Aquesta tesi doctoral tracta sobre la traducció de la fraseologia en obres literàries contemporànies i les seues corresponents adaptacions cinematogràfiques. Tot partint d'una revisió teòrica dels principals corrents en el panorama investigador en els àmbits de la traductologia i la fraseologia, s'exploren diversos punts d'intersecció entre ambdues disciplines per tal de centrar-se en algunes eines conceptuals com ara el concepte d'unitat fraseològica i la seua classificació o la noció de tècnica de traducció aplicada al problema específic de la traducció de la fraseologia. A partir d'aquestes consideracions, es compila un corpus plasmat en una base de dades fraseològica i traductològica i es duu a terme una anàlisi quantitativa i qualitativa de la freqüència d'ús de les diverses tècniques de traducció fraseològica a través de la comparació dels textos originals en anglés (novel·les i pel·lícules) i les seues corresponents traduccions al català i al castellà, tot tenint en consideració diverses variables d'anàlisi, com ara la modalitat i el tipus de traducció (traducció escrita literària i traducció audiovisual per al doblatge), la llengua meta (català o espanyol), o diversos factors que poden condicionar la tria del traductor, com ara la funció estilística de les unitats fraseològiques, les restriccions imposades per la modalitat i el tipus de traducció o d'altres factors d'influència inherents al traductor.

Avui en dia la importància de les marques és indubtable. La marca es reconeix com el principal actiu de moltes companyies i el seu valor (econòmic) genera progressiu interès en tots els àmbits empresarials. La rellevància de crear (i de mantenir) marques poderoses sembla imperar en el món actual i l’ús de la comunicació persuasiva per contribuir-hi sembla ser, també, un requeriment indubtable. Malgrat això, en els darrers anys, l’orientació cap a buscar l’eficàcia en comunicació ha portat a una creixent valoració de les possibilitats de medició i comprovació immediata de resultats. Aquesta realitat de mercat ha provocat que s’hagi prioritzat en moltes ocasions la persuasió a curt termini generada per la comunicació, no sempre contribuint a la construcció de marca. La investigació realitzada té com a propòsit examinar els paràmetres comuns de la comunicació que ha estat reconeguda per la seva alta eficàcia i, en concret, estudiar la relació entre l’eficàcia i la creació d’una marca poderosa a través de comunicació. És a dir, tracta de traçar el camí per poder donar una resposta sòlida a la pregunta: És possible realitzar comunicació persuasiva que treballi per crear una marca poderosa i, alhora, que aquesta comunicació sigui eficaç (que tingui efectes sobre el negoci/vendes –també- a curt termini)? Després de l’anàlisi realitzat en base als Premios Eficacia (2006-2014), es demostra afirmativament la resposta a aquesta pregunta i s’enumeren les característiques d’aquest tipus de comunicació. A més a més, durant tota la investigació es facilita una mostra de pautes estratègiques de diferents empreses i agències de publicitat (eines de planificació estratégica) per ajudar en la construcció de marques poderoses a través de la comunicació. / Hoy en día la importancia de las marcas es indudable. La marca se reconoce como el principal activo de muchas compañías y su valor (económico) adquiere progresivo interés en todos los ámbitos empresariales. La relevancia de crear (y mantener) marcas poderosas parece imperar en el mundo actual y el uso de la comunicación persuasiva para contribuir a ello también parece ser un requisito indudable. Sin embargo, en los últimos años, la búsqueda de la eficacia en comunicación ha conducido a una creciente valoración de las posibilidades de medición y comprobación inmediata de resultados. Esta realidad de mercado ha provocado que se haya priorizado en múltiples ocasiones la persuasión cortoplacista generada por la comunicación, no siempre contribuyendo a la construcción de marca. La presente investigación tiene como propósito examinar los parámetros comunes de la comunicación que ha sido reconocida por su alta eficacia y en concreto estudiar la relación entre la eficacia y la creación de una marca poderosa a través de comunicación. Es decir, trata de trazar el camino para poder dar una respuesta sólida a la pregunta ¿Es posible realizar comunicación persuasiva que trabaje para crear una marca poderosa y, al mismo tiempo, que dicha comunicación sea eficaz (que tenga efectos sobre el negocio/ventas –también- a corto plazo)? Tras el análisis realizado en base a los Premios Eficacia (2006-2014), se demuestra afirmativamente la respuesta a dicha pregunta y se enumeran las características de este tipo de comunicación. Además, a lo largo de la investigación se ofrece una muestra de pautas estratégicas de distintas empresas y agencias de publicidad (herramientas de planificación estratégica) para ayudar a la construcción de marcas poderosas a través de la comunicación. / Nowadays the importance of ‘the’ brand is undeniable. Brands are recognized to be the main asset of many companies and their economic value is acquiring progressive interest in all business areas. The relevance of creating -and maintaining- powerful brands seems to prevail in today’s world. So it is the use of persuasive communication to contribute to this purpose. However, in recent times, the search of efficiency has led to a growing valuation of the possibilities of measurement and a immediate test of the results. This market reality, though, has frequently prioritized the short-term persuasion and not always contributed to the brand construction itself. This research aims to examine the common parameters of the communication that has been recognized for its high efficiency, and specifically, the relationship between the efficiency and the creation of a powerful brand. That is, we aim to give a solid answer to this question: “Is it possible to realize persuasive communication to create powerful brands and, at the same time, be effective in the short-term?” Based on the analysis of spanish Premios Eficacia (2006-2014), we are going to demonstrate that the answer to this question is affirmative. At the same time, we are listing the characteristics of this type of communication too. Throughout this investigation it is also offered a sample of strategic planning tools (from different companies and advertising agencies) to build up powerful brands.

Incorporar metodologies actives en l’ensenyament d’infermeria és fàcil quan es tracta de laboratoris o seminaris. El repte es planteja en les classes magistrals amb un nombre elevat d’estudiants, en les quals, en general, l’alumne adopta una actitud més passiva. Considerem que una eina molt útil per millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge és utilitzar un recurs, el sistema de resposta personal (SRP), més conegut com a clickers. Aquest sistema consisteix en un programari que permet que els estudiants, mitjançant uns dispositius individuals que tenen un teclat numèric, responguin a les preguntes que el professorat introdueix en les seves presentacions del Power Point, i s’obtingui una retroacció immediata de les respostes, que orienten del nivell de comprensió dels continguts que s’han exposat a classe, en temps real, tant a l’alumnat com al professorat. En aquest estudi hem volgut valorar l’impacte que l’ús d’aquesta eina té en els nostres estudiants i professors, així com copsar-ne l’opinió i el grau de satisfacció que han experimentat en utilitzar-lo. S’ha dut a terme un estudi descriptiu i transversal amb estudiants i professors del grau d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili durant els cursos 2013-2014 i 2014-2015. La utilització de l’SRP ha permès, al professorat, introduir una gran varietat d’elements de controvèrsia i reflexió, ha contribuït al debat per l’aprenentatge significatiu i ha ajudat a desenvolupar el pensament crític. La valoració dels estudiants ha estat molt positiva, i prova d’això és que volen que el seu ús es generalitzi per tot l’ensenyament. / Incorporar metodologías activas en la enseñanza de enfermería es fácil cuando se trata de laboratorios o seminarios. El reto se plantea en las clases magistrales con un número elevado de estudiantes, en las que, en general, el alumno adopta una actitud más pasiva. Consideramos que una herramienta muy útil para mejorar el proceso de enseñanza-aprendizaje es utilizar un recurso, el sistema de respuesta personal (SRP), más conocido como clickers. Este sistema consiste en un software que permite que los estudiantes, mediante unos dispositivos individuales que tienen un teclado numérico, respondan a las preguntas que el profesorado introduce en sus presentaciones del Power Point, y se obtenga una retroacción inmediata de las respuestas, que orientan el nivel de comprensión de los contenidos que se han expuesto en clase, en tiempo real, tanto al alumnado como al profesorado. En este estudio hemos querido valorar el impacto que el uso de esta herramienta tiene en nuestros estudiantes y profesores, así como captar la opinión y el grado de satisfacción que han experimentado en utilizarlo. Se ha realizado un estudio descriptivo y transversal con estudiantes y profesores del grado de Enfermería de la Universidad Rovira i Virgili durante los cursos 2013-2014 y desde 2014 hasta 2.015. La utilización de la SRP ha permitido, al profesorado, introducir una gran variedad de elementos de controversia y reflexión, ha contribuido al debate por el aprendizaje significativo y ha ayudado a desarrollar el pensamiento crítico. La valoración de los estudiantes ha sido muy positiva, y prueba de ello es que quieren que su uso se generalice por toda la enseñanza.

Day by day, the great companies are reduced to increase their competitiveness. After these reductions, the small enterprises have kept assuming a prominent role in the employment creation, opportunities of investment and innovation, and therefore, have always become the core of many economies (for example, the North American, European and Latin American among others). Although the creation of small enterprises has increased significantly, their failure rates have been historically high (Bates and Nucci, 1989), leading to the investigation of mechanisms that would allow their reduction. The main objetive of a Business Incubator Company (IBVE) is ¿to produce¿ successful companies that leave the incubation program when they are independent and financially viable it is the moment in which they ¿graduate¿. The graduate enterprises go out from the incubator with a great potential to create employments, to revitalize the local economy, to market new technologies and to strengthen the regional and national economy (NBIA, 1997). A company or enterprise is the basic unit of the economic activity in the system of the market, it creates wealthy and generates employment. Those places where the population has a big corporate spirit, ability to perceive business opportunities quickly and creativity, and what is most important, ability to consolidate companies, will be the first ones that register the highest economic growth rates and better employment evolution. Entrepreneurship in Catalonia is part of the population¿s idiosyncrasy whereas in public and private organisms special interest is given to the small and medium companies. The main of this research is to build a reference model that assess the effectiveness of creation and transference of knowledge (KM) in business incubators (IBVE) from a multiple study of IBVE organizations in Catalonia. The components of the model, are groups of organizational elements named dimensions and sub-dimensions, which hold the complex process of KM in the IBVE. Using the KM as a fundamental basis, the model is complemented considering the use of four organizational elements that investigate about the use of the information and communication technology (ICT), organizational endogenous elements (DENE), organizational exogenous elements (DEXE) and elements of human organizational talent (DETO). An exploratory study was developed during two periods, mainly in 2009 and 2014/15 based on the triangulation of methodologies as a case study, a well-founded theory and a Delphi expert committee. The study showed that KM is perceived positively by the group of IBVE studied, and it has also been found that the ICT dimensions, DENE, DEXE and DETO are considered important organizational elements that contribute in the productivity of internal and external communication processes, encourage accomplishment of goals and the cohesion of the work teams, encourage the business relationships with the chain of stakeholders and facilitate the teamwork. The Delphi expert committee revealed the importance of working the KM in the IBVE companies. Given the complexity of the process of building a model of KM for IBVE organizations this counts as one of the most important innovative contributions of this research. / Dia a dia, les grans companyies es redueixen per incrementar la seva competitivitat. Després d'aquestes reduccions, les petites empreses han anat assumint un prominent rol en la creació d'ocupació, oportunitats d'inversió i innovació, i per tant, s'han anat convertint en la columna vertebral de moltes economies per exemple (la nord-americana, europea i llatinoamericana entre d'altres). Encara que la creació de petites empreses s'ha incrementat significativament, les seves taxes de fracàs han estat històricament altes (Bates i Nucci, 1989), portant a la recerca de mecanismes que permetin la seva disminució. L'objectiu fonamental d'una Incubador/Viver d'Empreses (IBVE) és "produir" empreses reeixides que deixin el programa d'incubació quan siguin independents i financerament viables, és el moment en què es "graduen". Les empreses graduades surten de l'incubador amb un gran potencial per crear llocs de treball, revitalitzar l'economia local, comercialitzar noves tecnologies i enfortir l'economia regional i nacional (NBIA, 1997). L'empresa és la unitat bàsica de l'activitat econòmica del sistema de mercat, creadora de riquesa i generadora d'ocupació. Els llocs on la població tingui un esperit més important d'empresa, rapidesa per percebre oportunitats de negoci i capacitat per crear i, el que és molt important, consolidar empreses, seran, en principi, els que registrin les més altes taxes de creixement econòmic i millor evolució d'ocupació. A Catalunya l'emprenedoria forma part de la idiosincràsia de la població i per part dels organismes públics i privats es dóna un especial interès a les petites i mitjanes empreses. El principal objectiu d'aquesta investigació és la construcció d'un model de referència per avaluar l'eficàcia de creació i transferència de coneixement (GC) en incubadors/vivers d'empreses IBVE a Catalunya derivat d'un múltiple estudi d'organitzacions IBVE. Els components del model, són un conjunt d'elements organitzatius denominats dimensions i subdimensions, que suporten el complex procés de GC en les IBVE. Utilitzant com a base fonamental la GC, es complementa el model considerant l'ús de quatre elements organitzatius que indaguen sobre l'ús de les tecnologies d'informació i comunicació (TICS), elements endògens organitzatius (DENE), elements exògens organitzatius (DEXE) i elements del talent humà organitzatiu (DETO). Es va desenvolupar un estudi exploratori en dos períodes principalment 2009 i 2014/15 basat en la triangulació de metodologies com l'estudi de cas, la teoria fonamentada i una taula d'experts delphi. L'estudi va evidenciar que la GC és percebuda positivament pel col·lectiu d'IBVE estudiades, també, s'ha trobat que les dimensions TICS, DENE, DEXE i DETO són valorats com elements organitzatius importants que contribueixen en l'eficiència dels processos de comunicació interna i externa, propicien el compliment d'objectius i la cohesió dels equips de treball, fomenten les relacions empresarials amb la cadena de stakeholders i faciliten el treball en equip. La taula d'experts delphi va revelar la importància de treballar la GC en les empreses IBVE. Atesa la complexitat del procés de construcció d'un model de GC per a les organitzacions IBVE això suposa una de les aportacions innovadores més importants d'aquesta investigació. / La empresa es la unidad básica de la actividad económica del sistema de mercado, creadora de riqueza y generadora de empleo. Los lugares donde la población tenga un mayor espíritu de empresa, rapidez para percibir oportunidades de negocio y capacidad para crear y, lo que es muy importante, consolidar empresas, serán, en principio, los que registren las más altas tasas de crecimiento económico y mejor evolución de empleo. En Cataluña el emprendimiento forma parte de la idiosincrasia de la población y por parte de los organismos públicos y privados se da un especial interés a las pequeñas y medianas empresas. El principal objetivo de esta investigación es la construcción de un modelo de referencia para evaluar la eficacia de creación y transferencia de conocimiento (GC) en incubadoras/viveros de empresas (IBVE) en Cataluña derivado de un múltiple estudio de organizaciones IBVE. Los componentes del modelo, son un conjunto de elementos organizativos denominados dimensiones y sub-dimensiones, que soportan el complejo proceso de GC en las IBVE. Utilizando como base fundamental la GC, se complementa el modelo considerando el uso de cuatro elementos organizativos que indagan sobre el uso de las tecnologías de información y comunicación (TIC), elementos endógenos organizativos (DENE), elementos exógenos organizativos (DEXE) y elementos del talento humano organizativo (DETO). Se desarrolló un estudio exploratorio en dos periodos principalmente 2009 y 2014/15 basado en la triangulación de metodologías como el estudio de caso, la teoría fundamentada y una mesa de expertos delphi. El estudio evidenció que la GC es percibida positivamente por el colectivo de IBVE estudiadas, también, se ha encontrado que las dimensiones TIC, DENE, DEXE y DETO son valoradas como elementos organizativos importantes que contribuyen en la eficiencia de los procesos de comunicación interna y externa, propician el cumplimiento de objetivos y la cohesión de los equipos de trabajo, fomentan las relaciones empresariales con la cadena de stakeholders y facilitan el trabajo en equipo. La mesa de expertos delphi reveló la importancia de trabajar la GC en las empresas IBVE. Dada la complejidad del proceso de construcción de un modelo de GC para las organizaciones IBVE esto supone una de las aportaciones innovadoras más importantes de esta investigación.

La tesi que presentem és una descripció rigorosa de la vida escènica de la ciutat de Tarragona durant el període comprès entre els anys 1864 i 1880. De manera més concreta, posa especial atenció a les manifestacions del teatre català partint d’una aproximació polièdrica al fenomen de l’espectacle. En aquest sentit, s’allunya d’una visió centrada exclusivament en dramaturg/text i el seu context històric i literari i analitza, a més, els espais que empararen els espectacles, així com els intèrprets que van donar-los vida. La metodologia seguida ha estat, més enllà de la recerca en fons històrics, biblioteques i altres centres de documentació, el buidatge sistemàtic dels fons hemerogràfics locals, material bàsic en el capítol dedicat a l’anàlisi de la cartellera. L’objectiu principal que perseguim és ubicar la realitat teatral tarragonina vuitcentista dins de la realitat teatral del conjunt de l’àrea catalanòfona, i entendre com es van rebre i assimilar diversos canvis en la dinàmica espectacular del Dinou. A diferència de la resta d’àmbits estudiats, el període temporal de l’anàlisi de la cartellera és volgudament restringit. Aprofundeix en un dels estadis més significatius del procés pel qual els escriptors i, en especial, els dramaturgs van assumir que el català no només era llengua de tribu, sinó que també era llengua de polis, prenent els mots de Joaquim Mallafrè. Així, a partir de la dècada dels 60 i amb el detonant de l’èxit de Frederic Soler als teatres d’estiu del passeig de Gràcia (1864), es depassa l’estadi del sainet cap a formes dramàtiques de més volada (BACARDIT I GIBERT 2003: 108) i es consolida una cultura popular en català. / La tesis es una descripción rigurosa de la vida escénica de la ciudad de Tarragona durante el periodo comprendido entre los años 1864 y 1880. De manera más concreta, pone especial atención a las manifestaciones del teatro catalán partiendo de una aproximación poliédrica al fenómeno del espectáculo. En este sentido, se aleja de una visión centrada exclusivamente en el dramaturgo/texto y su contexto histórico y literario y analiza, además, los espacios que ampararon los espectáculos, así como los intérpretes que les dieron vida. La metodología seguida ha sido, más allá de la investigación en fondos históricos, bibliotecas y otros centros de documentación, el vaciado sistemático de los fondos hemerográficos locales, material básico en el capítulo dedicado al análisis de la cartelera. El objetivo principal que perseguimos es ubicar la realidad teatral decimonónica de Tarragona dentro de la realidad teatral del conjunto del área catalanohablante, i entender cómo se recibieron y asimilaron diferentes cambios en la dinámica espectacular del siglo XIX. A diferencia del resto de ámbitos estudiados, el periodo temporal del análisis de la cartelera está restringido a propósito. Profundiza en uno de los estadios más significativos del proceso por el cual los escritores y, en especial, los dramaturgos, asumieron que el catalán no solo era lengua de tribu, sino que también era lengua de polis. Así, a partir de la década de los 60 y con el detonante del éxito de Frederic Soler en los teatros de verano del Barcelona (1864), se superó el estadio del sainete hacia formas dramáticas de más envergadura y se consolidó una cultura popular en catalán. En definitiva, esta tesis es una contribución al estudio de la escena decimonónica catalana que parte de este estadio concreto y de una perspectiva local, y que se amplía a lo largo del siglo y el territorio. / This thesis is an accurate description of the theatrical life in Tarragona between 1964 and 1880. More specifically, it focuses on the Catalan dramatic performances starting from a polyhedric approach to the artistic event. Accordingly, our vision is not centred exclusively on the playwright/play and its historical and literary context, but also analyses the spaces in which they were performed and the performers who brought them to life. The methodology followed for the study, beyond the research on historical collections, libraries and other documentation centres, has been the systematic extraction of the local newspaper archives, fundamental data in the chapter regarding the billboard analysis. The major objective of this study is to place the Tarragona’s nineteenth-century theatrical life within the context of the theatrical life in the whole Catalan-speaking area and understand how different changes on the performing arts during this period were received and assimilated. In contrast with the rest of the studied subjects, the billboard analysis covers a deliberately limited period of time. This part goes more deeply into the phase of the process in which the writers, and particularly the playwrights, assumed the fact that the Catalan language was not just language of the tribe but also city language, in the words of Joaquim Mallafrè. Thus, since the 1860s and alongside the tipping point of Frederic Soler’s success in the Passeig de Gràcia summer theatres (1864), the sainet stage is left behind for higher dramatic forms (BACARDIT I GIBERT 2003: 108) and a folk culture in Catalan language is consolidated.

Aquesta tesi examina la implicació de l'intèrpret en el context institucional d'un ambient religiós amb una perspectiva multi-metodològica i multidisciplinària. Partint de diverses disciplines com la sociologia, la sociolingüística i la traductologia, nocions com les d'institució, ideologia, normes i context constitueixen el marc de referència. Aquest estudi de cas investiga una església en particular com a institució traduïda i en traducció mentre l’estableix en un context cultural i lingüístic nou, centrant-se en el paper dels intèrprets i de la pràctica d'interpretació pròpiament aquesta. La noció de la seva participació és escodrinyada en relació amb altres conceptes usats per descriure el paper de l'intèrpret en recerques prèvies. Partint que la interpretació mai succeeix en el buit i que els intèrprets estan limitats pel context en què intervenen, s'ofereix una anàlisi descriptiva dels micro i macro contextos com a fonament per a l'anàlisi de dades recopilades. La interpretació eclesiàstica es visualitza com una pràctica social arrelada en una institució social. Aquest estudi també examina el sermó com a tipus textual i com a gènere per proporcionar una comprensió més profunda dels esdeveniments comunicatius intervinguts per l’intèrpret sota estudi. S'aplica l'etnografia i cert grau d'auto-etnografia per conduir l'estudi de camp i per recol·lectar les dades per a l'anàlisi qualitativa i quantitatiu. Aquestes anàlisis investiguen les percepcions del rol i de les normes d'expectativa concernents els temes com les estratègies d'interpretació, selecció, motivació dels intèrprets, el grau d'autoritat que se'ls delega, i les decisions ideològicament motivades. Els resultats van ser triangulats amb anàlisi del discurs en base als sermons interpretats en condicions naturals i mirant les estratègies dels intèrprets, diversos graus d'implicació en l'esdeveniment comunicatiu, i les eleccions lèxiques ideològicament motivades en relació a les normes de procés. / Esta tesis examina la implicación del intérprete en el contexto institucional de un ambiente religioso con una perspectiva multi-metodológica y multidisciplinaria. Partiendo de varias disciplinas como la sociología, la sociolingüística y la traductología, nociones como las de institución, ideología, normas y contexto constituyen el marco de referencia. Este estudio de caso investiga una iglesia en particular como institución traducida y en traducción mientras se la establece en un contexto cultural y lingüístico nuevo, centrándose en el papel de los intérpretes y de la práctica de interpretación propiamente dicha. La noción de su participación es escudriñada en relación con otros conceptos usados para describir el papel del intérprete en investigaciones previas. Partiendo de que la interpretación nunca sucede en el vacío y que los intérpretes están limitados por el contexto en que median, se ofrece un análisis descriptivo del micro y macro contextos como fundamento para el análisis de datos recopilados. La interpretación eclesiástica se visualiza como una práctica social arraigada en una institución social. Este estudio también examina al sermón como tipo textual y como género para proporcionar una comprensión más profunda de los eventos comunicativos mediados por intérprete bajo estudio. Se aplica la etnografía y cierto grado de auto-etnografía para conducir el estudio de campo y para recolectar los datos para el análisis cualitativo y cuantitativo. Estos análisis investigan las percepciones del rol y de las normas de expectativa concernientes los temas como las estrategias de interpretación, selección, motivación de los intérpretes, el grado de autoridad que se les delega, y las decisiones ideológicamente motivadas. Los resultados fueron triangulados con un análisis del discurso sobre los sermones interpretados en condiciones naturales en base a las estrategias de los intérpretes, varios grados de implicación en el evento comunicativo, y las elecciones léxicas ideológicamente motivadas ebasadas en relación a las normas de proceso. / This thesis examines the interpreter’s involvement in the institutional context of a religious setting with an interdisciplinary and multi-method approach. Drawing on approaches from Sociology, Sociolinguistics and Translation Studies, notions such as institution, ideology, norms and context constitute a theoretical framework. A particular church in the case study is investigated as a translated and translating institution while being established in a new linguistic and cultural context, with a focus on the role of interpreters and the interpreting practice itself. The notion of involvement is scrutinized in relation to other concepts used to describe the role of the interpreter in previous research. Recognizing that interpreting can never occur in a social vacuum and that interpreters are bound by the context they mediate in, a descriptive analysis of the micro- and macro-level contexts of the research is provided as a foundation for the data analysis to follow. Interpreting at church is approached as a social practice embedded in a social institution. The study also scrutinizes the sermon as a text type and genre for a deeper understanding of the interpreter-mediated communicative events under study. Ethnography and a degree of autoethnography are employed to conduct fieldwork and to collect data for both qualitative and quantitative analyses. These analyses investigate role perceptions and expectancy norms regarding the issues such as interpreters’ motivation, eligibility, interpreting strategies, the degree of authority granted to them and their ideology-bound decisions. The findings are triangulated by a discourse analysis based on naturally occurring interpreter-mediated sermons regarding interpreters’ strategies, various degrees of their involvement in the communicative event, and their ideology-bound lexical choices in relation to process norms.

Aquesta tesi doctoral és una anàlisi de caràcter experimental que pretén fer un balanç de l’aplicació de les eines conegudes com Aplicacions d’Assessorament al Vot o VAAs (segons les seves sigles en anglès) en diversos contextos. Concebuts com un element d'educació i informació ciutadana, els VAAs permeten als electors trobar al partit o opció política amb la que tenen més coincidència en comparar les seves postures en certes qüestions de política pública amb les dels candidats / partits / coalicions que es presenten a l’elecció. Després de presentar l'eina creada a finals del segle XX a Holanda i aplicada en altres països com una pràctica exemplar (best practice), aquest treball d'investigació pretén reflectir les diferències, reptes, problemes i èxits enfrontats en implementar la metodologia en tres diferents entorns: Catalunya (Elecciones.es), Xile (VotoInformado) i un projecte en xarxa per a les eleccions europees de 2014 (VoteMatch Europe). / Esta tesis doctoral es un análisis de carácter experimental que pretende realizar un balance de la aplicación de las herramientas conocidas como Aplicaciones de Asesoramiento al Voto o VAAs (según sus siglas en inglés) en diversos contextos. Concebidas como un elemento de educación e información ciudadana, las VAAs permiten a los electores encontrar al partido u opción política con los que tienen mayor coincidencia al comparar sus posturas en ciertas cuestiones de política pública con las de los candidatos/partidos/coaliciones que se presentan a dicha elección. Después de presentar la herramienta creada a finales del siglo XX en Holanda y aplicada en otros países como una buena práctica, este trabajo de investigación pretende reflejar las diferencias, retos, problemas y éxitos enfrentados al implementar la metodología en tres distintos entornos: Cataluña (Elecciones.es), Chile (VotoInformado) y un proyecto en red para las elecciones europeas de 2014 (VoteMatch Europe). / The following dissertation is an experimental analysis around the implementation of the tools known as Voting Advice Applications in different environments. Conceived as a standard guide for voters in any kind of elections, the VAAs aim to help voters to find the political party that would represent them better in a given situation. After defining the tool created in the Netherlands at the end of the 20th Century as a best practice, this research will go through the problems, success and challenges faced by teams that had introduced the method in three different environments: Catalonia (Elecciones.es), Chile (VotoInformado) and a network for the European Elections (VoteMatch Europe).

El objeto de estudio de esta tesis doctoral se centra en torno a las representaciones creadas, a los discursos y saberes construidos sobre un hecho social total como es la alimentación, en el contexto de un país como Túnez; poniendo de manifiesto la existencia de un modelo hegemónico coincidente con el patrón occidental que, por un dispositivo de poder, invisibiliza otros conocimientos o modos alimentarios locales y los convierte en “ausentes”. El trabajo que presentamos se encuadra en un marco temporal concreto, como es el momento actual de la globalización, pero incide también en el proceso diacrónico anterior, que contempla la colonización y la posterior independencia, pues la vertiente histórica resulta indispensable para comprender la dinámica actual del país. En este contexto, proponemos un análisis comparativo que permita estudiar la incidencia diferencial que ha tenido este fenómeno global en el ámbito urbano y rural tunecino, teniendo también en cuenta las estrategias que desarrollan los individuos frente a él. / The main object of study in this thesis, focuses on how the representations created, the speeches and the knowledge built around a total social fact, such as food, in the context of a country as Tunisia, highlights the existence of an hegemonic model similar to the Western pattern which, by a power device, invisibilise other knowledge or local food ways by turning them in "absent". The present paper is in line with a particular temporal context, at the present time of globalization, but also affects the previous diachronical process, such as the colonization and postcolonization, because the historical aspect is essential to understand the current dynamics of the country. In this context, we propose a comparative analysis to study the differential impact that this global phenomenon has had both in urban and rural areas of the country, bearing in mind the strategies that the individuals developed to face them.

Un relato innovador, basado en las representaciones desde la coetaneidad a la modernidad de Isabel I de Castilla, que muestran la fuerza y actualidad de una mujer reina, desde otras aristas. Un homenaje a las mujeres tras el paso de una reflexión histórica de la construcción del pensamiento y sus raí­ces misóginas y no, desde culturas antiguas y distintas.

La tesi Memòria pública i debat polític a Barcelona (1931-1936) pretén assolir dos objectius principals. En primer lloc, el treball presenta una proposta teòrica i metodològica global per estudiar –des d’un punt de vista sociopolític i en diversos contextos temporals i geogràfics- el fenomen de la memòria pública. Per això, l’autor elabora una “antropologia de la memòria” i desenvolupa una reflexió sistemàtica sobre “les cultures de la memòria” i “les polítiques de la memòria”. La tesi defineix la memòria pública com el conjunt de pràctiques i discursos commemoratius que convergeixen en l’esfera pública. La memòria pública no és entesa, per tant, com un simple dictat monolític des de les institucions, sinó més aviat com un diàleg o una dialèctica entre les diverses narratives històriques que vertebren els múltiples imaginaris socials. L’autor assumeix que, a través del debat sobre el passat i la seva representació canònica, la societat discuteix indirectament la seva contextura identitària, els seus marcs normatius i la seva orientació de futur. En l’esfera pública, les diverses interpretacions del passat reflecteixen les distintes versions del futur nacional. El treball explicita com la pugna discursiva per l’hegemonia commemorativa va molt lligada al pols social pel poder polític. Per a fonamentar la seva proposta teòrica i metodològica, l’autor acudeix a autors catalans i espanyols, però també presenta els postulats de la historiografia francesa, germànica i anglosaxona al voltant de la memòria social. La segona part de la tesi consisteix en l’estudi d’un cas històric concret. S’aborda “la memòria pública” barcelonina dels primers anys trenta. Així, l’autor indaga els discursos històrics i les pràctiques commemoratives imperants en l’espai cívic, en l’opinió pública i en l’esfera política de la Ciutat Comtal des de 1931 fins a 1936. La tesi repassa la catarsi simbòlica que va viure Barcelona amb la proclamació de la República. Analitza els canvis de noms de carrers i dóna a conèixer la intrahistòria dels nous monuments erigits. El treball palesa la cultura commemorativa dels diversos sectors socials barcelonins, desgrana la narrativa històrica que batega en els llibres de text per a infants i, sobre tot, reflecteix la utilització política de la història. En el fons, l’estudi dels diversos paradigmes commemoratius interessa a l’autor com una finestra privilegiada per copsar els universos mentals i ideològics de quatre grups barcelonins cabdals: el nacionalisme liberalobrerista (l’ERC), el nacionalisme liberalconservador (la Lliga), l’anarquisme faista i l’espanyolisme conservador. La radiografia de les narratives històriques i de les pràctiques commemoratives a la Barcelona republicana permet redescobrir els vincles entre el nacionalisme català i el discurs històric, establir les similituds i diferències doctrinals entre les principals forces polítiques del període i, finalment, revisitar des d’una nova perspectiva l’evolució d’un temps polític apassionat i apassionant. / La tesis Memòria Pública i debat polític a Barcelona (1931-1936) se ha escrito con dos objetivos básicos. En primer lugar, el trabajo presenta una propuesta teórica y metodológica global para estudiar –desde un punto de vista sociopolítico y en múltiples contextos temporales y geográficos- el fenómeno de la memoria pública. Por eso, el autor elabora una “antropología de la memoria” y desarrolla una reflexión sistemática sobre “las culturas de la memoria” y “las políticas de la memoria”. La tesis define la memoria pública como el conjunto de prácticas y discursos conmemorativos que tienen lugar en la esfera pública. La memoria pública, por tanto, no es un simple dictado monolítico desde las instituciones políticas, sino más bien un diálogo o una dialéctica entre las diversas narrativas históricas que vertebran los imaginarios de los distintos grupos sociales. El autor asume que a través del debate sobre el pasado y sobre su representación canónica, la sociedad discute indirectamente su contextura identitaria, sus marcos normativos en el presente y sus orientaciones para el futuro. En realidad, las distintas interpretaciones del pasado que se dan en la esfera pública reflejan las distintas versiones del futuro nacional. El trabajo constata como la pugna discursiva por la hegemonía en la consciencia histórica de la ciudadanía va muy ligada al pulso social por el poder político. Para fundamentar su propuesta teórica y metodológica, el autor recurre a autores catalanes y del conjunto de España, pero también presenta los principales postulados de la historiografía francesa, germánica y anglosajona. En segundo lugar, la tesis aborda una investigación histórica concreta. Se estudia la memoria pública de Barcelona en los primeros años treinta. El autor indaga los discursos históricos y las prácticas conmemorativas imperantes en el espacio cívico, en la opinión pública y en el ámbito político de la Ciudad Condal desde la proclamación de la República en 1931 hasta el estallido de la Guerra Civil en 1936. La tesis repasa la catarsis simbólica que vivió la ciudad con el nuevo régimen. Analiza los cambios de nombres de las calles y da a conocer la intrahistoria de los monumentos erigidos. El trabajo plasma la cultura conmemorativa de diversos sectores sociales barceloneses, desgrana la narrativa histórica que subyace en los libros de texto para niños y, sobre todo, refleja la utilización política del pasado. En el fondo, el estudio de los diversos paradigmas conmemorativos interesa al autor como una ventana privilegiada para ojear los universos mentales e ideológicos de cuatro grupos centrales: el nacionalismo liberal-obrerista (ERC), el nacionalismo liberal-conservador (La Lliga), el anarquismo faista y el españolismo conservador. La radiografía de las narrativas históricas y las prácticas conmemorativas de la Barcelona republicana que se lleva a cabo en este trabajo permite redescubrir los vínculos entre el nacionalismo catalán y el discurso histórico, establecer las similitudes y las diferencias doctrinales entre las principales fuerzas políticas del periodo y, finalmente, revisitar desde una nueva perspectiva la evolución de un tiempo político apasionado y apasionante.