Datos recientes muestran que la prevalencia del consumo de tabaco en España entre los jóvenes de 16 a 24 años es uno de los más altos de la Unión Europea. La encuesta ESTUDES 2010 observó que el 40% de los estudiantes entre 14 y 18 años habían fumado tabaco al menos una vez, el 32% en los 12 meses anteriores, y el 12% (25,2% entre los de 18 años de edad) habían fumado todos los días en el mes anterior. La búsqueda de estrategias de prevención eficaces que ayuden a los jóvenes a evitar el inicio y / o convertirse en tabaco dependientes es un objetivo todavía sin conseguir en nuestro entorno, y la efectividad de las intervenciones de educación de salud preventiva siguen siendo controvertidas. En una revisión reciente sobre 134 estudios con más de 428.000 participantes, concluyeron que las intervenciones realizadas en el contexto escolar eran eficaces a largo plazo, mostrando 12% menos de nuevos fumadores en el grupo de intervención, en comparación con el grupo control. En este estudio se planteó la hipótesis de que las intervenciones de educación para la salud en un programa integrado en el plan de estudios escolar serían más eficaces en la disminución de la incidencia y la prevalencia de tabaquismo en los adolescentes si se llevaron a cabo con el liderazgo, el apoyo, la participación y coordinación de los profesionales de enfermería en las escuelas secundarias. R e s u m e n Objetivo Esta tesis tuvo como principal objetivo evaluar la eficacia de un programa educativo en la escuela para reducir la incidencia y prevalencia de tabaquismo en escolares de Enseñanza Secundaria Obligatoria (ESO) de Tarragona (Cataluña, España) durante el período 2007-2010. Metodología DISEÑO: Ensayo clínico aleatorizado por conglomerados. EMPLAZAMIENTO: Región Sanitaria de Tarragona. PARTICIPANTES: Todos los alumnos matriculados en 1º ESO durante el curso 2007-2008 de los 29 Centros Educativos n=2,245. MEDICIONES E INTERVENCIONES PRINCIPALES: Se asignaron 15 colegios aleatoriamente al grupo intervención (GI) y 14 al grupo control (GC). La intervención fue realizada por enfermeras y consistió en una intervención integrada dividida en 3 bloques anuales implementados en los 3 primeros cursos de ESO. Se definió fumador “cuando existió consumo de cigarrillos a diario o de forma ocasional en los últimos 30 días”, estimándose la prevalencia inicial y la incidencia acumulada de tabaquismo. Resultados Del total de 2663 alumnos de 1º ESO matriculados, 2245 (84.3%) fueron inicialmente incluidos en el estudio. Al inicio del estudio, 157 (7%) alumnos fueron clasificados como fumadores mientras que los restantes 2088 (93%) fueron clasificados como no fumadores. Entre los no fumadores, un 14% eran contemplativos y un 86% no contemplativos. Un total de 1583 niños (804 en el grupo control y 779 en el grupo intervención) completaron el seguimiento en 4º ESO. A la finalización de la ESO, la prevalencia de fumadores fue inferior entre los alumnos del grupo intervención en todos los subgrupos analizados. La incidencia acumulada fue de 230,6 casos por 1000 en el grupo control y de 183.6 por 1000 en El grupo intervención, lo cual supuso una significativa reducción del 20,1% en el riesgo de haberse convertido en nuevo fumador durante el seguimiento en el grupo intervención en relación al grupo control (RR: 0,76; IC 95%: 0,58-0,99; p=0,042). En consecuencia, el RA fue de 47 casos por 1000, con un NNT de 21,27 (IC 95%: 12 a 95).

JUSTIFICACIÓ: La diabetis tipus 2 consumeix aproximadament un 15% del pressupost del sistema nacional de salut. La rendibilitat econòmica dels programes dirigits a la seva prevenció se sol avaluar en escenaris informàtics virtuals i es dubta sobre la seva eficiència real en la pràctica clínica. OBJECTIU: Avaluar l'eficiència i la rendibilitat econòmica d'un programa de prevenció de la diabetis denominat DE-PLAN-CAT. MATERIAL I MÈTODE: Disseny d'un estudi prospectiu de cohorts en atenció primària amb dues fases. A la primera (n=2054), doble cribratge entre participants de 45-75 anys lliures de diabetis mitjançant el qüestionari FINDRISC (Finnish Diabetes Risk Score) –el rendiment va ser avaluat– i una sobrecàrrega oral amb glucosa. A la segona fase, els subjectes amb risc (n=552) es van assignar consecutivament a una intervenció estandarditzada (n=219) o bé a una intensiva sobre l'estil de vida (n=333): en grup (n=230) o individualment (n=103). L'indicador primari d'efectivitat va ser la incidència de diabetis (norma OMS). Es va relacionar el cost directe per grup amb l'efectivitat i la qualitat de vida (qüestionari 15D). RESULTATS: L'índex de participació fou 80,6% en la primera fase i 88,5% en la segona. L'escala FINDRISC va maximitzar fins 0,71 l'àrea sota la corba ROC (Receiver Operating Characteristic). Després de 4,2 anys, la incidència acumulada de diabetis va ser 18,3% (IC95%: 14,3-22,9%) en intervenció intensiva i 28,8% (22,9-35,3%) en estandarditzada (36,5% reducció-risc-relatiu) i la taxa de risc 0,64 (0,47-0,87,p<0,004). L'increment del cost en intervenció intensiva va ser 106 € per participant en modalitat individual i 10 € en la grupal, representant 746 € i 108 € per cas evitat de diabetis, respectivament. La intervenció intensiva va comportar un sobrecost de 3243 € per any de vida guanyat, ajustat per qualitat. CONCLUSIÓ: La intervenció intensiva fou factible, efectiva reduint la incidència de diabetis i també eficient en termes econòmics. / JUSTIFICACIÓN: La diabetes tipo 2 consume aproximadamente un 15% del presupuesto del sistema nacional de salud. La rentabilidad económica de los programas dirigidos a su prevención se suele evaluar en escenarios informáticos virtuales y se duda sobre su eficiencia real en la práctica clínica. OBJETIVO: Evaluar la eficiencia y la rentabilidad económica de un programa de prevención de la diabetes denominado DE-PLAN-CAT. MATERIAL Y MÉTODO: Diseño de un estudio prospectivo de cohortes en atención primaria con dos fases. En la primera (n=2054), doble cribado entre participantes de 45-75 años libres de diabetes mediante el cuestionario FINDRISC (Finnish Diabetes Risk Score) –cuyo rendimiento fue evaluado– y una sobrecarga oral con glucosa. En la segunda fase, los sujetos con riesgo (n=552) se asignaron consecutivamente a una intervención estandarizada (n=219) o a una intensiva sobre el estilo de vida (n=333): en grupo (n=230) o individualmente (n=103). El indicador primario de efectividad fue la incidencia de diabetes (norma OMS). Se relacionó el coste directo por grupo con la efectividad y la calidad de vida (cuestionario 15D). RESULTADOS: El índice de participación fue 80,6% en la primera fase y 88,5% en la segunda. La escala FINDRISC maximizó hasta 0,71 el área bajo la curva ROC (Receiver Operating Characteristic). Tras 4,2 años, la incidencia acumulada de diabetes fue 18,3% (IC95%: 14,3-22,9%) en intervención intensiva y 28,8% (22,9-35,3%) en estandarizada (36,5% reducción-riesgo-relativo), siendo la tasa de riesgo 0,64 (0,47-0,87;p<0,004). El incremento del coste en intervención intensiva fue 106 € por participante en modalidad individual y 10 € en la grupal, representando 746 € y 108 € por caso evitado de diabetes, respectivamente. La intervención intensiva comportó un sobrecoste de 3243 € por año de vida ganado, ajustado por calidad. CONCLUSIÓN: La intervención intensiva fue factible, efectiva reduciendo la incidencia de diabetes y también eficiente en términos económicos. / RATIONALE: Type 2 diabetes consumes about 15% of the national health budget. The cost-effectiveness of programmes aimed at preventing diabetes is usually evaluated by virtual computer models and there are reasonable doubts about real efficiency during clinical practice. AIM: To evaluate efficiency and cost-effectiveness of a diabetes prevention programme called DE-PLAN-CAT. MATERIAL AND METHOD: A prospective cohort study was designed and performed in primary care with two phases. The first one (n=2054) involved individuals without diagnosed diabetes aged 45-75 years screened by FINDRISC (Finnish Diabetes Risk Score) questionnaire –whose performance was also assessed– and a subsequent oral glucose tolerance test. In the second phase, high-risk individuals who were identified (n=552) were allocated sequentially to standard care (n=219), a group-based (n=230) or an individual-level (n=103) intensive lifestyle intervention (n=333). The primary outcome was the development of diabetes (WHO). We evaluated the cost of resources used with comparison of standard care and the intervention groups in terms of effectiveness and quality of life (15D questionnaire). RESULTS: The participation rate was 80.6% in the first phase and 88.5% in the second one. The FINDRISC scale maximized to 0.71 the area under the ROC (Receiver Operating Characteristic) curve. After 4.2-year median follow-up, the cumulative incidences were 18.3% (95%CI:14.3-22.9%) in the intensive intervention group and 28.8% (22.9-35.3%) in the standard care group (36.5% relative-risk-reduction). The corresponding 4-year Hazard Ratio was 0.64 (0.47-0.87;p<.004). The incremental cost induced by intensive intervention compared with the standard was 106€ per participant in the individual level and 10€ in the group-based intervention representing 746€ and 108€ per averted case of diabetes, respectively. The estimated incremental cost-utility ratio was 3243€ per quality-adjusted life-years gained. CONCLUSION: The intensive lifestyle intervention was feasible, delayed the development of diabetes and was also efficient in economic analysis.

Actualment, la subtitulació no professional permet a persones de tot el món accedir a material audiovisual en altres idiomes. Aquesta recerca estudia la recepció de la subtitulació professional i no professional entre estudiants universitaris amb diferents nivells d’anglès. L’estudi inclou els subtítols professionals per a DVD distribuïts a Espanya i dues versions no professionals, una espanyola i una llatinoamericana. Es va fer servir una enquesta inicial per estudiar la població i avaluar el seu nivell d’anglès. En aquesta etapa es van recol•lectar 332 respostes. La segona etapa va combinar una sessió de visionat amb rastreig ocular i una entrevista. Els participants, 26 amb nivell alt d’anglès i 26 amb nivell baix d’anglès, van veure tres segments d’una sèrie de televisió mentre es registraven els moviments dels ulls. Després de cada segment, els participants van respondre una prova de comprensió. Cada segment feia servir un dels tipus de subtítol esmentats anteriorment. Segons els resultats, el tipus de subtítols no afecta la distribució de l’atenció, però es van registrar fixacions mitjanes més curtes amb els subtítols professionals. En la prova de comprensió, els participants van obtenir resultats més alts amb els subtítols professionals i la versió no professional llatinoamericana que amb la versió no professional espanyola. Els participants van seguir els subtítols de forma diferent depenent del seu nivell d’anglès. Aquells amb un nivell baix van llegir gairebé tots els subtítols i van mostrar un comportament similar. D’altra banda, aquells amb un nivell alt d’anglès van mostrar més variació: alguns van seguir els subtítols tant com l’altre grup i uns altres gairebé no els van mirar. Tant el nivell d’anglès com la percepció de l’esforç necessari per llegir els subtítols afecten la percepció del material audiovisual. Els resultats de l’estudi mostren que, des de la perspectiva de l’audiència, la recepció de material audiovisual amb subtítols professionals i no professionals pot ser comparable. A més, el nivell de coneixements de l’idioma original del material audiovisual afecta la forma com els espectadors llegeixen els subtítols. Finalment, el comportament dels participants sembla indicar que els espectadors tenen algun grau de control sobre la lectura dels subtítols. / Actualmente, la subtitulación no profesional permite a personas en todo el mundo acceder a material audiovisual en otros idiomas. Esta investigación estudia la recepción de la subtitulación profesional y no profesional entre estudiantes universitarios con diferentes niveles de inglés. El estudio incluye los subtítulos profesionales para DVD distribuidos en España y dos versiones no profesionales, una española y una latinoamericana. Se usó una encuesta inicial para estudiar a la población y evaluar su nivel de inglés. En esta etapa se recolectaron 332 respuestas. La segunda etapa combinó una sesión de visionado con rastreo ocular y una entrevista. Los participantes, 26 con nivel alto de inglés y 26 con nivel bajo de inglés, vieron tres segmentos de una serie de televisión mientras se registraban los movimientos de sus ojos. Después de cada segmento, los participantes respondieron una prueba de comprensión. Cada segmento usaba uno de los tipos de subtítulo mencionados anteriormente. De acuerdo con los resultados, el tipo de subtítulos no afecta la distribución de la atención, sin embargo se registraron fijaciones promedio más cortas con los subtítulos profesionales. En la prueba de comprensión, los participantes obtuvieron resultados más altos con los subtítulos profesionales y la versión no profesional latinoamericana que con la versión no profesional española. Los participantes leyeron los subtítulos de forma diferente dependiendo de su nivel de inglés. Aquellos con un nivel bajo leyeron casi todos los subtítulos y mostraron un comportamiento similar. Por otro lado, aquellos con un nivel alto de inglés mostraron mayor variación: algunos siguieron los subtítulos tanto como el otro grupo y otros casi no los miraron. Tanto el nivel de inglés como la percepción del esfuerzo necesario para leer los subtítulos afectan la percepción del material audiovisual. Los resultados muestran que, desde la perspectiva de la audiencia, la recepción de material audiovisual con subtítulos profesionales y no profesionales puede ser comparable. Además, el nivel de conocimientos del idioma original del material audiovisual afecta la forma como los espectadores leen los subtítulos. Finalmente, el comportamiento de los participantes parece indicar que los espectadores tienen algún grado de control sobre la lectura de los subtítulos. / People all over the world, especially young viewers, rely on non-professional subtitles to access audiovisual content. This research investigates the reception of professional and non-professional subtitles among university students with different levels of proficiency in English. Three versions of subtitles were included: the professional DVD subtitles distributed in Spain and two non-professional subtitles versions: one Spanish and the other Latin-American. An initial survey, which obtained 332 responses, was used to screen the population and test their level of English. For the second stage, which consisted of an eye-tracking experiment and an interview, 52 participants (26 with a low level of English and 26 with a high level of English) had their eyes tracked while they were watching three clips from a popular TV show. Each clip was shown with a different type of professional or non-professional subtitling and participants answered a comprehension questionnaire after each of them. The findings show that the type of subtitles does not affect the distribution of attention, but the professional subtitles were received with shorter mean fixation durations. The participants’ performance with the professional and the Latin-American non-professional versions were similar and gave better scores than with the Spanish non-professional version. The eye-tracking measurements show that the level of proficiency in English affects subtitle-reading behavior. The participants with low proficiency had a more standardized behavior and exhibited a high degree of reliance on the subtitles. The highly proficient participants’ behavior has more variation, with some participants depending on the subtitles as much as the other group and other participants with almost no attention to the subtitles. The level of proficiency in the source language and the participants’ perceived effort to read the subtitles were identified to have an effect on their enjoyment of the audiovisual content. The results from this study show that, from the audience’s perspective, non-professional subtitles can provide results comparable to professional subtitles. Additionally, the study shows that the proficiency in the source language affects the subtitle-reading behavior and that viewers might have some degree of individual control over subtitle reading

A l’Europa actual, els idiomes de l’estat entren en contacte amb una gamma d’idiomes d’immigrants i un conjunt d’idiomes regionals. En aquest context, els encarregats d’elaborar polítiques s’enfronten a canvis en la demografia i en les actituds pel que fa als drets i la integració. Les investigacions actuals que aborden l’aspecte integrador de les polítiques lingüístiques en general passen per alt el paper exercit per la traducció en aquestes polítiques. Aquesta tesi procura aclarir aquesta funció sovint defugida. Amb aquesta finalitat, aquest estudi es concentra en la política de traducció, entesa com a suma de gestió, pràctica i idees de traducció. La tesi comença amb una revisió bibliogràfica de caràcter interdisciplinari en la qual s’exploren de manera crítica els escrits d’acadèmics en els camps del dret, les ciències polítiques, l’economia i els estudis de traducció pel que fa als drets de les minories lingüístiques. Després d’això es presenta una anàlisi de les obligacions al traduir en virtut del dret internacional, la qual cosa permet prosseguir amb un estudi de cas sobre la política de traducció en el sector públic del Regne Unit. En particular, aquest estudi de cas examina les polítiques de traducció que es reflecteixen en certes disposicions legislatives que s’apliquen al Regne Unit en la seva totalitat i també a les seves regions de forma específica. Tot això es desenvolupa en els capítols que abasten les polítiques de traducció trobades al govern (a nivell local), els serveis de salut i el sistema judicial. Aquestes polítiques de traducció no s’analitzen com un fet en si mateix, sinó per tal de recalcar que les decisions referents a la integració i la inclusió tenen un element de traducció que s’ha de tenir present. / En la Europa actual, los idiomas del estado entran en contacto con una gama de idiomas de inmigrantes y un conjunto de idiomas regionales. En tal contexto, los encargados de elaborar políticas enfrentan cambios en la demografía y en las actitudes en cuanto a los derechos y la integración. Las investigaciones actuales que abordan el aspecto integratorio de las políticas lingüísticas por lo general pasan por alto el papel desempeñado en dichas políticas por la traducción. Esta tesis procura arrojar luz sobre esta función con frecuencia soslayada. Con dicho fin, este estudio se concentra en la política de traducción, la cual es el resultado de gestión, práctica e ideas de traducción. La tesis comienza con una revisión bibliográfica de carácter interdisciplinario en la cual se exploran de manera crítica los escritos de académicos en los campos del derecho, las ciencias políticas, la economía y los estudios de traducción en lo referente a los derechos de las minorías lingüísticas. Tras ello se presenta un análisis de las obligaciones de traducir en virtud del derecho internacional, lo cual permite proseguir con un estudio de caso sobre la política de traducción en el sector público del Reino Unido. En particular, dicho estudio de caso examina las políticas de traducción que se reflejan en ciertas disposiciones legislativas que se aplican al Reino Unido en su totalidad y también a sus regiones de forma específica. Todo ello se desarrolla en los capítulos que abarcan las políticas de traducción halladas en el gobierno (a nivel local), los servicios de salud y el sistema judicial. Estas políticas de traducción no se analizan sino con el fin de recalcar el hecho de que las decisiones referentes a la integración y la inclusión tienen un elemento de traducción que se debe tener presente. / In contemporary Europe, state languages come in contact with a tapestry of immigrant languages and a set of ever more legitimized regional or minority languages. In this context, policymakers are faced with changing demographics and attitudes about rights and integration. Current research on language policies as they pertain to integration largely overlooks the role of translation. This thesis hopes to shed light on this oft-overlooked area. To do so, the thesis focuses on translation policy understood to be that which is the result of translation management, practice, and belief. Translation policy is not explored as an end unto itself, but rather, it is highlighted to stress that policy decisions regarding integration and inclusion have a translation dimension to them that ought to be considered. The thesis will explore some of the difficult questions in understanding what integration means for linguistic minorities and in the end argue that translation plays a role in the integration of linguistic minorities in the UK.

La obesitat y la síndrome metabòlica (SMet) són una de les principals causes de mortalitat arreu del món. L’índex glucémic (IG) i la càrrega glucémica (CG) han estat associades a un augment del risc de desenvolupar obesitat, diabetis tipus 2, SMet i malalties cardiovasculars. Actualment la evidència científica suggereix possibles beneficis de l’IG/CG per a la prevenció i tractament de la obesitat i la SMet. El nostre objectiu va ser analitzar la associació entre IG/CG de la dieta i el risc de desenvolupar SMet i els seus components, a més a més de analitzar la relació entre l’IG/CG i marcadors d’inflamació perifèrics. Per altra banda, vam analitzar la efectivitat d’una dieta de alt IG/CG contra una dieta baixa amb IG/CG i una dieta baixa en greix sobre la pèrdua de pes i la millora del perfil metabòlic, a través de la modulació d’uns mecanismes relacionats amb la sacietat, la inflamació i altres marcadors metabòlics. Aquesta tesi ha estat realitzada en el marc de l’estudi PREDIMED, un assaig clínic nutricional, multicèntric i aleatoritzat; i de l’estudi GLYNDIET, un assaig clínic en paral•lel, aleatoritzat i controlat de 6 mesos de duració. Els resultats obtinguts mostren com les dietes amb alt IG/CG podrien jugar un paper important en el desenvolupament de la SMet i alguns dels seus components. A més, el consum d’aquestes dietes també podria modular alguns marcadors cardiometabolics que contribuirien al guany de pes i al desenvolupament de malalties cardiovasculars. Finalment, vam observar com el consum d’una dieta amb baix IG i un moderat contingut de carbohidrats era més efectiva per la pèrdua de pes i la millora de la sensibilitat i resistència a la insulina que una dieta de alt IG i un moderat contingut de carbohidrats o una dieta baix en greix. / La obesidad y el síndrome metabólico (SMet) son una de las principales causas de la mortalidad a nivel mundial. El índice glucémico (IG) i la carga glucémica (CG) han estado asociados a un mayor riesgo de obesidad, diabetes tipo 2, SMet y enfermedades cardiovasculares. Actualmente la evidencia científica sugiere posibles beneficios del IG/CG para la prevención y tratamiento de la obesidad y SMet. Nuestro objetivo fue analizar la asociación entre el IG/CG de la dieta y el riesgo de desarrollar SMet i sus componentes, además de analizar la relación del IG/CG y marcadores de inflamación periféricos. Por otro lado, analizamos la efectividad de una dieta de alto IG/CG contra una dieta baja en IG/CG y una dieta baja en grasa sobre la pérdida de peso i la mejora del perfil metabólico, a través de la modulación de mecanismos relacionados con la saciedad, la inflamación y otros marcadores metabólicos. Esta tesis se ha realizado dentro del marco del estudio PREDIMED, una ensayo clínico nutricional, multicéntrico i aleatorizado; y el estudio GLYNDIET, un ensayo clínico en paralelo, aleatorizado y controlado de 6 meses de duración. Los resultados obtenidos muestran como las dietas de alto IG/CG podrían jugar un papel importante en el desarrollo del SMet y alguno de sus componentes. Además, el consumo de estas dietas también podría modular algunos marcadores cardiometabólicos que contribuyen a la ganancia de peso y al desarrollo de enfermedades cardiovasculares. Finalmente, observamos como el consumo de una dieta de bajo IG y una moderada cantidad de carbohidratos era más efectiva para la pérdida de peso y la mejora de la sensibilidad y la resistencia a la insulina que una dieta de alto IG y una moderada cantidad de carbohidratos o una dieta baja en grasa. / Obesity and Metabolic Syndrome (MetS) are one of the main causes of disability and death worldwide. It has been proposed that high glycemic index (GI) and high glycemic load (GL) diets are associated with increased risks of obesity, type 2 diabetes mellitus, MetS and cardiovascular disease. To date, evidence suggests possible benefits of the GI/GL for the prevention and management of obesity and MetS. We aimed to analyze the association between dietary GI and GL and the risk of to develop MetS and its features, as well as, the relationship between dietary GI and GL, peripheral adipokines and inflammatory markers. Also, we aimed to analyze the effectiveness of a high GI/GL diet versus a low-GI/GL and a low-fat diet in body weight loss and the improvement of metabolic profile, through the modulation of some mechanisms related to satiety, inflammation and other metabolic risk markers. This thesis has been conducted in the framework of the PREDIMED Study, multicenter randomized nutrition trial, and the GLYNDIET study, a 6-month randomized, parallel, controlled clinical trial. Our results suggest that high dietary GI and GL have a potential role in the development of MetS and some of its components. The consumption of diets with high-GI foods or high dietary GL may also modulate some cardiometabolic markers thus contributing to weight gain and cardiovascular disease. Finally, we found that a moderate-CH low-GI diet may be more effective for weight loss than a moderate-CH high-GI diet or a conventional low-fat diet. The metabolic benefits observed for insulin resistance and sensitivity in those subjects following a low-GI diet, and the tendency to improve other inflammatory and associated metabolic risk markers, also indicate that low-GI diets are better tools for managing obesity and its associated comorbidities.

La salut dels pobles originaris és un dels temes dels quals s’ha estat parlant a Xile desde fa gairebé 20 anys, arribant a formar part dels interessos de diferents actors de la societat civil, tant en el món indígena com no indígena, i constituint part significativa de l’agenda del món acadèmic i governamental . No obstant l’anterior, és notable l’escassetat d’estudis empírics que tinguin en compte els Processos de Salut/Malaltia/Atenció, com els sabers mèdics actualment vigents i significatius entre els pobles originaris. La present investigació es va plantejar com a objectiu principal la descripció dels sabers mèdics i l’anàlisi dels seus processos d’articulació en tant que configurants de relacions d’hegemonia/subalternitat entre la població d’agricultors Aymaras residents en Carmiña, al Nord de Xilè. En termes metodològics la producció de l’evidència empírica es va realitzar a través del mètode etnogràfic i l’ús de les tècniques qualitatives d’entrevistes en profunditat i observació participant. El treball de camp va durar un any i va ser organitzat de manera de conèixer els sabers mèdics andins, pentecostal, biomèdic i d’autoatenció així com les articulacions entre ells. Allò que emergeix com a resultat principal del treball és la caracterització d’una realitat articulatòria dinàmica, que estan donant origen a noves formes concretes de representar i operar enfront al Procés Salut/Malaltia/Atenció en el marc del pluralisme mèdic, dibuixant el panorama concret de la interculturalitat en salut en una comunitat específica. Dita caracterització està articulada en una reflexió respecte de les diferents dinàmiques de configuració de les relacions d’Hegemonia/Subalternitat, la qual cosa mostra la complexitat dels processos propis del pluralisme mèdic i contribueix a problematitzar les idees preconcebudes i les assumpcions ideològiques del camp concret de la salut intercultural al Nord de Xile i entre els Aymares. / La salud de los pueblos originarios es uno de los temas de los cuales se ha venido hablando en Chile hace casi ya 20 años, llegando a formar parte de los intereses de distintos actores de la sociedad civil, tanto del mundo indígena como no indígena, y constituyendo parte significativa de la agenda del mundo académico y gubernamental. No obstante lo anterior, es notable la escasez de estudios empíricos que den cuenta de los Procesos de Salud/Enfermedad/Atención, así como de los saberes médicos actualmente vigentes y significativos entre los pueblos originarios. La presente investigación se planteó como objetivo principal la descripción de los saberes médicos y el análisis de sus procesos de articulación en tanto configurantes de relaciones de hegemonía/subalternidad entre la población de agricultores aymaras residentes en Camiña, en el norte de Chile. En términos metodológicos la producción de la evidencia empírica se realizó a través del método etnográfico y el uso de las técnicas cualitativas de entrevistas en profundidad y observación participante. El trabajo de campo duró un año y fue organizado de manera de conocer los saberes médicos andino, pentecostal, biomédico y de autoatención así como las articulaciones entre ellos. Lo que emerge como resultado principal del trabajo es la caracterización de una realidad articulatoria dinámica, que está dando origen a nuevas formas concretas de representar y operar frente al Proceso Salud/Enfermedad/Atención en el marco del pluralismo médico, dibujando el panorama concreto de la interculturalidad en salud en una comunidad específica. Dicha caracterización está articulada en una reflexión respecto de las distintas dinámicas de configuración de las relaciones de Hegemonía/Subalternidad, lo que muestra la complejidad de los procesos propios del pluralismo médico y contribuye a problematizar las ideas preconcebidas y asunciones ideológicas del campo concreto de la salud intercultural en el norte chileno y entre los aymaras. / Health care of indigenous people has been a recurrent topic in the late 20 years in Chile, and it has become a matter of the interest to different actors of civil society, within the indigenous world as well as the non-indigenous world, a subject that constitutes a significant part of governments and academic agendas. Nevertheless, there is an evident paucity of empirical research related to the health/illness/care process, as well as of valid and meaningful medical knowledge among native peoples. The main objective of this research is the description of medical knowledge and the analysis of its processes of articulation, as shapers of hegemony/subalternity relations among the population of Aymara farmers from Camiña, in the north of Chile. The methodological production of the empirical evidence was carried out though the ethnographic method and the use of qualitative techniques that consisted on in-depth interviews and participant observation. The fieldwork lasted one year and it was organized in order to know the Andean, Pentecostal, Biomedical and Self-Care medical knowledge, as well as the articulation among them. The main result of this work is the characterization of an articulatory dynamic reality, which is giving rise to new concrete ways to represent and operate according to the health/illness/care process within the framework of medical pluralism, portraying a concrete panorama of intercultural health within a specific community. This characterization is articulated in a reflection about the different dynamics of the shaping of hegemony/subalternity relations, which shows the complexity of the processes of medical pluralism and contributes to problematize the preconceived ideas and ideological assumptions in the field of intercultural health in the north of Chile and among the Aymara peoples.

Catalan modern and contemporary philosophy has traditionally been little studied so strictly to historical and political reasons for more or less the same conviction that is compared with literature and even in historiography, it is a minor contribution. Some of the characters in the world of philosophy has been the Catalan Jaume Serra Hunter charismatic and versatile, whom history has done justice. Like many others, was persecuted in the Franco regime, declared outlawed and persecuted and exiled, first to France and then Mexico. This research aims to discover him and his huge role as a politician. But above all, I want to convey their deep love for culture and fierce defense that he did, especially Catalan, is following in philosophical discourse of his work. I figure Serra Hunter claim their struggle for cultural cohesion through its philosophy, making it reach everyone. I want to show how he worked in a time of crisis in society, culture and education, to overcome the crisis of philosophy as a guide. Serra Hunter lived a very difficult time for philosophy. But he wanted to bring all cultures. It is a philosophy that dealing with the issues may be even a sort of advanced in the world and some of the problems it has today. According to him, philosophy should be more human and more alive and present in all the different curriculum of any educational plan. / La filosofia catalana moderna i contemporània ha estat tradicionalment molt poc estudiada tant per motius estrictament històrics i polítics com per la mateixa convicció més o menys compartida que, especialment si se la compara amb la literatura i, fins i tot, amb la historiografia, es tracta d'una aportació molt menor i de segon ordre. Uns dels personatges importants del món de la filosofia catalana ha estat el polifacètic i carismàtic Jaume Serra Hunter, al qual la història no ha fet justícia. Com tants altres, va ser un represaliat del franquisme, declarat fora de la llei i perseguit i exiliat, primer a França i després a Mèxic. Aquest treball d'investigació vol donar a conèixer la seva persona i la seva enorme tasca com a polític. Però, per damunt de tot, vull transmetre el seu profund amor per la cultura i la defensa aferrissada que en va fer, especialment de la catalana, seguint en fil discursiu de la seva obra filosòfica. Vull reivindicar la figura de Serra Hunter i la seva lluita per la cohesió cultural a través de la seva filosofia, fent-la arribar a tothom. Vull demostrar com va treballar, en una època de forta crisi de la societat, de la cultura i de l'educació, per sortir de la crisi amb la filosofia com a guia. Serra Hunter va viure una època de moltes dificultats per a la filosofia. Però ell volia fer arribar la cultura a tothom. La seva, és una filosofia, que amb els temes que tracta pot ser, fins i tot una mena d'avançada al món i a alguns dels problemes que aquest té avui en dia. Segons ell, la filosofia hauria de ser més humana i més viva i estar present en tots els diversos plans d'estudis de qualsevol pla educatiu.

A principis dels anys cinquanta del segle passat existia una important colònia de mallorquins residents a França, però molt dispersa geogràficament. Les noves onades migratòries des de l’Estat Espanyol i el ressorgiment d’un important moviment associacionista va dur a la creació de l’associació Cadets de Majorque, la qual crea la publicació París-Baleares(1954-1998), de caràcter mensual primer, bimestral després, amb l’objecte de facilitar les comunicacions entre els seus associats a França i a la vegada amb les seves famílies i amics a les Illes. Gràcies a l’estudi qualitatiu de la publicació al llarg de quaranta-quatre anys podrem conèixer millor com es va desenvolupar l’emigració balear a França, com entengueren el model associatiu, la seva mentalitat, però la seva decadència i posterior incorporació a l’associació de premsa forana. / A principios de los años cincuenta del siglo pasado existía una importante colonia de mallorquines residentes en Francia, pero muy dispersa geográficamente. Las nuevas olas migratorias des del Estado español i el resurgimiento de un importante movimiento asociacionista, llevó a la creación de la asociación Cadets de Majorque, la cual crea la publicación París-Baleares (1954-1998), de carácter mensual primero, bimestral después, con el objetivo de facilitar las comunicaciones entre sus asociados en Francia y a la vez con sus familias y amigos en las Islas. Gracias al estudio cualitativo de la publicación a lo largo de cuarenta y cuatro años, podemos conocer mejor como se desarrolló la emigración balear a Francia, como se entendió el modelo asociativo, su mentalidad, pero también su decadencia y posterior incorporación a la asociación de prensa forana. / At the beginning of the fifties of last century existia an important colony of resident Majorcans in France, but very dispersed geographically. New migrations from the Spanish State and the renaissance of an important movement asociacionista took to the creation of the asociació They Cadets de Majorque, which the publication creates Paris - Balearics, of monthly character, with the aim to facilitate the communications among your partners in France and simultaneously, with your familías and friends in the Islands. Thanks to the qualitative study of the publication over forty-four years we developed a better understanding of the Balearic emigration to France, as understood associative model, their mentality, but its decline and subsequent incorporation into the foreign press association.

Esta tesis analiza las estrategias de reproducción de las casas campesinas de la zona del Camp de Tarragona, en el contexto de un proceso de transición social, siglos XVIII, XIX y XX caracterizado por la progresiva dependización de las economías agrarias respecto a la economía de mercado. Las prácticas alrededor de la reproducción se llevan a cabo gestionando los recursos propios de las casas campesinas, la herencia y el matrimonio son utilizados estratégicamente para regular la reproducción del grupo y del patrimonio en cada generación y también para garantizar su continuidad. En la medida que se mercantilizan los factores de producción, los campesinos se ven empujados a implementar más recursos reproductivos externos a la casa. La pluriactivitat económica creciente, presente en todo el período, y las asociaciones agrarias son factores de acomodación de las casas campesinas a los cambios. La metodología de la tesis se ha diseñado alrededor de dos unidades de observación: la casa campesina y las asociaciones agrarias. Los datos con que se ha trabajado proceden del análisis del ciclo de desarrollo familiar y patrimonial de una casa campesina, cal Lluques y también del estudio del asociacionismo agrario en la misma localidad de donde procede la familia objeto de estudio, la Selva del Camp (Tarragona). La metodología combina la consulta de fuentes documentales, de archivo, y la recogida de información oral, a través de la realización de entrevistas de orientación biográfica.El proceso de mercantilización de las economías campesinas que se analiza, ha sido estructurado en tres etapas. En la primera, desde el siglo XVIII hasta el último cuarto del XIX, la casa es la unidad de producción y de organización social básica, la comunidad local es su marco de integración y la reproducción económica está completamente vinculada a la reproducción familiar, de aquí la importancia de las estrategias de herencia y matrimonio. La inestabilidad de la explotación como recurso productivo y reproductivo, depende del ciclo familiar más que de las coyunturas económicas. El endeudamiento y la pluriactivitdad son, en este período, componentes estructurales de la reproducción de las casas campesinas.En la segunda etapa, desde finales del siglo XIX hasta los años 30, empiezan a jugar un papel importante los recursos reproductivos externos a la casa. Las asociaciones agrarias entran en la escena local el año 1900, cuando la crisis de finales de siglo provoca la expulsión de la población jornalera, una emigración que conlleva la dinamización del mercado de la tierra y el acceso de los pequeños campesinos a la propiedad de la tierra. Las asociaciones agrarias empiezan a estar presentes en las estrategias productivas y reproductivas de las casas, aunque hasta el momento del estallido de la guerra civil, su papel en la esfera productiva será poco trascendente y tenderá a reproducir las divisiones de la estructura social local.Desde los años 30 hasta hoy, se evidencia un aumento de los niveles de dependencia externa de las economías campesinas. Las estructuras cooperativas evolucionan de acuerdo con las exigencias del mercado pero su apoyo no resulta suficiente per garantizar la reproducción de las familias. La actividad agraria llega a depender de la capacidad de acceso a nuevas formas de ingresos, a menudo procedentes de actividades salarizadas y se implanta la logica de la pluralidad de bases económicas com una forma de poder mantener las explotaciones. La dependencia permite mantener la casa com base de la producción, però no com base de la reproducció ni de la organización social. / Aquesta tesi analitza les estratègies de reproducció de les cases pageses de la zona del Camp de Tarragona, en el context d'un procés de transició social, segles XVIII, XIX i XX caracteritzat per la progressiva dependització de les economies agràries respecte a l'economia de mercat. Les pràctiques al voltant de la reproducció es duen a terme gestionant els recursos propis de les cases pageses, l'herència i el matrimoni són utilitzats estratègicament per regular la reproducció del grup i del patrimoni a cada generació i també, i molt important en la seva lògica, per garantir-ne la continuïtat. En la mesura que es mercantilitzen els factors de producció, els pagesos es veuen empesos a implementar més recursos reproductius externs a la casa. La pluriactivitat econòmica creixent, present en tot el període, i les associacions agràries són factors d'acomodació de les cases pageses als canvis. La metodologia de la tesi s'ha dissenyat al voltant de dues unitats d'observació, per una banda, la casa pagesa, i per l'altra les associacions agràries. Les dades amb què s'ha treballat procedeixen de l'anàlisi del cicle de desenvolupament familiar i patrimonial d'una casa pagesa, cal Lluques i també de l'estudi de l'associacionisme agrari a la mateixa localitat d'on procedeix la família estudiada, la Selva del Camp (Tarragona). La metodologia combina la consulta de fonts documentals, d'arxiu, i la recollida d'informació oral, a través de la realització d'entrevistes d'orientació biogràfica.El procés de mercantilització de les economies pageses que s'analitza, ha estat estructurat en tres grans etapes. En la primera, des del segle XVIII fins al darrer quart del XIX, la casa és la unitat de producció i d'organització social bàsica, la comunitat local és el seu marc d'integració i la reproducció econòmica està completament vinculada a la reproducció familiar, d'aquí la importància de les estratègies d'herència i matrimonials. La inestabilitat de l'explotació com a recurs productiu i reproductiu, depèn del cicle familiar, tant o més que de les conjuntures econòmiques. L'endeutament i la pluriactivitat són, en aquest període, components estructurals de la reproducció de les cases pageses.En la segona etapa, des de finals del segle XIX fins els anys 30, comencen a jugar un paper important els recursos reproductius externs a la casa. Les associacions agràries entren en l'escena local l'any 1900, quan la crisi de preus de finals de segle provoca l'expulsió de la població jornalera, una emigració que acaba comportant la dinamització del mercat de la terra i l'accés a la propietat per part dels petits pagesos. Les associacions pageses comencen a incorporar-se en les estratègies productives i reproductives de les cases, tot i que fins a la guerra, el seu paper en l'esfera productiva serà poc transcendent i tendiran a reproduir les divisions de l'estructura social local.Des dels anys 30 fins avui, es fa evident la cada cop major dependència externa de les economies pageses. Les estructures cooperatives evolucionen d'acord amb les exigències del mercat però el seu recolzament no és suficient per garantir la reproducció de les famílies pageses. L'agricultura es fa depenent de l'accés a noves formes d'ingressos, molts cops provinents de relacions salarials, i s'implanta la lògica de la pluralitat de bases econòmiques com a forma de mantenir les explotacions. La reproducció depenent permet mantenir la casa com a base de la producció, però no com a base de la reproducció ni de l'organització social. / This thesis analyzes reproduction strategies in peasant households in the area of the Camp de Tarragona, within the context of a process of social transition during the 18th, 19th and 20 centuries, one feature of which was the increasing dependence of agrarian economies on a market economy. Practices related to reproduction involved the management of the peasant household's resources, with inheritance and marriage being used strategically to regulate the reproduction of the group and its patrimony in each generation and also, most importantly according to the group's logic, to guarantee its continuity. As factors of production became increasingly mercantilized, the peasants were obliged to exploit more reproductive resources external to the household. Growing use of multiple economic activities, a feature throughout the period under consideration, and agrarian associations are the means by which peasant households adapted to the changes. The thesis' methodology is structured around two observation units, on the one hand, the peasant household, on the other, agrarian associations. The data under consideration comes from the analysis of the family and patrimonial development cycle of a peasant household, namely 'Cal Lluques', located in the small town of La Selva del Camp in the province of Tarragona and also from research into the workings of agrarian associations in the same place. The methodology combines consultation of documentary sources, both working with archives and collecting oral information, through interviews of a biographical nature.The process by which peasant economies adapted to the market economy, analyzed here, is structured in three phases. First, from the 18th century to the last quarter of the 19th century, the household is the basic unit of production and social organization, integrated into the framework of the local community, with economic reproduction being closely linked to family reproduction, hence the importance of patrimonial and matrimonial strategies. The instability of the household and its land as a productive and reproductive resource depends as much, if not more, on the family cycle as on economic factors. Sustaining debt and multiple employment are structural elements in the reproduction of peasant households. In the second phase, from the end of the 19th century to the 1930s, reproductive resources external to the household begin to play an increasingly important role. Agrarian associations first appear in La Selva in 1900, when the crisis in prices at the end of the century lead to the expulsion of the day labourers, an emigration which brought with it a dynamic market for the sale of land and thus the access to more property for peasants with small holdings. Peasant associations begin to form part of the productive and reproductive strategies of the households, although until the Spanish Civil War, their role is of limited importance in terms of production, and they tend to reproduce the divisions of the local social structure. From the 1930s to the present, the external dependence of peasant economies becomes more and more evident. Cooperative structures develop in accord with the demands of the market, but the support they offer is not enough to guarantee the reproduction of peasant families. Agriculture comes to depend on access to new forms of earnings, often on the basis of salaried work, and the use of a range of economic activities becomes the only means by which the household and its lands remain a viable economic unit. Reproduction dependent on external factors allows the peasant household to remain a viable base for production, but not as a basis of reproduction or social organization.

Planning and monitoring of projects are fundamental activities for its management. These tasks provide the required information to have a full picture of a given situation. They are an instrument that enables the control of any process and that will make possible its evaluation. However, it has been showed that, in some areas, monitoring by standards can be a complex activity. This study proposes a method for monitoring projects. It can be implemented in those cases that, either by its size or by its own dynamics, do not display the way they use to carry out their projects. To succeed in this approach, it needs to be simple, user-friendly and based on people skills. Moreover, standards are particularly useful for the management of those projects whose final configuration is known, called as determined projects. These kinds of projects differ from others that do not have a specific known end, for example any design process. They are called nondeterministic projects. Thus, this research corresponds to the development of a method for monitoring nondeterministic projects. First of all, the state of knowledge concerning both project management and design theories has been reviewed. The relationship of the first term with the aim of the research is evident, but the relationship with the second term requires a comment: the correct monitoring of a nondeterministic project requires showing the itinerary that follows the reasoning of the designer or group of designers. For example, what are the technical solutions adopted and which the discarded? Or, which knowledge has been used? And, is there any new knowledge acquired? All of these questions should be known. The way to map these processes is not evident. This issue should be deal from the design theory. As a result of the review of the state of knowledge, it is suggested that the development of a method for the monitoring of nondeterministic projects could be articulated from the simultaneous use of Scrum, as a framework of agile project development, and the Concept- Knowledge theory, as a design theory. At these two elements, a third one, related to a system file hosting is added. The hybridization of the two main elements is the idea that allows structuring the developed method. The set of hypothesis to be proved corresponds to the possibility of using the method, that is, the validation of the hypothesis will be satisfactory if the method can be used and it is useful. For the validation, a research focused on a qualitative approach has been designed. It consists in two strategies: a participant observation and case studies. In the first one, the method has been used by eight teams of students of advanced engineering courses to carry out its project in an academic environment. In the second one, three cases of different architectural design projects have been studied. The first case is a research project for the design of a particular ephemeral structure. The second case corresponds to the process used by a professional studio of architecture to design a house in exceptional plot conditions. Finally, the third case, also relative to a professional environment, describes the study of the process followed in the development of a new type of curtain wall. Approaches used in all case studies are based on sustainability criteria. The results of the investigations conducted are discussed in order to determine the validation of the hypothesis. At the same time, the conditions that must be fulfilling for the successful implementation of the method are proposed. / La planificació i el seguiment dels projectes són activitats fonamentals per a la seva gestió. Les tasques de visualització del seguiment o monitorització proporcionen la informació necessària per a disposar d'una imatge completa d'una situació donada. Són, doncs, l'instrument que permet el control i que possibilitarà l'avaluació de qualsevol procés. Tanmateix, es comprova que monitoritzar mitjançant els estàndards pot ser, en alguns àmbits, una activitat complexa. En aquest estudi es proposa un mètode de monitorització de projectes que es pugui implementar en aquells entorns on, o bé per les seves dimensions o bé per les seves dinàmiques pròpies, no es visualitza la manera com es realitzen projectes. Per reeixir en aquest enfocament és necessari que un mètode sigui simple i fàcil d'utilitzar, centrat en les persones i les seves habilitats. D'altra banda, els estàndards són especialment útils per a la gestió d'aquells projectes dels quals se'n coneix la configuració final i que poden ser anomenats determinats. Aquest tipus de projectes es diferencien dels que no tenen un final concret conegut, per exemple qualsevol procés de disseny, i que poden ser anomenats projectes no determinats. La recerca que s'ha portat a terme correspon, doncs, al desenvolupament d'un mètode de monitorització de projectes no determinats. S'ha revisat l'estat del coneixement relatiu tant a la gestió de projectes com a les teories del disseny. Si la relació del primer terme amb la recerca és evident, la relació amb el segon requereix un comentari: per monitoritzar correctament un projecte no determinat cal poder mostrar l'itinerari que segueixen els raonaments del dissenyador o grup de dissenyadors. Cal saber, per exemple, quines són les solucions tècniques adoptades i quines són les descartades, o bé quin ha estat el coneixement utilitzat, i si s'ha adquirit nou coneixement. La forma de mapificar aquests processos no és evident. Aquesta qüestió ha de ser abordada des de la teoria del disseny. Com a resultat de la revisió de l'estat del coneixement s'observa que el desenvolupament d'un mètode adequat per a la monitorització de projectes no determinats podria estar articulat a partir de la utilització simultània de l'Scrum, en tant que marc de treball iteratiu inclòs en la gestió àgil de projectes, i de la Concept-Knowledge Theory, en tant que teoria del disseny. La hibridació d'aquests dos elements, als quals s'hi afegirà un tercer aspecte operatiu corresponent a un sistema d'allotjament d'arxius, és la idea que permet estructurar el mètode desenvolupat. El conjunt d'hipòtesis a comprovar corresponen a la possibilitat d'utilitzar el mètode, és a dir, la validació de les hipòtesis es produirà si el mètode es pot dur a terme i si és útil. Per a aquesta validació s'ha procedit a dissenyar una investigació centrada en un enfocament qualitatiu i formada per dues estratègies: la observació participant i l'estudi de casos. En la primera, el mètode desenvolupat ha estat utilitzat per vuit equips d'estudiants de cursos avançats d'enginyeriaper a la realització del seu projecte en un entorn acadèmic. En la segona, s'han estudiat tres casos de tres projectes de disseny d'objectes arquitectònics. El primer cas és un projecte de recerca corresponent al disseny d'una estructura efímera particular. El segon cas correspon al procés utilitzat en un estudi professional d'arquitectura per dissenyar una casa en un entorn amb unes condicions excepcionals. Finalment, en el tercer cas, també centrat en un entorn professional, s'estudia el procés seguit en el desenvolupament d'un nou tipus de mur cortina. Tots el casos d'estudi en basen en enfocaments protagonitzats per criteris de sostenibilitat. Els resultats de les investigacions realitzades es discuteixen a fi de determinar la validació de les hipòtesis. Al mateix temps, es concreten les condicions que s'han de complir per a reeixir en la implementació del mètode