sus múltiples stakeholders, dando así a las marcas la oportunidad de involucrar a dichos stakeholders en procesos de co-creación. La investigación anterior en el ámbito de la co-creación ha estudiado predominantemente las interacciones y relaciones entre las marcas y sus clientes. Los académicos han desarrollado dicha investigación principalmente desde el punto de vista de los clientes, centrándose en sus motivaciones, recursos y experiencias. No obstante, los académicos han llevado a cabo poca investigación sobre la co-creación desde la perspectiva de los directivos. Esto es sorprendente porque, pese a que sea valioso conocer las motivaciones, recursos y experiencias de los clientes, los directivos también necesitan saber cómo gestionar la co-creación para alcanzar su potencial. Por consiguiente, el primer objetivo general de investigación de esta tesis doctoral es investigar empíricamente la co-creación desde la perspectiva de los directivos para comprender cómo alcanzar su potencial. Para conseguir dicho objetivo, se aplica la metodología cualitativa. La fuente de los datos son 20 entrevistas en profundidad a directivos que han liderado iniciativas de co-creación en 20 marcas. Los resultados muestran diversas aproximaciones a la co-creación – desde herramienta táctica de investigación de mercados hasta método estratégico de innovación colaborativa, y sugieren que las marcas se pueden posicionar a lo largo de un continuo entre estos dos extremos. Los resultados también detallan las características fundamentales de cada extremo, y presentan tanto las barreras que pueden imposibilitar a las marcas alcanzar el potencial de la co-creación como las maneras de sobrepasar dichas barreras. Sin embargo, la actual interconectividad mejorada entre las marcas y los stakeholders también ha causado que el entorno sea más transparente, generando así preocupaciones éticas en los negocios. En dicho entorno, el consumismo ético se está propagando rápidamente, y los clientes esperan cada vez más que las marcas muestren su compromiso ético durante sus interacciones y relaciones. Esto ha enfatizado el reto que tienen las marcas de tener una imagen ética. Por ello, muchas marcas han empezado a considerar la ética como una dimensión estratégica que les puede ayudar a mejorar su imagen. Esto ha llevado a una creciente cantidad de investigación sobre la ética en los negocios y la responsabilidad social corporativa en los últimos años, la cual ha sido desarrollada mayoritariamente en el ámbito del marketing. No obstante, aunque varios académicos han reconocido que la ética debe estar en el centro de las marcas corporativas, todavía hay una falta de investigación sobre la ética en el contexto de las marcas corporativas que operan en el sector de los servicios. Esto es inesperado, puesto que las marcas corporativas son más relevantes en el sector de los servicios que en ámbito de productos/bienes, debido a la naturaleza distinta de los servicios (intangible, heterogénea, inseparable, y perecedera), y el consiguiente mayor número de interacciones y relaciones entre las marcas y los clientes que los contextos de servicios contienen. Por lo tanto, el segundo objetivo general de investigación de esta tesis doctoral es examinar los efectos de las percepciones que los clientes tienen de la ética de las marcas corporativas de servicios sobre variables dependientes relevantes de marca y cliente. Para conseguir dicho objetivo, se aplica la metodología cuantitativa. Los datos son recolectados usando un panel compuesto por 2179 clientes de marcas corporativas de servicios. Los resultados muestran que la ética percibida por los clientes tiene un efecto positivo e indirecto sobre el valor de la marca y la lealtad de dichos clientes, a través de los mediadores de calidad percibida por los clientes y compromiso afectivo de los mismos. Mientras un impacto directo de la ética percibida por los clientes sobre el valor de la marca no está respaldado empíricamente, un efecto directo de dicha ética percibida por los clientes sobre su lealtad sí lo está. Finalmente, la empatía de los empleados modera positivamente el efecto de la ética percibida por los clientes sobre el compromiso afectivo de éstos, la calidad percibida por los clientes tiene un impacto positivo sobre su compromiso afectivo, y la lealtad de los clientes influye positivamente el boca a oreja positivo por parte de los mismos. / Brand management is a field in constant evolution. Since their origins, brands have evolved from being perceived just as names indicating who the manufacturer of a product is, to be conceptualized as organic, dynamic, social and conversational entities that are based on co-creative and corporate approaches. The recent exponential advances in information technologies have improved the interconnectivity between brands and their multiple stakeholders, and thereby given brands the opportunity to engage these stakeholders in co-creation processes. Previous research in the field of co-creation has predominantly studied the interactions and relationships between brands and their customers. Scholars have mainly developed this research from the customer perspective, focusing on customer motivations, resources and experiences. Yet, they have conducted little research on co-creation from the managerial perspective. This is surprising because, while it is valuable to know about customer motivations, resources and experiences, managers also need to know how to best manage co-creation so as to realize its potential. Accordingly, the first overarching research objective of this PhD thesis is to empirically investigate co-creation from the managerial perspective, in order to figure out how to realize its potential. To achieve this objective, the qualitative methodology is applied. The data source are 20 in-depth interviews with managers that have led co-creation initiatives in 20 brands. Results show diverse approaches to co-creation – from tactical market research tool to strategic collaborative innovation method, and suggest that brands can be positioned along a continuum between these two extremes. Results also detail the fundamental characteristics of each extreme, and present both the barriers that can inhibit brands to realize the potential of co-creation and the ways to overcome these barriers. However, the current improved brand-stakeholder interconnectivity has also turned the environment into a more transparent one, giving rise to ethical concerns in business. In such environment, an ethical consumerism is rapidly spreading, and customers are increasingly expecting brands to portray their ethical commitment during their interactions and relationships. This has emphasized the brand challenge of having an ethical image. Accordingly, many brands have started to consider ethicality as a strategic dimension that can help them to improve their image. This has led to a growing body of research on business ethics and corporate social responsibility in recent years, which has been mostly developed in the field of marketing. However, although various scholars have recognized that ethics should be at the core of every corporate brand, there is still a lack of research on business ethics in the context of corporate brands that operate in the services sector. This is unexpected, because corporate brands are more relevant in the services sector than in the field of products/goods, due to the distinct nature of services (i.e., intangible, heterogeneous, inseparable, and perishable), and the subsequent greater number of brand-customer interactions and relationships that services contexts entail. Accordingly, the second overarching research objective of this PhD thesis is to empirically examine the effects of customer perceptions of a corporate services brand ethicality on relevant brand and customer outcome variables. To achieve this objective, the quantitative methodology is applied. Data are collected using a panel composed of 2179 customers of corporate services brands. Results show that customer perceived ethicality has a positive and indirect effect on both brand equity and customer loyalty, through the mediators of customer perceived quality and customer affective commitment. While a direct impact of customer perceived ethicality on brand equity is not empirically supported, a direct effect of customer perceived ethicality on customer loyalty is. Finally, employee empathy positively moderates the effect of customer perceived ethicality on customer affective commitment, customer perceived quality has a positive impact on customer affective commitment, and customer loyalty positively influences customer positive word-of-mouth.

La tesi estudia els conflictes entre Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya. Des de la teoria del conflicte i utilitzant la metodologia de l'anàlisi de contingut, s'hi analitzen els articles de quatre diaris publicats a Barcelona (La Vanguardia, El Periódico, El País i Avui) durant tres moments d'especial confrontació entre CDC i UDC (1996-97, 2001 i 2006). La investigació se centra sobre les característiques del conflicte publicat i el paper dels diaris en relació amb el conflicte mateix i els seus dos actors principals. Les conclusions indiquen que es tracta d'un conflicte estructural, per quotes de poder a CiU, la tensió del qual és proporcional a la progressió en la preparació i execució de la successió de Jordi Pujol. La premsa hi intervé decisivament en el seu desenvolupament, com a tercer involucrat, però no com a part principal. La Vanguardia segueix l'interès d'UDC, enfoca el conflicte des d'UDC i és pro UDC. El Periódico se situa a l'oposició política, enfoca el conflicte des de CDC i s'hi posiciona contra UDC. El País adopta una oposició ideològica, des de fora i contra CDC. L'Avui hi interpreta l'interès de CiU, des de dins i a favor de CDC. / La tesis estudia los conflictos entre Convergència Democràtica de Catalunya y Unió Democràtica de Catalunya. Desde la teoría del conflicto y utilizando la metología del análisis de contenido, se analizan los artículos de cuatro diarios publicados en Barcelona (La Vanguardia, El Periódico, El País i Avui) durante tres momentos de especial confrontación entre CDC y UDC (1996-97, 2001 i 2006). La investigación se centra en las características del conflicto publicado y el papel de los diarios en relación con el conflicto mismo y sus dos actores principales. Las conclusiones indican que se trata de un conflicto estructural, por cuotas de poder en CiU, cuya tensión es proporcional a la progresión en la preparación y ejecución de la sucesión de Jordi Pujol. La prensa interviene decisivamente en su desarrollo, como tercero involucrado, pero no parte principal. La Vanguardia sigue el interés de UDC, enfoca el conflicte desde UDC y es pro UDC. El Periódico se sitúa en la oposición política, enfoca el conflicto desde CDC y se posiciona contra UDC. El País adopta una oposición ideológica, desde fuera y contra CDC. L'Avui interpreta el interés de CiU, desde dentro y a favor de CDC. / The thesis studies the conflicts between CDC and UDC as portrayed by some Barcelona newspapers. From the startpoint of the conflict theory and using the methodology of content analysis, articles published by four dailies (La Vanguardia, El Periódico, El País i Avui) during three moments of particular tension between CDC and UDC (1996-97, 2001 i 2006) are analysed. The research is focused on the characteristics of the conflict, as it was published, and on the role that the newspapers had relating to the development of the conflict itself and to its two protagonists. The conclusions from the study indicate that it is a structural conflict, motivated by a power struggle within CiU. The tension increases as the succession to Jordi Pujol's leadership approaches and it is implemented. The press, as a third party, albeit with a secundary role, has a decisive intervention in the conflict development. La Vanguardia follows the interests of UDC, looks at the conflict from UDC's viewpoint and it is pro-UDC. El Periódico adopts a political opposition, viewing the conflict from the stadtpoint of CDC and against UDC. El País adopts an ideological opposition looking at the conflict from the outside and against CDC. Avui follows the interests of CiU, acting from within and favouring CDC.

La tesi “L’anàlisi de la qualitat de les relacions en l’àmbit de les Relacions Públiques. Aplicació d’un model global d’auditoria de Relacions Públiques a la societat municipal 22@ de l’Ajuntament de Barcelona” se centra, en primer lloc, a elaborar una síntesi de les diverses aportacions sobre el marc conceptual de l'auditoria de Relacions Públiques, és a dir, de quines teories es desprèn aquest instrument d'investigació, el seu origen i la seva evolució històrica, les variables que es mesuren en una auditoria de Relacions Públiques, les definicions i els tipus d'auditories en aquest àmbit, i els diversos models de mesura citats pels autors que han tractat aquest assumpte en les seves respectives obres, i en quines teories s'han inspirat. Tota aquesta tasca amb l'únic objectiu d'obtenir evidències que poguessin respondre a la pregunta que es formula a l'inici del treball, de quina manera es pot justificar l'actuació de les Relacions Públiques? i, al seu torn, contrastar amb la hipòtesi que es planteja conforme si és possible mesurar l'actuació de les Relacions Públiques es podran obtenir els arguments per justificar aquesta activitat. Una de les principals conclusions d'aquesta tesi ha estat que el que s'ha de mesurar exactament és la qualitat de la relació que estimula l'activitat de les Relacions Públiques entre una organització i els seus públics, donat que es confirma que aquesta és la comesa de la disciplina . I que els tres conceptes més estudiats en les diverses contribucions sobre el mesurament de l'activitat de Relacions Públiques centrats en la qualitat de la relació són: la mesura del grau de confiança que coexisteix, el nivell d'entesa entre actors, i la satisfacció recíproca de les parts implicades amb la relació que s'estableix. Amb aquesta i altres conclusions complementàries, en segon lloc, la tesi proposa un model hipotètic d'auditoria global de Relacions Públiques, que compila tota la documentació estudiada i que presenta la base de la investigació empírica d'aquesta tesi doctoral. Conseqüentment, si en primera instància aquesta tesi s’ha volgut constituir en una primera aproximació a l'estat de la qüestió de les auditories de Relacions Públiques, contrastar el model hipotètic ha volgut ser el motiu del treball empíric de la tesi. L'exercici exploratori ha consistit a aplicar el model proposat com a hipòtesi del treball i ha procurat detectar i exposar els punts febles del model, però també destacar el seu grau de validesa. Per dur a terme aquesta tasca, s'ha estudiat la qualitat de les relacions, mesurada a raó de les variables cognitives més estudiades en les diverses contribucions sobre la mesura de l'activitat de les Relacions Públiques - la confiança, l'acord o enteniment mutu i la satisfacció -, entre la societat municipal 22@ de l'Ajuntament de Barcelona i el col•lectiu d'empreses que formen el clúster TIC del barri del Poblenou de Barcelona. Les conclusions d'aquesta tesi doctoral il•lustren fins a quin punt el model pot ser una font de la que flueixin els arguments que validen una actuació de Relacions Públiques, i la informació estratègica que aporta per perfeccionar la medul•la d'un pla de Relacions Públiques específicament, i de comunicació en general. / La tesis “El análisis de la calidad de las relaciones en el ámbito de las Relaciones Públicas. Aplicación de un modelo global de auditoría de Relaciones Públicas a la sociedad municipal 22@ del Ayuntamiento de Barcelona” se centra, en primer lugar, en elaborar una síntesis de las diversas aportaciones sobre el marco conceptual de la auditoría de Relaciones Públicas, es decir, de qué teorías se desprende este instrumento de investigación; su origen y su evolución histórica; las variables que se miden en una auditoría de Relaciones Públicas; las definiciones y los tipos de auditorías en este ámbito; y los diversos modelos de medición citados por los autores que han tratado este asunto en sus respectivas obras, y en qué teorías se han inspirado. Toda esta labor con el único objetivo de obtener evidencias que pudieran responder a la pregunta que se formula al inicio del trabajo ¿de qué forma se puede justificar la actuación de las Relaciones Públicas? y, a su vez, contrastar con la hipótesis que se plantea conforme si es posible medir la actuación de Relaciones Públicas se podrán obtener los argumentos para justificar esta actividad. Una de las principales conclusiones de esta tesis ha sido que lo que se debe medir exactamente es la calidad de la relación que estimula la actividad de las Relaciones Públicas entre una organización y sus públicos, puesto que se confirma que éste es el cometido de la disciplina. Y que los tres conceptos más estudiados en las diversas contribuciones sobre la medición de la actividad de Relaciones Públicas centrados en la calidad de la relación son: la medición del grado de confianza que coexiste; el nivel de entendimiento entre actores; y la satisfacción recíproca de las partes implicadas con la relación que se establece. Con esta y otras conclusiones complementarias, en segundo lugar, la tesis propone un modelo hipotético de auditoría global de Relaciones Públicas, que compila toda la documentación estudiada y que presenta la base de la investigación empírica de esta tesis doctoral. Consecuentemente, si en primera instancia esta tesis ha querido constituirse en una primera aproximación al estado de la cuestión de las auditorías de Relaciones Públicas, contrastar el modelo hipotético ha querido ser el motivo del trabajo empírico de la tesis. El ejercicio exploratorio ha consistido en aplicar el modelo propuesto como hipótesis del trabajo y ha procurado detectar y exponer los puntos débiles del modelo, pero también destacar su grado de validez. Para llevar a cabo esta labor, se ha estudiado la calidad de las relaciones, medida por razón de las variables cognitivas más estudiadas en las diversas contribuciones sobre la medición de la actividad de Relaciones Públicas -la confianza, el acuerdo o entendimiento mutuo y la satisfacción-, entre la sociedad municipal 22@ del Ayuntamiento de Barcelona y el colectivo de empresas que forman el clúster TIC del barrio de Poblenou de Barcelona. Las conclusiones de esta tesis doctoral ilustran hasta qué punto el modelo puede ser una fuente de la que fluyan los argumentos que validan una actuación de Relaciones Públicas, y la información estratégica que aporta para perfeccionar la médula de un plan de Relaciones Públicas específicamente, y de comunicación en general. / The principal objective of this work is to explore and elaborate and synthesize the diverse contributions to Public Relations auditing as a theoretical framework. Which theories does this investigative instrument arise from? What is its origin and historical evolution? What are the variables that are measured in a Public Relations audit? What are the various definitions and the typology of audits in this particular domain? Which variations of different assessment models have been cited by scholars who have explored these issues in their studies, and which previous theoretical models have inspired them? This study has been conducted with the exclusive goal to gather data that may help respond to the questions posed at the outset of this work: In what way can one justify the pursuit of Public Relations activity, and –in accordance with our main hypothesis– is it possible to measure Public Relations’ effectiveness in order to obtain arguments that validate Public Relations as a professional occupation. One of the main conclusions of this thesis has been that the variable that should be precisely measured is the quality of the relationship that stimulates Public Relations activity between an organization and its various audiences since it has been ascertained that this is the main mission of the discipline. Furthermore it has become apparent that the three most intensely studied areas among the various theoretic contributions to measuring the quality of relationships in Public relations are: measuring the degree of mutual trust, measuring the degree of understanding between the stakeholders, and measuring the degree of reciprocated satisfaction on the part of the various agents involved with respect to the rapport established between them. Secondly, this study submits a hypothetical model of global auditing in Public Relations which compiles all the data and material perused in the course of this investigation, and which represents the foundation of the empirical analysis. Thus, one the one hand this study has striven to provide a state of the question regarding the various approaches to the practice of Public Relations auditing, and on the other hand it has endeavored to put to the test the hypothetical model in an empirical analysis. This exercise has turned out useful in detecting and bringing to light the model's flaws, but at the same time it has served to showcase the validity of the approach. In order to carry out this task, we have scrutinized the quality of the rapport between the various agents involved in this PR activity with special focus on the cognitive variables that have receive the most scholarly attention in the discipline: trust, mutual understanding, and satisfaction. In the case at hand, the stakeholders were the Municipal Society 22@, the Barcelona City Council, and the group of companies that form the TIC cluster in the Poblenou neighborhood in Barcelona. The conclusions that were reached clearly illustrate to which degree this model can provide a focal point from which various arguments may arise that lend validity to a particular Public Relations venture. A second outcome leads to the conclusion that the theoretical model here submitted helps to perfect the core elements of Public Relations activity in particular and communication in general.

El procés de convergència desencadenat en els gabinets de premsa i comunicació ha provocat un conjunt de canvis, encara en marxa, en l’entorn laboral d’aquestes oficines que afecten els mecanismes de producció informativa, els canals de distribució dels seus materials, el perfil professional dels periodistes que hi treballen i la manera en què es relacionen amb els professionals dels mitjans. El motor d’aquestes transformacions ha estat la tecnologia digital que, unida a una estratègia de progressiva col•laboració amb altres departaments, ha permès mecanitzar les feines més rutinàries i guanyar així més eficiència. La digitalització dels gabinets ha facilitat la implantació de noves eines tecnològiques que afavoreixen l’aparició de noves fórmules productives que tendeixen a la cooperació entre àrees abans separades o amb organismes externs. Experiències com la integració de gabinets o la coopetició amb altres institucions comencen a aparèixer al mateix temps que es multipliquen les produccions informatives innovadores i els canals de distribució alternatius als tradicionals. Es crea així un bucle de difusió cross-media, on una mateixa informació es confecciona en diversos suports i es difon, amb valor de marca pròpia, a través de vàries plataformes. Les repercussions que aquests canvis, derivats de la convergència, provoquen en les citades oficines repercuteixen directament en la feina que executen els seus periodistes, que es tornen més polivalents en actualitzar el seu perfil en funció de les noves capacitats i exigències del seu lloc de treball. Però també en la relació que mantenen amb els professionals que treballen als mitjans, ja que l’entorn digital tendeix a reproduir els esquemes tradicionals on la font controla la comunicació. La tecnologia digital, dialògica per naturalesa, desactiva la iniciativa dels informadors, que desconfien dels continguts en línia de les oficines i busquen mecanismes alternatius, fins i tot desvinculats del món virtual. La investigació es basa en l’experiència dels gabinets de trànsit de les principals fonts d’informació institucionals existents a l’Estat en trànsit i seguretat viària: l’SCT i el RACC a Catalunya, la Dirección de Tráfico al País Basc, i la DGT a Espanya. Combina entrevistes a responsables i treballadors dels organismes estudiats així com als periodistes catalans especialitzats en aquesta àrea, als que també es va enquestar. El treball de camp es reforça amb observacions a escenaris vinculats a les fonts (les mateixes oficines) i els informadors (les redaccions de trànsit de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA), i amb l’anàlisi de documentació produïda per tos dos actors. / La convergencia ha desencadenado en los gabinetes de prensa y comunicación ha provocado un conjunto de cambios, aún en proceso, en el entorno laboral de estas oficinas que afectan a los mecanismos de producción informativa, los canales de distribución de sus materiales, el perfil profesional de los periodistas que trabajan allí y la manera en que se relacionan con los profesionales de los medios. El motor de estas transformaciones ha sido la tecnología digital que, unida a una estrategia de progresiva colaboración con otros departamentos, ha permitido mecanizar las tareas más rutinarias y ganar así más eficiencia. La digitalización de los gabinetes ha facilitado la implantación de nuevas herramientas tecnológicas que favorecen la aparición de nuevas fórmulas productivas que tienden a la cooperación entre áreas antes separadas o con organismos externos. Experiencias como la integración de gabinetes o la coopetición con otras instituciones comienzan a aparecer al mismo tiempo que se multiplican las producciones informativas innovadoras y los canales de distribución alternativos a los tradicionales. Se crea así un bucle de difusión cross-media, en el que una misma información se confecciona en diversos soportes y se difunde, con valor de marca propia, a través de varias plataformas. Las repercusiones que estos cambios, derivados de la convergencia, provocan en las citadas oficinas afectan directamente el trabajo que ejecutan sus periodistas, que se vuelven más polivalentes al actualizar su perfil en función de las nuevas capacidades y exigencias de su lugar de trabajo. Pero también en la relación que mantiene con los profesionales que trabajan en los medios, ya que el entorno digital tiende a reproducir los esquemas tradicionales en los que la fuente controla la comunicación. La tecnología digital, dialógica por naturaleza, desactiva la iniciativa de los informadores, que desconfían de los contenidos en línea de las oficinas y buscan mecanismos alternativos, incluso desvinculados del mundo virtual. La investigación se basa en la experiencia de los gabinetes de tráfico de las principales fuentes de información institucionales existentes en el Estado en tráfico y seguridad vial: el SCT i el RACC en Catalunya, la Dirección de Tráfico en el País Vasco y la DGT en España. Combina entrevistas a responsables y trabajadores de los organismos estudiados así como a los periodistas especializados en esta área, a los que también se encuestó. El trabajo de campo se refuerza con observaciones a los escenarios vinculados a las fuentes (las mismas oficinas) y los informadores (las redacciones de tráfico de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA), y con el análisis de la documentación producida por ambos actores. / The process of convergence unleashed in the press and communication offices has caused several changes, still going on, in the daily work of these departments. These changes affect the mechanisms of producing information, the distribution platforms of their materials, the professional profile of their workers and the way the latter deal with the journalists. The driving force of these transformations is digital technology, which has mechanized most of the routine works and, therefore, communication offices are more efficient. The digitization of these departments makes easier the introduction of new technological tools that help the irruption of new ways to produce information. These mechanisms search for the cooperation between areas which used to work separately or with external organizations. It is possible to find out experiences as converged press offices or coopetition as well as innovative information productions and new distribution platforms appear. Single information is produced and disseminated through several supports in a cross-media distribution with branding value. These changes due to convergence have repercussions in the communication offices workers, who become more polyvalent. But also, in how they deal with the media journalists. Unfortunately, most virtual relation strategies set up by the press and communication offices with online activity repeat traditional skills, so their workers control the informative flux. The digital technology, naturally dialogical, discourages journalists, who do not trust the online contents of these offices and search other mechanisms to verify and extend the data even leaving the digital environment. This research is based on the experience of the four press and communication offices of the most important sources about road information in Spain: SCT and RACC in Catalonia, the Dirección de Tráfico in the Basc country, and the DGT in Spain. It combines the interviews to the board members and journalists working in these departments and to the Catalan journalists specialized in road information. The work is reinforced with the observations at the scenarios linked to the sources (the press offices) and the media (the Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA) and with the analysis of the documents produced by the two latter.

En el marc ampli de les teories audiovisuals, aquesta tesi doctoral aborda les relacions entre identitat, narració i videojocs des de la perspectiva de l'antropologia cultural, de les teories narratològiques en cinema i literatura i de la ludologia. Es proposa la figura teòrica del jugador implicat per explicar el tipus de relació entre el jugador i el seu personatge, en relació amb la construcció d'un relat identitari. En aquest sentit, es relaciona la idea de marcs d'experiència amb la de nivells narratius i narradors. El model teòric i metodològic resultant s'aplica a l'estudi de cas de dos videojocs: Silent Hill 2, un survival horror monousuari, i Espai8, un joc de rol en línia massiu i multiusuari. / En el marco amplio de las teorias audiovisuales, esta tesis doctoral aborda las relaciones entre identidad, narración y videojuego desde la perspectiva de la antropología cultural, de las teorías narratológicas en cine y literatura y de la ludología. Se propone la figura teórica del jugador implicado para explicar el tipo de relación entre el jugador y su personaje, en relación con la construcción de un relato identitario. En este sentido, se relaciona la idea de marcos de experiencia con la de niveles narrativos y narradores. El modelo teórico y metodológico resultante se aplica al estudio de caso de dos videojuegos: Silent Hill 2, un survival horror monousuario y Espai8, un juego de rol en línea masivo y multijugador. / In the wide framework of audiovisual theories, this PhD. thesis undertakes the relation between identity, narrative and videogames from the point of view of cultural anthropology, of narratological theories in cinema and literature and of ludology. We propound the theoretical figure of the implied player connected with the construction of a discourse of the self-identity. In this sense, we connect the idea of frames of experience with the idea of narrative levels and narrators. The resulting theoretical and methodological model it’s applied to the study case of two video games: Silent Hill 2, a singleplayer survival horror, and Espai8, a massively multiplayer online rol-playing game.

L'objectiu principal de la tesi és la descripció del tractament del concepte de pau a la premsa escrita, a partir de 360 notícies seleccionades de la secció internacional de tres diaris: LA VANGUARDIA, EL PAÍS i AVUI. Cada diari té un estil diferent d'enfocar aquest terna i per això es descriu el perfil deis tres diaris. El tractament de la pau obre un ampli camp d'estudi perquè el concepte "pau" ha existit sempre en el transcurs de la historia de la humanitat; s'han fet i es fan esforços per treballar a favor de la pau i per aconseguir-Ia a partir de diferents agents, des deis estaments polítics i ONG fins a la societat civil. Constatem que les accions de pau, que són moltes, són presents en la societat i en el món, però no són notícia prioritària en els mitjans de comunicació. En I'àmbit del periodisme hi ha periodistes i informadors que fan ressaltar el sentit ètic de la professió i de la informació. El periodisme per la pau és considerat com una actitud que hauria d'afavorir una política d'informació promotora de pau, que contemplés els drets humans, i alhora els deures, i contribuís a resoldre molts deis conflictes reconeguts mundialment. Després d'analitzar les notícies, es constata un concepte de pau més ampli, que fa referència a processos de pacificació com ara acords i negociacions de pau, entre d'altres, que han permès detectar els gestos de mediació i les accions concretes a favor de la pau davant deis conflictes. Atesa I'extraordinària complexitat de les noticies seleccionades hem optat per c1assificar-les en set blocs temàtics: Estats Units, Orient Mitja, Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia, Europa i Vaticà. Així es mostra una radiografia de les principals àrees relacionades amb els conflictes. A la premsa escrita el concepte de pau apareix, sovint massa simplificat, per això presentem diferents pautes i criteris que contribueixen afer possible un periodisme per la pau. / El objetivo principal de la tesis es la descripción del tratamiento del concepto de paz en la prensa escrita, a partir de 360 noticias seleccionadas de las secciones internacionales de tres periódicos: LA VANGUARDIA, EL PAÍS y AVUI. Cada periódico tiene un estilo diferente de enfocar este tema y por se describe el perfil de los tres periódicos. El tratamiento de la paz abre un amplio campo de estudio porque el concepto "paz" ha existido siempre en el transcurso de la historia de la humanidad; se han hecho y se hacen esfuerzos para trabajar a favor de la paz e intentar conseguirla a partir de diferentes agentes, desde los estamentos políticos y ONG hasta la sociedad civil. Constatamos que las acciones de paz, que son muchas, están presentes en la sociedad y en el mundo, pero no son noticia prioritaria en los medios de comunicación. En el ámbito del periodismo hay periodistas e informadores que hacen resaltar el sentido ético de la profesión y de la información. El periodismo por la paz es considerado como una actitud que debería favorecer una política de información promotora de paz, que contemplara los derechos humanos, y a la vez los deberes, y contribuyera a resolver muchos de los conflictos reconocidos mundialmente. Después de analizar las noticias, se constata un concepto de paz más amplio, que hace referencia a procesos de pacificación como acuerdos y negociaciones de paz, entre otros, que han permitido detectar los gestos de mediación y las acciones concretas a favor de la paz ante los conflictos. Dada la extraordinaria complejidad de las noticias seleccionadas hemos optado clasificarlas en siete bloques temáticos: Estados Unidos, Oriente Medio, África, América Latina, Asia, Europa y Vaticano. Así se muestra una radiografía de las principales áreas relacionadas con los conflictos. En la prensa escrita el concepto de paz aparece, a menudo demasiado simplificado, por eso presentamos diferentes pautas y criterios que contribuyen a hacer posible un periodismo por la paz. / The main objective of the present thesis is the description of the concept of peace in the press, out of 360 news selected from the international sections of three newspapers: LA VANGUARDIA, EL PAÍS and AVUI. Each newspaper has a different style of approaching this issue and the way we describe the profile of the three newspapers. The subject of peace opens a wide range of study, since the concept of "peace" has always existed in the course of the history of mankind; in addition, some efforts have been made and are still made to work for peace and to try to reach it outside of different actors, from political estates and ONG to civil society. We find that peace actions, which are many, are well present in our society and in the world, but they don't make big news in the media. In the field of journalism there are journalists and reporters that emphasize the ethical sense of the profession and the responsible information given to the general public. The journalism on peace issues is regarded as an attitude that should favor a policy to promote peace information, which takes into account the human rights as well as the human obligations that would contribute to resolve many well known worldwide conflicts. After analyzing the news, a broader concept of peace emerges; a concept that refers to pacification processes such as peace agreements and negotiations, among others, and which have identified mediation signs and concrete actions for peace in conflict situations. Given the extraordinary complexity of the selected news we have chosen, we classify them into seven thematic sections: USA, Middle East, Africa, Latin America, Asia, Europe and the Vatican, This just shows a first picture of the main areas related to conflict. In the press the concept of peace often appears oversimplified, for that reason we propose different guidelines and criteria that may contribute to make possible the journalism on peace.

La pregunta sobre com s’ha de representar l’Holocaust és i ha estat una qüestió problemàtica i essencial en els Estudis de l’Holocaust. Certs acadèmics i intel•lectuals han negat la possibilitat de representació de l’horror del genocidi dels jueus europeus, i en especial, s’ha negat l’ús de la ficció literària i cinematogràfica. Aquesta tesi analitza les tres etapes de recepció de l’Holocaust i els seus discursos acadèmics predominants. L’inicial silenci i la invisibilitat social del genocidi, en la que es formula el dictum adornià sobre la irrepresentabilitat del genocidi dels jueus europeus. Més endavant, l’Holocaust es fa socialment visible, i l’aparició d’obres de ficció controvertides obliguen a plantejar-se certs “límits de representació”. I contemporàniament, quan la ficció sobre l’Holocaust s’ha popularitzat i globalitzat, arribant a formar part de l’entreteniment i del consum mediàtic. En aquest context, en el que les representacions de ficció del genocidi dels jueus europeus ja formen part de la nostra cultura, l’estudi de cas es centra en l’anàlisi narratològica del llibre Everything is Illuminated (2002) de Jonathan Safran Foer, amb l’objectiu de presentar una opció de ficció de l’Holocaust. / La pregunta sobre cómo se debe representar el Holocausto es y ha sido una cuestión problemática y esencial en los Estudios del Holocausto. Ciertos académicos e intelectuales han negado la posibilidad de representación del horror del genocidio de los judíos europeos, y en especial, se ha negado el uso de la ficción literaria y cinematográfica. Esta tesis analiza las tres etapas de recepción del Holocausto y sus discursos académicos predominantes. El inicial silencio e invisibilidad social del genocidio, en el que se formula el dictum adorniano sobre la irrepresentabilidad del genocidio de los judíos europeos. Más adelante, el Holocausto se hace socialmente visible, y la aparición de obras de ficción controvertidas obligan a plantearse ciertos “límites de representación”. Y contemporáneamente, cuando la ficción sobre Holocausto se ha popularizado y globalizado, llegando a formar parte del entretenimiento y del consumo mediático. En este contexto, en el que las representaciones de ficción del genocidio de los judíos europeos ya forman parte de nuestra cultura, el caso de estudio se centra en el análisis narratológico del libro Everything is Illuminated (2002) de Jonathan Safran Foer, con el objetivo de presentar una opción de ficción del Holocausto. / The question of how the Holocaust should be represented is and has been a problematic and essential question in Holocaust Studies. Certain academics and intellectuals have denied the possibility of representation, and very specially, have denied the use of literary and cinematographic fiction. This thesis analyses the three stages of reception of the Holocaust and their predominant academic discourses. The initial silence and social invisibility of the genocide, in which the Adornian dictum is formulated on the unrepresentability of the genocide of European Jews. Later, the Holocaust is made socially visible, and the emergence of controversial works of fiction force us to consider the option of certain “limits of representation”. And, recently, in which fiction about the Holocaust has become popularized and globalized, and become part of the entertainment and consumer mass media. In this context, in which fictional representations of the genocide of European Jews are now part of our culture, this case study focuses on the narratological analysis of the book, Everything is Illuminated (2002), by Jonathan Safran Foer, in order to present a fictional choice of the Holocaust.