En la Tesis “La Euritmia y sus disoluciones. Las ‘dimensiones’ del número en Música y Arquitectura”, se presenta el trayecto de la euritmia en cada uno de sus estadios cronológicos de la Vanguardia y la Neovanguardia. En ellos se ve la progresiva disolución y reajuste artístico a través de los diferentes momentos estéticos y de sus necesidades proyectuales tanto en el campo de la Arquitectura como en el de la Música del siglo XX. Es en el marco de la escenificación de la forma artística y de sus leyes morfológicas en las que esta tesis tiene su estructura vertebral, a la luz del ‘número’ y de sus implicaciones espaciales y sonoras. Durante la primera y la segunda parte de la tesis, estudiamos el Arte, la Ciencia y la Naturaleza como proyecciones del número en su extensión artística y conceptual. Una de las herramientas básicas para expresar la confrontación y hermandad entre el mundo de la Ciencia y el Arte la encontraremos gracias a la noción de empatía, y en los conceptos de geometría y de abstracción que nos ayudarán a expresar la correlación etimológica entre Ciencia y Estética artística durante las Vanguardias europeas. Se pretende poner de manifiesto la relación entre tradición y modernidad utilizando como puentes de conexión el canon, la proporción y el número. En la tercera parte de la presente tesis presentamos la relación entre Arte y Experiencia artística proporcionada a través del cocepto de número. Éste se hace vivencial en la experiencia arquitectónica y musical como hecho estético presente en la segunda mitad del siglo XX, momento histórico denominado como las Neovanguardias. En esta tercera parte analizaremos las sensaciones que se proyectan desde el emisor hasta el receptor de la obra de arte pasando por la vivencia estética que proporciona el objeto artístico.

The PhD thesis aimed to characterize the dynamic or temporal dimension of the emotional experience assessed using functional magnetic resonance imaging (fMRI). Brain response to primary emotional stimuli and basal brain functional connectivity during a sustained resting-state have been analyzed using a dynamic approach in healthy subjects and in patients suffering from fibromyalgia and major depression (MDD), both disorders showing relevant abnormalities in the affective sphere. The technical advance recently incorporated to the field of fMRI data acquisition and analysis has made possible the dynamic study of the human emotional experience from a brain-system perspective. Two different approaches were employed. The first approach (i) was intended to dynamically characterize brain responses in emotion circuits when specifically targeted by aversive painful stimulation, considered a primary elicitor of emotional responses, in healthy subjects and in the selected clinical populations. The second approach (ii) specifically aimed to dynamically characterize the "baseline" functional organization of distinct emotion-processing circuits in healthy subjects and in a core affective disorder such as major depression.Four studies compose the PhD thesis. The first study assessed the existence of regional specialization within the right lateral aspect of the frontal cortex, important for the affective modulation of pain perception, on the basis of their response dynamics during mechanical painful stimulation in a group of healthy subjects. Three distinct locations were found with separate temporal courses of activation showing each of them a different contribution to the final experience of pain reported by the subject. In the second study, information concerning the actual brain response dynamics (time-courses of brain responses) to painful stimulation were used in a group of fibromyalgia patients (and in healthy subjects) to better characterize their overall subjective pain experience and the specific contribution of brain emotional processing abnormalities to such a clinical disorder. The dynamic analysis approach successfully identified relevant abnormalities in the patients' response to pain that would have not been possibly detected with a conventional model-based approach based on the fixed stimulus duration. The third study aimed to assess possible alterations in the baseline functional organization of the emotion-related brain networks during resting-state (stimulation free) conditions in a group of MDD patients, characterized by a continuous and severe negative affective state. Gray-matter abnormalities observed in MDD patients guided the functional connectivity study, which successfully captured major brain networks relevant to MDD physiopathology. Overall, the baseline functional disposition of the brain systems under study revealed functional connectivity disruptions (loss of coherence between fMRI signal fluctuations in distinct brain regions) affecting most of the networks, coinciding with the general hypo-functional state characterizing such patients. Specific functional connectivity enhancements were also found in regions integrating the basic threat response circuit, which may be associated with the sustained stress characterizing MDD patients. Finally, the fourth study aimed to characterize the temporal changes in the abnormal responses to aversive painful stimulation in MDD patients following one and eight weeks of antidepressant treatment observed within relevant emotion brain circuits, and the specific brain correlates of affect-related symptomatic improvement in such patients. The dynamic study successfully identified (i) the normalization of brain hyper-responses to painful stimulation in emotion-related systems in MDD patients, associated with their symptomatic improvement following antidepressant treatment (ii) brain imaging correlates of symptomatic improvement in specific clinical dimensions of interest (iii) baseline brain response measurements predicting clinical responders following 8 weeks of antidepressant treatment. All in all, the four studies presented in the PhD thesis constitute a step forward in the dynamic characterization of how the brain constructs emotion perception and sustained affective states in the context of both health and disease.

Treball de recerca sobre els factors que poden afavorir els àmbits de coneixement silenciós o no conceptual. Consisteix en una primera fase de delimitació de l'àmbit d'estudi, el coneixement silenciós, a partir de la proposta filosòfica d'Eugenio Trias; en concret, del concepte de "condició fronterera", que apunta a la doble possibilitat humana de coneixement. S'analitzen, a continuació, una mostra significativa de referències al coneixement no conceptual (del món de l'art, principalment) i a com es treballa en el marc d'aquest mode de coneixement. El silenci de la relació subjecte-objecte com a relació cognoscitiva recolzada en preconceptes, apareix com a una constant. Per això la investigació es centra, aleshores, en l'exploració del cultiu del silenci de les capacitats cognoscitives. I com a part dels resultats obtinguts, proposa una lectura dels mestres de l'experiència mística des de la perspectiva del silenci ("des-subjecció", a l'obra de Trías) de les capacitats cognoscitives humanes. / Trabajo de investigación sobre los factores que puedan favorecer el conocimiento silencioso o no conceptual. Una primera fase la constituye la delimitación del ámbito de estudio, el conocimiento silencioso, lo que se hará con la ayuda de la propuesta filosófica de Eugenio Trías y, muy especialmente, de su concepto de "condición fronteriza", que da razón de la doble posibilidad humana de conocimiento. A continuación se analiza una muestra significativa de referencias al conocimiento no conceptual (de artistas, en su mayoría) y a cómo se trabaja en ese ámbito. El silencio de la relación sujeto-objeto como relación cognoscitiva sostenida sobre preconceptos, aparece como una constante. Lo que lleva a la investigación hacia la exploración del cultivo del silencio de las capacidades cognoscitivas. Y a proponer, finalmente, una lectura de los maestros de la experiencia mística, desde la perspectiva del silenciamiento ("des-sujeción", en Trías) de las capacidades cognoscitivas humanas. / This research studies the components that favor the achievement of non-dual or silent knowledge. The first phase of the study is to establish the limits of silent knowledge. This will be possible thanks to Eugenio Trias' philosophy, specially his concept of "border condition" which develops the double possibility of human knowledge. In the second part of the paper, I study non-conceptual knowledge and how it functions in the statements of different artists and the operating way of this knowledge. In this research the relation between the subject and the object is constantly silent in the cognitive dynamic. Therefore, I explore how to foster the silence of the cognitive capacity and propose a hermeneutic approach to the masters of the mystic experience from the perspective of "detachment" from the cognitive capacities. ("des-sujeción" in Trias terminology).

L'objectiu d'aquest treball s'emmarca dintre del que tradicionalment s'ha anomenat teoria del coneixement, perquè pretén examinar alguns conceptes bàsics que fonamenten i participen en el procés de coneixement. Tot això, des duna perspectiva clarament pragmatista i, més específicament, deweyana.Optar per una perspectiva clarament deweyana suposa una reformulació de nocions tradicionalment emprades per la filosofia en general i per la teoria del coneixement en particular. Els primers conceptes afectats són els de "filosofia" i "coneixement", que hauran de ser reconstruïts.Però si la noció de coneixement ha de ser replantejada, també ho haurà de ser la qüestió de les seves bases: en el millor dels casos, les bases tradicionals del coneixement no podran ser interpretades com fins ara; en el pitjor dels casos, caldrà substituir-les per noves bases. És evident que no es pot construir un nou edifici sobre vells fonaments. Així, l'anàlisi de les bases del coneixement haurà d'incidir en les diferències respecte a la interpretació tradicional del coneixement.Aquesta investigació estableix, com a hipòtesi inicial, que la noció reconstruïda de coneixement té com a condicions de possibilitat - el que hem anomenat "bases del coneixement" - l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Si és cert que són condicions de possibilitat del coneixement, aleshores haurien d'aparèixer com a nocions fonamentals de qualsevol teoria del coneixement - sempre que s'acceptin d'entrada els pressupòsits pragmatistes.D'altra banda, el coneixement sempre ha estat vinculat a l'educació. Així, segons la visió tradicional, el coneixement era substancial, mentre que l'educació (identificada amb la instrucció) era el procés pel qual s'adquiria aquesta fi-en-si.Ara bé, que el coneixement ja no sigui substancial sinó instrumental no significa que desaparegui la seva íntima relació amb l'educació, sinó que - necessàriament - es replantegi: l'educació passa a ser el procés obert, social, de diàleg, en el qual es desenvolupa el coneixement; un coneixement que ja no és un fi-en-si sinó que retroalimenta el mateix procés "educatiu", enriquint-lo.Hem dit que les condicions de possibilitat del coneixement són l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Però, alhora, aquests resulten ser també els fonaments filosòfics de l'educació; respondre realment a les necessitats dels individus i de la societat.Experiència, recerca, diàleg i judici sorgeixen tant de la mateixa naturalesa de la filosofia com de la naturalesa de l'educació. Són alhora elements d'una filosofia reconstruïda i assumpcions del paradigma reflexiu en l'educació. Així doncs, podríem dir que el judici, l'experiència de l'individu i la comunitat de recerca (aquesta en tant que context en què es donen el diàleg filosòfic i la recerca) esdevenen pressupòsits inevitables de la "nova" filosofia i de la "nova educació. "Aprendre a pensar pel propi compte" - que apareix com a l'objectiu de l'educació - suposa atendre a totes i cadascuna d'aquestes bases.En aquest context, la filosofia o teoria de l'educació esdevé una teoria filosòfica del coneixement: una reflexió sobre el coneixement i el pensament, sobre les condicions de possibilitat del coneixement, sobre els seus límits.Aquest plantejament s'enfronta explícitament a altres alternatives força més comunes i que volem intentar d'evitar: -un estudi de la filosofia de l'educació i/o de la teoria del coneixement simplement historicista, com a mer compendi de teories i autors ordenats més o menys cronològicament;-una reflexió abstracta sobre el coneixement, sense cap mena de contrastació empírica;-una investigació sociològica sobre el coneixement en el qual es privilegiïn els condicionaments sociològics (que no vol dir necessàriament socials) de l'adquisició del coneixement basant-se en realitats culturals i educatives existents però oblidant tot fonament filosòfic; o -una teoria sobre el coneixement de caire marcadament psicologista.Per tal d'evitar fer hipòtesis i reflexions en el buit, concretem el nostre estudi en un projecte concret: Philosophy for Children, perquè entenem que és una teoria del coneixement portada a la pràctica filosòfica; que posa en joc, doncs, les mateixes bases que garanteixen el coneixement.Així, aquesta investigació no és solament una reflexió sobre les bases epistemològiques de Philosophy for Children, ni una apologia del projecte, sinó que pretén posar i analitzar les bases d'una visió més global del coneixement prenent en consideració totes les seves vessants. En aquest sentit, Philosophy for Children en és útil en la mesura que serveix de suport concret per a la nostra anàlisi.Així doncs, establim que les bases del coneixement - en la seva acceptació pragmatista - són tres: experiència, comunitat de recerca i judici. Alhora, aquests elements són també condicions d'una educació reflexiva. Queden així estretament vinculades la filosofia i l'educació.Confirmar aquestes hipòtesis suposa una sèrie de passos:1r. Analitzar la noció de filosofia que hi ha al darrera d'aquesta concepció del coneixement. No pretenem que les nostres conclusions siguin vàlides universalment (trairíem el mateix esperit pragmatista!) sinó solament que ho són en l'espai que queda delimitat per una determinada manera d'entendre la filosofia. 2n. Investigar cadascuna de les bases del coneixement en el context de les filosofies de Dewey i , especialment, de Lipman per tal d'oferir-ne una interpretació i veure en quina mesura es vinculen amb el coneixement. Això suposarà, en algun cas, recórrer a algun altre autor, per tal d'afinar més en la demarcació del concepte en qüestió.3r. Clarificar el concepte d'educació relacionat amb el coneixement i establir els lligams corresponents amb cadascuna de les bases analitzades.Un cop fets aquests passos esperem que quedarà manifest que l'experiència, la comunitat de recerca i el judici són bases del coneixement i, alhora, elements essencials de qualsevol procés educatiu.Tot això, a més, ha d'anar acompanyat de l'exigència d'un paper actiu del filòsof en el procés educatiu. No n'hi ha prou amb "baixar la filosofia del cel a la terra"; cal que, a més, aquest descens repercuteixi en la manera com l'home es relaciona amb els altres i amb el seu entorn. Només així podrà ser superat el vell dualisme entre pensament i acció. / This research deals with the bases of knowledge. We concentrate in the concept of knowledge from a pragmatist point of view (and, specifically, from a deweyan perspective). We look for the possibility conditions of an instrumental and naturalistic knowledge. In order to avoid a treatment of the subject in a merely abstract way, we focus our attention on a concrete project, Matthew Lipman's Philosophy of Children.We work out the hypothesis according to which the concepts of experience, community of inquiry, and judgment constitute the necessary bases of knowledge. So, we analyze these notions in Lipman's project from a deweyan perspective in order to see how they can construct knowledge.The analysis of these notions implies also the reconstruction of the concept of philosophy itself, which is now intimately related to education. This is the only way to overcome the dualism between theory and practice, against which Dewey always fought.

Al llarg de la història, la visualització d’imatges s’ha estès a pràcticament qualsevol àmbit: pintura, fotografia, medicina o educació, són alguns exemples que il•lustren la importància de la imatge en les diferents societats. Estudis previs han demostrat que la visualització d’imatges té conseqüències en l’àmbit psicològic i emocional de l’usuari. Majoritàriament aquests estudis han enfocat els seus esforços a aprofundir com les imatges poden influir emocions i en la seva mesura. Amb el nostre treball pretenem avançar un pas més. La imatge per si mateixa té una mancança d’importància ja que és l’usuari qui la veu, interpreta i associa un significat. En el moment de la visualització, depenem de factors que influeixen en la generació de les emocions com ara el mitjà on es veu la imatge, la tipologia de la mateixa, l’usuari o l’ambient en el qual es realitza tot aquest procés, tots ells factors que haguessin d’haver-se tingut en compte a l’inici del procés: el moment del disseny de la imatge. De manera empírica hem obtingut dades que demostren com l’usuari, la imatge i el mitjà influeixen en el procés de generar una emoció. Les diferències obtingudes ens han de servir com a premisses en el disseny de continguts, de manera que siguem capaços de personalitzar cada element de l’estudi (usuari, imatge i mitjà) per maximitzar l’empatia de la informació visual, en concret per al nostre cas, el món de la imatge arquitectònica. / A lo largo de la historia, la visualización de imágenes se ha extendido a prácticamente cualquier ámbito: pintura, fotografía, medicina o educación, son algunos ejemplos que ilustran la importancia de la imagen en las distintas sociedades. Estudios previos han demostrado que la visualización de imágenes tiene consecuencias en el ámbito psicológico y emocional del usuario. Mayoritariamente estos estudios han enfocado sus esfuerzos en ahondar cómo las imágenes son capaces de influir emociones y en su medición. Con nuestro trabajo pretendemos avanzar un paso más. Una imagen por si sola carece de importancia ya que es el usuario quien la ve, interpreta y asocia a un significado. En el momento de la visualización, dependemos de factores que influyen en la creación de las emociones: el medio en el que se visualiza la imagen, la tipología de la misma, el usuario, el ambiente en el que se realiza dicho proceso, etc., y que debieran haberse tenido en cuenta en el inicio del proceso: el momento del diseño de la imagen. De manera empírica hemos obtenido datos que demuestran cómo el usuario, la imagen y el medio influyen en el proceso de generar una emoción. Las diferencias obtenidas nos deben servir como premisas en el diseño de contenidos de manera que seamos capaces de personalizar cada elemento del estudio (usuario, imagen y medio) para maximizar la empatía de la información visual, en concreto para nuestro caso, en el mundo de la imagen arquitectónica. / Throughout history, imagery visualization has extended practically to all fields: painting, photography, medicine or education, are some of the examples that illustrate the importance of imagery in different societies. Previous studies have demonstrated that imagery visualization has implications in the user’s psychological and emotional ambit. Mostly, these studies have focused their efforts in how and to what extent imagery is capable of influencing emotions. In our work, we pretend to go one step further. An image by itself lacks importance without the user who sees, interprets and associates a meaning. When viewing, we are dependent on factors that influence the emotional creation: the environment in which the image is visualized, the typology, the user, the surroundings where this process occurs, etc. and should have been taken into account at the beginning of the process: the moment when designing the image. In the empirical way, the data we have obtained, demonstrate how the user, imagery and environment influence the process of generating an emotion. The differences obtained must serve as premises in the designing of the contents so that we are capable of personalizing every element of the study (user, imagery and environment) in order to maximize the empathy of the visual information, in our case, architectural imagery.