The reduction of agrarian land in Mediterranean Europe has produced a large number of marginal zones, most of them located in mountainous areas. In fact, there has been a decrease of population in Catalan rural areas for the last one hundred fifteen years. This depopulation process has affected directly the abandonment of agrarian land (LASANTA, 1996) and, at the same time, it has favoured new dynamics, specially in the Pyrenees: the colonisation of natural vegetation over these fields and the increase of soil degradation processes.In this thesis we will examine these issues with more detail focusing on the case of the middle and high Oriental Pyrenees (Natural Park of Cadí-Moixeró, Catalonia, Spain). Soil degradation and afforestation processes were found in the field work carried out in this area, our results derive from processing the data gathered using a Geographical Information System. This methodology has enabled us to relate different variables and show the existence of an erosive and soil fertility change processes in the abandoned fields, crops, grasslands and forests, according to land use intensity.We have applied some techniques in three directions: spatial analisys with GIS, soil and biomass analysis and oral sources. The global methodology relation these imputs in a integrated landscape analysis.The most important conclusions of these research are: An ordered soil fertility index (COBERTERA, 1993) where the first land use is the highest value; Non-eroded abandoned fields = high intensity graslands (<1800m) > active fields > Pinus forests > eroded abandoned fields > rest of grasslands = Quercus dry forests. An integrated soil quality classification (Fertility index+available water+aggregate stability): High intensity grasslands North (<1800m) > low intensity Pinus forest > Non-eroded abandoned fields = rest of grasslands = hight intensity Pinus forests = active fields > high intensity grasslands N & S (>1800) = eroded abandoned fields = Quercus dry forests. An intensive use of agricultural soils in the 20th Century, there has only been a decrease in soil quality in thin soils on south and steep slopes. Intensive cattle raising involves a decrease of soil quality in alpine grasslands, also in poor grasslands in steep south orientations over limestones below 1800m. Intesive forestry reduces the fertility but does not affect the future restoration of Pinus sylvestris woods, mainly in northern orientation. In the 20th Century the landscape of the Natural Park of Cadi-Moixero, was divided equally between grasslands, forests and fields. The depopulation of the Park since 1960 has allowed an increase in forested areas below 1700 m. Scots pine (Pinus sylvestris) is the main tree in the natural recolonization process, and the soil quality is one of the most important parameters in controlling the expansion. Erosion processes are important in some abandoned fields with a southern orientation, high livestock density grasslands and badlands. / La reducció de l'espai agrari a l'Europa Mediterrània ha donat lloc a un increment de les àrees marginals, moltes d'elles situades en zones de muntanya. A Catalunya, el despoblament del medi rural és constant des de finals del segle XIX però s'ha accentuat en la segona meitat del XX, procés que ha incidit directament en les activitats primàries i en l'abandonament dels cultius, disminució de la ramaderia i minva generalitzada de la pressió extensiva sobre el medi. Alhora s'han afavorit o aparegut noves dinàmiques que modifiquen la naturalesa dels sòls, especialment als Pirineus: revegetació espontània dels espais abandonats o increment dels processos erosius.Aquest treball centra aquests aspectes generals en l'àrea d'estudi del Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineus Orientals). A partir de la fotointerpretació en diferents èpoques, el treball de camp i la cartografia temàtica existent, s'ha fornit una base de dades georeferenciada mitjançant els Sistemes d'Informació Geogràfica per tal de caracteritzar cadascun dels espais homogenis del parc, amb l'objecte de definir com la intensitat en l'ús del sòl en els espais agraris, ramaders i forestals ha modificat les propietats i naturalesa edàfiques. S'han aplicat diverses tècniques en paral·lel que es poden englobar en l'anàlisi espacial amb SIG, l'analítica de sòls tan bioquímica com física en mostratges diacrònics i sincrònics així com l'anàlisi de biomassa en pastures i boscos i l'estudi de les fonts orals per caracteritzar amb precisió la tipologia d'usos i gestió del territori. Aquests mètodes s'han imbricat a partir de l'anàlisi integrat del paisatge. Els resultats més importants de la recerca es poden resumir en:La intensitat en la utilització del territori es manifesta de forma diversa entre els paràmetres que intervenen en la fertilitat dels sòls: la matèria orgànica disminueix en els sòls més explotats, sobretot els agrícoles, el P i el K són molt elevats quan s'aporten adobs orgànics d'origen animal (conreus i zones de concentració dels ramats) i la relació C/N és un bon indicador del procés d'aforestació de l'espai agrari i per establir diferències entre els boscos molt i poc explotats. Els sòls més fèrtils, des del punt de vista agronòmic, es troben a l'espai agrícola en absència de processos erosius. Els millors camps es situen en els sòls més potents i són els que s'han cultivat i conservat millor, en canvi els sòls més prims han donat lloc a camps marginals amb conreus de baix rendiment. Els sòls de pastures i boscos són molt més pobres, exceptuant els que presenten elevats continguts de MO. 3.- Si avaluem els paràmetres químics, físics i d'humitat superficial del sòl, la intensitat d'ús ha perjudicat l'espai agrari, les pastures supraforestals i els boscos, mentre que ha beneficiat a la resta de pastures. La disponibilitat de fems i les rotacions entre cereals, patates, lleguminoses i guaret, han estat suficients per mantenir les produccions, mentre no s'ha utilitzat tot l'espai agrícola disponible. En municipis ramaders el principal factor limitant ha estat l'aigua. Els espais erosionats en camps i pastures contenen els valors més baixos de fertilitat: des del punt de vista agronòmic els valors de fertilitat són baixos però suficients, la manca d'aigua és el principal factor restrictiu per el creixement de la vegetació, els camps abandonats i erosionats a solana són els més vulnerables i els camps actius tenen sòls poc estructurats, però després d'un període de 30 anys d'abandonament l'estructura s'assimila als sòls naturals. La reconstrucció dels agregats en els camps erosionats és molt costosa o inviable.La reforestació natural de camps abandonats i pastures i la densificació dels boscos, és el procés de canvi del paisatge dominant dins el parc natural: el bosc s'està expandint des de principis de segle, però ho fa amb més intensitat a partir de la dècada dels seixanta, el creixement de l'espècie colonitzadora dominant (Pinus sylvestris), és major en els camps abandonats i pastures montano-subalpines degut a la manca de competència i els valors alts de fertilitat de la majoria de camps abandonats, donen lloc a bones pastures però també afavoreixen el creixement ràpid de les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris).De mantenir-se les condicions ambientals i socioeconòmiques, el mosaic agro-silvo-pastoral pot desaparèixer a mig i llarg termini. Les dinàmiques actuals del paisatge, es dirigeixen cap a la homogeneïtzació forestal del Parc Natural del Cadí-Moixeró per sota del límit altitudinal del bosc.

No description available.

Con la doble intención de, por una parte, ofrecer a las empresas del Pirineu Lleidatá que operan en el segmento turístico recreativo de alta montaña una completa información estratética que las permita elegir las líneas de acción más adecuadas para ganar ventajas que mejoren su posición competitiva en el sector, y como complemento a lo anterior, de dotar a las instituciones que ejercen su influencia en el Pirineu de un marco de referencia que las ayude a realizar una correcta elección de las políticas públicas que influyan positivamente en los atributos locales que actúan como fuente de ventaja competitiva, el objetivo general de este trabajo de investigación consiste en mostrar cómo se puede detectar, crear y sostener ventajas competitivas en dicho segmento sectorial, y cómo tales ventajas pueden ser aprovechadas para obtener resultados superiores.Dada la naturaleza de los objetivos planteados, la metodología para lograrlos se toma de los instrumentos desarrollados por la Organización y Administración de Empresas para la conducción de las organizaciones en los entornos actuales. Esta es la de la Dirección Estratégica de la Empresa y, más concretamente, de la Empresa Turística, según el modelo propuesto por Chon y Olsen 1990. En particular, es la superación de su segunda fase, el Análisis Estratégico, lo que satisface los objetivos establecidos.Después de una descripción de los modelos generlamente aceptados para el Análisis Estratégico, enla segunda parte del trabajo se aplican al caso del turismo recreativo de alta montaña, a través de la obtención y tratamiento de la información necesaria para analizar cuantitativa y cualitativamente;I.- Los distintos valores que toman los elementos estructurales del segmento sectorial en cuestión, e identificar sus mejores ubicaciones y organizaciones.II,- Los distintos valores que toman los determinantes de la ventaja competitiva internacional de las mejores ubicaciones y del Pirineu. También mediante el método comparado, determinar la posición competitiva de éste respecto a aquellas.III,- Las magnitudes que toman las distintas variables del análisis interno de las mejores organizaciones del segmento sectorial y de las que ejercen su actividad en el Pirineu Lleidatá. Además, a la luz de los principios de "benchmarking", poner de manifiesto las diferencias de posición que determinan ventajas comparativas de las primeras sobre las segundas.

El canvi climàtic està afectant a la reducció de la coberta de neu, al retrocés de glaciars i a la desaparició de congestes en zones de muntanya. En aquest sentit, la congestera és un dels hàbitats més amenaçats als Pirineus. En aquesta Tesi Doctoral s’ha realitzat la primera cartografia de congestes d’Andorra (Pirineus) estudiant-ne les variables físiques que afecten a la seva formació i conservació i se n'ha obtingut un mapa que permetrà avaluar la dinàmica futura de les mateixes. El període climàtic d’acumulació de la neu (gener-abril) ha resultat ser determinant en el nombre i extensió de les congestes, quan aquest és fred i humit. Per tant un augment de temperatura o una disminució de la precipitació, en els mesos d’acumulació de neu, suposarien una disminució important en l’extensió i el nombre de congestes. Aquesta cartografia, que ha permès inventariar fins a 2.520 congestes, ha assentat les bases per estudiar la vegetació de les congesteres (composició, diversitat, fenologia i trets funcionals) a fi de relacionar-la amb les variables ambientals i poder preveure les principals conseqüències del canvi climàtic. En l’estudi de la vegetació, s’han inventariat fins a 85 plantes vasculars, 31 de les quals són típiques de la vegetació de pastures d’alta muntanya, i 21 són típiques de les congesteres (classe Salicetea herbaceae). S’han identificat fins 16 briòfits, 2 dels quals han estat descoberts per primera vegada al Pirineu andorrà. S’ha demostrat, que les espècies vegetals considerades típiques de congesta no viuen ni a les congesteres més innivades ni tampoc a les de més altitud. Això pot permetre, en el cas de desaparèixer progressivament les congestes de menys altitud per un hipotètic canvi climàtic -les situades per sota dels 2540 m-, que les plantes típiques de congestera puguin disposar d'altres congesteres a més altitud per poder-les colonitzar. La colonització, però, dependrà de la quantitat d’hàbitat disponible (sobretot de la presència de matèria orgànica en el sòl) i de les relacions inter-específiques. L’estudi fenològic ha demostrat que determinades espècies adapten la seva fenologia als factors físics locals (com la data de la fosa de la neu o la temperatura acumulada), a fi de permetre maximitzar les probabilitats d’èxit reproductiu. Contràriament, atres espècies no han mostrat cap tipus d’adaptació fenològica. Finalment s’ha avaluat la diversitat funcional a fi de conèixer l’estabilitat de l’hàbitat de congestera i la seva resposta als canvis ambientals (com per ex. respostes en la productivitat o en la resiliència després de canvis sobtats o pertorbacions). Les espècies que dominen en les congesteres situades a menys altitud, amb presència de sòls orgànics i amb menys durada de la coberta de neu, i que d'altra banda són típiques de les pastures d’alta muntanya, s’han trobat relacionades amb valors alts de divergència funcional i amb valors elevats de biomassa aèria. Això s’explicaria per la existència de competència entre espècies. En canvi les espècies de la classe Salicetea herbaceae (considerades com típiques de congesta) s’ha trobat relacionades amb valors alts d’uniformitat funcional, fet que és atribuïble a les condcions físiques més rigoroses (congesteres de més altitud, amb més sòl orgànic i més durada de la coberta de neu) i amb poca competència entre espècies. També s’han mesurat i estudiat els trets biològics funcionals de les espècies més freqüents a fi de caracteritzar la vegetació. L’estudi de la relació entre els trets funcionals i els factors físics a petita escala (ex. data de la fosa de la neu) ha permès avaluar la plasticitat intraespecífica i demostrar que algunes de les espècies més comunes responen significativament als canvis ambientals, en augmentar el nombre d’inflorescències en els indrets de més durada de la coberta de neu. / El cambio climático está afectando a la reducción de la cubierta de nieve, al retroceso de los glaciares y a la desaparición de los neveros en zonas de montaña. En esta Tesis Doctoral se ha realizado la primera cartografía de neveros de Andorra (Pirineos) estudiando las variables físicas que más afectan a su formación y conservación, habiéndose obtenido un mapa que permitirá evaluar la dinámica futura de los mismos. El periodo climático de acumulación de la nieve (enero-abril) se ha identificado como determinante en el número y extensión de los neveros, cuando éste es frío y húmedo. Por lo tanto un aumento de la temperatura o una disminución de la precipitación, en los meses de enero a abril, supondrían una mengua importante en el número y extensión de los neveros. Esta cartografía, que ha permitido incluir hasta 2.540 neveros, debe asentar las bases para el estudio de su vegetación (composición, diversidad biológica, fenología y características funcionales) con el objetivo de relacionarla con los factores ambientales y poder predecir las principales consecuencias del cambio climático. El estudio de la vegetación ha permitido catalogar hasta 85 especies de plantas vasculares, 31 de las cuales son típicas de la vegetación de pastos de alta montaña, y 21 son consideradas típicas de la vegetación de neveros (clase Salicetea herbaceae). Se han identificado 16 briófitos, 2 de los cuales constituyen la primera referencia en el Pirineo andorrano. También se ha evidenciado que las especies consideradas típicas de los neveros no viven en aquellos situados a más altitud ni tampoco en los más innivados. Esta circunstancia permite hipotizar que si progresivamente desaparecen los neveros por un hipotético cambio climático las plantas de los situados a menor altitud dispondrán todavía de terreno a mayor altitud para colonizarlos. Naturalmente, esa colonización dependerá en gran medida de la cantidad de hábitat disponible (sobre todo por la presencia de suelos orgánicos) y de las relaciones sujetas entre las especies. El estudio fenológico indica que algunas de las especies más comunes adaptan su fenología a las variables físicas locales (como fecha de fusión de la nieve o temperatura acumulada), permitiendo maximizar las probabilidades de éxito reproductor. Otras especies no han demostrado ninguna adaptación fenológica. Finalmente se ha evaluado la diversidad funcional para conocer el nivel de estabilidad del hábitat de nevero y su respuesta a los cambios ambientales (como respuestas en la productividad o en la resiliencia después de los cambios o perturbaciones). Las especies identificadas en los neveros, y que son las consideradas típicas de los pastos de alta montaña, se han visto relacionadas con valores elevados de divergencia funcional y con valores altos de biomasa aérea, hecho que se explicaría por la competencia entre especies en los neveros que presentan menos altitud, mas temperatura, presencia de suelos orgánicos y menor duración de la cubierta de nieve. En cambio las especies de la clase Salicetea herbacea, se han visto relacionadas con altos valores de uniformidad funcional, hecho atribuible a las condiciones físicas más severas y a la baja competencia entre especies. También se han medido y estudiado las características funcionales de las especies mas comunes para caracterizar la vegetación. Finalmente el estudio de la relación entre las características funcionales y los factores físicos locales (como la fecha de la fusión de la nieve) han permitido detectar plasticidad intraespecífica de algunas especies, demostrando que responden significativamente a los cambios ambientales, aumentando el número de inflorescencias en los lugares de mayor duración de la cubierta de nieve. / Climate change is contributing to a reduction in snow cover, the rate at which glaciers are receding, and the disappearance of snowbeds in mountains. In this Doctoral Thesis, the snowbeds of Andorra (Pyrenees) were mapped for the first time, which was used to identify the physical factors that have had the greatest affect on the formation and persistance of the snowbeds. That information was used to produce a map that will facilitate assessments of the dynamics of snowbeds in the future. The climatic conditions of the period of snow accumulation (January-April) has a significant effect on the number and extent of snowbeds in the Andorran Pyrenees, but only when the period was cold and wet. An increase in temperature or a reduction in rainfall between January and April, reduces the number and extent of snowbeds. The map, which identified 2.540 snowbeds, has provided a basis from which to study the composition, diversity, phenology, and functional traits of the vegetation in the snowbeds and the influences of environmental factors, and for predicting the most important effects of climate change. In the study, 85 species of vascular plants were documented, 31 of which are typical of mountain pastures and 21 are typical of the vegetation of snowbeds (Class Salicetea herbaceae). In addition, the study identified 16 bryophytes, two of which were documented for the first time in the Andorran Pyrenees. The plant species typical of snowbeds were not present in the snowbeds at the highest elevations or in those that had the longest snow cover; however, if the snowbeds at the lowest elevations disappear progressively, there will be snowbeds at higher elevations that the typical snowbed species can colonize. Colonization will depend largely on the amount of habitat available (especially, the availability of organic soils) and the nature of the relationships between species that become established. Some of the most common species have adapted their phenologies to local physical conditions (such as date of snowmelt and accumulated temperature), which favors their reproductive success. Other species did not exhibit any phenological adaptations. To assess the stability of the snowbeds and the responses to environmental changes (such as changes in productivity or resilience following changes or disturbances), the functional diversity of the snowbeds was evaluated. The species identified in the snowbeds, which are typical of high mountain pastures, were associated with high functional divergence and high biomass, which probably was the result of the competition between species in the snowbeds at low elevations, those exposed to high temperatures that have organic soils, and a relatively short period of snow cover. In contrast, the species of the Salicetea herbaceae class were associated with a high degree of functional uniformity, which suggest severe physical conditions and low competition between species. To characterize the vegetation of the snowbeds, the functional traits of the most common species were assessed. To evaluate intraspecific plasticity, the relationships between the functional and local physical factors (such as date of snowmelt) were evaluated, which demonstrated that the most common species responded significantly to changes in the environment by increasing the number of inflorescences at the sites where snow cover persisted the longest.

Aquesta tesi estudia la situació social de l'excursionisme a la Catalunya dels primers anys del segle XXI des de la perspectiva de l'antropologia de l'esport. Temàticament es divideix en dues parts clarament diferenciades. La primera d'elles fa una anàlisi descriptiva de la situació actual d'aquest fet social des d'aproximacions quantitatives i qualitatives. En la segona part s'estudien les noves comunitats virtuals que estan sorgint i que serveix per vehicular la sociabilitat pròpia d'aquest moviment. L'estudi analitza les principals línies de futur del fet excursionista a Catalunya. / Esta tesis estudia la situación social del excursionismo en la Cataluña de los primeros años del siglo XXI desde la perspectiva de la antropología del deporte. Temáticamente se divide en dos partes claramente diferenciadas. La primera de ellas hace un análisis descriptivo de la situación actual de este hecho social desde aproximaciones cuantitativas y cualitativas. En la segunda parte se estudian las nuevas comunidades virtuales que están surgiendo y que sirven para vehicular la sociabilidad propia de este movimiento.El estudio analiza las principales líneas de futuro del hecho excursionista en Cataluña. / This thesis examines the social situation of mountainneering in Catalonia in the early years of the 21th century from the perspective of anthropology of sport. Thematically is divided into two clearly differentiated parts. The first part is a descriptive analysis of the current situation of this social fact from quantitative and qualitative approaches. The second part focuses on the new virtual communities that are emerging and which serves to convey sociability characteristic of this movement.The study shows the main lines of future hikers made in Catalonia.

La classificació de la circulació atmosfèrica s’ha abordat de diferents maneres: mètodes manuals, mixtes, basats en l’estadística multivariant, entre d’altres. En aquest treball es fa un extens i actualitzat recorregut per aquests mètodes i es fa una proposta metodològica basada en l’anàlisi per components principals: el mètode de les puntuacions extremes. Aquesta metodologia, basada en l’aproximació tradicional que empra la matriu tipus S, proposa una estandardització espacial de les dades originals (malles), l’ús dels valors més elevats de les puntuacions factorials per a la determinació del nombre de grups de la classificació i els seus centroides, i finalment l’assignació dels casos a algun dels grups sense l’ús de les iteracions característiques dels mètodes de k-mitjanes. La proposta s’aplica posteriorment a diferents casos pràctics relacionats amb diferents enfocs de les ciències atmosfèriques: meteorologia de muntanya, variabilitat climàtica i canvi climàtic, cartografia climàtica i riscos meteorològics. Aquests casos pràctics es presenten a través de quatre articles publicats a diferents revistes internacionals. El primer cas fa una caracterització de les nevades intenses al Principat d’Andorra a partir de la classificació de la pressió en superfície a l’àmbit de l’Europa Occidental, obtenint-se set patrons de circulació que expliquen la varietat de situacions associades a nevades superiors a 30cm en 24 hores en algun lloc del Principat. La detecció d’aquesta variabilitat, i la detecció de situacions de la mateixa component però amb diferencies en el gradient de pressió fan del catàleg obtingut com una eina interessant en la predicció meteorològica en aquest sector del Pirineu. Aquest article va ser publicat a la revista International Journal of Climatology l’any 2005. El segon cas fa una classificació genèrica de la circulació atmosfèrica a l’Europa Occidental, entre 1960 i 2001 i emprant, com en el cas anterior, el reanàlisi de l’NCEP-NCAR (1 dada diària i 2.5º de resolució espacial). S’obtenen 20 patrons que expliquen de forma molt completa la variabilitat de la circulació atmosfèrica en aquest sector. A més, per cadascun dels patrons obtinguts s’ha calculat la seva distribució anual i la seva tendència al llarg del període. Precisament sobre aquest darrer punt, alguns patrons mostren tendències estadísticament significatives que apunten cap a un increment de les situacions de bloqueig anticiclònic durant les dècades estudiades. L’article fou publicat a International Journal of Climatology al 2006. El tercer cas aborda la obtenció de cartografia de temperatura i precipitació en zones d’orografia complexa (Andorra) relacionada amb els patrons de circulació obtinguts en el treball anterior. Els resultats, 80 mapes d’alta resolució calculats amb el mètode de la regressió múltiple, mostren la variabilitat climàtica local basada en la discriminació que estableix un catàleg de la circulació atmosfèrica. L’article fou publicat a la revista Theoretical and Applied Climatology al 2009. Finalment, el quart cas aborda l’activitat dels llamps al sector d’Andorra i Catalunya, però en aquest cas classificant una malla de pressió en superfície de més resolució temporal i espacial (dades cada 6 hores i a 1º). S’obtenen nou tipus de circulació atmosfèrica que representen situacions de caràcter advectiu (definides sobretot pel context sinòptic), dominades per la dinàmica mesoescalar (normalment efecte del dipol orogràfic pirinenc), o situacions de caràcter tèrmic dominades per la manca de gradient bàric. Aquest treball fou publicat a Physics and Chemistry of the Earth al 2010. Els resultats mostren que la proposta del mètode de les puntuacions extremes és una opció prou robusta per a la obtenció de tipus de circulació atmosfèrica i que pot ser aplicada a diferents resolucions temporals i espacials. Aquest mètode ha estat implementat al programari lliure COST733class desenvolupat en l’àmbit del projecte europeu COST733 (2005-2010) centrat en la comparació i avaluació de mètodes de classificació de la circulació atmosfèrica. / Atmospheric circulation types classification: a method proposal and applications The classification of atmospheric circulation has been addressed via different methodological approaches: manual methods, mixed methods, based on multivariate techniques, etc. In this work we present an extensive overview of the main existing typologies of circulation type classification methods for finally propose a new approach based on principal component analysis: the method of extreme scores. This new approach highlight the spatial standardization of the original data (gridded data), the use of the factor scores for determining the total amount of circulation types and their centroids, and finally support the non use of iterations for the final classification of all the cases into the groups via the Euclidian distance. The proposal is then applied to heavy snow precipitation events in Andorra (Pyrenees), to climate variability analysis over Western Europe, to the interpolation of climate variables in mountain areas (temperature and precipitation in Andorra) based on circulation types, and for analyze relevant lightning activity over the sector of Catalonia and Andorra. These applications are presented trough the corresponding publications in international scientific journals, and exemplify the usefulness of the atmospheric circulation classification methods for the study of mountain meteorology, climate variability and climate change, climate mapping in areas of complex topography using GIS techniques, and weather hazards situations. In addition, these applications also demonstrate the goodness of the proposed method of the extreme scores. This method of the extreme scores has been included in the classification software COST733class developed by the European project COST733 that was focused on the comparison and evaluation of circulation type classification methods.