Cette thèse met en évidence comment le programme de philosophie pour enfants de M. Lipman réintroduit dans les programmes d'éducation l'équivalent de la pratique d'un art libéral - la dialectique - pour favoriser le développement intellectuel des enfants. Nous présentons d'abord le programme de philosophie pour enfants sous l'angle du développement intellectuel. Puis nous examinons comment la tradition de la pratique des arts libéraux peut trouver son fondement théorique dans la logique d'Aristote. Enfin, nous comparons le programme de Lipman avec le cadre d'analyse ainsi établi.

L'objectiu d'aquest treball s'emmarca dintre del que tradicionalment s'ha anomenat teoria del coneixement, perquè pretén examinar alguns conceptes bàsics que fonamenten i participen en el procés de coneixement. Tot això, des duna perspectiva clarament pragmatista i, més específicament, deweyana.Optar per una perspectiva clarament deweyana suposa una reformulació de nocions tradicionalment emprades per la filosofia en general i per la teoria del coneixement en particular. Els primers conceptes afectats són els de "filosofia" i "coneixement", que hauran de ser reconstruïts.Però si la noció de coneixement ha de ser replantejada, també ho haurà de ser la qüestió de les seves bases: en el millor dels casos, les bases tradicionals del coneixement no podran ser interpretades com fins ara; en el pitjor dels casos, caldrà substituir-les per noves bases. És evident que no es pot construir un nou edifici sobre vells fonaments. Així, l'anàlisi de les bases del coneixement haurà d'incidir en les diferències respecte a la interpretació tradicional del coneixement.Aquesta investigació estableix, com a hipòtesi inicial, que la noció reconstruïda de coneixement té com a condicions de possibilitat - el que hem anomenat "bases del coneixement" - l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Si és cert que són condicions de possibilitat del coneixement, aleshores haurien d'aparèixer com a nocions fonamentals de qualsevol teoria del coneixement - sempre que s'acceptin d'entrada els pressupòsits pragmatistes.D'altra banda, el coneixement sempre ha estat vinculat a l'educació. Així, segons la visió tradicional, el coneixement era substancial, mentre que l'educació (identificada amb la instrucció) era el procés pel qual s'adquiria aquesta fi-en-si.Ara bé, que el coneixement ja no sigui substancial sinó instrumental no significa que desaparegui la seva íntima relació amb l'educació, sinó que - necessàriament - es replantegi: l'educació passa a ser el procés obert, social, de diàleg, en el qual es desenvolupa el coneixement; un coneixement que ja no és un fi-en-si sinó que retroalimenta el mateix procés "educatiu", enriquint-lo.Hem dit que les condicions de possibilitat del coneixement són l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Però, alhora, aquests resulten ser també els fonaments filosòfics de l'educació; respondre realment a les necessitats dels individus i de la societat.Experiència, recerca, diàleg i judici sorgeixen tant de la mateixa naturalesa de la filosofia com de la naturalesa de l'educació. Són alhora elements d'una filosofia reconstruïda i assumpcions del paradigma reflexiu en l'educació. Així doncs, podríem dir que el judici, l'experiència de l'individu i la comunitat de recerca (aquesta en tant que context en què es donen el diàleg filosòfic i la recerca) esdevenen pressupòsits inevitables de la "nova" filosofia i de la "nova educació. "Aprendre a pensar pel propi compte" - que apareix com a l'objectiu de l'educació - suposa atendre a totes i cadascuna d'aquestes bases.En aquest context, la filosofia o teoria de l'educació esdevé una teoria filosòfica del coneixement: una reflexió sobre el coneixement i el pensament, sobre les condicions de possibilitat del coneixement, sobre els seus límits.Aquest plantejament s'enfronta explícitament a altres alternatives força més comunes i que volem intentar d'evitar: -un estudi de la filosofia de l'educació i/o de la teoria del coneixement simplement historicista, com a mer compendi de teories i autors ordenats més o menys cronològicament;-una reflexió abstracta sobre el coneixement, sense cap mena de contrastació empírica;-una investigació sociològica sobre el coneixement en el qual es privilegiïn els condicionaments sociològics (que no vol dir necessàriament socials) de l'adquisició del coneixement basant-se en realitats culturals i educatives existents però oblidant tot fonament filosòfic; o -una teoria sobre el coneixement de caire marcadament psicologista.Per tal d'evitar fer hipòtesis i reflexions en el buit, concretem el nostre estudi en un projecte concret: Philosophy for Children, perquè entenem que és una teoria del coneixement portada a la pràctica filosòfica; que posa en joc, doncs, les mateixes bases que garanteixen el coneixement.Així, aquesta investigació no és solament una reflexió sobre les bases epistemològiques de Philosophy for Children, ni una apologia del projecte, sinó que pretén posar i analitzar les bases d'una visió més global del coneixement prenent en consideració totes les seves vessants. En aquest sentit, Philosophy for Children en és útil en la mesura que serveix de suport concret per a la nostra anàlisi.Així doncs, establim que les bases del coneixement - en la seva acceptació pragmatista - són tres: experiència, comunitat de recerca i judici. Alhora, aquests elements són també condicions d'una educació reflexiva. Queden així estretament vinculades la filosofia i l'educació.Confirmar aquestes hipòtesis suposa una sèrie de passos:1r. Analitzar la noció de filosofia que hi ha al darrera d'aquesta concepció del coneixement. No pretenem que les nostres conclusions siguin vàlides universalment (trairíem el mateix esperit pragmatista!) sinó solament que ho són en l'espai que queda delimitat per una determinada manera d'entendre la filosofia. 2n. Investigar cadascuna de les bases del coneixement en el context de les filosofies de Dewey i , especialment, de Lipman per tal d'oferir-ne una interpretació i veure en quina mesura es vinculen amb el coneixement. Això suposarà, en algun cas, recórrer a algun altre autor, per tal d'afinar més en la demarcació del concepte en qüestió.3r. Clarificar el concepte d'educació relacionat amb el coneixement i establir els lligams corresponents amb cadascuna de les bases analitzades.Un cop fets aquests passos esperem que quedarà manifest que l'experiència, la comunitat de recerca i el judici són bases del coneixement i, alhora, elements essencials de qualsevol procés educatiu.Tot això, a més, ha d'anar acompanyat de l'exigència d'un paper actiu del filòsof en el procés educatiu. No n'hi ha prou amb "baixar la filosofia del cel a la terra"; cal que, a més, aquest descens repercuteixi en la manera com l'home es relaciona amb els altres i amb el seu entorn. Només així podrà ser superat el vell dualisme entre pensament i acció. / This research deals with the bases of knowledge. We concentrate in the concept of knowledge from a pragmatist point of view (and, specifically, from a deweyan perspective). We look for the possibility conditions of an instrumental and naturalistic knowledge. In order to avoid a treatment of the subject in a merely abstract way, we focus our attention on a concrete project, Matthew Lipman's Philosophy of Children.We work out the hypothesis according to which the concepts of experience, community of inquiry, and judgment constitute the necessary bases of knowledge. So, we analyze these notions in Lipman's project from a deweyan perspective in order to see how they can construct knowledge.The analysis of these notions implies also the reconstruction of the concept of philosophy itself, which is now intimately related to education. This is the only way to overcome the dualism between theory and practice, against which Dewey always fought.

Abstract The study analyzes the theoretical basis of the Philosophy for Children (P4C) program elaborated by Matthew Lipman. The aim is, firstly, to identify the main philosophical and pedagogical principles of P4C based on American pragmatism, and to locate their pedagogization and possible problems in Lipman's thinking. Here the discussion is especially targeted to the thinking of John Dewey and George H. Mead as well as Lev Vygotsky, whom Lipman himself names as the most pivotal sources for his own thinking. On the other hand, the study aims at opening up new perspectives and thematizations on P4C from the viewpoint of the continental tradition of thought. The essential principles of P4C connected with reasonableness and judgment are ultimately interpreted as a neo-Aristotelian effort to contextualize philosophy by tracing it back to moderation, the man's ability to consider and solve problems that he meets in practical life kata ton orthon logon – by doing right things in the right place at the right time in the right way. This phronetic idea of 'humanizing modernity' combined with the evolution of the adult-child concept is argued to be one of the conditions for the possibility of P4C, yet leaving unsolved the basic problems involving pedagogical action as such. John Dewey's ideas arising from the critique of the modern philosophy of consciousness, focusing on the significance of philosophy in practical human life and linked to the basic nature of human knowing and intellectual growth and, further, to the ideal of a democratic community, are shown to form the main intellectual sources of P4C. Dewey's philosophy as a general theory of education means a solid linking of the concepts of experience and inquiry to the practice of education. This is based on the naturalistic conception of man according to which man is built in dynamic transaction with his environment, experiencing the true meanings of his ideas in the consequences of his actions as he tries to solve problematic situations. So, inquiry as a method of reflective thinking forms the basis for education based on intellectual growth. A condition for it is a context meaningful for the child in which the paradigm of inquiry can be realized authentically. It is therefore important in education to provide circumstances that stimulate the child's curiosity, initiating a process of inquiry that further enables, through the formation of reflective habits, the development of a democratic community. The purpose of the pedagogical interaction taking place in the process of inquiry is to produce educative experiences for the child, making the pedagogical relationship vanish at the same time. The idea is that in pedagogical action the child's subjectivity, his desire and impulses are adapted to the tradition, yet generating at the same time a prospective, reflective habit, thus freeing the educatee to think intelligently for himself. The study shows the articulation of these principles in Lipman's practical effort to convert the classroom into a community of inquiry, but it also argues that the above-mentioned Bildung theoretical core problem of pedagogical action, related to its paradoxical special characteristics to produce autonomous subjectivity, is not thematized. In connection with this issue, the educational thinking of Kant and Hegel is discussed especially from the viewpoint of philosophy teaching. To provide a new perspective for the discussion, the study outlines the community of inquiry as an 'educative space' from the viewpoints of the pedagogical relationship typical of hermeneutic pedagogy and of non-reflective functional structures and phenomena based on pedagogical intuition that are linked to it. / Tiivistelmä Tutkimuksessa eritellään Matthew Lipmanin kehittelemän Filosofiaa lapsille (P4C) ohjelman teoreettisia perusteita. Tarkoituksena on ensinnäkin identifioida P4C:n amerikkalaiseen pragmatismiin palautuvat filosofiset ja pedagogiset pääperiaatteet sekä paikallistaa niiden pedagogisoituminen sekä mahdolliset ongelmat Lipmanin ajattelussa. Tällöin tarkastelun kohteena on erityisesti John Deweyn ja Georg H. Meadin ajattelu sekä lisäksi Lev Vygotsky, jotka kolme Lipman itse nimeää oman ajattelunsa merkittävimmiksi lähteiksi. Toisaalta tutkimuksessa pyritään avaamaan P4C:lle uusia näkökulmia ja tematisointeja mannermaisen ajatteluperinteen näkökulmasta. P4C:n keskeiset järkevyyteen ja arvostelukykyyn liittyvät periaatteet tulkitaan viimekädessä uusaristotelisena pyrkimyksenä kontekstualisoida filosofia palauttamalla se kohtuullisuuteen, ihmisen kykyyn harkita ja ratkaista käytännöllisessä elämässä kohtaamiaan ongelmia kata ton orthon logon – tekemällä oikeita asioita oikeassa paikassa oikeaan aikaan oikealla tavalla. Tämä 'modernin inhimillistämisen' froneettinen idea yhdistyneenä aikuinen-lapsi käsitteen evoluutioon argumentoidaan P4C:n yhdeksi mahdollisuusehdoksi, joka jättää kuitenkin pedagogiseen toimintaan sinänsä liittyvät perusongelmat ratkaisematta. John Deweyn modernin tietoisuusfilosofian kritiikistä nousevat, filosofian merkitystä ihmisen käytännöllisessä elämässä korostavat näkemykset, jotka liittyvät inhimillisen tietämisen ja älyllisen kasvun perusluonteeseen sekä edelleen demokraattisen yhteisön ideaaliin osoitetaan P4C:n keskeisiksi intellektuaalisiksi lähteiksi. Dewey'n filosofia yleisenä kasvatuksen teoriana merkitsee kokemuksen ja tutkimuksen käsitteiden kiinteää kytkemistä kasvatuksen käytäntöön. Tämä perustuu naturalistiseen ihmiskäsitykseen, jonka mukaan ihminen rakentuu dynaamisessa transaktiossa ympäristönsä kanssa kokien ideoidensa todet merkitykset toimintansa seurauksissa pyrkiessään ratkaisemaan ongelmallisia tilanteita. Tällöin tutkimus reflektiivisen ajattelun metodina muodostaa perustan älylliseen kasvuun perustuvalle kasvatukselle. Sen ehtona on sellainen lapselle merkityksellinen konteksti, jossa tutkimuksen paradigma voi toteutua autenttisena. Kasvatuksessa on siten tärkeää luoda olosuhteet, jotka stimuloivat lapsen uteliaisuutta käynnistäen tutkimuksen prosessin, joka edelleen mahdollistaa reflektiivisten tapojen muodostumisen kautta demokraattisen yhteisön kehittymisen. Tutkimuksen prosessissa tapahtuvan pedagogisen interaktion tarkoituksena on tuottaa lapselle kasvattavia kokemuksia häivyttäen samalla pedagogista suhdetta. Ajatuksena on, että pedagogisessa toiminnassa lapsen subjektiviteetti, hänen halunsa ja impulssinsa sovittuvat traditioon generoiden samalla kuitenkin tulevaisuuteen suuntautuvaa, reflektiivistä tapaa vapauttaen näin kasvatettavan ajattelemaan älykkäästi itse. Tutkimuksessa osoitetaan näiden periaatteiden artikuloituminen Lipmanin käytännöllisessä pyrkimyksessä muuntaa koululuokka tutkivaksi yhteisöksi, mutta samalla kuitenkin argumentoidaan, että mainittu pedagogisen toiminnan sivistysteoreettinen ydinongelma liittyen sen paradoksaaliseen erityisluonteeseen autonomisen subjektiviteetin tuottamiseksi ei tematisoidu. Tämän kysymyksen yhteydessä tutkimuksessa tarkastellaan Kantin ja Hegelin kasvatusajattelua erityisesti filosofian opetuksen näkökulmasta. Uutena avauksena tutkimuksessa hahmotellaan tutkivaa yhteisöä 'kasvattavana tilana' hermeneuttiselle pedagogiikalle ominaisen pedagogisen suhteen ja siihen kytkeytyvien ei-reflektiivisten, pedagogiseen intuitioon perustuvien toimintarakenteiden ja ilmiöiden näkökulmasta.

Actuellement au Québec, une majorité d’électeurs ont exprimé leur mécontentement vis-à-vis du système politique actuel. Les citoyens déclarent être privés de contrôle et ressentir un manque de choix réel dans le processus politique. À l’ère du populisme croissant, cela représente une préoccupation urgente pour assurer la vitalité de notre démocratie. L’objectif de ce mémoire est d’aborder la question de l’engagement civique et de la transformation sociale et politique à partir d’une évaluation critique de la Philosophie pour enfants (PPE). La question de la recherche peut être formulée ainsi : « Comment la Philosophie pour enfants peut-elle aider à répondre aux aspirations non satisfaites qu’une majorité de citoyens ressentent à l’égard du système politique actuel ? » Afin de répondre à cette question, nous évaluons la valeur et le potentiel démocratique de la PPE à travers une théorie sociale et politique radicale. Nous nous éloignons des philosophies politiques plus « traditionnelles » pour nous intéresser au programme politique de « démocratie expérimentale » développé par Roberto Unger pour montrer comment il peut offrir un moyen d'envisager la PPE comme un moyen de perturber la simple reproduction de la structure sociale et de la rapprocher d'une activité qui le transforme à travers l'expérimentation et l'engagement collectif. Pour ce faire, nous argumentons que les pratiques et les fondements théoriques de la PPE peuvent être considérés comme compatibles avec une telle vision démocratique. Nous soutenons néanmoins que son potentiel démocratique est limité par le manque de l’aspect pratique ainsi que par l'absence de soutien institutionnel capable de permettre l'expérimentation et la collaboration collective. / Recently in Quebec, a majority of eligible voters have expressed their discontent with the current political system. Citizens say they experience disempowerment and feel a lack of real choice in the political process. In the age of rising populism, this represents a pressing concern to ensure the vitality of our democracy. The purpose of this thesis is to engage with the issue of civic engagement and social reform from the standpoint of Philosophy for children (P4C). The research question can be formulated as such: “How can P4C contribute to an effective response towards the unsatisfied aspirations that a majority of citizens feel toward the current political system?” In order to answer this question, we assess P4C’s democratic value and democratic potential through a radical social and political theory. We depart from more “traditional” political philosophies and direct our attention to Democratic Experimentalism developed by Roberto Unger to show how it can offer a way to envisage P4C as a means to disrupt the mere reproduction of the structure of society and bring it closer to an activity that transforms it through experimentation and collective engagement. To do so, we examine how P4C’s practices and theoretical underpinnings can be said to be compatible with such a vision of democratic life and how nonetheless its democratic potential is limited by the lack of practicality and the absence of institutional support capable of enabling experimentation and collective engagement.

Cette thèse traite, dans une perspective philosophique, de l'intérêt éthique du dialogue pour l’éducation morale, en utilisant plus spécifiquement comme cadre théorique l’éthique de la sollicitude de Nel Noddings. Après avoir élaboré une analyse critique du paradigme moral que représente le dialogue « à la Socrate », notre thèse adresse la question de la portée éthique du dialogue dans le contexte spécifique de l’éducation morale contemporaine, en examinant trois théories éducatives spécialement influentes au Québec : celles de Lawrence Kohlberg, de John Wilson et de Matthew Lipman. Notre recherche présente un examen critique des conceptions du dialogue défendues dans ces théories. Elle propose une manière différente d’appréhender le dialogue moral qui devient, à travers l’éthique de la sollicitude, lié autant à un savoir être-en-relation qu’à un savoir raisonner. La thèse vient enfin démontrer la portée du « virage éthique » que la perspective relationnelle de sollicitude détermine pour éduquer au dialogue moral.

Orientadora: Profa. Dra. Patrícia Del Nero Velasco / Dissertação (mestrado) - Universidade Federal do ABC, Programa De Pós-Graduação em Ensino, História, Filosofia das Ciências e Matemática, 2015. / Há mais de três décadas, o Programa Filosofia para Crianças - Educação para o Pensar (PFpC), de Matthew Lipman, é uma das tentativas mais significantes de aproximação entre Filosofia e criança. Fazendo uso de uma consistente fundamentação teórica, por meio de novelas que abordam temas propriamente filosóficos, a proposta de Lipman atenta para o desenvolvimento de uma série de habilidades de pensamento, as quais, segundo o autor, são imprescindíveis ao pretendido pensar de ordem superior. No presente trabalho, não trazemos por intento o desejo de levantar reflexões acerca da possibilidade ou pertinência do trabalho de Filosofia com crianças, tarefa que outros pesquisadores já realizaram a exaustão. Inquieta-nos o valor formativo da Filosofia e, nesse sentido, os objetivos da disciplina Filosofia na Educação Básica. Dessa forma, são analisados os documentos que orientam nacionalmente a Filosofia no Ensino Médio, quais sejam: os Parâmetros Curriculares Nacionais para o Ensino Médio, as Orientações Educacionais Complementares aos Parâmetros Curriculares Nacionais e as Orientações Curriculares para o Ensino Médio. Procura-se selecionar, nos dispositivos legais supramencionados, os objetivos pretendidos para a Filosofia no nível médio de ensino e, especificamente, o leque de habilidades almejadas do egresso da etapa terminal da Educação Básica. A presente pesquisa pretende defender que as características formativas e habilidades cognitivas almejadas para disciplina Filosofia no Ensino Médio de algum modo estão contempladas no programa lipmaniano voltado ao Ensino Fundamental. / Three decades ago the program Philosophy for Children - Education for Thinking by Matthew Lipman is by far a significant attempt to bring together Philosophy and Children. Sustained by a consisted theory basis and through novels, that address mainly philosophical themes, Lipman¿s propose tries to develop a range of thinking abilities, grouped in investigation ability, reasoning, concept formation and translation. According to the author, those are essential to the desired higher thinking order. In this paper, we don¿t bring intentionally the desire of bring up reflections about the possibilities or relevance of Philosophy for children. A task that other researchers have pledged to perform exhaustively. The formative value of Philosophy and the objectiveness of Philosophy in Basic Education disturbs us. Therefore the documents nationally orients philosophy in high school are analyzed such as, the National Curriculum Guidelines for Secondary Education the Educational Guidelines Complementary to the National Curriculum Standards and Curriculum Guidelines for Secondary Education. The Proposed Curriculum of the State of São Paulo for the discipline in question is read critically. We try to select, in the abovementioned legal provisions, the intended goals for Philosophy in a high level of education and, specifically, the range of required skills of graduates of the ending stages of basic education. This research aims to defend the formative characteristics (and cognitive skills) stated in the above-mentioned legislation for the discipline Philosophy in high school. Those characteristics are somehow covered in Lipman¿s program aimed at an elementary school.

The thesis presents the critical analysis of the work Thinking in Education by M. Lipman It deals with the problemc of fostering thinking through education. It explains the reasons of the relevance of the dialoque ability, critical thinking and also use of the creative and caring thinking. Also it explains that the thinking skills should be the effect of the education not only as a preparation for a life in the democratic society. The thesis summarize the views of it's critics.