La recuperación de información, como disciplina claramente diferenciada de la recuperación de datos, posee una naturaleza determinista que provoca ineludiblemente ciertas dosis de incertidumbre a la hora de la realizar una operación de búsqueda. Es por ello que, desde el inicio del desarrollo de esta disciplina, ha surgido una considerable cantidad de propuestas de medida de la efectividad del funcionamiento de los sistemas encargados de esta tarea: los sistemas de recuperación de información (SRI). La consolidación de la World Wide Web como ejemplo paradigmático del desarrollo de la Sociedad de la Información y del Conocimiento, y la continua multiplicación del número de documentos que en ella se publican cada día, propicia la creación de los sistemas de recuperación de información más avanzados, de mayor volumen de documentos gestionados y de mayor popularidad: los motores de búsqueda. En estos sistemas, no obstante, subyacen las dudas sobre su efectividad, máxime cuando los mismos suelen ofrecer grandes cantidades de referencias entre las cuales abundan muchas poco relevantes con la necesidad de información del usuario. La evaluación de estos sistemas ha sido, hasta el momento. dispersa y dispar. La dispersión procede de la poca uniformidad de los criterios empleados y la disparidad surge de la aperiodicidad de los estudios y por la diferente cobertura de los mismos. Surge entonces la necesidad de proponer el desarrollo de un modelo de evaluación multidimensional de estos sistemas, próximo a los usuarios y al contexto donde se desarrolla, la World Wide Web, entorno difícil de gestionar y que, además, se encuentra afectado de grandes dosis de volatilidad. Nuestra propuesta de modelo de evaluación adapta medidas empleadas en otros procesos de la misma naturaleza, basadas en los juicios de relevancia y en la detección de errores y/o duplicados e implementa una función discreta de ponderación de la relevancia de los documentos diseñada con base en su posición dentro de la respuesta que ofrece el motor. Por último, nuestra propuesta analiza la similitud de las colecciones de documentos almacenadas en los índices de los motores. El análisis de la serie de datos producidos por el experimento de verificación de viabilidad de este modelo, nos ha permitido identificar un comporta- miento tipo de los motores de búsqueda, a pesar de lo difuso y heterogéneo que resulta el espacio donde han de trabajar. / Information Retrieval, thinked as discipline clearly distinguised to data retrieval. gets a deterministic nature that implies. inescapably, small doses of uncertainty about the effectiveness of a search. So, since the beginning of the development of this discipline, has growth a considerably number of proposals oriented to mesaure the effectiveness of the Information Retrieval Systems. The consolidation of the World Wide Web as the paradigmatic schema for developing the Information and Knowledge Society, and the continuous multiplication of the number of documents published in this environment, has leaded the implementation and establishment of the most advanced, great and extense information retrieval systems: the web search engines. Nevertheless, under these systems underlie the doubt about their effectivenes, especially when they usually present, as response to a question, many documents with few relevance to the user information need. The evaluation of these systems has been, until the moment, dispense and different. The scattering is dued to the little uniformity detected into the set of criteria used in these works, and this disparity derives from their aperiodicity and different coverage. It is necessary to dispose of a proposal of a model for a multidimensional evaluation of the web search engines, near to the users and oriented to the context: the World Wide Web. Our proposal adjusts and combines several measures based on the relevance of the documents. traditionally used in another studies of similar nature and goals, with the detection of the percentages of dead links and duplicates references, implementing a discrete function for the measurement of the relevance. designed in basis of the documents position into the response offered by the searh engine. The analysis of the series of data produced by our experiment, let us the possibility of identify a standard behaviour of the search engines, in spite of the diffuse and heterogeneus space where they have to work.

La presència en els diaris online de quadres o seccions que fan referència a “El més vist”, “El més comentat” o “El més compartit” van ser el germen d'aquesta tesi doctoral allà a mitjans de l’any 2009. Era una mostra de l'essència i la lògica que semblava imposar internet als mitjans digitals en un ecosistema informatiu on l'audiència –més activa i quantificable amb més detall– ha adquirit un major protagonisme. La recerca se centra en estudiar com s'està desenvolupant en l'actualitat el procés de selecció, construcció i jerarquització de l'agenda informativa dels mitjans digitals, considerant que es pugui estar veient alterat per un creixent pes de les estadístiques de visites. La part pràctica centra el focus en la composició de l'agenda dels mitjans online. Quina presència tenen els continguts d'interès públic? Quin pes tenen els continguts anecdòtics que floreixen en l'ecosistema informatiu digital? Es desenvolupa un cas d'estudi concret, el d'Elperiódico.com i el de Lavanguardia.com. La metodologia combina un període observació participant i no participant, una anàlisi de contingut de les portades de tots dos diaris –a través de l'aplicació d'una fitxa que sistematitza els aspectes més rellevants– i la realització d'una sèrie d'entrevistes en profunditat amb càrrecs directius, responsables d'àrea, caps de secció i redactors. Un dels fenòmens que s'estudia en analitzar la composició de l'agenda en la part pràctica, la influència de les xifres de “El més vist”, és una nova manifestació d'una vella tensió, la tensió entre la part periodística i la part comercial dels mitjans. El marc teòric retrocedeix als orígens del periodisme i fa un recorregut històric per la professió que abasta des del repàs de les funcions que li va encomanar la teoria liberal clàssica a les implicacions de la revolució digital. El periodisme suma a la crisi econòmica general la seva particular crisi sectorial, derivada de la transformació de l'estructura del seu negoci tradicional com a conseqüència de l'arribada d'internet, donant pas a un temps marcat per nous llenguatges informatius, però també per la gratuïtat de les notícies i el descens dels ingressos publicitaris. El model de negoci sobre el qual se sustentaven els vells mitjans va en declivi sense haver-hi trobat substitut. La recerca reflexiona sobre les oportunitats i perills que s'associen a internet i té present a tot moment aquest escenari, afavorint que emergeixi una qüestió de fons: uns diaris més vulnerables i més necessitats econòmicament poden acabar sent també uns mitjans més comercials que acabin tenint més en compte l'interès del públic que l'interès públic. La present tesi doctoral aborda la complexa relació entre periodisme, democràcia i mercat, explorant diferents sistemes mediàtics i algunes propostes de regulació que afavoreixin la primacia del criteri professional enfront de l'econòmic. / La presencia en los diarios online de cuadros o secciones que hacen referencia a “Lo más visto”, “Lo más comentado” o “Lo más compartido” fueron el germen de esta tesis doctoral allá a mediados del año 2009. Son una muestra de la esencia y la lógica que parece imponer internet a los medios digitales en un ecosistema informativo donde la audiencia –más activa y cuantificable con más detalle– ha adquirido un protagonismo mayor. La investigación se centra en estudiar cómo se está desarrollando en la actualidad el proceso de selección, construcción y jerarquización de la agenda informativa de los medios digitales, considerando que se pueda estar viendo alterado por un creciente peso de las estadísticas de visitas. La parte práctica centra el foco en la composición de la agenda de los medios online. ¿Qué presencia tienen los contenidos de interés público? ¿Qué peso tienen los contenidos anecdóticos que florecen en el ecosistema informativo digital? Se desarrolla un caso de estudio concreto, el de Elperiódico.com y el de Lavanguardia.com. La metodología combina un periodo observación participante y no participante, un análisis de contenido de las portadas de ambos diarios –a través de la aplicación de una ficha que sistematiza los aspectos más relevantes– y la realización de una serie de entrevistas en profundidad con cargos directivos, responsables de área, jefes de sección y redactores. Uno de los fenómenos que se estudia al analizar la composición de la agenda en la parte práctica, la influencia de las cifras de “Lo más visto”, sería una nueva manifestación de una vieja tensión, la tensión entre la parte periodística y la parte comercial de los medios. El marco teórico retrocede a los orígenes del periodismo y hace un recorrido histórico por la profesión que abarca desde el repaso de las funciones que le encomendó la teoría liberal clásica a las implicaciones de la revolución digital. El periodismo suma a la crisis económica general su particular crisis sectorial, derivada de la transformación de la estructura de su negocio tradicional a la que le obligó la llegada de internet, dando paso a un tiempo marcado por nuevos lenguajes informativos, pero también por la gratuidad de las noticias y el descenso de los ingresos publicitarios. El modelo de negocio sobre el que se sustentaban los viejos medios va en declive sin haber encontrado sustituto. La investigación reflexiona sobre las oportunidades y peligros que se asocian a internet y tiene presente en todo momento este escenario, favoreciendo que emerja una cuestión de fondo: unos diarios más vulnerables y más necesitados económicamente pueden acabar siendo también unos medios más comerciales que acaben primando el interés del público por encima del interés público. La presente tesis doctoral aborda la compleja relación entre periodismo, democracia y mercado, explorando diferentes sistemas mediáticos y algunas propuestas de regulación que favorezcan la primacía del criterio profesional frente al económico. / The presence in the online newspapers of charts collecting the "Most Viewed", "Most Commented" or "Most shared" news were the seed of this thesis in mid-2009. They were a sign of the essence and logic that internet seems to impose to digital media. In the new information ecosystem the audience -more active and more detail-quantifiable- has gained greater prominence. This investigation focuses on studying how the selection process, construction and hierarchization of the informative agenda in digital media are developing nowadays; taking in consideration that these could be modified after the increasing weight that web analytics –an statistics on viewers visits– is acquiring. The practical part focuses on the online media agenda composition. What presence do public interest topics have on these? What weight does anecdotal content, which flourishes within the digital information ecosystem, have? A specific case study unfolds in Elperiodico.com and Lavanguardia.com. Methodology combines participant Observation and non-participant observation, content analysis of both newspapers –through data collection methods– and interviews in depth with senior managers, department heads and editors. One of the studied phenomena when analyzing the composition of the agenda is the influence of the “Most viewed” rankings. This could be a new form for an old tension. The tension between the commercial and the journalistic side of media. The theoretical framework takes us back to the origins of journalism and makes a historical journey through the profession ranging from the review of the functions entrusted by the classical liberal theory to the implications of the digital revolution. Journalism adds to the global economic recession of 2008 their particular sectoral crisis. The emergence of the internet forced the media to a transformation of their traditional business structure and the professional routines. The business model on which the old media was based is vanishing without finding substitute. The research think over the opportunities and risks associated to the internet, always in the context of the present scenario. The aim is to allow the emergence of a fundamental issue: a most vulnerable and economically needy newspapers can end up being also a more commercial media which prioritizes audience over Public Interest. This dissertation addresses the complex relationship among journalism, markets and democracy, exploring different media systems and some proposals for regulations that favor the primacy of professional judgment over the budget.

Joseph de Maistre va ser un pensador original, d'una profunditat major de la que freqüentment se li concedeix i posseïdor, a més, d'una prosa excepcional. Aquest estudi pretén mostrar d'una banda que la seva filosofia i la seva lluita a favor de l'ortodòxia polític-religiosa neix, paradoxalment, de fonts obertament heterodoxes, i d'un altre costat que el seu discurs ideològic i antirevolucionari, nodrit per la força d'aquest ascendent, va influir de forma determinant en els apriorismes fonamentals del pensament contrarevolucionari espanyol en el període que va de 1833 fins a 1936. Espera a més poder contribuir a determinar com el pes dels seus textos va ajudar a modelar de forma significativa la reflexió teòrica de la majoria dels principals pensadors filosòfics i polítics de l’Espanya antiliberal de l’època. Per a això, aquesta tesi s'estructura en tres grans apartats El primer aborda les fonts heterodoxes del pensament demaistrià. La primera i fonamental d'entre elles és el nominalisme fideista i escèptic present en tot el desenvolupament intel·lectual del filòsof nascut a Chambéry. El seu nominalisme li connecta amb Escoto, Ockham i Gregorio de Rimini, però també amb Luter o Pascal. La segona línia seria la conformada pel Martinisme i a través d'ell per la esperançada escatologia de Joaquín de Fiore i el seu tercer mil·lenni. Finalment, una tercera font que estaria nodrida curiosament pels que al mateix temps van ser els seus adversaris ideològics més directes, així fonamentalment Voltaire i els grans revolucionaris jacobins. En el segon gran apartat d'aquesta tesi es sintetitza la filosofia de de Maistre a la llum de les influències heterodoxes citades i de la seva aversió a la Revolució Francesa per posar-lo en connexió amb el context històric del pensament contrarevolucionari espanyol. Un pensament necessitat d'un element nou que aportés frescor ideològic i que fos capaç de reemplaçar al escolasticisme decadent dels primers teòrics espanyols antirevolucionaris. En l'últim bloc d'aquest estudi, es realitza una anàlisi ja més detallada de la presència de Joseph de Maistre en els pensadors antiliberals espanyols d'aquest període i es mostra com aquests van participar d'una sèrie d'apriorismes ideològics en els que sens dubte es pot distingir l'influxe demaistrià. Privilegiant, per aconseguir-ho, especialment en la segona part d'aquest bloc, la comparació directa de textos dels diferents autors amb els del filòsof Savoià. / Joseph de Maistre fue un pensador original, de una profundidad mayor de la que frecuentemente suele concedérsele y poseedor, además, de una prosa excepcional. Este estudio pretende mostrar de un lado que su filosofía y su lucha a favor de la ortodoxia religioso-política bebe, paradójicamente, de fuentes abiertamente heterodoxas y de otro lado que su discurso ideológico y antirrevolucionario, nutrido por la fuerza de este ascendiente, influyó de forma determinante en los apriorismos fundamentales del pensamiento contrarrevolucionario español en el periodo que va de 1833 hasta 1936. Espera además contribuir a determinar cómo el peso de sus textos ayudó a modelar de forma significativa la reflexión teórica de varios de los principales ideólogos filosófico-políticos de la España antiliberal de la época. Para ello, esta tesis se estructura en tres grandes apartados El primero aborda las fuentes heterodoxas del pensamiento demaistriano. La primera y fundamental de entre ellas es el nominalismo fideísta y escéptico presente en todo el desarrollo intelectual del filósofo nacido en Chambéry. Su nominalismo le conecta con Escoto, Ockham y Gregorio de Rimini, pero también con Lutero o Pascal. La segunda línea sería la conformada por el martinismo y a través de él por la esperanzada escatología de Joaquín de Fiore y su tercer milenio. Finalmente, una tercera fuente que estaría nutrida curiosamente por los que al mismo tiempo fueron sus adversarios ideológicos más directos, así Voltaire y los revolucionarios jacobinos. En el segundo gran apartado de esta tesis se sintetiza la filosofía de de Maistre a la luz de estas influencias heterodoxas citadas y de su aversión a la Revolución Francesa para ponerlo en conexión con el contexto histórico del pensamiento contrarrevolucionario español. Un pensamiento necesitado de un elemento novedoso que aportara frescura y que fuese capaz de reemplazar al escolasticismo decadente de los primeros teóricos antirrevolucionarios españoles. En el último bloque de este estudio, se realiza un análisis ya más pormenorizado de la presencia de Joseph de Maistre en los pensadores antiliberales españoles de este periodo y se muestra como éstos participaron de una serie de apriorismos ideológicos, en los que sin duda puede distinguirse el influjo demaistriano. Privilegiando para ello, especialmente en la segunda parte de este bloque, la comparación directa de textos de los distintos autores con los del filósofo saboyano. / Joseph de Maistre was an original thinker with exceptional prose. This study wants to show first that his philosophy and his fight for religious and political orthodoxy paradoxically born in heterodox sources and secondly that his ideological and anti-revolutionary discourse had a strong influence in the Spanish counterrevolutionary thought in period from 1833 to 1936. Expect also help determine how the influence of his writings helped build the theoretical meditation of most the anti-liberal Spanish philosophers and political ideologues of this period. This thesis is divided into three major sections. First studies the unorthodox sources de Maistre thought. The most important is the fideism and skeptical nominalism, present in all the intellectual development of the philosopher born in Chambery. His nominalism connects him with Scotus and Ockham and Gregory of Rimini, but also with Luther or Pascal. The second line would be formed by the Martinism and through him by hopeful eschatology of Joachim of Fiore and his third millennium. Finally, a third source would be peculiarly nourished by that at one time was his closest ideological adversaries: Voltaire and the revolutionary Jacobins. In the second major section of this thesis, the philosophy of de Maistre is analyzed considering his heterodox influences and his aversion to the French Revolution to put it in connection with the historical context of Spanish counter-revolutionary thought. This Spanish thought needed a new element that will bring freshness and it was able to replace the decadent scholasticism of the first Spanish antirevolutionary theorists. The last part of this study, a more detailed analysis about the presence of Joseph de Maistre in Spanish anti-liberal thinkers of this period show as they participated in a series of ideological preconceptions, created by the influence of de Maistre thought. Giving priority, especially in the second part of this block, direct comparison of texts from different authors with texts of the Savoyard philosopher.

Un aspecte fonamental quan cal resoldre un problema vibroacústic en un sistema mecànic és el de determinar com flueix l’energia des d’una font donada, cap a qualsevol part del sistema. Això permet decidir quines són les accions a prendre per disminuir, per exemple, els nivells de soroll i vibracions en una determinada àrea del sistema. El comportament dinàmic d’un sistema mecànic es pot estimar utilitzant diversos mètodes numèrics, cadascun dels quals enfocat a un marge de freqüència determinat. Mentre a baixes freqüències es poden aplicar mètodes deterministes com el Mètode d’Elements Finits (FEM) o el Mètode d’Elements de Contorn (BEM), a altes freqüències, els mètodes estadístics com l’Anàlisi Estadística Energètica (SEA), esdevenen inevitables. A més a més, diverses tècniques com el FE-SEA híbrid, els models de Distribució Energètica (ED) o l’Anàlisi Estadística de distribució d’Energia modal (SmEdA), entre d’altres, han estat recentment plantejades per tal de tractar amb l’anomenat problema de les mitges freqüències. Tanmateix, encara que alguns mètodes numèrics poden predir la resposta vibroacústica puntual o amitjanada d’un sistema, aquests no proporcionen de forma directa informació sobre com flueix l’energia per tot el sistema. Per tant, cal algun tipus de post-processament per a determinar quines són les vies de transmissió d’energia. L’energia transmesa a través d’un determinat camí que connecti un subsistema font, on l’energia és introduïda, i un subsistema receptor, es pot calcular numèricament. Tot i això, la identificació dels camins que dominen la transmissió d’energia des d’una font fins a un receptor normalment acostuma a basar-se en l’experiència i el parer de l’enginyer. Així doncs, un mètode que permeti obtenir aquests camins de forma automàtica resultaria molt útil. La teoria de grafs proporciona una sortida a aquest problema, ja que existeixen diversos algorismes de càlcul de camins en grafs. En aquesta tesi, es proposa un enllaç entre els models vibroacústics i la teoria de grafs, que permet adreçar els problemes de vies de transmissió de forma directa. La dissertació comença centrant-se en els models SEA. Primerament, es mostra que té sentit realitzar una anàlisi de vies de transmissió (TPA) en SEA. Seguidament, es defineix un graf que representa de forma acurada els models SEA. Tenint en compte que la transmissió d’energia entre fonts i receptors es pot justificar mitjançant la contribució d’un grup finit de vies dominants en varis casos d’interès, es presenta un algorisme per calcular-les. A continuació, s’implementa un algorisme que inclou en el càlcul de camins la naturalesa estocàstica dels factors de pèrdues SEA. Tot seguit, es tracta com es pot estendre l’anàlisi de vies de transmissió al marge de la mitja freqüència. L’aplicació de la teoria de grafs a les mitges freqüències s’adapta per alguns models ED, així com també SmEdA. Finalment, es presenta una altra possible aplicació de la teoria de grafs en vibroacústica. S’implementa una estratègia basada en algorismes de talls en grafs per tal de reduir l’energia en un subsistema receptor amb la modificació d’un grup reduït de factors de pèrdues. Aquest grup de variacions, es troba calculant talls en el graf que separin els subsistemes fonts dels receptors. / A fundamental aspect when solving a vibroacoustic problem in a mechanical system is that of finding out how energy flows from a given source to any part of the system. This would help making decisions to undertake actions for diminishing, for example, the noise or vibration levels at a given system area. The dynamic behavior of a mechanical system can be estimated using different numerical methods, each of them targeting a certain frequency range. Whereas at low frequencies deterministic methods such as the Finite Element Method (FEM) or the Boundary Element Method (BEM) can be applied, statistical methods like Statistical Energy Analysis (SEA) become unavoidable at high frequencies. In addition, a large variety of approaches such as the hybrid FE-SEA, the Energy Distribution (ED) models or the Statistical modal Energy distribution Analysis (SmEdA), among many others, have been recently proposed to tackle with the so-called mid-frequency problem. However, although numerical methods can predict the pointwise or averaged vibroacoustic response of a system, they do not directly provide information on how energy flows throughout the system. Therefore, some kind of post-processing is required to determine energy transmission paths. The energy transmitted through a particular path linking a source subsystem, where external energy is being input, and a target subsystem, can be computed numerically. Yet, identifying which paths dominate the whole energy transmission from source to target usually relies on the engineer's expertise and judgement. Thus, an approach for the automatic identification of those paths would prove very useful. Graph theory provides a way out to this problem, since powerful path algorithms for graphs are available. In this thesis, a link between vibroacoustic models and graph theory is proposed, which allows one to address energy transmission path problems in a straightforward manner. The dissertation starts focusing on SEA models. It is first shown that performing a transmission path analysis (TPA) in SEA makes sense. Then a graph that accurately represents the SEA model is defined. Given that the energy transmission between sources and targets is justified by the contribution of a limited group of dominant paths in many cases of practical interest, an algorithm to find them is presented. Thereafter, an enhanced algorithm is devised to include the stochastic nature of SEA loss factors in the ranking of paths. Next, it is discussed how transmission path analysis can be extended to the mid frequency range. The graph approach for path computation becomes adapted for some ED models, as well as for SmEdA. Finally, we outline another possible application of graph theory to vibroacoustics. A graph cut algorithm strategy is implemented to achieve energy reduction at a target subsystem with the sole modification of a reduced set of loss factors. The set is found by computing cuts in the graph separating source and receiver subsystems. / Un aspecto fundamental a la hora de resolver un problema vibroacústico en un sistema mecánico es el de determinar cómo fluye la energía desde una determinada fuente hasta cualquier parte del sistema. Ello ayudaría a tomar decisiones para emprender acciones destinadas a disminuir, por ejemplo, los niveles de ruido y vibraciones en un área del sistema dada. El comportamiento dinámico de un sistema mecánico se puede estimar utilizando varios métodos numéricos, cada uno de ellos enfocado a un determinado rango de frecuencia. Mientras en las bajas frecuencias se pueden aplicar métodos deterministas como el Método de los Elementos Finitos (FEM) o el método de Elementos de Contorno (BEM), los métodos estadísticos como el Análisis Estadístico Energético son inevitables en las altas frecuencias. Además, se han desarrollado gran variedad de técnicas como el FE-SEA híbrido, los modelos de Distribución de Energía (ED) o el Análisis Estadístico de distribución de Energía modal (SmEdA), entre otras, para tratar el llamado problema de las medias frecuencias. Sin embargo, aunque los métodos numéricos pueden predecir la respuesta vibroacústica puntual o promediada de un sistema mecánico, ellos no proporcionan información sobre como fluye la energía en el sistema. Por lo tanto, hace falta algún tipo de post-procesado para determinar las vías de transmisión de energía. La energía transmitida a través de un determinado camino que conecta un subsistema fuente, donde se introduce la energía, y un subsistema receptor, se puede calcular numéricamente. A pesar de ello, identificar qué caminos dominan la transmisión de energía desde la fuente al receptor normalmente suele recaer en la experiencia o el juicio del ingeniero. Así pues, un método automático para identificar estos caminos resultaría muy útil. La teoría de grafos proporciona una solución a este problema, ya que existen potentes algoritmos de cálculos de caminos en grafos. En esta tesis, se propone un enlace entre los modelos vibroacústicos y la teoría de grafos, que permite abordar los problemas de vías de transmisión de forma directa. La disertación empieza centrándose en los modelos SEA. Primeramente, se muestra que tiene sentido realizar un análisis de vías de transmisión (TPA) en un modelo SEA. Seguidamente, se define un grafo que representa fielmente un modelo SEA. Teniendo en cuenta que en muchos casos de interés práctico, la transmisión de energía entre fuentes y receptores se puede justificar mediante la contribución de un grupo finito de vías de transmisión, se define un algoritmo para encontrarlas. A continuación, se implementa un algoritmo que incluye en el cómputo de caminos la naturaleza estocástica de los factores de pérdidas SEA. Luego, se trata la extensión del análisis de vías de transmisión al rango de media frecuencia. La técnica de teoría de grafos aplicada a cálculo de caminos se adapta para algunos modelos ED y también SmEdA. Finalmente, se presenta otra posible aplicación de la teoría de grafos a la vibroacústica. Se implementa una estrategia basada en algoritmos de cortes en grafos destinada a reducir la energía en un subsistema receptor mediante la simple modificación de un grupo reducido de factores de pérdidas. El grupo se encuentra calculando cortes que separen en el grafo los subsistemas fuentes de los subsistemas receptores.

La tesi posa de relleu, analitza i harmonitza tres nocions bàsiques: Paisatges històrics, Patrimoni i Didàctica. Conceptes que organitzen l'estudi en tres gran àrees o blocs temàtics vertebrats per un mateix fil conductor, per la cultura de l'aigua. El subjecte concret d'estudi històric/paisatgístic, patrimonial/cultural, i també educatiu/formatiu, són les hortes i les séquies del Tribunal de les Aigües de València, és a dir l'Horta de València, sobre les quals es fa una caracterització, una anàlisi i una descripció força detallada. La tesi incideix en primer lloc sobre els espais que conformen les hortes històriques de la Vega de València i la seua caracterització com a paisatges culturals; un segon bloc temàtic es destina a perfilar i delimitar el patrimoni cultural material i immaterial que se'n deriva, de la construcció, l'ús i el funcionament secular de les séquies; i una altra part afronta la didàctica i els recursos procedimentals que es poden inferir dels referits paisatges culturals en el procés d'ensenyament/aprenentatge de les Ciències Socials en l'educació reglada. El treball formula doncs propostes metodològiques generalitzables per a l'estudi d'espais similars a tota l'àrea mediterrània. A més, planteja mesures concretes i extensibles per a la protecció i la recuperació dels elements més significatius d'este patrimoni cultural. I finalment perfila els valors i les potencialitats que l'educació patrimonial pot oferir com a recurs didàctic en l'ensenyament.

Antecedents: L’Addicció al treball i la Passió pel treball tenen una gran influència en la salut laboral dels treballadors. En aquest context, els objectius plantejats són tres: (1) L'adaptació al castellà de l'Escala de Passió pel Treball (PTW) de Vallerand i Houlfort i el Qüestionari d'Estils de Vida (HPLP-II) de Walker i Hill-Polerecky; (2) Determinar si la Passió pel treball i l'Addicció al treball són constructes diferents; i (3) Identificar la capacitat predictiva de variables criteri sobre l'Addicció al treball i la Passió pel treball. Mètode: Els participants han estat 513 treballadors de Catalunya, obtinguts mitjançant un mostreig no probabilístic. S'han utilitzat els programes FACTOR (versió 7.2) i SPSS 20.0. Resultats: En l'escala PTW, els resultats del AFC (ESEM) recolzen el model de dos factors (Passió Harmoniosa i Passió Obsessiva). En l'escala sobre estil de vida (HPLP-II) l'estructura interna es redueix de sis a quatre factors (Responsabilitat cap a la salut, Activitat física, Nutrició, i Creixement espiritual i relacions interpersonals). Les dues escales presenten una fiabilitat adequada i indicis de validesa amb: Burnout, Irritació, Engagement i Autoeficàcia. A més, queda demostrada que l'Addicció al treball i la Passió pel treball són constructes diferents. També, es determina la capacitat predictiva de variables com a Personalitat, Engagement, Autoeficàcia, ICO, Satisfacció per la vida i Estil de vida sobre l'Addicció al treball i la Passió pel treball. Conclusions: Les Escala PTW i el Qüestionari HPLP-II, són instruments fiables i vàlids, adequats per ser usats en castellà. L'Addicció al Treball i la Passió pel Treball són constructes diferents. L'Addicció al Treball i la Passió pel Treball es poden predir mitjançant determinades variables (Personalitat, Engagement, Autoeficàcia, ICO, Satisfacció per la Vida i Estil de Vida). / Antecedentes: La Adicción al trabajo y la Pasión por el trabajo tienen una gran influencia en la salud laboral de los trabajadores. En este contexto, los objetivos planteados son tres: (1) La adaptación al castellano de la Escala de Pasión por el Trabajo (PTW) de Vallerand y Houlfort y el Cuestionario de Estilos de Vida (HPLP-II) de Walker y Hill-Polerecky; (2) Determinar si la Pasión por el trabajo y la Adicción al trabajo son constructos diferentes; y (3) Identificar la capacidad predictiva de variables criterio sobre la Adicción al trabajo y la Pasión por el trabajo. Método: Los participantes han sido 513 trabajadores de Cataluña, obtenidos mediante un muestreo no probabilístico. Se han utilizado los programas FACTOR (versión 7.2) y SPSS 20.0. Resultados: En la escala PTW, los resultados del AFC (ESEM) apoyan el modelo de dos factores (Pasión Armoniosa y Pasión Obsesiva). En la escala sobre estilo de vida (HPLP-II) la estructura interna se reduce de seis a cuatro factores (Responsabilidad hacia la salud, Actividad física, Nutrición, y Crecimiento espiritual y relaciones interpersonales). Las dos escalas presentan una fiabilidad adecuada e indicios de validez con: Burnout, Irritación, Engagement y Autoeficacia. Además, queda demostrada que la Adicción al trabajo y la Pasión por el trabajo son constructos diferentes. También, se determina la capacidad predictiva de variables como Personalidad, Engagement, Autoeficacia, ICO, Satisfacción por la vida y Estilo de vida sobre la Adicción al trabajo y la Pasión por el trabajo. Conclusiones: Las Escala PTW y el Cuestionario HPLP-II, son instrumentos fiables y válidos, adecuados para ser usados en castellano. La Adicción al Trabajo y la Pasión por el Trabajo son constructos diferentes. La Adicción al Trabajo y la Pasión por el Trabajo se pueden predecir mediante determinadas variables (Personalidad, Engagement, Autoeficacia, ICO, Satisfacción por la Vida y Estilo de Vida). / Background: Workaholism and passion at work have a great influence on the occupational health of workers. In this context, the objectives are threefold: (1) Adapting to Spanish the Passion for Work Scale (PTW) (Vallerand Houlfort) and the Lifestyle Questionnaire (HPLP-II) (Hill-Walker Polerecky); (2) Determining whether the Passion at work and Workaholism are different constructs; and (3) Identifying the predictive ability of criterion variables on Workaholism and Passion at work. Method: Participants were 513 workers in Catalonia, obtained using a non-probability sampling. We used the FACTOR program (version 7.2) and SPSS 20.0. Results: In the PTW scale, the results of the AFC (ESEM) supported the two-factor model (Harmonious Passion and Obsessive Passion). On the lifestyle scale (HPLP-II) the internal structure is reduced from six to four factors (Responsibility towards health, Physical activity, Nutrition, and Spiritual growth and interpersonal relationships). The two scales have adequate reliability and evidence of validity with Burnout, Irritation, Engagement and Self-Efficacy. Furthermore, it is demonstrated that Workaholism and Passion at work are different constructs. The predictive power of variables such as Personality, Engagement, Self-Efficacy, ICO, Life satisfaction and Lifestyle on Workaholism and Passion at work is also determined. Conclusions: PTW Scale and Questionnaire HPLP-II, are reliable and valid instruments, suitable to be uses in Spanish. The Workaholism and Passion at work are different constructs. Workaholism and Passion at work can be predicted by certain variables (Personality, Engagement, Self-Efficacy, ICO, Life satisfaction and Lifestyle).

La tesis destaca el papel fundamental que jugaron los medios de comunicación en su lucha por la libertad de expresión, favoreciendo un cambio total respecto a los años de la dictadura franquista. “Los medios de comunicación, sus profesionales y periodistas, forman parte del entramado social, que hace posible el comienzo, evolución y el buen fin del proceso democratizador†, concluye la tesis, con la que María Pareja ha obtenido la calificación de excelente cum laude por unanimidad. El estudio analiza los artículos de opinión publicados por el periódico Mediterráneo de Castellón desde 1975 a 1982, periodo en el que el periodismo vivió un momento de apogeo en España y, por consiguiente, en la provincia. La tesis concluye que este análisis permite reconstruir la sociedad y la cultura de la Transición Española.

La tesi s'aproxima a l'obra de Livio Vacchini, des dels seus aspectes generals als més particulars, a través de tres dels seus projectes que defineixen les diferents tipologies d'edificació: la Casa Vacchini a Costa Tenero, la Palestra de Losone i la Ferriera de Locarno. L'arquitecte suís analitza i busca solucions als problemes històrics de l'arquitectura. Amb un llenguatge arquitectònic que està estretament vinculat a l'esperit de les grans obres de l’antiguitat; un llenguatge clar i explícit com l'ordre, la repetició, la proporció i el ritme de l'element estructural bàsic. El treball parteix de la base, que Vacchini reconeix en l'artificialitat de la peça arquitectònica tota la seva potència; on la força de la seva arquitectura, es troba en la frontera que separa l'interior de l'exterior. Aquest punt de tensió, és estructura, és detall i a través de la llum es fa evident. Tot queda integrat en el conjunt de la peça, on no es pot treure ni afegir res. El seu és un treball d’omissió, de renúncia. Vacchini s'abstrau de qualsevol suggerència o seducció i projecta edificis formats de pocs materials i/o elements constructius. S'han seguit les mateixes línies d'estudi pels tres projectes: per una banda, s'ha realitzat un anàlisis crític de l'obra (des del lloc fins als detalls constructius), a través de les normatives urbanístiques, el re-dibuix dels seus projectes, com també des del punt de vista del context històrico-social. Per l'altra, s'ha realizat una lectura retrospectiva d'algun dels seus projectes tan anteriors com posteriors; en el que un es dóna compte, que l’interès de l'arquitecte suís, no està tant en el resultat final, sinó en la seva manera de fer i d'experimentar sobre un mateix tema. Darrera d'aquest procés arquitectònic hi ha un fil conductor, el Ritu. És la pauta per entendre la seva arquitectura, l'evolució de les seves idees, i veure fins a quin punt ell era capaç de portar fins a l'extrem les seves idees, és el ritu sobre la seva propia obra. Cada projecte no deixa de ser una transformació d'un existent però amb una formulació més avançada. Per concloure, els tres projectes analitzats, encara que són molt diferents, parlen dels mateixos temes: una arquitectura que es proposa des del lloc, que entén el caràcter públic o privat d'aquest, que parla de la relació entre el pla de l'home i l'entorn on està, de l'estructura com una peça fonamental per formalitzar el projecte (l'essencialitat del mur i/o de l'arquitrau), de la vocació de ser un objecte autònom, i de ser una arquitectura de contrastos (monumentalitat i opacitat exterior, versus la domesticitat i permeabilitat dels seus espais interior). I com Vacchini, modifica totes aquestes característiques arquitectòniques, amb l'experiència i l'ajut de les noves tecnologies, per tal d’aconseguir tres projectes unitaris i diversos a la vegada. En definitiva, Vacchini segueix en tot el procés del projecte un resultat lògic, quasi matemàtic, d'una manera de pensar i de construir; des del concepte fins a l'obra finalitzada, on no té un altre objectiu que el de crear un espai per protegir l'home, sigui públic o privat. / La tesis aborda la obra de Livio Vacchini desde lo general a lo particular, a través de tres de sus proyectos, que definen las diferentes tipologías edificatorias: la Casa Vacchini a Costa Tenero, la Palestra de Losone y la Ferriera de Locarno. El arquitecto suizo, analiza y busca soluciones a problemas históricos de la arquitectura. Su lenguaje arquitectónico se vincula estrechamente al espíritu de las grandes obras de la antigüedad; un lenguaje claro y explicito como el orden, la repetición y el ritmo del elemento básico estructural. El trabajo parte de la base que Vacchini reconoce en la artificialidad de la obra arquitectónica, toda su potencia, y en el hecho que la fuerza de su arquitectura reside en la frontera que separa el interior y el exterior. Este punto de tensión es estructura, es detalle, y cómo a través de la luz, se hace evidente. Todo queda integrado en el conjunto de la pieza, no se le puede añadir o eliminar nada. El suyo, es un trabajo basado en la omisión, en la renuncia. Vacchini se abstrae de cualquier sugerencia o seducción y proyecta edificios formados, por unos pocos materiales y/o elementos constructivos. Se han seguido las mismas líneas de estudio para los tres proyectos: por un lado, el análisis crítico de la obra (desde el lugar, hasta la materialización en el detalle), a través de sus normativas urbanísticas, el re-dibujo de sus proyectos y su contexto histórico-cultural. Para finalizar, con una lectura retrospectiva de algunos de sus proyectos anteriores y posteriores; en la que se descubre, que el interés del arquitecto suizo, no reside tanto en el resultado final de la obra, sino en el modo de hacer y de experimentar sobre un mismo tema. Detrás de este proceso arquitectónico hay un hilo conductor, el rito. La pauta para entender la arquitectura de Vacchini, la evolución de sus ideas y ver hasta que punto es capaz de llevarlas hasta el extremo, es el rito sobre su propia obra. Cada proyecto es una transformación de uno ya existente, pero con una formulación más avanzada. Para concluir, los tres proyectos analizados, aun siendo muy distintos, hablan de los mismos temas: una arquitectura que se propone desde el lugar, que entiende el carácter público o privado del edificio, que habla de la relación del plano del hombre con el entorno, de la estructura como pieza fundamental para formalizar el proyecto (la esencialidad el muro y/o del arquitrabe), de la vocación de ser un objeto autónomo y de ser una arquitectura de contrastes (monumentalidad y opacidad exterior, versus domesticidad y permeabilidad de sus espacios interiores). Y cómo Vacchini modifica todas estas características arquitectónicas, con la experiencia y la ayuda de nuevas tecnologías, para conseguir tres proyectos unitarios y distintos a la vez. En definitiva, Vacchini sigue en todo el proceso del proyecto un resultado lógico, casi matemático, de un modo de pensar y de construir; desde el concepto hasta la obra acabada, sin otro objetivo que crear un espacio para proteger al hombre, sea público o privado. / The thesis approaches the work of Livio Vacchini from the general to the particular, through three of his projects, which define the different building types: the Vacchini house in Costa Tenero, the Gymnasium in Losone and the Ferriera in Locarno. The Swiss architect, analyzes and seeks solutions to historical problems of architecture. His architectural language is closely linked to the spirit of the great works of antiquity; a clear and explicit language like order, repetition and rhythm of the basic structural element. The work is based on Vacchini’s recognizition that in the artificiality of the architectural piece lies all its potential, on one side, and that the strength of his architecture is best reflected by the boundary between inside and outside, on the other. This point of tension is structure is detail and how through light, it makes evident. Everything is integrated into the whole piece, not being able to add or remove anything. His work is built on omission, on renouncement. Vacchini is abstracted from any suggestion or seduction and projects buildings made of few materials and/or construction elements. The same lines of study have been followed for all three projects being analyzed in this thesis: first, a critical analysis of the work (from the place to the transformation into detail) through its planning regulations, the re-design of his projects and their historical and cultural context. Finally, some of his previous and past projects are reviewed, finding out that the interest of the Swiss architect is more focused on the way of doing and experimenting with one same topic, rather than on the final result of the work itself. Behind this architectural process there is a guiding thread, the ritual. The guidelines to understand the architecture of Vacchini, are the evolution of his ideas and how far he goes to bring them to limit,; It is the ritual about his own work. Each project is the transformation of an existing one, but with a more advanced formulation. To conclude, the three projects analyzed, even being very different one to each other, all of them reflect the same topics: an architecture shaped by the location, that understands the public or private character of the building, that talks about the relationship between man and environment, about the structure as central to formalize the project (essentiality the wall and/or the architrave), and about the vocation of being an autonomous object and being an architecture of contrasts (monumentality and exterior opacity versus permeability and domesticity of their interior spaces). And how Vacchini, modifies all those architectural characteristics, with the experience and support of the new technologies to achieve three joint and different projects, at once. At the end, Vacchini follows throughout the project process a logical result, almost mathematical, of a way of thinking and building; from concept to work completion, he shows no other purpose but the creation of a space, either public or private, to protect man.

Els traductors professionals fan servir diferents tipus d'eines electròniques per aconseguir un major nivell de productivitat i qualitat. Les dues eines més conegudes són les memòries de traducció i, més recentment, la traducció automàtica. Aquesta tesi investiga com el funcionament de les eines de traducció i aspectes específics de les interfícies gràfiques d'usuari afecten al rendiment del traductor. L'estudi duu a terme un experiment amb deu traductors professionals que tradueixen de l'anglès a l'espanyol en el camp de la localització de programari. Els resultats apunten al fet que les metadades de traducció - el conjunt d'elements de meta-informació que sorgeixen de les propostes de traducció generades per aquestes eines - afecten indicadors de rendiment com la velocitat, la qualitat i l'esforç de tecleig. També es descobreix que els traductors inverteixen més temps a pensar com traduir un segment que teclejant o editant les traduccions proposades. Els resultats d'aquest estudi poden ajudar a identificar fluxos de treball més eficients, amb beneficis per a traductors i clients en termes de cost i qualitat. Els resultats també poden ajudar a entendre els processos cognitius de l'activitat traductora i contribuir al desenvolupament d'eines més eficients i ergonòmiques, amb la finalitat d'augmentar la satisfacció laboral. / Los traductores profesionales emplean diferentes tipos de herramientas electrónicas para lograr un mayor nivel de productividad y calidad. Las dos herramientas más conocidas son las memorias de traducción y, más recientemente, la traducción automática. Esta tesis investiga como el funcionamiento de las herramientas de traducción y aspectos específicos de las interfaces gráficas de usuario afectan al rendimiento del traductor. El estudio lleva a cabo un experimento con diez traductores profesionales que traducen del inglés al español en el campo de la localización de software. Los resultados apuntan a que los metadatos de traducción - el conjunto de elementos de meta-información que surgen de las propuestas de traducción generadas por dichas herramientas - afectan a indicadores de rendimiento como la velocidad, la calidad y el esfuerzo de tecleo. También se descubre que los traductores invierten más tiempo en pensar cómo traducir un segmento que tecleando o editando las traducciones propuestas. Los resultados de este estudio pueden ayudar a identificar flujos de trabajo más eficientes, con beneficios para traductores y clientes en términos de coste y calidad. Los resultados también pueden ayudar a entender los procesos cognitivos de la actividad traductora y contribuir al desarrollo de herramientas más eficientes y ergonómicas, con la finalidad de aumentar la satisfacción laboral. / Professional translators employ different kinds of electronic tools in order to achieve increased levels of productivity and quality. The two most prominent of such tools are translation memories and, more recently, machine translation. This thesis investigates how the functioning of translation tools and specific aspects of their graphical user interfaces affect translators’ performance. The study was carried out through an experiment with ten professional translators working from English into Spanish in the domain of software localisation. It was found that translation metadata – a set of meta-information elements provided by the tools about the translation suggestions – affect performance indicators such as speed, quality and typing effort. It was also found that translators spend more time thinking about how to translate a segment than actually typing or making edits to the suggested translations. The results of this study can help identify more efficient workflows, with benefits in terms of costs and quality for translators and their clients. The findings can also help understand the cognitive processes behind the translating activity and contribute to the development of tools that are more efficient and ergonomic, with a view to increasing job satisfaction.

L’objectiu d’aquesta recerca multi-paradigmàtica és presentar un anàlisis exploratori, correlacional y crític dels MOOC (Massive Open Online Courses) entesos com a comunitats d’aprenentatge participatius i descobrir el rol que l’aprenentatge autònom juga dins d’aquest marc. La recerca combina dades quantitatives i qualitatives i junt amb el marc teòric actual afegeix novetats en el cap de l’educació a distancia y les noves formes d’oferir cursos a distància. Els nostres resultats mostren diferencies estadístiques entre els estudiants que participen en diferent nombre de tests i el seu nivell d’aprenentatge autònom (p=0.003). Presentem informació demogràfica y les visions dels estudiants relacionades amb les tres presencies de la comunitat d’aprenentatge participatiu (presencia social, cognitiva y del instructor). L’estudi consta també de les opinions dels experts sobre el disseny dels MOOC i el seu valor pedagògic. Les nostres conclusions finals indican que els MOOC son entorns d’aprenentatge diferents en relació amb els entorns tradicionals a distancia, creen una comunitat d’aprenentatge participativa diferent i atrauen perfils d’estudiants diferents. Suggerim millores en el disseny pedagògic per a ajudar als estudiants a ser mes autònoms y per alinear els continguts del curs. La taxonomia de Marzano és suggerida com a marc pedagògic per a millorar el disseny dels MOOC i el grau de satisfacció dels alumnes. / El objetivo de esta investigación multi-paradigmática es presentar un análisis exploratorio, correlacional y crítico de los MOOC (Massive Open Online Courses) entendidos como comunidades de aprendizaje participativo y descubrir el role que el juega el aprendizaje autónomo dentro de este marco. La investigación combina datos cuantitativos y cualitativos, y junto con el marco teórico actual añade novedades en el campo de la educación online y los nuevos métodos para ofrecer cursos a distancia. Nuestros resultados muestran diferencias estadísticas entre los estudiantes que toman parte en diferente número de tests y su nivel de aprendizaje autónomo (p=0.003). También presentamos información demográfica y las opiniones de los estudiantes relacionadas con las tres presencias de la comunidad de aprendizaje participativo (presencia social, cognitiva y del instructor). El estudio consta también de las opiniones de expertos sobre el diseño de los MOOC y su valor pedagógico. Nuestras conclusiones finales indican que los MOOC son entornos de aprendizaje diferentes en relación con los entornos tradicionales a distancia, crean una comunidad de aprendizaje participativo diferente y atraen perfiles de estudiantes diferentes. Sugerimos mejoras en el diseño pedagógico para ayudar a los estudiantes a llegar a ser mas autónomos y para linear los contenidos del curso. La taxonomía de Marzano es sugerida como marco pedagógico para mejorar el diseño de los MOOC y el grado de satisfacción de los estudiantes. / The purpose of this mixed method research is to present an exploratory, correlational and critical analysis of MOOCs (Massive Open Online Courses) understood as COI (Community Of Inquiries) and uncover the role that SDL (Self Directed Learning) plays within the mentioned framework. The research combines quantitative and qualitative data and together with a current literature snapshot adds insights in the field of online education and its new content delivery forms. Our findings show statistical differences between students taking different number of quizzes and their level of SDL (p=0.003). We present demographic information and students views related with the three presences in the COI (social, cognitive and teaching presence). Experts’ views on MOOC designs and value are also collected. Our final conclusion points out that MOOCs are different content deliver environments from traditional online courses and they shape a different COI and attract different students profiles. Design improvements are also suggested to empower students to become independent learners and improve alignment in the course. Marzano’s taxonomy is the suggested pedagogical approach to improve MOOC design, and students’ satisfaction.