Aquesta memòria s'ha escrit amb l'ànim d'exposar els punts de vista i els resultats nous que l'autor ha pogut obtenir. No s'hi troba, per tant, una descripció detallada de tots els temes que conformen la teoria dels operadors de T-indistingibilitat, el Raonament Aproximat ni, per descomptat, la Lògica Difusa. S'ha glossat només els aspectes necessaris per fer la memòria autocontinguda, i s'ha reforçat l'exposició amb un conjunt ampli de referències bibliogràfiques. L'excel·lència de moltes d'elles fa absolutament innecesari i pretenciós l'intent de l'autor de reescriure sobre els mateixos temes amb l'ànim de fer-los entenedors.La memòria està dividida en dues parts: 1) Operadors de T-indistingibilitat (Capítols 1, 2 i 3)2) Aplicacions al Raonament Aproximat (Capítols 4 i 5)En la primera part s'estudia qüestions relatives a l'estructura dels operadors de T-indistingibilitat.El Capítol 1 tracta dels aspectes previs: les t-normes i, sobre tot, les seves quasi-inverses. Són les operacions bàsiques sobre les que es construeixen els operadors de T-indistingibilitat.En el Capítol 2 s'estudia l'estructura del conjunt HE dels generadors d'una T-indistingibilitat E, des del punt de vista reticular i dimensional. Finalment, el Capítol 3 està dedicat als morfismes entre operadors de T-indistingibilitat i a l'estructura dual.A la segona part es proposa un principi general de Raonament Aproximat que es basa en els operadors de T-indistingibilitat. En el Capítol 4, s'analitza les diferents formes de CRI a través d'aquest principi, i es proposa nous mecanismes d'inferència diferents de CRI (Operador Natural d'Inferència), mentre que en el Capítol 5 s'estudia l'estructura dels nous mecanismes introduïts i el seu comportament en interpolació, en presència de múltiples regles.Cada capítol s'encapçala amb una introducció en forma de sumari i amb un llistat de les aportacions de la memòria (resultats nous).

This Ph.D. thesis mainly deals with temporal and deductive databases areas and the aim is to obtain a method for integrity constraint checking in bitemporal deductive databases, analyzing the temporal integrity constraint behavior. The existence of a transaction time dimension is especially useful to reduce the number of transition rules. In the valid time dimension, the temporal dependence of database predicate terms has been explored. Moreover, this Ph.D. thesis provides some research advances bringing together the areas of temporal databases and data warehouses. Chapter 1 is an introduction to the problem and the related work of this Ph.D. thesis main area. Chapter 2 presents temporal databases, and chapter 3 deductive databases. Chapter 4 introduces the study of temporal deductive database transaction behavior, explaining the concept of coherent transaction. This concept is used to reject transactions without more information requirements. Chapter 5 defines a new taxonomy of temporal integrity constraints to achieve a better understanding of why constraints are required and a best way to define them using first-order logic. In order to meet these goals, we have studied temporal integrity constraint taxonomies existing on the temporal database area and other deeply related areas such as multiversion databases. These works have been adapted and further developed to cover the scope of bitemporal deductive databases. Chapter 6 proposes an integrity constraint checking method for bitemporal deductive databases that derives a set of transition rules for each temporal integrity constraint. Then, Standard Linear Deduction with Negation as Failure Resolution is used to verify that a transaction does not violate any constraint before the transaction is allowed to commit. The set of transition rules obtained is very large; therefore, a carefully analysis of the integrity constraints using the taxonomy introduced above drastically reduces the number of rules. This chapter includes some examples of this new reduced set of transition rules and application examples of our integrity constraint checking method in bitemporal deductive databases. In chapters 7 and 8, we present our current and further work. In chapter 7, we identify a new type of predicate term dependent of time. This new type of term, named temporally dependent term, is formally defined and deeply studied in order to find its properties and its applicability to queries and integrity constraints. In chapter 8, we explain how to combine temporal database and data warehouse areas. Finally, chapter 9 provides conclusions and further work.

Partiendo del análisis de dos obras concretas de construcciones falleras, confeccionadas en el propio taller del doctorando, y de la mano del estudio de determinadas concreciones estéticas de la imaginación metafórica, hemos pretendido esbozar el universo teórico-experimental que nos ha llevado a ser capaces de elaborar dichas obras en el espacio público de la calle, dentro del marco decidido de las otras fallas. La lucha contra las metáforas emanadas desde el Poder también puede hacerse creando otras realidades que desmonten esas virtualidad en que mayormente vivimos: o inventando pequeñas historias a medida de las personas, para contradecir la Historia que mienten l@s vencedor@s o mediante creaciones artísticas de todo tipo que respondan a la función social que siempre tuvo y tendrá el arte .Hablaríamos así de una actividad artística de comunicación social, una actividad conectada estrechamente entre l@s autor@s y l@s espectador@s, que se expresa estética y matéricamente de manera inteligible para amplios sectores de la población; que quiere responder y es capaz de hacerlo a esa comprensión popular sin caer en trampas academicistas o facilonamente comerciales. Hablamos otra vez, sí, del sentido de la obra, del por qué de la actividad creadora, del qué pretenden est@s artistas populares que potencian un arte con pretensión social. Puede que este discurso suene anticuado, pero demostraremos aquí la plena vigencia de estos planteamientos frente a las virtualidades y engaños de una sociedad manipulada yacomodada a un montón de sinsentidos como cotidianeidad, y que no resiste ni acepta unos mínimos cuestionamientos críticos porque como diría J. CARO BAROJA, no ha querido recordar, ha intentado olvidar o no conoce sus raíces. La multiplicación de capacidades que un trabajo este tipo precisa conjuntar nunca responde tan sólo a una persona, o a una situación continuada e invariable, ni a una corriente de pensamiento o a un@ sol@ autor@. De aquí las voces con que esta Tesis esta realizada, los distintos tempos que presenta o la conjunción de autor@s y propuestas sobre las que reflexiona y en las que se inspira. Como propuesta de hipótesis de trabajo, nos plantearíamos la especificación de una serie de referentes de creación, básicamente en cuatro autor@s (S. SONTAG, J. CARO BAROJA, J. GOYTISOLO y E. MORIN) cuya vida y obras se contemplan desde la disidencia y la puesta en práctica estética de estos referentes mediante trabajos matéricos consistentes en dos monumentos realizados en la demarcación de la Falla Plaza de España- Antiglobalització en 2003 y Recuperem Memoria en 2006 por el Taller de García Nadal, y que se presentan en esta Tesis como II parte, encuadrados como Prácticums. Los textos se apoyan además de en el protagonismo directo de su autoría matérica, en reportajes fotográficos y en el soporte de dos DVDs / KEYWORDS: Other fallas, popular art, metaphoric imagination, social communication, aesthetic praxis, dissidence, anti-globalisation, let‟s recover memory Starting from the analysis of two particular fallas‟ installations produced in the atelier of the doctoral candidate, and also guided by the study of some particular aesthetic achievements of the metaphoric imagination, we have searched to outline the theoretical and experimental universe that made possible to carry out both works in the public space, in the resolute frame of "other fallas‟". The struggle against metaphors emanating from Power can also be made creating substitutive realities that dismantle this virtuality we mostly live in. We would thus speak of an artistic activity of social communication that builds a tight light between authors and spectators, aesthetically and tangibly expressed in a way that is understandable for broad social sectors. Again, why not, we draw the attention to the last meaning and the raison d'être of artistic activity, the aims of these popular artists that foster a kind of art with social purpose. As a working hypothesis we would propose specifying several creation referents, whose life and works could be regarded from the optic of dissidence, primarily the four authors: S. SONTAG, J. CARO BAROJA, J. GOYTISOLO and E. MORIN. Those references were put into aesthetic praxis through tangible works in two monuments of the falla‟ of Plaza España: "Antiglobalització" (Anti-globalisation), 2003 and "Recuperem Memoria" (Let‟s Recover Memory), 2006, presented as Practicum in the second part of this thesis.

En la presente Tesis Doctoral se ensaya una disolución del problema mente-cerebro, así como un replanteamiento del problema mente-cuerpo, a través de un estudio de la idea de epigénesis. Exploramos tres momentos clave en su fundamentación filosófica: la embriología alemana del XVIII, la histología/biología del XIX y la neurología, filosofía de la mente y biología evolutiva del XX. Al unísono de su estudio introducimos nuestro planteamiento epigenético del problema mente-cuerpo: la mente no es una sustancia, pero tampoco, como lo quiere el materialismo eliminacionista, un mito: es un proceso dinámico que emerge del complejo funcionar del organismo que conforman el cerebro/sistema nervioso en sus ricas interrelaciones en y con el cuerpo, y de éste con el medio natural y cultural. Cuerpo y cerebro se entrelazan al son de procesos no sólo genéticos, sino también epigenéticos, a través de los cuales las funciones mentales pueden emerger y terminar siendo operativas. / This Ph.D. essays a dissolution of the mind-brain problem, and offers a reformulation of the mind-body problem through the study of the idea of epigenesis. We explore three key moments in its philosophical grounding: XVII century´s German Biology, XIX´s Histology and Biology and XX´s Neurology, Philosophy of Mind and Evolutionary Biology. Paralelly, we introduce our epigenetic approach to the mind-body problem: mind is not a substance as defined by the Cartesian tradition, but neither a myth, as eliminativism sees it: it as a dynamical process which emerges from the complex operations maintained both in the organism (conformed by the rich interrelationships between the brain/nervous system and the body), and the ones maintained with the environment (both natural and cultural) by it as a whole. Body and brain intertwine inseparably not only by genetic processes, but also epigenetic ones, through which the mental functions can emerge and end up being operative.

El tema principal de la tesis es la transformación que tiene lugar en el seno de la "Ciencia de la Lógica", tanto en la reflexión como en la relación de ésta con su asunto. Una tal modificación se convierte en la posibilidad misma del sistema, así como de la totalidad mediada, en la que cabe tanto la crítica de la metafísica como la exposición del absoluto; en uno y el mismo sentido. Además, la “Erhebung” de la reflexión desde su posición habitual, como reflexión abstracta, externa o del entendimiento, hasta la posición especulativa, se produce por la mediación de la dialéctica propia del pensar. Con ello queda modificado no solo el lugar de la razón, sino también el del pensar en general, así como el del saber. La reflexión pasa a constituir el “continuum” que representa el decurso del movimiento de la cosa misma, así como de las determinaciones puras del pensar, que coinciden en la “Logik” con aquélla. A ese continuum de la reflexión se debe la realización del programa hegeliano que se orientaba a la superación de los limites y de las divisiones que caracterizaban el complejo filosófico que Hegel denomina "Reflexions-Philosophie" -es decir, Kant, en la concepción que Hegel tiene de él, y los kantianos-. Haber logrado sobrepujar la dialéctica de la razón, para concederle valor cognoscitivo no solo pleno, sino el mas eminente, es el resultado de la transformación acaecida en la actividad reflexiva.

L'objectiu principal del nostre estudi ha estat, en primer lloc, fer una "història de la lògica" que abastés el període que va aproximadament des de mitjans del segle XIX, època en què Boole i De Morgan renoven la lògica tradicional, fins als anys vint del segle passat, quan la lògica de primer ordre es consolida com el llenguatge lògic "par excellence" i la concepció model-teorètica s'obre camí de forma inexorable. Segonament, el nostre objectiu ha estat fer un estudi comparatiu de les contribucions del corrent algèbric i logicista a la gènesi i desenvolupament de la lògica contemporània, particularment de la lògica de primer ordre i de la concepció model-teorètica predominant avui en dia. Al nostre parer, el naixement i desenvolupament de la lògica contemporània ha anat de bracet amb les recerques sobre els fonaments de les matemàtiques dutes a terme en el període estudiat, per la qual cosa el nostre objectiu ha estat finalment fer-nos ressó de l'estret lligam entre els problemes relatius a la fonamentació de les matemàtiques i les recerques lògiques pròpiament dites. D'acord amb tot l'anterior, hem dividit la nostra memòria en tres parts. Les dues primeres parts les hem dedicades respectivament a l'estudi del desenvolupament de la tradició algèbrica i logicista i estan dividides en diferents capítols, dedicat cada un d'ells als autors més representatius d'aquestes dos corrents: Boole, Peirce i Schröder, d'una banda, i Dedekind, Frege i Russell de l'altra. Finalment, la tercera part l'hem dedicada als desenvolupaments més importants que seguiren la publicació de l'obra de Whitehead i Russell Principia Mathematica (1910-1913) i que més influència tingueren, des del nostre punt de vista, en el desenvolupament posterior de la lògica, a saber, les recerques de Hilbert i la seva escola sobre l'aplicació del mètode axiomàtic a les diferents branques de les matemàtiques i, en particular, a la lògica, i les recerques model-teorètiques de Löwenheim i Skolem sobre el fragment de primer ordre de la lògica de relatius. Aquestes recerques tingueren efectivament una influència cabdal en la gènesi i desenvolupament de la lògica de primer ordre i la concepció model-teorètica predominant avui en dia, per la qual cosa el seu estudi presenta un indubtable interès històric i dóna, a més, una bona mesura de les contribucions de les tradicions algèbrica i logicista a la lògica contemporània i, en particular, de les limitacions que presenten en aquest sentit ambdues tradicions. Entre les contribucions més destacades del nostre estudi per tal de determinar quines han estat les aportacions dels diferents autors estudiats a la gènesi i desenvolupament de la lògica contemporània i la moderna concepció semàntica de la mateixa cal destacar, entre d'altres, l'estudi realitzat sobre l'evolució de la lògica de relatius i la lògica quantificacional -de primer i segon ordre- en l'obra de Peirce, l'estudi sobre les definicions dels principals conceptes semàntics -interpretació, conseqüència lògica, independència, etc.- en l'obra de Schröder, l'estudi sobre la gènesi i evolució del logicisme fregeà a partir de la seva tesi de doctorat (1873) i la seva Habilitationschrift (1874), una interpretació de la teoria ramificada de tipus de Russell que no és l'habitual en la historiografia clàssica (Copi, Quine, Kneale i Kneale et alia), l'estudi de la connexió de la problemàtica tractada en els escrits de Löwenheim i Skolem amb el programa de recerca iniciat per Peirce i Schröder i, finalment, l'estudi de l'evolució en el si de l'escola de Hilbert d'algunes de les idees bàsiques de la lògica contemporània i la moderna concepció model-teorètica de la mateixa a partir de l'estudi de les lliçons (inèdites) impartides per Hilbert a Göttingen els cursos de 1905 i 1917-18. / As its title indicates, this work intends to make a historical itinerary by some of the main developments that took place in the field of logic and the foundations of the mathematics between the second half of the 19th century and the first fourth of the 20th century approximately. Moreover, it pretends also to make a comparative study of the development of the algebraic and logicist traditions in this period that allows to gauge the contributions of each one of them to the genesis and development of contemporary logic and the modern model-theoretic conception of it. With this aim, the most highlighted contributions of our work are, among others, the study carried out about the evolution and relationship of the logic of relatives and quantificational logic -of first and second order- in Peirce's work, the research into the definitions of the main semantic concepts -interpretation, logical consequence, independence, etc- in Schröder's work, the study of the genesis and evolution of fregean logicism from his doctorate thesis (1873) and his "Habilitationschrift" (1874), an interpretation of Russell's theory of types which it is unusual in the classical historiography, the research into the connection of the problems treated in Löwenheim and Skolem writings with the program of research pioneered by Peirce and Schröder and, finally, the study of the evolution in the bosom of Hilbert's school of some of the main ideas of contemporary logic and metalogic from the study of the lessons (unedited) imparted by Hilbert in Göttingen in the courses of 1905 and 1917-18.

Aquesta memòria s'ha escrit amb l'ànim d'exposar els punts de vista i els resultats nous que l'autor ha pogut obtenir. No s'hi troba, per tant, una descripció detallada de tots els temes que conformen la teoria dels operadors de T-indistingibilitat, el Raonament Aproximat ni, per descomptat, la Lògica Difusa. S'ha glossat només els aspectes necessaris per fer la memòria autocontinguda, i s'ha reforçat l'exposició amb un conjunt ampli de referències bibliogràfiques. L'excel·lència de moltes d'elles fa absolutament innecesari i pretenciós l'intent de l'autor de reescriure sobre els mateixos temes amb l'ànim de fer-los entenedors. La memòria està dividida en dues parts: 1) Operadors de T-indistingibilitat (Capítols 1, 2 i 3) 2) Aplicacions al Raonament Aproximat (Capítols 4 i 5) En la primera part s'estudia qüestions relatives a l'estructura dels operadors de T-indistingibilitat. El Capítol 1 tracta dels aspectes previs: les t-normes i, sobre tot, les seves quasi-inverses. Són les operacions bàsiques sobre les que es construeixen els operadors de T-indistingibilitat. En el Capítol 2 s'estudia l'estructura del conjunt HE dels generadors d'una T-indistingibilitat E1, des del punt de vista reticular i dimensional. Finalment, el Capítol 3 està dedicat als morfismes entre operadors de T-indistingibilitat i a l'estructura dual. A la segona part es proposa un principi general de Raonament Aproximat que es basa en els operadors de T-indistingibilitat. En el Capítol 4, s'analitza les diferents formes de CRI a través d'aquest principi, i es proposa nous mecanismes d'inferència diferents de CRI (Operador Natural d'Inferència), mentre que en el Capítol 5 s'estudia l'estructura dels nous mecanismes introduïts i el seu comportament en interpolació, en presència de múltiples regles.Cada capítol s'encapçala amb una introducció en forma de sumari i amb un llistat de les aportacions de la memòria (resultats nous).

Internet facilita l'accés als ciutadans a un volum astronòmic de dades i d’intercanvis comunicatius, però la qualitat del que es publica és diversa i el rol dels intermediaris tradicionals s’ha alterat. En conseqüència, les bases epistèmiques del coneixement social s'estan transformant. Per aquest motiu esdevé necessari abordar els processos mitjançant els quals les audiències avaluen la informació digital. Aquest treball indaga en l'ús de la noció de credibilitat com a eina de cognició social que legitima la informació de segona mà i contribueix a transformar dades en coneixement. L'estudi de la credibilitat és complex perquè el seu significat és ambigu, polisèmic i incorpora una gran variabilitat en funció del tipus de coneixement on s'aplica i d'altres factors contextuals. Tot i això, un punt comú és que la idea de credibilitat està condicionada per allò que s'accepta com a veritat. Aquesta tesi analitza les pràctiques i les representacions discursives de les audiències entorn a tres àmbits temàtics –salut, economia i turisme– que se situen en una escala metafòrica de descripció del coneixement com a tancat, semi-obert i obert. Per fer-ho, ha emprat una metodologia qualitativa combinant les tècniques de l'entrevista semi-estructurada i l'observació a través del protocol de pensament en veu alta. Els resultats aporten itineraris de processament de la informació variats i condicionats pels discursos del coneixement hegemònic en els diferents camps temàtics. Alhora permeten copsar certes pràctiques comunes de l'avaluació de la informació que caminen cap a representacions d'autosuficiència informativa dels usuaris. L'aportació original del treball és una definició de credibilitat que supera els problemes d'ambigüitat teòrica associats al terme en la literatura científica i en la proposició d'un model teòric processual. / Internet facilita el acceso a los ciudadanos a un volumen astronómico de datos y de intercambios comunicativos, pero la calidad de lo que se publica es diversa y el rol de los intermediarios tradicionales se ha alterado. En consecuencia, las bases epistémicas del conocimiento social se están transformando. Por este motivo se hace necesario abordar los procesos mediante los cuales las audiencias evalúan la información digital. Este trabajo indaga en el uso de la noción de credibilidad como herramienta de cognición social que legitima la información de segunda mano y contribuye a transformar datos en conocimiento. El estudio de la credibilidad es complejo porque su significado es ambiguo, polisémico e incorpora una gran variabilidad en función del tipo de conocimiento donde se aplica y de otros factores contextuales. Sin embargo, un punto común es que la idea de credibilidad está condicionada por lo que se acepta como verdad. Esta tesis analiza las prácticas y las representaciones discursivas de las audiencias en torno a tres ámbitos temáticos -salud, economía y turismo- que se sitúan en una escala metafórica de descripción del conocimiento como cerrado, semi-abierto y abierto. Para ello, ha empleado una metodología cualitativa combinando las técnicas de la entrevista semi-estructurada y la observación a través del protocolo de pensamiento en voz alta. Los resultados aportan itinerarios de procesamiento de la información variados y condicionados por los discursos del conocimiento hegemónico en los diferentes campos temáticos. Asimismo permiten captar ciertas prácticas comunes de la evaluación de la información que caminan hacia representaciones de autosuficiencia informativa de los usuarios. La aportación original del trabajo es una definición de credibilidad que supera los problemas de ambigüedad teórica asociados al término en la literatura científica y en la proposición de un modelo teórico procesual. / Using the internet as a source of information is crucial to lots of people in contemporary societies. Its open and decentralized structure makes the access to data and communicative exchanges dramatically easy. The quality of what is published is diverse and the role of traditional intermediaries is altered. Consequently, the epistemic underpinnings of social cognition are changing. Therefore, addressing the processes by which audiences evaluate digital information has become a necessity. This work addresses the use of credibility as a tool for social cognition from a point of view beyond the deterministic sublimation of computers as symbolic objects of knowledge. Credibility legitimates second-hand information and it is essential for data to become knowledge. Researching credibility is very complex because its meaning is ambiguous, polysemic and includes a great variability according to the type of discipline where it is applied and other contextual factors. However, there is a consensus on the claim that credibility is conditioned by representations of what people accept as the truth. This dissertation analyses discursive representations of credibility assessments among a variety of internet audiences inside three topic domains: health, economy and tourism. This research design is influenced by a metaphoric description of knowledge in each domain as closed, semi-open and open, respectively. A qualitative methodology approach has been used, based on semi-structured interviews and observation. The last technique is a tailored adaptation of the think aloud protocol employed in usability research. Results provide a set of varied pathways of information processing that are influenced by discourses of hegemonic knowledge in the selected topic areas. Besides, they allow establishing some common habits that are close to representations of self-sufficiency in the evaluation of credibility. This self-sufficiency is built on access to primary information (raw data or testimonials) that is interpreted according to reliability criteria. The original contribution of this dissertation consists of: 1) a definition of credibility that overcomes the theoretical problems of ambiguity reported by scientific literature, 2) the proposition of a processual model for credibility assessment.

La presente Tesis pretende mostrar que no existe contradicción entre la literatura y la ciencia, ni son sus métodos opuestos, como reconoce la propia ciencia, por más que este supuesto antagonismo venga demarcando ambos campos, no sólo en la sociedad sino incluso en el mundo académico. Consideramos que el saber es universal, y su búsqueda, -motivada por el cripticismo de la propia naturaleza-, parte en ambas de la observación y la intuición. Ciencia y Literatura, -physis y lógos-, desde la proyección polisígnica del lenguaje y la capacidad de reflexión por la metafísica, volverán a encontrarse en un mundo, -el nuestro-, que si bien nos supera y asume como parte del universo, se hace también por medio de ellas, reconocible. De ahí que el pensamiento de Pascal, presida esta tesis al afirmar: "Por el espacio el universo me comprende y me contiene como un punto; por el entendimiento yo le comprendo a él". La tesis, desde la teoría Ideosemántica como expresión del universo cambiante, cual corresponde a una Cosmogonía, describe ordenadamente un camino iniciático donde cada capítulo, inserto en la totalidad, cierra a su vez sus propias conclusiones. Los epígrafes e imágenes que introducen los distintos capítulos y secuencias, son escogidos ex profeso por significativos, al asumir en esencia, el mensaje de cada capítulo que en número de 10 (el último es conclusivo), van desgranando, los Principios de la Ciencia inseparables de la Literatura.

0. L'assumpte de la recerca efectuada es troba formulat en el títol amb què es presenta i al.ludeix a tres temàtiques: la temàtica de l'idealisme, la de la lògica transcendental i, per últim, també la de la problemàtica conjunció de l'idealisme i la lògica transcendental. El camp de problemes delimitat per aquesta conjunció configura l'objecte d'una possible recerca sistemàtica, i el seu resultat hauria de contribuir a l'esclariment històric i filosòfic alhora de l'idealisme i de la lògica transcendental. Però la meva recerca no ha volgut lliurar-se a tal examen sistemàtic sense obrir un "momentum" reflexiu previ referit a les condicions de la seva possibilitat mateixa. D'aquí que la recerca hagi de ser considerada i valorada com a preliminar a la recerca de l'idealisme i la lògica transcendental, és a dir, com a lliure exploració dels problemes que desfermen les preguntes què és l'idealisme i què és la lògica transcendental. Aspecte inherent al "momentum" reflexiu, qualsevol assaig de resposta a les qüestions proposades contindrà ineludiblement - o fins constituirà fonamentalment - una clarificació de les preguntes mateixes com també de la via seguint la qual han de ser recercades (i recercades) les respostes.I. 1. En la línia indicada d'una clarificació de les condicions de la pregunta i la reposta a la qüestió que demana per l'idealisme avança la primera part del treball - amb el títol "Narratives de l'dealisme".2. Una recerca preliminar té en l'idealisme, abans que res, una categoria historiogràfica qüestionada: de manera potser inadvertida, l'idealisme alemany ha estat progressivament empès al domini de la mitologia. A partir d'aquí una recerca preliminar de l'idealisme havia de plantejar-se com a tasca primera i indispensable mirar d'explicar com ha arribat a constituir-se el mite - o això que, almenys, se li presenta com a mite.3. La primera part del meu treball realitza. així doncs, incursions en un nombre determinat de treballs filosòfics i històrico-filosòfics que poden valer com a arquetips d'estructuració de la categoria historiogràfica de l'idealisme alemany. Aquests treballs aspiren, sens dubte, a efectuar la seva estructuració mitjançant un plantejament filosòfic, és a dir, dotant d'un contingut teòric l'idealisme, i qualsevol tasca enfront d'aquests treballs passa, per tant, per una anàlisi del seu contingut, però el meu punt de vista no ha estat (o almenys no ha volgut ser) prioritlriament el d'una valoració teòrica de tals continguts.4. En relació a aquests reconstruccions de l'idealisme diré que, en general, he partit de l'examen dels seus continguts a fi de fer-ne sorgir el seu model estructurador. El resultat de la meva recerca és mostrar que hi ha un nombre en principi finit determinable de models estructuradors en el marc d'una determinada concepció que anomeno "narrativa" de l'idealisme.5. ¿En què consisteix la concepció narrativa? L'idealisme alemany es considera UN SISTEMA FlLOSÒFIC i el seu esclariment s'identifica amb una explicació o reconstrucció de la gènesi i el desenvolupament d'un argument teòric.6. La tesi es proposa mostrar que el terreny fonamental dels debats de la historiografia filosòfica sobre l'idealisme queda definit per aquesta estructura formal i que ella, tant considerada en si mateixa com en l'estructuració del contingut que determina és inapropiada. La recerca actual avança, de fet, sobre la base de la impossibilitat de reescriure narrativament l'idealisme alemany, però aquesta dificultat és de naturalesa doble: pràctica i teòrica.7. La impossibilitat teòrica de reescriure narrativament l'idealisme no es troba prou clarificada ni justificada en la consciència historiogràfica contemporània. Renunciar a escriure narratives perquè ja no pot abastar-se d'un cop d'ull la totalitat de l'objecte no significa renunciar a la concepció narrativa per principi i per convicció. Això segon no pot fer-se més que per una acte exprès de contestació no d'aquesta o aquella narrativa sinó de la narrativa com a tal.8. La meva contestació a la narrativa s'expressa en el treball a través d'un capítol on presento conclusions per a començar. La continuïtat adscribible a l'idealisme no ha de ser concebuda com a descabdellament d'una identitat teòrica. com a gènesi i desenvolupament d'un sistema sinó com una continuïtat discreta, aquella continuïtat que configura l'evolució marcada per diversos sistemes filosòfics. Així compresa, la recerca històrica-filosòfica sobre l'idealisme es proposa com a recerca en un horitzó (obert, problemàtic i complex) irreductible al camí que en ell pugui ser resseguit com a traçat per la reflexió d'una sola filosofia idealista.II.9. En la segona part del treball, titulada "En l'horitzó històric i filosòfic de la lògica transcendental" he efectuat una consideració igualment preliminar de la problemàtica de la lògica transcendental. Les qüestions principals abordades en aquesta recerca són: (a) la qüestió del significat de la lògica transcendental; (b) una justificació de la lògica transcendental com a possible fil conductor de la reconstrucció de l'idealisme; i hi podriem afegir encara (c) la precisió de l'encaix o relació entre idealisme i lògica transcendental, entre les dues parts del meu treball.10. També en la qüestió (a) del significat de la lògica transcendental he tingut contramodels - si bé he preferit deixar-los implícits. L'existència mateixa d'aquests models, d'una diversitat de definicions del concepte buscat, posa de relleu la importància d'arribar a esbrinar, d'acord amb les coordenades d'una recerca preliminar, com calgui arribar a guanyar el significat de la lògica transcendental.11. Per a l'obtenció del significat de la lògica transcendental he mirat de construir el seu preconcepte. Prenent la denominació filosòfica mateixa com a punt de partida he mirat de remuntar fins a la problemàtica històrico-filosòfica a la llum de la qual la nova lògica ha de prendre el seu sentit.12. El preconcepte de la lògica transcendental queda construït a partir de la comprensió històrica-filosòfica del lògic i del transcendental en la nofió d'una primera ciència que és alhora una ciència primera. En l'entrecreuament dels conceptes "lògic" i "transcendental" s'anuncia una radicalització metafísica de la problemàtica lògica com a via de resolució de la problemàtica que exhibeixen el lògic i el transcendental en el pensament filosofic de la "Aufklärung".13. El pas següent (b) ha estat el d'assegurar que tal preconcepte té ancoratge històric, que l'anunci d'una lògica ontològica contingut en la denominació precedéis l'assaig efectiu de realització d'aquesta lògica en un concepte de lògica transcendental. La recerca d'aquesta garantia ha portat a examinar la construcció del concepte de lògica transcendental en la "Crítica de la raó pura" de Kant.14. A partir de la conseqüència metodològica de la Crítica teòrica queda oberta la perspectiva que crec fa accessible la construcció del concepte de lògica transcendental de Kant. Si aquesta teoria parteix de determinats pressupòsits és només a fi d'esclarir-ne el seu caràcter i la seva estructura i a fi de pensar-ne la necessitat mateixa de la seva pressuposició. La lògica transcendental de Kant es proposaria així com una reflexió dirigida cap als seus propis pressupòsits (en un cercle característic) - i empesa per la radicalitat de la seva intenció reflexiva aspiraria a justificar més fins i tot que la possibilitat d'aquest cercle la seva necessitat.15. Resta, per últim, la dificultat que pot plantejar-se ara com interna al meu plantejament, que amb una sumària exploració de la filosofia teòrica de Kant pugui quedar explicada i justificada la lògica transcendental en quant preconcepte com a fil conductor per a la reconstrucció de l'idealisme. Tofant a aquesta qüestió (c), cal dir que una justificació plena i positiva l'he obtinguda només de la circumstància que caldrà començar en Kant. Però a més ha pogut ser prospectat temptativament el preconcepte de la lògica transcendental com a possible fil conductor també per al postkantisme.16. En conclusió, la lògica transcendental com a fil conductor d'una reconstrucción històrico-filosòfica de l'idealisme és preconcepte i la seva aplicació consistirà bàsicament en guiar l'examen de la discussió filosòfica que ha suscitat la possibilitat d'efectuar transicions des d'aquest preconcepte a la definició i realització de conceptes històricament verificables. Però una recerca de l'idealisme i la lògica transcendental no inscrita en un esquema narratiu sinó en un horitzó obert, un horitzó que fa de l'idealisme la idea i l'ideal d'una totalitat per configurar, es presentarà amb la prudència de no pretendre exbaurir aquell horitzó i ni tan sols de lofalitzar-ne el seu centre. Ja que dir que aquesta temàtica és essencial a a la definició de l'idealisme queda molt lluny, fins i tot infinitament lluny, de l'afirmació que aquesta temàtica constitueixi l'essència de l'idealisme. / "Idealism and transcendental Logic" constitutes the field of a possible systematic research in modern Philosophy History. Such field presents itself defined by the conjugation of two different concepts -"Idealism", "Transcendental logic" - that are the object of discussion in current historical and philosophical literature. The traditional view of German Idealism as a three-step philosophical profess which would in full consequence be carried out in the philosophies of Fichte, Schelling and Hegel has long been denounced as basically "Hegelian" and abandoned. The central question remains which philosophical systems should then be taken into account and on which grounds in the study of the period. Similarly, it is far from clear the philosophical meaning of transcendental Logic, as it can be shown when attempting either to answer this question or even specifying its sense from the diverse theoretical starting points established by Kant's theoretical "Kritik", Reinhold's "Elementarphilosophie", Fichte's "Wissenschafisehre" or Hegel's "Wissenschaft der Logik", to summon up only a few of the numerous, in a broad sense logical works of that time. It must be asked whether or not Idealistic thinkers have developed the same kind of logic and what are the conditions under which such an undertaking might be taken as a leading argument for the deconstruction of German Idealism.Hence the present work aims at clarifying the crucial concepts on which a systematic study of «Idealism and transcendental Logic» necessarily relies and for this reason it proposes to conduct a "preliminary" research of its theme.The text appears divided in two parts -entitled "Narratives on Idealism" and "On the Historical and Philosophical Horizon of Transcendental Logic"- which set to examine respectively the question of Idealism and the question of transcendental Logic. While the analysis is pursued in both pans in an independent fashion, a final conclusion seeks to connect them again by showing that even though the essence of the phenomenon of Idealism cannot be grasped without taking into consideration the discussion regarding the possibility of constructing a concept of transcendental logic, this argument would never account for the essence of German Idealism as such. This apparent paradox is pondered as the necessary basis for a "liminary" work on the subject.