En todos los tiempos, la humanidad ha conocido migraciones y desplazamientos masivos de población por diferentes motivos, como por ejemplo, afán de aventura, colonización de nuevos espacios, crecimiento demográfico excesivo, huida de conflictos y calamidades, o búsqueda de una mejora de vida social y económica.Por lo que se refiere a España, en los últimos años, el fenómeno de la inmigración se ha convertido en una preocupación más de la sociedad junto con el paro, el terrorismo, la delincuencia y la subida de los precios de la vivienda. También ha sido protagonista de políticas gubernamentales, así como un tema recurrente en varias investigaciones y en los diferentes medios de comunicación, que difunden constantemente noticias sobre la entrada de inmigrantes a los países de la Unión Europea, entre ellos España, sobre las condiciones de vida, la situación laboral, los brotes de racismo y xenofobia en las sociedades receptoras de inmigración, etc.En los años 60 y 70 del siglo pasado, España era un país emisor de mano de obra que emigraba al resto de los países de Europa Occidental en busca de trabajo. Se trataba de una emigración de tipo laboral a los países capitalistas europeos, especialmente Francia, Alemania y Suiza, que se perpetuó hasta el año 1974. Dicha emigración, salvando períodos de recesión económica en los países de destino, implicó la salida de una media anual de un mínimo de 100.000 trabajadores (Navarro López, 1981).No hay que olvidar también los movimientos migratorios internos que conoció el Estado español durante el siglo XX, y que supusieron desplazamientos masivos de personas que salieron de las zonas rurales hacia las ciudades y las regiones más industrializadas, como Madrid, Cataluña o el País Vasco. Pero a partir de los años ochenta, los países del sur de Europa, entre ellos España, se han convertido en destinos de nueva inmigración, y en receptores de mano de obra de países no comunitarios.Esta investigación se plantea como la continuación de una serie de trabajos sociolingüísticos y antropológicos realizados sobre las migraciones en España y sobre la integración de los inmigrantes en la sociedad española, que se puede considerar como sociedad pluricultural y pluriétnica ya que existen en su seno grupos de orígenes muy diferentes: africanos, latinoamericanos, asiáticos, sin olvidar a los extranjeros comunitarios.Como base de este trabajo se toma el colectivo marroquí por su significación numérica y cultural (árabe musulmana), así como por mi mayor conocimiento de dicha cultura. Es un trabajo que se enfocará en la integración lingüística y cultural de los inmigrantes de la segunda generación de dicho colectivo en Barcelona.Mi hipótesis de trabajo parte de que la población de origen extranjero, en este caso de origen marroquí, es una población que inmigra en busca de mejores condiciones sociales y económicas, y que presenta una gran disposición a integrarse en la nueva sociedad desde todos los puntos de vista y, en particular, el lingüístico; no obstante, su grado de integración depende en gran medida del tiempo de residencia en el país de acogida, de los lazos mantenidos con el país de origen, y de si la sociedad a la que llegan cuenta o no con recursos y dispositivos para la integración y, más en general, si dispone o no de un sistema público de bienestar social. Esto es, la integración es un proceso bilateral que depende tanto de la sociedad receptora como de los propios inmigrantes.Para tal fin, mi investigación ha comportado la confección de un corpus a partir de unas entrevistas etnográficas de más de 60 preguntas que han sido grabadas. Estas entrevistas han sido semiestructuradas. Se utilizó un guión de preguntas abiertas con el fin de orientar los temas, ordenar los contenidos y evitar restricción sobre las respuestas de los entrevistados, lo que les permitió introducir otros temas. Estas contestaciones inesperadas dieron pie a indagar en aspectos que no se habían previsto.A partir de las entrevistas, que iban dirigidas a inmigrantes de origen marroquí de diferentes edades y niveles socioculturales, he conseguido acumular información sobre sus creencias, actitudes, sentimientos, expectativas, etc., respecto a su vida en España. En lo que concierne a la parte lingüística, me he propuesto en esta investigación tratar de las dificultades que a este respecto pueden encontrar los inmigrantes en su vida cotidiana y en la escuela. También me he propuesto estudiar las actitudes, competencias y usos lingüísticos de los jóvenes marroquíes en el ámbito familiar y extrafamiliar. Por lo tanto, he dedicado gran parte de la encuesta a inmigrantes escolarizados en institutos de Barcelona para estudiar su grado de incorporación a la educación española y los impedimentos que supone el conocimiento o desconocimiento de las lenguas española y catalana en su proceso educativo. Asimismo, se pone de relieve su preocupación por los estudios y lo que ellos piensan que significarían en cuanto a mejoras en su vida profesional.PALABRAS CLAVE: Inmigrantes marroquíes, Integración lingüística y cultural, Interculturalidad / This research is a continuation of a series of sociolinguistic and anthropological work on migration conducted in Spain and the integration of immigrants into Spanish society.The Moroccan community is taken as the basis of this research due to the numerical and cultural significance (Arab Muslims), as well as my knowledge of that culture. This research will focus on linguistic and cultural integration of immigrants belonging to the second generation of that group in Barcelona.The working hypothesis assumes that the population of foreign origin, in this case of Moroccan origin, is a population that migrates in search of better social and economic conditions, and presents a great willingness to integrate into the new society, particularly in the language.A corpus from some ethnographic interviews was prepared, of more than 60 questions that were recorded. These interviews were semistructured. It was used an open questions system to guide the issues, sort the contents and to avoid restrictions on the responses of the interviewees, allowing them to introduce other topics. These unexpected answers raised new issues that were not foreseen.In regard to the language, it was addressed the difficulties that immigrants can be found in their daily lives and in school. Furthermore, it was studied the attitudes, skills and language use of young Moroccans in the family and outside the house. So, most of the immigrants surveyed were in different schools in Barcelona, in order to study the degree of incorporation into the Spanish education and the impediments posed by the knowledge or ignorance of the Spanish and Catalan languages in their educational process. They also underline the concern about the studies and what they think they mean in terms of improvements in their working lives.

La recerca s'ha desenvolupat a través d'un estudi que ha interrelacionat el procés d'integració social i cultural de la comunitat marroquina en la societat d'assentament amb la integració escolar dels infants i joves en els centres d'educació obligatòria. El que suposa una anàlisi del paper integrador que l'escola desenvolupa i pot desenvolupar, i també una reflexió sobre la interculturalitat i l' educació intercultural com a posicionament que afavoreix la integració plural. Tot aquest treball s'ha desenvolupat des d' una perspectiva articulada, ja que permet una major comprensió del fet migratori que es viu a una i altra banda de la Mediterrània. La investigació s 'ha desenvolupat en un paradigma sociocrític i a través d'un procés etnogràfic (observació, relats de vida, entrevistes ... ) al llarg de quasi tres anys, que ha estudiat i ha analitzat des d' una perspectiva comprensiva i transformadora, com la comunitat marroquina valora l'escolarització dels infants i joves des de les concepcions d'educació i d'escola que ha construït a través: 1. El procés migratori, entenent-lo mitjançant l' emigració i la immigració, en una perspectiva articulada. 2. El procés d'integració sociocultural en la societat d'arribada. El treball realitzat ha plantejat un marc teòric de tipus interdisciplinar -que s'ha estès al llarg de la investigació- per tal de situar el procés migratori, el concepte d'integració en la societat d'avui, des d'una perspectiva habermasiana i el paper de l'educació i de l'escola des d'una posicionament comunicatiu. Un cop presentat el marc teòric s'ha estudiat el procés migratori situant-se primer en el context de partida, el Marroc, realitzant una anàlisi que s'ha desenvolupat mitjançant factors socioculturals i educatius que en aquest darrer cas s'han ubicat sobre: l'educació en l'islam i en l'actual sistema d'ensenyament nacional. Posteriorment s'ha estudiat el context d'immigració a través d'aspectes demogràfics, jurídics, socioculturals i educatius. Presentant en aquest darrers un perfil socioformatiu de l'alumnat d'origen marroquí a través d'un estudi realitzat a la província de Girona. En els últims capítols s'exposen, primer situant-se en el Rif Oriental (Marroc), la ciutat de Nador i el seu entorn, de forma mes breu, i després amb extensió sobre l'espai de les comunitats marroquines d'Angles i Palafrugell a Catalunya, localitats de les comarques gironines, les característiques del context sociocutural i escolar, com a elements sobre el quals analitzar el procés d'integració sociocultural i escolar en el context d'assentament. La recerca també ha recollit l'opinió i l'experiència dels treballadors i famílies d'origen marroquí sobre l'escolarització dels infants i joves de la comunitat marroquina i sobre les expectatives que els pares i adults tenen de l'escola corn a institució formativa i integradora. Finalment es presenta una anàlisi, partint de la inforrnació obtinguda, que interrelaciona el procés d'integració sociocultural i escolar en el país d' assentament que ha aportat els següents referents i orientacions: 1. El procés d'integració de la comunitat marroquina mostra que es dóna un replegament sobre si mateixa que dificulta la integració plural. Aquest replegament es dóna mitjançant els valors de la tradició i de l'islam que són simultàniament, elements de cultura i de control. 2. Cal analitzar la integració en funció del model d' integració dominant en la societat d'arribada que es basa sobretot en aspectes funcionals: econòmics, jurídics i productius. 3. La integració en els àmbits morals: drets i deures, i en els aspectes simbòlics: identitats i identificacions són dominats en el primer cas per l'assimilació en els aspectes socials, culturals i productius, i pels estereotips en els aspectes identitaris i d'identificació. Aquesta situació comporta la necessitat de desenvolupar un model d'integració escolar que ha de tenir corn a referent que l'escola no pot integrar ni l'alumnat pot integrar-se si viu un procés de marginació o exclusió fora del centre i si el centre educatiu no és conscient d'allò que succeeix al seu entorn i a l'alumnat més enllà del context escolar. 1- Ha de procurar la integració de l'alumnat en la xarxa relacional i formativa del centre. 2- Ha d'aconseguir la integració de l'alumnat a l'aula. 3- Ha de tenir present que les accions integradores, abans esmentades, han d'afavorir la integració de l'alumnat fora de l'espai escolar i en una perspectiva de futur, ha d' afavorir la integració sociolaboral. Per tant, l'escola ha de plantejar-se que és necessari establir un diàleg amb totes les famílies a través d'un nou model de participació en el qual l'escola passi de ser un lloc de pas a un lloc de trobada. Aquesta dinàmica també replanteja ara les actuals fronteres entre allò públic i privat, entre l'escola i la família, amb l' objectiu de descobrir les coincidències entre els projectes social, cultural i educatiu d'ambdues institucions. / This research is based on a study of the interrelation of the social and the cultural elements in the integrating process of the Moroccan community in the host society; and the integration of their youngsters in the compulsory educational system of the host country. We establish the role of the "School" in the whole integrating process and debate the importance of interculture and intercultural education in favor of a plural education. We worked from different perspectives in order to provide a major understanding of the migration process that takes place between both sides of the Mediterranean Sea. Our analysis was developed through an ethnographic process that includes observation, tell tales, personal interviews... in both sides, the Eastern Rif (Morocco) and Catalunya (Spain). We studied multiple data provided from a comprehensive and transforming perspective: the family and the Moroccan community value the education of the younger members from the new conceptions of School and Education built: 1. During their migrating process. Migration and emigration gave them new points of view. 2. The socio-cultural integrating process in the host society. The results of our investigation confer several points that we considered worth to mention: 1. The integrating process of the Moroccan community within the community itself. The values and traditions of the Islam are their referents, as well as their culture and a powerful weapon to control the community. 2. The predominant integrating pattern of the host society -mostly based on economic, legal and productive facts- defines the integrating process of the community. 3. The moral integration: rights and duties; and the symbolic facts: identities and identifications, predominant through the assimilation of the social, cultural and productive realities, identities and identification stereotypes. This situation involves a school integrating pattern defined by some special rules. The members of the community can not be integrated in the School if they are suffering from social isolation or exclusion, off the limits of the School. Moreover, the school system must be aware of the events and situations that surround the new arrived students. The School has to integrate immigrant students through a three step process: 1. Integration of the students in the affective and formative network of the school. 2. Integration of the students within the class. The two already mentioned steps have to integrate the students into the surrounding world, off the limits of the School, and promote their integration in a future working market. The school has to carry out its role as an integrating center through encouraging discussion within the families of the community, and adopting a new function as a meeting nucleus. The limits between what becomes public and private, between school and family vanish or simply change. School and family both become more interested in the social, cultural and educational projects they get involved with.