• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 5
  • 2
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 9
  • 6
  • 6
  • 6
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Sprache als Symbol identitärer Divergenz – Das Katalanische in Valencia zwischen Nationalsprache, Standardsprache und Dialekt / La lengua como símbolo de la divergencia identitaria – El catalán de Valencia entre lengua nacional, lengua estándar y dialecto

Budig, Hanna Magdalena 17 July 2018 (has links)
La identitat lingüística valenciana sembla, a primera vista, la d’una regió que forma part de la nació espanyola i de la seua història especifica. Això no obstant, quan s’estudia més a fons el discurs polític que es produeix a la Comunitat Autònoma de València, que ha guanyat un caràcter cada vegada més polèmic sobre tot des de la transició espanyola, remet a una comprensió de la pròpia identitat que no necessàriament coincideix amb el concepte nacional espanyol. En realitat, és un discurs que tracta de determinar la llengua e identitat valenciana autòctona. Què significa ser un valencià que parla valencià? És un parlant de dialecte que per a «entendre’s millor» recorre al espanyol? És el representant d’una llengua independent? És membre d’una família lingüística reprimida a Espanya? I com s’accepta a Espanya? O, com ha de posicionar-se políticament en front del context espanyol? Partint d’aquestes preguntes, fem especial atenció als fronts político-identitaris que han estat representades a les Corts Valencianes entre 2014 i 2016, que seran l’element principal del present treball. Aspirem a reflectir i contextualitzar tant històricament com sociolingüísticament els seus discursos per a arribar a una descripció distanciada i diferenciada de les posicions, percepcions i interpretacions contradictòries sobre el valencià. Partint d’una anàlisi semàntica del discurs de conflicte basat en corpus, mostrarem la gènesi i el desenvolupament de les actuals conceptualitzacions / La identidad lingüística valenciana parece, a primera vista, la de una región que forma parte de la nación española y de su historia cultural específica. Sin embargo, cuando se estudia más a fondo el discurso político que se produce en la Comunidad Autónoma de Valencia, que ha ganado un carácter cada vez más polémico sobre todo desde la transición española, nos remite a una comprensión de la propia identidad que no necesariamente coincide con el concepto nacional español. En realidad, es un discurso que trata de determinar la lengua e identidad valenciana autóctona. ¿Qué significa ser un valenciano que habla valenciano? ¿Es un hablante de dialecto que para «entenderse mejor» recurre al español? ¿Es el representante de una lengua independiente? ¿Es miembro de una familia lingüística reprimida en España? ¿Y cómo se le acepta en España? O, ¿cómo debe posicionarse políticamente frente al contexto nacional español? Partiendo de estas preguntas, prestamos la principal atención a los frentes político-identitarios, que estuvieron representados en las Cortes Valencianas entre 2014 y 2016, que serán el elemento principal del presente trabajo. Aspiramos a reflejar y contextualizar tanto históricamente como sociolingüísticamente sus discursos para llegar a una descripción distanciada y diferenciada de las posiciones, percepciones e interpretaciones contradictorias acerca del significado identitario del valenciano. Basándonos en un análisis semántico del discurso de conflicto basado en corpus mostraremos la génesis y el desarrollo de las actuales conceptualizaciones divergentes, ya que son éstas las que convierten esta «lengua propia» en el ‹símbolo de la divergencia identitaria› dentro de un discurso político producido con y sobre la lengua.
2

Els arxius i el conflicte polític en el segle XX: El cas dels arxius catalans (1931-1939)

Zamora Escala, Jaume Enric 06 February 2012 (has links)
El gran objectiu d'aquesta tesi és reconstruir i analitzar la relació entre els arxius i el conflicte polític en el segle XX, tot presentant l'exemple dels arxius catalans durant el període comprès entre els anys 1931 i 1939. En primer lloc, cal destacar que els arxius entesos com els documents generats per un govern, una administració o un particular en base a la seva activitat, prenen uns valors complementaris en situacions de conflicte polític. Els arxius i els documents són com l'ADN que caracteritza i individualitza al seu productor i es converteixen en un element estratègic en un conflicte bèl•lic. La recerca s'inicia en el desenvolupament de la política cultural de la Generalitat de Catalunya, en matèria d'arxius, en el període entre 1931 i 1936. L'any 1931 la Generalitat de Catalunya crea el Consell de Cultura que alhora encarrega una ponència d'Arxius, Biblioteques i Belles Arts. A proposta d'aquesta ponència es publica un projecte d'organització dels arxius documentals de Catalunya que posa les bases d'un sistema d'arxius català. Com a precedents s'analitzen les pioneres actuacions en arxius de l'Institut d'Estudis Catalans creat per la Diputació Provincial de Barcelona l'any 1907. A continuació, el salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) és el tema principal de l'estudi. La Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya, dirigida per Agustí Duran i Sanpere, du a terme la gestió del salvament. Els objectius de la Secció d'Arxius, la seva organització, els seus recursos humans, els dipòsits documentals en l'evolució del conflicte, ens permeten comprendre la dimensió del salvament del patrimoni documental català. S'acaba la guerra, els arxius retornen a Barcelona. Quins foren els arxius protegits ? Quines varen ser les actuacions de la Secció d'Arxius arreu del país ? I la seva gestió econòmica ? La conferència de Duran en el VIII Congrés de Ciències Històriques a Zuric, l'agost de 1938, presenta pràcticament el balanç de l'obra realitzada. L'altra cara de la moneda és l'acció de les tropes franquistes en l'ocupació de Catalunya, consistent en l'espoli i la confiscació de documents de l'administració, d'entitats i de particulars catalans, que tenia com a objectius la depuració i repressió del bàndol republicà, una vegada finalitzat el conflicte. Els processos judicials a Duran posen de manifest la imparable maquinària depuradora del règim franquista imposat. La depuració com a funcionari de l'Ajuntament de Barcelona i el consell de guerra pel càrrec que desenvolupà com a Cap de de la Secció d'Arxius a la Generalitat de Catalunya foren els esculls que va haver de superar finalitzada la guerra. És també aclaridor comprovar quins són els diversos usos dels documents i dels arxius a través de la premsa durant la guerra. Control de l'Estat i l'administració de la població a través dels documents, la seva manipulació i utilització, la propaganda, la memòria històrica, la confiscació, l'espoli, etc. són accions i conceptes que protagonitzen els documents i que destaquen més que mai en una situació de conflicte bèl•lic. Finalment, s'analitzen les vicissituds dels arxius dels presidents de la Generalitat de la Catalunya de la Segona República Espanyola i a l'exili, així com el seu estat, contingut, accessibilitat i ubicació actuals. Les conclusions que es deriven de la tesi són: - La pionera obra de l'Institut d'Estudis Catalans i la política activa de la Generalitat republicana sobre patrimoni documental. - Els arxius identificats amb el poder: la seva destrucció i el seu salvament. - Els arxius com a eina identitària. - Els arxius com a eina de repressió. - Els arxius com a memòria històrica. - Els arxius com a portadors i reveladors de la veritat, la justícia i els drets humans. Les fonts emprades han estat les documentals, orals, hemerogràfiques, bibliogràfiques i legislatives. / The main objective of this doctoral thesis is to reconstruct and analyze the connection between archives and political conflict in the XX century, taking as an example the Catalonian archives between the years 1931 and 1939. First of all, it is noteworthy that archives, in the sense of documents generated by a government, an admininistration or a citizen, take on additional value in political conflict situations. Archives and documents are like the DNA that characterize and individualize their producer and become a key strategic element in an armed conflict. The present investigation starts from the development of the cultural policy with regard to files of the Government of Catalonia between the years 1931 and 1936. The pioneering archive work of the Catalonian Studies Institute, created by the Provincial Council of Barcelona in 1907, will serve as the background to our research. After that, the main subject of the research is the salvaging of the Catalonian archives during the Spanish Civil War (1936-1939). The archives section of the Service of Artistic, Scientific and Historical Heritage of the Government of Catalonia, that was managed by Agustí Duran Sanpere, was in charge of the management of the rescue. The objectives of the archives section, its organization, its human resources, the documentary deposit in the development of the conflict, allow us to understand the scale of the rescue of Catalonian heritage. Duran’s conference at the VII Congress of the Historical Science in Zurich, in August of 1938, showed the results. On the other side of the coin are the actions of Francois troops during their occupation of Catalonia, consisting in the confiscation of documents from the Catalonian administration, Catalonian organizations and citizens with the objective being the purging and repression of the Republican side. A. Duran’s judgement showed the unstoppable repression of the Franco regime. Finally, the analysis focuses on the ups and downs of the files of the presidents of the Catalonian Government in the Spanish Second Republic and in the exile, as well as their condition, content, accesibility and current location. The conclusions derived from the research are: - The pioneering work of the Catalonian Studies Institute and the active policy of the Government of Catalonia about its heritage. - The archives identify with the power, their destruction and rescue. - The archives as identity tool. - The archives as repression tool - The archives as historical memory - The archives proved very revealing of the truth, justice and human rights It has been used documentary, oral, hemerographic, bibliographic and legal sources.
3

Anàlisi dels conflictes ètics en la pràctica professional de l’educació social. Aproximació a una ètica aplicada

Vilar Martín, Jesús 16 February 2011 (has links)
Es tracta d’una tesi per compilació d’articles que giren al voltant de la temàtica dels valors i l’ètica aplicada a l’educació social. Es presenta amb més profunditat el sentit de l’ètica aplicada en el món de les professions, així com la conveniència d’aprofundir en les raons que fan necessari parlar d’ètica aplicada a l’educació social. A continuació s’analitzen els pasos que ha fet aquesta professió en la construcció d’un sistema orientador per al tractament de les qüestions morals que es donen en la pràctica professional i això es vincula al procés de construcció de la pròpia identitat i els elements que dificulten el desenvolupament d’aquest sistema de caràcter ètic. Finalment, es proposen algunes vies per impulsar el desenvolupament d’aquest sistema a partir de les aportacions de l’hermenèutica crítica. / Se trata de una tesis por compilación de artículos que giran alrededor de la temática de los valores y la ética aplicada en la educación social. Se presenta con más profundidad el sentido de la ética aplicada en el mundo de las profesiones, así como la conveniencia de profundizar en las razones que hacen necesario hablar de ética aplicada en la educación social. A continuación se analiza los pasos que ha hecho esta profesión en la construcción de un sistema orientador para el tratamiento de las cuestiones morales que se dan en la práctica profesonal, vinculado al proceso de construcción de la propia identidad y los elementos que dificultan el desarrollo de este sistema de carácter ético. Finalmente, se proponen algunas vías para impulsar el desarrollo de este sitema a partir de las aportaciones de la hermenéutica crítica. / This thesis is presented as a compilation of articles that deal with the themes values and applied ethics in social education. The sense of applied ethics in the world of professions is hereby studied in depth and so is the convenience of studying the reasons that create a need to talk about applied ethics in social education. Next, we present an analysis of the steps that this profession has taken in the construction of an orientation system for the treatment of moral issues arisen out of the professional practice, connected to the process of self-identity construction and to the elements that show difficulties to the development of this ethics-based system. Finally, several options based on the hermeneutic critics are hereby proposed in order to foster this ethics-based system.
4

Les relacions de conflicte entre CDC i UDC a la premsa de Barcelona. Deu anys a la vida de CiU (1996-2006)

Blasco Martí, Emilio José 01 December 2010 (has links)
La tesi estudia els conflictes entre Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya. Des de la teoria del conflicte i utilitzant la metodologia de l'anàlisi de contingut, s'hi analitzen els articles de quatre diaris publicats a Barcelona (La Vanguardia, El Periódico, El País i Avui) durant tres moments d'especial confrontació entre CDC i UDC (1996-97, 2001 i 2006). La investigació se centra sobre les característiques del conflicte publicat i el paper dels diaris en relació amb el conflicte mateix i els seus dos actors principals. Les conclusions indiquen que es tracta d'un conflicte estructural, per quotes de poder a CiU, la tensió del qual és proporcional a la progressió en la preparació i execució de la successió de Jordi Pujol. La premsa hi intervé decisivament en el seu desenvolupament, com a tercer involucrat, però no com a part principal. La Vanguardia segueix l'interès d'UDC, enfoca el conflicte des d'UDC i és pro UDC. El Periódico se situa a l'oposició política, enfoca el conflicte des de CDC i s'hi posiciona contra UDC. El País adopta una oposició ideològica, des de fora i contra CDC. L'Avui hi interpreta l'interès de CiU, des de dins i a favor de CDC. / La tesis estudia los conflictos entre Convergència Democràtica de Catalunya y Unió Democràtica de Catalunya. Desde la teoría del conflicto y utilizando la metología del análisis de contenido, se analizan los artículos de cuatro diarios publicados en Barcelona (La Vanguardia, El Periódico, El País i Avui) durante tres momentos de especial confrontación entre CDC y UDC (1996-97, 2001 i 2006). La investigación se centra en las características del conflicto publicado y el papel de los diarios en relación con el conflicto mismo y sus dos actores principales. Las conclusiones indican que se trata de un conflicto estructural, por cuotas de poder en CiU, cuya tensión es proporcional a la progresión en la preparación y ejecución de la sucesión de Jordi Pujol. La prensa interviene decisivamente en su desarrollo, como tercero involucrado, pero no parte principal. La Vanguardia sigue el interés de UDC, enfoca el conflicte desde UDC y es pro UDC. El Periódico se sitúa en la oposición política, enfoca el conflicto desde CDC y se posiciona contra UDC. El País adopta una oposición ideológica, desde fuera y contra CDC. L'Avui interpreta el interés de CiU, desde dentro y a favor de CDC. / The thesis studies the conflicts between CDC and UDC as portrayed by some Barcelona newspapers. From the startpoint of the conflict theory and using the methodology of content analysis, articles published by four dailies (La Vanguardia, El Periódico, El País i Avui) during three moments of particular tension between CDC and UDC (1996-97, 2001 i 2006) are analysed. The research is focused on the characteristics of the conflict, as it was published, and on the role that the newspapers had relating to the development of the conflict itself and to its two protagonists. The conclusions from the study indicate that it is a structural conflict, motivated by a power struggle within CiU. The tension increases as the succession to Jordi Pujol's leadership approaches and it is implemented. The press, as a third party, albeit with a secundary role, has a decisive intervention in the conflict development. La Vanguardia follows the interests of UDC, looks at the conflict from UDC's viewpoint and it is pro-UDC. El Periódico adopts a political opposition, viewing the conflict from the stadtpoint of CDC and against UDC. El País adopts an ideological opposition looking at the conflict from the outside and against CDC. Avui follows the interests of CiU, acting from within and favouring CDC.
5

Conflicto en la dinámica de los grupos pequeños, El

Vendrell Guarro, Esteve 08 April 1987 (has links)
Este trabajo tiene como propósito el estudio del conflicto en los grupos pequeños a partir básicamente del grupo de formación.Hemos estructurado el trabajo en tres partes: las dos primeras teóricas y la tercera empírica.En la primera parte presentamos las diversas conceptualizaciones del conflicto, y también sus tipos, funciones y efectos, elaboradas en los ámbitos de la psicología, la sociología y, sobre todo, en el de la psicología social.Destacamos en el ámbito de la psicología social, y en la línea de los estudios de los psicólogos de la Escuela de Ginebra de psicología social experimental Doise, Mugny y Perret-Clermont fundamentalmente, la noción de conflicto sociocognitivo como oposición social de puntos de vista en relación a un objeto, y su función como activador de desarrollo cognitivo.La segunda parte de nuestro trabajo consta de dos capítulos. El primero (cap. 4°) lo hemos dedicado a situar el grupo de formación en el contexto general de la «Dinámica de grupos» y de los grupos pequeños y en el más específico de los «grupos experimentales». En este mismo capítulo ofrecemos además una breve reseña acerca del origen, evolución y críticas al grupo de formación y a la vez sus diversas orientaciones teórico-metodológicas.Dentro de esta segunda parte (cap. 5°) hemos estructurado el estudio del grupo de formación (concebido dentro de la tradición lewiniana, en la que nos situamos, como instrumento de aprendizaje) en base a los niveles de actividad grupal: temático, funcional, cognitivo y emocional., según el modelo creado en 1985 por el profesor F. Munné de la Facultad de Psicología (Universidad de Barcelona).La tercera parte, dedicada al estudio empírico del conflicto en una experiencia de grupo de formación, consta de un primer apartado introductorio en el que situamos la experiencia de grupo objeto de nuestro estudio, en el contexto de la institución educativa (Facultad de Psicología de Barcelona) en la que aquélla se desarrolló. Siguen a este apartado otros que hacen referencia al marco teórico-metodológico del que partimos, a los objetivos, a las hipótesis y al procedimiento seguido.El objetivo ha sido formulado en los siguientes términos: Estudio empírico de la supuesta influencia del conflicto cognitivo., es decir, de la discrepancia, desacuerdo u oposición entre los distintos modos individuales de representación o construcción de una realidad (la actividad grupal), en la determinación del grado de conocimiento de esta misma realidad.La hipótesis general ha sido redactada de la siguiente forma:El conflicto cognitivo, concebido como la confrontación que se produce en el transcurso de la interacción intragrupal, entre los diversos esquemas individuales de representación de la actitud grupal, en sus niveles temático, funcional, cognitivo y afectivo, es activador de progreso cognitivo (mejora del conocimiento sobre el propio grupo), siempre que no exceda las posibilidades y los recursos que posee el grupo en cada momento y situación concreta o que la intensidad de las reacciones socioemocionales que, a veces, se incluyen en él, no lleguen a bloquear o distorsionar notablemente la capacidad de reflexión del grupo.En cuanto al procedimiento cabe decir que nuestro estudio ha de ser considerado como un «estudio observacional» en el que nos hemos propuesto describir la conducta de un grupo de formación a partir de un sistema de categorías elaborado en base al modelo de análisis de los niveles de actividad grupal citado anteriormente.Resumiendo el último apartado que hace referencia a la «Valoración y conclusiones», hemos de decir que ciframos los resultados de la presente investigación en:l. Hallazgo de una clara relación positiva (asociación) entre conflicto cognitivo y conocimiento del grupo acerca de su propio comportamiento.2. Relación positiva también entre reacciones socio-emocionales negativo-positivas y desacuerdo-acuerdo.3. Constatación de que la relación que se establece entre conocimiento del grupo y reacciones socio-emocionales es compleja, normalmente indirecta y a menudo contradictoria.4. Validación provisional de la suposición de que el mejor modelo para analizar el comportamiento de los grupos pequeños es el propio grupo pequeño, concebido como situación conflictiva.
6

Tractament de la Pau a la premsa escrita. Mediació i accions a favor de la pau davant dels conflictes a través de l’anàlisi de notícies internacionals a La Vanguardia, El País i Avui des del setembre de 2008 al setembre de 2009

Sendra Mestre, Maria Assumpta 01 February 2012 (has links)
L'objectiu principal de la tesi és la descripció del tractament del concepte de pau a la premsa escrita, a partir de 360 notícies seleccionades de la secció internacional de tres diaris: LA VANGUARDIA, EL PAÍS i AVUI. Cada diari té un estil diferent d'enfocar aquest terna i per això es descriu el perfil deis tres diaris. El tractament de la pau obre un ampli camp d'estudi perquè el concepte "pau" ha existit sempre en el transcurs de la historia de la humanitat; s'han fet i es fan esforços per treballar a favor de la pau i per aconseguir-Ia a partir de diferents agents, des deis estaments polítics i ONG fins a la societat civil. Constatem que les accions de pau, que són moltes, són presents en la societat i en el món, però no són notícia prioritària en els mitjans de comunicació. En I'àmbit del periodisme hi ha periodistes i informadors que fan ressaltar el sentit ètic de la professió i de la informació. El periodisme per la pau és considerat com una actitud que hauria d'afavorir una política d'informació promotora de pau, que contemplés els drets humans, i alhora els deures, i contribuís a resoldre molts deis conflictes reconeguts mundialment. Després d'analitzar les notícies, es constata un concepte de pau més ampli, que fa referència a processos de pacificació com ara acords i negociacions de pau, entre d'altres, que han permès detectar els gestos de mediació i les accions concretes a favor de la pau davant deis conflictes. Atesa I'extraordinària complexitat de les noticies seleccionades hem optat per c1assificar-les en set blocs temàtics: Estats Units, Orient Mitja, Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia, Europa i Vaticà. Així es mostra una radiografia de les principals àrees relacionades amb els conflictes. A la premsa escrita el concepte de pau apareix, sovint massa simplificat, per això presentem diferents pautes i criteris que contribueixen afer possible un periodisme per la pau. / El objetivo principal de la tesis es la descripción del tratamiento del concepto de paz en la prensa escrita, a partir de 360 noticias seleccionadas de las secciones internacionales de tres periódicos: LA VANGUARDIA, EL PAÍS y AVUI. Cada periódico tiene un estilo diferente de enfocar este tema y por se describe el perfil de los tres periódicos. El tratamiento de la paz abre un amplio campo de estudio porque el concepto "paz" ha existido siempre en el transcurso de la historia de la humanidad; se han hecho y se hacen esfuerzos para trabajar a favor de la paz e intentar conseguirla a partir de diferentes agentes, desde los estamentos políticos y ONG hasta la sociedad civil. Constatamos que las acciones de paz, que son muchas, están presentes en la sociedad y en el mundo, pero no son noticia prioritaria en los medios de comunicación. En el ámbito del periodismo hay periodistas e informadores que hacen resaltar el sentido ético de la profesión y de la información. El periodismo por la paz es considerado como una actitud que debería favorecer una política de información promotora de paz, que contemplara los derechos humanos, y a la vez los deberes, y contribuyera a resolver muchos de los conflictos reconocidos mundialmente. Después de analizar las noticias, se constata un concepto de paz más amplio, que hace referencia a procesos de pacificación como acuerdos y negociaciones de paz, entre otros, que han permitido detectar los gestos de mediación y las acciones concretas a favor de la paz ante los conflictos. Dada la extraordinaria complejidad de las noticias seleccionadas hemos optado clasificarlas en siete bloques temáticos: Estados Unidos, Oriente Medio, África, América Latina, Asia, Europa y Vaticano. Así se muestra una radiografía de las principales áreas relacionadas con los conflictos. En la prensa escrita el concepto de paz aparece, a menudo demasiado simplificado, por eso presentamos diferentes pautas y criterios que contribuyen a hacer posible un periodismo por la paz. / The main objective of the present thesis is the description of the concept of peace in the press, out of 360 news selected from the international sections of three newspapers: LA VANGUARDIA, EL PAÍS and AVUI. Each newspaper has a different style of approaching this issue and the way we describe the profile of the three newspapers. The subject of peace opens a wide range of study, since the concept of "peace" has always existed in the course of the history of mankind; in addition, some efforts have been made and are still made to work for peace and to try to reach it outside of different actors, from political estates and ONG to civil society. We find that peace actions, which are many, are well present in our society and in the world, but they don't make big news in the media. In the field of journalism there are journalists and reporters that emphasize the ethical sense of the profession and the responsible information given to the general public. The journalism on peace issues is regarded as an attitude that should favor a policy to promote peace information, which takes into account the human rights as well as the human obligations that would contribute to resolve many well known worldwide conflicts. After analyzing the news, a broader concept of peace emerges; a concept that refers to pacification processes such as peace agreements and negotiations, among others, and which have identified mediation signs and concrete actions for peace in conflict situations. Given the extraordinary complexity of the selected news we have chosen, we classify them into seven thematic sections: USA, Middle East, Africa, Latin America, Asia, Europe and the Vatican, This just shows a first picture of the main areas related to conflict. In the press the concept of peace often appears oversimplified, for that reason we propose different guidelines and criteria that may contribute to make possible the journalism on peace.
7

L'instituteur Louis Pastre (1863-1927) : le catalan et l'école en Roussillon de 1881 à 1907 / The school teacher Louis Pastre (1863-1927) : Catalan language and primary school in Roussillon from 1881 to 1907 / El mestre d’escola Lluís Pastre (1863-1927) : el català i l’escola al Rosselló del 1881 al 1907

Bonet, Luc 18 December 2012 (has links)
Né en 1863 dans l’Hérault, Louis Pastre effectue toute sa carrière d’instituteur laïque dans les Pyrénées-Orientales. Deux siècles et demi après l’annexion du Roussillon à la France, le catalan demeure la langue véhiculaire, surtout pour les classes populaires. Dès la fin du XIXe siècle, et avec des signes avant-coureurs redevables entre autres à l’instituteur public Côme Rouffia (1790-1874), la langue régionale s’inscrit aussi dans la dynamique des renaissances félibréenne et surtout catalane qui irradie depuis Barcelone. Une élite intellectuelle s’organise alors pour préserver le patrimoine régional, dans le cadre de la « grande patrie » soutenue par l’école de la Troisième République. Instituteur public en activité, républicain radical et syndicaliste, pédagogue solidariste et didacticien novateur du français, Louis Pastre fut un efficace membre fondateur de la Société d’Études Catalanes, la première organisation régionaliste de la Catalogne du nord des Pyrénées. On étudie sa trajectoire et ses productions pédagogiques, dans le contexte de son activité professionnelle et militante et de ses relations avec les catalanistes barcelonais, jusqu’à ce qu’il formalise, en 1907, une « méthode mixte ». Cette dernière fut un compromis inédit entre les méthodes directe et de traduction, en faveur de l’apprentissage du français par, et pour, le catalan à l’école primaire. Après avoir remis en question les propositions antérieures de pédagogie régionaliste, face à l’hostilité de l’administration et la tiédeur des instituteurs roussillonnais, Louis Pastre se consacrera, jusqu’à sa mort en 1927, au catalan hors de l’école, avec une oeuvre de linguiste extérieure au cadre de cette étude. / Born in 1863 in Languedoc in the French department of Herault, Louis Pastre carries out his whole carrier as a lay teacher in Roussillon or Pyrenées-Orientales department. Two centuries and a half after Roussillon was annexed to France, Catalan remains a common language, especially to the working class. From the end of the nineteenth century and with harbingers grateful forever to the state teacher Côme Rouffia (1790-1874), the regional language also fits into the process of the dynamics of the Felibrige and especially Catalan revivals which shine from Barcelona. Then, an intellectual elite organises itself to preserve the local heritage as part of the « main motherland » that the 3rd Republic School supports. Active state teacher, radical republican and trade unionist, solidaristic teacher and innovative of French, Louis Pastre was an efficient founder member of the Catalan Studies Society, the first regionalist organization in North Pyrenees Catalonia. His career and his educational production are studied in the context of his professional and militant activity and of his relationship with Barcelonese catalanists, until he makes formal a « mixed method » in 1907. The latter was a completely new compromise between the direct methodology and the methodology of translation, in favour of the teaching of French by and for Catalan in primary school. After challenging the previous suggestions about regionalist teaching, facing the enmity administration shows and the reserve of teachers from Roussillon, Louis Pastre devoted himself to Catalan outside school until 1927 (year of his death), with a linguist work which is outside of the frame of this study. / Nascut el 1863 al baix Llenguadoc, Lluís Pastre passa al Rosselló tota la seva vida professional com a mestre laic de primera ensenyança. Dos segles i mig després de l’annexió a França, a l’antiga província de Rosselló esdevinguda, des de la Revolució francesa, departament dels Pirineus-Orientals, el català és encara la llengua vehicular, sobretot per a les classes populars. D’ençà de finals del segle XIX, i amb senyals precursors atribuïbles, entre d’altres, al mestre públic Cosme Rouffià (1790-1874), la llengua regional segueix també la dinàmica de la renaixença felibrenca, i sobretot de la catalana, que irradia des de Barcelona. Llavors, una elit intel·lectual s’organitza per preservar el patrimoni regional, dins el marc de la « gran pàtria » francesa que el sistema escolar de la Tercera República promou activament. Mestre públic en actiu, republicà radical i sindicalista, pedagog solidarista i promotor d’una didàctica renovada de la llengua francesa, Lluís Pastre fou un eficaç membre fundador de la Société d’Études Catalanes, la primera entitat regionalista de la Catalunya del nord del Pirineu. Estudiem la trajectòria i les produccions pedagògiques de Lluís Pastre en el context de la seva activitat professional i militant, així com de les seves relacions amb els catalanistes barcelonins, fins que ell mateix formalitzi, el 1907, un « mètode mixt ». Aquest fou un compromís inèdit, entre els mètodes directe i de traducció, per a l’aprenentatge del francès, mitjançant el català i també a favor de la introducció del català a l’escola primària. Després d’haver posat en qüestió les propostes anteriors de pedagogia regionalista, i enfront de l’hostilitat de l’administració i la tebior dels mestres rossellonesos, Lluís Pastre es dedicà, fins a la seva mort el 1927, a promoure el català fora de l’escola, amb una obra de lingüista que ultrapassa el marc d’aquest estudi.
8

La ciudad post-traumática. Marijin Dvor y el monte Trebević, dos espacios urbanos en transición en Sarajevo

Borelli, Caterina 29 October 2012 (has links)
En este trabajo se analizan las transformaciones ocurridas en la ciudad de Sarajevo después de la guerra de 1992-95. En particular se investiga cómo los cambios ocurridos en los últimos 20 años en el nivel macro (eso es: la doble transición, post-socialista y post-bélica) quedan reflejados, por un lado, en la forma exterior que asume la ciudad (por lo tanto su modificación física, nuevos proyectos urbanos) y, por el otro, cómo dichos cambios afectan a las relaciones sociales, sobre todo las tradicionales relaciones entre vecinos. El céntrico barrio de Marijin Dvor, emblemático por la presencia de las principales instituciones políticas y económicas, es el terreno en el que se desarrolla este primer eje de la investigación. Ahí me he dedicado a desarrollar principalmente dos temas: antes que nada, reconstruir las modificaciones en el régimen de propiedad de la vivienda que ha supuesto la caída del socialismo y la instalación de mecanismos propios del capitalismo neoliberal; en segundo lugar, analizar la institución bosnia del komšiluk -las buenas relaciones entre vecinos pertenecientes a comunidades etnoreligiosas distintas- y las perturbaciones que ha sufrido por efecto de la guerra. El segundo eje, antitético pero especular al primero, tiene como campo de observación una montaña muy cercana a la ciudad, el monte Trebević, que encarna un poderoso conjunto de complejos que afectan hoy a la sociedad sarajevita y bosnia en general. Antaño el destino favorito de las excursiones de los ciudadanos de Sarajevo, en 1984 sede olímpica (con todo lo que esto supone en un nivel simbólico), en 1992 fue ocupado por las tropas serbio-bosnias que lo convirtieron en uno de los puntos más estratégicos para el asedio. La montaña, de ser uno de los símbolos de la ciudad, se ha convertido en un territorio maldito al que ya no sube casi nadie. En este sentido, el espacio del monte es interpretado como una suerte de subconsciente urbano, allá donde quedan escondidos los traumas de ayer y los problemas de hoy, mientras que más abajo, en el valle de la ciudad, el nuevo capitalismo rampante, en su intento de asentarse establemente en Bosnia Herzegovina, se apodera del paisaje urbano y lo convierte en un escenario para el desfile de su poder y sus expectativas de cara al futuro inmediato. El título de la tesis hace referencia al trastorno por estrés post-traumático (TEPT), del que se calcula que hasta un 60% de la población de Sarajevo ha mostrado síntomas. Aquí, el TEPT es de entenderse como una metáfora que describe el presente de la ciudad. En años recientes, la reconstrucción post-bélica y el crecimiento urbano, empujados por los nuevos agentes capitalistas, se dan como en un estado de excitación (rápidos, sin planificación, saltándose las leyes), como si semejante frenesí fuera una manera de dejar atrás el evento traumático y librarse de los fantasmas del pasado. Estos, sin embargo, precisamente porque el trauma no ha sido reelaborado del todo, vuelven en forma de –o son somatizados en- los lugares “malditos” de la ciudad, congelados en el tiempo como si la guerra acabara de terminar: un flashbacks constante de la tragedia para todos aquellos –la mayoría de la población- que no se atreven a frecuentarlos y hacen como si no existieran, cuando los tienen siempre ante sus ojos. / RESUME OF THE THESIS “POST-TRAUMATIC CITY. MARIJIN DVOR AND MOUNT TREBEVIĆ, TWO URBAN SPACES IN TRANSITION IN SARAJEVO” The main aim of this work has been to investigate transformations happened in the city of Sarajevo after the 1992-95 conflict. Particularly, I focused on how recent changes in the macro-level (the double transition: post-socialist and post-war), on the one hand, are reflected in the external form of the city (therefore its physical modifications, new urban projects) and, on the other, how they affect its social fabric, specially traditional relations between neighbours belonging to different ethno-religious communities, and the mental maps of its inhabitants. The title of this study comes from Posttraumatic Stress Disorder (PTSD): recent studies calculated that up to 60% of Sarajevo population has shown symptoms of this disease. Here, PTSD is to be understood as a metaphor which describes the present of the city, and also helps to better understand the relation between such different spaces, as the central district of Marijin Dvor and wild Mount Trebević, that constitute our observation fields. In recent years, post-war reconstruction and urban growth, boosted by new capitalist agents, were happening in a sort of frenzied state of excitement (quickly, without any planning, breaking or conveniently manipulating the existing rules, as it can be seen in Marijin Dvor, "Sarajevo's new financial and commercial quarter"), as if such acceleration was a way to leave the traumatic event behind, to get rid of the phantoms of the past. These, nonetheless, precisely because the trauma has not been fully reworked, come back in form of –or are somatized in the “damned” places of the city, frozen in time as if war just ended: Mount Trebević is one of them, the place for the hidden, the forgotten and the painful, a constant flashback of the tragedy for all those -the majority of population- who don’t dare to frequent them anymore and pretend not to see them when they’re always in front of their eyes.
9

Interpretació periodística del conflicte basc (Avui, El Periódico i La Vanguardia. Setembre 1998 - abril 2000)

Xicoy Comas, Enric 25 November 2008 (has links)
El setembre de l'any 1998 les formacions nacionalistes basques van firmar un pacte que pretenia traçar una via de solució al conflicte polític que viu Euskadi, pocs dies després ETA anunciava una treva. Durant aquell període de treva hi va haver diferents passos, entre elles negociacions entre ETA i el govern espanyol. Al final les coses es van torçar i a finals de l'any 1999 ETA va anunciar la fi de la treva. En aquest treball s'analitza com van tractar aquell període els diaris de difusió general a Catalunya, comparant-ho amb els diaris de la resta de l'Estat i d'Euskadi, estudiats en un projecte d'investigació. L'anàlisi de continguts està basat en portades i editorials i està complementat amb un marc teòric, contextual i metodològic. / En septiembre del año 1998 las fuerzas nacionalistas vascas firmaron un pacto que pretendía trazar una vía de solución al conflicto político que vive Euskadi, pocos días después ETA anunció una tregua. Durante aquel periodo de tregua hubo diferentes pasos, entre ellos negociaciones entre ETA y el gobierno español, pero a finales del año 1999 ETA anunció el fin de la tregua. En este trabajo se analiza como trataron aquel periodo los diarios de difusión general en Catalunya, comparándolo con el de los diarios del resto del Estado y de Euskadi, estudiados en uno proyecto de investigación. El análisis de contenidos se basa en portadas y editoriales y está complementado con un marco teórico, contextual y metodológico. / In September 1998 the Basque nationalistic forces signed an agreement trying to clear a way on the politic conflict in Euskadi. Few days later ETA announced a truce. During that period of truce there were different stages, such as negotiations between Spanish Government and ETA. But at the end of 1999 ETA announced the end of the truce. In this work it is analyzed how the newspapers in Catalonia treated that period, comparing with the newspapers of the rest of the State and of Euskadi, wich were studied in one project of investigation. This analysis of contents is based on some front pages and editorials and is complemented with a theoretical, contextual and methodological frame.

Page generated in 0.0431 seconds