Aquesta tesi doctoral aborda dos grans temes: Creació i Evolució. Per això, vam començar estudiant la visió clàssica de la creació en Sant Tomàs d'Aquino per a relacionar-la amb l'evolució. Mostrem com Sant Tomàs uneix els conceptes creació i conservació per donar resposta a tot un seguit de qüestions que tenen el seu origen en l'evolució del món, donant lloc així a la idea de creació contínua. Hem descobert que a Sant Tomàs, al costat de la «creació stricto sensu», en la qual no apareix més que el no-res i l'ésser complet, es descriu una altra creació, que hem anomenat «creació lato sensu», que és l'ordinària per la que han aparegut la majoria dels éssers, i que es realitza a través de la generació, la qual necessàriament està lligada a les lleis de la natura. Aquesta «creació lato sensu», implícita en l'obra de Sant Tomàs, harmonitza bé amb el progrés ulterior de l'univers, i en el qual juguen les forces generadores anteriorment creades. Així mateix, a la llum dels descobriments científics dels ss.XIX-XX s'adverteix una evolució global, còsmica, biològica i antropològica, les bases científiques originàries i recents de la qual exposem resumidament. A partir d'això, hem fet un intent de síntesi de la metafísica clàssica i la novetat científica sobre l'evolució, desenvolupant el pensament dels filòsofs contemporanis Pierre Teilhard de Chardin, Karl Rahner, Ferdinand Ulrich i Hans Urs von Balthasar, que combinen les dues coses. Hem demostrat que és possible una nova interpretació d'aquestes nocions tomasianes per tal de fonamentar metafísicament el fet d'una evolució progressiva, és a dir, en la que hi hagi enriquiment d’ésser, a partir de la metafísica del creixement òntic per unió de Pierre Teilhard de Chardin, la idea d'una autosuperació creadora mitjançant un especialíssim concurs diví de Karl Rahner, i les idees de finitització i sobreesencialitat de l'ésser de Ferdinand Ulrich i Hans Urs von Balthasar. En aquesta tesi mostrem, doncs, que és possible combinar la idea d'evolució amb la de creació, veient l'evolució com el mecanisme concret de la creació, i interpretant la creació com una actuació suportada per Déu, que estableix un univers amb unes lleis físiques i uns principis metafísics, que condueixen a l'aparició d'una intel·ligència capaç d'explorar el món, de crear bellesa, d'aspirar a la justícia, d'estimar, i de reconèixer al Creador. En dues paraules, es pot parlar perfectament avui d'un nou concepte: creació evolutiva. / Esta tesis doctoral aborda dos grandes temas: Creación y Evolución. Por eso, comenzamos estudiando la visión clásica de la creación en Santo Tomás de Aquino para relacionarla con la evolución. Mostramos cómo Santo Tomás une los conceptos creación y conservación para dar respuesta a toda una serie de cuestiones que tienen su origen en la evolución del mundo, dando lugar así a la idea de creación continua. Hemos descubierto que en Santo Tomás, junto a la «creación stricto sensu», en la que no aparece más que la nada y el ser completo, se describe otra creación, que hemos denominado «creación lato sensu», que es la ordinaria por la que han aparecido la mayoría de los seres, y que se realiza a través de una generación, la cual necesariamente está ligada a las leyes de la naturaleza. Esta «creación lato sensu», implícita en la obra de Santo Tomás, armoniza bien con el progreso ulterior del universo, y en el que juegan las fuerzas generadoras anteriormente creadas. Asimismo, a la luz de los descubrimientos científicos de los ss.XIX-XX se advierte una evolución global, cósmica, biológica y antropológica, cuyas bases científicas originarias y recientes exponemos sucintamente. A partir de ello, hemos hecho un intento de síntesis de la metafísica clásica y la novedad científica sobre la evolución, desarrollando el pensamiento de los filósofos contemporáneos Pierre Teilhard de Chardin, Karl Rahner, Ferdinand Ulrich y Hans Urs von Balthasar, que combinan ambas cosas. Hemos demostrado que es posible una nueva interpretación de esas nociones tomasianas en orden a fundamentar metafísicamente el hecho de una evolución progresiva, es decir, en la que haya enriquecimiento de ser, a partir de la metafísica del crecimiento óntico por unión de Pierre Teilhard de Chardin, la idea de una autosuperación creadora mediante un especialísimo concurso divino de Karl Rahner, y las ideas de finitización y sobreesencialidad del ser de Ferdinand Ulrich y Hans Urs von Balthasar. En esta tesis mostramos, pues, que es posible combinar la idea de evolución con la de creación, viendo la evolución como el mecanismo concreto de la creación, e interpretando la creación como una actuación soportada por Dios, que establece un universo con unas leyes físicas y unos principios metafísicos, que conducen a la aparición de una inteligencia capaz de explorar el mundo, de crear belleza, de aspirar a la justicia, de amar, y de reconocer al Creador. En dos palabras, se puede hablar perfectamente hoy de un nuevo concepto: creación evolutiva. / This doctoral dissertation focuses on two major issues: Creation and Evolution. So, we began studying the classical view of creation in Saint Thomas Aquinas to relate with evolution. We show here how Saint Thomas joins the concepts of creation and conservation to answer a set of issues that are rooted in the evolving world, giving the idea of continuous creation. We have found that in St. Thomas, next to the "stricto sensu’s creation", in which only appears the non-being and the whole being, another creation is described, that we have called "lato sensu’s creation", what is the ordinary one for that the most beings have appeared, and that is through a generation, which is necessarily linked to the laws of nature. This "lato sensu’s creation", implicit in the work of St. Thomas, matches well with the further progress of the universe, and in which the previously created generating forces are playing. Also, in light of the scientific discoveries of the XIXth-XXth centuries a global, cosmic, biological and anthropological evolution it is noted, whose original and recent scientific bases we showed briefly. From this, we have made an attempt of synthesis of classical metaphysics and scientific news on evolution, developing the thought of contemporary philosophers as Pierre Teilhard de Chardin, Karl Rahner, Ferdinand Ulrich and Hans Urs von Balthasar, that combine both issues, classical metaphysics of creation and scientific evolution. We have shown that it is possible a new interpretation of these thomasian notions in order to metaphysically base a progressive evolution, that is, where there is gain of being, from the metaphysics of ontical growth by union by Pierre Teilhard de Chardin, the idea of creative self-overcoming through a very special divine concursus by Karl Rahner, and the ideas of finitization and superessentiality of being by Ferdinand Ulrich and Hans Urs von Balthasar. In this thesis, we show that is possible to combine the idea of evolution with the creation, seeing evolution as the specific mechanism of creation, and interpreting creation as an action supported by God, who set a world with physical laws and metaphysical principles that lead to the emergence of an intelligence able to explore the world, to create beauty, to aspire to justice, to love, and to recognize the Creator. In two words, we can talk today about a new concept: evolutionary creation.

Aquesta tesi és organitzada en un compendi de tres articles, cada uns dels quals avança en el nostre coneixement sobre la responsabilitat social corporativa (RSC), des del constructe fins a la pràctica professional. Primerament, l'article 1, titulat "Construint La Torre de Babel: Una Aproximació Mitjançant Lògica Difusa" (escrit conjuntament amb el Dr. Josep Mª Lozano i F. Di Lorenzo), proposa i prova una aproximació epistemològica difusa per contestar a la pregunta: " Pot i hauria d'existir una definició de responsabilitat social? ". Emprant la teoria sobre conjunts difusos per a l'anàlisi sistemàtica de definicions en el camp de l'empresa i societat, demostra com aquestes definicions estan vinculades a les 3 metàfores més citades en el camp de l'empresa i societat (responsabilitat social de l'empresa (RSC), sostenibilitat corporativa (SC) i ciutadania corporativa (CC)). A continuació, l'article 2, titulat "Tipologia En Quatre Cel.les De Les Barreres i Oportunitats Clau Per a La Acció Social en les PYMEs" (escrit conjuntament amb el Dr. Josep Mª Lozano), és una revisió de literatura sobre " Quines són les barreres i oportunitats per a les PYMEs en el seu compromís amb l'acció socialment responsable (ASR)?". Aquest article proposa, partint de l'heteronimia de la notabilitat dels seus stakeholders, una tipologia de 4 classes de PYMEs en base el seu ASR. Finalment, l'article 3, titulat "Safari de Casos de Millors Pràctiques en ASR: utilitzant els prismàtics de l'orientació social de l'empresa (OSR) per identificar la RSC", és un estudi de casos multimètode, sobre la qüestió de " Com es veu la RSC a nivell empresarial? ". Les conclusions d'aquest estudi suggereixen que els dominis de la RSC són jeràrquics en la seva relació, amb l'econòmic com a base. A més, l'àmbit dels principis empresarials en matèria de RSC varia segons la seva àrea d'influència i el sentit del deure moral. En particular, l'estudi crida l'atenció sobre el domini discrecional com a factor diferencial entre les millors pràctiques en ASR i els casos de pràctiques habituals. Per acabar, aquest article construeix en la teoria sobre ASR mitjançant la integració de l'OSR i la seva reorientació per incloure el context de les PYMEs. D'aquesta forma, aquesta tesi doctoral obre diverses oportunitats per a noves línies d'investigació amb la teoria de lògica de conjunts difusos, la de RSC, CC. CS i PYMEs, i la teoria de OSR i ASR. / Esta tesis está organizada en un compendio de tres artículos, cada uno de los cuales avanza en nuestro conocimiento sobre la responsabilidad social corporativa (RSC), desde el constructo hasta la práctica profesional. Primeramente, el artículo 1, titulado "Construyendo La Torre de Babel: Una Aproximación Mediante Lógica Difusa" (escrito conjuntamente con el Dr. Josep Mª Lozano y F. Di Lorenzo), propone y prueba una aproximación epistemológica difusa para contestar a la pregunta: "¿Puede y debería existir una definición de responsabilidad social?". Mediante la utilización de la teoría sobre conjuntos difusos para el análisis sistemático de definiciones en el campo de la empresa y sociedad, demuestra como estas definiciones están vinculadas a las 3 metáforas más citadas en el campo de la empresa y sociedad (responsabilidad social de la empresa (RSC), sostenibilidad corporativa (SC) y ciudadanía corporativa (CC)). A continuación, el artículo 2, titulado "Tipología En Cuatro Celdas De Las Barreras y Oportunidades Clave Para La Acción Social en las PYMEs" (escrito conjuntamente con el Dr. Josep Mª Lozano), es una revisión de literatura sobre "¿Cuales son las barreras y oportunidades para las PYMEs en su compromiso con la acción socialmente responsable (ASR)?". Este artículo propone, en base a la heteronimía de la notabilidad de sus stakeholders, una tipología de 4 clases de PYMEs en base su ASR. Finalmente, el artículo 3, titulado "Safari de Casos de Mejores Prácticas en ASR: utilizando los prismáticos de la orientación social de la empresa (OSE) para identificar la RSC", es un estudio de casos multi-método, sobre la cuestión de "¿Cómo se ve la RSC a nivel empresarial?". Las conclusiones de este estudio sugieren que los dominios de la RSC son jerárquicos en su relación, con el económico como base. Además, el ámbito de los principios empresariales en materia de RSC varía según su área de influencia y el sentido del deber moral. En particular, el estudio llama la atención sobre el dominio discrecional como factor diferencial entre las mejores prácticas en ASR y los casos de prácticas habituales. Para terminar, este artículo construye en la teoría sobre ASR mediante la integración de la OSR y su reorientación para incluir el contexto de las PYMEs. De esta forma, esta tesis doctoral abre varias oportunidades para nuevas líneas de investigación con la teoría de lógica de conjuntos difusos, la de RSC, CC. CS y PYMEs, y la teoría de OSE y ASR. / This thesis is organized in a compendium of three articles, each of which furthers our knowledge of the corporate social responsibility (CSR) from construct to practice. Firstly, article 1, entitled Constructing The Tower Of Babel: Towards A Fuzzy Logic Approach (co-authored with Dr. J.M. Lozano and F. Di Lorenzo) proposes and tests a fuzzy epistemological approach to answering the question "Does and can a definition for social accountability exist?". By employing fuzzy set theory for a systematic analysis of definitions within the business and society field demonstrates how they are linked to the 3 most cited metaphors (CSR, corporate sustainability (CS) and corporate citizenship (CC)) in the business and society field. Secondly, article 2, A Four-Cell Typology of Key Social Issue Drivers and Barriers of SME Social Performance (co-authored with Dr. J.M. Lozano) is a literature review of "What are the drivers and barriers to enterprise engagement in socially responsible action?". This article develops a small and medium sized enterprises (SME) four-cell ideal type of social issues management (SIM) response typology based on a proposed heteronomy of stakeholder salience. Thirdly, article 3, called A CSP Best Practice Case Safari: Using CSO Binoculars To Identify CSR, is an explanatory multi-method embedded multiple-case study design addressing the question of "What does corporate social responsibility at enterprise level look like?". The findings of this study suggest that the CSR domains are hierarchical in their relationship with the economic domain as a basis. Moreover that the scope of enterprise principles varies depending on their particular CSR domain influence and moral duty affiliation. In particular, the study calls attention to the discretionary domain as the differentiating factor between corporate social performance (CSP) best-practice and normal practice cases. Finally, this article builds CSP theory by integrating corporate social orientation (CSO) and reorienting it for the SME context. Therefore this thesis opens up several new lines of research opportunities for fuzzy set theory, CSR, CC, CS and SME theory, CSO and CSP theory.

La investigación de los materiales constitutivos de obras de arte, en la que se encuadra esta tesis, es una de las aplicaciones de la espectroscopía Raman que ha ido creciendo en importancia en las últimas décadas. El éxito de la aplicación de esta técnica al campo del arte reside en que es una de las técnicas analíticas que, por sus características de no-destructividad y posibilidad de análisis in-situ, mejor se adapta a las exigencias de este tipo de estudio. Así pues, mediante este análisis, se pueden llegar a identificar los materiales que constituyen una obra, lo cual resulta de vital importancia tanto para su datación, autentificación y catalogación, como para poder realizar con rigor su conservación y restauración.La espectroscopia Raman es una técnica fotónica que se basa en el análisis de la pequeña fracción de luz dispersada por la muestra analizada al incidir sobre ella un haz de luz monocromático; la luz dispersada presenta unos cambios frecuenciales (bandas Raman) respecto a la luz incidente que son característicos de la composición molecular del material analizado. Concretamente, la identificación de un material pictórico utilizando la espectroscopia Raman se consigue mediante la localización de la posición frecuencial de las bandas Raman presentes en su espectro. El conjunto de bandas Raman es característico y particular de cada material y permite la identificación unívoca del mismo. Así pues, una vez obtenido el espectro Raman de una muestra y extraída la posición de las bandas que aparecen, si se comparan con las bandas características de pigmentos patrones conocidos se puede identificar a cuál de ellos corresponde. En el laboratorio de espectroscopia Raman del TSC se han obtenido y almacenado los espectros Raman de una amplia colección de pigmentos patrones, por lo que se dispone de una extensa base de datos para comparar con la información Raman contenida en el espectro de un material bajo análisis. Sin embargo, la obtención de esta información Raman no es siempre fácil ya que el espectro medido contiene, además de la señal Raman, ruido inherente tanto al proceso de medida como a la naturaleza del material analizado, que puede llegar a enmascarar la señal Raman. Para mejorar la relación señal-ruido de un espectro Raman se pueden utilizar diversas técnicas de procesado de señal y, de entre ellas, en esta tesis se investiga la utilidad del procesado basado en técnicas de lógica difusa. En este trabajo se ha utilizado esta técnica de procesado para filtrar y así mejorar la relación señal-ruido en espectros Raman ya que permite tratar con la incertidumbre introducida por el ruido inherente a la propia medida, y procesar el espectro sin pérdida de la información, es decir, sin que se vea modificada la posición de las bandas Raman. Por otra parte, la identificación de un material pictórico es realizada habitualmente por el propio analista mediante la inspección visual del espectro, la localización de las bandas presentes en el espectro y la comparación de estas bandas con la base de datos de bandas características de pigmentos patrones de que se disponga. Esta tarea no es fácil y se requiere un observador experimentado que, bajo el prisma de su experiencia y conocimiento adquirido, realice las tareas de localización e identificación. En este proceso se introduce, inevitablemente, una componente de subjetividad ligada a la interacción del investigador. Además suele ser un trabajo costoso y que requiere un elevado consumo de tiempo. Para intentar evitar los errores que esta metodología de trabajo puede conllevar, en esta tesis se han utilizado las posibilidades que ofrece la lógica difusa para desarrollar un sistema que sea capaz de llevar a cabo la localización automática de bandas Raman y su posterior identificación mediante la comparación con una base de datos de patrones, eliminando así el factor de subjetividad e independizando tanto localización como identificación del juicio del investigador.

L'emprenedoria tecnològica té una influència destacada sobre la societat per la seva relació amb la generació de riquesa i ocupació, encara que no exempta de dificultats per als individus emprenedors. La investigació es centra en la relació dels emprenedors i les oportunitats d'emprenedoria tecnològica, explorant una de les etapes més rellevants del procés emprenedor: la identificació de les oportunitats. En aquesta línia, diversos autors han mostrat que el coneixement a priori, allò que coneix sobre les coses, propi de la seva història personal i social, i que li permet guiar-se en les seves accions, és un dels factors més significatius. Tot i que les teories existents plantegen una certa uniformitat en la relació entre el coneixement a priori i la identificació de les oportunitats d'emprenedoria, la literatura mostra una varietat de casos empírics on aquesta relació dista de ser lineal, permanent o homogènia. En absència d'un marc teòric complet, la present investigació adopta un caràcter exploratori, centrada en l'estudi de la identificació de les oportunitats d'emprenedoria i la influència mostrada pel coneixement a priori i els seus components. Per a això, s'ha realitzat un estudi amb una mostra d'individus immersos en iniciatives d'emprenedoria de base tecnològica, a través d'una aproximació metodològica qualitativa, la Teoria Fonamentada, i amb l'objectiu d'obtenir un conjunt de proposicions que proporcionin una explicació sobre la relació entre el coneixement a priori i la diversitat en la identificació d'oportunitats. Utilitzant la teoria cognitiva de l'individu, i una interpretació àmplia de la perspectiva del capital humà i social, la investigació identifica quatre noves categories de coneixement a priori: el coneixement a priori de negoci, i el coneixement a priori d'emprenedoria, ambdues amb una component de capital humà, i capital social. També mostra que la seva rellevància és específica, i alhora complementària, en funció del context d'emprenedoria. Els resultats permeten proposar consideracions tant en l'àmbit teòric, plantejant una nova tipologia del coneixement a priori amb influències específiques i complementàries en la identificació; com en el pràctic, sobre la idoneïtat de formació específica per emprendre, en funció del context en el qual desenvolupar aquest emprenedoria. / El emprendimiento tecnológico tiene una influencia destacada en la sociedad por su relación con la generación de riqueza y empleo, aunque no exenta de dificultades para los emprendedores. La investigación se centra en la relación de los emprendedores y las oportunidades de emprendimiento tecnológico, explorando una de las etapas más relevantes del proceso emprendedor: la identificación de las oportunidades. En esta línea, diversos autores han mostrado que el conocimiento a priori del individuo, aquello que conoce acerca de las cosas, propio de su historia personal y social, y que le permite guiarse en sus acciones, es uno de los factores más significativos. Aunque las teorías existentes plantean una cierta uniformidad en la relación entre el conocimiento a priori y la identificación de las oportunidades de emprendimiento, la literatura muestra una variedad de casos empíricos donde esa relación dista de ser lineal, permanente u homogénea. En ausencia de un marco teórico completo, la presente investigación adopta un carácter exploratorio, centrada en el estudio de la identificación de las oportunidades de emprendimiento y la influencia mostrada por el conocimiento a priori y sus componentes. Para ello, se ha realizado un estudio con una muestra de individuos inmersos en iniciativas de emprendimiento de base tecnológica, a través de una aproximación metodológica cualitativa, la Teoría Fundamentada, y con el objetivo de obtener un conjunto de proposiciones que proporcionen una explicación sobre la relación entre el conocimiento a priori y la diversidad en la identificación de oportunidades. Usando la teoría cognitiva del individuo, y una interpretación amplia de la perspectiva del capital humano y social, la investigación identifica cuatro nuevas categorías de conocimiento a priori: el conocimiento a priori de negocio, y el conocimiento a priori de emprendimiento, ambas con una componente de capital humano, y capital social. También muestra que su relevancia es específica, y a la vez complementaria, en función del contexto de emprendimiento. Los resultados plantean una tipología de conocimiento a priori basada en diversas componentes, con influencias específicas y complementarias en la identificación de oportunidades; y permiten consideraciones en el ámbito práctico, sobre la idoneidad de formación específica para emprender, en función del contexto en el cual desarrollar ese emprendimiento. / The technology-based entrepreneurship shows a significant influence on society through the generation of wealth and employment, though not without difficulties for entrepreneurs. This study is focused on the relationship between technology-based opportunities and entrepreneurs, exploring one of the most significant stages in the entrepreneurial process: the opportunity identification. The research literature proves that prior knowledge, the knowledge that an individual owns about things, which is a result of his own personal and social history and guides his actions, is one of the most significant factors to study in entrepreneurship. The existing theories suggest uniformity in the relationship between prior knowledge and entrepreneurial opportunity identification, though the literature shows significant examples where this relationship is far from being linear, continuous or homogeneous. In the absence of a comprehensive theoretical framework, this study addresses an exploratory research above the entrepreneurial opportunity identification and its relationship with the prior knowledge that an individual owns. To this end, a study has been conducted with a sample of individuals working on technology-based entrepreneurial initiatives, with a qualitative methodology approach, the Grounded Theory, in order to obtain a set of proposals that provide an explanation to the relationship between a priori knowledge and diversity in identifying opportunities. In this research, we use established cognitive theories and, a broad interpretation of human and social capital theories, which allows us to identify four prior knowledge categories: prior knowledge of business, and prior knowledge of entrepreneurship, both with a human and social capital component. This research also shows that the relevance of categories and their components is so specific, yet complementary, depending on the context of entrepreneurship. Our results suggest a specific typology of components in prior knowledge, with relevant and complementary influences on opportunity identification; on the practitioner side, several considerations are proposed according to the suitability to undertake a specific entrepreneurial training, depending of the nature of the entrepreneurial context.

Aquesta tesi té tres objectius. En primer lloc, estudiem generalitzacions de la jerarquia no ample relatives a una família de tipus parcials. Aquestes jerarquies en permeten classificar la complexitat del “forking” respecte a una família de tipus parcials. Si considerem la família de tipus algebraics, aquestes generalitzacions corresponen a la jerarquia ordinària, on el primer i el segon nivell corresponen a one-basedness i a CM-trivialitat, respectivament. Fixada la família de tipus regulars “no one-based”, el primer nivell d'una d'aquestes possibles jerarquies no ample ens diu que el tipus de la base canònica sobre una realització és analitzable en la família. Demostrem que tota teoria simple amb suficients tipus regulars pertany al primer nivell de la jerarquia dèbil relativa a la família de tipus regulars no one-based. Aquest resultat generalitza una versió dèbil de la “Canonical Base Property” estudiada per Chatzidakis i Pillay. En segon lloc, discutim problemes d'eliminació de hiperimaginaris assumint que la teoria és CM-trivial, en tal cas la independència del “forking” té un bon comportament. Més concretament, demostrem que tota teoria simple CM-trivial elimina els hiperimaginaris si elimina els hiperimaginaris finitaris. En particular, tota teoria petita simple CM-trivial elimina els hiperimaginaris. Cal remarcar que totes les teories omega-categòriques simples que es coneixen són CM-trivials; en particular, aquelles teories obtingudes mitjançant una construcció de Hrushovski. Finalment, tractem problemes de classificació en les teories simples. Estudiem la classe de les teories simples baixes; classe que inclou les teories estables i les teories supersimples de D-rang finit. Demostrem que les teories simples amb pes finit acotat també pertanyen a aquesta classe. A més, provem que tota teoria omega-categòrica simple CM-trivial és baixa. Aquest darrer fet resol parcialment una pregunta formulada per Casanovas i Wagner. / The development of first-order stable theories required two crucial abstract notions: forking independence, and the related notion of canonical base. Forking independence generalizes the linear independence in vector spaces and the algebraic independence in algebraically closed fields. On the other hand, the concept of canonical base generalizes the field of definition of an algebraic variety. The general theory of independence adapted to simple theories, a class of first-order theories which includes all stable theories and other interesting examples such as algebraically closed fields with an automorphism and the random graph. Nevertheless, in order to obtain canonical bases for simple theories, the model-theoretic development of hyperimaginaries --equivalence classes of arbitrary tuple modulo a type-definable (without parameters) equivalence relation-- was required. In the present thesis we deal with topics around the geometry of forking in simple theories. Our first goal is to study generalizations of the non ample hierarchy which will code the complexity of forking with respect to a family of partial types. We introduce two hierarchies: the non (weak) ample hierarchy with respect to a fixed family of partial types. If we work with respect to the family of bounded types, these generalizations correspond to the ordinary non ample hierarchy. Recall that in the ordinary non ample hierarchy the first and the second level correspond to one-basedness and CM-triviality, respectively. The first level of the non weak ample hierarchy with respect to some fixed family of partial types states that the type of the canonical base over a realization is analysable in the family. Considering the family of regular non one-based types, the first level of the non weak ample hierarchy corresponds to the weak version of the Canonical Base Property studied by Chatzidakis and Pillay. We generalize Chatzidakis' result showing that in any simple theory with enough regular types, the canonical base of a type over a realization is analysable in the family of regular non one-based types. We hope that this result can be useful for the applications; for instance, the Canonical Base Property plays an essential role in the proof of Mordell-Lang for function fields in characteristic zero and Manin-Mumford due to Hrushovski. Our second aim is to use combinatorial properties of forking independence to solve elimination of hyperimaginaries problems. For this we assume the theory to be simple and CM-trivial. This implies that the forking independence is well-behaved. Our goal is to prove that any simple CM-trivial theory which eliminates finitary hyperimaginaries --hyperimaginaries which are definable over a finite tuple-- eliminates all hyperimaginaries. Using a result due to Kim, small simple CM-trivial theories eliminate hyperimaginaries. It is worth mentioning that all currently known omega-categorical simple theories are CM-trivial, even those obtained by an ab initio Hrushovski construction. To conclude, we study a classification problem inside simple theories. We study the class of simple low theories, which includes all stable theories and supersimple theories of finite D-rank. In addition, we prove that it also includes the class of simple theories of bounded finite weight. Moreover, we partially solve a question posed by Casanovas and Wagner: Are all omega-categorical simple theories low? We solve affirmatively this question under the assumption of CM-triviality. In fact, our proof exemplifies that the geometry of forking independence in a possible counterexample cannot come from finite sets.

Aquesta tesi aborda un dels temes més emergents de l'educació física actual; els conflictes motors. L'estudi pren com a marc teòric de referència la praxiologia motriu i les principals aportacions teòriques sobre els conflictes motors. Des d'aquesta perspectiva es pot justificar que l'educació física origina diferents escenaris de relació motriu que poden desencadenar possibles conflictes motors entre els seus protagonistes. La present tesi doctoral té com a objecte d'estudi l'observació dels conflictes sorgits en les classes d'educació física en un centre d'Educació Primària. Es tracta d'un estudi de cas únic ramificat multisubjecte on van participar 43 alumnes (21 nens / 22 nenes) de cicle mitjà (3r i 4t) i cicle superior (5è i 6è) al llarg d'un curs escolar. L'investigador va adoptar el rol d'observador participant (visió emic.). Va utilitzar notes de camp per identificar els trets distintius dels conflictes motors observats. Les dades quantitatives es van analitzar a través de l'anàlisi descriptiva i inferencial. Aquestes proves es van complementar amb l'anàlisi de contingut dels registres narratius. Entre els resultats més destacats es va observar una presència de conflictes motors diferent en cada un dels dominis d'acció motriu: 52.2% en tasques psicomotrius, 54.7% en tasques de cooperació, 59.4% en tasques d'oposició i un 75.9% tasques de cooperació-oposició. Les conclusions més rellevants són: a) la caracterització del conflicte motor està directament relacionada amb el domini d'acció motriu al qual pertany el joc motor; b) existeix una correspondència directa entre els trets distintius de la lògica interna del joc motor i la naturalesa i intensitat del conflicte (conflictes psicomotors i conflictes sociomotors de cooperació, oposició o cooperació-oposició en un medi estable); c) l'optimització de qualsevol transformació pedagògica dels conflictes hauria de considerar variables derivades de la lògica interna (propietats) dels jocs motors i també de la lògica externa (característiques de l'alumnat: edat, gènere, nivell sociocultural, antecedents fisicoesportius; així com tipus de conductes motrius (agents) que l'originen, reaccions, i tipus d'intervenció). / Esta tesis aborda un los temas más emergentes de la educación física actual; los conflictos motores. El estudio toma como marco teórico de referencia a la praxiología motriz y las principales aportaciones teóricas sobre los conflictos motores. Desde esta perspectiva se puede justificar que la educación física origina diferentes escenarios de relación motriz que pueden desencadenar posibles conflictos motores entre sus protagonistas. La presente tesis doctoral tiene como objeto de estudio la observación de los conflictos surgidos en las clases de educación física en un centro de Educación Primaria. Se trata de un estudio de caso único ramificado multisujeto donde participaron 43 alumnos (21 niños / 22 niñas) de ciclo medio (3º y 4º) y ciclo superior (5º y 6º) a lo largo de un curso escolar. El investigador adoptó el rol de observador participante (visión emic.). Utilizó notas de campo para identificar los rasgos distintivos de los conflictos motores observados. Los datos cuantitativos se analizaron a través del análisis descriptivo e inferencial. Estas pruebas se complementaron con el análisis de contenido de los registros narrativos. Entre los resultados más destacados se observó una presencia de conflictos motores distinta en cada uno de los dominios de acción motriz: 52.2% en tareas psicomotrices, 54.7% en tareas de cooperación, 59.4% en tareas de oposición y un 75.9% tareas de cooperación-oposición. Las conclusiones más relevantes son: a) la caracterización del conflicto motor está directamente relacionada con el dominio de acción motriz al que pertenece el juego motor; b) existe una correspondencia directa entre los rasgos distintivos de la lógica interna del juego motor y la naturaleza e intensidad del conflicto (conflictos psicomotores y conflictos sociomotores de cooperación, oposición o cooperación-oposición en un medio estable); c) la optimización de cualquier transformación pedagógica de los conflictos debería considerar variables derivadas de la lógica interna (propiedades) de los juegos motores y también de la lógica externa (características del alumnado: edad, género, nivel sociocultural, antecedentes físico-deportivos; así como tipos de conductas motrices (agentes) que lo originan, reacciones, y tipo de intervención). / This “PhD Thesis” targets at one of the most emerging questions in present day physical education, that is the dealing of physical conflicts. The study bases its theoretical framework on Motor Praxiology and focuses on its contribution to physical conflicts. From this perspective we can justify that Physical Education induces different scenarios in motor relationships that can develop some physical conflicts between players. The main object of study of this “PhD Thesis” is the observation of conflicts in physical education classes in a primary school. It is a multisubject branched single case study in which 43 students (21 boys/22 girls) from third level until sixth level participated during a school year. The researcher was a participant observer who worked with field notes to identify the characteristic traits of observed physical conflicts. Quantitative data were analyzed using descriptive and inferential analysis. These tests were supported by content analysis of narrative registers. One of the most important results was the presence of different conflicts in terms of motor action domain: 52.2% in psychomotor games, 54.7% in cooperation games, 59.4% in opposition games and 75.9% in cooperation- opposition games. The most relevant conclusions are: a) The characterization of physical conflict is directly related to the motor action domain to which the game belongs to; b) There is a direct correspondence between the hallmarks of the internal logic of games and the kind and intensity of conflicts (psychomotor conflicts and sociomotor conflicts of cooperation, opposition and cooperationopposition in a stable context). C) The optimization of any pedagogical transformation of conflicts should consider variables derived from the internal logic (properties) of games and the external logic (student characteristics: age, gender, cultural, physical activity background as well as types of motor behaviour (agents) that originate the conflict, reactions, and kind of intervention). / Cette thèse aborde un sujet très émergent en Éducation Physiques: les conflits moteurs. En partant d’un cadre théorique construit par la Praxéologie Motrice et les principales théories des conflits, on peut justifier que les taches de l'éducation physiques peuvent déclencher des conflits moteurs entre les joueurs. Cette thèse vise à étudier l'observation des conflits dans les classes d'éducation physique dans les écoles primaires. Il s'agit d'une étude de cas unique ramifiée multi sujet où 43 élèves (21 garçons / 22 filles) de cycle moyen (3º et 4º) et supérieur (5º et 6º) sur une année scolaire. Le chercheur a adopté le rôle d'observateur participant (vue emic)... Les notes de terrain ont été utilisées pour identifier les caractéristiques distinctives des conflits moteurs observés. Les données quantitatives ont été étudiées en utilisant une analyse descriptive et inférentielle. Ces données sont complétés par l'analyse du contenu des registres narratifs. Parmi les résultats les plus significatifs souligner la présence de conflits moteurs différents dans chacun des domaines d'action motrice: 52,2% aux tâches psychomotrices, 54,7% aux tâches de coopération, 59,4% à l'opposition et une coopération 75,9% de travail opposition. Les conclusions les plus importants sont: a) le conflit moteur est directement lié à la domaine d'action motrice du jeu, b) il existe une correspondance directe entre les caractéristiques de la logique interne du jeu et de la nature et l'intensité des conflits (conflits psychomoteur et sociomoteurs dans un environnement stable), c) la transformation pédagogique des conflits devrait envisager les variables de la logique interne et aussi la logique externe (caractéristiques des élèves: âge, sexe, culture, biographie sportive, les types de comportement moteur (agents) : les réactions, et le type d'intervention). / Tesi honek gaur egungo gorputz heziketan pil-pilean dagoen gai bat aztertzen du; gatazka motorrak. Ikerketa honek praxiologia motorra eta gatazka motorren inguruko ekarpen teoriko garrantzitsuenak hartu ditu erreferentziako marko teoriko moduan. Ikuspegi honetatik abiatuta, gorputz heziketak erlazio motorren eskenatoki ezberdinak sortzen dituela eta hauek protagonisten artean gerta daitezkeen gatazka motorrak sor ditzaketela justifika daiteke. Doktorego-tesi honen ikerketa-helburua Lehen Hezkuntzako ikastetxe bateko gorputz heziketako eskoletan gertatutako gatazkak behatzea da. Kasu bakarreko adarkatutako partehartzaile anitzeko azterketa da. Bertan, ikasturte bereko ziklo ertaineko (3. eta 4. mailak) eta goi zikloko (5. eta 6. mailak) 43 ikaslek parte hartu zuen (21 mutil/22 neska). Ikertzaileak behatzaile partehartzaile papera hartu zuen (emic. ikuspegia). Behatutako gatazka motorren ezaugarri bereizleak identifikatzeko landa-oharrak erabili zituen. Datu kuantitatiboak azterketa deskribatzailea eta inferentzialaren bidez aztertu ziren. Proba hauek narrazioerregistroen edukien analisiarekin osatu ziren. Emaitza garrantzitsuenei dagokionez, akzio motorraren domeinu bakoitzean gatazka motor ezberdinak behatu ziren: zeregin edo ataza psikomotorretan %52.2, kooperazio atazetan %54.7, oposizio atazetan %59.4 eta kooperazio-oposizio atazetan %75.9. Ondorio adierazgarrienak ondorengoak dira: a) gatazka motorraren ezaugarritzea joko-jolas motorra kokatua dagoen akzio motorraren domeinuarekin zuzenki erlazionatua dago; b) lotura zuzena dago joko-jolas motorraren barne logikaren ezaugarri bereizleen eta gatazkaren izaera eta intentsitatearen artean (gatazka psikomotorrak eta gatazka soziomotorrak, kooperazioa, oposizioa eta kooperazio-oposizioa, ingurune egonkorrean); c) gatazken edozein eraldatze pedagogikoren hobekuntzak, joko-jolas motorren barne logikatik (propietateak) eta kanpo logikatik (ikasleen ezaugarriak: adina, generoa, maila soziokulturala, aurrekari fisikoak-kirolekoak; baita sortzen duten jokabide-motor motak (eragileak) ere, erreakzioak, eta eskuhartze mota) eratorritako aldagaiak hartu behar lituzke kontuan.

Esta tesis doctoral analiza la dimensión gnoseológica del periodismo informativo, es decir, su capacidad de generar conocimiento sobre la realidad, para lo cual aplica al periodismo la reflexión epistemológica de la filosofía y de la historiografía. El objetivo es constatar las posibilidades gnoseológicas del periodismo con el fin de delimitar una definición de la profesión periodística acorde con su capacidad para conocer. Para ello, configura el objeto de estudio a partir de las alusiones epistemológicas halladas en textos que describen la actividad periodística: libros de estilo, códigos deontológicos, manuales prácticos y estudios teóricos sobre el periodismo. Con ello se busca configurar una visión panorámica de las prácticas profesionales de los periodistas, así como revisar la reflexión desarrollada desde el propio periodismo sobre las implicaciones epistemológicas de su trabajo. A ese objeto de estudio se le ha aplicado el aparato conceptual de la epistemología para plantear en el periodismo un debate epistemológico en términos conmensurables con los de la reflexión gnoseológica de la filosofía y de la historiografía. El resultado es la definición del proceso gnoseológico del periodismo, en el que se distinguen dos fases: a) la perceptiva, asociada al uso de las fuentes informativas y que permite el contacto con la realidad; y b) la atribución de significado a los resultados de la percepción, que es la fase en la que se dirime la discusión sobre la verdad de los enunciados periodísticos. En la primera fase se analizan las situaciones en las que el periodista captura hechos de la realidad, a través de las fuentes, y se llega a la conclusión de que el punto de partida del proceso gnoseológico es el relato de la percepción de un hecho, no la realidad en sí, puesto que siempre aparece un intermediario –el testigo– entre la realidad y la percepción de la realidad. En la segunda fase se analiza el paradigma gnoseológico imperante en el periodismo –el objetivismo–, para concluir que dicho paradigma relega al periodismo a la recolección de hechos, con lo que se niega la función gnoseológica del periodista al situar la atribución de significado –la interpretación– fuera del ámbito de actuación del periodista. En contraposición, se analizan propuestas epistemológicas que asumen como ineludible la intervención del sujeto a la hora de otorgar significado a los hechos, a partir de la naturaleza narrativa inherente a la noticia. En ese sentido, situar al periodista en el centro de la actividad periodística aparece como la única posibilidad de justificar la condición gnoseológica del periodismo, y con ella su capacidad de explicar hechos, sobre todo en un momento como el actual en el que las tecnologías de información están poniendo en cuestión aspectos clave del periodismo, desde la singularidad de la profesión periodística hasta su capacidad de generar enunciados gnoseológicos de la realidad. / Aquesta tesi doctoral analitza la dimensió gnoseològica del periodisme informatiu, és a dir, la seva capacitat per a generar coneixement de la realitat, aplicant al periodisme la reflexió epistemològica de la filosofia i de la historiografia. L'objectiu és constatar les possibilitats gnoseològiques del periodisme amb la finalitat de delimitar una definició de la professió periodística d'acord amb la seva capacitat per a conèixer. Per això, s'ha configurat l'objecte d'estudi de la tesi a partir de les al•lusions epistemològiques trobades en textos que descriuen l'activitat periodística: llibres d'estil, codis deontològics, manuals pràctics i estudis teòrics sobre el periodisme. Amb això es busca tenir una visió panoràmica de les pràctiques professionals dels periodistes, així com revisar la reflexió desenvolupada des del mateix periodisme sobre les implicacions epistemològiques de la seva feina. Un cop configurat l'objecte d'estudi, se li ha aplicat l'aparell conceptual de l'epistemologia per tal de plantejar en el periodisme un debat epistemològic en termes commensurables amb els de la reflexió gnoseològica de la filosofia i de la historiografia. El resultat és la definició del procés gnoseològic del periodisme, en el qual es distingeixen dues fases: a) la perceptiva, associada a l'ús de les fonts informatives i que permet el contacte amb la realitat; i b) l'atribució de significat als resultats de la percepció, que és la fase en la qual es dirimeix la discusió sobre la veritat dels enunciats periodístics. A la primera fase s'analitzen les situacions en les quals el periodista captura fets de la realitat, mitjançant les fonts, i s'arriba a la conclusió que el punt de partida del procés gnoseològic és el relat de la percepció d'un fet, no el fet en sí, ja que sempre apareix un intermediari –el testimoni– entre la realitat i la percepció de la realitat. A la segona fase es revisa el paradigma gnoseològic que impera en el periodisme –l'objetivisme– per a concloure que aquest paradigma relega el periodisme a la recol•lecció de fets, amb la qual cosa es nega la funció gnoseològica del periodista en situar l'atribució de significat –la interpretació– fora de l'àmbit d'actuació del periodista. En contraposició, s'analitzen propostes epistemològiques que assumeixen com a ineludible la intervenció del subjecte a l'hora d'atorgar significat als fets, a partir de la naturalesa narrativa inherent a la notícia. En aquest sentit, situar el periodista al centre de l'activitat periodística apareix com l'única possibilitat de justificar la condició gnoseològica del periodisme, i amb ella la seva capacitat d'explicar fets, sobretot en el moment actual, quan les tecnologies de la informació estan posant en crisi aspectes claus del periodisme, des de la singularitat de la professió periodística fins a la seva capacitat de generar enunciats gnoseològics de la realitat. / This doctoral thesis looks into the gnoseological dimension of informative journalism, that is, its capacity to produce knowledge about reality. To do so, journalism is analysed along the lines of the epistemological reflection of philosophy and historiography. The aim is to examine the gnoselogical possibilities of journalism in order to establish a definition of the profession of journalism in accordance with its capacity to get to know the real world. In order to do that, it sets the subject of study from the epistemological references as found in texts describing the activity of journalism: books of style, deontological codes, manuals and theoretical studies about journalism. It seeks to get a general view of the professional practices of journalists, as well as reviewing the reflections made from journalism itself about the epistemological implications of the discipline. An epistemological approach has been used to analyse the subject of study so as to put forward an epistemological discussion —in similar terms as those used in the gnoseological reflection on philosophy and historiography. The upshot is the definition of the epistemological process in journalism, in which we can pinpoint two stages: a) the perceptual stage, which is associated with the use of information sources and which allows contact with reality; b) the attribution of meaning to the results of perception: the stage in which one settles the discussion about the truth of journalistic statements. In the first stage, we look into situations in which the journalist captures events from sources, and we reach the conclusion that the starting point of the epistemological process is the account of the perception of an event, not reality itself, since there emerges always an intermediary —the witness— between reality and the perception of reality. In the second stage we examine the gnoseological paradigm in journalism —objectivism—, and we infer that such a paradigm degrades journalism to the mere recollection of facts, and hence the journalist is stripped of their epistemological function because the attribution of meaning —the interpretation— is beyond the scope of the journalist’s task. In contrast, we examine epistemological approaches that deem inevitable the subject’s intervention when it comes to attributing meaning to facts, based on the inherent narrative nature of a news story. In that sense, placing the journalist at the centre of the journalistic activity seems to be the only possibility to justify the epistemological condition of journalism, and therewith its capacity to report facts, particularly nowadays when information technologies are calling into question key aspects of journalism, such as the unique nature of journalism and also its capacity to produce gnoseological statements about reality.

Las técnicas de modelado conceptual son un componente esencial en un gran número de métodos de desarrollo de sistemas de información. Sin embargo,normalmente dedican muy poca --o ninguna atención al problema de la validación del esquema conceptual.En este trabajo se explora una técnica que, partiendo del esquema conceptual, permite realizar especificaciones del sistema de información que son formales e inteligibles para los usuarios. La técnica que se propone está basada en la axiomatización de los formularios de empresa. Para ello, se define una gramática que permite expresar mediante fórmulas los formularios de empresa y se presenta un procedimiento que permite transformar el esquema conceptual en fórmulas de dicha gramática. El esquema conceptual así transformado representa el conjunto de axiomas del cálculo que, mediante un conjunto de reglas de inferencia que se proponen, permite obtener, como teoremas del cálculo, los formularios que utilizará el usuario. De esta manera, el usuario puede validar el esquema conceptual a través de los formularios que utilizará, y además se consigue una especificación formal del sistema a construir que los programadores no malinterpretarán.Para comparar la propuesta con otras aproximaciones al problema, se estudian propuestas concretas de las áreas de la ingeniería del software, la ingeniería ontológica, el diseño ontológico, el modelado conceptual, la normalización de bases de datos y los métodos formales de especificación de sistemas. Se muestra que las posiciones que mantienen dichas propuestas respecto a la noción de información son distintas y en algunos casos contradictorias. Para mostrar esto, se estudian las diferentes posiciones que han mantenido a lo largo de la historia distintos filósofos frente a la noción de información.Una comprensión más profunda de las premisas filosóficas que se asumen, normalmente de manera implícita, en los distintos métodos, puede ayudar a la elección del método apropiado a cada tipo de problemas que se presenta durante el desarrollo de sistemas de información y además puede ayudar a comprender la génesis filosófica de las distintas técnicas de desarrollo. / Les tècniques de modelatge conceptual són un component essencial en un gran nombre de mètodes de desenvolupament de sistemes d'informació. No obstant això, normalment dediquen molt poca, o cap, atenció al problema de la validació de l'esquema conceptual.En aquest treball s'explora una tècnica que, partint de l'esquema conceptual, permet realitzar especificacions del sisstema d'informació que són formals i intel.ligibles per als usuaris. La tècnica que es proposa està basada en l'axiomatització dels formularis d'empresa. Per a això es defineix una gramàtica que permet expressar mitjançant fórmules els formularis d'empresa i es presenta un procediment que permet transformar l'esquema conceptual en fórmules d'aquesta gramàtica. L'esquema conceptual així transformat representa el conjunt d'axiomes del càlcul que, mitjançant un conjunt de regles d'inferència que es proposen, permet obtenir, com a teoremes del càlcul, els formularis que utilitzarà l'usuari. D'aquesta manera, l'usuari pot validar l'esquema conceptual a través dels formularis que utilitzarà i , a més, s'aconsegueix una especificació formal del sistema a construir que els programadors no malinterpretaran.Per a comparar la proposta amb altres aproximacions al problema, s'han revisat mètodes concrets de les àrees de l'enginyeria del software, l'enginyeria ontològica, el disseny ontològic, el modelatge conceptual, la normalització de bases de dades i els mètodes formals d'especificació de sistemes. En aquest treball es mostra que les posicions que mantenen aquestes propostes respecte a la noció d'informació són diferents i en alguns casos contradictòries. Per a mostrar això s'estudien les diferents posicions que han mantingut, al llarg de la història, distints filòsofs sobre la noció d'informació.Una comprensió més profunda de les premises filosòfiques que assumeixen, normalment de manera implícita, els distints mètodes, pot ajudar a l'elecció del mètode apropiat per a cada tipus de problema que es presenta durant el desenvolupament de sistemes d'informació i a més pot ajudar a comprendre la gènesi filosòfica de les diferents tècniques de desenvolupament. / Misunderstanding system requirements is one of the main causes of failure when developing corporate information systems. Requirements engineering tackles this problem in two ways: (1) by getting users to validate the system requirements; and (2) by formally specifying requirements to ensure that programmers do not misinterpret specifications. However, some authors argue that it is impossible to both formally state requirements in a way that cannot be misinterpreted by programmers and to make the specifications intelligible to the users performing the validation.The techniques used by conceptual modelling are an essential component in many development methods for Information Systems (IS). However, such techniques usually pay little or no attention to the problem of validating the conceptual schema. This paper explores a technique that is based upon a conceptual schema to draw up IS specifications that are both formally stated and intelligible to users. The technique is based on reducing company forms to axioms. For this purpose, a grammar is defined to express a company's forms as formulae. A procedure then turns the conceptual schema into formulae employing this grammar. The transformed conceptual schema thus represents the calculus axioms. A set of inference rules are then applied to obtain the forms (stated as calculus theorems) to be employed by users. This allows users to validate the conceptual schema through the forms they work with whilst also achieving a formal specification of the system that programmers cannot misinterpret.Specific proposals in software engineering, ontological engineering, ontological design, conceptual modelling, normalisation of data bases, and formal system specification of methods were compared with the proposed approach. It is shown that the alternative approaches to the one put forward reveal different and occasionally contradictory concepts as to what constitutes information.A deeper grasp of the philosophical premises (frequently taken for granted) underlying the various methods will: (1) help make the right choices for tackling a given problem in IS development (2) foster understanding of the philosophical roots of the various development techniques.

La realización de la Tesis Doctoral pone de manifiesto la importancia del desarrollo sostenible en las empresas en el siglo XXI a partir de la gestión eficaz de los grupos de interés. Al mismo tiempo, la investigación indica la necesidad de encontrar a partir del conocimiento científico herramientas de gestión para enfrentar a esta nueva realidad. En el desarrollo de nuestra investigación tratamos de realizar un profundo estudio de la sostenibilidad en las empresas a partir de Teoría de de los Grupos de Interés y en relación a la teoría de la decisión en la incertidumbre a partir de la Teoría de los Subconjuntos Borrosos. En seguida planteamos los principales desafíos a las que se enfrentan las empresas en la búsqueda de la sostenibilidad y una vez identificados estos desafíos, buscamos hallar las soluciones para planteamientos a partir de las aplicaciones de modelos de la lógica borrosa. Como resultado, realizamos diversas aportaciones con publicaciones de artículos en revistas científicas y congresos internacionales. Estos resultados confirman la eficacia y utilidad de los modelos de lógica borrosa aplicados en la gestión de la sostenibilidad en las empresas. El trabajo de investigación presenta una aportación científica relevante por asentar las bases teóricas a las futuras investigaciones relacionadas con la sostenibilidad en las empresas a partir de la Teoría de los Grupos de Interés y Teoría de la Incertidumbre. Además, el estudio de la sostenibilidad apoyados en la aplicación de la lógica borrosa aporta nuevos modelos de gestión que puedan ayudar a los empresarios en la toma de decisiones mediante el uso de metodologías basadas en el tratamiento de la incertidumbre. Por tanto, se considera que la investigación realizada representa una importante innovación así como una herramienta útil al conocimiento científico por avanzar en el estudio de la sostenibilidad a partir de la Teoría de los Grupos de Interés y Teoría de la Incertidumbre. Queda también puesto de manifiesto que las dos teorías aplicadas a la realidad de las empresas aportan nuevos modelos de gestión al tratamiento de la incertidumbre y de la sostenibilidad empresarial. / The realization of the doctoral thesis highlights the importance of sustainable business development in the XXI century from the effective management of stakeholders. At the same time, research indicates the need for management tools from scientific knowledge to face this new reality. In developing our research we try to conduct a thorough study of sustainability in business from the Stakeholders Theory and in relation to the theory of decision in uncertainty from the Theory of Fuzzy Subsets. Then pose the biggest challenges facing companies in the quest for sustainability and once identified these challenges, we seek to find solutions to approaches from the applications of fuzzy logic models. As a result, we made various contributions to publications of articles in scientific journals and international conferences. These results confirm the effectiveness and usefulness of the models of fuzzy logic applied in the management of sustainability in business. The research presents a significant scientific contribution by laying the theoretical groundwork for future research related to sustainability in business from the Stakeholders Theory and the Theory of Uncertainty. The study of sustainability supported the application of fuzzy logic brings new management models that may help entrepreneurs in decision-making through the use of methodologies based on the treatment of uncertainty. Therefore, it is considered that the investigation represents an important innovation as well as a useful tool for advancing scientific knowledge in the study of sustainability from the Stakeholders Theory and the Theory of Uncertainty. It is also shown that the two theories applied to the reality of companies bring new management models to the treatment of uncertainty and corporate sustainability.

L'estructura multiresolutiva proposada per Moran [1] té com a objectiu obtenir l'equilibri entre el cost computacional de l'adquisició sèrie i l'eficiència de l'adquisició paral•lela en sistemes d'espectre eixamplat de seqüència directa. L'adquisició i el posterior tracking són dos processos clau en la desmodulació del senyal d'espectre eixamplat, puix que sense una correcta sincronització aquesta és inviable. L'estructura multiresolutiva mostrà en la seva primera proposta un bon comportament en un canal ionosfèric de 800km [2], però el problema al que s'enfronta ara és més complex. Un canal ionosfèric des de l'Antàrtida a Catalunya, d'una longitud de 12700km, amb unes condicions de canal més agreujades per la distància i la variabilitat horària de la ionosfera en el trajecte de les ones. És amb aquest objectiu que aquest treball de tesi presenta millores a aquest algorisme d'adquisició i de seguiment amb els ulls posats en el problema a resoldre. S'han dissenyat seqüències PN adaptades a les necessitats de l'estructura multiresolutiva usant estratègies evolutives [3,4] i algorismes genètics [5], demanant a les seqüències pseudoaleatòries l'acompliment de més requisits que els originals de les seqüències PN. D'altra banda, també s'ha dissenyat un sistema d'estimació de la qualitat de l'adquisició i de control basat en lògica difusa [6], que permeti donar garanties de la robustesa de l'adquisició i alhora, millorar les prestacions de l'estructura reduint-ne el cost computacional. Finalment, s'ha realitzat un refinament del funcionament de l'estructura multiresolutiva, ajustant-ne els paràmetres d'aprenentatge dels filtres adaptatius de la mateixa per al canal ionosfèric i afegint-li la prestació de funcionar com a detector RAKE, que millora la qualitat de les dades desmodulades. Aquests nous dissenys i millores han estat contrastats amb l'estructura multiresolutiva original [1] i amb d'altres algorismes d'adquisició adaptatius basats en filtres LMS [7,8] i s'ha demostrat que les aportacions realitzades en aquest treball permeten obtenir un millor rendiment en les condicions de transmissió abordades. [1] J. A. Morán. Sistema ràpid d’adquisició per transmissió DS-SS sobre canal ionosfèric. Tesi Doctoral, Enginyeria i Arquitectura La Salle. Universitat Ramon Llull, Barcelona (Espanya), 2001. [2] J.A. Morán, J.C. Socoró, X. Jové, J.L. Pijoan i F. Tarrés. Multiresolution Adaptive Structure for acquisition in DS-SS receivers. International Conference on Acoustics, Speech and Signal Processing (ICASSP). Salt Lake City (EUA), 2001. [3] I. Rechenberg. Evolutionsstrategie: Optimierung technischer Systeme nach Prinzipiender biologischen Evolution. Frommann-Holzboog, Alemanya, 1973. [4] H.P. Schwefel. Evoluitonsstrategie und numerische Optimierung. Tesi Doctoral, Technische Universitat Berlin, Berlin (Alemanya), 1975. [5] D. E. Goldberg. Genetic Algorithms in Search, Optimization and Machine Learning. Addison-Wesley, 1989. [6] L.A. Zadeh. Fuzzy Sets. IEEE Trans. on Information and Control, 8:338–353, 1965. [7] M.G. El-Tarhuni. Application of Adaptive Filtering to Direct-Sequence Spread-Spectrum Code Synchronization. Tesi Doctoral, Carleton University, 1997. [8] M. Han, T. Yu, C. Kang i D. Hong. A New Adaptive Code-Acquisition Algorithm Using Parallel Subfilter Structure. IEEE Transactions on Vehicular Technology, 55(6):1790–1796, Novembre 2006. / La estructura multiresolutiva propuesta por Moran [1] tiene como objetivo obtener el equilibrio entre el coste computacional de la adquisición serie y la eficiencia de la adquisición paralela en sistemas de espectro ensanchado de secuencia directa. La adquisición y el posterior tracking son dos procesos clave en la demodulación de la señal de espectro ensanchado, puesto que sin una correcta sincronización ésta es inviable. La estructura multiresolutiva mostró en su primera propuesta un buen comportamiento en un canal ionosférico de 800km [2], pero el problema al que se enfronta ahora es más complejo. Un canal ionosférico desde la Antártida a Catalunya, con una longitud de 12700km, con unas condiciones de canal más agravadas por la distancia y la variabilidad horaria de la ionosfera en el trayecto de las ondas. Con este objetivo, este trabajo de tesis presenta mejoras a este algoritmo de adquisición y de seguimiento con la mirada puesta en el problema a resolver. Se han diseñado secuencias PN adaptadas a las necesidades de la estructura multiresolutiva usando estrategias evolutivas [3,4] y algoritmos genéticos [5], pidiendo a las secuencias pseudoaleatorias más requisitos que los habituales en las secuencias PN. Por otro lado, también se ha diseñado un sistema de estimación de la calidad en la adquisición y de control basado en lógica difusa [6], que permita dar garantías de la robustez en la adquisición y a su vez, mejorar las prestaciones de la estructura reduciendo el coste computacional. Finalmente, se ha realizado un ajuste del funcionamiento de la estructura multiresolutiva, ajustándose los parámetros de aprendizaje de los filtros adaptativos para el canal ionosférico y añadiendo la prestación de funcionar como detector RAKE, que mejora la calidad de los datos demodulados. Estos nuevos diseños y mejoras se han contrastado con la estructura multiresolutiva original [1] y con otros algoritmos de adquisición adaptativos basados en filtros LMS [7,8] y se ha demostrado que las aportaciones realizadas en este trabajo permiten obtener un mejor rendimiento en las condiciones de transmisión abordadas. [1] J. A. Morán. Sistema ràpid d’adquisició per transmissió DS-SS sobre canal ionosfèric. Tesis Doctoral, Enginyeria i Arquitectura La Salle. Universitat Ramon Llull, Barcelona (España), 2001. [2] J.A. Morán, J.C. Socoró, X. Jové, J.L. Pijoan i F. Tarrés. Multiresolution Adaptive Structure for acquisition in DS-SS receivers. International Conference on Acoustics, Speech and Signal Processing (ICASSP). Salt Lake City (EUA), 2001. [3] I. Rechenberg. Evolutionsstrategie: Optimierung technischer Systeme nach Prinzipiender biologischen Evolution. Frommann-Holzboog, Alemanya, 1973. [4] H.P. Schwefel. Evoluitonsstrategie und numerische Optimierung. Tesis Doctoral, Technische Universitat Berlin, Berlin (Alemanya), 1975. [5] D. E. Goldberg. Genetic Algorithms in Search, Optimization and Machine Learning. Addison-Wesley, 1989. [6] L.A. Zadeh. Fuzzy Sets. IEEE Trans. on Information and Control, 8:338–353, 1965. [7] M.G. El-Tarhuni. Application of Adaptive Filtering to Direct-Sequence Spread-Spectrum Code Synchronization. Tesis Doctoral, Carleton University, 1997. [8] M. Han, T. Yu, C. Kang i D. Hong. A New Adaptive Code-Acquisition Algorithm Using Parallel Subfilter Structure. IEEE Transactions on Vehicular Technology, 55(6):1790–1796, Noviembre 2006. / The multiresolutive structure proposed by Moran [1] attempts to reach a compromise between the computational cost of serial acquisition schemes and acquisition efficiency of parallel systems in direct-sequence spread spectrum acquisition. Acquisition and subsequent tracking are two key processes in the signal demodulation, since without proper synchronization demodulation is impossible. The multiresolutive structure in Moran’s first proposal showed a good performance on an ionospheric channel of 800km [2], but the problem we face now is more complex. A ionospheric radio channel from the Antarctica to Catalonia, 12700km in length, with worsen channel conditions due to distance and time variability of the ionosphere along the paths of the radio waves. This thesis presents improvements to this algorithm acquisition and tracking system in the aim of facing those hard channel conditions. PN sequences are designed to satisfy the needs of the multiresolutive structure [ABM05, AFSB07] using evolutionary strategies [3, 4] and genetic algorithms [5], through adding more requirements than is usually demanded. On the other hand, a fuzzy logic [6] control block has been implemented to estimate the quality of acquisition and control, evaluate the robustness of the acquisition and improve the performance of the structure by reducing its computational load. Finally, the multiresolutive structure has been adjusted, setting new values for the adaptive filter convergence parameters that refer to the ionospheric radio channel and improving the demodulated data using a RAKE detector. The new multiresolutive structure has been compared to the original multiresolutive structure [1] and to other LMS-based adaptive acquisition algorithms [7,8]. The results show that the new multiresolutive structure is competitive when comparing the original structure and also in relation to other adaptive acquisition algorithms found in state-of-the-art. [1] J. A. Morán. Sistema ràpid d’adquisició per transmissió DS-SS sobre canal ionosfèric. PhD Thesis, Enginyeria i Arquitectura La Salle. Universitat Ramon Llull, Barcelona (Espanya), 2001. [2] J.A. Morán, J.C. Socoró, X. Jové, J.L. Pijoan i F. Tarrés. Multiresolution Adaptive Structure for acquisition in DS-SS receivers. International Conference on Acoustics, Speech and Signal Processing (ICASSP). Salt Lake City (EUA), 2001. [3] I. Rechenberg. Evolutionsstrategie: Optimierung technischer Systeme nach Prinzipiender biologischen Evolution. Frommann-Holzboog, Alemanya, 1973. [4] H.P. Schwefel. Evoluitonsstrategie und numerische Optimierung. Tesi Doctoral, Technische Universitat Berlin, Berlin (Alemanya), 1975. [5] D. E. Goldberg. Genetic Algorithms in Search, Optimization and Machine Learning. Addison-Wesley, 1989. [6] L.A. Zadeh. Fuzzy Sets. IEEE Trans. on Information and Control, 8:338–353, 1965. [7] M.G. El-Tarhuni. Application of Adaptive Filtering to Direct-Sequence Spread-Spectrum Code Synchronization. PhD Thesis, Carleton University, 1997. [8] M. Han, T. Yu, C. Kang i D. Hong. A New Adaptive Code-Acquisition Algorithm Using Parallel Subfilter Structure. IEEE Transactions on Vehicular Technology, 55(6):1790–1796, November 2006.