El càncer és una malaltia invasiva, amenaçadora i que genera un nivell alt de distrès en el malalt durant les diferents fases del procés oncològic. Actualment, i paral·lelament als tractaments oncològics convencionals, es recomanen als malalts d’altres opcions terapèutiques, entre les quals es troba la musicoteràpia. En aquest context, aquesta tesi doctoral té com a objectiu avaluar l’efecte d’un tractament de musicoteràpia sobre l’estat anímic i la qualitat de vida de pacients afectats de càncer. Aquesta avaluació s’ha centrat en observar l’efecte d'un programa de musicoteràpia de grup després de vuit sessions de tractament, així com després de cada sessió. També s’ha volgut conèixer la valoració d’aquest programa per part dels pacients participants. En primer lloc, es va dur a terme una revisió de la literatura científica sobre el tema, per tal d’exposar un marco teóric actualitzat sobre alguns aspectes de la musicoteràpia oncològica. A continuació, es va dur a terme un estudi amb una mostra de 22 subjectes amb diagnòstics oncològics heterogenis, i es va analitzar la variable estat anímic a nivell de pre- i post-tractament. A més, es va comparar l’efecte d’aquesta intervenció sobre el nivell d’ansietat i tristor dels pacients abans i després de cada sessió setmanal de 90 minuts. Posteriorment, es va decidir desenvolupar un nou estudi i examinar les variables estat anímic i qualitat de vida a l’anàlisi del pre- i post- tractament. La mostra de subjectes estava configurada per 18 malalts diagnosticats de càncer colorrectal. També es va afegir l’ítem malestar físic per comparar l’efecte del tractament abans i després de cada sessió. Finalment, es va implementar un programa de musicoteràpia adreçat a un altre perfil de pacients amb càncer: vuit dones diagnosticades de càncer de mama, amb els tractaments oncològics actius ja finalitzats, i en fase de supervivència. Aquest tercer estudi presentava el mateix disseny que el programa anterior. L’anàlisi quantitativa dels resultats pre- i post-tractament de la variable estat d’ànim mostra una disminució de les puntuacions a la majoria de subescales, fet que es pot interpretar com una millora del malestar emocional, tot i que no obté significació estadística de la mateixa manera a cadascun dels tres estudis. En el cas de dues subescales, els resultats no són consistents entre aquests estudis, mostrant empitjorament del símptoma en alguns casos i millora en d’altres. Respecte a la variable qualitat de vida, aquesta reflecteix un canvi estadísticament significatiu únicament a la dimensió emocional, i en només un dels dos estudis en què ha estat analitzada. Per altra banda, l’anàlisi de resultats obtinguts en el pre- i post-sessió exposa una total concordança entre els tres estudis, mostrant un canvi i millora estadísticament significativa a totes les variables. Aquest tipus de mesura, recollida a nivell immediat de l’inici i finalització de la sessió, sembla ser més sensible per detectar malestar i millora emocional que els altres tests i tipus de mesures a nivell de pre- i post-tractament. L’anàlisi qualitativa ha aportat informació interessant sobre la percepció i valoració del programa de musicoteràpia per parte dels participants, i ha permès constatar un grau elevat d’utilitat i satisfacció amb el mateix. Aquesta tesi presenta resultats de tres estudis que tenen les seves limitacions: cal considerar-los com a estudis preliminars que permeten apuntar recomanacions de millora per a futures investigacions. Les conclusions generals emfatitzen la necessitat d’incorporar mostres amb subjectes amb un nivell de malestar clínic més elevat, que pugui ser detectat mitjançant instruments de screening de malestar emocional, per tal de poder observar amb més claredat el possible efecte del tractament. D’altres recomanacions serien augmentar la mida de les mostres per poder generalitzar els resultats, així com configurar grups amb mostres més homogènies quant a variables sociodemogràfiques i clíniques, i augmentar la freqüència de la intervenció. Els aspectes abordats en aquesta tesi, així com els resultats analitzas, han portat a reflexionar sobre la importància d’oferir aquest tipus de programes de suport amb una intervenció de musicoteràpia, a les persones diagnosticades de càncer, tant a la fase de tractament com de supervivència. / El cáncer es una enfermedad que resulta invasiva, amenazadora y que genera altos niveles de distrés en el enfermo, en las diferentes fases del proceso de enfermedad. En la actualidad, y paralelamente a los tratamientos oncológicos convencionales, se recomiendan otras opciones terapéuticas entre las que se encuentra la musicoterapia. En este contexto, la presente tesis doctoral ha tenido como objetivo evaluar el efecto de un tratamiento de musicoterapia en el estado anímico y en la calidad de vida de pacientes afectados de cáncer. Esta evaluación se ha centrado en observar el efecto de un programa de musicoterapia en grupo después de ocho sesiones de tratamiento así como después de cada sesión. Además, se ha pretendido conocer la valoración de este programa por parte de los pacientes participantes. En primer lugar, se llevó a cabo una revisión de la literatura científica sobre el tema, a fin de exponer un marco teórico actualizado acerca de algunos aspectos de la musicoterapia oncológica. A continuación, se llevó a cabo un estudio con una muestra de 22 sujetos con diagnósticos oncológicos heterogéneos y se analizó la variable estado anímico a nivel de pre- y post-tratamiento. Además, se comparó el efecto de esta intervención en el nivel de ansiedad y tristeza de los pacientes antes y después de cada sesión semanal de 90 minutos. Posteriormente, se decidió desarrollar un nuevo estudio y analizar las variables estado anímico y calidad de vida en el análisis pre-y post- tratamiento. La muestra de sujetos estaba configurada por 18 enfermos diagnosticados de cáncer colorrectal. También se añadió el ítem malestar físico para comparar el efecto del tratamiento antes y después de cada sesión. Finalmente, se implementó un programa de musicoterapia dirigido a otro perfil de pacientes con cáncer: ocho mujeres diagnosticadas de cáncer de mama, con el tratamiento oncológico activo ya finalizado, y en fase de supervivencia. Este tercer estudio presentaba el mismo diseño de programa que el anterior. El análisis cuantitativo de los resultados pre- y post-tratamiento de la variable estado de ánimo muestran una disminución de las puntuaciones en la mayoría de subescalas, que debe interpretarse como una mejora del malestar emocional, si bien no alcanza significación estadística de igual manera en los tres estudios. En el caso de dos subescalas, los resultados no son consistentes entre estos estudios, de modo que en algunos casos muestran empeoramiento y en otros mejora del síntoma. Respecto a la variable calidad de vida, ésta refleja un cambio estadísticamente significativo únicamente en la dimensión emocional y en solo uno de los dos estudios en los que ha sido analizada. Por otra parte, el análisis de resultados obtenidos en el pre- y post-sesión expone una total concordancia entre los tres estudios, mostrando un cambio y mejora estadísticamente significativos en todas las variables. Este tipo de medida, recogida a nivel inmediato en el momento antes y después de finalizar la sesión, parece ser más sensible para detectar malestar y mejora emocional que los otros tests y mediciones a nivel de pre- y post-tratamiento. El análisis cualitativo ha aportado interesante información sobre la percepción y valoración del programa de musicoterapia por parte de los participantes, y ha revelado un alto grado de utilidad y satisfacción con el mismo. Esta tesis ofrece resultados de tres estudios con limitaciones, que deben considerarse como preliminares y que permiten apuntar recomendaciones de mejora para futuras investigaciones. Las conclusiones generales muestran la necesidad de incorporar muestras con sujetos que presenten un mayor nivel de malestar clínico, a ser posible detectado por instrumentos de screening de malestar emocional, para poder observar con más claridad el efecto del tratamiento. Aumentar el tamaño de las muestras para poder generalizar los resultados, configurar grupos con muestras más homogéneas en cuanto a variables sociodemográficas y clínicas, y aumentar la frecuencia de la intervención serían otras de las recomendaciones. Los aspectos abordados en esta tesis, así como los resultados analizados, han llevado a reflexionar sobre la importancia de ofrecer este tipo programas de apoyo, a través de una intervención de musicoterapia, a las personas diagnosticadas de cáncer, tanto en la fase de tratamiento como de supervivencia. / Cancer is a disease that is invasive, threatening and that generates high levels of distress for the patient in the different stages of the disease’s process. At present, and alongside conventional cancer treatment, other therapeutic options are recommended, including music therapy. In this context, the objective of this doctoral thesis was to evaluate the effect of a music therapy treatment on mood and quality of life of patients suffering from cancer. Evaluation was based on observation of the effect of a group music therapy programme after eight sessions of treatment and after each treatment session. In addition, the study sought to find out how the participants valued this programme. Firstly, a review of scientific literature was undertaken in order to display last findings within a theoretical framework of some issues of oncologic music therapy. Afterwards, a study was carried out with a sample of 22 subjects with heterogeneous cancer diagnoses, and the variable of mood was analysed pre- and post-treatment. The effect of this intervention on patients’ anxiety and sadness was compared before and after each weekly session of 90 minutes. Subsequently, a new study was carried out in which the variables of mood and quality of life were analysed pre- and post-treatment. The sample consisted of 18 patients diagnosed with colorectal cancer. Physical discomfort was also added as an item in order to compare the effect of treatment before and after each session. Finally, a music therapy programme was applied to another profile of cancer patients, which consisted of eight women diagnosed with breast cancer, having completed the active oncological treatment, and in the survival phase. This third study had the same design as the previous programme. Quantitative analysis of the pre- and post-treatment results of the mood variable shows a decline in scores on most subscales, which is interpreted as an improvement in emotional distress, although without statistical significance in the same way in the three studies. For two subscales, the results are not consistent across the studies, showing a worsening of the symptom in some cases and an improvement in others. Regarding the quality of life variable, a statistically significant change only arises in the emotional dimension and in only one of the two studies in which it has been analysed. However, analysis of the results obtained pre- and post-session presents complete concordance between the three studies, showing statistically significant change and improvement in all the variables. This type of measurement, gathered immediately before and after the session, appears to be more sensitive in detecting emotional distress and improvement than other tests and measurements at the pre- and post-treatment level. Qualitative analysis has provided interesting information about the participants’ perception and appreciation of the music therapy programme, revealing that it was found very useful and highly satisfying. This thesis provides results of three studies with limitations. These should be considered as preliminary studies, which allow recommendations to be made for improvements in future research. The overall findings show the need to include samples with subjects who present a higher level of clinical discomfort, possibly detected by instruments for screening for emotional distress, in order to see the effect of treatment more clearly. Other recommendations include increasing in the sample size in order to generalize the results, configuring groups with greater homogeneity in terms of socio-demographic and clinical variables, and increasing intervention frequency. The issues addressed in this thesis, and the results analysed, have led to a reflection on the importance of providing support programmes of this type, through a music therapy intervention, for people diagnosed with cancer, both in the treatment phase and in the survival phase.

Aquesta tesi aprofundeix en l'estudi de les nanopartícules de poli-(D, L-làctid-co-glicòlid) (PLGA) o poli-(D, L-làctid) (PLA) i les seves nanopartícules homòlogues recobertes amb polietilenglicol (PEG) com a sistemes de vehiculització per fotosensibilitzadors emprats en teràpia fotodinàmica. En primer lloc s'ha investigat la influència de la matriu polimèrica i del recobriment superficial amb PEG sobre les característiques fisicoquímiques, fotofísiques i fotobiològiques de suspensions amb un fotosensibilitzador atrapat físicament. El recobriment amb PEG confereix una major estabilitat a les nanopartícules en medi biològic. L'oxigen singlet generat en les nanopartícules de PLGA resta confinat en el seu interior, mentre que la presència de PEG facilita la difusió de l'oxigen singlet al medi extern, així com un alliberament més ràpid del fotosensibilitzador. En ambdós casos, el fotosensibilitzador es localitza als lisosomes a l'interior de les cèl·lules i indueix la mort cel·lular per apoptosi, la qual cosa indica que ambdós tipus de nanopartícules alliberen el fotosensibilitzador dins de la cèl·lula. L'efecte fototòxic és tanmateix major i més ràpid per a les nanopartícules PEGilades d'acord amb les observacions d'oxigen singlet. El paper de l'estructura química del fotosensibilitzador en les propietats fotofísiques i fotobiològiques de les nanopartícules també s'ha investigat. Els fotosensibilitzadors no metal·lats s'agreguen dins de les nanopartícules, mentre que els metal·lats romanen en forma monomèrica. Les seves propietats químiques també influeixen en la seva localització i, en conseqüència, en les propietats fotofísiques de les nanopartícules quan hi estan units covalentment, encara que hi siguin fotofísicament actius. Els fotosensibilitzadors encapsulats són capaços d'induir mortalitat cel·lular encara que estiguin agregats dins de les nanopartícules, mentre que els que estan units covalentment no ho són. Aquest fet permet concloure que l'alliberament del fotosensibilitzador dins de la cèl·lula és crucial per aconseguir una resposta fotodinàmica, i que les nanopartícules de PEG-PLGA no són internalitzades per les cèl·lules sinó que alliberen el fotosensibilitzador en la superfície cel·lular, cosa que no passa quan el fotosensibilitzador s'uneix covalentment a les nanopartícules. Finalment, s'ha examinat el potencial de la vehiculització activa mitjançant la conjugació del pèptid cRGDfK a la superfície de les nanopartícules. La presència de PEG és essencial per aconseguir un major augment en la concentració cel·lular de fotosensibilitzador. No obstant això, aquesta major concentració no produeix una major fototoxicitat en comparació amb les nanopartícules no marcades, el que suggereix que una major internalització no és l'únic factor important en el resultat final de la teràpia fotodinàmica. / Esta tesis profundiza en el estudio de nanopartículas de poli-(D,L-láctido-co-glicólido) (PLGA) o poli-(D,L-láctido) (PLA) y sus homólogas recubiertas con polietilenglicol (PEG) como sistemas de vehiculización para fotosensibilizadores empleados en terapia fotodinámica. En primer lugar se ha investigado la influencia de la matriz polimérica y del recubrimiento superficial con PEG sobre las características fisicoquímicas, fotofísicas y fotobiológicas de suspensiones con un fotosensibilizador atrapado físicamente. El recubrimiento con PEG confiere una mayor estabilidad a las nanopartículas en medio biológico. El oxígeno singlete generado en las nanopartículas de PLGA permanece confinado en su interior, mientras que la presencia de PEG facilita la difusión del oxígeno singlete al medio externo, así como una liberación más rápida del fotosensibilizador. En ambos casos, éste se localiza en los lisosomas en el interior de las células e induce muerte celular por apoptosis, lo que indica que ambos tipos de nanopartículas liberan el fotosensibilizador dentro de la célula. El efecto fototóxico es sin embargo superior y más rápido para las nanopartículas PEGiladas de acuerdo con las observaciones de oxígeno singlete. El papel de la estructura química del fotosensibilizador en las propiedades fotofísicas y fotobiológicas de las nanopartículas también se ha investigado. Los fotosensibilizadores no metalados se agregan dentro de las nanopartículas, mientras que los metalados restan en forma monomérica. Cuando éstos se unen covalentemente a las nanopartículas, sus propiedades químicas influyen en su localización en las mismas y, en consecuencia, en las propiedades fotofísicas de la suspensión, aunque preservan sus propiedades fotofísicas. Los fotosensibilizadores encapsulados son capaces de inducir mortalidad celular aunque estén agregados dentro de las nanopartículas, mientras que los que están unidos covalentemente no lo son. Este hecho permite concluir que la liberación del fotosensibilizador dentro de la célula es crucial para lograr una respuesta fotodinámica, y que las nanopartículas de PEG-PLGA no son internalizadas por las células, sino que liberan el fotosensibilizador en la superficie celular, lo que no ocurre cuando el fotosensibilizador se une covalentemente a las nanopartículas. Finalmente, se ha examinado el potencial de la vehiculización activa mediante la conjugación del péptido cRGDfK a la superficie de las nanopartículas. La presencia de PEG es esencial para lograr un mayor aumento en la concentración celular de fotosensibilizador. Sin embargo, dicha mayor concentración no produce una mayor fototoxicidad en comparación con las nanopartículas no marcadas, lo que sugiere que una mayor internalización no es el único factor importante en el resultado final de la terapia fotodinámica. / This thesis reports the study of poly-(D,L-lactide-co-glycolide) (PLGA) and poly-(D,L-lactide) (PLA) nanoparticles and their poly-(ethylene glycol) (PEG)-coated counterparts as delivery systems for photosensitizers in photodynamic therapy. First, the influence of the polymeric matrix and of the PEG surface coating on the physicochemical, photophysical and photobiological properties of nanoparticle suspensions containing a physically entrapped photosensitizer has been studied. PEG coating confers a higher stability to the nanoparticles in biological media containing serum proteins. Singlet oxygen produced in bare PLGA nanoparticles remains confined within them, while PEG surface coating facilitates singlet oxygen diffusion to the external medium as well as a faster drug release from the nanoparticles. In both cases, the photosensitizer localizes in lysosomes and induces cell death by apoptosis. The phototoxic effect is superior and faster for PEGylated NPs, in agreement with the singlet oxygen observations. The role of the chemical structure of the photosensitizer on the photophysical and photobiological properties of the colloidal suspensions has been subsequently investigated. Free base photosensitizers aggregate when entrapped in the nanoparticles, whereas metallated ones are incorporated in monomeric form. When the photosensitizers are covalently conjugated to the nanoparticles, their chemical properties influence their localization in the nanoparticles and consequently, the photophysical properties of the suspension, although they remain photophysically active. Physically entrapped photosensitizers are able to induce cell mortality in cells even if they are aggregated in the nanoparticles, while covalently conjugated photosensitizers are not. This drives us to the conclusions that the delivery of the photosensitizer into the cell is crucial to achieve a photodynamic response, and that PEG-PLGA nanoparticles are not internalized by cells but they rather deliver their cargo at the cell surface, which does not occur when the photosensitizer is covalently bound to the nanoparticles. Finally, we have explored the potential of the active targeting strategy by conjugating the cRGDfK peptide to the surface of the nanoparticles. The presence of a PEG side chain is essential to achieve an enhanced increase in the photosensitizer delivery into the cell, but unfortunately, it does not render a higher phototoxicity to the cells compared to the non-targeted nanoparticles, which suggests that a higher internalization is not the only important factor in the final outcome of photodynamic therapy.

Vivim en un món dominat per la cultura visual. Les imatges formen part de la nostra existència i de les nostres experiències vitals. El llenguatge visual conforma la nostra realitat i l’hem de saber interpretar si volem conèixer, dominar i activar el nostre context de mercat. Ens submergim en l’àmbit de les imatges des d’una vessant estètica però hi afegim una valoració estratègica i tàctica amb la ferma voluntat de mesurar l’impacte que aquestes tenen a nivell comunicacional. Aprenem a llegir correctament les imatges i les etiquetem a partir de certs trets que les caracteritzen i les signifiquen: els atributs. Els atributs esdevenen una eina fonamental pels creatius i per a les marques ja que els permet alinear-se i satisfer, de manera adequada, els gustos, els hàbits, els desitjos i les preferències dels consumidors de la societat contemporània. L’activació correcta de cadascun dels set atributs analitzats, en determinades casuístiques concretes, permet impulsar i estimular les dinàmiques del mercat, atorgant rellevància i diferenciació a les propostes ofertades i millorant els seus resultats en termes de posicionament i d’amplificació. / Vivimos en un mundo dominado por la cultura visual. Las imágenes forman parte de nuestra existencia y de nuestras experiencias vitales. El lenguaje visual conforma nuestra realidad y debemos saber interpretarlo si queremos conocer, dominar y activar nuestro contexto de mercado. Nos sumergimos en el ámbito de las imágenes desde una vertiente estética pero, a la vez, damos prioridad a una valoración estratégica y táctica con la firme voluntad de medir el impacto que éstas tienen a nivel comunicacional. Aprendemos a leer correctamente las imágenes y las etiquetamos a partir de ciertos rasgos que las caracterizan y las significan: los atributos. Los atributos se convierten en una herramienta fundamental para los creativos y para las marcas ya que les permite alinearse y satisfacer, de manera adecuada, los gustos, los hábitos, los deseos y las preferencias de los consumidores de la sociedad contemporánea. La activación correcta de cada uno de los siete atributos analizados, en determinadas casuísticas concretas, permite impulsar y estimular las dinámicas del mercado, otorgando relevancia y diferenciación a las propuestas ofertadas y mejorando sus resultados en términos de posicionamiento y amplificación. / We live in a world dominated by visual culture. Images are part of our existence and our life experiences. Visual language shapes our reality and we must be able to interpret it if we want to make sense, control and engage with our market environment. We will delve in the world of images from an aesthetic perspective and, at the same time, we give priority to a strategic and tactical evaluation with a firm will to measure the impact they have on a communication level. We learn to correctly read images and we tag them based on certain aspects that characterise and explain then: attributes. Attributes turn into a fundamental tool for creatives and brand allowing them to align and satisfy, in an adequate manner, tastes, habits, wishes and preferences of today’s consumers. Activating each of the seven analysed attributes correctly, in certain designated cases, impulses and stimulates market’s dynamics, giving relevance and differentiation to proposals and improving its results in terms of positioning and amplification.

Aquesta tesi aborda la vida musical de la ciutat de Castelló entre els anys 1856 i el 1894, moment clau en el desenvolupament de Castelló com a capital de província i just abans de la construcció del Teatre Principal. El treball està dividit en dos grans blocs temàtics: Els espais de difusió musical i La vida musical castellonenca a través de la premsa.

El treball de la tesi és un estudi sobre el procés d'inserció laboral a Catalunya d'un grup de titulats universitaris amb discapacitat. D'acord amb la percepció dels titulats participants, hem identificat uns aspectes considerats com a facilitadors i uns altres, com a obstacularitzadors que intervenen en l'esmentat procés Per a la recollida de les dades hem organitzat el treball en dues part. En la primera part, vam crear un qüestionari adhoc amb dues escales de mesura originals que, després d’haver seguit del procés estadístic corresponent, han demostrat que són vàlides, fiables i predictores l'una de l'altra. Aquestes dues escales mesuren el nivel en el qual la formació universitària rebuda ha contribuït a desenvolupar les competències genèriques i en quina mesura els suports aportats per la universitat han ajudat el desenvolupament de les mateixes. En la segona part, vam recollir la informació a través d'entrevistes en profunditat dels següents grups de participants: titulats universitaris amb discapacitat, professionals de la inserció laboral i representants d’empreses. Finalment, i, a partir de les conclusions, explicitem unes propostes de millora. / El trabajo de la tesis es un estudio sobre el proceso de inserción laboral de un grupo de titulados universitarios con discapacidad en el mercado laboral de Cataluña. De acuerdo con la percepción de los titulados participantes, hemos identificado unos aspectos considerados como facilitadores y unos otros vistos como obstacularitzadores que intervienen en dicho proceso. Para la recogida de los datos hemos organizado el trabajo en dos partes. En la primera parte, creamos un cuestionario ad hoc que contiene dos escalas de medida originales que, tras seguir el proceso estadístico correspondiente, han demostrado que son válidas, fiables y predecibles la una de la otra. Estas dos escalas miden el nivel en que la formación universitaria recibida ha contribuido a desarrollar las competencias genéricas y en qué medida los apoyos aportados por la universidad ha ayudado en el desarrollo de las mismas. En la segunda parte, recogimos la información, con entrevistas en profundidad a los siguientes grupos de participantes: titulados universitarios con discapacidad, profesionales de la inserción laboral y representantes de empresas. Finalmente, y, a partir de las conclusiones, explicitamos unas propuestas de mejora. / This thesis work is a study about the integration to an ordinary labour market process of a graduate students group with disability in Catalonia. According to the participants perception, we identified the easy and the difficult aspects that take part on it. To pick up all the information, we organised this work in two parts. In the first part, we created an ad hoc questionnaire that contains two scales that, after passing a statistic process, demostrated that they were valid, reliable and related to each other. With these scales we measured the level in which the university studies helped students to be competent, and in which measure supports helped them. In the second part, we picked up information with interviews to different groups: graduate students group with disability, experts about labour integration and companies. Finally, based on the conclusions, we explained suggestions in order to progress.

David William Foster afirmava sobre La batalla de Xile: "Batalla és més la història del poble xilè i l'impacte en la consciència nacional dels esdeveniments dels setanta" que una història del govern de Salvador Allende. Des de la recerca de la memòria històrica i la consciència històrica en el Xile dels anys àlgids de la Guerra freda, veurem quines van ser les estratègies de cada sector social i econòmic involucrat, així com el marc teòric que llavors justificava la particular construcció ideològica de cadascun d'ells, tot això com una manera particular de construir memòria en el període que va des de 1970 a 1973. Per a això utilitzarem la metodologia de la història visual en la seva vessant particular per al cinema, així com l'anàlisi social a partir de fonts gràfiques. Des d'allà, seguint a La batalla de Xile i l'equip de producció, abordarem diversos conceptes que formen al cap ia la fi l'esquelet de l'argumentació d'aquesta investigació, és a dir, consciència i memòria històrica en la producció de La batalla de Xile. Aquests conceptes responen al cap ia la fi a la matèria mateixa de la història, és a dir, al fet que és una font, a la memòria, i al particular objecte de la història en cada procés històric. / David William Foster afirmaba sobre La batalla de Chile: “Batalla es más la historia del pueblo chileno y el impacto en la conciencia nacional de los eventos de los setenta” que una historia del gobierno de Salvador Allende. Desde la búsqueda de l amemoria históricay la consciencia histórica en el Chile de los años álgidos de la Guerra fría, veremos cuáles fueron las estrategias de cada sector social y económico involucrado, así como el marco teórico que entonces justificaba la particular construcción ideológica de cada uno de ellos, todo ello como un modo particular de construir memoria en el periodo que va desde 1970 a 1973. Para ello utilizaremos la metodología de la historia visual en su vertiente particular para el cine, así como el análisis social a partir de fuentes gráficas. Desde allí, siguiendo a La batalla de Chile y al equipo de producción, abordaremos diversos conceptos que forman al fin y al cabo el esqueleto de la argumentación de esta investigación, a saber, conciencia y memoria histórica en la producción de La batalla de Chile. Dichos conceptos responden al fin y al cabo a la materia misma de la historia, es decir, a que es una fuente, a la memoria, y al particular objeto de la historia en cada proceso histórico. / David William Foster said about The Battle of Chile: "Battle is the story of the Chilean people and the impact on the national consciousness of the events of the seventies" a history of the government of Salvador Allende. Since the search for the historical memory and historical consciousness in Chile in the peak years of the Cold War, we will see what were the strategies involved every social and economic sector, as well as the theoretical framework that then justified the particular ideological construction of each of them, all as a particular mode of memory built in the period from 1970 to 1973. We will use the methodology of visual story in his film particularly for slope and social analysis using graphic fonts. From there, following the Battle of Chile and the production team, we will discuss various concepts that form the end of the skeleton of the argument of this research, namely consciousness and historical memory in the production of The Battle of Chile. These concepts respond to after all the very stuff of history, namely that it is a source, memory, and the particular object of history in each historical process.

En aquest estudi es presenta un esquema de l'evolució històrica dels antecedents protohistòrics i romans de l'actual ciutat de Tortosa, i la seva relació amb el territori que l'envolta, en un marc cronològic marcat per canvis profunds, com és el període previ a la Segona Guerra Púnica, els primers segles de dominació romana, i la integració plena de la ciutat i la seva regió en el món romà, que es consolida en temps d'August. Per a la realització de l'estudi s'han emprat diverses fonts d'informació, entre les quals destaquen les dades procedents de les intervencions arqueològiques que s'han efectuat en els darrers anys. Entre aquestes cal fer una menció especial a les procedents de les excavacions arqueològiques dutes a terme a la mateixa ciutat de Tortosa, on s'han efectuat importants avenços en el coneixement de l'ocupació protohistòrica del turó de la Suda, i de la topografia romana d'època altimperial. / En este estudio se presenta un esquema de la evolución histórica de los antecedentes protohistóricos y romanos de la actual ciudad de Tortosa, y su relación con el territorio que la rodea, en un marco cronológico marcado por cambios profundos, como es el periodo previo a la Segunda Guerra Púnica, los primeros siglos de dominación romana, y la integración de la ciudad y su región en el mundo romano, que se consolida en tiempos de Augusto. Para la realización del estudio se han empleado varias fuentes de información, entre las que destacan los datos procedentes de las intervenciones arqueológicas realizadas en los últimos años. Entre éstas cabe destacar las procedentes de las excavaciones llevadas a cabo en la misma ciudad de Tortosa, donde se han efectuado importantes avances en el conocimiento de la ocupación protohistórica de la colina de la Zuda, y de la topografía romana de época altoimperial. / This study presents an outline of the historical background of the city of Tortosa in protohistoric and Roman times, and its relationship with the surrounding territory, in a chronological framework marked by profound changes, which is the period prior to the Second Punic War, the first centuries of Roman rule, and the full integration of the city and its region in the Roman world, consolidated in the August era. For the realization of the study several sources of information have been used, including data form the excavations that have been made in recent years. These include those from the archaeological excavations carried out in the city of Tortosa, where significant progress has been made in the understanding of the protohistoric occupation of the Suda hill, and the topography of the city in Early Roman times.

La present Tesi Doctoral versa sobre l’estudi de la interacció entre hominins i carnívors durant el Pleistocé. L’objectiu principal de la recerca és utilitzar aquesta interacció per a entendre i recuperar arqueològicament el comportament humà modern i complex. En aquest sentit, les diferents formes d’interacció que els humans varen desenvolupar en el passat amb els grans carnívors és analitzada mitjançant diferents enfocs i mètodes. Tot això, presentat com a una Tesi per compendi d’articles científics publicats, proporciona una visió general de la complexa relació entre hominins i carnívors durant el Pleistocé, així com una proposta metodològica per a recuperar arqueològicament el comportament humà. Les formes d’interacció analitzades, ja sigui mitjançant una aproximació experimental, actualita o arqueològica són: a) l’alternança en l’ús de les coves com a hàbitat; b) la cacera de carnívors; c) l’ús dels carnívors coma recurs àmpli; d) els hominins coma víctimes d’atacs de carnívor i e) la domesticació, així com les consequències que cada forma d’interacció implica (p.ex., accès primàri o secundàri a les carcasses animals o els hominins com a pressa dels carnívors). A nivell històric, la Tesi Doctoral aporta una visió original sobre l’evolució de la interacció entre hominins i carnívors del PaleolíticMitjà al Superior, així comla idea de com de complexe i constant és aquesta interacció i el que implica en l’evolució humana. Els diferents materials arqueològics analitzats per a la present investigació provenen de diferents jaciments de l’Europa Occidental (Espanya, França, Bèlgica, Alemanya i Grècia). / La presente Tesis Doctoral versa sobre el estudio de la interacción entre homininos y carnívoros durante el Pleistoceno. El objetivo principal de la investigación es usar dicha interacción para comprender y recuperar arqueológicamente el comportamiento humano moderno y complejo. En este sentido, las diferentes formas de interacción que los humanos desarrollaron en el pasado con los grandes carnívoros es analizada a través de distintos enfoques ymétodos. Todo ello, presentado como una Tesis por compendio de artículos científicos publicados, proporciona una visión general de la compleja relación entre homininos y carnívoros durante el Pleistoceno, así como una propuesta metodológica para recuperar arqueológicamente el comportamiento humano. Las formas de interacción analizadas, ya sea mediante una aproximación experimental, actualista o arqueológica son: a) la alternancia en el uso de las cuevas como hábitat; b) la caza de carnívoros; c) el uso de los carnívoros como recurso amplio; d) los homininos como víctimas de los ataques de carnívoro y e) la domesticación, así como las consecuencias que cada forma de interacción implica (p.ej., acceso primario o secundario a las carcasas animales o los homininos como presa de los carnívoros). A nivel histórico, la presente Tesis Doctoral aporta una visión original sobre la evolución de la interacción entre homininos y carnívoros del Paleolítico Medio al Superior, así como la idea de cuán compleja es esta constante relación y lo que implica en la evolución humana. Los diferentes materiales arqueológicos analizados para esta investigación proceden de diferentes yacimientos de Europa Occidental (España, Francia, Bélgica, Alemania y Grecia). / The aim of this Doctoral Thesis is to study the interaction between hominins and carnivores during the Pleistocene. The main research objective is to use this interaction to understand and recover modern and complex behavior from archaeological data. In this sense, several forms of past hominin-carnivore interaction are approached from different scopes and using different methods. This is presented as a Dissertation consisting of published scientific papers, to provide a general vision of the complex relation developed between hominins and carnivores during the Pleistocene. A further aim is to build a methodological framework for recovering human behavior from the archaeological record. The forms of interaction analyzed, using experimental, actualistic, and archaeological approaches, are: a) alternate use of caves; b) carnivore hunting; c) carnivores as a resource for hominins; d) hominins as victims of carnivore attacks; and e) domestication, and all consequences this form of interaction generates (e.g., primary or secondary access to animal carcasses, or hominins as carnivore prey). From a historical standpoint, this Dissertation provides an original vision of the evolution of the interaction between hominins and carnivores from the Middle to the Upper Paleolithic, and develops the idea of how complex and important this interaction is concerning human evolution. The different archaeological materials analyzed for the present research were discovered at different sites in Western Europe (Spain, France, Belgium, Germany, and Greece).

Aquesta tesi doctoral pretén proporcionar criteris per a realitzar intervencions de conservació-restauració (o preparació) en restes òssies plistocenes, sobre les quals es realitzen estudis des d'una doble perspectiva: l'arqueològica i la paleontològica. Dins d'aquests dos camps, hi ha diversos estudis que poden veure's beneficiats en major o menor mesura en funció del tipus i el nivell de restauració que s'apliqui als fòssils (grau de neteja, de reconstrucció, etc). El treball es basa en la restauració de fòssils d’Homo antecessor procedents del nivell TD6 de Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos). Aquests fòssils presenten problemes comuns a molts altres jaciments, especialment de mitjà càrstic: el sediment amb freqüència és compacte i està fortament adherit a la superfície òssia. En conseqüència, part del treball consisteix a esmenar fractures d'excavació i a “acabar d'excavar” els fòssils al laboratori. La Conservació i Restauració té els seus propis principis i mètodes. Les intervencions es basen en el coneixement tant dels fòssils com de les tècniques i productes de restauració. A més, sempre es dissenyen a partir del diagnòstic de les alteracions i dels objectius fixats abans de la intervenció. En aquesta tesi, es proposa que els requeriments dels diferents estudis realitzats sobre fòssils han de servir com a pautes per a fixar els objectius i els graus d'intervenció. Queda molt treball de recerca per desenvolupar, ja que encara cal incrementar el encara insuficient corpus sobre restauració de restes òssies, sobre les tècniques i els criteris específics d'actuació. En aquesta tesi s'inclouen algunes publicacions les quals tenen per objectiu començar a cobrir aquest buit. / Esta tesis doctoral pretende proporcionar criterios para realizar intervenciones de conservación-restauración (o preparación) en restos óseos pleistocenos, sobre los cuales se realizan estudios desde una doble perspectiva, la arqueológica y la paleontológica. Dentro de estos dos campos, hay diversos estudios que pueden verse beneficiados en mayor o menor medida en función del tipo y del nivel de restauración que se aplique a los fósiles (grado de limpieza, de reconstrucción, etc). El trabajo se basa en la restauración de fósiles de Homo antecessor procedentes del nivel TD6 de Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos). Estos fósiles presentan problemas comunes a otros muchos yacimientos, especialmente de medio kárstico: el sedimento con frecuencia es compacto y está fuertemente adherido a la superficie ósea. En consecuencia, parte del trabajo consiste en subsanar fracturas de excavación y en “terminar de excavar” los fósiles en el laboratorio. La Conservación y Restauración tiene sus propios principios y métodos. Las intervenciones se basan en el conocimiento tanto de los fósiles como de las técnicas y productos de restauración. Además, siempre se diseñan a partir del diagnóstico de las alteraciones y de unos los objetivos fijados antes de la intervención. En esta tesis se propone que los requerimientos de los distintos estudios realizados sobre fósiles, pueden servir como como pautas para fijar los objetivos y los grados de intervención. Queda mucho trabajo de investigación por desarrollar, ya que aún hay que incrementar el aún insuficiente el corpus sobre restauración de restos óseos, sobre las técnicas y los criterios específicos de actuación. En esta tesis se incluyen algunas publicaciones cuyo objetivo es empezar a cubrir este hueco. / This doctoral thesis aims to provide criteria for conservation-restoration interventions (or preparation) of Pleistocene bones, which may be studied from either archaeological or paleontological perspective. Within these two fields, there are several studies that can benefit to a greater or lesser extent depending on the type and level of treatment of the fossil (degree of cleaning, reconstruction, etc.). The work is based on the preparation of Homo antecessor fossils from TD6 unit of Gran Dolina (Atapuerca, Burgos). These fossils have common problems to many other sites, particularly other karstic sites: the sediment is frequently compact and strongly adhered to the bone surface. Consequently, part of the preparation work involves adheriing fragments and `finishing digging´ in the laboratory. Conservation is a discipline that has its own principles and methods. Treatments are based on knowledge of either the fossils and the products and techniques for conservation. Treatments are always designed after the diagnosis of alterations and considering the objectives before the intervention. This thesis proposes that the requirements of the different studies of fossils can serve as guidelines for setting objectives and degrees of intervention. There is much research to develop in order to increase the still insufficient corpus on conservation or preparation of bones, both on the techniques and also on specific criteria. This thesis it includes some publications aimed to start to cover this gap.

Aquesta investigació explora el panorama de sèries dramàtiques nord-americanes que ha arribat amb el nou segle, a partir d'un estudi en profunditat d'aquest nou model serial que inclou diferents categories d'anàlisi i que es reconeix com la Tercera Edat d'Or de la Televisió. Així, es relacionarà el model que introdueix aquesta etapa amb els continguts originals de Netflix com la companyia pionera en la producció de sèries dramàtiques per streaming , deixant al descobert que la Tercera Edat d'Or de la Televisió transcendeix a l'aparell televisiu i les característiques que havien imperat en el seu model. D'aquesta manera, s'estudiarà el cas de Netflix i la seva producció de sèries dramàtiques (2012-2015) posant especial atenció a tres casos paradigmàtics -House of Cards, Orange is the New Black i The Killing-, per tal d'indagar sobre les novetats que introdueix la companyia al moment de pensar la producció, distribució i consum de sèries dramàtiques. / Esta investigación explora el panorama de series dramáticas estadounidenses que ha llegado con el nuevo siglo, a partir de un estudio en profundidad de este nuevo modelo serial que incluye diferentes categorías de análisis y, que se reconoce como la Tercera Edad de Oro de la Televisión. Así, se relacionará el modelo que introduce esta etapa con los contenidos originales de Netflix como compañía pionera en la producción de series dramáticas para streaming, dejando al descubierto que la Tercera Edad de Oro de la Televisión trasciende al aparato televisivo y las características que habían imperado en su modelo. De esta forma, se estudiará el caso de Netflix y su producción de series dramáticas (2012-2015) prestando especial atención a tres casos paradigmáticos -House of Cards, Orange is the New Black y The Killing-, con el fin de indagar sobre las novedades que introduce la compañía al momento de pensar la producción, distribución y consumo de series dramáticas. / This research explores the landscape of American dramatic series born in the new century trough an in depth analysis of the new model of series that includes different categories and is recognized as the Third Golden Age of Television. Thus, it will be relate this new model with Netflix originals content, as a company pioneer in the production of dramatic series for streaming, letting uncovered that the Third Golden Age of Television transcends the TV device and the characteristics of its model. Therefore, we will study the Netflix case and its production of dramatic series (2012-2015) given special consideration to three pragmatic cases –House of Cards, Orange is the New Black and The Killing-, with the aim to examine the innovations that the company introduces when it comes to production, distribution and consumption of dramatic series.